Dr Andreu by Sonia Tres

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández

VISITA GUIADA DR. ANDREU Introducció Salvador Andreu El nom de pila del Dr. Andreu era Salvador Andreu i Grau. Va néixer a Barcelona l’any 1841 i va morir el 1928, al 87 anys d’edat, en la mateixa ciutat. Fill de Josep Andreu Tramullas i Madrona Grau Jordà. El pare de Salvador Andreu era notari del Col·legi de Barcelona

professor

taquigrafia,

activitat

que

cultivaven les persones més cultes del país.

Estem viatjant a la Barcelona de finals del s.XIX i principis del s.XX, quasi 90

anys de

molts

canvis socials i

urbanístics: -

Època dels Indianos: moltes fortunes provenien de les Amèriques i hi havia gran comunicació amb les que van ser les colònies de l’Antic Imperi Espanyol.

Enderrocament de les muralles de Barcelona (1854). La indústria catalana vivia una època d’expansió amb la indústria tèxtil, l’aparició de l’electricitat i l’increment de la diversificació industrial. El creixement industrial va posicionar les ciutats com a principal focus de la mà d’obra per davant de les activitats agràries. A finals del s.XIX, Barcelona va acollir un gran nombre d’emigració provinent de les zones rurals catalanes i Aragó. Amb el creixement demogràfic, la ciutat emmurallada es va quedar petita i la ciutat va sofrir una degradació en les condicions de salubritat i higiene.

Va suposar una expansió urbanística a Barcelona

1888. 1ª exposició Universal de Barcelona, celebrada a l’actual Parc de la Ciutadella.

L’any 1897, va ser l’any de l’annexió de la major part dels municipis a la ciutat de Barcelona: 1.

Les Corts de Sarrià

Gràcia

Horta

Sant Andreu del Palomar

Sant Martí de Provençals

Santa Maria de Sants

Sarrià

Vallvidrera

Sant Gervasi de Cassoles.

Tots aquests canvis en la història de Barcelona, van ser de gran influència en la vida i la trajectòria del Dr. Andreu. La casa familiar estava situada al carrer del Carme, allà vivia el Dr.Andreu amb els seus pares i germans en una casa d’estil barroc davant de l’Esglèsia de Betlem.

Laboratoris del Doctor Andreu

Durant la seva joventut, Salvador Andreu i Grau es va dedicar a l’estudi del món farmacèutic. Quan tenia 25 anys, va obrir la seva primera farmàcia gràcies a la financiació d’un client del seu pare. La farmàcia es trobava al carrer de la Baixada de la Presó, avui dia la Baixada de la Llibreteria.

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández Va ser la primera farmàcia moderna de Barcelona, la va decorar de tal forma que la clientela deia que semblava una confiteria. De fet, hi ha una anècdota d’una dona que va entrar en la farmàcia preguntant per torrons. No només va ser una farmàcia moderna per la seva decoració, sinó també per la seva organització interna i mitjans tècnics, es va convertir en una de les farmàcies més importants d’Espanya. Aquí va ser on va començar a comercialitzar les seves pastilles contra la tos. Salvador Andreu va elaborar les seves famoses pastilles amb la idea inicial de mitigar la tos que sofria el seu pare que patia d’asma. La seva fórmula magistral es va comercialitzar al llarg de 120 anys.

Els inicis Al principi, la venda de les pastilles no va ser fàcil. La gent no les comprava perquè eren cares. En el moment de la comercialització de les pastilles és quan influeix un dels contextos històrics que hem enunciat: Els Indianos

les

connexions

amb

les

antigues

colònies

espanyoles. El Doctor va coincidir amb un antic conegut seu, un capità de nau mercantil anomenat Pladellorens. Es va endur les 100 primeres caixes i el negoci va començar a funcionar. A partir d’aquest fet, els seus productes van tenir una gran sortida comercial, tant al mercat espanyol com a ultramar, així

com

Argentina

vivien

molts

emigrants

espanyols. A més, les tècniques comercials i publicitàries de Salvador Andreu eren bastant atípiques a la resta d’empresaris espanyols. Va revolucionar les eines de marketing del món farmacèutic En aquell moment no s’anunciaven productes farmacèutics. Amb la implantació a Espanya d’empreses del sector que provenien de Suïssa i Alemanya, va servir a Salvador d’inspiració per a la publicitat, invertia un 75% dels beneficis en publicitat. Un exemple d’això, és que va ser un dels primers empresaris en anunciar-se a La Vanguardia.

