16
SomGarrigues • del 28 de febrer al 13 de març de 2014
REPORTATGE GÈNERE • Comarca
La igualtat encara és lluny Dia de la Dona. El 8 de març es commemora, com cada any, el Dia Mundial de la Dona i es repeteixen conferències, concentracions i manifestos. La resta de dies de l’any, però, sembla que poques coses canviïn per a les dones, especialment en la doble càrrega de feina i família lectura el més genèrica possible. I si ens atenem a aquestes reflexions, podem concloure que, efectivament, la dona, per definició, encara és dona treballadora.
Miquel Andreu Comarca
Concentrar tot el discurs d una causa, sigui la que sigui, en un dia concret i que, a més, aquest es repeteixi cada any com una commemoració rutinària té un risc: que la resta de l any poques coses canviïn. I les Garrigues no s escapen d aquesta lògica. Pels volts del 8 de març, Dia de la Dona, hi haurà actes de tot tipus i es llegiran manifestos, però l endemà romandrà una realitat que encara és lluny de posar en qüestió la necessitat d un dia per recordar que hi ha desigualtats. N hi ha que l anomenen Dia Mundial de la Dona Treballadora, altres prefereixen Dia Mundial de la Dona, a seques, entenent
Roman una realitat que encara no posa en qüestió la necessitat de tenir un dia al calendari per recordar les desigualtats
La doble càrrega
Tot i els avenços en les generacions més joves, encara continua sent norma que la dona s ocupi més de les tasques domèstiques i familiars,
Encara continua sent norma que la dona s’ocupi més de les tasques domèstiques i familiars i de les persones dependents Fòrum de la Federació d’Associacions de Dones de les Garrigues celebrat l’any 2007. | FOTO: Arxiu |
que, per definició, una dona ja ho és, de treballadora. Hem buscat sis dones garriguenques, de sis àmbits diferents, perquè ens parlin de com es viu el fet de ser dona dins del seu sector
professional. Són casos concrets, i sempre és agosarat extrapolar, però molt probablement la seua visió s ajusta força a la realitat. En aquest sentit, els hem demanat que fossin elles mateixes les
que expliquessin no tant possibles problemàtiques seues, sinó la seua visió i les seues reflexions sobre la qüestió de gènere en el seu àmbit, fugint així d un enfocament massa concret per aproximar-nos a una
que se sumen a les pròpies ocupacions laborals i, en no pocs casos, a l atenció a persones dependents. Tres fronts que es coneixen com a triple jornada laboral , una realitat que, com evidencia un estudi d Anna Torres [v. SomGarrigues, núm. 338] sobre l associacionisme femení a les Garrigues, encara és molt present.
Carme Pinyol
Mabel Albà Infermera. Castelldans
Directora ZER L’Oliver. Llardecans
“Hauria estat difícil si hagués hagut de triar entre vida professional i familiar”
“La quota femenina va disminuint mentre va augmentant l’edat de l’alumnat”
Fa 30 anys que sóc infermera a les Garrigues, 23 a Castelldans. Sempre ho he compaginat amb ser mare. Quan les meves filles eren petites, treballava de 8 a 15 h i feia una guàrdia de 24 h cada setmana. Ara hi penso i no puc entendre com ho feia. Suposo que perquè era molt jove i estava fent el que més m agradava: ser mare i infermera. Tenia un cap de setmana de guàrdia al mes, 55 hores de feina seguides que em semblaven un moment relaxat perquè el meu marit es quedava a càrrec de la casa i les
filles. En el meu cas, ser dona hauria estat difícil si hagués hagut de triar entre la vida professional o la familiar, però si saps compartir les responsabilitats i la feina que això suposa, es pot fer tot. Professionalment, mai m he sentit discriminada. En la sanitat no hi ha tabús ni prejudicis per ser dona, tot i que a vegades la feina es complica amb pacients d altres cultures. La pràctica clínica també es fa més difícil darrerament, perquè la gent està més angoixada, es mostra més exigent amb nosaltres i el personal sanitari tenim menys recursos per afrontar els mateixos problemes. Però m agrada pensar que els temps de crisi també ensenyen i que, per tant, toca treure el millor d una mateixa i fer pinya.
