|Anàlisi
Judit Juan de Palma
Recorregut Fundació Joan Miró*
EDIFICI FUNDACIÓ JOAN MIRÓ A mitjans del segle XX es va ficar en qüestió la funció dels museus. Joan Miró va voler anar més enllà y va trencar amb la funció del museu com a espai purament expositiu. Volia que el museu fos un lloc de descobriment, reflexió i debat per tots els visitants. Josep Lluís i Sert va ser l’encarregat de dur a terme la construcció de l’edifici aplicant els conceptes de puressa e inspirar-se en l’arquitectura popular mediterrània.
SUMA DE VOLUMS HORITZONTALS INTEGRACIÓ AMB L’ENTORN PERSONALITAT PRÒPIA CONCATENACIÓ D’ESPAIS PATI CENTRAL; ELEMENT DE REFERÈNCIA RECORREGUTS INVOLUNTARIS ESPAIS OBERTS GRANS TERRASSES BONA CIRCULACIÓ
|Context
Esbossos preliminars de l’emplaçament, perspectiva axonomètrica, planta i pla de la Fundació Joan Miró de Barcelona*
ARQUITECTURA MEDITERRÀNEA “La arquitectura tradicional mediterránea es la exuberancia de lo esencial y el esplendor de la vitalidad”
POSICIÓ PRIVILEGIA CONSTRUCCIÓ EN U ÍNTIM I PROPI FORTA PRESÈNCIA D NATURALESA VIDA AL AIRE LLIURE ESPAIS DE TRANSICI ARQUITECTURA DE LA SOMBRA ESPAI DE PORXO O PATI; COR DEL CONJUNT ESPACIAL
CONNEXIÓ INTERIOR-EXTERIOR
ADA UN ESPAI
DE LA
E I SOTA SOSTRE IÓ
PÒRTIC -
|Context
SECCIÓNS EDIFICI FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
ZONES EXTERIOR/ ENTRADES DE LLUM
|Context
Viktor Lowenfeld
|Usuari SIS ETAPES Etapa del garabato (dels 2 als 4 anys) Etapa preesquemática (dels 4 als 7 anys) Etapa esquemática (dels 7 als 9 anys) Etapa del realismo (dels 9 als 12 anys)
Aquest projecte presenta la oportunitat de transformar un espai convencional en un espai d’experimentació que s’haurà d’ubicar dintre de la fundació Miró. L’usuari: Nens de 5-12 anys. Tenint en compte la ubicació del projecte analitzaré el comportament de l’usuari dintre del mateix context: l’art/creativitat. Viktor Lowenfeld va ser professor d’educació artística en l’universitat de Pansalvania i un dels encarregats de desarrollar el camp de l’educació artística als Estats Units. Més tard es va centrar de forma exhaustiva en l’investigació cientifica extreient les seves propies idees sobre els usos terapeutics de les activitats creatives. L’any 1947 va publicar un llibre titulat “Creative and Mental Growth”, on l’autor describía les caracteristiques de les produccions artístiques en cada una de les etapes dels nens.
Etapa del pseudonaturalismo (dels 12 als 13 anys) Etapa de la decisión (dels 13 als 14 anys)
Etapa del garabato (dels 2 als 4 anys)
PRIMER TRAÇ
PRINCIPI D’EXPESSIÓ DIBUIX, PINTURA I PARAULA ESCRITA
DESENVOLUPAMENT DE L’ETAPA TRAÇOS DESORDENATS del garabat té relació amb el tamany del 1* Elnen.tamany En moltes ocacions es dibuixa sense estar mirant el paper ja que el nen es distreu pero segueix dibuixant sense cap control.
TRAÇOS CONTROLATS nen va sent concient que entre els seus movi2* Elments i els traços que realitza hi ha una relació.
D’aquesta forma, entra en acció el control visual i comença a aplicar color i experimentar amb la forma.
TRAÇOS AMB NOM nen atribueix un nom al seu dibuix i per tant, re3* Ellaciona el dibuix amb el su entorn. Ja no es dibuixa sense control sinó que existeix una intenció que potser de moment, només entén el nen.
|Usuari 1*
2*
3*
Etapa preesquemática (dels 4 als 7 anys)
DIFERENTS PERÍODES
EL PROCÉS SIMBÒLIC I LA SEVA RELACIÓ AMB L’APRENENTATGE DE L’ESQUEMA CORPORAL A LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA
|Usuari Davant d’un objecte, el nen/a no dibuixa el que veu sinó que dibuixa tot allò que sap sobre l’objecte que té davant. Per aquest motiu, es pot extreure un testimoni tangible del procès mental del nen/a.
