Especial 15 anys de SomGarrigues by SomGarrigues

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari INTRODUCCIÓ

15anys de Som Més enllà d’escriure coses Relat propi. No es tractava d’omplir unes pàgines i prou, sinó de bastir un espai on la comarca s’expliqués a si mateixa, de manera autònoma, sense anar a remolc d’agendes externes, i de fer-ho amb rigor i professionalitat Redacció • Comarca

Pot semblar que quinze anys són pocs, però en un món com el dels mitjans de comunicació, mantenir-se quinze anys no és poca cosa, menys encara amb un projecte encetat al segle XXI i en una comarca com les Garrigues, gran, amb molts pobles i poca població. Si mirem el panorama comunicatiu de comarques del voltant, amb més habitants, més moviment econòmic i més poder polític, és fàcil intuir que aixecar un periòdic propi garriguenc només es podia fer amb altes dosis de confiança, voluntarisme i perseverança. I mantenir-lo i fer-lo créixer en

un context sempre difícil –els primers anys perquè són els primers, i els següents perquè són els de la crisi– és un petit miracle.

Veu garriguenca

Des del primer moment, l’objectiu de SomGarrigues no era crear un mitjà i prou. No es tractava de rebre comunicats i publicar-los;

Si mirem el panorama comunicatiu de comarques del voltant, és fàcil intuir què suposava aixecar un periòdic a les Garrigues

una, perquè aquesta és, en general, una comarca que comunica poc i les notícies s’han de buscar; i dues, perquè es tractava –i es tracta– de dotar les Garrigues d’una veu pròpia, de bastir un espai on els garriguencs s’expliquessin a si mateixos i s’hi generés un relat propi, autònom, sense dependències d’agendes mediàtiques externes. Això, que pot semblar un caprici, creiem que té un valor molt gran, tant per als garriguencs com per als no garriguencs, i tant per a qui ens llegeix com per a qui no ho fa. El dia de demà, quan algú remeni hemeroteques per estudiar qualsevol aspecte relacionat amb els nostres pobles, trobarà

www.somgarrigues.cat somgarrigues@somgarrigues.cat facebook.com/somgarrigues @somgarrigues

Ens plau convidar-vos als actes de celebració del quinzè aniversari de SomGarrigues Dissabte, 28 de febrer de 2015 A les 19.00 hores, a la Casa de la Cultura de les Borges Blanques Acte de celebració del quinzè aniversari, amb la participació de:

ANTONI BASSAS periodista i membre de l’equip directiu del diari Ara

El dia de demà, quan algú remeni hemeroteques, trobarà un valuós arxiu amb informació de proximitat i de detall un valuós arxiu amb informació de proximitat, de detall, que serà una autèntica benedicció per a un historiador.

Rigor i independència

Trobar només versions oficials i trobar, a més, altres enfocaments, aportarà més llum a un futur historiador a l‘hora d’ajustar-se a la

realitat que vol explicar. Per això, i per convenciment professional, la manera d’escriure de SomGarrigues sobre allò que passa al nostre voltant es basa en el contrast de la informació, en ser rigorosos, en evitar al màxim que se’ns faci servir d’altaveu d’interessos particulars. A vegades potser no ho hem aconseguit, però la intenció, el filtre professional, sempre l’hem intentat aplicar abans de publicar-ne res. I, vist amb perspectiva històrica, creiem que això té una rellevància col·lectiva que traspassa la comunitat que avui pot girar al voltant del Som. Per tot això, estem disposats a continuar molts anys més.

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari QUI SOM

No és un negoci, és una eina Evolució. Després de mesos de preparació, el març de l’any 2000 sortia el primer número de SomGarrigues. Amb aquest, són 392 divendres sense faltar a la cita amb el lector. Entremig, han canviat equips i locals i s’han rebut prop d’una desena de premis Redacció • Comarca

El primer número de SomGarrigues va aparèixer el 3 de març de l’any 2000, però el projecte s’havia donat a conéixer unes setmanes abans, al gener, durant la Fira de l’Oli de les Borges, amb una edició número zero. Arrencava l’aventura: treure al carrer, cada dos divendres, un periòdic d’abast comarcal, entesa la comarca com un conjunt de trenta-tres pobles, inclosos els de les Garrigues històriques.

Quasi un any de preparació

Per arribar al primer número imprès, però, van fer falta mesos de preparació i concepció del producte. Les primeres reunions es van fer a la primavera del 1999 i van comptar amb el guiatge d’Oriol Soler, expert en comunicació i indústries culturals, inspirador de la Revista de Ripollet i, posteriorment, fundador del diari Ara. L’octubre

ADRIÀ MARTÍ Alfés Disseny gràfic (des del 2012)

MIQUEL ANDREU Les Borges Blanques Redacció (des del 2012)

d’aquell 1999 es posava en marxa la primera plantilla que treballaria en l’arrencada del 2000 i en la posterior edició de cada número. Amb aquest que teniu a les mans, són ja tres-cents noranta-dos divendres que hem sortit. De vegades amb moltes dificultats, fins i tot a punt de no arribar-hi, però mai no s’ha acabat faltant a la cita quinzenal amb els lectors.