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández Al 1886, la farmàcia es va traslladar al Pla de la Boqueria, al mateix temps que iniciava la construcció d’un laboratori al carrer Aragó

Promotor Immobiliari Gràcies al creixement econòmic del negoci farmacèutic, es va convertir també en promotor immobiliari. És aquí quan Sant Gervasi comença a formar part en la vida del Dr.Andreu Barcelona va dur a terme el seu projecte d’Eixample amb el Pla Cerdà (1859). La zona de l’Eixample va ser un espai urbanístic d’iniciatives privades que al final no va resultar com la idea original de Cerdà. Molts de vosaltres sabeu, que les illes de cases de l’Eixample, en un principi estaven projectades com a ciutat jardí, amb la incorporació de jardins a l’interior de les illes de cases. És així com, molts promotors immobiliaris, van acabar ignorant el projecte de Cerdà i van començar a invertir en la utopia de la Ciutat Jardí. El Dr. Andreu va venir a viure al Passeig de Sant Gervasi, la via que antigament comunicava Cornellà amb Fogars de Tordera. D’aquesta forma el mateix Doctor es va envoltar amb la seva família d’un entorn natural. Amb les seves sortides per la serra de Collserola, va començar a concebre el que seria el seu projecte més grandiós. Els amplis beneficis de la seva empresa li van permetre invertir en béns immobles. Veient que no es respectaven els jardins que proposava Cerdà a l’Eixample, va adquirir propietats a Sant Gervasi de Cassoles. L’any 1899 va adquirir els terrenys de Frare Blanc amb una extensió que anaven des de el Passeig de Sant Gervasi fins al cim de la muntanya del Tibidabo.

Aquí va començar a planificar la seva visió urbanística: Volia crear als peus de Collserola una ciutat jardí, una zona residencial en la que hi anés la gent de Barcelona a estiuejar. Volia instal·lar, també, un gran parc d’atraccions al pic de la muntanya i incoroporar un mitjà de transport per accedir al Parc. Per tal de fer front a la despesa en la compra dels terrenys, va fundar la societat “Tibidabo S.A.” conjuntament amb Teodor Roviralta, Ròmul Bosch i Alsina1 i Romà Macaya i Gibert2. Tots tres, conjuntament amb Salvador Andreu, van ser 1

Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1852 – Barcelona, 1923) fou un metge, polític i empresari català. El 1867 va marxar a Santo Domingo, on treballà en una casa de comerç, i d'allí marxà a l'Havana (Cuba), on es dedicà a l'exportació a la península. El 1876 va tornar a Catalunya, on es dedicà a l'exportació de vins i el 1884 va fundar les Companyies Crèdit i Docks i la Naviera Pinillos, que feia la travessia a Cuba. El 1892 va fer construir la Casa Bosch i Alsina a la Plaça de Catalunya, dissenyada per Bonaventura Bassegoda i Amigó. El 1899 també va crear la Companyia Anònima Tibidabo amb Salvador Andreu i Grau, Teodor Roviralta i Romà Macaya i Gibert, que desenvoluparia el futur Parc d'Atraccions. Va ser president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona de 1900 a 1904 i de 1906 a 1923. Durant aquest temps va iniciar les obres d'ampliació i modernització, i el 1905 fou el responsable del disseny del Port Vell. A les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1910 fou escollit diputat pel Partit Liberal i de juliol a desembre de 1905 fou alcalde de Barcelona. Fou pare de Alexandre Bosch i Catarineu. Va reunir una important

