Recorregut Fundaci贸 Joan Mir贸*
Judit Juan de Palma
ANĂ€ LIS I
EDIFICI FUNDACIÓ JOAN MIRÓ A mitjans del segle XX es va ficar en qüestió la funció dels museus. Joan Miró va voler anar més enllà y va trencar amb la funció del museu com a espai purament expositiu. Volia que el museu fos un lloc de descobriment, reflexió i debat per tots els visitants. Josep Lluís i Sert va ser l’encarregat de dur a terme la construcció de l’edifici aplicant els conceptes de puressa e inspirar-se en l’arquitectura popular mediterrània.
SUMA DE VOLUMS HORITZONTALS INTEGRACIÓ AMB L’ENTORN PERSONALITAT PRÒPIA CONCATENACIÓ D’ESPAIS PATI CENTRAL; ELEMENT DE REFERÈNCIA RECORREGUTS INVOLUNTARIS ESPAIS OBERTS GRANS TERRASSES BONA CIRCULACIÓ
|Context
Esbossos preliminars de l’emplaçament, perspectiva axonomètrica, planta i pla de la Fundació Joan Miró de Barcelona*
ARQUITECTURA MEDITERRÀNEA “La arquitectura tradicional mediterránea es la exuberancia de lo esencial y el esplendor de la vitalidad”
POSICIÓ PRIVILEGIADA CONSTRUCCIÓ EN UN ESPAI ÍNTIM I PROPI FORTA PRESÈNCIA DE LA NATURALESA VIDA AL AIRE LLIURE I SOTA SOSTRE ESPAIS DE TRANSICIÓ ARQUITECTURA DE LA SOMBRA ESPAI DE PORXO O PÒRTIC PATI; COR DEL CONJUNT ESPACIAL CONNEXIÓ INTERIOR-EXTERIOR
|Context
SECCIONS EDIFICI FUNDACIÓ JOAN MIRÓ
ZONES EXTERIOR/ ENTRADES DE LLUM
|Context
|Usuari SIS ETAPES Etapa del garabato (dels 2 als 4 anys) Etapa preesquemática (dels 4 als 7 anys) Etapa esquemática (dels 7 als 9 anys) Etapa del realismo (dels 9 als 12 anys)
Aquest projecte presenta l’oportunitat de transformar un espai convencional en un espai d’experimentació que s’haurà d’ubicar dintre de la fundació Miró. L’usuari: Nens de 5-12 anys. Tenint en compte la ubicació del projecte analitzaré el comportament de l’usuari dintre del mateix context: l’art/creativitat. Viktor Lowenfeld va ser professor d’educació artística en la universitat de Pennsilvània i un dels encarregats de desenvolupar el camp de l’educació artística als Estats Units. Més tard es va centrar de forma exhaustiva en la investigació científica extraient les seves pròpies idees sobre els usos terapèutics de les activitats creatives. L’any 1947 va publicar un llibre titulat “Creative and Mental Growth”, on l’autor descrivia les característiques de les produccions artístiques en cada una de les etapes dels nens.
Etapa del pseudonaturalismo (dels 12 als 13 anys) Etapa de la decisión (dels 13 als 14 anys)
VIKTOR LOWENFELD
Etapa del garabato (dels 2 als 4 anys)
PRIMER TRAÇ
PRINCIPI D’EXPESSIÓ DIBUIX, PINTURA I PARAULA ESCRITA
DESENVOLUPAMENT DE L’ETAPA TRAÇOS DESORDENATS del gargot té relació amb la mida del nen. 1* LaEn mida moltes ocasions es dibuixa sense estar mirant el paper, ja que el nen es distreu però segueix dibuixant sense cap control.
TRAÇOS CONTROLATS nen va sent conscient que entre els seus mo2* Elviments i els traços que realitza hi ha una relació. D’aquesta forma, entra en acció el control visual i comença a aplicar color i experimentar amb la forma.
TRAÇOS AMB NOM nen atribueix un nom al seu dibuix i per tant, 3* Elrelaciona el dibuix amb el seu entorn. Ja no es
dibuixa sense control sinó que existeix una intenció que potser de moment, només entén el nen.
|Usuari 1*
2*
3*
Etapa preesquemática (dels 4 als 7 anys)
DIFERENTS PERÍODES
EL PROCÉS SIMBÒLIC I LA SEVA RELACIÓ AMB L’APRENENTATGE Davant d’un objecte, el nen/a no dibuixa el que veu sinó que dibuixa tot allò que sap sobre l’objecte que té davant. Per aquest motiu, es pot extreure un testimoni tangible del procès mental del nen/a.