Voluntat de servei

A diferència d’alguns mitjans, però a semblança de molts altres de la premsa local i comarcal, SomGarrigues no neixia per fer diners, no

O la comarca s’explicava a si mateixa des de dins o l’explicaven altres des de fora. I un grup de gent va posar fil a l’agulla

era, ni és, cap negoci particular d’uns propietaris. Neixia en el si d’una entitat, l’Ateneu Popular Garriguenc, que maldava per vertebrar la comarca i veia, en canvi, com el relat sobre aquesta realitat depenia de visions externes. O la comarca s’explicava a si mateixa des de dins o l’explicaven altres des de fora. I així va ser com una part de la junta de l’Ateneu va posar fil a l’agulla, junt amb més persones, per endegar un nou projecte i en un altre àmbit, el comunicatiu. Eren una desena de socis, als quals se n’afegirien altres posteriorment, que posarien en diverses ocasions diners de la seua butxaca –i moltes hores de feina voluntària–, sense guanyar-hi mai un cèntim. Tots els ingressos del periòdic es destinen a sufragar les despeses estructurals: plantilla, local, material, impremta, etc. I és que, tot i l’esperit altruista de l’equip impulsor, sempre s’ha apostat per tenir una plantilla professionalitzada.

MARGARIDA SANS Les Borges Blanques Suport logístic (des del 2001)

Avui, SomGarrigues és una empresa consolidada i el mitjà de premsa escrita més llegit a la comarca, amb més de nou-cents subscriptors, desenes d’anunci-

LES SEUS Durant els seus quinze anys d’història, la base d’operacions de SomGarrigues ha estat a tres locals diferents, tots tres a les Borges; l’evolució i la millora són evidents.

Avui és una empresa consolidada i el mitjà de premsa escrita més llegit a la comarca, conegut i reconegut també a fora ants, set mil lectors (segons el darrer EGM) i desenes de col· laboradors. Han passat moltes persones per l’equip [v. desglossament], s’han tingut tres locals com a seu i el periòdic ha esdevingut una referència dins i fora dels límits comarcals, com ho acrediten els premis que ha rebut, nou des de l’any 2006.

c/ Sant Pere, 4 En aquests baixos sense lavabo començava l’any 2000 SomGarrigues, amb una estructura mínima: un periodista, que també feia de maquetador, i un comercial, ambdós a mitja jornada.

ALBERT FONT-TARRÉS Lleida Redacció (des del 2014)

BEATRIU CAICEDO Les Borges Blanques Correcció (des del 2015)

FRANCESC GALLART Vinaixa Suport logístic (des del 2001)

Líders a la comarca

ÀNGELA GINÉ Les Borges Blanques Administració (des del 2012)

XAVI MINGUELLA Les Borges Blanques Fotografia (des del 2005)

FRANCESC FLORENSA Llardecans Coordinació i publicitat (des del 2006)

c/ Comerç, 29 Aquí es traslladava el periòdic l’any 2006, en un local sense calefacció ni finestres. Els treballadors havien de fer torns per utilitzar els dos ordinadors de què disposaven.

c/ Nou, 2 Amb el 10è aniversari, i després de molt temps d’obres, estrenàvem local en un cèntric edifici del nucli històric de les Borges.

2000 - 2015

L’equip del dia a dia · Unes quaranta persones han fet possible treure un número cada quinze dies durant aquests quinze anys

Han passat pel Som Jordi Ribalta Coordinació 2000 Les Borges

Rut Alba Disseny 2000 Lleida

Berta Palau Redacció 2000 Golmés

Montse Esteller Comercial 2000 Les Borges

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari COL·LABORADORS

Òrbita Som Cercles de complicitat. Més enllà de l’equip que tira endavant el periòdic en el dia a dia, el projecte compta amb desenes de persones que, des d’un vessant o un altre, i amb graus d’intensitat diversos, aporten el seu granet de sorra per fer-lo més plural, fort i divers Redacció • Comarca

Si haguéssim de tirar endavant el periòdic només amb la gent de la plantilla, de ben segur que el mitjà aniria coix. I qui el fa complet és tota la xarxa de col·laboradors que, des de múltiples vessants i graus d’intensitat, s’impliquen amb el SomGarrigues i hi aporten el seu granet de sorra. Són moltíssimes les persones que, al llarg d’aquests 15 anys, han cregut en la tasca del periòdic i ens han donat un cop de mà en un moment o altre, ja fos escrivint-hi columnes d’opinió o articles temàtics, publicant-hi vinyetes, tapant forats en la redacció en l’administració quan ha calgut, elaborant les pàgines de passatemps, repartint els exemplars per la comarca, fent-nos arribar informacions i fotografies, buscant subscriptors, fent torns a les fires on hem anat, recollint dades de pluja al seu poble o assessorant-nos des del Consell de Redacció. Tot plegat conforma un equip de no menys de cinquanta persones en allò que podem anomenar òrbita Som.