Quan ara pensa les jornades laborals que feia quan les seues filles eren petites, se’n fa creus. “Suposo que perquè era molt jove i feia el que m’agradava”, diu.
Avui dia, la presència de la dona en el camp de la docència és majoritària, sobretot a Educació Infantil i als primers cursos de Primària, en què la pràctica totalitat dels docents són dones. La quota femenina continua sent molt alta en els següents cursos de Primària, però als instituts i a les escoles de formació professional va disminuint mentre va augmentant l edat de l alumnat o segons les matèries que cal impartir. Quant als càrrecs directius, crec que continua predominant la presència d homes, encara que en el cas d Educació Infantil i Primària s està normalitzant i la presència femenina s ajusta cada cop més en relació a l alt
percentatge de dones docents que hi ha en aquest sector de l ensenyament. Des de l inici de la seva escolarització, l alumnat interioritza una sèrie de clixés estereotipats d allò que es considera masculí o femení, o allò que s espera d ells, i els repeteixen. Així, des del seu lloc de docència, la dona intenta transmetre uns valors que responen a les demandes d una societat en què les dones puguin accedir als llocs i posicions exclusius dels homes, a la vegada que els homes puguin adoptar les actituds i comportaments considerats exclusivament de dones.
A les fases inicials d’escolarització, la presència de dones és alta. Carme Pinyol (a la dreta), Georgina Bonet i Dori Beà formen l’equip directiu de la ZER L’Oliver.
17
SomGarrigues • del 28 de febrer al 13 de març de 2014
REPORTATGE GÈNERE • Comarca
Ramona Urgell
Maite Sans
Regidora de l’Ajuntament de Juneda
Pagesa. Les Borges Blanques
“No se’ns pren tan seriosament ni se’ns escolta tant quan fem propostes”
“El canvi no és que hi hagi dones de pagesos, sinó dones al capdavant”
En el món de la política, com en al- i comarcals, on per tradició tres àmbits, la participació de la dona els càrrecs polítics han estat ha augmentat molt, però encara hi sempre ocupats majoritàha molt camí per recórrer, ja que a les riament per homes. Crec llistes electorals, per exemple, estem que és un error, perquè lluny d arribar al 50%, tot i que la Llei les maneres de fer d Igualtat estableix un mínim del 40% són diferents, però i un màxim del 60% de qualsevol dels complementàridos sexes en les eleccions de tots els es. S ha avanàmbits (generals, autonòmiques, locals çat, però eni europees). cara queda A més, tenim una sèrie de dificultats molt per afegides, com les responsabilitats que fer. requereix un càrrec electe, i que moltes vegades són incompatibles amb la vida personal i familiar. També es pot constatar que moltes persones, homes i també dones, creuen que deixar el poder a una dona pot comportar més riscos i major probabilitat de fracàs. Avui dia encara hi ha homes que no accepten que una dona els suggereixi coses o tingui un càrrec superior al seu. En general, a les dones no se ns pren tan seriosament ni se ns escolta tant quan fem propostes, sobretot en els àmbits “Les responsabilitats d’un càrrec electe sovint són incommés locals patibles amb la vida personal i familiar”, diu la regidora.
