Aida Urrea Monclús Doctora en Psicopedagogia, experta en drets de la infància
“
Els nens han de poder decidir coses que els afecten
albert@somgarrigues.cat @FontTarres
Albert Font-Tarrés - Aquí, la Convenció dels Drets de la Infància es va firmar i ratificar ara fa 25 anys. S’ha detectat una millora? Aida Urrea - Hi és però encara falta molt camí. Fins ara es parlava que els nens eren objectes de drets que els adults els havien de proporcionar, ara es planteja que els nens tenen dret a participar i que són subjecte de drets, ells poden fer el possible perquè es compleixin i donar la seva opinió sobre el que els afecta. A.F-T. - El Comitè dels Drets de la Infància de les Nacions Unides recomanava, el 2010, a l’estat espanyol que adoptés millores en qüestions relacionades amb la coordinació interinstitucional, la reunió de dades, la discriminació, els nens migrants, els nens estrangers no acompanyats i els nens privats de llibertat. A.U. - La Convenció és una mena de text normatiu però no s’acaben de fer les polítiques adequades per complir-la i el Comitè tampoc té capacitat sancionadora. La sort és que hi ha entitats socials que lluiten i treballen fent-ne seguiment. Catalunya és una de les parts de l’estat espanyol on s’està més avançat. La nostra llei parla d’oportunitats. A.F-T. - Com s’ha de vehicular aquesta participació? És a través de Plenaris i Consells de la Infància que s’ha de fer? A.U. - Pot estar bé això però pot quedar com un fet puntual i per a pocs nens. L’important
és que a tot li apliquem els drets de la infància, que els intentem tenir en compte en tot. En un poble petit, per exemple, se’ls pot demanar l’opinió sobre activitats que estiguin destinades a ells. I per què no els demanem l’opinió quan hem de fer un parc infantil? Si es fa, ells s’empoderaran, s’adonaran de les possibilitats que tenen, i se’n faran més responsables perquè ho han decidit ells. A.F-T. - Trencar amb allò de tractar-los com “els ciutadans del futur”. A.U. - Realment, els nens ja són ciutadans ara mateix. Fins ara es deia “són els ciutadans del futur i quan tinguin 18 anys ja podran decicir”. En la seua mesura, però els nens han de poder decidir coses. I és clar que no és el mateix un nen de tres anys que un de quinze. A.F-T. - Què vol dir fer-los participar? A.U. - Hi ha qui ho pot entendre com demanar l’opinió i guardar-la en un calaix. Hi ha diferents nivells de participació. La classificació que es fa anar més és la de Roger Hart, que té vuit graons, els tres primers dels quals no serien veritablement participació sinó que es fa anar el nen com a aparador. L’últim nivell suposa que els nens inicien un projecte propi, el dirigeixen i gestionen, amb decisions compartides amb els adults. A.F-T. - Després de fer les diplomatures en Magisteri i en Educació Social, la llicenciatura en Psicopedagogia i el màster en Investigació Educativa, aquest estiu has aconseguit el doctorat, amb un excel·lent, amb la tesi L’enfocament de drets com a eina educativa per a la promoció de la infància. Proposta
Ser el centre del Món GABRIEL PENA gabriel.pena@somgarrigues.cat
Torrebesses, 1983. És investigadora del Grup de Recerca en Intervencions Socioeducatives en la Infància i la Joventut, de les universitats de Barcelona i Lleida, i experta en drets de la infància. Hi parlem quan fa 25 anys que aquí va entrar en vigor la Convenció.
Albert Font-Tarrés
CAFÈ TERTAMLA
socioeducativa. Quines propostes fas? A.U. - He elaborat un programa socioeducatiu. Primer, una anàlisi de necessitats basada sobre què en sabien els nens. I el programa no és tant perquè els coneguin sinó perquè els visquin i ells mateixos els experimentin. Tot, a partir de l’aprenentatge-servei, amb sessions dirigides per aprendre els drets i unes sessions autònomes perquè elaborin un producte per promoure aquests drets. A.F-T. - En l’anàlisi que vas fer amb nens, quines mancances vas detectar? A.U. - La principal, que no són coneixedors que poden participar. Pel que fa als drets de protecció, sembla que els coneixen. També els drets més bàsics, els de provisió (que fan referència a menjar, la salut, l’educació...), però els enfoquen més cap al Tercer Món, com si la pobresa infantil no fos present aquí. A.F-T. - Parlàvem de l’empoderament dels nens més petits però un cop aconseguit es poden topar amb sistemes educatius a l’institut que no ho permetin tant. A.U. - És un llarg camí que s’ha d’anar fent. Per això ho volem introduir a l’educació primària i secundària i a la formació inicial de mestres. Mira, en l’àmbit escolar s’ha vist que la participació millora l’autoestima dels nens i com que se senten més satisfets tenen millors resultats escolars. A més, milloren la consciència ciutadana. De fet, si els nens coneixen els seus drets són més responsables sobre els seus drets i sobre els de les altres persones. També ajuda els nens en situació de vulnerabilitat perquè reconeguin situacions de risc que puguin estar patint, com una mesura d’autoprotecció.
Aquests mesos de setembre i octubre he passat uns dies a Califòrnia, a l’àrea de Silicon Valley, prop de San Francisco. És a bastament coneguda aquesta zona per la presència d’empreses d’àmbit digital: Facebook, Google, Twitter, etc. Resulta xocant com la cultura empresarial d’aquestes organitzacions traspua des del moment u. Des del moment que baixes del tren. Sembla un joc. Un somni. Si no fos perquè mouen bilions de dòlars, sembla impossible que allò sigui una realitat empresarial; tantes comoditats... Abans aquests pobles que ara acullen aquestes grans empreses no eren al mapa, igual com passa amb els pobles de les Garrigues. Però van ser valents, algú un dia hi va apostar, i no van tenir por. I vet aquí. Ara són el centre del Món.
PROPOSA’NS un protagonista per a la contra www.somgarrigues.cat