SomGarrigues 262 by SomGarrigues

número 262 • any X

del 5 al 18 de març de 2010

2€

CINEGÈTICA Autoritzen caçar conills amb fura a les Borges per evitar danys als cultius Pàgina 3

ENERGIA Els alcaldes de les zones eòliques prioritàries, contents amb el nou mapa Pàgines 16/17

CULTURA El Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul obrirà a ﬁnals d’any Pàgina 27

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

OPINIÓ i INFORMACIÓ Ara fa 5 anys

EDITORIAL

La diferència La declaració d un sector de les Garrigues Històriques com a zona eòlica prioritària i l acollida per part dels ajuntaments contrasta amb l actitud belligerant que han adoptat els ajuntaments de l Empordà, el Priorat o el Baix Camp. Novament es posa de relleu que hi ha un país a dues velocitats i que realment no respon a l existència de zones desafavorides o afavorides sinó a la possessió o no d un model econòmic clar i definit que impulsi el territori cap al futur a partir d ell mateix. En definitiva, a l existència d un relat de comarca que, davant d una

conjuntura concreta, permet als seus líders, determinar en quina mesura un pla o instal·lació beneficia o perjudica a la consecució de l objectiu, a l assoliment de la idea. Això és el que avui no té les Garrigues, un model econòmic assumit pels agents socials i econòmics que permeti garbellar a cada moment en quin sentit li afecta una situació que es posa per davant. Els territoris desproveïts de projecte admeten qualsevol iniciativa que generi ingressos per a les finances municipals sense majors valoracions o si compromet alguna opció, i pel contrari,

són incapaços d intuir una base sòlida. Bona part de les comarques interiors de Catalunya per la fugida crònica de capital humà perpetrada en els darrers anys, conseqüència de la crisi de preus del sector primari pequen d aquesta carència que resulta igualment tràgica a nivell personal o d un negoci. Contra tot pronòstic inicial, SomGarrigues fa 10 anys i demostra que la base d una empresa sòlida no es troba en l entorn, la història precedent o la falta de recursos. És la lluita tenaç per un projecte definit, ni bo ni dolent, definit.

METEOSOM del 17 de febrer al3 de març Juneda

12 LITRES

L’Espluga Calba

L’Albi

17 LITRES

Ferran Huguet Duaigües ferran.huguet@somgarrigues.cat

Les Borges Blanques

19,1 LITRES

20 LITRES

ALMATRET: Joan Tamarit LES BORGES BLANQUES: Joan Boldú i Boldú BOVERA: Josep Maria Vidal CASTELLDANS: Antonio Anglada L’ESPLUGA CALBA: Emili Ereza LLARDECANS: Ramon Miarnau SUNYER: Ferran Huguet JUNEDA: Jaume Milà L’ALBAGÉS: Josep Iglesias LA POBLA DE CÉRVOLES: Zacarias Sobrepere EL VILOSELL: Pepita Rossinach ELS OMELLONS: Ramon Aixalà EL SOLERÀS: Joan Rius L’ALBI: Oriol Bernat i Casas LA GRANADELLA: Xavier Mascarilla

El Vilosell

15 LITRES Llardecans

Sunyer

13 LITRES

pel broc gros Jech

Bovera

17,5 LITRES

15,6 LITRES

Almatret

El Soleràs

10,1 LITRES

ressó que les Garrigues era una de les comarques amb un major increment de la renda per habitant.

METEOSOM

Castelldans

12,3 LITRES

Núm. 158. Fa 5 anys ens feiem

La Pobla de Cérvoles

18 LITRES

12,7 LITRES

Reconeixement (Attribution) · No Comercial (Non commercial) · Sense Obres Derivades (No Derivate Works)

El març comença com una cordera i acaba com una fera

Entrem al març, un mes molt variable i canviant. A la nostra comarca aquest mes és sinònim de vent i de paciència, perquè hom espera mirant al cel per veure arribar les pluges. Aquest any, però, sembla que no farà falta ni mirar ni esperar degut a les condicions atmosfèriques que predominen des que vam començar l’hivern i que vam explicar en l’anterior article. És important observar que a la majoria de poblacions se sobrepassen els 120 litres des de mitjans de desembre ﬁns ara. A partir de mig febrer vam aparcar el fred per uns dies i les temperatures van esdevenir més suaus. Cels variables acompanyats de vents temperats que anaven deixant gotellades i plugims aquí i allà. A Castelldans el dia 17 va ser el de més plujós i es va recollir 3.8 litres i a La Granadella va ser el dia 27, amb 3.4 litres. Aquests últims dies hem estat ben distrets amb les sorpreses de la mare Natura. El passat dia 27 vam tenir una profunda borrasca anomenada Xhyntia que es va convetir en una ciclogènesi explosiva i que va causar destrosses materials i personals pel vent a l’oest de la Península Ibèrica i més de 40 morts a França. A Andalusia tampoc estaven preparats pels desbordaments del Guadalete i del Guadalquivir… També a Xile van tenir un gran terratrèmol acompanyat d’un tsunami. Canvi climàtic?

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

LA NOTÍCIA PROBLEMÀTICA • Les Borges Blanques

Cacen conills amb fura per evitar danys als olivers Autorització a les Borges ﬁns el 10 de març per eradicar una petita plaga que trinxa arbres i regs del terme Pla pilot

Redacció

Les Borges Blanques

La Societat de Caçadors de les Borges Blanques disposa d un permís especial per a caçar conills cada dia utilitzant furó fins al proper 10 de març. Aquest permís arriba després que alguns propietaris de finques es queixessin que els conills roseguen els troncs dels olivers per alimentar-se. I és que les intenses nevades d aquest hivern han fet que la població de conills no pogués sortir dels caus per trobar menjar. Això sumat al fet que és època de zel de l espècie rosegadora ha obligat el Departament de Medi Ambient a expedir l autorització. Les finques més afectades són les que es troben a l Aiguamoll, el Pla de Falliver i les Roquís. No obstant, el president de la Societat borgenca, Josep Mir, explica que no patim cap problema de superpoblació ni de plaga, només és la suma d unes circumstàncies temporals . Per aquesta raó, Mir indica que no sóc partidari d exterminar tota la població de conills, ja que n han de quedar per la pràctica de la caça . Cal dir que el problema, segons es coneix, és exclusiu de les Borges Blanques, ja que, segons el president, a la Floresta estan gairebé exterminats i als Omellons i l Espluga no es té constància de la problemàtica. El conill, com a bon rosegador que és, s alimenta de l escorça dels olivers i de les fulles de l arbre que cauen a terra. A més, el conill també rosega i fa malbé tubs de reg, fet que incrementa els danys a les finques. A l Albi, ara fa dos anys, es va viure una problemàtica similar, però llavors, Medi Ambient parlava de plaga .

VEHICLES REESTRENA Peugeot Partner 1.9 HDi

any 06

35.000 km.

Peugeot Partner 1.9 D C5

any 05 138.000 km.

Toyota Corolla 1.6 5p

any 02

72.000 km.

Opel Corsa 1.2 3p

any 03

30.000 km.

Seat Ibiza 1.9 sdi 5p.

any 05

90.000 km.

Opel Corsa 1.0

any 98 130.000 km.

Nissan Almera 2.2 dCi 5p

any 04

78.000 km.

Opel Frontera 2.2 Dti

any 00

69.000 km.

La conselleria de Medi Ambient ha engegat un pla de mesures específiques per a controlar l excés de conills mitjançant el trasllat de colònies vives d aquest mamífer a les zones on hagi desaparegut. Actualment, termes municipals de la comarca com les Borges Blanques pateixen danys a les finques agrícoles de conills que causen danys als sistemes de reg o cultius que, a més, estan afectats també per la greu sequera. En concret, la conselleria i la Federació Catalana de Caça acorden mesures concretes com l expedició de llicències o autoritzacions especials de caça menor ja que la temporada va finalitzar a principis de febrer- amb el que es busca capturar el major nombre de conills vius per després repoblar zones de la demarcació on hagi deixat d existir aquest animal (Pirineus i Prepirineus). Ambdós han organitzat un equip d experts que s encarregarà d efectuar part

Alguns olivers del Pla de Falliver de les Borges presenten aquest aspecte. | FOTO: SG |

d aquestes captures.

Josep Mir

Ramon Llevadot

Caçadors de les Borges

Caçadors de Juncosa

No hi ha cap plaga. Hi ha tants conills a causa de les nevades i l’època de zel del mamífer. Per això busquen menjar

Al nostre poble mai hem patit una situació així, molts dels exemplars estan malalts de mixomatosi i es moren sols

Juncosa Un cas a part és l exemple de Juncosa, on, segons Ramon Llevadot, president de la Societat Los Fallanqueros , els conills que hi ha pateixen malalties (mixomatosi) i s eradiquen poc a poc . És per aquesta raó que al terme no patim cap problemàtica d aquestes característiques . La mixomatosi és una malaltia exclusiva dels conills que els provoca tumors als teixits mucosos, al cap i als genitals, fet que evita la reproducció del mamífer i les superpoblacions.

‘Los Fallanqueros’ abaten 33 porcs senglars La Societat de Caçadors de Juncosa, ‘Los Fallanqueros’, ha batut el rècord comarcal de captures de porc senglar en una temporada: 33. L’últim va ser el dijous, 25 de febrer, en una cacera especial en la que també hi van participar les Societats de l’Albagés i Cervià. Els de Juncosa han estat capaços d’abatre’n quatre exemplars en un sol dia. L’últim de 110 quilos de pes. La penya dels Fallanqueros després de dinar en plena celebració de la cacera. | FOTO: X.M. |

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

OPINIÓ Les Garrigues i les eòliques S acaba de fer públic el decret de la Generalitat que estableix les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) per a la implantació de parcs eòlics a Catalunya. A Ponent ha tocat a alguns municipis de les anomenades Garrigues Històriques o Segrià Sud, i això vol dir que a partir d ara els grans parcs eòlics es construiran allà. De moment, les poques veus que s han fet sentir han estat de satisfacció, perquè això suposarà uns ingressos extra a uns municipis de per si ja molt mal finançats. Però hi ha tota una sèrie de gent, d uns 15 municipis i agrupats a la Coordinadora Garrigues per una eòlica sostenible, que no ho veiem gens clar, això. No l energia eòlica, sinó la manera en què s està instal·lant. Perquè a més de la ZDP, a les Garrigues actualment tenim 262 molins construint-se o a punt per fer-ho, més els 27 ja construïts. I d aquests, quasi 90 només a l entorn de la Granadella. Es tracta d una massificació en tota regla, que tot just ara que comença a despuntar un model de comarca que feia anys que perseguíem (l oliturisme, la pedra seca, el vi, el patrimoni històric, els joves emprenedors que no se n van a fora) pot suposar el seu trencament i una hipoteca del territori de per vida.

M.A. Les Borges Blanques

El terratrèmol que va despertar Xile La passada matinada de dissabte Xile es va despertar amb un terratrèmol de 8,8 graus en l escala Richter. Es tracta del sisme més fort que hi ha hagut a Xile durant els últims 50 anys. Tot i que l epicentre va ser a la VIII regió, la regió del Biobío, a 90 quilòmetres de la ciutat de Concepción (la segona ciutat més important del país), el moviment es va notar a tot el país. Des del terratrèmol, les rèpliques són constants i algunes han arribat als 5 graus. L últim terratrèmol important a Xile va ser l any 1960 i va afectar la regió de Valdívia. Va ser un moviment sísmic de 9,5 graus en l escala Richter i es va convertir en el terratrèmol més gran del que es té registre en l era moderna. Es diu que va lliurar tanta energia com un milió de bombes atòmiques de les llançades a Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial. El fet que Xile sigui un país acostumat a viure sacsejades constants l ha dotat d una certa capacitat de resposta per aquests casos, i una gran adaptació dels mitjans i les infraestructures. Tres dies després de la catàstrofe natural, el país encara no torna a la normalitat. L ajuda no arriba, els morts ja superen els 750, els saquejos i els assalts són constants, i a Concepción s ha decretat toc de queda. La presència militar contrasta

Des del Folch i Torres, bona tarda Antoni Villas, batlle de la vila de Juneda

LA CARTA DE LA QUINZENA

A la biblioteca fem front a la crisi Mercè Segarra. Directora de la Biblioteca Marquès d’Olivart de les Borges Blanques

stem força cansats de tanta crisi, aquesta petita paraula ens té atabalats, ens la trobem a tot arreu i sembla ser que s està expandint i no troba aturador. Les biblioteques públiques, evidentment, notem la crisi com tothom, però intentem minimitzarla. De fet, les nostres dades són aclaparadores, en aquest sentit no tenim crisi. Pel que fa a la Biblioteca Comarcal Marquès d Olivart cal destacar l augment de tots els serveis respecte l any 2008. Breu resum estadístic: ACTIVITATS. L any 2008 en vam fer un total de 101, en canvi, al 2009 el total fou de 148 (47 més). L augment en el total d assistents també és força remarcable; mentre que l any 2008 van assistir a les nostres activitats un total de 2.853 usuaris, al 2009 el total va ser de 3.523 (670 més). TOTAL DE FONS. La biblioteca disposa d un gran nombre de documents en diferents formats, la gran majoria dels quals us podeu emportar en préstec de forma totalment gratuïta. El total de documents l any 2008 fou de 37.311. A gener de 2010 el nostre fons ascendeix a 40.971 documents. ESTADÍSTIQUES DE PRÉSTEC. La biblioteca continua amb unes dades força positives respecte als documents que els usuaris s emporten a casa. Els usuaris van agafar 44.882 documents en préstec durant l any 2009. DADES DELS NOSTRES USUARIS. Per acabar amb les dades estadístiques, us fem saber que estem especialment orgullosos dels nostres usuaris. Cal destacar que el total de l any 2008 fou de 46.832 i pel que fa al 2009 el total ascendeix a 50.796 usuaris (3.964 més). Aquestes dades són també positives a pràcticament tota la resta de biblioteques públiques de Catalunya. MILLENIUM: UN NOU SISTEMA DE GESTIÓ BIBLIOTECÀRIA Ja el tenim aquí. A partir de l 1 de març de 2010, totes les tasques de la biblioteca es faran amb Millenium. És un programari nou implementat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de

ferotgement amb la desolació i la pobresa que mostren les poblacions més afectades. La matinada del terratrèmol em trobava a unes hores de Santiago, tornant de viatge en autobús. No vaig viure físicament la sacsejada ni les tremolors però puc dir que va ser com si ho sentís. Vaig viure l angoixa de passar gairebé 24 hores en un autobús ple de xilens sense cap comunicació amb el país i amb ben poques notícies del que estava passant. Els brots d histèria es repetien i les llàgrimes no van cessar en la major part del viatge. El moment àlgid fou quan entràrem en territori xilè i els conductors no es van poder estar de posar l himne nacional. Només era un detall, però per la majoria d aquella gent era sentir-se més a prop de les seves famílies. Vam entrar a Xile pel Paso los Libertadores, la frontera entre Xile i Argentina situada dalt dels Andes. I allí la situació que ens esperava no era pas millor. La frontera havia estat tancada durant unes

Catalunya que, de moment, en ser una novetat, ens suposarà més esforç. Als usuaris també els suposarà algun que altre contratemps. Però per altra part amb Millenium els usuaris aconseguiran un munt d avantatges: Veuran augmentar el nombre de documents que es podran emportar en préstec i el temps de retorn s allargarà fins a un mes. Els usuaris amb aquest nou programari disposaran del Carnet Únic. Amb un sol carnet podran utilitzar qualsevol biblioteca pública de Catalunya. S ha creat, a més a més, el programa Argus, un nou catàleg que gestiona el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual es poden consultar els fons bibliogràfics de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l Ebre. L adreça és: http://argus.biblioteques.gencat. cat. Argus permetrà als usuaris, des de casa i connectats a la xarxa, poder fer una sèrie de tasques que amb l anterior programari eren impensables: reservar documents, opinar i fer-nos arribar suggeriments, fer cerques de documents de qualsevol tema i format i demanar-los a través de la seva biblioteca més propera a qualsevol biblioteca de Catalunya. ACTIVITATS PROGRAMADES Pel que fa a les activitats, tampoc es preveu cap crisi, al contrari; gràcies a la col·laboració amb diferents entitats de la nostra població i comarca ajuntament, Consell Comarcal de les Garrigues, Associació de Dones, Casal de la Gent Gran, consultori mèdic, Òmium Cultural, Associació de Comerciants, Associació d Amics del Terrall . Hem programat tot un seguit d activitats, totalment gratuïtes i obertes a tothom. Entreu a les biblioteques, oblideu-vos per uns moments de la crisi i gaudiu de les seves installacions i serveis. I com no, emporteu-vos a casa una bona lectura, ja sigui d un llibre, d una revista o bé gaudiu d una bona música o d una fantàstica pel·lícula.

hores i les cues de cotxes i autobusos s acumulaven davall d una constant pluja que no donava treva als mals auguris. Allí famílies senceres s afanyaven a sortir del país, la majoria estiuejants o turistes que havien triat la varietat del territori xilè per passar les seves vacances. El nostre cas era a la inversa. Teníem la rabiosa necessitat de creuar la frontera i ser d una vegada a terres xilenes; trobar una cabina telefònica amb línia per trucar als coneguts i sobretot saber què havia sigut de la nostra gent, de les nostres cases, de les nostres vides aquí. I les notícies que arribaven allà no eren gaire esperançadores. Finalment arribats a Santiago, no teníem llum, aigua ni gas. I així seguim després de tres dies. Els barris més afectats de Santiago han estat el barri Yungay i el barri Brasil. Allí la majoria de construccions antigues fetes amb adobs i maons han caigut al terra. Moltes famílies han hagut de treure totes les pertinences que els quedaven

i muntar menjadors al carrer i habitacions en tendes de campanya. Aquesta situació s allargarà fins que una visita social de l ajuntament de Santiago els ofereixi un lloc on anar, i tot sembla apuntar que aquestes visites tardaran a arribar. Santiago no ha viscut saquejos o assalts com a passat a Concepción; però moltes gasolineres s han quedat sense abastiment, o en molts supermercats s han exhaurit els productes bàsics com la llet o el pa. Diàriament augmenta el moviment voluntari a la ciutat i ara es comencen a restablir les comunicacions amb la regió del Biobío i del Maule que permetrà enviar més ajuda humanitària per començar les tasques de reconstrucció. De moment, ens queda esperar que tot vagi tornant a la normalitat i ajudar en la mesura en que ens sigui possible.

Eunís Font Xile

Abans d ahir vaig venir a la Casa de la Vila, com vaig apuntar-te en el transcurs de la inauguració del concurs fotogràfic del Complex Cultural del proppassat divendres per tal de parlar amb tu, més encara no havies arribat. Aleshores, com que tenia una mica de pressa, vaig deixar dit que tornaria, i encara no ho he fet. Malhauradament. Mentrestant he pensat que potser seria bo que per escrit virtual te n faci l avanç, així, si més no, guanyem temps per quan et visiti en persona al despatx per plantejar-te els quatre o cinc punts que segueixen: -Possible homenatge a l Antoni Arqués i Barrufet de Cala Col. Per començar, t he de dir que amb el mateix hi tinc clars lligams de parentiu per via paterna, per tant em sembla oportú dir-ho, per allò dels interessos. Però personalment apart dels esmentats lligams familiars, sempre he considerat l oncle una persona d esquerra inquieta, social i cultural, pregonament preocupada i tothora al servei de Juneda. Ultra si no recordo malament, als inicis d aquesta nostra (per mi presumpta democràcia a l espanyola), fou regidor d urbanisme del consistori, a més de col·laborador de Fonoll, sempre tocant temàtiques vives i de molta vàlua. Com prou bé saps (suposo), d un tros ha superat la venerable i lúcida edat dels noranta anys, per la qual cosa penso que seria mereixedor de part del consistori i del municipi en general, d una diada, d un homenatge, on honorar-lo en vida. Sobre la forma i els continguts els deixo a la presumpta comissió i al consistori. Naturalment, i benentès si qualla la proposta, podeu comptar amb mi per repartir, pel que sigui i sigui capaç de fer. D acord? -Per la Banqueta, i de forma virtual, m haig assabentat esparverat de la tala dels plàtans a la banda de l antic Porvenir a més d uns quants de saltejats a la banda dreta. Fins ací, el relat de la susdita lectura en grans pinzellades. El que realment em sembla alarmant és l opinió que, amb l excusa de la regeneració cíclica, hom vol tallar-los completament. I això, francament, dit amb tot el respecte que hom és capaç de generar, em sembla inaudit, inacceptable. Com podem perpetrar aital malifeta en un dels indrets més solemnes i bells que tenim a Juneda, i que cada dia que passa més gent ve a gaudir i admirar? -Està preservada la continuïtat del degà concurs de la Cassola de Tros 2010? Ho pregunto perquè he sentit veus en sentit contrari. -No entraré a discutir ni alimentar polèmiques entre consistori i poble arran del comiat fulminant del Carlitos, en tant que treballador temporal de l ajuntament. Però en quant ciutadà retornat de l emigració, amb una clara i insubornable sensibilitat social i

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

OPINIÓ humana, us voldria pregar a tots els membres del consistori de considerar i reflexionar sobre llur penosa i diària situació d aturat, amb una mare anciana. Penseuhi, si us plau. Avui som a dalt, xuclant poder, demà podem ser a baix, patint l escarni de molts veïns. Seria trist i lamentable. A més, ara que CiU sembla que puja, aquest fet us pot perjudicar a l hora de recollir els vots autonòmics i municipals. -Venint de Lleida a Tarragona, tant se val si és en bicicleta, auto o a peu, tenim per ventura nostra un plafó o enorme enlairat cartell o indicador que anuncia Juneda a propis, forasters i passavolants. En canvi, venint en sentit contrari, és a dir, de Tarrragona a Lleida, en tenim un de petit, triangular i poc visible, gairebé passa desapercebut. No seria oportú posar-ne un de similar a l abans esmentat? Per exemple a l altura de l obrador mecànic d atuells agrícoles Milà? Ho poso a la vostra consideració, proposta lliure de drets d autor i de publicitat. Us la deixo gratis, de moca, que diuen els gallecs, o el Kostenlos dels suïssos. Estimat paer en cap de la vila de Juneda, amic Antoni, un feix ben garbellat de salutacions d adenuienc, sempre amb raó o sense, sempre dic preocupat pel poble i els seus veïns, que vull feliços i realitzats, malgrat encara no ser independents.

Pere-Albert Barrufet-Couñago Juneda

El Crash del 2010 (I) Aquesta entrega, que ha arribat a la 13a edició a hores d ara, obra del catedràtic d Estructura Econòmica de la Facultat d Econòmiques de la Universitat Ramon Llull, resulta del tot recomanable malgrat que la contundència del títol ens ocasioni certs tremolins, tot i semblar profetitzar amb una clarividència demolidora que estem no davant de qualsevol crisi econòmica sinó que estem davant d una crisi sistèmica que no

La Xifra

són els porcs senglars que ha caçat la Penya Los Fallanqueros de Juncosa, tot un rècord a la comarca.

s acaba aquí. Us faré cinc cèntims d aquest bon llibre que ens va demostrant al llarg de l obra que els sistemes econòmico-polítics, entre els que es troba l actual, el nostre, el capitalista, segueixen uns patrons d evolució i naixement. El nostre va tenir els seus antecedents en el període 1748-1820. El 1820 va iniciar-se un procés evolutiu en què l autor, en Santiago Niño, va afegint gràfics d elaboració pròpia en el que van succeïnt-se les quatre fases que ell enumera com a pròpies de tot cicle econòmic que tenen i han tingut des de l era cristiana una durada de 250 anys, estant, per tant, en aquests moments, en la darrera fase del cicle. La primera fase seria la generació d antecedents del sistema naixent, i mort, per tant, del sistema precedent. Els antecedents podríem resumir-los en 11 aproximadament: 1- 1748: Montesquieu publica De l Esperit de les Lleis que planteja per primer cop la separació dels poders fins aleshores en mans del rei: legislatiu, executiu i judicial. 2- Inici a França cap allà el 1750 del procés de les enclosures o procés de parcel·lació de les terres, cosa que incrementa la productivitat i rendabilitat de les terres. 3- 1748: David Hume publica la seva obra en què exposa la tècnica de l empíric i de l observació

com a modes de treball i comportament, introdueix també el principi de l escepticisme. 4- 1762: Jean Jacques Rousseau publica El Contracte Social en el que es planteja un necessari acord entre poble i Estat, fonament per a les futures constitucions europees i americana. 5- 1769: James Watt patenta la seva màquina de vapor. 6- 1776: Adam Smith planteja les

bases del liberalisme econòmic en publicar la seva obra sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions. 7- 1789: la Revolució Francesa suposa l abolició de la monarquia absoluta per fonamentació divina. 8- 1792-1815: guerres de Coalició, reacció de les monarquies europees a la Revolució. 9- 1815: Congrés de Viena. Restauració formal del denominat Antic Règim , amb una burgesia amb creixent poder econòmic. 10- 1815-19: neix l oposició pobleburgesia en quedar legitimada aquesta per la recent restaurada monarquia per a utilitzar com a mà d obra a la població i profunditzar així en l acumulació de capital. 11- 1920-1940: Crash econòmic americà del 1929. Període de les dues Grans Guerres, Sistema Comunista, Reconstrucció Europa i assentament bases del capitalisme i de la globalització econòmica i boom de les multinacionals.