El tros sempre m havia agradat, però veia una mica estrany dedicar-m hi, no coneixia cap altra dona pagesa i al principi em feia respecte, la gent et mirava quan anaves amb el tractor. Li feia agafar a mon pare fins al tros. Ara ja no, ni m hi fixo. També he notat que, des que formo part de la junta de la cooperativa i em relaciono més amb la resta de companys, et veuen com una més. Quant a la feina, avui no hi ha res que justifiqui una diferenciació de tasques. Fins als anys 50, que tot era molt manual i físic, potser era diferent, però ara està tot molt mecanitzat i no em trobo cap impediment en aquest sentit. De fet, crec que les dones som més polides i dei-
Meritxell Cucurella-Jorba Poeta i activista cultural. Les Borges Blanques
“L’àmbit privat se suma a l’activitat pública, laboral, artística” Dona i cultura. Un binomi perillós. Perquè quan un tema és objecte d un article assalta el perill. I més quan parlem de dona més enllà de l esfera privada en què sempre va estar i continua estant relegada, per més que, actualment, a l àmbit privat se sumi l activitat pública, laboral, artística. Per més que en l àmbit privat es comparteixin les tasques domèstiques amb l altre 50% de la parella. I perill quan parlem de cultura i l entenem en el sentit ampli: més enllà dels coneixements històrics, literaris, filosòfics o científics, hi ha els coneixements dels símbols, la tradició, el
patrimoni, el paisatge que configuren la cultura que hem heretat. Veure que a les Garrigues anem perdent el patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic que conformen les cabanes de volta i els marges de pedra seca sense que ningú faci res per preservar-los és llastimós. Sentir a dir que tallaran els plàtans del canal perquè suposen una despesa i cada ajuntament se n hauria de fer càrrec és una aberració. Una cabana, una espona, un arbre són cultura. Però que una dona lamenti l estat d abandonament i desídia a què es veuen abocades aquestes construccions i aquesta bellesa natural deu ser molt perillós. Dona i cultura, dèiem.
Per la Meritxell, “que una dona lamenti l’abandonament d’una cabana, una espona o un arbre, que són cultura, deu ser molt perillós”.
xem les feines més ben acabades. Aquest és un món d homes. Cada vegada s hi introdueixen més dones, però moltes encara ho fan com a ajudants de l home. Les ajudes per incorporar-se, a més, són una mica més abundants per a les dones, però m estaria bé que aquesta diferenciació no existís, si volem ser iguals. Amb els temps que corren, cada vegada hi haurà més incorporacions, d homes i de dones, però crec que el canvi important no és que hi hagi dones de pagesos, sinó que hi hagi dones al capdavant de la terra, independentment de la feina de la seva parella.
Al principi, la Maite feia agafar el tractor a son pare fins que no arribaven al tros per evitar que la gent la mirés amb estranyesa. Ara ja no, i ni s’hi fixa.
Mercè Abad Presidenta de Joventut Atlètica d’Arbeca
“El ressò d’una victòria masculina no és equiparable al d’una de femenina” Practicar qualsevol esport és parlar de disciplina, constància, voluntat i, sobretot, esforç. Totes aquestes constants que dia a dia es van consolidant fan prendre consciència de la seva importància en alliberament de tensions, motivació, interacció amb els altres, etc. En les competicions, sempre hi ha hagut diferències pel fet de ser dona, hi eren abans en la meva època d atleta i hi continuen sent ara. Les distàncies que es disputen als crossos n o
eren ni són les mateixes. Actualment, en curses populars o de running running, la distància que s ha de recórrer és igual per a tothom i el tracte és similar. No obstant això, el ressò que es fa de la victòria no és pas equiparable, ja que la difusió d un triomf masculí acostuma a ser més significativa. Estic convençuda que nosaltres, com a dones, hem de posar-hi molt més pel simple fet de tenir assignades altres obligacions que, tot i els avenços, encara ens són implícites. Ser dona, esposa, mare, cuidar la llar, anar a treballar... implica unes responsabilitats que s han d atendre diàriament. Consegüentment, es fa complicat trobar temps per practicar esport i adquirir l hàbit de constància que requereix. La força i la voluntat són dues de les grans potencialitats de totes aquestes superdones.
La Mercè està convençuda que, com a dones, han de posar més esforç pel simple fet de tenir assignades moltes de les obligacions familiars.