Opinió plural

A més dels continguts informatius, les pàgines de SomGarrigues sempre han inclòs espais d’opinió, la majoria agrupats a l’inici de cada exemplar, però alguns també vinculats a seccions concretes. Només a les dues pàgines d’opinió hi participen vint-i-sis persones, que s’alternen per grups. Una de les dèries ha estat sempre donar cabuda

Es dóna cabuda a perfils d’opinió diversos i hi ha una pluralitat d’edat, d’ideologia i de procedència territorial a perfils d’opinió diversos, i aquest apartat n’és un exemple: pluralitat d’edat (des dels articulistes de la Tribuna Jove fins als que ja són padrins), pluralitat ideològica (de dreta a esquerra) i pluralitat territorial (amb procedències de quinze pobles garriguencs). De tots els que hi han escrit al llarg dels anys, n’hi ha, fins i tot,

que ho fan des de les primeres passes del periòdic, com el junedenc Joan Cornudella, el fulledenc Santi Arbós o la borgenca Marina Pujol, així com d’altres de ben primerencs que es mantenen, com l’Ignasi Revés, el Jordi Esteller, el Miquel Andreu –avui redactor– o el Ferran Casas. També hi han dit la seua escriptors com Josep Vallverdú, Joan Bellmunt o Francesc Pané; hi han publicat durant molt temps articulistes com Adolf Boldú, Frederic Barberà, Cinto Petit o Francesc Bonet; hi han imprès el seu segell literari Abel Cutillas i Jordi Quer, i hem tingut cròniques esportives, com les de David Riu amb el tennis de taula. D’alguns, malauradament, n’hem de lamentar la defunció, com Jordi Peix –que hi escrivia des del 2007– i Josep M. Albaigés –que ho feia des del 2011. Al record queden també Josep Ramon Minguella “Tati”, habitual de les cartes al director, i Joan Palau, que hi havia escrit més d’un article. Dins de la secció d’opinió també es reserva un espai per a dues entitats de rellevància en la reflexió sobre la pròpia comarca, com són l’Ateneu Popular Garriguenc i el Centre d’Estudis de les Garrigues, a través del qual hi escriuen periòdicament set o vuit historiadors. I, entre informatiu i valoratiu, el meritori espai de meteorologia de Joan M. Morlans, que ha rellevat Ferran

Huguet i que aviat tindrà nou company de secció.

Humor gràfic

Des del primer número s’ha comptat també amb un espai per a vinyetes d’humor gràfic, que no deixa d’estar entre l’opinió i el periodisme. Els primers anys hi va dibuixar el junedenc Joan Teixidó

L’humor gràfic pot ser tant o més punyent que l’escrit informatiu. A vegades s’ha entomat amb esportivitat, d’altres amb recels (amb el pseudònim @julietta); va haver-hi alguna incursió puntual de Sidral; després hi intervindria Lupe Ribot i, des de l’any 2004, el protagonisme gràfic el porten Jordi Calvís –sota el nom de JECH (Jordi el Chistoso) i la cullerada del personatge Santi Tola– i Raül Perucho, el ninotaire més veterà de la publicació, que hi ha fet aparèixer el corrosiu Pako Pera cada quinzena des del primer any. Avui pot semblar un aspecte innocent i anecdòtic, però aquest gènere pot explicar tant o més que l’escrit informatiu i pot ser tant o més punyent, la qual cosa de vegades s’ha entomat amb esportivitat i, d’altres, amb recels.

El periòdic es repensa a la Pobla de Cérvoles De tant en tant, part de tota aquesta xarxa de col·laboradors fem una trobada per repensar el periòdic; fins ara, sempre l’hem feta a la casa de colònies Cal Gort, de la Pobla de Cérvoles. Dividits per grups de treball, hi passem tot un dia ideant maneres de millorar el producte i debatent sobre possibles noves seccions, aspectes de disseny, de comercialització, de continguts, etc.; en acabar, i després d’un dinar de germanor, fem una posada en comú per presentar les conclusions finals i marquem un calendari per anar aplicant els canvis acordats. A aquestes trobades, que no tenen una periodicitat fixa, hi participen socis, redactors, personal administratiu, col·laboradors, així com ex-treballadors o gent afí al projecte. De moment, se n’han celebrades tres. Són ocasions que, a part de les complicitats internes que generen, acaben suposant petits salts qualitatius en l’evolució del mitjà.

Es debat en grups de treball sobre les millores o els canvis a fer. FOTO: Xavi Minguella

Han passat pel Som Domènec Bargalló Comercial/Redacció 2000-2001 Juneda

Anna Navés Administració 2000-2001 Les Borges

Imma Capell Redacció 2000 Torregrossa

Montserrat Bosch Administració 2000-2002 Juneda

Amèlia Martí Redacció 2000-2001 Vilanova de Bellpuig

Lupe Ribot Disseny 2000-2012 Lleida

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari QUÈ FEM

El producte Corrents d’anada i tornada. El procés d’elaboració de cada número de SomGarrigues activa un circuit que va de la redacció a les mans dels lectors, a través d’una xarxa de distribució de màxima capil·laritat, que fa que arribi a tots els racons, quinzena rere quinzena

El plantejament del número es comenta setmanalment. FOTO: SomGarrigues

Preparació, redacció, disseny. La primera setmana de la quinzena fem una reunió per encarar el número. Normalment és el dimecres, després d’haver tingut un parell de dies per recopilar informació i tenir, així, una idea aproximada del temes a tractar, almenys els principals o de més profunditat. Si hi ha sort i el tema està molt clar, podem començar a pensar en el disseny de la portada, a la qual d’un temps ençà hem volgut donar un caire molt més visual. És, també, quan fem el llançat de les pàgines, és a dir, distribuir-hi les seccions, la publicitat, què anirà a color i què no, etc. Comença l’elaboració dels articles, les entrevistes i els reportatges, que es tornaran a comentar en una segona reunió la setmana següent. Paral·lelament, s’alimenten el web i les xarxes socials amb fets del dia a dia.

