II CONGRÉS DE TURISME DE CATALUNYA Jornades prèvies Com Hem de Finançar el Turisme a Catalunya Barcelona, 2 de novembre de 2004
UN ANÀLISI DE LA DESPESA DELS MUNICIPIS TURÍSTICS: APLICACIÓ AL CAS DELS MUNICIPIS ESPANYOLS. Antoni Costa Costa Universitat de les Illes Balears
Introducció
Durant el transcurs dels darrers anys, els municipis situats a zones amb un elevat atractiu turístic, han vingut mostrant la seva preocupació pels efectes que genera l’activitat turística sobre les seves finances. Tal preocupació s’ha fonamentat sobre la base de pressuposar que el caràcter turístic dels municipis es tradueix en un augment substancial de les necessitats de despesa que en cap cas es pot compensar per la part de l’ingrés. Aquest fet donaria lloc (si efectivament es produeix a la pràctica) a un desequilibri
financer
de
caràcter
permanent
que
provocaria
successius
dèficits
pressupostaris, augments de pressió fiscal sobre la població resident o reduccions en el nivell de qualitat a la prestació dels serveis públics locals. Aquest darrer efecte, seria especialment preocupant pel futur de la indústria turística, donat que com es ja conegut el producte turístic inclou un conjunt de bens i serveis públics prestats en gran part pels municipis, la qualitat dels quals afecta a la competitivitat del producte i per tant al futur d’un determinat destí turístic. Amb la intenció de donar una solució al problema abans plantejat, alguns països han optat per creat tributs encaminats a repercutir sobre el visitants al menys una part de l’excedent de cost que presumiblement suposen per a la Hisenda Pública. Els tributs més utilitzats amb aquesta finalitat han set els impostos sobre estades (hotel room tax) que s’han mostrat eficaços en termes d’incidència i exportabilitat. No obstant, la major part de treballs que han analitzat aquest tipus de tributs no han provat si efectivament el caràcter turístic dels municipis comporta més despesa que ingrés o es produeix el cas contrari. L’objectiu d’aquesta ponència no es tant donar una resposta clara a si existeix o no un desequilibri financer als municipis turístics, sinó que bàsicament s’intentarà analitzar perquè els municipis turístics presenten unes majors necessitats de despesa i si aquestes majors necessitats de despesa es tradueixen en una major despesa efectiva. Tot i això, al final de la ponència s’inclouen alguns quadres sobre capacitat fiscal i els ingressos dels municipis, que ens poden donar una idea de la situació financera dels municipis turístics front a la dels no turístics. Per aconseguir el nostre objectiu es plantejaran algunes qüestions a les quals s’intentarà donar una resposta. Les qüestions que ens plantejarem són les següents:
¿Per què els municipis turístics presenten unes majors necessitats de despesa?
Existeixen una diversitat de factors que permeten explicar l’augment de necessitats de despesa dels municipis turístics. No obstant, apuntarem els següents com els més importants: •
Els augments de població, ja siguin deguts a l’existència d’oferta reglada o d’oferta no reglada, suposen un augment dels usuaris de determinats serveis públics que es tradueix en un increment de les necessitats de despesa.
•
Els augments de població poden suposar increments considerables de la densitat de població, la qual cosa pot incidir sobre la taxa de delictes o la congestió del tràfic. Aquest fet, pot augmentar les necessitats de despesa per mantenir constant la qualitat del servei.
•
L’existència d’un turisme molt estacional suposa altes concentracions d’usuaris en moments puntuals. Aquest fet, obliga al municipi a dotar un nivell de infrastructures relacionat amb en nombre d’usuaris màxim del servei.
•
El caràcter turístic dels municipis pot suposar un augment dels preus del factors productius utilitzats pels municipis a l’hora de prestar els serveis. Aquests augments es manifestaran bàsicament en els preus del sol i la construcció.