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández personalitats de gran influència en la política i l’urbanisme de Barcelona. Bosch i Alsina, posteriorment, va ser alcalde de Barcelona i les fortunes de les que disposaven provenien d’un passat de negocis amb les colònies a ultramar i les Amèriques. La societat es va crear amb la col·laboració de la Banca Arnús Garí. Era l’any 1899, dos anys després que Sant Gervasi de Cassoles s’adherís a Barcelona. Va ser una obra difícil el poder convertir tots aquells terrenys en un poble, comportava instal·lar clavegueram, cobrir torrents, edificar cases, etc. Intervencions de El Tibidabo, S.A.:

Edificació dels barris de la part alta de Barcelona  Avinguda Tibidabo, La Rotonda

Tramvia Blau

Funicular

Tibidabo i serveis de l’entorn: restaurants, hotels, sales de festes i d’exposicions.

AVINGUDA TIBIDABO

En aquest mateix punt on som nosaltres, Salvador Andreu, volia crear aquí una Ciutat Jardí alineada a un costat i l’altre de l’Avinguda Tibidabo que, a partir del 1901, es va omplir de residències privades i palauets. Aquesta urbanització lineal i a ambdues bandes del pas d’un tramvia, la va projectar l’enginyer militar Marià Rubió i Bellver, que també va ser director tècnic de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Inicialment, aquesta avinguda portava el nom de Frare Blanc, però al cap de poc es va anomenar Avinguda Tibidabo. L’any 1931 va rebre el nom d’avinguda del Dr. Andreu fins el 1979 que va recuperar de nou el seu nom. Amb els anys, l’avinguda ha anat perdent el seu caràcter residencial y moltes de les seves edificacions han anat passant a ser escoles, seus d’empreses. El 29 d'octubre de 1901 s'inauguraven l'avinguda, el tramvia i el funicular LA ROTONDA Va ser el primer edifici del projecte de Ciutat Jardí i va ser construït per acollir l’hotel Metropolitan que va ser inaugurat l’any 1918, durant la primera dècada del S.XX va ser dels més bonics de Barcelona. És un edifici modernista construït per Adolf Ruiz i Casamitjana al 1910. Es coneix popularment com a “Rotonda” pel templete que la corona. A partir dels anys 50 va començar a entrar en crisi fins a convertir-se en un centre hospitalari durant la dècada dels setanta. La Rotonda s’ha anat deteriorant progressivament y ara es projecta convertir-la en 10.900 metres quadrats d’oficines, un projecte de la mà de la promotora de Josep Luís Núñez (Nuñez y Navarro). Es tracta d’una obra que arrossega molta polèmica. La idea és construir dues plantes per sobre de la seva alçada. Aquest edifici està catalogat com a històric i protegit i d’acord amb la fitxa de Patrimoni. Les intervencions de l’edifici han de mantenir el volum original de l’edifici i qualsevol intervenció farà que es redueixin les parts afegides en la seva planta superior, així com el teulat. L’Ajuntament de Barcelona afirma que s’ha tramitat legalment i que, a l’espera d’un informe de Patrimoni, preveu que l’obra no sofrirà problemes.

col·lecció numismàtica que el 1920 va cedir a l'Arxiu Històric de Barcelona. La seva rebesnéta Lolita Bosch li va dedicar la novel·la La família del meu pare 2

Romà Macaya i Gibert es conegut com a empresari i constructor. La seva residència, La Casa Macaya (Passeig de Sant Joan, 108), és molt coneguda: Edifici construït per Puig i Cadafalch entre 1898 i 1901 com a residència de Romà Macaya Gibert.

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández 2.