El periòdic s’imprimeix a una rotativa de Constantí. FOTO: Indugraf Offset SA

Impressió. Els primers SomGarrigues, de setze pàgines, s’imprimien a Gramagraf (Santa Coloma de Gramenet); es revel·laven i s’escanejaven les fotos, es gravaven les pàgines en un cd d’alta capacitat i s’enviaven per missatger. Dilluns tancàvem l’edició per tenir el periòdic el divendres. Després imprimiríem a Garrigues Gràfic (les Borges), posteriorment a Indugraf (Constantí) i, novament, a Garrigues Gràfic. Des del 2010, les pàgines es tornen a materialitzar a la rotativa de Constantí. Són trenta-dues, setze de les quals a color. Actualment, tanquem l’edició el dijous al matí, enviem la maqueta acabada per Internet i la mateixa tarda o l’endemà a primera hora tenim els 1.500 exemplars a la nostra seu. És l’hora de repartir paquets per rutes, encartar publicitat, si n’hi ha, i sortir a fer la distribució per tots els pobles.

Redacció • Comarca

El número que teniu a les mans és de quaranta pàgines; aquesta edició especial no és, però, el format habitual. Al llarg d’aquests quinze anys, el nombre de pàgines del SomGarrigues ha anat variant: primer eren setze pàgines, ara en són trenta dues, setze de les quals a color. Moltes vegades, tot i anar molt justos de temps, n’hauríem fet algunes de més per encabir continguts que, per qüestions d’impremta, hem hagut de deixar fora: els plecs de pàgines del periòdic han de ser múltiples de vuit, la qual cosa no ens permet, actualment, augmentar-ne la quantitat.

Quinze seccions

El redisseny de la maqueta que encetem avui no afecta la distribució de les quinze seccions del periòdic. En general, es procura que el màxim nombre possible de continguts siguin de collita pròpia, en base a criteris periodístics i de rellevància informativa, sense dependre d’agendes de tercers. I això és especialment important a la secció ‘La notícia’ i a l’article d’obertura de la secció ‘Comarca’, on s’hi presenten temes buscats i treballats amb recursos propis i que són els que ocupen un espai preponderant a la portada, la carta de presentació de cada número.

Reconeixements dins i fora En aquests quinze anys, SomGarrigues ha esdevingut un mitjà que coneix tothom a la comarca i força gent a fora. El seu paper ha estat reconegut, a més, amb diversos premis. Des de l’any 2006, s’han rebut nou guardons En els darrers nou anys, aquest periòdic ha rebut nou premis en reconeixement a la seua tasca en diferents vessants. Tots, independentment de la seua magnitud, ens han fet molt il·lusió i ens animen a continuar treballant. · Premi Periodístic Garbinada (2006). · Premi de la Federació de Tennis de Taula per la difusió

d’aquest esport (2007). · Premi Ateneus al mitjà de comunicació d’associacions culturals (2008). · Premi Tasis-Torrent com a millor iniciativa periodística i empresarial (2008). · Premi Tasis-Torrent com a millor iniciativa periodística i empresarial (2011). · Premi de la Federació de Tennis de Taula per la difusió

d’aquest esport (2011). · Premi Mossos d’Esquadra pel rigor informatiu pel tractament de notícies de caràcter policial (2012). · Premi Turístic Internacional Pica d’Estats al millor reportatge en mitjans de comunicació local (2013). · Premi a la Millor Publicació Premsa Comarcal a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.

Han passat pel Som Lorena Morales Comercial 2001-2014 Vinaixa

Marta Piera Pràctiques 2001 Castelldans

Guiomar Pau Pràctiques 2001 Arbeca

David Cunillera Pràctiques 2001-2002 Les Borges

Judit Moyà Comercial 2001-2002 Arbeca

Magda Carulla Comercial -Cervià

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari QUÈ FEM Subscriptors. Dels 1.500 exemplars que es publiquen de cada número, més de 900 són de subscripció. Aquesta preponderància del subscriptor per sobre de les vendes a quiosc és una característica pròpia de tota la premsa comarcal. És un model que genera estabilitat, fidelitza la lectura i permet una connexió bidireccional amb el lector.

Anunciants. L’altre pilar de SomGarrigues són els anunciants; actualment en constitueixen més del 50% del pressupost. Les possibilitats d’anunciar-se van des dels mòduls simples o múltiples al patrocini de seccions, els publireportatges, els encartaments dins dels exemplars o els bàners al web.

Distribució. Des del primer dia, SomGarrigues és als trenta-tres pobles de la comarca. És un territori amb molts municipis i la majoria molt petits, per això la capil·laritat és clau; portar pocs diaris a un poble paga la pena, sobretot perquè hi ha municipis on és l’únic que hi arriba. Les Borges a banda, tenim tres rutes establertes, i la mateixa plantilla en fa el repartiment; es conforma un procés que podríem dir artesanal, perquè és el redactor o el fotògraf qui agafa el cotxe i en reparteix el producte. Aquesta distribució és possible gràcies a l’àmplia i diversa xarxa de punts de venda (quiosc, forn de pa, botiga, bar...). Això, juntament amb el paper de les persones que reparteixen el periòdic als subscriptors, i els enviats per correu, contribueix al fet que el Som sigui, realment, un mitjà d’abast comarcal.