DE L’ESQUEMA CORPORAL A LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA El primer esquema identificable d’un nen és habitualment la figura. Aquesta figura es compon d’una línia que intenta ser circular on s’incorporen altres petites línies que representen els braços i les cames. Veiem com el nen/a només dibuixa les parts del cos que des del seu punt de vista són les essencials o més importants.
|Usuari
Etapa esquemática (dels 7 als 9 anys)
NOVA ETAPA ESCOLAR SORGEIXEN NOVES REALITATS ESTACIONAMENT GRÀFIC DEGUT A LES DIFICULTATS DELS NOUS APRENENTATGES
El nen/a acostuma a la miniaturització que ve donada per l’ensenyança de lectura i escriptura que rep durant aquesta etapa. D’altra banda, es comença a aplicar l’ús del color de forma evident i s’ubica a l’objecte/ persona en un context específic: Color/espai.
|Usuari
Etapa del realismo (dels 9 als 12 anys)
EL NEN/A SAP QUE PERTANY A UN GRUP
MAJOR REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT
REPRESENTACIÓ D’OBJECTES EN MOVIMENT
|Usuari
Etapa del pseudonaturalismo (dels 12 als 13 anys)
EL RESULTAT AGAFA PROTAGONISME NO ES PREOCUPEN PEL PROCÈS
NATURALISME: DIBUXOS EXPRESSIUS I REPRESENTATIUS DE LA REALITAT
|Usuari
Etapa de la decisión (dels 13 als 14 anys)
CRITERI
DESICIÓ PRÒPIA DE LA TÈCNICA A DESENVOLUPAR
ELECCIÓ SEGONS EL QUE ES VOL OBTENIR
INTENCIONALITAT EN CADA UNA DE LES DECISIÓNS
|Usuari
El mètode Montessori
Característiques Ofereix a l’usuari un ambient preparat: cada element es vital pel des-
envolupament del nen/a.
edads agrupades Promou la socialització, respecte, soli-
daritat, cooperació, intercanvi de coneixements...
Quèofereix aquestespai? Oportunitats
per desenvolupar un treball interessant
|Usuari “El ambiente promueve la independencia del niño en la exploración y el proceso de aprendizaje. La libertad y la autodisciplina hacen posible que cada niño encuentre actividades que dan respuesta a sus necesidades evolutivas.” Fundación Argentina María Montessori
L’adult
No és res més que un observador i guia: ajuda al nen però intenta no influir en cap decisió ni acció.
Elecció totalment lliure de com i amb què desenvolupar una acció.
La llibertat es desenvolupa dins d’uns límits clars marcats per l’espai/mobiliari/ mètode.
Ergonomia infantil
puntsaconsiderar Usuari en ple creixement i desenvolupament. Cada usuari es
troba en una etapa.
Quinescaracterístiquesha detenirelmobiliari? Adequat a les característiques antropomètriques del nen/a.
Fàcilment adaptable en cada una
de les etapes de creixement.
Disseny accessible.
|Usuari
DissenyUniversal Igualtat d’oportunitats per
a tothom.
Dret a accedir, utilitzar i transitar tant en espais públics
com privats.
100% accessible a l’usuari.