Óscar P. Hdez. Andrade Castelldans

per Perucho

foto curiosa

vida social

Google Street View. El passat divendres 26 de febrer, el cotxe del Google Street View es va passejar per les Borges Blanques i l’entorn.

Anaïs. Moltes felicitats el dia del teu quart aniversari!

LA CULLERADA Ferran Casas

ferran.casas@somgarrigues.cat

Terra de vents Fa uns dies el Govern va aprovar el nou mapa eòlic de Catalunya. Les Garrigues en surten ‘ben parades’. Ens podran posar molins a tort i a dret i, si res no atura alguns alcaldets, ens convertirem en la comarca que més energia eòlica produirà. Em temo que no erraré si dic que no som la més ventosa ni la que més energia gasta. Més aviat el contrari. Però si que, per ara, som la que té uns alcaldes més fàcils de comprar. La manca de finançament local (els ajuntaments no han aconseguit, a diferència de les autonomies, millores significatives en aquest aspecte malgrat assumir cada dia més competències) i l’actual crisi són terreny abonat per deixarse seduir pels quatre quartos que paguen les empreses a consistoris i propietaris. Alguns alcaldes de la comarca no en tenen prou amb el mapa eòlic i encara voldrien més parcs. Tiren la tovallola i, enlloc de buscar-se la vida amb les administracions, les empreses i posar-hi només una miqueta de creativitat i ganes recorren al diner fàcil. És exactament el que feien els que, en altres èpoques, defensaven abocadors o polígons industrials insostenibles i de poc valor afegit. I el Govern ha preferit, com ens temíem, concentrar els parcs eòlics en comarques a les que sempre toca la grossa quan de temes d’aquests es tracta. Lluny de fer com a altres països, on es distribueixen les infraestructures que tenen cost social o ambiental, aquí tirem pel camí més fàcil i es deixen de banda solucions imaginatives com situar els molins en plataformes marines igual que al nord d’Europa. El tema obre un altre debat. I és que, a Catalunya, només ens plantegem (davant la impotència i ineficàcia de l’ecosocialisme governamental) com produir més energia. Molt poques vegades pensem en com gastarne menys o fer-ho de forma més eficient. I davant d’això, què ens queda? Tornar a informar-nos i tornar a dir-los que no, que ni parlar-ne i que a les Garrigues, i també a Catalunya, volem un altre model i no tenim ganes de repetir errors.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

OPINIÓ la foto de la quinzena d’en Xavi Minguella

mxmcreations@hotmail.com

www.ﬂickr.com/photos/xaviplateria

equip

SomGarrigues

e-mail

El Som. Felicitats i gràcies Marina Pujol l marina.pujol@somgarrigues.cat

Sense voler caure en el tòpic dels tòpics en efemèrides com aquesta, però alhora, sense poder evitar-ho, no puc fer altra cosa en aquesta ocasió tan especial que felicitar i donar les gràcies. Felicitar especialment tot l’equip de gent que va creure en aquest projecte ara fa deu anys, que hi van invertir, que hi van dedicar hores i esforços i que, sobretot, el van defensar. Felicitar-los perquè van aconseguir no només allò que volien sinó més. No només tirar endavant una publicació per a tota la comarca, les Garrigues administratives i les històriques al Segrià administratiu, sinó consolidar-la com a periòdic líder quant a nombre de lectors per davant de tota l’altra premsa. Felicitarlos per aquests 13.000 lectors, felicitarlos pel premi Tasis-Torrent, atorgat per la Diputació de Barcelona com a millor iniciativa periodística i empresarial de 2008, i també pel premi al millor mitjà de comunicació català editat per una associació

cultural de la mà la Federació d’Ateneus de Catalunya. I donar-los les gràcies per decidir aquell primer dia de reunió que, malgrat els obstacles (im)previsibles, estaven decidits a lluitar per a aquest projecte. Agrair-los també la possibilitat que he tingut de poder col·laborar-hi des del principi, apaivagant la manca de participació que, per la llunyania sobretot, m’ha impedit seguir-los la pista de més a prop. Donar-los les gràcies perquè el Som no és només un periòdic comarcal sinó que és una eina indiscutible a hores d’ara per fer xarxa comarcal, per fer poble, d’apropar les nostres coses a la nostra gent. En un moment en què el periodisme no viu els seus millors temps, amb pèrdua greu de credibilitat, en mans massa sovint d’interessos empresarials i on el sentit de la informació, el contrast de les notícies, la denúncia social, la ciutadania esdevenen conceptes ja en el pla de la utopia, projectes com el Som llueixen per la seva auto-

nomia, per la seva independència, per la seva solteria envejada. Deu anys ja en són un bon grapat. Ja podem començar a parlar-ne amb expertesa. Com a mitjà de comunicació i com a empresa. Deu anys avalen el Som, el consoliden, i li atorguen tot allò necessari per continuar. Hi creuen des de dins i, com hem vist, des de fora. Equip impulsor, de redacció, de disseny, de maquetació, comercial, de distribució, articulistes... felicitats i gràcies. Però res d’això que tenim entre les mans seria possible sense vosaltres, lectors i lectores que us hi heu perdut des del principi i que ens llegiu, ens expliqueu, ens comenteu, ens critiqueu i ens compreu. Vosaltres en sou el motiu principal. Sou el Som. Disculpeu el tòpic però volia fer un humil reconeixement als amics i amigues del poble que fan que això tingui sentit. Entre tots fem poble, fem xarxa, fem Garrigues. Felicitats i gràcies.

Consell de redacció: Anna Farré, Xavi Pastó, Albert Valero, Emili Farré, Ramon Queralt, Francesc Florensa, Marta Grau, Jacobo Piñol, Ferran Casas i Miquel Andreu. Col·laboradors: Joan Bellmunt, Miquel Àngel Sarrà, Francesc Bonet, Raül Capell, Francesc Florensa, Joan Cornudella, Josep Vallverdú, Santi Arbós, Meritxell Mateu, Marina Pujol, Elies Bosch, Ramon Farré, Domènec Bargalló, Ignasi Revés, Adolf Boldú, Raül Perucho “Perucho”, Ramona Vidal, Montse Ribé, Hortènsia Mònico, Marc Boldú, Jordi Calvís ‘Chistoso’, Jordi Puigdengoles, Núria Martí, Maria Badia, Montse Monné, David Riu, Esmeralda Ximenos, Esmeralda Fusté, Eunís Font, Xavier Minguella, Núria Sas, Jaume-Joan Rius, Andrew Condon, Anna Roset, Gemma Peralta, Laia Cubells, Jordi Peix, Jordi Mir, Marta Farré, Anmarí Gassó, Gabriel Pena, Idoia Marcén, Magda Bragós, Olga Roset, Montse Estepa, Elena Bellart, Alba Falcó i Laia Remolà. Coordinació: Francesc Florensa. Redacció: Marta Grau i Jacobo Piñol. Departament comercial: Francesc Florensa i Lorena Morales. Administració: Maria Gorgues, Margarida Sans i Francesc Gallart. Fotograﬁa: Xavi Minguella. Correcció: Jordi Mir. Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions. President: Emili Farré. Adreça: c. Nou 2 2a · 25400 LES BORGES BLANQUES (Les Garrigues) Telèfon: 973142420 Fax: 973143375 administracio@somgarrigues.cat Web: www.somgarrigues.cat Imprimeix INDUGRAFF OFFSET SA Dipòsit legal LL-487-2000 SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors. La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions. Controlat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA COMARCA • Vinaixa

ESPORTS • Motor

ECONOMIA • Cooperatives

Arreglar l’antiga N-240 costarà prop de 900.000 euros. Una obra que és prioritària per al municipi

Comencen els campionats d’enduro amb el ﬁtxatge del junedenc Ramon Quer per l’escuderia Sherko

Rebombori entre les cooperatives del país després que el Govern estudiï fusionar totes les seccions de crèdit

Després del traspàs de Foment el 2008 de l’antiga N-240, ara l’ajuntament ha rebut 358.000 euros per arreglar-la. Una xifra insuﬁcient ja que l’obra és colosal

Els francesos li van posar l’ull a sobre en veure la facilitat que tenia per pilotar la moto. Ara el junedenc és un dels pilots oﬁcials de Serko i enguany estrena moto

La Generalitat de Catalunya vol uniﬁcar totes les seccions agafant com a base la ﬁtxa de la Caixa Rural de Castelldans. El procés afectaria també a les cooperatives de les Borges

Pàgina 13

Pàgina 30

Pàgina 34

RESIDUS • Garrigues Històriques

Front comarcal contra l’abocador de Seròs La unió fa la força. Els ajuntaments d’Almatret, Llardecans i Maials fan pinya contra l’abocador de residus de segona classe que Seròs vol construir al límit del seu terme. L’alcalde de Seròs explica que en cap cas serà una indústria contaminant i té la població al seu favor Redacció

Almatret / Maials / Llardecans / Seròs

Ni Almatret, ni Llardecans, ni Maials volen un abocador al límit dels seus termes municipals. Això és el que uneix els tres pobles de les Garrigues Històriques per alçar-se davant el projecte de construcció d un abocador de residus de classe 1 i 2 (de tota mena menys radioactius) que ocuparà entre 25 i 30 hectàrees a la finca Margarita de Seròs. La instal·lació està promoguda per l empresa Dipòsits Controlats de Catalunya. Pels ajuntaments de la comarca, els inconvenients de l abocador sorgeixen per totes bandes. Els nuclis urbans d Almatret, Maials i Llardecans quedaran a a 6, 7 i 9 quilòmetres, respectivament. De Seròs, però, quedarà a 11 quilòmetres. Per a l alcalde de Maials, Joan Sabaté, el nou abocador respon a interessos econòmics de l Ajuntament de Seròs . En la mateixa línia es manifesta l alcalde d Almatret, Evarist Giralt, que diu que a tots ens han ofert diners per posar abocadors al nostre poble, però no tots ens venem a qualsevol preu . De fet, el malestar entre els ajuntaments va més

Evarist Girtalt

Almatret està patint un setge d’indústries nocives i contaminats

Alcalde d’Almatret (IPA)

Hem demanat un informe a la Diputació de Lleida per saber quin és el grau d’impacte de la instal·lació, juntament amb la tèrmica, les centrals de cicle combinat i l’abocador de Riba Roja. És un clar setge al nostre poble. El Govern hauria de marcar un mapa de residus i no permetre que primin els interessos econòmics davant dels ambientals. Jo em pregunto: on queda l’ètica de cadascú?

enllà: Josep Maria Pardell, primer edil de Llardecans, explica que no està bé que es construeixi un abocador a dos quilòmetres de la captació d aigua del rec Segrià Sud . En aquest sentit, els tres ajuntaments han demanat poder gaudir

IPCENA denuncia que l’abocador incompleix la normativa del principi de proximitat. La planta acollirà residus de BCN de l aigua de la captació del Segrià Sud com a aigua de boca pels seus pobles i ara veuen com la qualitat de la mateixa pot quedar malmesa. Per aquests motius els pobles han presentat al·legacions al projecte que encara ha de passar per un procediment urbanístic que hauria d incloure s dins d un Pla General, tenir un informe de l Agència Catalana de l Aigua i del Departament de Medi Ambient. Per la seva banda, l organització ecologista IPCENA denuncia que l abocador de Seròs és inviable

Joan Sabaté

Seròs no ha consultat l’opinió dels seus pobles veïns, és inacceptable

Alcalde de Maials (PSC)

No es pot acceptar que un ajuntament permeti que s’instal·li una indústria contaminat al límit del seu terme molestant els seus veïns. El pitjor de tot és que l’Ajuntament de Seròs no ens ha consultat, no ens ha demanat l’opinió. L’únic que hem pogut fer ha estat presentar al·legacions al projecte que es troba pendent d’autorització a l’OGAU. És un atac frontal a Almatret, Maials i Llardecans.

El dipòsit de residus de Seròs s’ubicarà prop de la captació del Segrià Sud. | FOTO: Arxiu |

perquè incompleix la normativa vigent del principi de proximitat. La Llei estableix que els residus s han de gestionar prop d allà on es generen, i els residus de tipus industrial que pretén acollir aquest abocador són residus procedents d indústries de l Àrea

Josep M. Pardell

Repercutirà molt negativament en la imatge de la nostra comarca

Alcalde de Llardecans (PSC)

Si l’alcalde de Seròs vol un abocador, que se’l posi a casa seva. Una indústria així és altament negativa a nivell d’imatge i malmet la marca Garrigues. L’abocador es vol fer en un terreny fortament inestable, damunt de les mines de la ribera de l’Eebre, al costat de la Vall de Mequinensa i a dos quilòmetres de la captació d’aigua del Segrià Sud de la que aviat el poble en beurà.

Metropolitana de Barcelona. El secretari general d IPCENA, Joan Vàzquez, explica que els residus industrials són els únics que no paguen cap cànon per contaminació a Catalunya. No obstant això, l alcalde de Seròs i vicepresident de la Diputació,

Gabriel Pena

El propòsit del PSC i de CiU és desgastar l’Ajuntament de Seròs

Alcalde de Seròs (ERC)

És una indústria segura, no contaminant i que rebrà materials no nocius. Si Medi Ambient hi dóna el vistiplau, per què no hauríem d’autoritzar l’activitat? Sembla que sigui una tasca de desgast a càrrec del PSC i de CiU. Puc dir que més de 400 famílies del poble estan informades i es mostren a favor del dipòsit. Hem celebrat quatre reunions i no parem de donar informació a tothom que ho demana.

Gabriel Pena, es defensa amb dos motius clars: el primer és que es tracta d una indústria no contaminant i, el segon és que més de tres quartes parts de la població es mostra a favor de la planta. La decisió, en tot cas, depèn ara de Medi Ambient.

La capacitat de l abocador de Seròs serà de 350.000 tones l any, amb una circulació de 59 camions de 40 tones per dia, fet que segons IPCENA generaria més d un milió de tones de CO² a l any. L entitat ecologista denuncia que el projecte està situat a 200 metres del barranc de l Aiguamoll que va al pantà de Riba-roja i que serveix d aigua de boca al poble d Almatret. Aquest barranc té importants crescudes d aigua. L abocador produirà un 15% de lixiviats, és a dir, aigües residuals orgàniques que es podrien mesclar amb l aigua del barranc, fet pel qual es demana canviar els límits de l abocador. Des d IPCENA també s afirma que la mina està situada en un espai amb molt elevat risc d accidents tectònics i que la contaminació pot afectar els arbres fruiters de la zona.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA AIGUA • Juneda

L’ajuntament inverteix 280.000 euros en instal·lar comptadors d’aigua en tot el municipi Estalvi. Enguany el 70% dels habitatges disposaran dels aparells abans que acabi aquest any. El 30% restant es col·locaran entre els anys 2011 i el 2012 en el transcurs de les obres de remodelació del casc antic i emmarcades en les actuacions del Pla de Barris Redacció Juneda

L Ajuntament de Juneda invertirà 284.000 euros en la instal·lació de comptadors d aigua a tots els habitatges del municipi. D aquesta manera, el 70% dels habitatges disposaran dels aparells en acabar el 2010 i el 30% restant es col·locaran entre el 2011 i el 2012, segons fonts municipals. La instal·lació es farà en el transcurs de les obres de remodelació del casc antic de Juneda, en el marc del Pla de Barris de la Vila Closa. A mesura que avancin les actuacions del pla de barris, l ajuntament també aprofitarà per renovar totes les canonades del centre històric, que actualment són de plom i d uralita.

El Pla de Barris millorarà tot el nucli antic del municipi. | FOTO: Ajuntament |

Tothom d’acord Amb la mesura hi estan d acord totes les forces polítiques representades a l ajuntament. En aquest sentit, el PSC, tal i com explicar la seua portaveu, Josepa Peiró, va aprovar aquesta actuació amb el Fons Local (ZP) 2010 , donat que és una mesura aprovada pel govern anterior format pel PSC i ERC, i a la qual CiU hi va votar en contra . Segons l ajuntament, amb la installació dels comptadors i la renovació de les conduccions d aigua, els veïns guanyaran en salubritat i seguretat ja que els aparells mesuradors permetran detectar amb rapidesa les possibles fuites i, d altra banda, cada habitatge pagarà exactament per la quantitat d aigua que es gasta. A més, amb les noves conduccions d aigua es preveuen menys fuites, ja que les canonades actuals són molt antigues i estan deteriorades degut al seu ús al llarg dels anys, i una millor qualitat de l aigua. En aquest sentit Josepa Peiró, afegeix que de tota manera en aquesta actuació prevista i apro-

Josep Ramon Minguella ERC

On són les veus que es van aixecar en contra dels comptadors i de la contractació d una empresa per gestionar el servei d aigua de Juneda? Com és que si era tan nefast donar la gestió del servei a una empresa especialitzada no es va rescindir el contracte quan va aconseguir el poder CiU? Què diuen ara les sorolloses mestresses de casa que tenien el calentador molt lluny de l aixeta i gastarien massa aigua que no volien pagar? On són els ignorants que tenien por que rebentessin les canonades de casa? On són els incívics manipuladors que van intentar boicotejar una taula rodona informativa organitzada per Fonoll? On són els moderns governants que defensaven, i potser defensen encara, els aforaments exhibint-los públicament com la panacea del control del consum d aigua? On són els organitzadors i organitzadores de la recollida de signatures? On les han guardat les 700 firmes que van recollir també amb mentides i difamacions? Què en faran ara? Tornar a fer pintades per les parets del poble? Callar com mòmies? Bé, l important és que s aniran fent passos, que finalment s aplica el sentit comú i els criteris de coherència i sostenibilitat i que algun dia, més o menys proper, podrem gaudir d un sistema eficient i just que ens posarà en la línia de la modernitat i de la igualtat i que no ens privarà de poder rebre subvencions i suports de l ACA (Agència Catalana de l Aigua). En definitiva, anirem assolint cotes de normalitat, que ja toca....

vada queden fora dos carrers : el carrer Fondo i el carrer Prat de la Riba per limitació pressupostària . Per aquest motiu el PSC va demanar que constés en acta que en el moment previst per instal·lar els comptadors en aquests car-

rers que queden fos en les mateixes condicions que ara amb aquesta subvenció. Per evitar que una gran majoria tingués la instal·lació gratuïta i els darrers veïns haguessin de pagar . Per la seua banda Josep Ramon Minguella, portaveu d ERC, considera que cal reconèixer que l equip de govern de CiU demostra oportunitat i valentia a l hora d afrontar la instal·lació dels comptadors d aigua. Tot i que tenim els nostres dubtes de si serà un procés coherent, continuat i eficient . ERC, a més, es fa algunes preguntes com si realment es faran servir ? I afegeix que cal evidenciar que els que ara ho impulsen llavors s hi van oposar frontalment. El Pla de Barris de la Vila Closa de Juneda preveu invertir més de 3 milions d euros en actuacions de caire urbanístic i social que es duran a terme fins a l any 2013. El 75% del pla està finançat pel Fons de Barris de la Generalitat de Catalunya; el 23%, per l ajuntament, i el 2% restant són aportacions privades en rehabilitació d habitatges.

Josepa Peiró PSC

El nostre grup ho va votar afirmativament perquè d aquesta manera es compleix la voluntat ja expressada i aprovada pel govern anterior (PSC i ERC) en què CiU va votar en contra acompanyats d una recollidade signatures en contra d aquesta actuació tan necessària pelmunicipi. Ens alegrem que finalment el govern de CiU vegi la necessitat del que ja hauria d haver estat una realitat fa temps. Suposem que la plataforma que en el seu dia va recollir signatures en contra de la instal·lació de comptadors ha fet una seriosa reflexió en la línea d assumir un canvi de gestió per la sostenibilitat i l ús racional de l aigua. El grup municipal del PSC sempre ha defensat que tothom ha de pagar en funció del que gasta, eliminant el desajust d igualar-les totes independentment dels usos que cada família en fa .

��

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

��

SomGarrigues โ ข del 5 al 18 de marรง de 2010

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA FESTES POPULARS• Vinaixa

La cinquena edició de la matança del porc aplega gairebé 200 comensals

ENERGIES RENOVABLES • Juneda

Es van sacriﬁcar dos porcs amb els quals es va elaborar la llonganissa i la botifarra negra per assaborir durant l’esmozar i el dinar popular Redacció Vinaixa

La sisena edició de la matança del porc de Vinaixa, que es va celebrar el 28 de febrer, va reunir al voltant d una taula unes 180 persones que van poder degustar els productes del porc elaborats durant el matí. Els actes van començar de bon matí amb un esmorzar i amb l elaboració de les llonganisses i de les botifarres negres, un acte, segons explica la regidora de Cultura Isabel Carré, en el que hi va participar molta gent gran, però també el jovent als que els agrada veure com es fa . Com cada any es van matar dos porcs amb els quals es van fer la botifarra i la llonganissa així com la xulla de la que segons Carré es va fer

Les Obagues obre portes i mostra com aproﬁtar els recursos naturals Redacció. Juneda

El dinar de germanor es va fer al Casal Vinaixenc. | FOTO: Xavi Minguella |

una bona cassolada amb cansalada i costella . L àpat es va allargar fins ben entrada la tarda, va tenir com a escenari el Casal Vinaixenc

i està organitzada per la regidoria de Cultura amb la collaboració dels veïns i de les veïnes del municipi.

L Ecocentre les Obagues de Juneda va ser una de les installacions que va participar en la jornada de portes obertes de les energies renovables organitzada per l Agència de l Energia de Lleida. Desenes de persones es van apropar fins a Juneda per visitar unes instal·lacions que

incorporen diverses tecnologies d estalvi i eficiència energètica i energies renovables. Les Obagues és un bon exemple d arquitectura pensada per tal que els edificis utilitzin millor els recursos naturals amb sistemes passius i actius minimitzant els consums energètics en la seua climatització. A tota la demarcació unes 270 persones van participar en la jornada.

CONFERÈNCIES • Arbeca

Les dones reben consells per “estimar-se” Redacció. Arbeca Estima t a tu mateixa, a càrrec de Marta Simó, llicenciada en psicologia, va reunir a la Sala Màrius Torres de l ajuntament desenes de dones que van rebre consells per tenir una vida més plena. L Associació de Dones l Olivera Arbequina va organitzar aquesta xerrada destinada a les dones i que va comptar mab un elevat públic assistent.

REIVINDICACIÓ • Alfés

Festa grossa per la independència Redacció. Alfés Alfés va celebrar el passat dissabte 27 de febrer la Festa per la Independència organitzada per l Associació Cultural la Dalla. Hi van participar l exmilitant de Terra Lliure, Xavier Barberà, amb una xerrada, i els músics Quina Barra! de Juncosa, el Belda i el Conjunt Badabadoc, entre d altres.