La xarxa de punts de venda és àmplia i diversa. FOTO: SomGarrigues

Lectors. Rodar d’aquesta manera per la comarca no és en va. A banda de distribuir el periòdic, es crea també una xarxa de complicitats, una confiança i un contacte directe amb els lectors i la seua realitat que contribueix, al seu torn, a generar continguts per a propers números. Amb més dels nou-cents subscriptors (l’autèntic punt fort de tota premsa comarcal –és el mitjà de comunicació que en té més a les Garrigues–, en la majoria de pobles supera en vendes la resta de publicacions juntes. La periodicitat quinzenal i la presència en molts locals socials fa, també, que cada exemplar acabi passant per moltes mans; no és un producte de consum individual, sinó que la rendibilitat d’un sol exemplar –per dir-ho així– es multiplica. L’últim Estudi General de Mitjans (EGM) ens atorga 7.000 lectors.

Els lectors per exemplar s’acaben multiplicant. FOTO: SomGarrigues

A FONS

Mirar el present i el futur, però també el passat Un quinzenal és un format a mig camí entre l’actualitat immediata i els articles reposats, i aquests dos eixos sempre han format part de l’ADN de SomGarrigues. Així, hi trobem peces tant de registre notarial del dia a dia –per dir-ho així– com de reportatges, ja siguin de temes en voga, ja siguin amb la mirada posada al passat. D’aquests, n’hem publicat en cicles de números successius, com el “Pedrís dels savis”, un conjunt de 35 converses amb una persona gran de cada poble, o com l’“Ara fa 25 anys”, un cicle de reportatges temàtics sobre la situació comarcal de finals dels anys 80 amb motiu del quart de segle de creació adminitrativa de les Garrigues. Altres reportatges en clau històrica els hem publicat en format individual i altres com un cicle sense una regularitat definida. És el cas, per exemple, dels que fem des del desembre del 2013 de la mà del Centre d’Estudis de les Garrigues. Aquesta entitat ha organitzat ja nou trobades d’estudiosos –a l’octubre farà la desena– i a cada una s’hi han presentat un seguit de ponències sobre la història local i comarcal, un material valuosíssim que val la pena no deixar tancat només als llibres específics i recuperar-lo per al públic general, amb una extensió reduïda i un enfocament periodístic. Altres sèries de reportatges han estat “Un dia amb”, on explicàvem diversos oficis, o les entregues sobre tots els pobles, les escoles i els clubs esportius.

Cinc especials a l’any Dels vint-i-sis números anuals, quatre contenen pàgines especials sobre esdeveniments destacats i un és un anuari. A partir de l’abril es publicaran, a més, dues edicions temàtiques Quatre vegades l’any, les pàgines de SomGarrigues inclouen continguts especials amb motiu de quatre esdeveniments de rellevància: la Fira de l’Oli de les Borges (gener), el Concurs de Cassoles de Tros de Juneda (maig-juny), la Fira de l’Oli Verd de Maials (novembre) i la Fira de Santa Caterina d’Arbeca (novembre). D’aquests números se n’imprimeixen més exemplars per repartir-los gratuïtament als

visitants durant el cap de setmana en què té lloc la celebració. Finalment, l’última quinzena de l’any es publica un recull de les principals notícies

Noves edicions temàtiques

Enguany, a més, ens hem proposat publicar dues edicions especials monogràfiques. La primera apareixerà a l’abril i estarà centrada en l’actualitat del món agrari.

A les quatre fires es reparteixen exemplars als visitants. FOTO: SomGarrigues

Han passat pel Som Pere Torra Comercial 2001-2002 Les Borges

Ignasi Revés Coordinació 2002 Sarroca

Aleix Vidal Administració 2002-2003 Les Borges

Cristina Fort Comercial 2002-2006 Vinaixa

Montse Arbós Coordinació Redacció 2002-2003 Fulleda

Joan Capell Pràctiques 2003/2005/2006 Les Borges

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari INTERNET I XARXES SOCIALS

2.0: no només ser-hi, sinó actuar-hi Interacció. Tot i que el valor principal de SomGarrigues és la seua edició en paper, el periòdic manté una presència activa a Internet i les principals xarxes socials, on no només s’hi aboquen titulars, sinó que s’hi interactua amb l’usuari i s’hi empra un llenguatge propi Redacció • Comarca

El valor principal de SomGarrigues rau en els continguts de la seua edició en paper. Són els que oferim als nostres lectors i subscriptors, que fan l’esforç de pagar el preu de l’exemplar i que són la base de la sustentació econòmica del mitjà. En el llarg, però irresolt debat que viu el periodisme sobre el seu futur, nosaltres tenim clar que un bon periodisme –valgui la redundància– no pot ser gratuït. El suport serà el que serà, en paper, en digital o en una combinació dels dos, però creiem que tot allò que vagi més enllà de copiar i enganxar notes de premsa oficials ha de tenir un preu. Quant al suport, és innegable el pes que té avui dia el món digital, però també la centralitat que encara té el paper en una comarca com les Garrigues, on la població més gran de cinquanta anys és superior a la d’entre vint i cinquanta i on els hàbits de lectura de premsa no han canviat prou encara. Dit d’una altra manera: si només publiquéssim en digital, arribarí-

És innegable el pes del món digital, però també la centralitat que encara té el paper en una comarca com la nostra em a una petita part dels lectors actuals i molts en quedarien al marge. No obstant això, sempre hem tingut present que a Internet calia ser-hi. Ja l’any 2006 es va posar en marxa un weblog de SomGarrigues, que es renovaria totalment l’any 2010 (www.somgarrigues. cat). A les xarxes socials s’hi va entrar la tardor de 2008 amb la pàgina de Facebook i al gener de 2010 es creava el perfil de Twitter. També en aquella època es van fer incursions a Flickr i a Youtube.