Blond and Bieber’s Algaemy coloured dyes Win Lodz Design Festival prize*
|Tipologia
Chin Chin Laboratorists by Shai Akram and Andrew Haythornthwaite
|Tipologia
Mobile kitchen
Wins the first NWW Design Award
|Tipologia
Microbial Home by Philips Design
|Tipologia
Anàlisidecadareferent 01
Blond and Bieber’s Algaemy coloured dyes Estructura amb moviment. Disseny lleuger que permet l’experimentació amb els utensilis gràcies a la forma principal de l’estructura Interès
02
Moviment de l’estructura Mòdul: una peça Diferents espais
Chin Chin Laboratorists by Shai Akram and Andrew Haythornthwaite Espai de caràcter individualitzat. A travès dels elements que l’integren l’estructura es converteix en un espai obert a l’experimentació. Interès
03
Col·locació de lluminàries dirigibles Instal·lacions vistes Lleugeresa de l’estructura
Mobile kitchen
Estructura molt versàtil que permet el muntatge i desmuntatge in situ. El mateix usuari pot moure l’estructura d’un lloc a l’altre. Interès
Subministre d’aigua i gas portàtils Moviment de tot el conjunt Lleugeresa
|Tipologia
04
Microbial Home by Philips Design Estructura amb moviment. L’usuari pot decidir la pròpia forma de l’estructura mitjançant el moviment de cada mòdul. Interès
05
Experimentació de l’espai Forma de cada mòdul Ampli espai de treball
The Kitchen by Studio Rygalik
Mobiliari experimental per accions experimentals. Mobiliari insinuador Interès Zona d’experimentació Lleugeresa en tota l’estructura
FU NDA C I Ó J OA N MIR Ó
I CAL AILCC IO L I C I IO O C I A CL I A O O
I
REC INV OR B O OL RE GRN UN GU TS T A T A A E ES R N C RIS I S R PA A RC IS SS U OBES LA CI ER Ó TS
FORTA PRESÈNCIA DE LA NATURALESAMOBILE LLIUREKITC RI E HEN L AIRE VIDA A STRE IA L O S O IL SIB I SOTA PORXB S O I DE CE ESPA RTIC MRA AC O PÒ CTU RA ITE MB QU SO AR LA DE Ó DE IS ICI PA S ES RAN T
VI L Y K A I LO TO N S R E SO W R SSE ER D EN I IV S O E D T FE UN T È N LD M O M
A O AC CO OA I O
|Proposta Elecció de l’espai Un cop fet l’anàlisi espacial de la Fundació Joan Miró he decidit centrar-me en l’espai de la cafeteria.
Interès
Conservació dels recorreguts actuals Espai totalment rodejat pel museu (rodejat d’art) Pati del Garrofer (element de vitalitat) Connexió interior-exterior Connexió amb la naturalesa Espais de transició (arquitectura mediterrània) Llum natural
Tipologia d’espai Durant les investigacions sobre l’usuari he trobat moltes correspondències, similituds i inquietuds que m’han portat a pensar en un tipus d’espai molt concret on l’experimentació, la creativitat i l’aprenentatge de cada usuari s’esprem al màxim.
Espai d’aprenentatge mitjançant l’art aplicat a la cuina. Espai per potenciar el mètode Montessori Espai d’experimentació amb el menjar Espai per potenciar el desenvolupament creatiu de l’usuari FUNCIONAMENT DEL TALLER: Aquest taller està dissenyat per nens d’entre 7 - 12 anys. La intenció d’aquest projecte és que l’usuari sigui capaç de desenvolupar tot un procés creatiu mitjançant un sistema educatiu alternatiu basat en la independència de l’usuari. LLIBERTAT I AUTODISCIPLINA. Un dels punts més atractius és la diversitat d’edat dels usuaris que part en el taller. Com em vist en l’anàlisi, el mètode Montessori agrupa en un mateix espai nens de diferents edats per tal d’enriquir l’aprenentatge de cada nen/a. D’aquesta forma, es promou l’intercanvi d’idees, la cooperació entre els usuaris, la solidaritat....
APRENENTATGE COMÚ APRENENTATGE INDIVIDUALITZAT COOPERACIÓ, INTERCANVI D’IDEES... DIVERSITAT D’EDATS, CONEIXEMENTS...
|Proposta El primer espai gira entorn un element molt important: L’arbre del garrofer. L’espai 1 anomenat Collint art compte amb un hort on els usuaris hauran d’escollir un seguit d’aliments que colliran ells mateixos en conjunt amb els companys i sota criteri propi.
1
Un cop feta la recollida d’aliments, l’espai 2 anomenat taller Miró entra en acció. Aquí els usuaris entren en una fase d’aprenentatge comú, ja que han d’escollir conjuntament una obra de Joan Miró en la qual es referenciaran a l’hora d’experimentar amb el menjar.
2
Mitjançant la transició de l’exterior a l’interior els usuaris arriben a l’espai 3 anomenat Acció! Aquest espai està dissenyat per potenciar la creativitat de cada usuari a nivell individualitzat. D’altra banda, també hi han espais dedicats a l’aprenentatge en comú.