FESTES POPULARS • Juneda

La Roca Fumada parla del passat, present i futur dels gegants Redacció. Juneda El Complex Cultural va ser l escenari de la xerrada-col·loqui amb el tema Geganters i grallers, impartida per Joan M. Merino i organitzada per la Roca Fumada. L acte va reunir a un públic delitós per escoltar els orígens d aquesta tradició. Aquest és un dels actes emmarcats dins de la celebració el proper mes de juli-

ol de la sisena Trobada Nacional de Capgrossos que tindrà com a escenari Juneda que convertirà el municipi i durant dos anys el centre del món dels capgrossos el que suposarà una difusió a nivell de Catalunya i de l estranger del nom del poble de Juneda. Durant tres dies desenes de colles s aplegaran per participar en els diversos actes que van des de les plantades fins a cercaviles.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Garden Masia Salat

14 de 10 a Obrim a 20 h. stius i de 16 iumenges i fe d é b Tam 32 82 973 14 LAT

CONSTRUCCIONS OLIVART - ARRUFAT Ntra. Sra. de Montserrat, 8 25400 Les Borges Blanques Lleida Tel. 973 14 01 95 973 14 27 11

SA X MASIA 71,5 COMPLE m K , a n o ag Ctra. Tarr rges Blanques Bo

1 3

5 4

Aquest 2010, coincidint amb el nostre 10è aniversari, hem canviat de seu. Per aquest nou local volem renovar el mobiliari i també millorar els nostres equipaments informàtics. Ens ajudes?

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA INFRAESTRUCTURES• Vinaixa

900.000 euros per 1,5 quilòmetres Millores al nucli urbà. L’ajuntament ha aprovat l’arranjament de l’antiga N-240 al seu pas pel municipi. Al 2008 Foment els va traspassar el tram i ara, el 2010, els han arribat els diners de Madrid: només 358.000 euros

Banc de fuster Joan Palau

joan.palau@somgarrigues.cat

Vegueries, un mal negoci

Redacció Vinaixa

L Ajuntament de Vinaixa ha aprovat el projecte de millora del tram de l antiga N-240 al seu pas pel terme municipal. Així ho ha aprovat el consistori per a un tram d 1,5 quilòmetres i per al que compta amb un pressupost que arribarà als 900.000 euros. El problema radica, segons explica el seu alcalde, Francesc Bonet, en el finançament el Ministeri de Foment ens va traspassar la N-240 a finals del 2008 però amb dotació pressupostària per al 2010 de només 358.000 euros. És a dir, una tercera part del necessari , i afegeix és evident que són molt pocs diners, ens hem queixat però no ha servit de res. La dotació és ínfima . Per solucionar el problema pressupostari l ajuntament ha fet canvis en el Pla d Obres i Serveis, de manera que s han destinat una part d aquest diners a aquesta obra . Això, afegeix Bonet, ha fet que l arranjament de la N-240 sigui la prioritat i que centrem tots els nostres esforços en aquest projecte . La recerca d altres ajudes com per exemple a la Diputació de Lleida, els diners propis i les contribucions especi-

El projecte preveu la millora del ferm, en molt mal estat, però també l’arranjament de les voreres i la reforma dels serveis soterrats com són la xarxa d’aigua potable i la del clavegueram. | FOTOS: X. Minguella |

El problema principal és que des de fa 15 anys el Ministeri de Foment “no s’ha gastat ni un duro en aquest tram”, diu Bonet

Les obres començaran la propera primavera i es preveu que tot el tram estigui enllestit al cap de dotze mesos als ajudaran a cobrir la resta de les despeses. Sabem que és un moment crític i difícil, per això haurem d aturar altres projectes per fer front a aquesta inversió molt important per al poble , detalla Bonet. A més, explica la dotació de Foment s ha de gastar durant el 2010 El projecte de l ajuntament contempla la col·locació de nou pa-

viment i l arranjament de les voreres i la reforma dels dos serveis soterrats en estat més precari, com és la xarxa de l aigua potable i la xarxa de clavegueram, amb la substitució dels trams malmesos. L actuació es completarà amb la col·locació d arbrat i del mobiliari urbà. Segons el projecte bàsic la llargada total de la carretera a fer

l arranjament és de 1.610 metres, dels quals n hi ha 967 amb afectació de voreres i serveis, tots ells en sòl urbà, i la resta només quedarà afectada pel pavimentat de la superfície de rodadura. L amplada dels vials és variable amb mides que van des de 13.5 als 17 metres. La superfície estimada total és de 15.200 metres . L obra es farà en tres fases: la pri-

mera engloba la part central i més antiga amb una llargada de 233 metres, des de la plaça dels Arbres, fins al pont del tren. La segona, des del pont de tren fins al límit de sòl urbà per l extrem oest del municipi per fer l arranjament de tota la carretera. I la tercera, des del límit del sòl urbà de l antiga benzinera fins a la plaça dels Arbres, i que inclou el pont sobre el riu. El problema principal, segons l alcalde, és que la cessió s ha fet quan el tram estava molt malmès ja que Foment no feia cap inversió per al seu manteniment. En 15 anys no s hi ha gastat un euro, s ha anat deteriorant i ara la feina a fer és molta i molt costosa .

El projecte de Llei de Vegueries presenta dos grans defectes: del primer se n‘ha parlat abastament, i és el de la falta de consens en l’elaboració de la norma. Un projecte que ha de determinar la gestió del territori no pot ser aprovat sense el concurs de tots els partits polítics de l’arc parlamentari, ni molt menys sense haver pactat amb els administrats que l’hauran de suportar. Les formes del procediment, doncs, són del tot desencertades. Però hi ha un segon aspecte, molt més de fons, al qual pocs al·ludeixen. Aquest és el que té a veure amb la pròpia viabilitat del projecte, i que comporta un ressò econòmic del que ningú no sembla preocupat. Si es tira endavant en els termes plantejats, la Llei comportarà l’aparició d’una nova administració pública que gravarà amb més impostos i taxes les persones (perquè d’una manera o altra caldrà finançar-la, oi?), i que farà encara més complicats els tràmits per a desenvolupar iniciatives empresarials. A les vegueries caldrà dotar-les de competències, i això vol dir que hauràs de presentar papers per temes de Medi Ambient a una administració, per temes fiscals a una altra, per temes urbanístics a una altra... i així fins quasi a l’avorriment. Tot això, sense comptar la creació d’un nou cos de funcionaris al qual s’hauran de pagar nòmines i que generarà des de despeses de representació fins a costos de funcionament. No podem suportar tantes administracions: europea, estatal, autonòmica, provincial, veguera, comarcal i local. Ens en sobren un parell: la preocupació dels nostres governants no ha de ser la de crear més burocràcia, sinó la d’ajudar la ciutadania a viure millor, i al país a progressar.

��

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA DELINQÜÈNCIA • Comarca

Desarticulada una banda de lladres que robaven a ajuntaments i locals socials

Especialitzats. Tot i que els detinguts no tenien antecedents penals, la banda, formada per vuit lladres d’origen romanès, actuava amb molta rapidesa i efectivitat. A les Garrigues se’ls podria imputar robatoris al Casal d’Avis de Vinaixa o al consistori del Torms dos van quedar en llibertat després de prestar declaració en la comissaria dels Mossos d Esquadra. En llibertat, encara que a la disposició del jutge. La resta, sis integrants, van prestar declaració en els jutjats de Balaguer. Després de declarar, dos dels integrants de la banda van entrar a la presó i la resta va quedar en llibertat amb càrrecs. Els robatoris es van per-

Redacció Comarca

Els Mossos d Esquadra han desarticulat una banda formada per vuit integrants especialitzats en robatoris amb força, segons va informar la Policia de la Generalitat en una nota. Als vuit lladres, tots d origen romanès, se ls imputa prop de 40 robatoris amb força, entre ells el robatori en una vintena de consistoris del Segrià i garrigues Històriques, les Garrigues administratives i, fins i tot, la Franja de Ponent. Els agents de la Policia de la Generalitat estaven tancant una investigació que de moment duu vuit detinguts per la comissió de més de 40 robatoris. La investigació va començar el passat mes d octubre i la seva conclusió es va iniciar la setmana passada amb la detenció de vuit joves, amb edats compreses entre 20 i 35 anys, tots veïns de Lleida i d origen romanès. Se-

La investigació de la policia s’ha allargat uns mesos però ha permès posar punt i ﬁnal a l’onada de robatoris

El Casal d’Avis de Vinaixa i l’Ajuntament van patir una robatori amb força fa menys d’un mes. | FOTO: X.Minguella|

gons fonts properes a la investigació, a la comarca es van assaltar diversos locals socials i consistoris com és el cas dels Torms -que

ja va avançar aquesta publicació en anteriors edicions- o el Casal d Avis de Vinaixa on, sembla ser, es van endur material audiovi-

sual. Curiosament, cap dels vuit arrestats tenien antecedents per la comissió de delictes similars. Després de detenir als vuit joves,

petrar en diverses localitats de Ponent, però també a la comarca veïna de la Conca de Barberà, l Anoia i alguns municipis de la Franja.

OBITUARI• El Vilosell

Mor Antoni Macià, “l’homenot” del Vilosell El passat 23 de febrer va morir Antoni Macià, que va ser alcalde del Vilosell durant 10 anys: del 19 d abril del 1969 al 3 d abril del 1979. La tasca de Macià al capdavant del consistori va venir marcada, segons els qui els coneixien, per un treball continuat pel bé del poble però també de tota la comarca. Defensor de la llengua i de la cultura catalana va contribuir a la seua defensa i la normalització en ser el Vilosell una de les primera poblacions garriguenques

Antoni Macià i Miró (el Vilosell 1919 - Lleida 2010): un gran villosellenc, un gran garriguenc Vicenç Aguado i Cudolà

Centre d’Estudis Locals del Vilosell Centre d’Estudis de les Garrigues

en canviar la retolació del nomenclàtor. El canvi es va aprovar, segons Vicenç Aguado del Centre d Estudis Locals del Vilosell, el 8 d abril de 1978 fent seua una sollicitud d una sèrie de veïns i propietaris de cases al nucli urbà de la població que es va vehicular a través d una recollida de signatures el setembre de 1977. En un àmbit més local cal destacar que l alcaldia que ell presidia va asfaltar els carrers fins llavors plens de pedres i la recupera-

ció de l antic fossar on es volia instal·lar una granja. Van ser les seues gestions amb l Arquebisbat de Tarragona que ho va impedir i l església va acabar cedint l any 1977 el lloc on s ubicava l antic cementiri per tal que fos convertit en una plaça pública, de la qual es pugés beneficiar tot el poble , detalla Aguado. Això va permetre rehabilitar el marge d aquest antic cementiri per salvaguardar les restes i convertint l espai en un mirador a la serra de la Llena.

El passat dia 23 de febrer de 2010 ens va deixar l Il·lm. Sr. Antoni Macià i Miró, que fou Alcalde del Vilosell als anys setanta. La seva figura va més enllà del municipi del Vilosell, ja que va treballar de valent per la comarca de les Garrigues en uns moments molt difícils, marcats per una forta crisi econòmica i per la transició de la dictadura a la democràcia. En una comarca amb grans dèficits d infrastructura va lluitar per aconseguir, juntament amb els llavors alcaldes de l Albi, Vinaixa i Cervià, que la nostra comarca fos una de les poques que tingués dues sortides a l Autopista de Peatge AP-2: la de les Borges Blanques i la de l Albi-Vinaixa. Les gestions que va realitzar davant l Excm. Sr. Joquín Viola i Sauret, procurador en Cortes, aconseguint aquesta cabdal infrastructura, van ser decisives pel desenvolupament turístic dels pobles de la rodalia. Aquestes facilitats de comunicació va possibilitar que un grup d arquitectes descobrissin el potencial

Antoni Macià va ser alcalde del Vilosell durant 10 anys. | FOTO: SG |

d aquesta zona i comencessin a rehabilitar les cases d aquesta població. Cal dir que va contribuir a connectar físicament dues comarques (la Conca de Berbarà i les Garrigues) amb forts vincles històrics, cultural i econòmics que estaven separades no solament per la imposada distribució provincial. Això es va fer a través de la carretera (o pista forestal) de Vallclara. El seu bon fer va aconseguir evitar les expropiacions ja que els propietaris de les finques per les quals transcorria la carretera s aveniren a cedir-les. En aquesta època, l alcaldia que ell presidia va asfaltar els carrers plens de pedres. Aquesta modernització del poble es va fer respectant al màxim el patrimoni: els carrers empedrats, les escales de Ca la Ventura... La seva trajectòria democràtica i catalanista és indiscutible. L any 1976 quan el règim franquista va procedir a detenir les persones que anaven a Poblet seguint la Marxa de la Llibertat, la corporació que ell presidia va

dimitir en ple per a protestar contra aquest abús de poder. A casa seva, Ca l Anyep, una bandera catalana de grans dimensions presidia la plaça de Sant Sebastià, que la Guàrdia Civil li fa ver retirar. La nostra bandera nacional no va trigar ben aviat en tornar a sortir amb més força. Va recolzar amb gran entusiasme l Associació d Amics del Vilosell que va impulsar els Aplecs de Sant Miquel de la Tosca. Quan una persona gran mor és com si es cremés una biblioteca sencera. En aquest cas, això ha esdevingut així, ja que els seus records van ser un ajut inestimable a la tasca de recerca que està duent a terme el Centre d Estudis Locals del Vilosell. Enguany hem perdut un homenot , en paraules d en Josep Pla, una gran persona, que es feia estimar i que sempre tenia una paraula amable per tothom. Va ser un exemple per a tots i va treballar molt pel seu poble, per la seva comarca i pel seu país.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA EQUIPAMENTS• Aspa

El primer ediﬁci polivalent municipal

Tribuna Jove Alba Falcó

alba.faco@somgarrigues.cat

Centre d’equipaments. Després de l’enderroc de dues cases velles a la plaça de la Vila, l’ajuntament pot iniciar la construcció d’un ediﬁci municipal obert a les entitats del poble. El primer que es farà és el bar Redacció Aspa

Després de la compra i de l enderroc de dues cases, l ajuntament d Aspa iniciarà, a l abril, la construcció del seu primer centre polivalent destinat a equipaments municipals. Es van enderrocar l any passat i si tot va bé el proper mes d abril començaran les obres , apunten des de l ajuntament. Aquesta primera fase ocuparà una superfície de 518 metres quadrats en dues plantes de les quals el bar, a la planta baixa, n ocuparà 271. Es construirà el bar molt necessari ja que no en tenim cap , afegeix, i l estructura de l edifici així com

Les dues cases es van enderrocar l’any passat.

| FOTOS: Xavi Minguella |

una de les seues façanes . L edifici constarà de dues zones: una amb una façana a la plaça de la Vila amb una planta baixa en la qual es construirà el bar i en una segona fase es construirà la sala de ball. Quant al primer pis es destinarà, probablement, a despatxos per a les associacions i entitats del poble. Un cop acabada l obra, l edifici comptarà amb una superfície aproximada de 1.000 metres quadrats i tindrà sortida a dos carrers: la plaça de la Vila i el carrer del Segrià. La primera fase compta amb un pressupost de 2357.365 euros, dels quals el 89%, l aporta el Pla d Obres i Serveis de Catalunya, PUOSC.

Adeqüació d’una sala de vetlles Un altre dels projectes és l adequació d una sala de vetlles en l edifici que acull el Centre Social del poble. En aquest cas es tracta de l adequació d un local situat a la planta baixa que s usa per a altres activitats, com per exemple sala d espera del consultori mèdic. Actualment el local no reuneix totes les condicions necessàries per a la seua utilització com a sala de vetlles , expliquen des del consistori cal arreglar-lo . Així es preveu reformar un magatzem en planta baixa com a sala de família i exposició del difunt, i s aprofitarà l espai comú de sala d espera com a segona sala de major capacitat. Per adaptar-lo caldrà adequar la instal·lació elèctrica, l aïllament acústic, la climatització, la il·luminació, a més d oferir un servei adaptat i es compta amb un pressupost de poc més de 28.000 euros.

NORMATIVA • Les Borges Blanques

Sancions pels amos de gossos que no recullin els excrements Redacció. Les Borges Blanques L Ajuntament de les Borges ha aprovat una nova ordenança que preveu sancions de fins a 300 euros per als propietaris dels gossos que no respectin les normes cíviques. L ordenança preveu la regulació de la tinença de gossos i d altres animals domèstics i té en compte tant aspectes relacionats amb qüestions relatives a la seguretat (com pot ser els gossos

perillosos) com les relatives a la neteja i el civisme associat als propietaris d aquests animals. L ordenança sorgeix després de les queixes al consistori degut a la poca cura d alguns propietaris a l hora de treure les defecacions dels animals. L ordenança recull sancions que oscil·len entre els 30 i els 300 euros. La finalitat és, segons l ajuntament, conscienciar per tal que la convivència sigui més respectuosa per a tots .

Les sancions poden arribar als 300 euros.

| FOTO: X. Minguella |

Pels deu anys! Deu anys. Una dècada. És molt fàcil de dir, però deu anys no són tan ràpids de passar. Amb deu anys, una parella ha pagat 1/3 de la hipoteca del seu pis. Amb deu anys la temperatura global del planeta ha augmentat unes poques dècimes de graus centígrads. Amb deu anys, a les Garrigues, un diari comarcal s’ha consolidat com a publicació quinzenal de referència. El SomGarrigues compleix deu anys i en la seva primera dècada de vida ha cobert els esdeveniments més importants i significatius de la comarca. Ha ofert informació rigorosa i veraç a milers de garriguencs i, a més a més, compleix la funció de ser un servei per a la ciutadania. Entre moltes de les innovacions que ha anat incorporant, el Som (tal com l’anomenem popularment i afectuosament) ha apostat pels joves de la comarca que tenen inquietuds periodístiques. Bé, si més no, que tenen inquietuds creatives i amb voluntat de fer sentir la seva veu. Aquesta és una iniciativa que aplaudeixo: els joves també volem compartir amb veu alta el nostre parer sobre la realitat del nostre entorn. Volem criticar (sempre des d’un punt de vista constructiu, és clar), opinar, aconsellar, informar,... I la Tribuna Jove se’ns ha presentat com un recurs perfecte on podem deixar paleses les nostres impressions mitjançant les paraules. Per tal de celebrar aquests deu primers anys de vida (i tant de bo en siguin molts més) el Som ha preparat una festa del tot interessant. El dissabte 6 de març Mònica Terribas, periodista i directora de TV3, farà una xerrada a la Casa de la Cultura de les Borges acompanyada d’Estanis Alcover, director adjunt d’El Punt i president de l’ACPC . Per posar el colofó a la celebració, res millor que fer-ho amb un sopar. Un brindis per aquesta dècada. Salut!

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA ENERGIA • Almatret, Maials i Llardecans

Els alcaldes de les zones prioritàries acullen positivament la inclusió dels seus pobles L’altra cara de les ZDP. Els edils de l’Alt Empordà i Priorat lamenten la falta d’informació del Govern. Les comarques tarragonines es queixen perquè ja tenen força molins, i a les Garrigues, la Coordinadora Eòlica, reclama una reunió amb la Diputació per a que l’ens controli el procés Redacció. Comarca El projecte de delimitació de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de l energia eòlica, és a dir, de les àrees on es podran construir nous parcs eòlics, no ha estat acollit de la mateixa manera a les diferents poblacions afectades del país. A les Garrigues Històriques els alcaldes celebren que els seus municipis hagin sortit escollits com a ZDP. On s ha rebut amb més disgust és a l Alt Empordà, perquè el territori ja s havia organitzat a través del Consell Comarcal i lamenta que ara la Direcció General d Energia no tingui en compte aquests treballs. La proposta marca vuit zones en què s inclouen 40 municipis de 12 comarques, i la potència elèctrica de les instal·lacions que es podran autoritzar a cada zona. Les zones on es podrà instal·lar més energia eòlica inclouen l Alt Empordà, la Segarra i la Conca de Barberà. Una vegada que s hagi aprovat el projecte de ZDP, possiblement la

La divisió és palpable segons la zona del país. Alcaldes de les Garrigues a favor i els de l’Alt Empordà en contra

ZONES DE DESENVOLUPAMENT EÒLIC DE CATALUNYA

primera quinzena del mes d abril, la Generalitat iniciarà la convocatòria dels concursos públics per triar els millors projectes empresarials per fer els nous parcs eòlics. Per la seva banda, els alcaldes de la Segarra i el Segrià/Garrigues afectats pel nou mapa han celebrat la planificació del govern, ja que veuen en aquestes infraestructures un incentiu a les inversions, nous ingressos, millora de camins i beneficis per als propietaris dels terrenys afectats. L alcalde d Almatret, Evarist Giralt, recorda que ja tenen un parc eòlic i que dos més estan en projecte. Giralt destaca que és bo per al municipi i acceptat per la població i a la vegada reconeix els beneficis del parc per a l ajuntament. L alcalde de Maials, Joan Sabaté, explica que ja disposen d una subestació i línies d evacuació elèctrica del parc d Almatret i que ara buscaran que les empreses que els explotin creïn també activitat econòmica.

ZDP 2 la Segarra i la Conca de Barberà Conesa, les Piles, Llorac, Montoliu de Segarra, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Ribera d'Ondara, Talavera i Rocafort de Queralt 186 MW

ALT EMPORDÀ

ZDP 8 l'Anoia i la Segarra ZDP 6 el Segrià i la Ribera d'Ebre Almatret, Maials, Llardecans, Seròs i Riba-roja W 60 M

TERRA ALTA

ZDP 7 la Terra Alta Batea, Gandesa, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs 90 MW FONT: El Punt Diari

Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Ivorra, Pujalt, Sant Ramon 100 MW

SEGARRA

ZDP 3 l'Alt Penedès i l’Alt Camp Pontons, Aiguamúrcia 33 MW

ANOIA ALT PENEDÈS

SEGRIÀ

PRIORAT

IPCENA espera que el pla no suposi una massiﬁcació de molins al paisatge i que quedi clara la cobertura legal

Val d’Aran

ZDP 1 l’Alt Empordà Agullana, Cantallops, Capmany, Espolla, la Jonquera, Masarac, Sant Climent Sescebes 200 MW

RIBERA D’EBRE

CONCA DE BARBERÀ ALT BAIX CAMP PENEDÈS BAIX CAMP

ZDP 4 el Baix Camp i el Priorat Arbolí, Alforja, Cornudella de Montsant i Porrera 45 MW

ZDP 5 la Ribera d'Ebre i el Baix Camp Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant W 120 M ZDP: Zona de Desenvolupament Prioritari. MW: Potència global a instal·lar (megawatts)

Iberdrola i Unión Fenosa inunden la comarca de medidors

FONT: Cordinadora Eòlica Sostenible Pallars Sobirà

Alta Ribagorça

Cerdanya Ripollès

Alt Urgell

Solsonès

Pallars Jussà

Alt Empordà Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

Gironès Osona

Baix Empordà

Noguera

Segrià

Pla d’Urgell

Garrigues

Priorat

Alt Penedès Alt Camp

Baix Penedès

Tarragonès Ribera d’Ebre

Terra Alta

Baix Ebre Montsià

Baix Camp

Aerogeneradors

Vallès Oriental Vallès Occidental

Anoia

Urgell Conca de Barberà

La Selva

Bages

Segarra

Maresme

Mapa previ a les ZDP (2008) Baix Llobregat Garraf

Barcelonès

Estat actual de les obres del parc eòlic d’Almatret. A sota, els treballs previs de l’empresa Vestax Vestax. | FOTOS: Arxiu |

Les ZDP limiten la installació de grans centrals eòliques al territori però no dels microparcs. Això ho saben bé les promotores que mentre el Govern de la Generalitat enllestia la cortina de fum de les ZDP, empreses com Unión Fenosa i Iberdrola han copat les Garrigues de medidors de vent per saber quines són les zones on poden truere profit. De moment, una filial de la firma espanyola els està col·locant a Granyena, Torrebesses, Almatret, el Vilosell o la Pobla de Cérvoles. En aquest cas, es poden construir dos microparcs per pobles de cinc molins cadascun.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA Com valora que el seu poble es trobi dins d’una ZDP? Joan Sabaté

Evarist Giralt

Josep Maria Pardell

Alcalde de Maials (PSC)

Alcalde d’Almatret (IPA)

Alcalde de Llardecans (PSC)

Les ZDP de ben segur que deixaran un grapat de diners per als pobles. Però res d això ens val si la instal·lació dels molins no va acompanyada d un pla de dinamització econòmica per a aquesta zona. Estaria bé diversificar l economia en diferents activitats. Coincideixo amb la idea de l alcalde de Llardecans. Cal fer venir indústries.