PARADA TRAMVIA BLAU

Malgrat l’adquisició de terrenys per part del Tibidabo S.A. i la construcció de cases i jardins, l’èxit de l’operació d’urbanitzar la falda del Tibidabo i, més endavant, incorporar un Parc d’Atraccions, depenia d’un sistema de transport. Un transport que permetés a la gent acostar-se a la muntanya. En aquell temps, la influència suïssa tenia molt de pes en la classe burgesa barcelonina. La societat suïssa era tot un referent, sobretot en el món farmacèutic, la ciència, el muntanyisme i l’excursionisme i també en la gastronomia. Suïssa estava de moda, i molts catalans burgesos estiuejaven en aquest petit país. La idea de la incorporació d’un tramvia + funicular va ser tota una influència suïssa. Al Dr.Andreu li va caure en les seves mans un fulletó dels funiculars suïssos que li va portar un familiar de les seves vacances, i així va arrencar la idea. El projecte va ser encarregat a Romà Macaya, que també era un dels socis de Tibidabo S.A. L’empresa, va demanar consell al prestigiós enginyer suís Roman Abt3 i van arribar a la conclusió d’incorporar un sistema mix funicular-tramvia. Va ser el primer tramvia que no era de titularitat pública, pertanyia a la Societat Anònima El Tibidabo. Al 1979, l’empresa va decidir donar la línia a la ciutat de Barcelona i la seva gestió la porta ara, TMB. La línia va ser inaugurada el 29 d’octubre de 1901, va materialitzar l’ambició del Dr. Andreu d’obrir una via d’accés a la muntanya del Tibidabo. Conjuntament amb el funicular, es salvaria el desnivell de la muntanya. D’aquesta forma, el sistema de transport, quedava instal·lat per tal d’arribar al parc d’atraccions que en un futur arribaria a construir. 3.

AVINGUDA TIBIDABO Nº1

A principis del S.XX hi havia un quiosc de begudes i, a partir de 1906, el pavelló d’espera del tramvia Blau. Actualment es troba l’hotel-restaurant Àbac. En aquesta finca, va viure la filla del Dr.Andreu, Madronita Andreu que va ser coneguda per la seva passió pel cinema i la fotografia. Des de la seva joventut es va dedicar a filmar la seva pròpia vida i la del seu entorn. Va ser pionera en filmar en color de la Espanya de la època. El film va ser premiat amb un premi Goia com a millor documental l’any 2004. Es va casar de segones núpcies amb el nord-americà Max-Klein, President de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya i introductor del basket a Espanya. Al 1937, quan el govern de la República es va instal·lar a Barcelona, el consolat dels Estats Units va ser autoritzat per a treballar com a ambaixada, la seva seu va ser el domicili de Madronita i Max-Klein. La plaça que tenim al costat porta el nom de John Fitzgerald Kennedy en homenatge a l’ambaixada que va haver-hi aquí.

Roman Abt va ser l’inventor del sistema de cremallera per a ferrocarrils, i el tipus d’encreuament per a funiculars, que porten el seu nom, i que están estesos per ferrocarrils de muntanya de tot el món, incloent-hi els cremalleres de Montserrat i Núria i tots els Funiculars de Catalunya

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández 4.

AVINGUDA TIBIDABO Nº18

El Dr. Andreu era una figura popular en la ciutat, li anomenaven “el pastilletes” i desenvolupà també una important tasca com a benefactor i mecenes d’artistes de l’època. Era gran aficionat a la música i oferia vetllades musicals a casa seva. Van passar compositors de renom com Albéniz, Sarasate o Granados. En aquest edifici, havia celebrat audicions el compositor Enric Granados. L’any 1935 es va convertir en els estudis de doblatge de “La Voz de España”, de la família Peris Mencheta. La resta de cases i terrenys es van anar construint a través de la promotora Tibidabo S.A. i passaven a mans d’altres propietaris. 5.

AVINGUDA TIBIDABO Nº24

Casa Ignasi Coll, seu del col·legi Sil. Va ser construïda per Enric Sagnier. Li va valer el premi municipal al millor edifici de l’any 1918. 6.

