16
SomGarrigues • del 7 al 20 d’agost del 2009
Reportatge
Més enllà de Barcelona, la Setmana
Aquests dies es commemora el centenari d’uns fets que van sacsejar el país. La guerra del Rif va ser el detonant amb una sola imatge, la dels convents de Barcelona en flames, i poc se n’ha parlat del que va succeir arreu de C
Reproducció de l’aquarel·la feta per Carles Vallalta en commemoració dels fets de la Floresta.
Jordi Soldevila•Historiador Universitat Pompeu Fabra
La imatge ha distorsionat la realitat. Les espectaculars fotografies de la Barcelona revoltada han amagat la realitat de comarques durant la Setmana Tràgica. Tan sols el llibre col·lectiu La Semana Trágica en Catalunya, publicat per Nabla Ediciones (2009), ha permès veure què havia succeït més enllà de Collserola. Els antecedents de la Setmana Tràgica cal buscar-los a principis de juliol de 1909, quan un grup de rifenys, aleshores colònia espanyola, va atacar uns treballadors del ferrocarril prop de Melilla. El govern espanyol va reprimir amb duresa l’atac, cosa que va provocar l’aixecament en massa de la població autòctona, donant lloc a una guerra oberta. Al mateix temps, el govern va cridar a files milers de reservistes, però va permetre que els fills dels rics s’escapolissin de la crida mitjançant el pagament d’una quantitat en metàl·lic. El dia 22 de juliol, a Terrassa ja hi havia hagut un nombrós míting que visibilitzava l’ampli suport que tenia el moviment contrari a la guerra. Finalment, el 26 de juliol es va convocar vaga general i s’iniciava així la revolta contra l’embarcament de tropes cap al Marroc. Els actors La qüestió de fons d’aquella guerra era preservar l’explotació i la propietat de les mines de ferro i
La qüestió de fons de la guerra era l’interès de la burgesia espanyola a les mines del Rif
plom que explotava la burgesia espanyola. El Marqués de Comillas o el mateix Alfons XIII hi tenien inversions, que corrien perill amb la revolta anticolonial rifenya. Tant la redempció d’anar a la guerra per part dels rics, com els interessos de l’alta burgesia a la zona del Rif feien de les classes populars la carn de canó de la guerra i l’epicentre de la futura revolta. El dia 24 s’havia creat un comitè amb participants diversos: socialistes, anarquistes i sindicalistes; i, entre aquests, s’hi va abocar especialment la recent creada Solidaritat Obrera, precedent de la futura CNT. Per la seua banda, els republicans també mostraven la seua oposició a l’embarcament de tropes i a la mateixa guerra. El recent nascut nacionalisme republicà, encara integrat a Solidaritat Catalana, va tenir poc protagonisme a la capital catalana, però sí que en va tenir força a comarques, que és on va rebre també bona part de la repressió posterior. En canvi, el republicanisme radical de Lerroux, exaltat en el llenguatge i gens interessat en la subversió de l’ordre social sobre el qual els mateixos quadres del partit se sostenien, va negar-se a capitanejar la revolta. Inici de la revolta El primer dia de vaga, el 26 de juliol, comença amb una parada general que va consolidantse a mesura que passa el matí a Barcelona, però no a la resta del país, on s’esperen notícies d’allò que succeeix a la capital. A la tarda, l’exèrcit ocupa els carrers i es produeixen els primers enfrontaments i barricades, que suposen el pas de la vaga a la revolta. Se suspèn la premsa i queden interferides les comunicacions. A diverses poblacions, com Sabadell, Mataró, Badalona, Granollers o Sitges també secunden la vaga. Els enfrontaments prenen força a Sabadell i Mataró, on una jun-
|Arxiu de Fèlix Martín|
A Ponent, els moments de màxima tensió es produeixen a les Garrigues
Els diputats Francesc Macià i Joan Moles, clau en l’alliberament dels detinguts Mobilitzacions a Barcelona pels represaliats.