Ara al poble s està construint la primera de les centrals eòliques. Però en tenim dues més de projectades. Els diners estan assegurats i els veïns no presenten oposició. El que cal és saber entendre que som una zona on es pot aprofitar el vent. No hi veig cap inconvenient. I com jo pensen la gran majoria dels veïns d Almatret.

No té sentit que només es vulguin instal·lar molins. La comarca necessita una forta inversió industrial per a desenvolupar el territori. Per exemple, es podria ubicar un taller de muntatge d aerogeneradors amb mà d obra de les Històriques. Cal dir que 60 MW no són res però benvinguts siguin Ho hem de saber aprofitar.

Xavier Casoliva, president comarcal de la Segarra, en declaracions a l Avui, va ressaltar l acceptació dels parcs eòlics i els ingressos que generaran als municipis implicats. Els ecologistes d Ipcena, per la seva banda, esperen que el pla no suposi una massificació de molins al paisatge i sobretot que quedi clara la cobertura legal dels projectes, perquè ja hi ha dues sentències contràries a parcs eòlics que no estaven previstos pel planejament urbanístic, segons l entitat.

pressupost municipal de tres milions i en el futur ingressarem dos milions anuals més , va afirmar. Segons Jardí, els aerogeneradors no es veuran des de Tivissa, si bé, segons va admetre, es podrien veure des de l Ametlla, que és un municipi turístic . A l altra banda hi ha les entitats que protesten per la massificació eòlica, com la Plataforma de la Terra Alta.

A la Segarra veuen el decret del Govern amb bons ulls gràcies als ingressos que generaran als municipis afectats

Un dels camions que transporta un dels molins del parc d’Almatret al seu pas per Seròs. A sota, la base d’un molí. | FOTOS: Arxiu |

Posició de la Coordinadora La Coordinadora per una Eòlica Sostenible, segons fonts consultades, no es posiciona ni a favor ni en contra de les ZDP sempre i quan no es passi dels 450 MW . Com ja es va avançar per a la coordinadora el nou mapa de les ZDP era d esperar .

Com una loteria Finalment, les zones de desenvolupament marcades pel Govern generen divisió a les comarques de Tarragona, on ja s estan tramitant els permisos per a gran part dels parcs eòlics del país. L alcalde de Tivissa, Jordi Jardí (CiU), feia una valoració a l Avui molt positiva d aquests parcs. Al seu municipi ja se n està preparant un de 105 MW, i amb el decret serà prioritari construir-ne un altre de 120 MW. És com si ens hagués tocat la loteria. Tenim un

La coordinadora també es va reunir a les Borges.

| FOTOS: Arxiu |

Reunió de la Coordinadora a Falset Una comissió de quatre persones de la Coordinadora de les Garrigues per l eòlica sostenible van acudir a la reunió que va tenir lloc a Falset el passat dimarts 3 de març a la tarda, convocada per la Plataforma per a la Defensa del Priorat per tal de consensuar una posició unitària a nivell català en relació al mapa de les Zones de Desenvolupament Prioritari. A l acte, que va tenir lloc al local del Consell Regulador del vi de la DO Montsant, hi van acudir, a més de la representació garriguenca, membres d organitzacions de la Terra Alta, la Conca de Barberà, el Baix Camp i també de la Segarra. El grup que treballa el tema eòlic a la zona de Girona, Salvem l Empordà, va excusar la seua presència però va manifestar que subscrivia els acords presos. En aquest sentit, una de les conclusions de la trobada va ser la de redactar un document unitari que serà tancat la setmana vinent, on es denunciarà la falta de participació del territori en la designació de les zones. També es va acordar sol.licitar una reunió al més alt nivell de la Generalitat amb representació de totes les organitzacions.

��

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA TURISME • Les Borges Blanques

NOVES TECNOLOGIES • Comarca

Les Garrigues, pionera en tràmits ‘on-line’ amb els ajuntaments

Redacció. Comarca La comarca de les Garrigues és una de les primeres 9 comarques de Catalunya que ha aconseguit disposar del servei e-TRAM per a tots els seus municipis. Així, de les 41 comarques catalanes, de moment només es pot accedir electrònicament als serveis públics en nou: les Garrigues, l Alt Urgell, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Montsià, el Pallars

Jussà, el Pla d Urgell, la Ribera d Ebre i la Terra Alta. L e-TRAM fa possible que els ciutadans des de qualsevol lloc i en qualsevol moment puguin accedir a la informació necessària sobre tràmits locals, iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud i consultar l estat i el contingut dels seus tràmits. També el Consell Comarcal s ha adherit a l e-TRAC, el mòdul de gestió especialment pensat per als consells comarcals.

Les construccions de pedra seca seran un dels atractius de la ruta. | FOTO: Arxiu |

L’ajuntament prepara una ruta per conèixer el terme

Excursions. La ruta vol unir l’ànima de les dues parts de la comarca: la de secà, amb l’olivera com a protagonista, i la de reg, representada pel Canal d’Urgell Redacció

Les Borges Blanques

COMERÇ • Les Borges Blanques

El mal temps no aconsegueix anul·lar el Mercat de les rebaixes Redacció. Les Borges Blanques El mal temps no va anul·lar la celebració del Mercat de les rebaixes de les Borges Blanques, tot i que va impedir que alguns comerços poguessin treure les seues parades al carrer, mentre que alguns

establiments es van refugiar als porxos. L afluència de compradors també va ser menor que en altres casos per les inclemències meteorològiques. Malgrat tot, els que es van apropar fins a les Borges van poder comprar productes amb un 50% de descompte.

L Ajuntament de les Borges Blanques vol crear un ruta que tingui com a finalitat donar a conèixer la comarca a través de l oli d oliva verge. Així ho ha declarat el tinent d alcalde Jordi Satorra que ha deixat clar, però, que la ruta vol unir les dues ànimes de la comarca. La de secà lligada a l olivera i la de reg lligada al Canal d Urgell . Per això els 20 quilòmetres de la ruta travessen diferents paisatges que portaran el visitant per un trajecte que des des les banquetes del Canal fins al jaciment de pintures rupestres de la balma de les Roques Guàrdies o a l espai natural dels Bessons, entre altres espais. El projecte costaria uns 900.000 euros que s esperen aconseguir,

Són 20 quilòmetres que travessaran diversos paisatges i que guiaran el visitant pel patrimoni municipal

El consistori conﬁa en aconseguir una ajuda del Ministeri de Medi Ambient per poder engegar el projecte

en part, gràcies a un subvenció dels Ministeri de Medi Ambient. És precisament amb aquesta finalitat que hi ha prevista una reunió al Ministeri a Madrid entre representants de l administració central i una comissió en representació de l Ajuntament de les Borges Blanques, per exposar el projecte. La ruta generaria un camí nou que es podria fer a peu o amb

bicicleta i que inclouria zones d esbarjo i de descans. L ajuntament ja ha aprovat el projecte volem oferir una visió global de la comarca amb un discurs que uneixi les oliveres i els secans, amb el Canal , detalla Jordi Satorra. Ara, s està a l espera de la reunió al Ministeri de Medi Ambient espanyol per començar a plasmar sobre el terreny aquest projecte turístic.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

10 anys de Som

FEM

10 ANYS!

Després de 261 números publicats i de moltes notícies, reportatges, entrevistes i col·laboracions, el SomGarrigues compleix deu anys. I ho fa, segons els seus lectors, en un molt bon estat de salut. Tot seguit s’explica quin ha estat el camí.

HISTÒRIA

Oﬁcines al Carrer Sant Pere, 4

Nova ubicació al carrer Comerç, 29

Estrena de la seu al carrer Nou, 2

Any 2003

Any 2006

Gener de 2010

Tres de març del 2000, SomGarrigues veu la llum. Amb un pressupost de dos milions de pessetes, aportat pels 10 socis propietaris, s engega el primer i unic periòdic de la comarca. Llavors, un periodista -que també feia les tasques de maquetador- i un comercial, ambdós a mitja jornada, confeccionaven el que seria el primer número del Som. En un local sense lavabo al carrer Sant Pere, 4 de les Borges, amb una estructura mínima però amb els mitjans justos i necessaris es va fer el primer llençat de 500 exemplars. Neix així la publicació que vertebrarà la comarca, defensarà els seus interessos, farà descobrir els seus valors i la farà estimar. Deu anys després, la publicació s ha convertit en una eina de cohesió social i una publicació de referència, complint part dels objectius que es volien assolir des del principi. Avui la publicació estrena nova seu en propietat (carrer Nou, 2) amb un equip humà de dos periodistes a jornada completa, un fotògraf, una administrativa, un contable, la responsable de distribució i un director que s encarrega de supervisar l engranatge de tota la maquinària.

Tot i això, el Som deu gran part de la seva gran vàlua al mig centenar de col·laboradors que s encarreguen d aportar el seu granet de sorra sempre que calgui. La implicació dels seus socis, dels treballadors, dels col·laboradors però sobretot dels seus lectors i subcriptors ha estat clau per a que el Som sigui el que és actualment.

que marquen les seves etapes: Jordi Ribalta, Raül Capell i Francesc Florensa. Dels inicis més complicats a una actualitat consolidada, passant per l enlairament de la publicació marcada per la feina d en Raül. Aquesta mirada enrere serveix per no perdre la consciència del que és i vol ser SomGarrigues. També s aposta, però, pel futur, on les noves tecnologies marcaran el devenir de la publicació. L objectiu de la segona dècada del periòdic serà el naixament del diari digital acompanyat d elements audiovisuals. Abans, però, el Som ha de celebrar els 10 anys en una festa on hi són convidats tots aquells que se l estimen. La festa serà aquest sis de març a partir de les 19:00 hores a la Casa de la Cultura de les Borges. Mònica Terribas, periodista i directora de TV3, entre d altres convidats del món dels mitjans de comunicació, s encarregaran d apadrinar l aniversari de la primera dècada de la publicació. El camí que s obre ara és el que ha de portar a complir la segona etapa, un camí que hem de fer tots junts.

Possible desaparició el 2002 Al llarg dels 10 anys de SomGarrigues, la publicació les ha vist de tots colors. Moments difícils, intensos, emotius, durs i feliços. El periòdic ha passat de la seua possible desaparició (any 2002) a rebre el premi a la Millor Iniciativa Periodística i Empresarial de Catalunya editat per una Associació Cultural (2008). Aquest premi va estar precedit pel Premi Ateneus 2008. Dos guardons que reconeixen el camí recorregut pel mitjà. Al llarg dels deus anys, el Som ha tingut tres coordinadors

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

10 anys de Som

Trobada de col·laboradors a la Pobla de Cérvoles (2009)

Exemplars del periòdic (2008)

Visita d’escolars a les oﬁcines del carrer Comerç (2007)

Preparant el repartiment del quinzenal (2008)

Les noves oﬁcines del carrer Nou (2010)

Recollint el premi Tasis-Torrent (2009)

Sopar de Nadal a Arbeca (2009)

Premi Ateneus (2009)

PREMIS

L’EVOLUCIÓ DEL SomGarrigues Som Garrigues

Som Garrigues

Publicació quinzenal de la comarca ��

��

Del 17 al 30 de març del 2000 • Número 2 • Any 0 • 200 PTA

La variant de les Borges comença a ser una realitat Després de molts retards en els terminis previstos de realització de les obres de la variant de les Borges Blanques, l’enginyer de l’obra assegura que les obres començaran entre el 20 i 26 de març i que s’agilitzaran el màxim possible per tal que l’estiu del 2001 les Borges ja no pateixi la congestió del trànsit.

L’Albagés continua amb la desobediència civil

��

(pàg. 3)

(pàg. 5)

(pàg. 6)

��

La comarca de les Garrigues concentrarà la majoria dels parcs eòlics que l’empresa Tarraco Eòlica S.A. projecta a la província de Lleida. Concretament seran 10 parcs situats a la Granadella, Granyena, Juncosa, Bellaguarda, i Torrebesses. A més també se n’ubicarà de la mà de l’empresa navarresa NHE un altre a cavall entre Fulleda i Tarrès. Els alcaldes i els propietaris dels terrenys veuen amb bons ulls el projecte perquè suposa una considerable font d’ingressos.

Un grup de veïns de l’Albagés, en representació de la majoria, asseguren que forçaran l’Ajuntament a cobrar els impostos casa per casa. Aquesta és una altra manera de reivindicar la dimissió de l’actual equip de govern.

Els arqueòlegs de la UdL que treballen al jaciment dels Vilars d’Arbeca van tornar a la feina la setmana passada per tal de delimitar el perímetre màxim del poblat ibèric i establir un drenatge que estableixi un cinturó de protecció del poblat a l’aigua del rec.

��

Les Garrigues tindrà 10 dels 14 parcs eòlics projectats a la província

(pàg. 5)

Protegeixen el poblat dels Vilars de l’aigua del rec

��

Els alcaldes dels pobles veïns, alarmats perquè l’abocador s’ha d’ubicar sobre un aqüífer

Oposició frontal a l’abocador de Juncosa

Escalar en blocs de les Garrigues sense corda, una modalitat en auge Molts aficionats a l’escalada d’alta muntanya, la majoria provinents del Segrià i l’Urgell han escollit la comarca de les Garrigues per practicar una modalitat d’escalada que prolifera des de fa dos anys. Castelldans, Arbeca, el Vilosell i el Cogul són, de moment, les zones més explotades i cone-

gudes per aquests atrevits escaladors que opten per l’escalada sense corda. Els blocs tenen una alçada d’entre 3 i 10 metres i els més alts estan habilitats amb ferros per practicarlos amb corda. Molts escaladors d’alta muntanya trien aquests blocs per entrenar-se per a escalades més complexes i amb més

altitud en zones de muntanya. D’altres, més professionals i amb ànim de descobrir una nova possibilitat d’escalada, se sumen a la moda de l’escalada en blocs sense corda. En aquesta edició de SomGarrigues es presenta una nova modalitat esportiva que també es pot practicar a la comarca.

(pàg. 12)

CONSTRUCCIONS Mossén

Cinto

Ve r d a g u e r,

Reunió de dissenyadors (2009)

LES BORGES BLANQUES Tel.Fax 973 14 34 13 e-mail:jaume_jumbert@alehop.com

1a portada del SomGarrigues

1r redisseny del SomGarrigues

2n redisseny del SomGarrigues

17 de març del 2000. Número 2

27 de gener del 2006. Número 155

5 de març de 2010. Número 262

L evolució de SomGarrigues és palpable tant a nivell físic com a nivell humà. La publicació ha passat d editar-se en un local de 25 metres quadrats, amb un tiratge de 500 exemplars i amb un pressupost de 12.000 euros a fer-ho en una nova seu en propietat de més de 50 metres quadrats, amb un tiratge d uns 1.350 diaris i un pressupost que s ha incrementat 10 vegades. El lector, però, pot comprovar a nivell visual aquesta evolució. Es passa d un primer disseny molt reticular, amb una maquetació bàsica semblant als dissenys dels diaris de l època, a un disseny propi, aquest, fresc dinàmic i ple d elements que permetran al lector identificar amb facilitat el qui, el com, l on, el quan i el perquè de cada notícia. Entremig existeix el primer redisseny, el que segurament hom té més a la memòria, un disseny amb el que s han assolit grans fites i guardons.

Així, les primeres edicions del Som tenien 16 pàgines on el color només existia en la portada i la contraportada. Després, l ampliació de pàgines es va fer fins arribar a les 28 i, darrerament, es va normalitzar amb les 32 planes que s editaven fins ara. És en aquesta etapa quan la publicació passa d imprimirse a les màquines de Garrigues Gràfic de les Borges Blanques a fer-ho en rotativa a Indugraff Offset de Constantí. A partir d aquest número s enceta l era III del disseny: 40 pàgines, 16 de les quals són a tot color, és a dir, vuit més que en la darrera edició on els blancs tenien un protagonisme especial evitant l acumulació d elements i facilitant la seva identificació i lectura. Cal dir que a partir d aquesta edició el lector sabrà, només tocant el paper, que el Som ha canviat; la publicació s edita a partir d ara en un paper més prim però igualment resistent.

L any 2009 es recordarà al SomGarrigues per la consecució de dos dels premis més importants dins el món del periodisme comarcal: el premi Ateneus 2008 i el Premi Tasis-Torrent. El primer va significar un reconeixement dins la Federació d Ateneus de Catalunya que van escollir la publicació de les Garrigues com el millor mitjà de comunicació català editat per una associació cultural. Rebre els Tasis-Torrent, en canvi, significava aconseguir el guardó més prestigiós dins el món de la comunicació local i comarcal a Catalunya. En els dos casos, el jurat que conforma els premis el formen reconeguts periodistes del país com Sebastià Serrano (El Periódico), Maria Coromines (CAC), Neus Bonet (Catalunya Ràdio) o Montserrat Abad (TVE). Ambdós premis reconeixen la tasca duta a terme al llarg d aquests 10 anys de vida del Som i situen la publicació i la comarca en un context de periodisme rigorós. Abans, però, el Som va rebre reconeixement des de dins de les Garrigues. Una prova d això va ser l accèssit que va atorgar la Revista Garbinada de Granyena al reportatge Molins de vent a debat: una amenaça o una oportunitat pel territori, obra d Elisenda Panadés.

El premi Tasis Torrent és el guardó més important en el món de la comunicació comarcal del nostre país. | FOTO: X.M. |

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

10 anys de Som ENTREVISTA CONJUNTA AMB EMILI FARRÉ i ALBERT VALERO Repàs històric amb els dos presidents de la història de la publicació L’Albert ha estat nou anys president del Som i l’Emili fa poc més d’una any que ho és. Quina valoració feu del vostre pas per la presidència del Som? Davant del Som sempre hi ha hagut una direcció col·legiada per tots els socis. Totes les decisions que es prenen són consensuades. No hi ha directrius presidencialistes. La funció de president ha estat sempre assumir la responsabilitat de ser la cara visible. Quan hi ha problemes ens toca a nosaltres donar la cara. Quin paper juga el SomGarrigues a la consciència col·lectiva de la comarca? Un dels objectiu pels quals es va crear el Som fa 10 anys enrere va ser per crear el sentiment de pertinença a la comarca. Això s’ha aconseguit sobretot

per la gent que viu aquí. Al carrer avui tothom sap què és el SomGarrigues i sap el que opinem. És una eina identitària de cohesió territorial. El Som ha assolit enguany els 13.000 lectors a tota la comarca. On cal buscar l’èxit del Som? L’èxit clau és que és una publicació feta des de la comarca per a la gent de la comarca. És molt proper. Des de fa 10 anys fem un seguiment del pols social, econòmic, polític, esportiu o cultural de les Garrigues. Abans eren els mitjans de Lleida els que de tant en tant parlaven de les Garrigues. Quin és el pitjor moment que recordeu durant aquesta dècada? De moments crítics no n’hem tingut mai. Sí que als dos anys i escaig ens vam arribar a plantejar el fet de traspassar la publicació al grup del diari El Punt. Però per sort vam poder tirar endavant i mantenir el Som. Sempre hem tingut el repte d’aconseguir que fos un projecte viable amb una cerca de recursos constant. Hem aconseguit un equip professional digne. Hem passat de ser una publicació amateur a ser completament professionals.

noves i pròpies. És el gran pas de consolidació. Bons moments també. Sí! Sobretot el reconeixement dels premis del 2009. Tot i que el reconeixement ens el donen tots els subcriptors, lectors i els anunciants que veuen clar que el Som és una bona plataforma per a ells. Els sopars de Nadal amb tots els collaboradors sempre són emotius. Al voltant del projecte del Som hem aconseguit vincular una setantena de persones d’arreu del territori que participen d’una manera activa en el projecte. Durant tot aquest temps n’han format part una vintena de treballadors. Si creixem també creixerem laboralment. Ens podeu dir quins són els reptes de futur de la publicació? Consolidar el nou diari digital. Llençar-nos al món digital. Apostem fortament per la nova versió digital que s’actualitzarà cada dia. El desè aniversari el marcarà el nou disseny de l’edició en paper i la nova web. El repte a llarg termini és crear una televisió i una ràdio per internet. Aquesta és una idea que sempre ens ha agradat.

L’aposta més arriscada? La que acabem d’encetar. Hem fet una inversió forta per tenir unes oﬁcines

QUINA VALORACIÓ FAS DELS 10 ANYS DE SomGarrigues? Diferents persones de diversos pobles de la comarca o que han tingut algun tipus de vinculació amb la publicació expliquen què en pensen del SomGarrigues. Són alguns exemples de l’opinió que genera el quinzenal entre els seus lectors.

Rosa Solé

M’agrada llegir coses de la nostra terra. És molt proper i entretingut

Jubilada de la Pobla de Cérvoles

Només fa dos anys que sóc subscriptora. M’agrada llegirlo perquè explica les coses de la nostra terra. Considero que és molt proper.

Josep Vallverdú

És difícil trobar una publicació que toqui tots els temes

Escriptor lleidatà

Hi ha poques revistes que tinguin una vinculació com la vostra. És difícil trobar una publicació tan propera i que toqui tots els temes.

Joan Bellmunt

El Som ha creat a les Garrigues un profunda sensibilitat comarcal

Historiador de Puiggròs

Primera periodista del Som

El Som omple el gran buit de comunicació comarcal de les Garrigues. La publicació ha creat sensibilitat. L’evolució ha estat espectacular.

Josep M. Camps

Berta Palau

Penso que el Som és una de les millors publicacions comarcals

Només puc dir que seguiu en la mateixa línia, ho feu molt bé

Alcalde de Cervià

La valoració és favorable. El Som és fantàstic. Només puc dir que seguiu en la mateixa línia perquè realment ho feu molt bé.

M. Carme Navàs

M’entretinc llegint les cartes. Està bé que la gent participi

Botiguera de Juncosa

Ramader de Juneda

Qui ho havia de dir quan vaig començar a treball al Som que faríem 10 anys! És una de les millors publicacions comarcals de tot el país.

L’evolució és molt bona. Jo principalment m’entretinc amb les cartes al director. Està bé seguir les picabaralles d’alguns lectors.

Al bar sempre hi ha algú llegint el Som. La gent està engrescada

Si les persones tenen voluntat, les coses surten bé

Cristian Giné

Té un bar a les Borges Blanques

Positiva. És una publicació que poc a poc s’ha anat consolidant. La gent cada cop està més engrescada. Al bar sempre hi ha algú llegint-lo.

Francesc Pinyol

Jordi Armengol

El Som creu en el present i busca revitalitzar les Garrigues

Expresident del Consell

Ningú es pensava que el Som tingués aquesta continuïtat. Això demostra que si les persones tenen voluntat i vàlua les coses poden sortir bé.

El Som creu en el present i busca la utòpica revitalització de les Garrigues, vivim i treballem per donar un futur a aquesta terra aspra.

Albert Vilà

El Som és un element que ens uneix i que genera un debat necessari

Politòleg de Torrebesses

Un element clau en el foment de la cohesió comarcal, visualitzant allò que ens uneix i generant un necessari debat en torn els temes que afecten.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

10 anys de Som 10 anys!