AVINGUDA TIBIDABO Nº31

Salvador Andreu va comprar els terrenys per 50 mil duros, un preu irrisori en aquell temps Casa Roviralta. Aquests terrenys van ser la primera propietat que va adquirir Salvador Andreu. Fins a finals del segle XIX van ser coneguts com “La Vall del Frare Blanc”. Pertanyien als dominics i era tot un camp de vinyes. Van decidir vendre els terrenys després de la plaga de la Fil·loxera que va patir Catalunya durant la dècada dels vuitanta del S.XIX. Una plaga que va devaluar els terrenys. Els primers compradors van ser la família Parés Cayrol, que tenien terrenys des de l’actual Passeig de Sant Gervasi fins al cim de la muntanya del Tibidabo. Al bell mig tenien una casa pairal4 que es va enderrocar i, del 1903 al 1913, es va construir l’actual Casa Roviralta, per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona com a millor edifici de l’any 1914. Actualment acull el restaurant Asador de Aranda especialitzat en la gastronomia castellana. El xai lletó fet en forn de fang, és la recepta tradicional i aquí encara es conserva. El 1903 va ésser adquirida per l'indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial. La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l'estructura original de la masia però en va canviar totalment l'aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal. Després d'aquesta transformació va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Molts dels carrers que envolten l’avinguda Tibidabo porten noms de socis directes o col·laboradors de la societat “Tibidabo S.A.”: Teodor Roviralta, Román Macaya, Bosch i Alsina, Josep Garí (de Banca Arnús-Garí), el passatge d’Antoni Gassol i el carrer d’Adrià Margarit. 7.

CASA MUNTADAS

Al 1901 la va projectar l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch5 per la família Muntadas. És de les poques cases que encara viu la família hereditària i no ha passat en mans d’empreses.

Actualment, viu Joaquim de Nadal i la seva dona Anna. Joaquim ha servit en política i economia a l’Ajuntament de Barcelona durant un llarg temps: en la època de Narcís Serra, Maragall i Clos. Avui ens convida a passar a casa seva i fer-nos 5 cèntims de la Casa Muntadas en el període de la construcció de l’Avinguda Tibidabo.

4 5

Dels pares o avantpassats. Casa pairal.

Josep Puig i Cadafalch va ser un dels més destacats representants del modernisme català: columnes de l’Exposició Universal i plaça Espanya, La casa de les Punxes o les Caves de Codorniu entre d’altres.

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández 8.

PARC DE LA FONT DEL RACÓ

L'espai ocupat pel Parc de la Font del Racó és fruit de l'adquisició per part de l'Ajuntament de Barcelona de deu solars durant la primera dècada del segle XX. En un d'aquests solars hi havia una de les fonts on els barcelonins anaven a esbargir-se a l'estiu. Quan Nicolau M. Rubió i Tudurí va dissenyar el parc va fer dues coses decisives en el seu traçat: conservar el caire rústec i la vegetació del lloc i convertir la font en el seu centre neuràlgic. Aquest parc va ser el capdavanter d'un cinturó de parcs -aleshores considerats suburbans- al voltant de Barcelona, que Rubió va projectar per dotar d'espais verds el futur teixit urbà de la ciutat en expansió.quan es va dissenyar es va respectar el paisatge preexistent.

PLAÇA DEL DOCTOR ANDREU

Barcelona li rendí homenatge posant el seu nom a la plaça. Al final de l’avinguda hi ha la plaça del Dr.Andreu, amb l’estació inferior del funicular – edifici catalogat-. Va ser el primer funicular introduït a Espanya. La idea del funicular va venir d’un fulletó d’un funicular de Suïssa, un amic del professor de música dels fills del Dr.Andreu va recordar que va portar del seu viatge a Suïssa aquell fulletó, es tractava d’una mena d’ascensor i seria el transport idoni per accedir al Tibidabo. Bonaventura Roig i Queralt va ser l’enginyer triat, que després de viatges a Suïssa per tal d’estudiar els funiculars, va començar les obres. Es va inaugurar el mateix dia que el tramvia blau, el 29 d’octubre del 1901. A Partir d’aquest fet, aquesta va ser la via principal per on

els

barcelonins

pujaven

muntanya.