ta revolucionària pren l’ajuntament i decreta el tancament de l’església. Els dies següents també es passa de la vaga a la revolta a ciutats com Manresa, Igualada, Olot, Vilanova i la Geltrú, Berga, el Vendrell, Girona o Alcoi, i a pobles com Anglès, Calonge, Palamós, Puig-reig, Fígols i alguns del Maresme com Malgrat i el Masnou. Pel que fa a les terres de Ponent, poblacions com Cervera, Tàrrega, Lleida, Mollerussa, Balaguer, Bellpuig i Agramunt s’afegeixen a la vaga i en alguns hi ha també aldarulls. Tanmateix, és a les Garrigues on la tensió arriba a l’extrem. Les Garrigues, la punta de llança del moviment a Ponent A Lleida, amb la premsa suspesa, les notícies que arriben ho fan a través dels viatgers del tren arribats de Barcelona. El dia 27 ja s’ha posat en marxa la vaga, amb arbequins i borgencs patrullant pels carrers i assegurant l’aturada. L’endemà, dimecres 28, sembla que hi ha alguns petits enfrontaments pels carrers. També es
produeixen algunes detencions. A Juneda, aquell dia, els aldarulls es tradueixen en la crema de travesses del ferrocarril, agulles, pals de telègrafs i l’intent de destruir ponts del ferrocarril. A la Floresta, la intervenció d’un nombrós grup provinent d’Arbeca i les Borges (i possiblement d’algun altre poble, com Juneda) acaba amb l’incendi d’un tren. El motiu era evitar que “salieran varios reclutas, para incorporarse a filas”1. El Pallaresa del dia 30 de juliol recull que “numerosos grupos, en su mayoria de Arbeca, trataron de impedir que se incorporasen a filas algunos soldados; obligaron a cerrar los establecimientos, rompieron postes del telégrafo en una extensión de dos kilómetros”. Al vespre Juneda, Arbeca i les Borges es veuen ocupades per forces de la Guàrdia Civil i s’hi fan detencions. Malgrat no tenir repercussió en forma d’aldarulls, la vida als pobles es va veure influïda per aquells fets i els diferents grups polítics es van posicionar. El cas de l’Albi reflecteix clarament com es va viure la tensió a pobles més petits. El Correo de Lérida del 6 d’agost deia que “los elementos sin Dios ni Patria que han devasta-
|foto: fund. F.L. Caballero|
do Barcelona [...] también perrean en esta [Albi] cantando de noche coplas infamantes y amenazadoras contra el clero y persones de órden y excitando a la sedición de día y de noche con bravatas públicas de que hicieron poco en Barcelona, hay que resistir al llamamiento de reservistas y acabar con sacerdotes y religiosos”. Detinguts i presos A les Borges, el dia 29 de juliol, Francesc Macià es persona a la caserna de la Guàrdia Civil per demanar l’alliberament dels detinguts del dia anterior, “logrando se apaciguaran los ánimos; habiendo sido puestos en libertad los detenidos”. Dies més tard, concretament el 7 d’agost, Francesc Macià i Joan Moles, diputats a Corts per les Borges i Lleida per Solidaritat Catalana, visiten el Capità General demanant que siguin alliberats els altres detinguts. Es recullen els fruits uns dies més tard, segons La Publicidad del 19 d’agost, que anuncia que “han sido puestos en libertad provisional todos los que fueron detenidos en Arbeca”. El dia 5 d’agost, El Pallaresa fa públic que han quedat restabler-
17
SomGarrigues • del 7 al 20 d’agost del 2009
Reportatge
Tràgica a les Terres de Ponent
t d’una lluita de classes que era latent i que ja venia d’enrere. Però aquell estiu de 1909 ha passat a la Història Catalunya. I en el cas de les Garrigues, precisament, no va ser poca cosa
La crema del tren a la Floresta, la fi de la paciència
Miquel Andreu Amb la col·laboració de Fèlix Martín
L’anunci governamental de tornar a enviar reservistes a la guerra d’Àfrica va fer acabar la paciència dels garriguencs. Enfeinats com estaven en plena època del batre, i veient que només s’enviaven els joves catalans i pobres a morir per un conflicte que ni els anava ni els venia, els agents més descontents de la comarca es van mobilitzar, especialment els d’Arbeca i les Borges. No van ser accions espontànies, com a vegades s’ha volgut presentar, sinó que responien a una campanya d’agitació prèvia i al malestar general del país. Arbeca és on s’emprèn la revolta, impulsada per l’estudiant de Medicina Josep Perera, conegut per “Dr. Roig”, que hi fa mítings i arenga els convilatans a mobilitzar-se. Els elements més revoltats entren en contacte amb els de les Borges i acorden una acció conjunta: trobar-se el dimecres 28 de juliol a l’estació de la capital per sabotejar el tren correu que venia de Tarragona. La vaga general decretada anteriorment als dos pobles no tenia els efectes desitjats i només perjudicava els propis interessos. A primera hora del matí del dia 28, una multitud d’arbequins i borgencs (i possiblement també d’altres viles) fa cap a l’estació i assalta la caseta del guardaagulles, el magatzem d’eines, destrueix vies i pals de telègraf i incendia munts de travesses. El cap d’estació fa anar un subaltern cap a la Floresta per avisar el tren de fer marxa enrere, però els revoltats se n’adonen i també se n’hi van. Allí, i davant la sorpresa dels florestins que batien als erals propers, l’emprenen a cops de pedra contra el comboi i hi calen foc. Malgrat els rumors, de les quantitats de moneda