EL FINANÇAMENT POSSIBLE DE LA GENERALITAT I DELS AJUNTAMENTS VERS EL TURISME Joaquim Solé Vilanova Catedràtic de Finances Públiques Universitat de Barcelona jsvilanova@eco.ub.es
1. INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquesta ponència és mostrar de forma ordenada els diferents elements que configuren el finançament dels serveis públics adreçats al turisme. Cal posar de relleu les relacions entre el sector turístic i el sector públic, les característiques del serveis públics i els recursos actuals i futurs per a finançar aquests serveis. Cal explicar quins són els models de finançament de la Generalitat i dels municipis i si aquests models estan pensats per finançar aquesta població flotant que és el turisme. La resposta és que ni el sistema de finançament autonòmic ni el sistema de finançament municipal té present el fenomen turístic. Per tant caldrà sondejar les possibles solucions futures a aquesta mancança financera. Solucions que tant haurem de buscar en un canvi en els models com en un canvi d’actituds fiscals dels protagonistes del àmbit turístic: administracions públiques, empresaris turístics i turistes. 2. EL SECTOR TURÍSTIC I L’ECONOMIA NACIONAL El sector turístic és una “indústria” que té un impacte territorial important donat l’efecte multiplicador de l’economia que genera. I això ha de ser tingut en compte pel govern municipal si es tracte d’un àmbit local i pel govern autonòmic si es tracte d’un àmbit regional sobretot si el turisme és forà. Vist des d’un àmbit estatal si el turisme és estranger aquest efecte multiplicador és més evident i més positiu pel país. En aquest cas podem dir que el turisme és una indústria exportadora i el que s’exporten són serveis d’oci. Aquesta activitat exportadora té un efecte molt positiu pel país ja que ajuda a equilibrar la balança de pagaments, i per un país com Espanya on la balança comercial és molt negativa el superàvit que representa la indústria turística és molt beneficiós. Però, a més, a diferència dels cotxes, els teixits o les taronges que un cop fora del país ja no tenen cap efecte intern, els serveis d’oci son vinguts a buscar personalment pels turistes estrangers i durant la seva estança turística aquests es converteixen en consumidors de bens i serveis complementaris (records, vestimenta, espectacles, serveis de restauració i recreació, etc.) del sector privat i del sector públic. Per tant la indústria turística té un doble efecte positiu que no tenen molts altes sectors econòmics: ajuda a reequilibrar la balança de pagaments i té un efecte multiplicador sobre les economies locals, regionals o estatals.
1