Aposta per la dinamització

Durant els primers anys, la manera de ser a les xarxes socials

El 2010 es va renovar el weblog creat el 2006. IMATGE: S.G.

estava molt marcada per la sindicació de continguts, és a dir, la publicació a Facebook o Twitter de notícies agafades automàtica-

ment del web. És un sistema àgil, però també fred i impersonal, sense imatges i sense uns criteris sobre quan i com publicar els posts. La falta de temps feia pri-

oritzar, naturalment, l’edició en paper. A mitjan 2012, però, es decideix canviar d’estratègia. Sense deixar de banda el paper, es fa una aposta per la dinamització manual de les xarxes socials, amb un llenguatge propi, continguts propis per a aquests canals i un tracte directe amb l’internauta. Es tractava no només de ser-hi, sinó d’actuar-hi, de fer 2.0, d’insuflar ànima a la màquina. Per això també es va creure oportú tancar els perfils de Flickr –que no s’adeia a les nostres necessitats ni a les inquietuds dels usuaris– i Youtube, infrautilitzats. Era millor no ser-hi que ser-hi sense activitat. I, a Facebook i Twitter, els resultats van arribar: van créixer els comentaris, les comparticions, els seguidors i les aportacions dels usuaris. No és el mateix publicar en paper, que fer-ho al web, a Facebook o a Twitter; cada espai requereix un to i un llenguatge diferents. I, de la mateixa manera que In-

La interacció amb l’usuari, un puntal de la pàgina. IMATGE: S.G.

ternet no permet certes coses del paper, el paper no en permet algunes del digital. A les xarxes socials, per exemple, hi hem fet seguiments al minut d’actes, de plens municipals significatius, d’avisos d’accidents o de talls de carretera. Mana la immediatesa, és evident. Però també hi hem

El 2012 es canvia d’estratègia i es passa a dinamitzar manualment les xarxes i a tenir un tracte directe amb l’internauta penjat curiositats i hi hem compartit videos, enllaços externs, articles d’opinió, avançament de continguts del paper o reculls d’imatges, alguns dels quals han tingut moltíssim feedback. També ha estat bona l’acceptació de la iniciativa endegada aquest hivern: penjar una breu crònica diària de l’ocupació franquista de les Garrigues durant l’hivern del 1938-1939.

El més seguit entre els mitjans locals a Ponent. IMATGE: S.G.

Web Pendent la renovació

Facebook La comunitat garriguenca

Twitter Camp per córrer

Neix l’any 2010, substituïnt el weblog creat quatre anys abans. L’estructura de dues columnes respon a una idea inicial de portades personalitzades per poble que, finalment, no va veure la llum, igual que l’hemeroteca. No obstant això, es manté l’actualització diària de continguts i s’hi publica articles d’opinió, l’editorial i l’enquesta quinzenals. Repensar-la tota, a l’horitzó.

És l’eina 2.0 de SomGarrigues que més moviment genera i amb la qual s’ha aconseguit generar una idea de comunitat. A Ponent, és el tercer Facebook de mitjans locals i comarcals més seguit, dada destacable, en proproció al públic potencial. Seguidors a banda, allò realment rellevant és el grau d’interacció amb els usuaris i la seva participació, que és el que ho fa 2.0. Comentaris, missatges, “m’agrada” –alguns posts superant els 100– hi donen vida cada dia.

Tot i que en el món de la comunicació aquesta és l’eina que més protagonisme està agafant, l’internauta garriguenc –i el rural en general– encara se l’ha d’acabar de fer seua. Amb tot, la incidència del perfil de SomGarrigues s’ha multiplicat per cinc en els últims dos anys i avui és el més seguit entre els mitjans locals i comarcals de Ponent. En tant que eina 2.0, no el concebem com un espai unidireccional i hem passat de seguir nou persones a més de set-centes.

A Issuu, servei de visualització de publicacions en línia, s’hi poden trobar alguns reportatges publicats.

