Sonia Carrillo
sonia@somgarrigues.cat S.C: Quins són els objectius de la Societat d Onomàstica? JM.A: Cada nom té una etimologia (origen, referit a llengües anteriors), una evolució històrica (el que abans era Catalonia és avui Catalunya), una situació geogràfica, un temps de vigència, una relació amb altres noms... tots aquests aspectes els estudia l Onomàstica, que d aquesta manera es converteix en un mitjà per a conèixer millor el nostre entorn i nosaltres mateixos. S.C: Com, quan i per què va néixer? JM.A: Va ser fundada el 1980 per Enric Moreu-Rey, un dels majors estudiosos que hi ha hagut a Catalunya en aquest camp. Moreu-Rey tenia un do especial per a identificar totes les característiques dels noms propis i relacionar-los entre ells. I va tenir la idea de posar en contacte els interessats en aquest tema dintre dels Països Catalans mitjançant la creació d una Societat que celebrés periòdicament trobades i congressos, editant revistes i facilitant la relació amb institucions estrangeres similars. S.C: Creus que la societat actual mostra prou interès per aquest món? JM.A: Si ho comparem amb l època de la creació de la Societat, s ha avançat molt. Per aquella mateixa època vaig publicar el primer Diccionari de noms de persona a Catalunya, i molt poca gent era conscient que el seu propi nom tenia un significat i una història. Avui és un fet la preocupació entre els pares pel aquest subjecte quan volen batejar el seu fill, i estem notant també força interès pel coneixement a fons del contingut dels noms que ens volten a la nostra vida. S.C: L any 2005 la Societat d Onomàstica va signar un conveni de col·laboració amb l Institut Cartogràfic de Catalunya. Això que ha significat per la SdO i per al territori? JM.A: L ICC ha tingut un mitjà per a conèixer la toponímia del país en la seva forma correcta i elaborar amb més complitud i precisió els seus mapes. I la Societat d Onomàstica ha pogut disposar d uns mitjans tècnics i humans que han facilitat molt la seva tasca, ampliant-ne el camp d actuació. S.C: Hi ha un llibre que recull l onomàstica de Fulleda. Què poden descobrir o trobar els lectors en aquest treball? JM.A: El llibre del Sr. Arbós per-
Peti qui peti
Josep Maria Albaigès i Olivart
Santi Arbós
santi.arbos@somgarrigues.cat
10 de juliol
President de la Societat d’Onomàstica (SdO)
Juneda, 1940. És enginyer de camins i economista, però la seva passió és la Lingüística i l’exploració del significat de les paraules, en especial dels noms propis. El1988 fou nomenat tresorer i, recentment, president d’una societat que vol conservar el patrimoni onomàstic català. L’Onomàstica és la ciència que estudia els noms propis, els que es refereixen a un individu específic, sigui persona (antroponímia) o lloc (toponímia). Josep Maria Albaigès té publicats una munió de llibres i opuscles sobre aquest temari, que han fet el seu nom de referència obligada en les consultes sobre l’origen i significat dels noms de persona. Les seves aficions es reflecteixen a la seva web, www. albaiges.com.
tany a la col·lecció de monografies onomàstiques que publica la Societat d Onomàstica conjuntament amb l Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquest volum és el primer d aquesta sèrie dedicat a un terme de les Garrigues i recull els noms de lloc (partides, carrers, fonts...) i de persona (cognoms i renoms) fulledencs des de la fundació d aquesta població, a mitjans segle XII, fins a començaments del segle XXI. Es tracta d un dels millors estudis que conec en aquest camp. S.C: Quines són les activitats principals que du a terme la SdO? JM.A: Investigacions sobre la història i significat dels noms. I també, molt especialment, inventariar el patrimoni toponomàstic de diferents localitats catalanes, sal-
bades internacionals, i reflecteix tot això en la publicació del seu Butlletí. S.C: Altres projectes o investigacions en marxa? JM.A: - En aquests moments s està redactant el recull onomàstic de l Espluga Calba per Rosa M. Anglès amb l assessorament de la SdO (concretament del secretari
Als anys 80 molt poca gent era conscient que el seu propi nom tenia un significat i una història
Un dels millors estudis recull els noms propis de Fulleda, des de la seua fundació, fins al segle XXI
vant-ne molts de la desaparició. Però, a més, organitza trobades i col·loquis, manté el contacte amb organitzacions similars dintre de l Estat espanyol i de l estranger, participa en l organització de tro-
general, Joan Tort), i s espera que a finals d estiu estigui acabada la recopilació de la toponímia actual i pretèrita de l extens terme de Juneda que du a terme el nostre soci Joan Cornudella. Pel que fa a
L’onomàstica de les Garrigues és una de les més estudiades la Floresta, tenim entès que està força avançat un recull dels noms propis d quest poble realitzat per Fèlix Martín. D altra banda, l Institut d Estudis Catalans ja ha publicat pel seu compte l onomàstica de l Albi i la del Vilosell, mentre que està a punt de sortir a la llum la de la Pobla de Cérvoles. Aquestes tres publicacions són
Entre les activitats de la SdO es troba l’inventari del patrimoni per evitar la seua desaparició obra de Ramon Pere Anglès (conjuntament amb Ramon Amigó, pel que fa a l estudi sobre l Albi) d Ulldemolins i soci de la SdO. Tot això fa que les Garrigues es vagi posicionant en un lloc destacat dins del nostre país entre les que tenen més superfície estudiada des d un punt de vista de l onomàstica, és a dir, dels noms propis.
Repetir aquí i ara que no m’interessa gens ni mica l’estatut i que vull una constitució catalana, deu ser fer-me pesat, molt pesat. Deixeu-me, però, que m’hagi fet pesat un cop més. Manifestar-me al costat de Montilla pels carrers de Barcelona sota consignes ambigües, excessivament interpretables, em fot una peresa impressionant. Digueu-me dropo i antipatriota, però jo sóc així: estic cansat de gestos que no porten enlloc, encara que respecto els que tinguin humor per continuar fent-los. Tot i així –ho confesso: sóc dèbil!-, em fa una certa recança no fer patent d’alguna manera el rebuig més pregon, barreja estranya de fàstic i indiferència, cap a les decisions perfectament constitucionals d’una escollida colla col·legiada de fills d’Espanya. D’altra banda -banda de marinada-, aquest mateix dia se celebra a Fulleda la Mostra Cultural de les Garrigues: explosió dinàmica del caràcter de les nostres gents que encara volen viure lúdicament i pensar conscientment en i sobre el territori. I penso que és important, molt important, per a la nostra comarca que aquest dia donem suport a les persones que treballen per la nostra cultura popular. Per tant, tot i que segurament quan llegiu això ja serà tard, us convoco, a tots aquells que no hàgiu decidit anar a Barcelona o a la platja, a venir el dia 10 a Fulleda a gaudir de la cultura més nostra i que en algun moment, cap allà a les 6 de la tarda, ens concentrem en algun lloc i manifestem simbòlicament el que pensem. Potser una botifarrada sense botifarra... camí de la independència!