Francesc Florensa i Masip

ENTREVISTA AMB

LUPE RIBOT La Lupe és la maquetadora del SomGarrigues. Ella s’encarrega des del número tres del periòdic de dissenyar el diari pàgina per pàgina. Ha viscut el canvi de tots els redissenys i s’ha encarregat d’aplicar-lo. Estàs maquetant el Som des de la primera etapa. De fet, ets la més veterana de la plantilla. Quan comença el teu camí al periòdic SomGarrigues? El meu camí al SomGarrigues comença al tercer número. Abans ja el coneixia. De fet, un amic que forma part del grup d’emprenedors que van crear la publicació, ja em mantenia informada del que es coïa per la cuina. Quins avantatges destacaries d’una publicació comarcal com és el cas del SomGarrigues? El més directe és que parla de coses d’aquí. No hi ha altra manera d’estar informat, de saber en profunditat el que passa a les Garrigues si no és mitjançant el Som. Un altre avantatge -potser no tan directe- és com s’ha aplicat la tecnologia. Des del principi s’han tingut en compte

els nous formats, s’han aplicat les noves tecnologies en el disseny del diari i s’han utilitzat els programes més efectius i adequats. S’han interrelacionat diari, internet i ràdio. Quina anècdota recordes amb més signiﬁcació o emoció al llarg d’aquests deu anys de publicació? El temps et porta molts records i moltes anècdotes, és normal. Mirant enrere han passat moltíssimes persones i cadascuna de les quals ha deixat l’emprempta del seu pas, totes han enriquit el Som, totes l’han fet el que és. No destacaria cap moment en especial. Què et sembla l’evolució del Som des dels inicis ﬁns a l’actualitat. És positiva Sí, el som sempre ha fet d’amic a les noves tecnologies i ha mirat sempre d’adap-

tar-les el millor possible per tal d’obtenir el millor resultat. Sempre ha estat pioner i valent en l’aplicació tant de programes com de plataformes noves. Ha apostat de manera clara per la proximitat amb el lector essent present a les diverses fires que es fan per la comarca de les Garrigues. Ha canviat de lloc, ha anat col·locant la cuina en diversos llocs, primer era una cuina petita, després una cuina fosca i finalment tenim una cuina amb vistes. Vam començar amb un ordinador, amb un cuiner i uns fogons de camping gas, i ara podem triar en quins ens fiquem a cuinar i tenim molta gent per la cuina. Vam començar fent poques planes, pocs plats, i ara tenim una magnífica carta. Aquest número estrenem un nou disseny molt atractiu. Quins avantatges tindrà la nova maquetació per al lector del SomGarrigues? El lector es trobarà amb unes pàgines més netes, amb més espais en blanc, això li suposara una lectura més cómoda, amb un cop d’ull a la pàgina veurà el que hi ha i decidirà per on començar a llegir, amb una tipografia més fàcil de llegir, amb uns interliniats més oberts i amb uns titulars més marcats. Millorant les capçaleres, també veurà i es situarà ràpidament en la secció. Aconseguim més color -vuit pàgines en total- i això farà més atractiva la publicació tant pels lectors com pels treballadors.

francesc.ﬂorensa@somgarrigues.cat

El més directe del Som és que parla de coses d’aquí Amb el nou redisseny, el lector es trobarà amb unes pàgines més netes, amb més espais en blanc El nou color fa més atractiva la publicació

CANVI DE CARA TIPOGRAFIES En l elecció de les tipografies hem comptat amb la inestimable ajuda del reconegut dissenyador gràfic i tipògraf borgenc Josep Patau. La font Whitney de Hoefler & Frere-Jones s utilitzarà per titulars i destacats. Per al text s ha optat per la Mercury Text en versió G2 i que pertany als mateixos creadors.

Whitney

La nena de la primera portada del Som Vet aquí la nena que sortia a la primera portada del SomGarrigues, tot just quan tenia uns mesets. I ja és tota una noia ben eixerida. I és que la Cinta Mayoral i Farguell, de Golmés (Pla d’Urgell), ha anat creixent paral·lelament al Som. L’evidència és clara: al primer número tot just podia agafar un exemplar del Som, avui sosté sense problemes la impressió en PVC d’aquella portada en la que va ser protagonista sense voler-ho.

En el redisseny del nou SomGarrigues s’ha mantingut el nombre de columnes (5) i de mòduls (25). Tanmateix, el nombre de pàgines ha augmentat ﬁns a 40, 16 de les quals en color. S’han redeﬁnit dos nous colors principals que comptaran amb el suport d’uns altres dos de secundaris. | FOTO: Arxiu |

Coincidint amb el desè aniversari, i tal com va passar en el cinquè, el SomGarrigues ha aprofitat aquesta celebració per fer importants canvis gràfics i d estructura en la maquetació de la publicació. Un cop més hem comptat amb la col·laboració del dissenyador gràfic Jordi Calvís, actualment a l equip de disseny de l empresa web Antaviana. Aquesta remodelació, que va començar a principis d aquest 2010, ha estat coordinada activament per Francesc Florensa i també hi ha participat la nostra maquetadora, Lupe Ribot. Amb l afany d oferir un millor producte als nostres lectors, en

AaBbCc123 AaBbCc123 Mercury Text

AaBbCc12 AaBbCc1 Jordi Calvís ha estat l’encarregat de liderar el projecte de redisseny l evolució d aquesta aposta gràfica s ha realitzat un interessant estudi en altres publicacions en premsa nacional i internacional pel que fa a les noves tendències en disseny, sobretot amb els periòdics que han canviat la seva maquetació en els darrers mesos.

Molta feina per fer

En 10 anys el SomGarrigues ha passat de ser la idea d’uns pocs agosarats a esdevenir el mitjà de comunicació de referència de tota una comarca. Han estat moltes les vicissituds que ha patit aquest humil periòdic en la seua curta però intensa i proﬁtosa existència, i compleix una dècada en més bona forma que mai: un nou espai de treball més confortable, més cèntric i en propietat, un equip tècnic consolidat, un disseny posat al dia, unes excel·lents dades d’audiència, un alt grau de reconeixement dins i fora de les Garrigues, un entorn fort i cohesionat i diversos projectes de futur engrescadors, conformen un panorama més que encoratjador.

Hem d’entendre que res està fet, que no podem caure en el cofoisme i la relaxació, i que hem de persistir per seguir millorant Ara bé, hem de ser conscients que tot aquest crèdit que tant ens ha costat de guanyar l’hem de seguir adobant amb el nostre treball diari, oferint un millor producte i arribant a més gent encara. Hem d’entendre que res està fet, que no podem caure en el cofoisme i la relaxació, i que hem de persistir per seguir millorant número rere número, quinzena rere quinzena. El principal motiu de l’èxit del Som és, sense cap tipus de dubte, la seua gent, aquells que d’una manera o altra en formen part: socis, treballadors, col·laboradors, subscriptors, anunciants, lectors..., i per tant, és en la mesura que aquests hi participin activament i se’l sentin seu, que el projecte tirarà endavant amb la força i l’empenta necessàries perquè d’aquí a 10 anys, quan en complim 20, ens continuem sentint orgullosos de la feina feta ﬁns aleshores. S’ha fet molta feina, però encara en queda més per fer. Ara però, és moment de gaudir de l’efemèride i de fer balanç d’aquests 10 anys. Moltes felicitats a tots els que ens han acompanyat ﬁns aquí. Benvinguts als que ho facin a partir d’ara.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA PATRIMONI • Comarca

Primera reunió per a la conservació del patrimoni religiós de la comarca

INFRAESTRUCTURES • Comarca

El Consell vol traspassar les pistes a la xarxa viària de la Generalitat

Reparació arquitectònica. Les esglésies de Fulleda i la de Sant Martí de Maldà, a l’Urgell, són dues de les que requereixen una actuació urgent de rehabilitació Redacció Comarca

L arquebisbat de Tarragona i la Generalitat iniciaran una tanda de reunions per analitzar l estat de conservació dels diferents elements del patrimoni de la diòcesi en les seves parròquies incloses en la demarcació de Lleida. La trobada servirà també per elaborar un llistat de casos que requereixen una actuació urgent d arranjament o rehabilitació. La reunió tindrà lloc a Fulleda, un dels municipis l església del qual es troba en un estat deficient de conservació. Aquest és el compromís a què van arribar l arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, en el transcurs d una trobada mantinguda a la seu de l arquebisbat. L arxiprestat de l Urgell-Garrigues, que forma part de l arque-

Les reunions han de servir per ﬁxar un calendari de les actuacions i establir una planiﬁcació tècnica

Redacció. Comarca Representants del Consell Comarcal es reuniran el proper dia 9 a Barcelona amb el secretari general de Mobilitat, Manel Nadal, per demanar-los una solució urgent per arranjar diverses pistes de la comarca. Des del Consell es planteja la possibilitat de traspassar aquest vies comarcals al govern per tal que entrin a formar part de la xarxa viària de la Generalitat, de manera que sigui aquest ens que es faci càrrec del seu manteniment. Es tracta de l eix que uneix l A-2 de Mollerussa a Torrebesses passant per les Borges i el Cogul, un dels L’arquebisbe i el delegat del Govern durant la reunió. | FOTO: Generalitat |

bisbat de Tarragona, comprèn 24 parròquies. Alguns edificis del patrimoni de la diòcesi pertanyents a aquestes dues comarques, tal i com li van fer arribar al delegat del Govern diversos responsables municipals, presenten un estat deficient que necessita una reparació al més aviat possible. És el cas, entre altres, de l esglé-

municipis amb més mancances en aquest sentit. La segona seria la que comunica l autopista AP-2 a la sortida de l Albi fins al Cogul, on es bifurcaria seguint fins a Torrebesses i Alcanó. La vicepresidenta primera del Consell, Josefa Peiró, i el vicepresident segon, Josep Ramon Minguella, seran els representants del Consell en aquesta trobada, que ha de servir per trobar una solució a un dels problemes més evidents de la comarca com són les males comunicacions. A més, segons responsables del Consell, el condicionament de les pistes suposaria una reducció important de trànsit per la N-240.

PATRIMONI • Juneda

sia de Fulleda o la de Sant Martí de Maldà, l Urgell. La reunió, que aplegarà representants de la Generalitat i de la diòcesi de Tarragona, amb la previsió que també hi participi l Institut d Estudis Ilerdencs, ha de servir per establir algun tipus de planificació tècnica i econòmica de les actuacions que s estableixin com a prioritàries.

Xerrada sobre el romànic català Redacció. Juneda Arquitectura religiosa del tercer romànic català a les terres de Lleida és el tema de la xerrada que oferirà Albert Salvia el dissabte 6 de març a les 20.00h a Juneda. Serà un seguiment del Romànic que

va sorgir arran de la Reconquesta de la Península ibèrica, però centrant-nos en les nostres comarques. Un Romànic que parteix de construccions com la Seu Vella i que va influir a tota l arquitectura del moment amb una tipologia molt marcada.

Web n’hi do!

Cartograﬁa ràpida: Garrigues, activisme, plataformes, xarxa Lluís Guiu

lluis.guiu@somgarrigues.cat

Es fa difícil dibuixar una cartografia de l’activisme digital a les Garrigues sense oblidarse d’iniciatives que de ben segur mereixen tot el nostre interès. Tot i així m’atreviré a fer una certa aproximació que espero que ajudi a perfilar una visió més o menys nítida de la seva evolució. Les plataformes activistes a la nostra comarca han començat en els darrers anys a fer ús de la xarxa com altaveu de les seves reivindicacions. Han obert una finestra de participació i de conversa col.lectiva en un territori geogràficament ampli i dispers on cal tenir en compte també que alguns integrants o simpatitzants viuen fora de la comarca. La virtualitat ajuda a unir tots aquells que poden compartir formes de pensar i actuar.

Corria l’any 2005 quan una de les primeres iniciatives va néixer amb tanta força que va transcendir fronteres. Es tracta de Boicateja’m, que va ser impulsada des de les Borges Blanques de la mà d’Emili Junsalba. En aquest lloc web, on milers de persones van demanar ser objecte de boicot, es parodiava la campanya orquestada per grupuscles de la dreta espanyola més insalubre contra el cava i els productes catalans. Junsalba va ser entrevistat per diversos mitjans catalans i espanyols i ﬁns i tot es va fer àmpliament conegut entre els parlamentaris del nostre país. En quan a la creació de plataformes que buscaven disposar del seu altaveu a la xarxa, els blocs van esdevenir una de les primeres formes d’expressió, com a mínim la

més visible i participativa. Recordo que un dels primers blocs va ser en contra de l’abocador de Maldà, a l’any 2006. Més recentment la Plataforma Almatret Net (www. almatretnet.segria.eu), que com bé sabeu s’oposa a la construcció de la central tèrmica, va posar en marxa el seu bloc i hi ha mantingut una activitat constant durant tot l’any passat. La Plataforma Garrigues Decideix (garriguesdecideix.cat) va bastir un ús exemplar de les noves tecnologies en la passada convocatòria de referèndum del 13 de desembre. Va suposar un pas més enllà en l’activisme digital de la nostra comarca gràcies a la efectiva combinació d’un bloc, les xarxes socials i eines de coordinació on-line. D’una banda voldria destacar l’ús de Facebook, on

s’hi han aplegat més de 200 seguidors. De l’altra, l’ús d’un programa informàtic, facilitat per la coordinadora a nivell de tot el país, que va permetre comprovar que una persona estava en el cens de la població i que no votava més d’una vegada. Tot just fa uns dies, la Coordinadora Les Garrigues per una Eòlica Sostenible (eolicasostenible.cat) ha seguit els mateixos passos, combinant l’estrena d’un bloc i d’una plana a Facebook. Finalment, no podem oblidar-nos de l’intensa i exitosa activitat a Facebook del grup MPG (Muntadors de Pollastres Grossos) de les Borges Blanques. Darrera d’una imatge lúdico-festiva, impulsa tota mena d’accions, que sovint gaudeixen d’un cert esperit reivindicatiu. El dia de l’Orgull Pagès a l’última festa major en seria un bon exemple.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

COMARCA ENERGIA • L’Espluga Calba

Compte enrere per a la construcció de la primera central de biogàs avançada de l’Estat Pioners. És la primera instal·lació estatal que redueix el temps de digestió de residus en dos terços. Els seus promotors creuen que les obres podrien començar abans de l’estiu. L’ultim tràmit és l’autorització de la línia d’evacuació d’electricitat dels 2 MW que produirà La central se situarà lluny del nucli urbà, als afores del poble en direcció a Maldà.

Redacció

L’Espluga Calba

| FOTO: Arxiu |

La primera central de biogàs de digestió ràpida de tot l Estat espanyol està més a prop d ésser una realitat. Els tràmits per a la seua construcció (terme municipal de l Espluga Calba) s estan enllestint. De moment només manca que la Comissió Territorial d Urbanisme doni el vist i plau a la línia d evacuació d aquesta installació pionera que agafa el model de les centrals de biogàs bavareses (Alemaya). Aquesta mena de centrals redueixen a la meitat el procés de digestió dels residus ramaders, accelerant el procés i aconseguint el màxim rendiment de les dejeccions. La central pensada per produir 2 MW d energia elèctrica -tot i que estarà preparada per produir-ne 2,5- absorbirà diàriment 30 tones de residus gallinacis i 50 de purins. Fonts de Quipendes Construccions, empresa promotora, van explicar que la voluntat de la firma, amb part d inversors de l Espluga, es començarà a construir quan la Comissió autoritzi la línia d evacuació, amb tota probabilitat abans de l estiu . El procés de biogestió ràpida, segons les mateixes fonts, sintetitza la gestió dels residus en 21 dies, mentres que les plantes comunes ho fan en 60. Així, s aconsegueix treure el major rendiment al residu .El gas que s obté es transforma mitjançant turbines en electricitat. A més, la central permetrà la fabricació de fertilitzants. En un altre ordre de coses, la Comissió Territorial d Urbanisme

Diversitat en el camp de les renovables

de Lleida del passat 18 de febrer de 2010 va tramitar la construcció d una nova torre de comunicacions a la Partida de les Ulles dins el marc del Pla Catalunya Connecta. Aquesta mena d infraestructura, segons fonts especialitzades consultades per aquesta publicació, permet la instal·lació de diferents elements que permeten millorar les comunicacions de TDT, inter-

net i telefonia mòbil. D altra banda, per la mateixa Comissió van passar a tràmit dues noves instal·lacions solars: una a Juneda de 112,5 kW i l altra a la Granadella de 40 kW de potència. En el mateix aspecte energètic, va passar a tramitació la central solar de les Borges Blanques. Altrament, Urbanisme va tractar la construcció de dues naus i

una bassa de purins per a la millora d una explotació agrària a Llardecans; la construció d un habitatge unifamiliar al Coll de Bovera (partida Solans); ampliació d una explotació avícola als Torms; la construcció d un taller de l Escola de Capacitació Agrària de les Borges i l ampliació d explotació bovina a la finca situada al paratge la Llacuna de Maials.

La central de generació d’electricitat redueix el temps de generació de biogàs en dos terços: passa dels 60 als 21 dies

La indústria se situarà a les afores de l’Espluga Calba i rebrà 50 tones diàries de purins i 30 de residus gallinacis

Els promotors prepararan la planta per produir ﬁns a 2,5 MW tot i que en un principi en farà 2

La planta de biogàs de digestió ràpida de l Espluga Calba és pionera en tot l Estat espanyol. En aquest sentit, la comarca és pionera en determinades àrees de producció d energia renovable. D aquesta manera, les Borges Blanques comptarà amb la primera central termosolar de tot el territori català. Aquesta intal·lació, tot i que està participada en gran part per l empresa Avantia Sun Energy, compta també amb capital de la comarca de les Garrigues. En aquest cas, es tracta d una central que permetrà la creació d una vintena de llocs de treball amb una potència instal·lada de 25 MW. Es calcula que la central aportarà a la xarxa elèctrica de l Estat més de 50.000 megawatts anuals. La central estarà enllestida a finals del 2012 i compta amb una inversió que supera els 17 milions d euros.

INTERRUPCIONS • Les Borges Blanques

OCUPACIÓ • Comarca

Tècnics del Consell i de Treball debaten sobre les necessitats de la comarca Redacció. Comarca Responsables del Consell i els tècnics en ocupació es van reunir per parlar sobre treball i ocupació en una trobada presidida per la directora dels Serveis Territorials Pilar Nadal. Es va parlar de les actuals necessitats de la comarca i els reptes econòmics i laborals que cal afrontar. L Escola Taller, la Borsa de Treball, les assessories sociolaborals, la formació laboral, així com la resta de propostes i projectes institucionals, representen les bases en les que treballa el Consell per atendre les necessitats comarcals.

Millores a Ràdio les Borges

Un moment de la reunió entre les administracions. | FOTO: C.C.G. |

L emissora municipal Ràdio les Borges, està duent a terme millores en les seves instal·lacions. En les darreres setmanes les emissions de la ràdio han sofert algunes interrupcions causades per problemes als seus aparells i antenes i, per aquest motiu, els talls en la programació han

sovintejat. Ara, amb la intenció d arreglar aquests problemes però també d aconseguir que millori la qualitat del so de les emissions i que la ràdio es pugui sintonitzar sense dificultats des de qualsevol punt, l emissora ha decidit aturar puntualment les emissions per arreglar-ho.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

El SomGarrigues només acceptarà les cartes al director que tinguin com a màxim

2.000 caràcters en cas contrari, la publicació es reserva el dret de retallar-les

Aquestes són les properes activitats que us proposem:

Benvinguts a la Borrassa Rural Lab, un espai de creació on tu ets imprescindible per pensar, construir, experimentar, aprendre, opinar, compartir i descobrir amb les noves tecnologies.

una càpsula formativa és un únic taller de 2 a 4 hores

TIPUS D’ACTIVITATS A TOTS T PER ELS NIVELLS

B NIVELL BÀSIC M

LES PLACES ALS CURSOS SÓN LIMITADES

MARÇ 1

NIVELL MITJÀ

A NIVELL AVANÇAT CURS RESTRINGIT

MARÇ 2

MARÇ 3

Càpsula formativa.

Iniciació a la informàtica: ús bàsic de l'ordinador

prova d'acreditació ACTIC

19:00h-21:00h PREU: 8€

18:30h-21:00h GRATUÏT

MARÇ 8

MARÇ 9

Càpsula formativa.

Adquireix i acredita coneixements tecnològics amb l'ACTIC

Iniciació a internet: navegació web

19:00h-21:00h GRATUÏT

19:00h-21:00h PREU: 8€

T'interessa alguna activitat?

MARÇ 15

MARÇ 16

Càpsula formativa.

973143322

coneix el linux: un sistema operatiu més fàcil, i gratuït!

http://www.laborrassa.cat hola@laborrassa.cat Carrer Nou, 2 Les Borges Blanques

Horari: 17:00 h. A les 21:00 h. La Borrassa és un projecte del

iniciació a internet: correu electrònic

MARÇ 10 Càpsula formativa al Casal de la gent gran de Juneda.

Iniciació a la informàtica: ús bàsic de l'ordinador 19:00h-21:00h PREU: 8€

MARÇ 17 Càpsula formativa al Casal de la gent gran de Juneda.

Iniciació a internet: navegació web

MARÇ 4

MARÇ 5

MARÇ 6

taller GPS a Juneda

Excursió i pràctiques de GPS a Juneda

col·labora colla la pedalada

MARÇ 11

MARÇ 12

Càpsula formativa.

prova d'acreditació ACTIC

18:30h-21:00h GRATUÏT

MARÇ 18

MARÇ 19

col·labora colla la pedalada

MARÇ 13

MARÇ 20

Càpsula formativa.

Facebook i Twitter per a comerciants i empreses a Arbeca col·labora associació BEC

18:00h-21:00h PREU: 12€

19:00h-21:00h PREU: 8€

21:00h-23:00h PREU: 8€

MARÇ 22

MARÇ 23

MARÇ 24

MARÇ 25

Càpsula formativa.

Openoffice: aprèn a treballar amb plantilles

Adquireix i acredita coneixements tecnològics amb l'ACTIC

18:00h-21:00h PREU: 12€

19:00h-21:00h GRATUÏT

També t'oferim ordinadors i assessorament per: �� O venir amb el teu portàtil i connectar-te gratis via Wi-Fi Quan et vagi bé, tant sovint com vulguis... al teu ritme!

MARÇ 26

Càpsula formativa al Casal de la gent gran de Juneda.

Càpsula formativa.

19:00h-21:00h PREU: 8€

18:30h-21:00h GRATUÏT

iniciació a internet: correu electrònic

prova d'acreditació ACTIC

MARÇ 27

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

un dia amb... El bibliobús És una biblioteca sobre rodes. Porta contes, llibres, revistes, música, pel·lícules i Cd-Rom, entre altres documents, als pobles on no hi ha una bibioteca ﬁxa. Gràcies a una caravana que conduïda per Jordi Porta, amb les funcions de xofer i d’auxiliar, ha recorregut centenars de quilòmetres per les carreteres de la comarca. I ho ha fet en companyia de la bibliotecaria Mercè Simon La Marcela Pelegrí i la Carme Serra són les dues primeres usuàries del bibliobús Garrigues-Segrià que el 25 de febrer va fer la seua primera parada a l Albagés. Són usuàries habituals d aquest servei que visita el municipi cada 15 dies. El bibliobús Garrigues-Segrià transcorre per 22 pobles. D aquests, l Albagés, l Albi, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, l Espluga Calba, la Granadella, Puiggròs i el Soleràs a les Administratives, i Almatret, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca, Sunyer, Torrebesses, a les Històriques, a més dels Alamús, Artesa de Lleida, la Granja d Escarp, Puigverd, Sudanell i Vilanova de la Barca, al Segrià. La Mercè Simon és la bibliotecària. Acompanyada per Jordi Porta, xofer i auxiliar, recorren cada dia diferents municipis portant llibres i saviesa per les carreteres de la comarca. I és que com diu un proverbi àrab: llibres, camins i dies donen a l home saviesa . Funciona com qualsevol altra biblioteca fixa, amb servei de préstec, també interbibliotecari i amb socis , explica Mercè Simon. Les xifres palesen la importància d aquest servei. Segons dades del 2009, el total de carnets és de 3.213 socis, durant tot l any passat 10.550 persones van apropar-se al bibliobús per consultar i endur-se a casa un dels 45.025 documents que van deixar en préstec, d un total de 23.338 documents que té el fons. Això, diu la Mercè, vol dir que la mitjana diària de préstec del bibliobús Garrigues-Segrià durant el 2009 va ser de 257 documents al dia . Una molt bona xifra. Les biblioteques municipals estan canviant els seus usos, les noves tecnologies són la causa d aquest canvis en la majoria dels

L’any passat el bibliobús, que té 3.213 socis de 22 pobles, va deixar en préstec una mitjana de 257 documents cada dia

casos. No és aquest el cas. Al bibliobús el préstec de documents és el protagonista. Cada dia, faci el temps que faci, visita els pobles que li toquen. En Jordi és el xofer des de fa tres anys, només faltem quan hi ha una avaria o com ara, a principis de gener, quan va nevar. Havíem d anar a Puiggròs però des del mateix ajuntament ens van dir que no valia la pena per qüestions de seguretat , explica. La relació amb la gent és el més satisfactori d aquesta feina, diuen tant en Jordi com la Mercè, són molt propers, vénen al bibliobús a buscar algun document en préstec però també a fer tertúlia, a parlar una estona. T expliquen coses que els han passat i alguns fins i tot ens porten algun pastís, pomes o peres . L ambient familiar i proper és un dels aspectes més gratificants d aquesta feina. El caràcter de la gent de les Garrigues és mot obert, la gent és carinyosa. Són més propers i et donen un vot de confiança. Et transmeten cordialitat , diu en Jordi, i això en una biblioteca convencional i més gran no es troba .