3.059 seguidors

1.970 seguidors

Han passat pel Som Raül Capell Coordinació Administració 2003-2007 Les Borges

Elisenda Panadés Redacció 2003-2005 Belianes

Meritxell Gabarra Pràctiques 2004 Vinaixa

Noëlia Motlló Correcció Redacció 2004-2007 Arbeca

Marta Farré Redacció 2005-2007 Lleida

Sònia Costafreda Comercial 2005-2006 Castelldans

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari DISSENY

Fet a casa, per anar pel món Més complexa. El redisseny, encapçalat per Adrià Martí sobre una base de Jordi Calvís i amb tipografies de Josep Patau, ambdós de Can Antaviana, constitueix una nova maqueta que permet més varietat de registres, identificant cada secció i jugant amb els espais en blanc perquè el text respiri Redacció • Comarca

Quan una publicació es planteja un nou disseny gràfic hi ha qui opta per buscar fora del seu propi equip i encarregar-ho a un estudi extern; de vegades, fins i tot fora del país. SomGarrigues, en canvi, l’ha fet apostant per algú de la casa, Adrià Martí, qui des del 2012 és l’encarregat d’aplicar quinzena rere quinzena el disseny base ela-

Els canvis van des d’elements identificadors com la capçalera fins a una redistribució de l’espai en blanc borat per Jordi Calvís ara fa cinc anys. En periodisme és important el contingut, però també ho és la forma. La maqueta que amb aquesta edició estrenem té novetats ben visibles i d’altres més difícils d’apreciar. Fins ara, les maquetes eren a cinc columnes separades entre elles per un mateix espai. Ara, en canvi, tot i mantenir l’estructura bàsica, se n’ha augmentat la complexitat. El nou disseny distingeix entre les columnes de text que configuren una mateixa peça i les que són un altre element diferenciat. Això fa que hi hagi una columna més ampla. Heus aquí un exemple: aquesta mateixa pàgina, on entre aquest text i l’entrevista a Josep Patau hi ha una imatge ben bé diferent. De fet, aquest tipògraf és l’autor de tots els estils de lletra que s’empraran a partir d’ara. Els canvis van fins a elements tan

identificadors com la pròpia capçalera: fent-la més esvelta i sense arrodoniment a les cantonades, amb més contrast en els colors, amb una tipografia també diferent per al logotip i sense dades. L’espai que queda s’aprofita, ara, per a una temàtica general.

JOSEP PATAU Tipògraf

“Hem buscat lletres de bona lectura”

“Que respiri”

Adrià Martí explica que una de les voluntats que ha perseguit “és buscar que respiri i afavorir que vinguin ganes de llegir”. Per aconseguir-ho, ha redistribuït els elements i els espais en blanc, juga amb el tractament de les línies horitzontals, ha tret la doble localit-

Redacció Passem de tres tipografies (Whitney, Myriad i Mercury) a sis. Què has buscat? Josep Patau Estan pensades buscant una bona lectura, per a un format petit com és el d’una publicació. R. Cada secció també té un registre de titulars. J.P. Hem diferenciat les seccions, sí. A la llarga, els lectors ja sabran on es troben en cada moment. És una tendència que s’està portant bastant a les revistes.

S’han incorporat novetats amb la voluntat de “buscar que el text respiri i d’afavorir les ganes de llegir” cada número

R. Què t’ha fet escollir, per exemple, la Bridone, amb sanefa, per als titulars de Cultura o la Naste, de pal sec, per als d’Esports? J.P. Per l’aparança externa. La Bridone té més tradició darrere, és un estil que es remunta cap a finals del segle XIX, i, per tant, trobo que s’adiu més per a una secció com la de Cultura. En canvi, la Naste, en ser de pal sec, és més actual; representa més el dinamisme i la pugna que hi ha als esports. Cada tipografia lliga més amb cada secció.

zació de les notícies i ha prescindit de bona part dels requadres per jugar-hi quan es cregui convenient. Cada secció té la seua gamma de colors, tots “molt orgànics i inspirats en l’oliva i el territori”. Un regal d’aniversari de SomGarrigues per anar-ne gaudint quinzena rere quinzena.

R. La lletra de cos de text és la Pobla. J.P. És un record d’on peregrinem cada any un grup d’amants de la tipografia per a la trobada Lletraferits.

El dissenyador aufesí Adrià Martí s’ha encarregat del redisseny. IL·LUSTRACIÓ: Jordi Huete

SomGarrigues

MeteoSom

Comarca / Economia

Cultura

Esports

Passatemps

Milio

Sisco

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Ww Xx Yy Zz

1234567890

(*&@$€#%~}

Bridone

Cinta

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Ww Xx Yy Zz

1234567890

(*&@$€#%~}

Naste

Pobla

Aa Bb Cc Çç Dd Ee Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Oo Pp Qq Rr Ss Tt Uu Vv Ww Xx Yy Zz

1234567890

(*&@$€#%~}

Han passat pel Som Olga Roset Redacció Correcció 2006-2009 Arbeca

Maria Moyano Comercial 2006-2008 Els Omellons

Marta Grau Redacció 2007-2010 Juneda

Jacobo Piñol Redacció 2007-2012 L’Espluga Calba

Maria Gorgues Administració 2008-2011 Les Borges

Sònia Carrillo Redacció 2010-2012 La Floresta

SomGarrigues · del 27 de febrer al 12 de març de 2015

15è aniversari PREMSA LOCAL I COMARCAL

La premsa comarcal, una realitat potent Fer pinya. Un any després del seu naixement, SomGarrigues es va incorporar a l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), a la junta de la qual participa des de fa 10 anys. L’objectiu, contribuir a reforçar l’ampli i ric teixit dels mitjans locals i de la premsa en català