¿Quina relació manté el turisme amb les competències del municipis?. Quadre 1 Bens i serveis públics locals destinats a la població resident, no resident i/o negocis Vinculació baixa amb turisme
Funcions de despesa
Vinculació mitja amb el turisme
Protecció civil i seguretat ciutadana
• Habitatge i urbanisme
• • •
Seguretat ciutadana Control del tràfic Extinció d’incendis
•
Planejament i règim urbanistic Enllumenat públic Parcs i jardins
• • •
Benestar comunitari
Millora/conservació de l’habitatge
Vinculació alta amb el turisme
Cementiris serveis funeraris
i
• • •
Sanejament i distribució d’aigua Neteja viària Protecció i millora del medi ambient
• •
Infrastructures bàsiques i transports
• •
Cultura
• • •
Biblioteques Cases de cultura Instal·lacions esportives
• •
Sales d’exposicions i palaus de congressos Festes locals de caràcter popular
• •
Construcció i millora de la xarxa viària Captació, conducció i distribució d’aigua Transport públic Senyalització
Museus Protecció del patrimoni històricartístic
Quadre 2 Bens i serveis públics locals destinats a determinats sectors productius Vinculació baixa amb turisme
Funcions de despesa • Regulació comercial
• • •
Agricultura, ramaderia, pesca i les seves infrastructures bàsiques
•
Millora, foment i ordenació d’aquests tipus d’activitats Creació, millora i manteniment d’infrastructures relacionades amb el medi rural
•
Promoció, suport i desenvolupament de la indústria
•
Promoció,transmisió i distribució d’energia
•
Suport a la mineria
Indústria
Energia
Mineria
Mercats centrals o de minoristes Activitats en defensa de la competència Escorxadors
Vinculació mitja amb el turisme •
Foment l’activitat comercial general
de en
Vinculació alta amb el turisme
•
Turisme • •
Construcció, millora, conservació i funcionament d’establiments turístics Oficines de turísme Promoció turística
. Quadre 3 Bens i serveis públics locals destinats bàsicament a la població resident Vinculació baixa amb turisme
Funcions de despesa • Serveis de caràcter general
•
•
Seguretat, protecció i promoció social
• •
Vinculació mitja amb el turisme
Constitució i funcionament dels òrgans de govern Despeses relacionades amb l’administració general de l’entitat
Quotes a mutualitats i seguretat social de funcionaris i personal laboral Atencions de caràcter benèficsocial Atencions a grups en necesitats especials •
Sanitat
•
Creació, conservació i funcionament de centres d’ensenyament de tot tipus
•
Despesa relacionada amb l’administració financera de l’entitat
Educació
Regulació econòmica
Despeses relacionades amb centres de salut de competència municipal.
Vinculació alta amb el turisme
¿Es tradueix el caràcter turístic dels municipis en una major despesa efectiva?
Quadre 4 Estructura de despeses. Classificació funcional 1999 Mostra de 674 municipis espanyols (131 turístics i 543 no turístics) que superen 5.000 habitants
Pressupost de despeses*
1. Serveis de caràcter general 2. Protecció civil i seguretat ciutadana 3. Seguretat, protecció i promoció social 4. Prod. Béns públics de caràcter social 4.1 Sanitat 4.2 Educació 4.3Habitatge i urbanisme 4.4 Benestar comunitari 4.5 Cultura 4.6 Altres serveis comunitaris i socials 5. Prod. Béns de caràcter econòmic 5.1 Infrastructures bàsiques i transports 5.2 Comunicacions 5.3 Infrastructures agraries 5.4 Investigació 5.5 Infor. Bàsica i estadística 6. Reg. econòmica de caràcter general 6.1 Regulació econòmica 6.2 Regulació comercial 7. Reg. Econòmica de sectors productius 7.1 Agricultura, ramaderia i pesca 7.2 Industria 7.3 Energia 7.4 Mineria 7.5 Turisme 8. Ajusts de consolidació 9. Transferències a altres adm. Públiques 0. Deute públic Total despeses
Municipis turístics €/hab 112.51 53.97 65.9 370.57 7.46 33.21 107.17 124.76 92.51 5.46 86.39 81.84 0.55 3.75 0.08 0.14 36.99 33.92 3.05 19.97 1.21 2.38 2.01 0.07 14.29 12.71 9.53 53.25 821.79
% 13.7% 6.6% 8.0% 45.1% 0.9% 4.0% 13.0% 15.2% 11.3% 0.7% 10.5% 10.0% 0.1% 0.5% 0.0% 0.0% 4.5% 4.1% 0.4% 2.4% 0.1% 0.3% 0.2% 0.0% 1.7% 1.5% 1.2% 6.5% 100.0%
Notes: * Obligacions reconegudes en euros per habitant i percentatges. Font: Liquidació dels pressupostos de les entitats local i elaboració pròpia.