Una de les particularitats del bibliobús és l extensible, al que també anomenen petaca . Una part que sobresurt i que es plega quan es tancar i està en ruta. Els dos de Lleida: el Garrigues-Segrià i el Pere Quart (que fa la ruta Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà) són els dos únics que tenen aquest extensible. És guanya el 25 % d espai i molta més lluminositat , diu en Jordi. Una altra particularitat és la connexió via satèl·lit el que permet als usuaris connectar-se a Internet. Tenim un ordinador per oferir aquesta possibilitat als nostres usuaris , diu la Mercè. Una altra particularitat és que els usuaris es poden endur una gran quantitat de documents. Per exemple en el cas dels municipis amb ruta quinzenal es poden endur a casa 4 llibres, 3 revistes, 3 CD, 3 DVD o 3 vídeos, i 1 CD-Rom. En els cas de les mensuals fins a 6 llibres, 4 recites, 4 CD, 4 DVD o 3 vídeos i 1 CD-Rom. I com en totes els biblioteques la pèrdua d un exemplar suposa restituir-lo per un altre d igual o similar.

El bibliobús és esperat amb ànsia en poblacions com l’Albagés on no hi ha biblioteca. Hi van els particulars i és també una de les activitats programades pel CEIP Mare de Déu de Montserrat. | FOTOS: SG |

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

CULTURA PREMIS • Comarca

PATRIMONI • El Cogul

El Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros obrirà abans que acabi l’any

Uns 250 escolars participen en la XX edició dels Premis Literaris Redacció. Comarca Gairebé 250 contes curts o narracions opten a un dels premis de la XX edició dels Premi literaris de les Garrigues que cada any convoca el Consell Comarcal. En el certamen hi poden participar els alumnes de 3 de primeria a Bat-

xillerat que estudiïn en un centre de la comarca i han de ser obres inèdites escrites en català. Pel que fa als premis s atorguen per categories i van des d un diploma i 240 euros fins a un obsequi en material escolar per al centre on estigui matriculat l alumne guanyador de la categoria.

PATRIMONI • Arbeca

Arqueòlegs per un dia al jaciment ibèric de la Fortalesa dels Vilars Les autoritats van visitar el centre un cop acabada la primera fase de les obres. | FOTO: SG |

Redacció El Cogul

El Centre d Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul preveu obrir les portes a finals d any. Així es va fer públic durant una visita al centre un cop finalitzada la primera fase de les obres. El director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Rella, va fer aquesta declaració en un acte que va comptar també amb la presència del president del Consell Comarcal, Josep Lluís Balsells, i del director del museu d Arqueologia de Catalunya, Xavier Llovera. Llovera va aprofitar l acte per presentar el projecte museístic

que inclou tres parts. Una primera que és la zona de recepció i tallers oberts als centres educatius, un segona que inclou un rampa circuit que porta a l exterior per conduir al visitant fins a la balma on hi ha les pintures rupestres, i la tercera part exposi-

Acabada la primera fase, ja ha començat la segona que inclou el projecte museogràﬁc, la zona exterior i els accessos

tiva amb l exposició permanent que a més dels frisos amb material per ser observat inclourà un àudio-visual amb un discurs dedicat a l art rupestre català i molt especialment a les pintures de la Roca dels Moros. L edifici respecte l espai natural i aprofita una roca que s inclou en l estructura de l edifici. Un espai que tal i com va explicar el president del Consell Comarcal, Josep Lluís Balsells volem que es converteix en una porta d entrada a la comarca, juntament amb els Vilars d Arbeca i que servirà per posar en valor un patrimoni únic i emblemàtic . La primera fase ha suposat una inversió d 1,3 milions d euros.

Es va excavar al barri on hi havia les cases. | FOTO: X. Minguella |

Redacció. Arbeca El taller d arqueologia a la Fortalesa dels Vilars va reunir, el dia 28 a Arbeca, els aficionats que per un matí es van poder convertir en veritables arqueòlegs. Aquest any es va netejar i excavar l espai interior de la fortalesa, el barri de

les cases situades a l est entre els testimoni central i la Torre-Porta, tot sota el guiatge del arqueòlegs del Grup d Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida. Aquest és un acte que enguany s emmarca en el programa del 25 aniversari de l inici de les excavacions en aquest jaciment iber.

SomGarrigues, una dècada fent comarca

c/ Avemaría, 14 de les Borges Blanques 25400 (Lleida) Tel. 973141054 www.ateneupopulargarriguenc.cat

El SomGarrigues fa deu anys. Darrere d aquest temps queden moltíssimes notícies, entrevistes, articles d opinió i reportatges que han anat explicant tot allò que ha ocorregut a la comarca. A banda d això, el quinzenal ha desenvolupat una tasca menys palpable i tal vegada no menys important en un territori com el nostre que l exclusivament informativa. Ha estat una eina molt útil a l hora de reivindicar la completa comarcalitat de les Garrigues, per vertebrar la comarca i cohesionar-la. A través del Som molts veïns i veïnes de les Garrigues han conegut la realitat dels pobles que geogràficament els queden més allunyats, han

espai patrocinat per:

Els participants a una jornada de treball del SomGarrigues l’any 2009. | FOTO: Arxiu |

Agenda Diumenge 7 de març Amb cotxe ﬁns a Poblet, pujada per la Pena ﬁns a Rojals, tornada a Poblet per Castellfollit. 30 km.*

Diumenge 14 de març Ruta del canal ﬁns a la seua desenbocadura a Montoliu i tornada pels segon canal ﬁns a Juneda i Les Borges. 72 km.* *Sortida a les 8:00 h, Pl. Europa.

descobert els seus paisatges, la seva gent i els seus problemes. En aquest sentit, doncs, el periòdic ha contribuït a augmentar la nostra identificació com a garriguencs. Ha permès entendre en bona mesura que les dificultats que puguin sorgir en algun dels 33 pobles de les administratives o les històriques- són problemes que ens afecten a tots. I aquesta tasca té més valor encara en el context de les Garrigues per la dificultat en les comunicacions del tipus que sigui que s hi dóna. D altra banda, aquesta publicació ha estat un exemple de valentia. Treballa pel territori i des del territori. Per tant és un exemple perfecte per donar a entendre als més joves que si

tenen una iniciativa vàlida la poden dur a terme des dels seus pobles, sense haver de marxar-ne. I una vegada més, aquest fet torna a ser d especial importància a les Garrigues perquè és prou habitual que els joves decideixin anarse n per forjar el seu futur. En definitiva, el SomGarrigues ha contribuït a donar a conèixer i a preservar els nostres trets identificatius i, alhora, ha ajudat a superar certes mancances que arrossegàvem. Ha fet comarca. Tot això -a més de molts altres arguments que s hi podrien afegir- fa que puguem celebrar aquest aniversari del SomGarrigues com un èxit de tots, com un èxit per a la comarca en el seu conjunt. Per molts anys!

El SomGarrigues ha contribuït a donar a conèixer i preservar el caràcter garriguenc

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

CULTURA ESCULTURA • La Floresta

CELEBRACIONS • Les Borges Blanques

La pedra de les Garrigues i la fusta, en un taller internacional d’escultura Escultura Trobada: fusta i pedra de la zona. Amb aquest lema començarà el proper 21 de maig a la Floresta un taller d escultura de les mans de l escultor israelià Tami Mor, i de la l artista i terapeuta alemanya Susanne Rivoir. Es tracta d un taller de formació que acabarà el proper 27 de maig i

en el qual es donaran consells per treballar la fusta i la pedra de les Garrigues. Així, i segons Esther Sala Miralles, organitzadora del curs hi participaran persones d Alemanya, Suïssa i Espanya . Les inscripcions costen 260 euros i es pot ampliar informació sobre el curs a www.casa-miralles.com.

MÚSICA • Les Borges Blanques

Cesk Freixas enlluerna el públic de l’Slàvia amb les seves lletres La Casa de la Cultura, annexa a la biblioteca comarcal, acollirà els actes. | FOTO: X.Minguella |

Les dones emprenedores commemoren el Dia Internacional de les Dones Un moment de l’actuació de Freixas. | FOTO: Arxiu |

Redacció. Les Borges Blanques El passat dissabte, 27 de febrer, el cantautor Cesk Freixas va presentar les seves cançons a la cafeteria Slàvia. La majoria del repertori que va oferir Freixas comprenia cançons del seu treball La mà dels qui t esperen, un treball que

va guanyar el premi Enderrock 2010 al millor artista de cançó d autor. Les actuacions en directe a l Slàvia continuaran el dissabte 6 de març amb els Dumbala Canalla. El conjunt farà un concert on combinarà cançons dels discos M enfango i Dumbala Canalla, fent un repàs de la seva carrera.

L Ajuntament de les Borges Blanques, la Biblioteca Comarcal Marquès d Olivart, l Associació de Dones la Rosada i el Servei d Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal de les Garrigues han programat pel proper 8 de març tot un seguit d actes en commemoració del Dia Internacional de les Dones. L acte començarà a les 18.00 h a la Casa de la Cultura de les Borges Blanques. Sota el títol Dones Emprenedores de les Borges

Senyera o bandera?

CENTRE D’ESTUDIS DE LES GARRIGUES ce.es.garrigues@hotmail.com

En un article al diari La Vanguardia de 18 de febrer de 2009 ( O se es una nación o se es una corporación ), l escriptor Quim Monzó criticava com els nostres polítics utilitzaven la paraula senyera per a referir-se a la nostra bandera nacional. D acord amb l art. 8. 2 de l Estatut d Autonomia de Catalunya de 2006: la bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres (en realitat es tracten de faixes) vermelles en fons groc i ha d ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya . Com veiem, la normativa vigent parla de bandera i no de senyera. I si nosaltres acudim a les definicions dels més prestigiosos diccionaris quan parlem de senyera veurem com la seva veritable significació és la d una bandera que serveix de distintiu d una corporació. Una corporació és un grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d obligacions, de privilegis . La manca d institucions públiques a Catalunya des dels Decrets de Nova Planta va haver de ser substituïda per la força de la societat civil, a través d un ampli moviment associatiu, que s expressa a través de la creació de

Blanques, la jornada vol donar a conèixer les experiències de diferents dones emprenedores de

La lectura d’un manifest, actuacions musicals, una taula rodona i la lectura de poemes completen el programa d’actes

orígens i de la nostra identitat. El famós Cant de la Senyera que és l himne de l Orfeó Català, s està referint en realitat a la bandera d aquesta diverses corporacions de tot tipus. corporació. La lletra d aquest himne Així és freqüent trobar, entre d al- va ser escrita l any 1896 pel poeta tres, corporacions culturals (ateneus, Joan Maragall amb motiu de la begrups excursionistes), musicals (or- nedicció de la senyera de l Orfeó i va feons, cors de Clavé, esbarts dansai- ser musicada pel mestre Lluís Mires), professionals (gremis i col·legis llet. Quan es diu que: Al damunt dels professionals), socials (associacions nostres cants aixequem una Senyera d ajuda mútua, organitzacions de fo- que els farà més triomfants la lletra ment, associacions s estava referint a la obreres, de fraterbandera de l Orfeó nitat), territorials Català que òbvia(cases regionals i de Cal parlar de ment és una bandera catalana però veïns). bandera de que no és la banEra força habitu- Catalunya i no pas dera de Catalunya. al que aquestes corporacions que de senyera. Aquesta El que passa és existien arreu de darrera denominació que cal no oblidar Catalunya es dotesque el Cant de la sin d una bandera es refereix al distintiu Senyera visqué pròpia, que solia in- d’una corporació diversos moments corporar la bandera de prohibició, sent catalana als seus propis senyals dis- el més significatiu el que va realitzar tintius. Si nosaltres anem, per exem- el règim franquista del 1939 al 1960. ple, al Centre Cultural Cal Blanco Va ser precisament quan l any 1960, de Vinaixa veurem com a l entrada amb motiu de les festes d entronitzatenen exposada en una vitrina una ció de la Mare de Déu de Montserrat, senyera d una d aquestes corporaci- aquest Cant va actuar de facto, com ons. Aquestes banderes o senyeres a himne, atès que no es podia cantar són un important patrimoni cultural Els Segadors . Per tant, es promoque hem de conservar i transmetre a gué un cert equívoc entre la banles nostres generacions futures per dera catalana i la senyera de l Orfeó tal que siguin conscients dels nostres Català, entre l himne dels Segadors

les Borges Blanques que treballen en diversos àmbits econòmics i que estan al capdavant del seu propi negoci. Aquestes dones explicaran com van ser els seus inicis en aquest difícil món de l emprenedoria i com gestionen el temps, entre altres punts destacats de la trobada. La taula rodona es completarà amb altres activitats com la lectura del manifest, l actuació de Laia Garra, que oferirà un recull de cançons i la lectura de poemes sobre dones a càrrec de Teresa Vilà.

i l himne de l Orfeó, atès el règim de prohibicions existent durant els diversos períodes autoritaris que patí Catalunya, en especial el franquisme. Aquest tipus d equívocs eren habituals en aquesta època, com demostra el moviment conegut com a Nova Cançó , on el joc amb les paraules permetia dir moltes coses d una forma implícita en un exercici virtuós d esquivar la legalitat franquista. Una vegada hem recuperat un cert règim d autogovern, cal també que recuperem plenament els nostres símbols. Per tant, cal parlar obertament de bandera nacional, de bandera de Catalunya, en lloc de senyera. Les senyeres o banderes de les corporacions són banderes catalanes, que identifiquen aquestes institucions, però cal deixar clar que no són la bandera de Catalunya. Si continuem utilitzant la paraula senyera per a referir-nos a la bandera de Catalunya en realitat estem dient que Catalunya és una mera corporació. Els polítics que utilitzen aquesta paraula estan, en realitat, realitzant una interpretació reduccionista del que és Catalunya. És llavors quan cobren tota la seva força les paraules d en Quim Monzó: O se es una nación o se es una corporación . Vicenç Aguado i Cudolà Centre d Estudis de les Garrigues

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

FETS i GENT: Carnestoltes FULLEDA

Tot i estar en plena Quaresma són molts els pobles que encara han celebrat una de les festes amb més disbauxa: la dedicada al rei dels poca-soltes. És el cas de Fulleda, amb concurs de disfresses inclòs, o el de Castelldans, amb rua i animació infantil a càrrec de 3/4 de 15. També el Pavelló de l Oli de les Borges va ser l escenari del Carnestoltes, així com el Poliesportiu de Juneda animat pel grup La Cremallera. A Bellaguarda una cercavila pel poble i un berenar van cloure els actes carnavalescos.

L’ALBAGÉS

CASTELLDANS

LES BORGES BLANQUES

BELLAGUARDA

JUNEDA

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Esports MOTOR • Comarca

Tret de sortida a les competicions de motor amb un grapat de pilots en totes les categories Dues disciplines. L’enduro, el motocròs i l’autocròs centraran les esperances de les Garrigues en les competicions de motor. Quer, Falguera i Piñol són les grans esperances en motos. En cotxes es crea l’Ibsauto Team, que corre el Campionat de Catalunya d’Autocròs amb un Saxo VTS Les competicions de motor han començat. Enguany s espera que la comarca de les Garrigues pugui assolir bons resultats. Les esperances se centren enguany en els pilots d enduro Ramon i Jordi Quer (Juneda), Ramon Falguera (Juneda) i Josep Sendra (Cervià) i el gran pilot de motocròs Marc Piñol (Torrebesses). Ramon Quer és l actual campió de Catalunya d Endurades i Ramon Falguera ho és d enduro. Els dos esperen poder revalidar el títol en les seves respectives disciplines. Marc Piñol, en canvi, és campió de Catalunya de motocròs. Piñol és potser un dels pilots amb major projecció del país. Un dels objectius dels pilots serà també aconseguir el millor paper al campionat d Espanya. Com a curiositat cal dir el Ramon Quer podria participar en una de les curses del Mundial d Enduro. En concret, Quer podria participar en la cursa de valverde (Huelva) que se celebrarà el proper 11 d abril. De fet, aquesta és l única cursa del Mundial que se celebra a l Estat espanyol.

Properes cites L enduro és la disciplina que més curses aplega al llarg del calendari. La propera cita és el campionat d Espanya que se celebra a Requena el 20 de març. Tot seguit el mític circuit de Pons acollirà el Campionat de Catalunya d Enduro que se celebrarà el 28 de març. Aquesta prova també serà puntuable al Campionat d Espanya. Tots els pilots d enduro es van trobar primer de tot a la mítica prova Memorial Soler que es va celebrar el mes de febrer a Basella, aplegant més d un miler de pilots d arreu.

Ramon Quer podria participar en una de les proves del Mundial d’Enduro per provar la nova moto

L’objectiu dels pilots és revalidar els campionats nacionals aconseguits l’any passat i millorar resultats Ramon Falguera en un moment de la cursa de Basella. | FOTO: Arxiu |

Ramon Quer ﬁtxa per l’equip Sherko

L’equip francès Sherko ﬁtxa Quer després d’analitzar l’excel·lent temporada del junedenc durant el 2009

Sherko, marca francesa de motos d enduro i trial, ha fitxat el pilot junedenc Ramon Quer. El de la comarca correrà enguanya amb una Sherko 300 cc de quatre temps. Una conducció molt diferent a la que estic acostumat , explica Quer. I és que el de Juneda corria fins ara amb una 125 de dos temps. L estirada de la màquina és menor però permet mantenir una cursa molt constant . De fet, aquesta primera temporada ha de servir per a agafar experiència amb la nova màquina.

L’equip d’autocròs de les Borges debuta a la Copa Catalana de Resistència i queda en una molt bona 14a posició

Debut de l’equip d’autocròs Ibsauto Team de les Borges Toni Ibañez, Ramon Sans i David Ruiz són els tres pilots del nou equip d autocròs de les Borges Blanques: Ibsauto Team. L equip garriguenc va debutar el passat 28 de març a la Copa Catalana de Resistència que es va celebrar al circuit de Lleida. Els de la comarca, amb un Citroën Saxo VTS 90cv va aconseguir en el seu debut la 14a posició d un total de 36 equips participants. En aquestes proves es canvia de pilot cada 25 minuts. Aquesta carrera va durar tres hores. L equip està patrocinat per Grues Sans i la Zona Kàrting de Juneda, entre d altres.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Esports BTT • Almatret

Primera Xallenge David Duaigües en record del bomber mort a l’incendi d’Horta Emoció. La ﬁgura d’en David anima a celebrar aquesta primera edició. De fet, Duaigües va ser l’impulsor de la Xallenge de l’Aiguabarreig (Almatret-Seròs) que ara canvia de nom per retre homenatge al bomber i a la resta de companys que van perdre la vida en el fatídic incendi Redacció

Primer de tot, la marxa oberta de la Granadella

Almatret

La mort sobtada de l ànima i creador de la Marxa BTT d Almatret en les seves 3 edicions i de la Marxa BTT Vila de Seròs l any 2009, David Duaigües, el passat 21 de juliol mentre treballava en l extinció d un incendi forestal a Horta de Sant Joan (Tarragona), ha deixat un buit que serà impossible d omplir. La seva figura anima a tirar endavant aquest projecte que va sortir del no res i la seva illusió en el futur de pròximes edicions ha fet que les persones que van col·laborar estretament amb ell i que li van donar tot el suport s hagin plantejat dur a terme una nova xallenge dedicada a la seva memòria, a la dels seus afins i a la dels companys que també van morir aquell fatídic dia.

Canvi de nom Aquesta nova prova s anomena-

La prova d’Almatret és un clàssic. | FOTO: Arxiu |

rà I Xallenge David Duaigües i, de la mateixa manera que la Xallenge de l Aiguabarreig, inclourà la IV Marxa BTT d Almatret i la II Marxa BTT Vila de Seròs. El

funcionament, esperit i filosofia de la prova serà el mateix que va pensar David, de manera que no hi haurà canvis significatius en relació a altres anys.

El diumenge set de març és la data escollida per a la celebració d una nova edició de la Marxa de l Oli en BTT de la Granadella, organitzada per Agolpedepedal amb la col·laboració de l ajuntament, la Cooperativa Agroindustrial Catalana i la Caixa . Les inscripcions romanen obertes i es poden fer al telèfon 679341215 (Albert). La cursa consta de dos circuits segons l especialització de cada corredor, un de 50 quilòmetres i l altre de 25.

NOVA CURSA • Arbeca

La primera Trail Running d Arbeca ja té data oficial: el proper 28 de novembre d enguany. La cursa neix gràcies a l obstinació i esforç d un petit grup de veïns i runners de la localitat d Arbeca, amants dels esports en la naturalesa, que amb la col·laboració de l Ajuntament d Arbeca volen que sigui una de les carreres amb referència a la província de Lleida. Aprofitant la privilegiada situació del municipi arbequí, que

La data fixada per a la celebració de la Marxa és el 14 de març a Almatret i el 21 de març a Seròs. Les inscripcions, que són limitades, estan obertes des del passat u de febrer i es poden materialitzar a www.servioptions.com. Els participants poden inscriure s alhora en una de les marxes o a les dues. Els preus oscil·len entre els 10 i els 31 euros, segons la combinació que esculli el corredor. L organització també ha posat en funcionament un e-mail de contacte i informació: xallengedavidd uaigues@gmail.com.

TENNIS DE TAULA • Subvenció

Arbeca celebra la primera edició de la Trail Running al novembre Redacció. Arbeca

La cursa manté el seu recorregut espectacular pels Tossals d’Almatret. Una prova única en l’aspecte paisatgístic

es troba a 375 metres d altitud, i que limita a Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Maldà i Omellons i que està drenat pels barrancs de l Aixaragall i les Borgetes, l organització proposa un recorregut per les senderes i camins d aquests espais envoltats d oliveres, pins i alzines, lluny de l asfalt i els cotxes habituals en moltes proves. O sigui, que si no us fa por córrer per pedreres, camps d oliveres, anar per senderes amb tanques, etc. Ja sabeu on anar a córrer.

El Govern atorga 450.000 euros pel nou pavelló de tennis de taula

Les proves de runnig són cada cop més populars. | FOTO: Arxiu |

El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha decidit atorgar una dotació de 450.000 euros per a construir el nou pavelló de tennis de taula de la ciutat de les Borges Blanques. La construcció de la nova instal·lació està previst que comenci aquest mateix any. El principal beneficiari serà el CTT Borges, sobretot per la seua gran base de jugadors però també pel primer equip.

FUTBOL 11 • Comarca

Triple victòria dels equips garriguencs en la darrera jornada de Primera Redacció. Comarca Els tres equips de futbol de Primera Territorial de la comarca de les Garrigues van guanyar els seus respectius partits en la darrera jornada. Per una banda, el Borges CF va aconseguir una còmoda victòria al camp del Guissona, inmediat perseguidor. Els golejadors van ser Capell i Donet (2). El Cervià també es va mostrar molt superior al seu rival, però aquest

cop els de la comarca jugaven a casa. Amb gols de Pérez i Edu (2) es van imposar per 3 a 1 al líder de la categoria, l Organyà. Pas de gegant dels cervianencs que se situen a la dotzena posició. Finalment, el Juneda va guanyar per la mínima al camp del Solsona amb un solitari gol de Santander. Amb tot, els de Juneda se situen en onzena posició amb opcions de seguir pujant a la taula. Abans d aquesta jornada, però, es

va celebrar el mític derbi de les Garrigues a Primera entre el Borges i el Juneda. El públic assistent es va avorrir bastant ja que cap dels dos equips va ser capaç de poder marcar un sol gol durant els 90 minuts de joc. De fet, el partit va estar marcat pel joc al mig del camp i es van crear poques ocasions de gol. L empat servia pels dos equips, tot i que el Borges es va despenjar del capdavant de la taula.

