Cafè Tertamla
Ramon Sans Vives Alba Falcó
alba@somgarrigues.cat
Alba Falcó- D on ve la figura del jutge de pau? Ramon Sans- Amb la Constitució de Cadis de 1812 es va nomenar la figura dels homes conciliadors. Del 1885 al 1985 no hi va haver cap figura oficial de jutge de pau, sinó que les funcions les feia l alcalde, els conciliadors o altra gent del poble. Va ser amb la llei orgànica del poder judicial de l 1 de juliol de 1985 que es va regularitzar la figura dels jutges de pau.
Gabriel Pena gabriel.pena@somgarrigues.cat
Jutge de pau durant 35 anys
Arbeca, 1931. El dia 31 d’octubre d’aquest 2013 va prendre posició el nou jutge de pau d’Arbeca, Manuel Batalla. Fins llavors, i des de l’any 1978, ho va ser Ramon Sans, que, després de 35 anys, ha pres la decisió de deixar el càrrec i donar pas al jovent. Sobre aquesta tasca recorda i explica que “sempre s’ha dit que els jutges de pau som els jutges de xoc, perquè som els primers a rebre les notícies”.
A.F.- Quan et van nomenar jutge de pau d Arbeca? R.S.- L any 1978, des de l Ajuntament, es van proposar uns quants noms com a candidats a jutge de pau, i al final em van nomenar a mi. Des de llavors, cada quatre anys s han anat fent eleccions. Cada vegada l Ajuntament m ha anat proposant a mi i jo ho he anat acceptant. També ho he fet perquè m agradava molt i hi tenia molt interès. He de dir que al llarg d aquests 35 anys he conviscut amb molts alcaldes i de moltes ideologies i tots s han portat molt bé, no he tingut mai cap problema.
Al principi no m’imaginava que seria jutge de pau durant tants anys. De fet, pensava que no n’aguantaria ni quatre A.F.- Com recordes els inicis? R.S.- Al principi ets novell i no saps cap on tirar. En aquell moment encara existia el jutjat de primera instància de les Borges i jo, al començament, hi anava a consultar dubtes. Després dels primers quatre anys, els més difícils, vaig començar a anar a tots els seminaris que podia. Eren uns seminaris on t ensenyaven les pràctiques dels jutges de pau i eren molt enriquidors. A banda, com a jutge de pau, també podia anar a Lleida i presenciar diversos judicis. Era una manera que també em va permetre aprendre molt. A.F.- Al principi t imaginaves que arribaries a ser jutge de pau durant 35 anys? R.S.- No! Jo pensava que no aguantaria ni els primers quatre anys. Però a mesura que passa el temps vas agafant confiança i en vas aprenent. A.F.- Quins són els aspectes que més han canviat en 35 anys? R.S.- Els problemes abans eren molt diferents dels d ara. Abans els problemes estaven relacionats sobretot
Es lloga oficina! 973 142 420
1a planta a les Borges Blanques c/ Nou amb c/ del Carme
Nova, cèntrica i amb tots els serveis
M agradaria aprofitar per dir que si durant tots aquests anys he pogut faltar a algú, demanaria que em sabessin entendre i em perdonessin, i que sàpiguen que continuaré estant disposat a donar un cop de mà a qui ho necessiti , em comenta el Ramon abans de donar per acabada l entrevista que li vaig fer a l estudi de casa seua.
Un jutge de pau ho és 24 hores al dia i ha de saber escoltar i tenir paciència amb les divisions de les finques i dilemes familiars. Una de les meves competències al principi també era fer aixecaments de cadàvers, amb el permís del jutjat de guàrdia, dels quals en vaig fer més de 30. En els darrers anys aquesta funció l hem deixat de fer. Cap als últims anys més aviat feia de mediador en conflictes del poble, actes de conciliació, casaments civils... Vaig arribar a fer-ne 65 i en només tres anys (del 2010 al 2012) en vaig fer 17! Abans era una tendència a l alça, però ara va de caiguda: en tot el 2013 només se n ha fet un. A.F.- Quines altres funcions principals tenen els jutges de pau?
R.S.- Els jutges de pau podem actuar per l ordre civil i pel penal. Des del registre civil s han de fer expedients, signar els registres de casaments, defuncions i naixements... Pel que fa a l ordre penal, també podem fer judicis de faltes, que no són res més que judicis que ens deriven des del
Els problemes d’abans eren molt diferents als d’ara: tenien a veure amb les divisions de finques i dilemes familiars
jutjat de Lleida i que tenen a veure amb Arbeca. A.F.- Creus que la concepció que té la gent de la figura del jutge de pau ha canviat amb el temps? R.S.- Cal tenir en compte que la justícia emana del poble i és administrada pels jutges i magistrats que integren el poder judicial. Els jutges de pau formen part d aquest poder judicial per fer complir la llei i això hi ha molta gent que no ho sap. Cal que la gent també sigui conscient que la nostra jurisdicció s acaba allí on s acaba el terme municipal. Abans, el jutge de pau tenia més contacte amb la gent i havia de tenir molta paciència i saber escoltar. Ara això s ha anat perdent. Els jutges de pau ho som 7 dies a la setmana, 24 hores al dia. A.F.- Què fas amb tot el temps lliure que tens ara? R.S.- Sóc molt aficionat a les noves tecnologies i a Internet. De fet, tinc compte de Facebook, Twitter i també tinc un canal a YouTube. A més ho actualitzo tot molt sovint. No tinc temps per avorrir-me.
Proclameu amb moderació
Ben cert és que quan viurem normalment a molts se’ls presenta un escenari d’avorriment considerable. Cal fer alguna cosa per evitar que passi com aquell que, l’endemà de jubilat, torna a la feina com ho faria un souvenir entranyable amb l’excusa que passava per allà, i mira. I si necessiteu res, truqueume. Per això em sembla imprescindible la iniciativa dels Muntadors de Pollastres Grossos de fer la Festa de Proclamació de la Independència (versió beta). Cal entrenar-se per a la ressaca monumental de l’endemà de començar a viure normalment, i això vol dir prevenir l’organisme, perquè ja ho diu la dita: “L’ibuprofèn, més val sol que mal acompanyat.” Llavors no és tan important la celebració del 23 de novembre, sinó l’endemà. Així que des d’aquí proposo als Muntadors de Pollastres Grossos que habilitin un número de telèfon d’atenció ciutadana perquè l’endemà em fa l’efecte que més d’un s’alçarà a mig matí amb mal de cap i dirà: “Sas què, xiqueta, avui mon podríem nar a dinar a Fraga.”
PROPOSA’NS un protagonista per a la contra