Municipis no turístics €/hab 73.46 31.56 67.68 235.86 4.19 23.21 81.82 57.21 61.49 7.93 56.83 53.01 0.66 2.94 0.03 0.16 18.08 15.45 2.62 7.38 1.19 3.14 1.21 0.1 1.71 11.05 7.93 39.76 549.59
% 13.4% 5.7% 12.3% 42.9% 0.8% 4.2% 14.9% 10.4% 11.2% 1.4% 10.3% 9.6% 0.1% 0.5% 0.0% 0.0% 3.3% 2.8% 0.5% 1.3% 0.2% 0.6% 0.2% 0.0% 0.3% 2.0% 1.4% 7.2% 100.0%
¿Es tradueix el caràcter turístic dels municipis en un major ingrés efectiu? Quadre 4 Estructura de despeses i ingressos. Classificació econòmica 1999 Mostra de 674 municipis espanyols (131 turístics i 543 no turístics) que superen 5.000 habitants
Pressupost de despeses i ingressos
Municipis turístics
Municipis no turístics
Despeses de personal Despeses béns corrents i serveis Despeses financeres Transf. corrents Inversions reals Trensf. De capital Actius financers Pasius financers Total despeses
€/hab 249.23 244.34 19.01 58.29 195.74 14.81 1.26 39.12 821.79
% 30.3% 29.7% 2.3% 7.1% 23.8% 1.8% 0.2% 4.8% 100.0%
€/hab 179.67 141.27 12.35 36.89 141.88 7.72 1.23 28.61 549.59
% 32.7% 25.7% 2.2% 6.7% 25.8% 1.4% 0.2% 5.2% 100.0%
Impostos directes Impostos indirectes Taxes i altres Tranf. Corrents Ingressos patrimonials Alienació inversions Tranf. De capital Actius financers Pasius financers Total ingressos
286.84 51.68 193.87 174.92 20.79 19.83 65.42 1.58 60.01 874.99
32.8% 5.9% 22.2% 20.0% 2.4% 2.3% 7.5% 0.2% 6.9% 100.0%
154.31 24.08 90.76 168.08 7.94 14.13 61.97 1.17 40.67 563.14
27.4% 4.3% 16.1% 29.8% 1.4% 2.5% 11.0% 0.2% 7.2% 100.0%
Notes: * Obligacions reconegudes i drets reconeguts en euros per habitant i percentatges. Font: Liquidació dels pressupostos de les entitats local i elaboració pròpia.
¿Per què tenen més ingressos els municipis turístics? Quadre 5 Tipus mitjà i capacitat fiscal 1999 Concepte
Tipus impositiu IBI Coeficient increment IAE Index de situació màxim IAE Index de situació mínim IAE Coeficient increment IVTM Tipus impositiu ICIO Base IBI
Municipis Turístics
Municipis no turístics
0.608 1.334 1.271 0.907 1.286 2.707 31381.92
0.603 1.308 1.248 0.915 1.341 2.707 13521.44
Font: Direcció general del cadastre, “Imposición local: Tipos de gravamen, índices i coeficientes 2000” i elaboració pròpia