SOM Carles Ayats Aljarilla

President de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal Som la premsa de casa. Aquestes paraules han estat durant anys la targeta de presentació de la Premsa Comarcal. Un col·lectiu en què, més d’un centenar d’editors d’arreu de Catalunya, treballa per donar visibilitat a una part de la societat que, d’una altra manera, podria quedar emmudida i que deixaria coix el relat d’aquest país plural i divers. SomGarrigues és, des de fa quinze anys, la referència informativa d’aquesta intersecció de país entre les Garrigues i part del Segrià. Des d’aquella primera edició del 3 de març de 2000, ha estat l’altaveu d’una societat que l’ha premiada amb una confiança renovada cada quinze dies fruit del compromís i de la bona feina feta pels responsables de la capçalera. Som, i així volem ser considerats, un ecosistema propi dins del mapa mediàtic català. La trajectòria vital de SomGarrigues ha estat paral·lela al desenvolupament d’aquest model de comunicació de proximitat al nostre país que, l’any 1980, va decidir aixoplugar-se sota una ensenya comuna, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal. Avui, 137, des de diaris a trimestrals, en paper i digital, formen part del nostre col·lectiu. Som prop de set-cents professionals, milers de col·laboradors i liderem la premsa de pagament a la majoria del territori on estem presents. Existia, existeix i existirà una necessitat de recollir i transmetre allò que ens és proper. Ningú com la premsa comarcal coneix què passa al nostre entorn. El centralisme, una posició que lluny d’esvair-se sembla revifar cada dia més, ha oblidat repetidament la riquesa, la diversitat i la transversalitat de Catalunya. Som una estructura d’estat des de fa dècades, un col·lectiu que ha estat al costat de Catalunya i de la seva gent, en temps complexos. Junts vàrem treballar per recuperar els valors democràtics i junts hem participat en la normalització lingüística del nostre país. En aquest moment, les nostres capçaleres, en paper i digitals, segueixen compromeses –més que mai– amb aquest model informatiu descentralitzat, arrelat al territori i necessari per entendre aquesta Catalunya polièdrica. Som aquí per felicitar l’esforç de desenes de persones, impulsors, periodistes i col·laboradors, que han fet possible arribar a aquesta edició commemorativa del quinzè aniversari del SomGarrigues, un bon exemple d’aquest model de comunicació de proximitat que necessita, ara més que mai, de l’excel·lència per mirar amb optimisme el nostre futur comú.

Des de l’any 2005, un membre de SomGarrigues ha format part ininterrompudament de la junta de l’ACPC. FOTO: Arxiu

Redacció • Comarca

SomGarrigues forma part, des de l’any 2001, de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), entitat sense finalitat de lucre nascuda el 1980 que aglutina quasi totes les empreses i entitats editores de premsa comarcal i local d’informació generalista que hi ha a Catalunya, en format paper o digital, escrites en català i amb difusió de pagament.

Reforçar un ampli teixit

La incorporació de SomGarrigues a l’ACPC és fruit d’una voluntat explícita de fer pinya amb les publicacions comarcals i locals d’arreu del país, de contribuir a reforçar el teixit de mitjans en català i de disposar del suport jurídic i estructural que ofereix l’associació. Catalunya té una llarga i rica tradició de premsa de proximitat, però la dispersió i les dimensions de cada projecte han dificultat, sovint, la visibilització de conjunt i l’assumpció de la magnitud d’aquesta realitat. Per això existeix l’ACPC, per evidenciar la potencialitat col·lectiva i obtenir un reconeixement institucional, tant públic com privat. El juny de 2014, l’Associació Ca-

talana de Premsa Comarcal, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (abans Associació Catalana de Premsa Gratuïta)

Ser membres de l’ACPC no ho hem entès mai com una adhesió formal, sinó que la implicació dins de l’entitat ha estat sempre intensa i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català van crear una federació, que en la seua primera assemblea general va aprovar set projectes conjunts per al 2015.

Participació activa

Ser membres de l’ACPC no ho hem entès mai com una simple adhesió formal, com una presència testimonial, sinó que la implicació en el si de l’entitat ha intentat ser sempre intensa. Ja l’any 2005, Raül Capell, representant de SomGarrigues, va entrar a formar part com a vocal de la junta presidida per Estanis Alcover. Des d’aquell moment, la presència d’un membre d’aquest periòdic als òrgans directius de l’ACPC ha estat una constant. L’any 2007, Francesc Florensa agafava el re-

lleu de Capell; ha fet de secretari i, actualment, n’és tresorer i un dels vicepresidents. Els membres de la junta de l’associació s’escullen en assemblea general, que vota un equip per a un mandat de quatre anys. El 2010, les Borges va acollir la 5a convenció de la Premsa Comarcal i 28a Assemblea General de l’ACPC. Des del 2011, el president de l’associació és el figuerenc Carles Ayats.

Peculiaritat d’un quinzenal

Dins de l’ACPC, hi ha mitjans amb periodicitats molt diverses (diària, setmanal, bisetmanal, quinzenal, mensual, etc.). La quinzenal, però, n’és l’excepció, i només ho són SomGarrigues i el Pregoner de l’Urgell.

137

publicacions

690

persones empleades

114.607

exemplars de difusió

Han passat pel Som Jordi Mir Correcció 2010-2011 Les Borges

Eva Cases Correcció 2011-2015 Les Borges

Alba Falcó Redacció 2012-2014 Les Borges

Anna Vilalta Pràctiques 2013-2014 Vinaixa

Mariona Rebull Pràctiques 2013-2014 Les Borges

Esther Sementé Pràctiques 2014 Arbeca