Al municipal de les Borges es va viure un derbi ensopit. | FOTO: X.M. |

SomGarrigues โ ข del 5 al 18 de marรง de 2010

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Esports FUTBOL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

FUTBOL

Primera Territorial

Segona Territorial Grup XIV

Segona Territorial Grup XII

EQUIP

Organyà Almacelles BORGES Linyola Balaguer Guissona Tremp Andorra Pobla Almenar JUNEDA CERVIÀ Alpicat Solsona Artesa Torrefarrera

22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22

14 12 12 12 11 9 9 9 9 8 7 8 6 5 6 7

6 7 5 4 7 5 4 3 1 3 5 2 7 8 5 1

2 3 5 5 4 8 9 8 12 11 10 11 9 9 10 14

43 46 38 44 38 44 38 40 33 35 31 27 22 29 34 24

21 27 23 24 19 30 34 25 43 46 25 43 46 25 29 34

RESULTATS

0-1 3-1 1-3

Solsona - JUNEDA CERVIÀ - Organyà Guissona - BORGES

PUNTS

48 43 41 40 40 32 31 30 28 27 26 26 25 23 23 22

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

EQUIP

Balàﬁa Artesa Lleida Soses Gimenells Magraners Torres de Segre Montoliu Pardinyes Corbins ALFÉS Ciutat Jardí Rialp CASTELLDANS Seròs Vielha Sudanell

22 22 22 22 21 22 21 22 22 22 22 22 22 22 22 22

18 16 14 11 11 11 10 10 10 9 8 8 6 6 5 5

3 3 3 7 5 4 3 3 1 3 1 3 5 2 5 5

1 3 5 4 5 7 8 9 11 10 9 12 11 11 10 13

79 68 47 60 57 67 33 32 59 35 40 38 37 31 33 35

26 31 27 37 39 47 33 39 39 44 56 45 50 40 50 47

PROPERA JORNADA

RESULTATS

JUNEDA - Andorra BORGES - Solsona Torrefarrera - CERVIÀ

Corbins - ALFÉS CASTELLDANS - Soses

7-0 1-4

PUNTS

57 51 45 40 38 37 33 33 31 30 29 26 23 23 20 19

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

EQUIP

Agramunt Vilanova Alcoletge Gerb Castellciutat Tàrrega Ribera d’Ondara L’ALBI Térmens Ivars d’Urgell Vallfogona Poal Vilanovenca Oliana Bellpuig Barbens

22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22 22

15 14 13 13 12 11 11 8 9 8 8 7 6 5 6 5

2 5 4 2 3 5 5 7 4 5 4 4 7 6 3 5

5 3 5 7 7 6 6 7 9 9 10 11 9 11 13 12

51 54 41 51 45 43 34 52 40 34 37 45 45 38 42 48

25 32 25 36 31 28 29 34 37 45 45 38 50 52 47 48

PROPERA JORNADA

RESULTATS

ALFÉS - Alfarràs Vielha - CASTELLDANS

L’ALBI - Ivars

PUNTS

47 47 43 41 39 38 38 31 31 29 28 25 25 21 21 20

PROPERA JORNADA

1-1

Oliana - L’ALBI

FUTBOL

Tercera Territorial Grup XXII 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

EQUIP

ARBECA Bellcairenc Miralcamp Verdú Sanauja Vilanova Aguda Palau Clariana Torà Coll Nargó Butsènit Sant Guim Angularia Fondarella Motgai

16 17 17 17 17 16 17 17 17 17 17 17 17 17 17

11 10 9 9 8 6 7 7 6 6 7 5 4 4 3

3 5 4 2 4 5 2 2 4 4 2 4 5 2 0

2 2 4 6 5 5 8 7 7 7 8 8 8 11 14

46 39 34 36 28 27 37 30 35 30 35 21 19 17 21

22 15 22 30 20 24 35 30 32 38 35 31 29 41 51

RESULTATS

UE Lleida B Bellvís Puigvertenc Granja d’Escarp Les Alguaire Bolivia Almacelles B Bell-lloc Albesa Esterri d’Àneu Aitona JUNCOSA Amistad E-A

9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9

7 6 5 5 4 4 4 4 3 3 3 3 2 1

0 1 1 0 0 2 1 1 3 0 0 0 1 4

1 1 2 3 2 3 3 2 2 5 5 5 4 3

62 39 48 38 42 42 42 39 38 32 26 36 36 34

33 25 31 29 46 36 34 40 41 38 32 47 50 34

1-5

UE Lleida - JUNCOSA

PUNTS

24 22 18 16 16 15 14 14 13 10 10 9 9 8

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Seu Sport Parador Castellar Massalcoreig Alcarràs Agramunt BORGES Almagraﬁc LLARDECANS Guissona Chino Hong Kong Cervera Balaguer Nova Gent JUNEDA La Sentiu

18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

15 13 12 11 11 11 9 8 8 6 6 6 5 5 3 2

0 1 1 0 0 2 1 1 3 0 0 0 1 4 0 1

1 1 2 3 2 3 3 2 2 5 5 5 4 3 7 6

124 73 106 70 77 55 97 89 82 66 78 74 79 57 77 82 73 64 68 76 78 98 74 90 66 76 69 113 63 97 60 91

5-7 3-2 2-4

PUNTS

45 37 36 34 32 31 29 28 27 22 19 19 16 16 12 9

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

PP PUNTS BITLLES

La Galera Miralcamp Cop EL SOLERÀS Igualada Siuranenc Ametllers St. Jaume Els Cremats

22 24 24 22 24 20 22 24 22

22 17 14 13 11 9 6 5 5

0 0 0 0 0 0 0 0 0

0 7 10 9 13 11 16 19 17

8295 8550 8284 7715 8130 6925 7344 7913 7438

659 652 593 580 583 518 530 547 529

44 34 28 26 22 18 12 10 10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

BORGES Conca Sant Guim Tremp Overpard PUIGGRÒS Navès Bellcaire Torreserona Vila Sana Pujol Meca Torra Torres de Segre Mollerussa

17 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

11 11 11 10 10 9 4 4 3 3 3 3 2 1

0 1 1 0 0 2 1 1 3 0 0 0 1 4

1 1 2 3 2 3 3 2 2 5 5 5 4 3

107 105 95 76 87 98 61 84 38 32 26 36 36 34

67 85 90 67 70 66 52 89 104 102 85 109 107 80

9-4 2-7

PUNTS

37 35 34 32 31 31 31 29 25 21 21 19 11 4

Albesa Benavent Vallverd Miralcamp EL SOLERÀS Castellnou Ivars B L’ALBAGÉS Golmés Els Almamús Vilanova Bellpuig Ametllers

17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17

12 12 12 11 9 8 6 6 6 6 6 5

2 0 0 1 0 1 1 1 0 0 0 0

3 5 5 5 8 8 10 10 11 11 11 12

9750 9905 9513 9874 9249 9425 9429 9003 9254 9224 9148 9208

727 766 715 763 666 685 698 646 670 687 669 671

26 24 24 23 18 17 13 13 12 12 12 10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

PP PUNTS BITLLES PUNTS

11 10 10 9 8 7 7 6 6 4 4

0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 1

5 6 5 5 7 8 8 8 9 11 10

ARBECA - Seròs

8342 8447 8039 7492 8028 8210 7789 7550 7677 7968 7628

PROPERA JORNADA

34-41

14 14 12 12 8 8 7 7 6 5 4 4 3 2

0 1 1 0 0 2 1 1 3 0 0 0 1 4

4 3 4 4 2 3 3 2 2 5 5 5 4 3

88 72 67 62 64 67 54 74 52 45 40 46 34 33

50 42 52 37 47 54 42 75 61 54 82 61 65 76

ALMATRET - La Ràpita GRANADELLA - C. Ext, Sedó - CERVIÀ G.

16 16 15 14 15 16 15 15 15 16 15

RESULTATS

18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

PUIGGRÒS - Vila Sana BORGES - Sant Guim

EQUIP

EL SOLERÀS - L’ALBAGÉS

EQUIP

ALMATRET Casa Extremadura Alpicat CERVIÀ G. Castelló Castellserà Alcoletge Sedó Castellfollit Torregrossa La Ràpita Fondarella Almenar LA GRANADELLA

RESULTATS

Mollerussa Bellpuig Bellvís Seròs Torrelameu El Poal Vilabarca Palau Angl. Castellar Linyola ARBECA

PROPERA JORNADA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

PROPERA JORNADA

Segona A PP PUNTS BITLLES

36-40 29-37

BITLLES CATALANES PE

Castellnou - EL SOLERÀS L’ALBAGÉS - Albesa

PUIGGRÒS - Torreserona BORGES - Bellcaire

RESULTATS

JUNEDA - Alcarràs Balaguer - BORGES Guissona - LLARDECANS

EL SOLERÀS - St. Jaume

RESULTATS

EQUIP

PROPERA JORNADA

EQUIP

PROPERA JORNADA

Primera A

Ajornat

BITLLES CATALANES

EQUIP

SOLERÀS - Siuranenc

JUNEDA - Nova Gent BORGES - Cervera LLARDECANS - Agramunt

V Lliga Nacional

RESULTATS

JUNCOSA - Esterri

BITLLES CATALANES 1 2 3 4 5 6 7 8 9

RESULTATS

Segona Territorial Grup V

Primera Territorial Grup V

EQUIP

PROPERA JORNADA

FUTBOL SALA

Preferent Catalana Grup V

EQUIP

RESULTATS

ARBECA - Sant Guim

FUTBOL SALA

Tercera Territorial Grup XXI 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

36 35 31 29 28 23 23 23 22 22 20 19 17 14 9

PROPERA JORNADA

2-1

Coll Nargó - ARBECA

FUTBOL

PUNTS

ARBECA - Castellar

602 610 599 544 580 557 555 515 542 549 533

22 20 20 18 16 15 14 13 12 9 9

PROPERA JORNADA

8-1 3-7 2-3

JUNEDA - Alcarràs Balaguer - BORGES Guissona - LLARDECANS

PUNTS

44 43 36 33 30 30 27 27 20 18 14 13 12 8

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

ECONOMIA Oli d’oliva arbequina verge extra de les Garrigues a granel

Ametlla llargueta 2,90 €/kg

Poma golden

0,28-0,33 €/kg

Porc de Lleida 1,145 €/kg

Ametlla marcona 3,40 €/kg

2,25 €/kg

Ametlla comuna

2,75 €/kg

Pera blanquilla 0,50-0,55 €/kg Pera conference 0,58-0,63 €/kg

Lletó de Lleida 20 kg

44 €/kg

NOU PROCÉS • Castelldans / Les Borges Blanques

El Govern vol uniﬁcar les seccions de crèdit de les cooperatives sense consultar el sector El projecte. La idea de la Generalitat consistiria en la creació d’una caixa rural que englobi totes les seccions de crèdit que vulguin sumar-s’hi. Per això s’utilitzaria la ﬁtxa bancària que té la secció de crèdit de la localitat de Castelldans. El procés afecta també les seccions de les Borges que dirigeix Antoni Castells. Un dels problemes que es plantegen és que centralitzar en una sola entitat la gestió que actualment fan les seccions de crèdit pot suposar que moltes cooperatives deixin de tenir el nivell de finançament del que han gaudit fins a ara. En segon lloc, en moltes poblacions les seccions de crèdit són l únic servei bancari existent per-

Redacció. Castelldans / Les Borges B. El departament d Economia i Finances té en marxa un procés per a fusionar les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que hi ha a Catalunya. Les negociacions s estan desenvolupant en el més absolut secret ja que la reconversió a què obligaran podria aixecar butllofes en el ja mogut món rural català. La idea guia és dotar de més solidesa l entramat econòmic rural. Actualment, en moltes petites poblacions, l entitat de crèdit més important és la secció de crèdit de la cooperativa agrària. Aquesta entitat acull els fons dels socis cooperativistes i dels col·laboradors. Amb aquests diners es financen, moltes vegades en condicions millors que les del mercat, les transaccions agrícoles i ramaderes de la població i les de molts veïns, ja que el cost de la gestió és gairebé zero. Per donar una idea de la magnitud d aquest grup d entitats, a Catalunya en queden 114 que tenen dipòsits valorats en 700 milions, segons van indicar les fonts consultades. El projecte que s ha començat a negociar amb les entitats afectades consistiria en la creació d una caixa rural que englobés totes les seccions de crèdit que vulguin sumar-s hi. Per això s utilitzaria la fitxa bancària que té la secció de crèdit de la localitat de Castelldans, a les Garrigues. La nova caixa tindria, no obstant això, una grandària menor dels 700 milions d euros que abans s ha esmentat, perquè no

El procés implicaria que el capital inicial de la nova caixa l’aportés l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA)

La ﬁtxa de la Caixa Rural de Castelldans és el model a seguir. | FOTO: Arxiu |

La nova caixa tindria una grandària menor als 700 milions d’euros sense comptar les seccions de l’àrea de BCN

inclouria les seccions de crèdit de les comarques de Barcelona per evitar haver de complir amb costosos requisits que imposa el Banc d Espanya a aquest tipus d entitats quan superen unes determinades dimensions. El pla s està exposant actualment a les grans cooperatives agràries amb seccions de crèdit: l arrossera d Amposta, les de Cambrils, San Jaume dels Domenys, Santa Bàrbara i Coselva, a més de les dues cooperatives agràries de les Borges Blanques. El procés implicaria que el capital inicial de la nova

caixa rural l aportés inicialment l Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) dependent d Agricultura, que aniria venent-se les participacions a mesura que s afegissin noves entitats. Aquest capital inicial oscil·laria entre els 7 i 8 milions d euros. Per part de la Generalitat s ha contractat com responsable del procés a Jordi Dagà, que és vicepresident de la SEPI i un dels que va gestionar també l última reconversió de Nissan. A les cooperatives agràries tot just s han començat a analitzar els suggeriments del departament

què tenen pocs habitants. La unificació suposaria tancar aquest servei, al que la proposta oficial planteja instal·lar caixers automàtics, una opció que la majoria dels implicats veu com clarament insuficient. En el fons, el que preocupa també és que es pugui repetir algun cas com el de Copalme de la localitat d Almenar, al Segrià, en el qual la Generalitat va ser considerada responsable pels afectats d aquesta cooperativa de crèdit i van veure com els seus dipòsits desapareixien a causa d unes inversions ruïnoses fetes des d aquesta entitat. Finalment es va aconseguir salvar el 50% d aquests dipòsits a partir de la intervenció del departament d Agricultura i l ICCA.

SECTOR EN CRISI • Comarca

Pla de xoc ‘in extremis’ de la conselleria d’Agricultura per fer front a la greu crisi que pateix el sector Coincidint amb la cloenda de la tercera Jornada Tècnica de Fructicultura celebrada a Benavent de Segrià, el conseller d Agricultura, Joaquim Llena, va avançar un pla de xoc de 20 mesures amb l objectiu de donar eines al sector per a fer front a la situació de dificultats econòmiques actual. Algunes de les mesures proposades, que es concretaran en els pròxims dies,

són: donar liquiditat al sector a través de línies de crèdit; millorar les assegurances agràries i la seva cobertura; avançar el pagament de determinats ajuts, com el de Pagament Únic; habilitar ajuts per la indústria de transformació, entre d altres. Pel que fa als préstecs que s habilitaran pel sector, Llena va recordar que el Govern ja va aprovar préstecs pel sector de la

El conseller Llena avança un document amb vint mesures per donar eines al sector per lluitar contra la crisi

El Govern ja ha aprovat préstecs pel sector de la fruita de 5.000 euros per hectàrea i ara s’habilita una nova línia d’ajuts

fruita de 5.000 euros per hectàrea, i s habilitaran noves línies per a altres sectors, com el del vi. En relació a l avançament d ajuts, aquesta mesura pretén fer arribar més de 250 milions d euros i en el tema de les assegurances, el departament incrementarà en un 10% la seva aportació, fet que beneficiarà els agricultors reduint la contribució a Agroseguro.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

ECONOMIA JORNADA TÈCNICA • Lleida

La mecanització de la recollida de l’oliva en plantacions mitjanes augmenta el rendiment L’exemple. A Califòrnia els productors han resolt satisfactòriament els processos de la collita aplicant-la a les seves varietats i al seu model de cultiu. La solució passa per la recol·lecció integral en continu de l’olivera sense que calgui la intervenció de la mà de l’home Redacció Lleida

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) ha analitzat en una jornada les possibilitats d aplicar a Catalunya, i més especialment a les zones productores de les Garrigues i Siurana, la recollida integral de l oliva de forma totalment mecànica per contribuir a augmentar els rendiments de la producció. A la jornada s han analitzat les possibilitats existents per mecanitzar totalment el procés de recol·lecció de l olivera en plantacions mitjanes i s han exposat els models de plantacions que s està aplicant a Califòrnia on els productors han resolt satisfactòriament el procés de recollecció mecanitzat aplicat, això sí, a les seves varietats i al seu model de cultiu. Amb la jornada Vers la recol·lecció integral en continu de l olivera, professionals de la matèria, tant de l àmbit de la recerca agroalimentària com de la maquinària agrícola, han posat sobre la taula la possibilitat de resoldre un tema pendent de fa molts anys a Catalunya que passa per la recol·lecció integral en continu del cultiu de l olivera, ja que actualment per dur a terme aquesta tasca es fa necessària la participació directa de l home. Cal tenir en compte que la feina manual de recol·lecció de l oliva suposa un treball feixuc i més per les condicions climàtiques -marcades pel fred- en què es porta a terme. El director científic del PCiTAL,

El CSIC estudia noves tècniques per autentiﬁcar l’oli d’oliva verge Un grup de científics de l Institut d Agricultura Sostenible del CSIC, en collaboració amb investigadors de la Universitat de Còrdova (UCO) estan aplicant tècniques genètiques a l oli d oliva verge per a garantir la seva traçabilitat i evitar fraus, segons publica RuralCat. Per això han establert els criteris que han de regir l ús de les tècniques disponibles d anàlisi de l ADN en l autentificació de l oli d oliva. L objectiu d aquest estudi, batejat com a Establiment de les bases de la traçabilitat de l oli d oliva, és analitzar l empremta genètica de l or líquid . Aquest treball s emmarca dins d un projecte europeu del VI Programa Marc que busca, a llarg termini, poder identificar les varietats d oliva que componen l oli i la regió de procedència. Una de les solucions per assegurar la qualitat dels productes passa per obtenir mètodes per determinar la denominació d origen.

A la comarca, les olives es cullen amb rascletes, manuals o mecàniques i els regs implementen produccions. | FOTO: Arxiu |

La feina manual de recol·lecció de l’oliva suposa un treball feixuc, i més per les condicions climàtiques Santiago Planas, afirma que l actual model de cultiu i recollida de l oliva dóna una baixa productivitat i suposa costos de pro-

ducció alts . A Catalunya existeixen plantacions hiperintensives, amb més d un miler d arbres per hectàrea, que ja estan aplicant la recol·lecció de l olivera de forma mecanitzada. Tot i això, en la jornada s han plantejat alternatives per aplicar la recol·lecció totalment mecanitzada en plantacions de mida mitjana, d uns 500 arbres per hectàrea. Planas explica que l objectiu és poder mecanitzar la recol·lecció de l olivera en plantacions mitjanes. En aquest sentit, pensa que es podria aplicar

aquesta tècnica de cultiu en noves plantacions de mitjana densitat que s estan desenvolupant en zones on hi ha reg de suport de les DOP Les Garrigues i Siurana, sense necessitat de ser plantacions hiperintesives. Pel director científic del PCiTAL intensificar el cultiu significa una major producció per unitat de superfície i reduir la mà d obra, fet que suposa un augment dels marges econòmics del productor i contribuir a l estabilització de l agricultura en aquestes comarques .

... de l’oli de les Garrigues

La crisi, els agricultors, el Tirol i Califòrnia Jordi Peix jordi.peix@somgarrigues.cat Aquest darrers dies la premsa anava plena de temes agrícoles: es parla de la manifestació dels agricultors, també de l’observatoris de preus que analitza la diferència de preus entre origen i destí, dels monopolis que poden exercir la distribució, de preus justos, sense saber ben bé què vol dir, ja que els costos varien segons l’explotació. Normalment s’obliden de dir les bones notícies: que el consum i els preus dels pesticides i fertilitzants han tornat a baixar, que els preus internacionals dels pinsos també han baixat i que el 2009 les estadístiques de renda agrària indicaran un lleuger increment. Això no vol dir que anem bé. Estem en plena crisi econòmica, i encara en tenim per un temps més o menys llarg. En els altres sectors productius la situació és molt pitjor. A Catalunya l’atur ja se situa al 17%, però a altres regions com Andalusia i País Valencià supera el 20% i també són consumidors dels nostres productes. A nivell d’Estat i a Catalunya els índexs de pobresa han augmentat, superant el 20% de la població. Sí, sí, a Catalunya més del 20% dels ciutadans són declarats oﬁcialment pobres: tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana d’ingres-

sos. A nivell de mercat vol dir que el consumidor s’ho mira més, en quantitat i especialment en la relació qualitat-preu, però això si segueix menjant. Crisi vol dir també reﬂexió i discussió sobre les necessitats de canvi: de l’economia, de la governabilitat, del sistema bancari, però també dels sistemes productius. Precisament, al mateix temps que veiem per televisió les manifestacions, les queixes i les reivindicacions, en el descans publicitari em van xocar veure dues publicitats agràries realitzades per dues “autonomies” molt allunyades de Catalunya. La promoció del consum de les nous de Califòrnia i la promoció del consum de la poma del Tirol. Les nous de Califòrnia ja són molt conegudes pels consumidors catalans, ja fa anys que la realitzen i han conquerit el mercat. Califòrnia és la primera regió productora de nous del món (400.000Tones) i tota ella està integrada en la interprofessional de les”nous de Califòrnia” creada el 1948 (!) i la campanya està centrada en un simpàtic esquirol que menja nous i es cura en salut. El trajecte de les pomes del Sud Tirol és més recent. El Sud Tirol o Alto Adige és una autonomia situada a Itàlia però amb

una llengua pròpia, l’alemany. Van ser 19 cooperatives i 5.600 socis que van començar a promoure i exigir la producció integrada de les seves produccions de poma. Varen registrar una marca, la Marlene (amb ressonàncies molt germàniques), i el 2006 varen obtenir una Indicació Geogràﬁca Protegida: Tirol, que inclou només 6 varietats - Royal Gala, Golden, Stayman, Granny, Stark i Fuji. El control de qualitat és molt estricte i varen escollir com a eslògan publicitari citar la seva qualitat i el seu origen: “un sabor tan pur com el seu origen”, amb les muntanyes nevades del Tirol al darrere. Amb poc temps han aconseguit situar-se com a primera marca del mercat català. Crec que no cal dir res més, no cal bellugar-se de la cadira, només seguir mirant la TV i seguir comparant accions teòriques, accions reals i publicitat, tot recordant que crisi vol dir canvi. Evidentment cal començar i com més aviat millor: els de les nous de Califòrnia varen començar el 1948 i els del Tirol ja porten gairebé 20 anys amb la producció integrada. Només és un exemple d’adaptació de produccions al mercat. Les lliçons es troben a casa nostra, no cal anar més lluny.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

CLASSIFICATS CITROËN C-15 E- 1.4-75CV amb 55.000km. 2.000 euros. Raó: 691980911. (I)

Tothom que es vulgui anunciar haurà de passar per les nostres oﬁcines al c/ Nou, 2 de les 10 a les 14 h, trucar al tel. 973 142420, enviar un fax al 973 143375 o un correu electrònic a:

NISSAN PRIMERA 1.6, 100 CV. SLX Full Equip. Molt ben conservat. 3.300 euros. Raó: 659052523. (I)

somgarrigues@somgarrigues.cat

El classiﬁcat apareixerà un màxim de 4 vegades (8 setmanes). Si es vol renovar, només caldrà que s’utilitzin les mateixes vies apuntades anteriorment.