3 4
Per últim, l’espai 4 anomenat compartim l’art! està destinat a la posada en comú dels experiments de cada usuari. Aquí es comparteixen coneixements, mètodes, processos, resultats...
TRANSICIÓ ENL’ESPAI ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU
RA
RA
ES DO CU NA LT
ES DO CU NA LTU
RA
UR
A
Cada espai multiplica els coneixements de l’usuari. En comú: Els usuaris comparteixen processos, metodologies...
Escala 1:200
De forma inconscient l’usuari segueix un procès lògic i ordenat En solitari: l’usuari reflexiona, decideix i aplica nous mètodes
DISPOSICIÓ DEL’ESPAI ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU
RA
RA
ES DO CU NA LT
ES DO CU NA LTU
RA
UR
A
APRENENTATGE COMÚ APRENENTATGE INDIVIDUAL
Escala 1:200
COLLINTART ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU R
RA
Escala 1:500
A
ES DO CU NA LT
Escala 1:250
UR
A
ES DO CU NA LTU
RA
ESPAI 1
Escala 1:100
La primera fase del procés creatiu. És el moment de collir vegetals o fulles que hi han plantats a l’hort. Aquests vegetals seran més tard, l’eina d’experimentació de cada usuari i per aquest motiu l’elecció es du a terme abans que l’usuari sàpiga el quadre en el qual s’haurà de referenciar. Seleccionar les eines abans de saber quin projecte s’haurà de dur a terme fa que el nen/a es vegi obligat a resoldre un problema amb uns elements concrets.
TALLER MIRÓ ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU R
ES DO CU NA LT
RA
UR
A
Escala 1:100
Escala 1:500
ES DO CU NA LTU
RA
A
ESPAI 2
Escala 1:100
El taller es divideix en dos grups. Els integrants de cada grup s’han de ficar d’acord en l’elecció d’una obra de Joan Miró ja que l’hauràn de representar mentres experimenten amb les densitats, formes i colors dels aliments. L’espai taller Miró es una de les fases més importants ja que la decisió col·lectiva serà un element clau en el resultat final.
ESPAI 2
ACCIÓ! ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU R
RA
Escala 1:500
A
ES DO CU NA LT
ES DO CU NA LTU
RA
UR
A
TAULA D’EXPERIMENTACIÓ (individual) NEVERES NATURALS I PRESTATGES (comú) AIGÜERA (comú)
ESPAI 3
Escala 1:100
En aquest espai es combinen inconscientment dos tipus d’aprenentatge; el comú i l’individualitzat. Gràcies a la disposició del mobiliari l’usuari camina per recorreguts totalment involuntaris a mesura que va desenvolupant el mateix projecte. Cada taula compte amb una pissarra on el nen/a va recopilant l’experiència del procés d’experimentació. Per tal de compartir finalment els procès amb tots els companys, hi han parets de pissarra distribuïdes al llarg de l’espai 3. D’aquesta forma l’espai queda envoltat de processos, metodologies i experiències dels mateixos usuaris.
Cada taula per experimentar acull dos usuaris per tal de potenciar el treball col·laboratiu dintre del treball individual. El material que predomina és la fusta de pi, un material molt porós que a la llarga permetrà crear un mosaic de taques. Per tant l’objectiu és:
Crear un mosaic involuntari a sobre de l’espai de treball Tractar el taulell com un llenç i no com una taula
ESPAI 3
Usuari 1 Usuari 2
COMPARTIM L’ART ES DO CU NA LTU
ES DO CU NA LTU R
RA
Escala 1:250
Escala 1:500
A
ES DO CU NA LT
UR
A
ES DO CU NA LTU
RA
ESPAI 4 L’espai 4 és la fase final de tot el taller. En aquest espai cada nen ha d’explicar tant el plat que ha elaborat com el procès d’experimentació que ha seguit. Per tant, és un espai on de forma grupal s’analitzen els resultats i els mateixos nens són conscients que des d’un mateix punt de partida es poden obtenir resultats molt diversos.
Escala 1:100
Cal destacar que el plat elaborat per l’usuari pot ser comestible o no, ja que el més important d’aquest taller és l’experimentació a través de la manipulació dels aliments.