recuperades del foc es desprèn que els revoltats no en van sostreure, així com tampoc la correspondència, que es va salvar. Així mateix, ni viatgers del tren ni empleats de la companyia van ser lesionats ni atacats. La mateixa nit les forces de l’ordre ocupen Arbeca, però s’imposa el silenci solidari i s’acaben detenint figures com l’alcalde, el jutge i el metge, sobretot a instàncies de Josep Esqué, terratinent que pretenia un tros de pastís del poder local. La Guardia Civil ocupa Arbeca durant un mes i hi ha 26 noves detencions. Entre aquestes, ni rastre del “Dr. Roig”. No hi ha constància, tampoc, de detinguts de les Borges, segurament per les negociacions del diputat Francesc Macià. Per la seva banda, Joan Moles, diputat per Lleida, també fa el possible perquè tots els detinguts siguin alliberats el més aviat possible. Satisfets per les negociacions, el ple de les Borges dedica l’actual carrer Nou a Macià i el d’Arbeca, l’Avinguda dels Portals a Joan Moles. Finalment, a finals de juliol de 1910, se sobreseu el cas. Així es posava punt i final al que va ser l’acte col·lectiu amb més repercussió social i política que mai s’hagi vist a la comarca. tes les vies de tren en direcció Manresa i Tarragona des de Lleida. Els desperfectes no semblen excessivament importants. El 17 d’agost, al diari El País, es publica que han estat citats a través del Butlletí Oficial de la Província Josep Perera i Antoni Miró, d’Arbeca, com a acusats de prendre part en els motins d’Arbeca i les Borges. L’endemà és detingut a Blanes Antoni Urgell i Benet, conegut com a Ton del Mech, borgenc i
vinculat, segons deia la premsa, amb els aldarulls provocats a les comarques de Girona. Se l’acusa d’incendiar el pont de la via fèrria de Flaçà a Palamós i el convent del Germans de la Doctrina Cristiana de Sant Joan de Palamós. Mesos després, el febrer de 1910, a Lleida encara s’organitza un míting pro-presos. La presència republicana nacionalista, lerrouxista i obrera hi és total. La llista de suports a l’acte ens ofereix un bon dibuix de la geografia lleidatana
implicada. Entre els signants hi llegim precisament els principals focus garriguencs de la Setmana Tràgica: el Centre Republicà de les Borges i el Comitè Republicà d’Arbeca. No hi consten els republicans de Juneda. Conclusions De la revolta de la Setmana Tràgica a les Garrigues, malgrat disposar de poca informació de premsa i, tot i així, passada per la censu-
ra, l’objectiu dels sabotatges a les línies de ferrocarril era el d’evitar l’embarcament dels reservistes cap a la guerra. A banda del moviment contra la convocatòria de reservistes, hi ha un factor ideològic anticlerical i de subversió de l’ordre en la revolta, tal com es descriu a l’Albi, encara embrionari del què serà als anys 30. La repressió cau sobre el republicanisme, l’obrerisme, les classes populars i, en definitiva, els sectors no afins als monàr-
quics o dinàstics. En definitiva, era tot un país el que esclatava aquell estiu, el que vivia immers en una mateixa conflictivitat social, i la Setmana Tràgica no va ser cosa només d’uns pocs exaltats a Barcelona, com sovint es diu. Les formes i les conseqüències dels fets concrets tal vegada van ser diferents en uns llocs i altres, però les causes i el malestar de fons eren ben similars. 1) El Correo de Lérida, 30/7/1909.
La Floresta commemora els fets de l’estació Redacció • La Floresta
La localitat de la Floresta va celebrar el dissabte 25 de juliol l’aniversari de la crema d’un tren durant la Setmana Tràgica (1909). L’acte pretenia recordar que no només hi va haver disturbis a Barcelona, sinó que també van arribar a les Terres de Ponent. La revolta de la Floresta la van iniciar veïns de les Borges Blanques i d’Arbeca. En commemoració dels fets, el vicepresident de la Diputació de Lleida, Miquel Aguilà, va destapar una placa a l’estació. Aguilà va presidir, a més, la presentació de la jornada tècnica que també va comptar amb una taula rodona en la que van participat la
Perruqueria i estètica Manicura Ungles postisses Depilació facial Maquillatge la bassa, 8 - les Borges Blanques Tel. 973 14 33 97
catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida (UdL), Conxita Mir; el regidor de Cultura d’Arbeca, Jordi Perelló; el regidor de Cultura de les Borges Blanques, Jordi Satorra, i el president del Centre d’Estudis de les Garrigues, Josep Rubió. Durant la presentació dels actes, Aguilà va afirmar que la crema del tren es va produir per un descontentament general de la societat i va afegir que la commemoració i record d’aquests fets ha de servir perquè no es tornin a repetir. El vicepresident primer també va destacar la importància de treballar tots junts per mantenir l’estat de benestar. També va indicar que “la Diputació de Lleida està al costat de tots els ciutadans, visquin on visquin” i que l’objectiu
A l’estació de la Floresta es va destapar una placa per commemorar la crema del tren
El Local Social de la Floresta va acollir una taula rodona.
|foto: X. Minguella|
de la corporació és treballar perquè tots els ciutadans tinguin la màxima qualitat de vida. Els actes commemoratius van finalitzar amb la col·locació de la placa commemorativa a l’estació de tren.