incorporació del tramvia i el funicular va tenir tan bona acceptació que es va ampliar el recorregut del funicular fins a Vallvidrera, inaugurat al 1905, un projecte també de Tibidabo S.A. Posteriorment es va construir el tramvia de Vallvidrera. Aquest últim, però, va desaparèixer amb la Guerra Civil. El funicular al Tibidabo es va convertir, a la vegada, en un mitjà de transport i en una atracció per si mateix. L’entrada en funcionament del funicular va significar també el tret de sortida de tots el projectes vinculats amb la urbanització del Tibidabo: construcció de la Torre de les Aigües, la carretera de les Aigües (que llavors era l’aqüeducte que la connectava amb les instal·lacions de la Societat Gral. d’Aigües de Barcelona), el Temple Expiatori Sagrat Cor, les xalets de la urbanització El Tibidabo. Al marge d’aquests projectes, s’anava consolidant el gran espai de lleure que donaria lloc al Parc d’Atraccions. La societat explotadora era conscient de la necessitat d’impulsar també establiments hotelers i d’atraccions al Tibidabo. Aquí es troba també el restaurant “La Venta” , el “Mira Blau”.

22 de maig 2013 A càrrec de Sònia Fernández 10. PARC D’ATRACCIONS DEL TIBIDABO Al juny del 1900, l’empresa “Tibidabo S.A.” completava l’expansió de la societat per la muntanya amb l’adquisició d’una finca de 300 metres quadrats que cobria, pràcticament tot el cim del Tibidabo. No deixa de ser significatiu, que aquests terrenys eren, justament, els que havien adquirit l’any 1876 per part de la Junta de Cavallers Catòlics per evitar la construcció d’una casa de joc o una capella protestant. És així com El Tibidabo S.A. va comprar els terrenys als propietaris, si bé es reservava als salesians l’espai que necessitaven per a l’església i se’ls concediren determinades bonificacions en el transport per funicular dels materials necessaris. Aquest acord explica la pacífica coexistència, avui dia, al cim del Tibidabo, de dues activitats tan diverses com una església i un parc d’atraccions. El Parc d’Atraccions és un dels més antics d’Europa. Es va inaugurar el 29 d’octubre de 1901. Una de les principals característiques és que encara es conserven moltes atraccions des dels seus orígens. S’han convertit en joies arqueològiques de l’enginyeria. Durant els seus inicis, Salvador Andreu va incorporar atraccions com Telescopis i prismàtics, Gronxadors, Tir Flobert, jocs de bitlles, els miralls, autòmats, estació de coloms missatgers, etc. La primera atracció va ser l’estació de coloms missatgers que la Real Sociedad Colombófila de Cataluña va inaugurar l’1 de març de 1903 La popularitat del Tibidabo va repercutir en la utilització del tramvia i del funicular. A aquesta popularitat van contribuir nombrosos actes públics que se celebraven a la muntanya: -

7 d’abril 1904  visita d’Alfons XIII a Barcelona. Una visita marcada per la conflictivitat política d’aquell moment. El monarca va pujar al cim en funicular

Octubre 1906  Congrés de la Llengua Catalana. Durant aquests dies un tramvia del Tibidabo anava guarnit amb una senyera fent-ne publicitat.

Festa colombòfila (1906)  Els coloms van ser transportats en tramvia i funicular.

L’atracció més simbòlica del Parc, l’Avió, va ser incorporada en aquesta època, poc abans de morir Salvador Andreu. El Parc incloïa també una gran quantitat d'actes de tots tipus: Cors d'en Clavé, bandes militars, orquestres i ascensions en globus, entre d'altres. Al novembre del 1928, va morir el Dr. Andreu. Va ser en un moment que el

Parc

d’Atraccions

passava

una

les

seves

millors

èpoques

d’esplendor. Exposició Internacional del 1929  Arrel d’aquest esdeveniment, va ser quan la ciutat va guanyar la muntanya del Tibidabo tot seguint el projecte urbanitzador de Salvador Andreu i Grau, un any després de la seva mort. Al Camí del Cel, al Parc d’Atraccions del Tibidabo, hi ha una placa dedicada a la memòria a Salvador Andreu i Grau