VENDES

MICROCOCHE LIGIER AMBRA de color blau amb la ITV passada. Raó: 635252513. (I) OPEL CORSA 5P. Eco 1000 cc. 134.000km. 1.500 euros. raó: 650420870. (I) VOLKSWAGEN GOLF GTI, blanc, gasolina, matriculat l any 1993, 3 portes, 247.000km, AA, alarma, tancament centralitzat, direcció assistida, elevador de vidres elèctric. En molt bon estat de conservació. Impost de circulació 2010 inclòs. 1.500 euros. Raó: (Jaume) 619122958. (II)

També hi ha altres estris. Raó: 691980911. (I) JOHN DEERE 2035S per 6.500 euros. FIAT-450/8S per 4.200 euros. FIAT-411 R per 2.500 euros. REMOLC escampador 6Tn per 3.600 euros i també altres estris. Raó: 691980911. (II) COMPRESSOR per podar. Dièsel de 9,5CV amb motor nou. Raó: 616397016. (IV) COMPRO O CANVIO un cultivador de 13 relles d 1,70m d ample per un cultivador de 9 relles per a tractor de 55CV. Econòmic. Raó: 652097751. (III) SERRA pneumàtica Campagnola. Només estrenada. Raó: 616397016. (IV)

els llencis. Compro o canvio per una altra cosa. En tinc un arxiu de més de 40.000. Raó: 973130513 (Francesc). (II) LP, vinils de música rock en general. Raó: 695395306 (David). (IV) TEBEOS, comics superherois i album de cromos. Raó: 630930616 (II) FURÓ. Si en tens un i no saps què fer-ne, truca m! Jo l adoptaré. Raó: 973140879 (III)

LLOGO

BERLINGO dièsel. 200.000 km. Les Borges Blanques. Raó: 659932877. (II)

URBANA Refugi-granja per no poder atendre. Tres habitacions amb dos llits, cuina i menjador, tot rústic, foc a terra. 4 hectàrees d oliveres i bosc. Molt barat. Pobla de Cérvoles. Raó: 660246460. (I) SOLAR urbà a Arbeca d uns 500m2. Molt cèntric. Raó: 678694540. (I) CASA a Torregrossa, amb garatge, terrassa, golfes. 100m2 edificats i 248m2 en total. 3 dormitoris, 2 banys. Per entrar-hi a viure. 160.000 euros. Raó: 934855100. (III) CASA Belianes. 4 habitacions, bany, menjador, garatge, pati i cuina. Tot exterior. 200 m2 construïts. 90.000 euros. Raó: 659301 756. (I)

OPEL CORSA blanc 1.2i de 1992 amb 92.000km gasolina, en molt bon estat, vidres elèctrics, tancament centralitzat, no té aire ni direcció assistida. Ideal per iniciar-se o pel pla 2.000 euros. Preu 900 euros. Raó: 652097751. (II) COTXE MGZR, any 2002. 1400cc. 3.500 euros. Raó: 687274822. (II) CITROËN XSARA Picasso, 1.6 gasolina. 116.000km, 9 anys, 3.200 euros. Sempre en garatge. Raó: 669046818. (II) RENAULT 11. 20 anys. 1.100 euros. Les Borges. Raó: 973142401. (III) CITROËN HDI familiar, en molt bon estat. Preu a convenir. Raó: 658800313. (IV)

MOTOCICLETES RÚSTICA

FINCA a la Pobla de Cérvoles de 3 hectàrees. 2.000 euros. Raó: 669092847. (I)

VESPINO 49cc de l any 1999. 400 euros. Raó: 973149105 o 627848932. (IV)

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

FINCA de regadiu al Molí Massot. Juneda. Raó: 691034308. (II)

RECOL·LECTORA NEW HOLLAND 1520. En molt bon estat. Raó: 696630304. (I)

DUES FINQUES de regadiu al terme de Torregrossa, plantades d arbres fruiters. Una d 1 ha. per 19.000 euros, i l altra de 4.000 m2 per 9.000 euros. Raó: 934855100. (III)

TORO Niubó. S aixeca 3m. En molt bon estat. Raó: 973142465 o 142208. (I)

FINCA de 3,5 ha. en ple conreu al terme de la Pobla de Cérvoles amb oliveres (120), terreny per cultiu i un important bosc. Raó: 629785120. (I)

MOTOR AUTOMÒBILS

CAIXA enregistradora, CALDERA de gas, MOSTRADOR inox. de peixateria, ADOBADORA Nicon . Raó: 973140879. (I) VAPORETTA marca Lavons 2000 wats, 4 bars. Model 41032 per estrenar. Complements varis. Preu 80 euros. Raó: 658546481 i 973140359. (I)

MATERIAL DE GRANJA DE PERDIUS. Incubadora, naixedora, gàbies, parelles reproductores, gàbies transport. Tot junt o per separat. Preu d oferta. Raó: 669908495. (I) TRACTOR EBRO. Model 480 E, de 52 CV amb pala davantera i pua. Econòmic. Especial per granja. Raó: 660892811. (I) GRADA DE 16 DISCOS Tractomotor, 650 euros. SEGADORA de forratges amb tambors 1.80, 750 euros. SUBSOLADOR Milà de 3 pues i 5 posicions, 650 euros. ARREU Baches de 2 pales d 1.30 metres d alçada, 350 euros.

PIS a les Borges Blanques. Totalment equipat, al costat del Terrall. Opció de pàrquing. 400 euros, despeses a part. Raó: 606468606. (I) PIS i pàrquing a Les Borges. 75m2. Cèntric, al Terrall. Molt bona vista. Calefacció, bomba de calor. 3 habitacions, terrasses grans. No s admeten animals de companyia. Raó: 678853327.(I)

FORN de pastisseria elèctric UNOX amb capacitat per 4 safates de 60x40cm. 600 euros. Raó: 973150278. (I)

PIS a Arbeca. Raó: 678694540.(I)

SOMIER elèctric més matalàs elàstic articulat. 800 euros. Raó: 650420870. (I)

LOCAL comercial a les Borges Blanques. Amb opció de compra. Totalment equipat: llum, aigua, WC, calefacció. 74m2. Raó: 659932877. (II)

LLENYA D OLIVER SECA per a estufes, calderes i llars de foc. Raó: 628422878. (I) ATOMITZADORA Ilemo de 2.300 litres en perfecte estat. Preu a convenir. Raó: 636734539. (I) VENC 2 radiadors elèctrics d oli. Preu 35 euros cadascun. Raó: 973142207. Uns altres radiadors d oli petits per 20 euros cadascun. (IV) PORTA de carrer d alumini amb vidres en bon estat. 200 euros. Raó: 661684991. (IV)

FINCA a la Pobla de Cérvoles d 1 hectàrea. 1.000 euros. Raó: 669092847. (I)

PETITS ESPAIS o trasters, ideals per guardar eines de treball, mobles, estris, etc. Accés directe les 24 h del dia. Raó: 661684991. (IV) PIS/APARTAMENT moblat amb calefacció de gas. 1 habitació i cuina americana Raó: 610867150. (IV) LOCAL comercial de 90m2 al carrer del Carme de les Borges. Diverses dependències amb connexions elèctriques, telefòniques i de telecomunicacions. Per oficines o de qualsevol altre negoci. Raó: 646352163. (II)

IMMOBILIÀRIA ESTRIS VARIS I ANIMALS

IMMOBILIÀRIA

(Plaça Universitat) i FGC. 65 m2, menjador, sala, cuina, bany, 3 habitacions. Finca reformada amb ascensor. Zona amb Universitats. Raó: 647860073. (IV)

CONJUNT DE ROBA D ESQUÍ de dona. Pantaló i anorac. Talla 42.44. Un sol ús. 55 euros: 608531473. (IV)

COMPRES AUTOMÒBILS

CAMIÓ per la recollida de fruita de 3.500 k. de pes màxim autoritzat o superior. Raó: 973711410 o 695390013. (I)

PIS DE LUXE a Mollerussa, amb jardí, piscina i dos pàrquings. Nou per estrenar. Raó: 650431106. (II) DESPATX nou al centre de les Borges Blanques. Equipat amb telecomunicacions, fàcil aparcament. Raó: 973143038. (III) PIS per estrenar de 85m2, molt cèntric (carrer Carme de les Borges). Tot moblat, amb dues habitacions, menjador ampli i lluminós, bany, cuina, rebost, parquet i possibilitat de traster. Fusteria exterior d alumini i vidre de doble càmera. Calefacció de gas natural, escalfador ecològic i aire condicionat al menjador i a l habitació principal. Comunitat de veïns de només 3 pisos. Raó: 646352163. (III) PIS moblat de dos habitacions amb bomba de calor, cuina americana i totalment exterior. Raó: 661684991. (IV)

RECURSOS HUMANS OFERTA/M’OFEREIXO

M OFEREIXO per fer reparacions de fontaneria, electricitat, paleta, pintor i fusteria. 10 euros/hora. Feina garantida. Raó: 610493354 o 646952564. (IV) S OFEREIX per fer massatge de quiromassatge i reflexoteràpia. A particualrs i domicilis. Raó: 610493354 o 646952564. (IV) CONSTRUCCIONS de cases, xalets, naus i hotels. Del cost afegit se n pot estalviar un 30%. Raó: 670527205. (III) ES VEN LLENYA a domicili. Raó: 973178011. (I) M OFEREIXO per pintar cases a bon preu. Raó: 626264732 o 669995846. (IV) NOIA polonesa, fisioterapeuta amb 9 anys d experiència s ofereix per cuidar gent gran, nens i nenes i per fer rehabilitacions. Responsable i professional. Raó: 617457569. (I)

BUSCO

FEINA per treballar des de casa. Raó: 662462537. (I)

CASA a les Borges Blanques, 4 habitacions i dos banys. Raó: 635409603 (IV)

COMERCIALS amb experiència per treballar per Gas Natural. Formació a càrrec de l empresa. Bona remuneració. Interessats enviar CV amb foto a saraespasa@yahoo.es. Raó: 689054408. (II)

ES TRASPASSA PUB RAGTIME de les Borges Blanques per no poder atendre l. Raó: 661556376. (III)

CADA DIMECRES a les 13.15 h. fem un partit de futbol sala al poliesportiu de les Borges. Apunta t-hi. Raó: 973143038. (IV)

PLAÇA DE PÀRQUING (També en venda) al carrer Sant Ruf de Lleida. Raó: 973239908. (II)

DUES NOIES s ofereixen per treballar en restaurants, bars, fàbrica, neteja, al camp... Raó: 690735700 (III)

PIS a Barcelona, molt cèntric i ben comunicat. Carrer Tallers a un minut de la Plaça Catalunya. Metro L1, L3 (Plaça Catalunya), L2

PARELLA per un agaporni Roseicolis Papiller (verd amb el cap rosa). Raó: 619852373 o 977878144. (I)

ESTRIS VARIS I ANIMALS

SI TENS RECORDATORIS de difunts no

anuncia’t als classiﬁcats al mateix preu de sempre 0 ¤

SomGarrigues โ ข del 5 al 18 de marรง de 2010

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

AGENDA DIVENDRES 5 de març

FORMACIÓ• Les Borges Blanques

L’IES Vallverdú viatja a Valtellina

cinema CINE DE CASTELLDANS

Exposició: Paisatges interiors, de Montserrat Pau Pernau Les Borges Blanques Lloc: Centre d’Interpretació Fins al 2 de maig Organitza: Consell Comarcal

Diumenge, 7 de març, a les 17.45 h.

Exposició de plafons de gegants i capgrossos de Catalunya

Diumenge, 14 de març, a les 17.45 h.

‘No es tan fácil’

‘Avatar’

Juneda Lloc: Complex Cultural Fins al 10 de març Organitza: Ajuntament i la Roca Fumada

Diumenge, 21 de març, a les 17.30 h.

‘El mejor’

DISSABTE 6 de març Dia Internacional de la Dona. Xerrada de tappersex a càrrec de Laura Masot, sexòloga Juneda Lloc: Teatre Foment Hora: 18.00h. Organitza: Associació de dones Junieta

Conferència: Arquitectura religiosa del tercer romànic català a les Terres de Lleida Juneda Lloc: Complex Cultural Hora: 20:00h Organitza: Centre Arts Juneda

Excursió i pràctiques de GPS a Juneda Juneda Organitza: la Borrassa Telèfon: 973 143322

Concert a l’Slàvia amb Dumbala Canalla Les Borges Blanques Lloc: Cafeteria Slàvia Hora: 23:30h Organitza: Cafeteria Slàvia

CINE DE CERVIÀ Diumenge, 7 de març, a les 17.00 h. Un grup de 12 alumnes de 3r i 4t d ESO de l IES Josep Vallverdú, acompanyats dels professors Francesc Solans i Tere Viscasillas, van viatjar del 4 a l 11 de febrer a Itàlia, a la Valtellina, regió situada al nord de la Llombardia i en ple cor dels Alps. Aquest viatge és la primera part d un intercanvi que es realitza en el marc del Projecte Comenius, el

DIUMENGE 7 de març XV Festa de l’Oli

L’Albi Organitza: Ajuntament i Cooperativa

Teatre familiar: 4 i 1 Cinc a càrrec de la companyia Factoria Mascaró Juneda Lloc: Teatre Foment Hora: A les 18.00h.

qual és el novè any consecutiu que es desplega dins de la programació d activitats de l IES. Es tractava, d una banda, de gaudir de forma més directa dels costums i de les tradicions de la societat italiana i, d altra banda, de facilitar el context comunicatiu per practicar l anglès. L alumnat va poder gaudir i participar d activitats: sortides

CENTRE EXCURSIONISTA BORGES-GARRIGUES

El Patronat de la Fira de les Garrigues va visitar Firalia, un worshop firal que connecta amb la innovació. Després de mantenir

Diumenge, 14 de març, a les 17.00 h.

‘Allà on viuen els mosntres’ A les 18.40 h.

‘Eloïse’

Diumenge, 21 de març, a les 17.00 h.

‘Dos canguros muy maduros’

Organitza: Fundació Xarxa d’Espectacles

DIVENDRES 12 de març

Projecció de la pel·lícula Tierra i xerrada sobre el dia de l’arbre, amb l’Esplai Apassomi i el Centre Excursionista Borges-Garrigues

reunions programades amb diferents clients i proveïdors, i veure l´exposició dels diferents estands, els membres del Patronat de la Fira van qualificar-la de molt interessant ja que la millor manera de predir el futur és creant-lo.

‘The Box’

Passarem per l’Ermita de Sant Salvador i agafarem el camí cap a la Vall de la Coma, visita de la font d’Inclèria, la cova del lladre i a les pintures rupestres. Explicacions a càrrec d’en Manel Giné i Freixes Sortida a les 9:00 del matí de la placeta del Terrall. Dinar a mig camí. Recorregut total: 28 quilòmetres

DISSABTE 13 de març

Redacció. Sabadell

A les 18.40 h.

‘Vamos a la luna’

Fulleda Lloc:la Sala Hora: 21.30h. Organitza: Associació de Dones

Membres del Patronat de Fira de les Garrigues visiten Firalia

‘Planet 51’

7 de març - EXCURSIÓ A LA FONT D´INCLÈRIA I COVA DEL LLADRE

Assemblea general associació de dones la Marinada

FIRES • Sabadell

a les ciutats de Sondrio, Tirano i Verona, on es va poder visitar els famosos Amfiteatre Arena i el balcó de Romeo i Julieta; excursions al Lago di Como, Lago di Garda; i visites la població de Bormio, famosa per les seues pistes. El proper abril, l IES rebrà la visita dels seus col·legues italians; cosa que els permetrà descobrir les Garrigues.

Les Borges Blanques Lloc: Teatre Foment Hora:Casa de la Cultura Organitza: Esplai Apassomi i Ajuntament

DIUMENGE 14 de març Plantada d’arbres prop de la Bassa de la Torra Sortida de la placeta del Terrall Hora: A les 9.30h. Organitza: Centre Excursionista Borges

A les 18.40 h.

SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

PASSATEMPS SUDOKU

LES 7 DIFERÈNCIES

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS DEL NÚMERO 261 SUDOKU

Com s’hi juga... L’objectiu és trobar els números que hi falten, que poden ser de l’1 al 9 i que han d’ocupar les cel·les i complir aquests dos requisits: 1) En cada Subquadrat de 3x3, hi ha d’haver tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap. 2) Totes les ﬁles i columnes han de tenir tots els números de l’1 al 9, i cap ﬁla ni cap columna no pot tenir un mateix número de l’1 al 9 repetit.

ENDEVINA EL POBLE!

LES 7 DIFERÈNCIES

LOGOGRIF Anmarí Gassó 1

anmari.gasso@somgarrigues.cat

ENDEVINA EL POBLE

Varietat d’olivera, de fruits petits, esfèrics i simètrics.

Cistella on hom llença els papers inútils.

Ànsia, inquietud.

Com s’hi juga... 10

Son intranquil.

Elèctrode receptor negatiu.

Descobriu les paraules que s’amaguen en aquestes línies de caselles amb l’ajuda de la descripció que hi ha just a sota. Al mateix temps, cada número està associat a una lletra. A més, a la línia de caselles verda hi trobareu una paraula relacionada amb les Garrigues.

Els Torms

SOPA DE LLETRES

Persones en línia recta.

MARÇ 2010 5 Puiggròs_matí 9 La Granadella_matí

19 Aspa_matí

10 Maials_matí Llardecans_tarda

16 Almatret_matí

23 La Granadella_matí

11 Bovera_matí Bellaguarda_tarda

17 L’Albi_matí Castelldans_tarda

24 Maials_matí Llardecans_tarda

15 Sarroca_matí

18 Torrebesses_matí

25 L’Albagés_matí Soleràs tarda

J. Piñol Fontova

jacobo@somgarrigues.cat Jacobo Piñol F.: Una dècada de SomGarrigues. La Margarita fa nou anys i set mesos que hi treballa i en Fancesc des de l any 2001. Qui ho deia llavors que el Som arribiria a assolir 10 anys? Francesc Gallart i Margarita Sans: Diria que ningú. La feina era poder sortir cada quinzena, el diari era molt més senzill. Era el començament i primer t havies de consolidar. Ni de bon tros hi havia la feina que hi ha ara. Estàvem al carrer Sant Pere de les Borges amb una periodista i un comptable a mitja jornada i fent mans i mànigues per enllestir-ho tot al seu temps.

Peti qui peti

Francesc Gallart i Margarita Sans

Santi Arbós

santi.arbos@somgarrigues.cat

Pilars de la comptabilitat i la distribució del Som

Vinaixa / Barcelona, 1929 / 1931. La Margarita i el Francesc són dues peces clau pel bon funcionament del periòdic. Tots dos, jubilats des de fa anys, treballen desinteressadament per faciltar la feina de l’equip del Som. De ben segur que tothom que ha passat per la redacció els recorda amb afecte per la seua dedicació incondicional. Per molts anys!

JPF: Un local peculiar. Diuen els històrics del Som que en aquelles oficines era complicat anar al lavabo! FG / MS: Sí, bàsicament perquè no hi havia serveis: si algú en tenia ganes havia d anar al bar del costat. Era un local amb poca llum, petit i sense cap comoditat. Com ha canviat la cosa ara, eh? JPF: La veritat és que ara estem molt bé. Però amb aquest panorama com us vau deixar enredar? FG / MS: Hahaha... Mira som així. Al cap i a la fi, fem el que ens agrada i el que volem. I feina en tenim, sempre estem ocupats amb alguna cosa o altra. Llavors els albarans de la distribució es feien a mà, apuntant tots els exemplars que es portaven als pobles o que es venien en uns talonaris que encara conservo. Feina de xinos!

Hem passat d’un local sense ﬁnestres a un que té ascensor! La feinada va ser passar d un programa a l altre. Vam haver picar tots els números. Em sembla que l evolució queda prou clara.

JPF: Sí, gairebé artesanal. FG / MS: Entretingut ho era, la ve-

ritat. Però mai vam patir cap dificultat per poder complir amb la feina. La cosa anava tirant, d una manera o altra sempre hem anat endavant. És qüestió de voluntat. JPF: Margarita, la logística ha millorat? Fem bé la feina els repartidors? FG / MS: I tant! Encara que hi ha algú -no vull dir noms- que els dilluns s oblida de portar-me els els diaris que sobren. Hi ha èpoques de tot! JPF: Francesc, i la comptabilitat

va tirant? El números ballen gaire? FG / MS: Hehehe... Home, pensa que abans hi havia un comptable a mitja jornada i jo li donava un cop de mà. Ara està tot ben informatitzat i la feina es desenvolupa amb major rapidesa i eficiència. Tenim un programa que ho fa tot: treu factures, nòmines, etiquetes.

Al començament la feina era poder sortir cada quinzena, però ni de bon tros hi havia la feina que hi ha ara JPF: També fas les tasques d arxiver. L hemeroteca de seguretat depèn de tu. FG / MS: Sí, ja saps que això m agrada. Guardo les còpies impreses en paper de cada número amb el seu CD corresponent. L arxiu de seguretat en una publicació ha d estar al dia. També m encarrego de guardar les fotos segons les temàtiques, pobles i dates. A l Arxiu del Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blan-

ques vaig fer el mateix: endreçarlo i classificar-lo. Ara, si vols un llibre escolar de qualsevol any, el trobes amb facilitat. JPF: Després va arribar el Carrer Comerç. Allà hi vam treballar plegats i la qüestió del servei estava resolta. Un altre pas endavant. FG / MS: Això sí, però seguíem sense tenir finestres. Res a veure amb les noves oficines: cèntriques, amb molta llum i claror -amb aquest sol que tenim he aprofitat per comprar tres plantes- i amb ascensor! Escolta, això és un luxe, sempre hem estat apilonant i aquí hi tenim tot l espai del món. JPF: Què heu après al Som? FG / MS: Tot allò que es pot apren-

dre dels joves. Ens ha servit de trampolí per mantenir contacte amb la gent del poble, conèixer persones d alta qualitat humana (i d altres que no tant). Vaig a les botigues -M.S.- a recollir rebuts de publicitat o a correus a portar cartes o diaris per enviar. El contacte amb el poble és diari.

JPF: Manteniu relació amb els

antics companys del SomGarrigues? FG / MS: Sí! L altre dia em vaig trobar la Montse després de molt de temps sense veure-la. Ens vam creuar i ens vam quedar mirant. De sobte em va preguntar: ets la Margarita? Va ser un retrobament molt agradable! Però això ens ha passat amb l Amèlia, la Cristina, la Lorena, el Raül i amb molts altres. Sempre fa goig retrobar-te amb gent que estimes. JPF: Quin devenir li pronostiqueu a la publicació? FG / MS: In crescendo que diuen els italians. Totes les publicacions que han sorgit en una línia similar en aquesta comarca han desaparegut o tenen feina per mantindre s. Nosaltres també hem patit però ja fa deu anys i el Som no ha fallat mai. Ha sortit sempre, rigorosament, cada quinze dies, és el compromís que tenim amb els lectors. Hi ha gent que per treure el Som ha estat moltes nits sense dormir.

La dècada prodigiosa

Vist el que tenim ara i el que teníem fa deu anys, un no pot fer gaire més que felicitar el Som, els dirigents, els treballadors, els collaboradors, els anunciants, els lectors (!!!)... apagar l’ordinador i anar-se’n a fer una merescuda migdiada amb la satisfacció del deure complert. Segurament a hores d’ara el SomGarrigues deu constituir el volum d’informació –com a mínim contemporània- més gran sobre la nostra comarca d’arreu de l’univers. Ja està bé, però potser caldria indexar les dades d’alguna manera per fer-ne una enciclopèdia en línia; i tenim pendent una wiki garriguenca... En aquests deu anys, també, hem passat de ser un quinzenari modest, amb mancances que s’han anat minimitzant progressivament, a convertir-nos en la publicació amb més lectors d’aquesta palestinenca terra nostrada –passeu-me el tòpic toponímic més desgastat. Ja està bé, ara cal avançar també cap a l’edició digital d’actualització continuada. Sempre envant, envant... I aquesta dècada del nostre quinzenari s’incardina amb d’altres realitzacions col·lectives reeixides de la nostra societat, com són el Centre d’Estudis de les Garrigues, l’Ateneu Popular Garriguenc, les associacions locals de dones, les consultes sobiranistes, laborrassa.cat... Fets, fets i finalment -ja era hora!- una mica d’orgull... Deu anys, com els del Guillem, el meu fill, i tants i tants mots, meus i vostres, que fan que em senti el Som com una cosa molt pròpia, des d’aquell dia fa deu anys que el Ramon em va “fitxar” a la vora de l’església de Sant Martí de Lleida. Records... Per molts anys més!!!