El primer esquema identificable d’un nen és habitualment la figura. Aquesta figura es compòn d’una línia que intenta ser circular on s’incorporen altres petites línies que representen els braços i les cames. Veiem com el nen/a només dibuixa les parts del cos que des del seu punt de vista son les essencials o més importants.
Etapa esquemรกtica (dels 7 als 9 anys)
NOVA ETAPA ESCOLAR
SURGEIXEN NOVES REALITATS ESTACIONAMENT GRร FIC DEGUT A LES DIFICULTATS DELS NOUS APRENENTATGES
|Usuari El nen/a tendeix a la miniaturització que vé donada per l’ensenyança de lectura i escritura que rep durant aquesta etapa. D’altre banda, es comença a aplicar l’ús del color de forma evident i s’ubica al objete/persona en un context especific: Color/espai.
Etapa del realismo (dels 9 als 12 anys)
EL NEN/A SAP QUE PERTANY A UN GRUP
MAJOR REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT REPRESENTACIÓ D’OBJECTES EN MOVIMENT
|Usuari
Etapa del pseudonaturalismo (dels 12 als 13 anys)
EL RESULTAT AGAFA PROTAGONISME
NO ES PREOCUPEN PEL PROCÈS NATURALISME: DIBUXOS EXPRESSIUS I REPRESENTATIUS DE LA REALITAT
|Usuari
Etapa de la decisión (dels 13 als 14 anys)
DESICIÓ PROPIA DE LA TÈCNICA A DESENVOLUPAR
ELECCIÓ SEGONS EL QUE ES VOL OBTENIR
INTENCIONALITAT EN CADA UNA DE LES DECISIÓNS
|Usuari
El mètode Montessori
Característiques Ofereix al usuari un ambient preparat: cada element es vital pel des-
envolupament del nen/a.
edads agrupades Promou la socialització, respecte, soli-
daritat, cooperació, intercanvi de coneixements...
Quèofereix aquestespai?
Oportunitats
de desenvolupar un treball interesant
|Usuari “El ambiente promueve la independencia del niño en la exploración y el proceso de aprendizaje. La libertad y la autodisciplina hacen posible que cada niño encuentre actividades que dan respuesta a sus necesidades evolutivas.” Fundación Argentina María Montessori
L’adult
No és res mes que un observador i guia: ajuda al nen però intenta no influir en cap decisió ni acció.
Elecció totalment lliure de com i amb què desenvolupar una acció.
La llibertat es desenvolupa dins d’uns límits clars marcats per l’espai/mobiliari/ mètode.
Ergonomia infantil
puntsaconsiderar Usuari en ple creixement i desenvolupament. Cada usuari es
troba en una etapa de creixement.
Quinescaracterístiquesha detenirelmobiliari? Adequat a les caracteristíques antropomètriques del nen/a.
Fàcilment adaptable en cada una
de les etapes de creixement.
Disseny accessible.
|Usuari DissenyUniversal Igualtat d’oportunitats per
a tothom.
Dret a accedir, utilitzar i transitar tant en espais pĂşblics
com privats.
100% accessible al usuari.
Blond and Bieber’s Algaemy coloured dyes Win Lodz Design Festival prize*
|Tipologia
Chin Chin Laboratorists by Shai Akram and Andrew Haythornthwaite
|Tipologia
Mobile kitchen
Wins the first NWW Design Award
|Tipologia
Microbial Home by Philips Design
|Tipologia
The Kitchen by Studio Rygalik
|Tipologia
Análisidecadareferent 01
Blond and Bieber’s Algaemy coloured dyes Estructura amb moviment. Disseny lleuger que permet l’experimentació amb els utensilis gràcies a la forma principal de l’estructura Interès
02
Moviment de la estructura Módul de tot una peça Diferents espais
Chin Chin Laboratorists by Shai Akram and Andrew Haythornthwaite Espai de caracter individualitzat. A travès dels elements que l’integren l’estructura es converteix en un espai obert a l’experimentació. Interès
03
Col·locació de lluminàries dirigibles Instal·lacions vistes Lleugeressa de l’estructura
Mobile kitchen
Estructura molt versàtil que permet el muntatge i desmuntatge in situ. El propi usuari pot moure l’estructura d’un lloc a l’altre. Interès
Suministre d’aigua i gas portàtils Moviment de tot el conjunt Lleugeressa
|Tipologia 04
Microbial Home by Philips Design Estructura amb moviment. L’usuari pot decicir la propia forma de l’estructura mitjançant el moviment de cada módul. Interès
05
Experimentació de l’espai Forma de cada módul Ampli espai de treball
The Kitchen by Studio Rygalik
Mobiliari experimental per accions experimentals. Interès
Mobiliari insinuador Zona d’experimentació Lleugeresa en tota l’estructura