Cafè Tertamla
Jordi Balcells Tost Anna Vilalta
somgarrigues@somgarrigues.cat
Anna Vilalta - Consideres que la síndrome de Down és una malaltia? Jordi Balcells - La síndrome de Down no és cap malaltia, perquè no es pot curar, és una característica meva que em diferencia dels altres i em defineix.
Gabriel Pena gabriel.pena@somgarrigues.cat
Exemple de superació
Vinaixa, 1988. La família i els que el coneixen diuen que és un noi amable, amant de l’esport i sobretot molt treballador. Ell mateix explica que des de sempre s’ha sentit millor amb persones sense la síndrome de Down (SD) i que gràcies al seu constant esperit de superació ha aconseguit molts mèrits esportius i també personals. El darrer èxit, el primer premi en la categoria Idea original per a Guió de Curtmetratge, del 1r Premi Literari de la Fundació Crisàlida
A.V.- Quan vas ser conscient que tenies aquesta característica? J.B.- Un dia vaig veure per la televisió un programa de nois i noies amb la SD i li vaig preguntar a la meva mare: Aquests nois són com jo? Quan em va dir que sí, em vaig posar trist, però amb el temps ho vaig acceptar. A.V.- El suport de la família és fonamental? J.B.- Sense la meva mare, el meu pare i la meva germana tot em seria més difícil. La dedicació de la família és important per als que tenen la SD, perquè ens costa més aprendre les coses. Em sento orgullós de la meva mare, perquè sense la seva ajuda no hauria pogut fer res del que he fet fins ara.
En moltes ocasions no he pogut estar federat en l’esport que practicava només per tenir la síndrome de Down A.V.- Com recordes la teua etapa escolar? J.B.- Vaig començar a la Llar d Infants de Vinaixa, però després vaig traslladar-me a l Escola d Educació Especial Tilmar, integrada dins el Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Allí em sentia molt bé, perquè a més dels companys com jo també tenia amics sense la SD. A.V.- Imagino que la integració amb els companys va ser un gran repte per a tu. J.B.- La integració a l escola em va costar bastant, però el més important és que ho vaig aconseguir. Sempre que podia anava amb els companys que no tenien la SD, perquè així podia veure el seu ritme de treball i aprenia més. A.V.- Què significa l esport per a tu? J.B.- M agrada molt l esport. M ha ajudat a integrar-me amb la gent que no tenia la SD, perquè competia amb ells i em feia veure que tenia les mateixes capacitats. He estat campió de molts esports i quan guanyava em
Repte rere repte, el Jordi ha aconseguit que res li impedeixi fer una vida del tot normal. Tot i això, diu que formar part de l Associació Down Leida li ha obert moltes portes, sobretot a nivell professional. Ara el seu repte és aconseguir una feina fixa i, si pot, independitzar-se.
La síndrome de Down no és una malaltia, sinó un tret que em defineix sentia orgullós del meu esforç. A.V.- La SD t ha suposat algun obstacle per arribar més lluny? J.B.- En moltes ocasions no he pogut estar federat en l esport que practicava només per tenir la SD, sobretot en els esports col·lectius. En els individuals, com el taekwondo, he aconseguit arribar al cinturó marró. A.V.- Com recordes l experiència d haver guanyat un premi literari? J.B.- Tot va començar quan la meva germana em va comentar que hi havia un concurs literari d una fundació d Osca on hi havia una categoria per a discapacitats. Ho vaig veure com una oportunitat per explicar la
Es lloga oficina!
973 142 420
1a planta a les Borges Blanques c/ Nou amb c/ del Carme
Nova, cèntrica i amb tots els serveis
meva vida als altres. Vaig tenir la sort de guanyar el primer premi i a més en volen fer un curtmetratge.
pies i escanejo documents. Em sento molt integrat dins l empresa. A.V.- Consideres que has aconseguit ser una persona autosuficient? J.B.- Sí, però m agrada que m ajudin. Hi ha molta gent que no ens valora i es pensa que no som capaços de moltes coses. Ens han de donar una oportunitat sense jutjar-nos abans de coneixe ns.
A.V.- Com recordes la teua inserció laboral? J.B.- Recordo que al principi estava una mica perdut, però amb el temps vaig aprendre a fer la meva feina. Vaig a buscar el correu, faig fotocò-
A.V.- Et sents privilegiat d haver aconseguit tants èxits? J.B.- No em sento privilegiat perquè tot el que he aconseguit ha estat gràcies al meu esforç i dedicació personal. Tot és mèrit meu i de la meva mare, que sempre ha estat al meu costat.
No em sento privilegiat perquè tot el que he aconseguit ha estat gràcies al meu esforç i dedicació personal
A.V.- Quin és el teu pròxim objectiu per aconseguir? J.B.- Vull aconseguir una feina amb contracte indefinit per fer-me independent. Se m acaba el contracte a l empresa on treballo i ara estic buscant un lloc de treball que em doni una estabilitat per poder independitzar-me.
Mas Blanch i Jové, territori de la poesia
El també poeta i amic Pere Pena escriu al pròleg del meu llibre Ancoratges de baix cost que, en el territori extens de la poesia, cada poeta escull, en bona mesura, la seva pàtria, un lloc individual, solitari, des del qual construir una casa, més gran o més petita, per hostatjar altres solitaris, i en ocasions especials ferhi amistat. Existeix un vincle de fons entre la poesia i l’elaboració del vi. He vist com treballa un enòleg. I el seu moment creatiu passa per barrejar tons, textures, perfums... El mateix passa amb un poeta, barreja llum, sensacions, olors... En ambdós casos el resultat final és fruit de les sensacions que provenen de l’experiència, i l’experiència va íntimament lligada al territori. El proper divendres el celler garriguenc Mas Blanch i Jové, de la Pobla de Cérvoles, incorpora Joan Brossa com a nou ambaixador a la seva pàtria entranyable, la Vinya dels Artistes. I estic gairebé convençut que Joan Brossa també incorporaria un bocí de la Vinya dels Artistes a la seva particularitat, per fer-la encara més hostatjable i en ocasions especials, fer-hi amistat.