REINTERPRETACIÓ DE LA FORMA REPRESENTACIÓ DE LES DENSITATS DISPOSICIÓ DEL CONJUNT APLICACIÓ DEL COLOR
REINTERPRETACIÓ DE LA FORMA REPRESENTACIÓ DE LES DENSITATS DISPOSICIÓ DEL CONJUNT APLICACIÓ DEL COLOR
REINTERPRETACIÓ DE LA FORMA REPRESENTACIÓ DE LES DENSITATS DISPOSICIÓ DEL CONJUNT APLICACIÓ DEL COLOR
DETALL CONSTRUCTIU TACS DE FUSTA La taula per experimentar està pensada com una estructura totalment desmuntable. Per aquest motiu, totes les peces es poden encaixar entre si mitjançant tacs de fusta.
Escala 1:20
Escala 1:20
DETALL CONSTRUCTIU
Render
Render
Render
Maqueta
Maqueta
Maqueta
Bibliografia
. 2015. . [ONLINE] Disponible a: http://www.lignumfacile.es/procesos/index2.php?no_html=1&option=com_xestec&task=getPdf&idfila=140&idtabla=514&idth=92980. [Consultat 2 de maig 2015]. Cómo idear un FoodLab - Medialab-Prado Madrid. 2015. Cómo idear un FoodLab Medialab-Prado Madrid. [ONLINE] Disponible a: http://medialab-prado.es/article/como_ idear_foodlab. [Consultat 10 de maig 2015].
2013 Eat-Drink-Design Awards: Best Temporary Design | ArchitectureAU . 2015. 2013 EatDrink-Design Awards: Best Temporary Design | ArchitectureAU . [ONLINE] Disponible a: http://architectureau.com/articles/2013-eat-drink-design-awards-best-temporary-design/. [Consultat 10 de Maig 2015]. laboratory of food analysis by lefebvre lise + morel maxime. 2015. laboratory of food analysis by lefebvre lise + morel maxime. [ONLINE] Disponible a: http://www.designboom.com/design/laboratory-of-food-analysis-by-lefebvre-lise-morel-maxime/. [Consultat 10 de maig 2015]. Studio Rygalik. 2015. Studio Rygalik. [ONLINE] Disponible a: http://www.studiorygalik. com/the-kitchen/. [Consultat 10 de maig 2015]. AMKK（東 信、花樹研究所） » ISETAN GLOBAL GREEN 2012. 2015. AMKK（東 信、花 樹研究所） » ISETAN GLOBAL GREEN 2012. [ONLINE] Disponible a: http://azumamakoto.com/?p=2475. [Consultat 10 de maig 2015].
El mètodo Montessori. 2015. El mètodo Montessori. [ONLINE] Disponible a: http://www. fundacionmontessori.org/Metodo-Montessori.htm. [Consultat 10 de maig 2015]. María Montessori, la pedagogía de la responsabilidad. 2015. María Montessori, la pedagogía de la responsabilidad. [ONLINE] Disponible a: http://www.uhu.es/cine.educacion/ figuraspedagogia/0_montessori.htm. [Consultat 10 de maig 2015]. Viktor Lowenfeld - Wikipedia, la enciclopedia libre. 2015. Viktor Lowenfeld - Wikipedia, la enciclopedia libre. [ONLINE] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Viktor_Lowenfeld. [Consultat 10 de maig 2015]. Portada | Fundació Joan Miró. 2015. Portada | Fundació Joan Miró. [ONLINE] Disponible a: http://www.fmirobcn.org/index/. [Consultat 2 maig de 2015]. LOWENFELD. 2015. LOWENFELD. [ONLINE] Disponible a: http://www.d.umn.edu/~jbrutger/Lowenf.html. [Consultat 10 de maig 2015]. . 2015. . [ONLINE] Disponible a: http://www.meda-corpus.net/libros/pdf_livre_atm/atm_ esp/02-atm_esp.pdf. [Consultat 13 de maig 2015]. . 2015. . [ONLINE] Disponible a: http://www.creatividadysociedad.com/articulos/19/ La%20cocina%20y%20la%20experiencia%20culinaria.pdf. [Consultat 13 de maig 2015]. . 2015. . [ONLINE] Disponible a: http://www.csi-f.es/archivos_migracion_estructura/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n22/nivel_educacion_infantil_titulo_etapas_desarrollo_grafico_en_educacion_infantil_autora_esther_hervas_anguita.pdf. [Consultat 13 de maig 2015].