En Giotto és una papallona. Bé, en
3
realitat és una eruga. Només li cal construir-se el seu propi capoll
però... pesa massa! Què passarà
amb en Giotto? Serà una eruga per
sempre més?
en
giotto l’eruga
giotto
anys
marco paschetta & Luca blengino el meu primer còmic
mamut
PRIM
CÒMIC ER
9
9 788415 051176
EL ME U
marco paschetta & Luca Blengino
en
giotto l’eruga
Guió i dibuixos: Luca Blengino & Marco Paschetta
Directors de la col·lecció Maxi Luchini + Ed
Disseny de la col·lecció Immaculada Bordell
6 COL · LECcIó MAMUT
contacto@mamutcomics.com © Marco Paschetta & Luca Blengino © Bang. ediciones, maig 2011 contacto@bangediciones.com Tots els drets reservats Imprimeix: Tien Wah Press, Malàisia 2011
Més informació:
mamut-comics.blogspot.com www.mamutcomics.com
Has pensat alguna vegada...
...d’on neixen les papallones?
En realitat, quan una papallona neix, no és ni molt menys una papallona...
Quan neix, una papallona és una eruga.
ó animal. n u , r i í És a d o menys aix més 6
Les papallones són boniques, amb les seves ales multicolors...
Les erugues, en canvi, són molt poca cosa... Semblen caquetes verdes...
El cuc cornut (viu a les selves on plou molt)
El cuc sorpresa (viu a les pomes) El cuc de les ratlles vermelloses
Al món hi ha milers d’erugues i cucs diferents. Aquí en teniu uns quants exemples.
L’eruga peluda (no el trepitgis, diuen que porta mala sort)
El cuc de la col (que viu entre les fulles d’una coliflor)
Però tots els cucs i erugues del món tenen una cosa en comú...
A tots... ...els agrada menjar!
Verdura, fruita, flors i fulles...
També la gespa del parc... Una eruga sempre té lloc per a un aperitiu!
Són golafres de debò…
8
Aleshores, quan s’han omplert bé la panxa...
Els cucs se’n van al llit. Construeixen amb calma el seu bressol, que nosaltres els humans anomenem “capoll”.
Un petit sac de dormir, penjat d’una branca, on els cucs es tanquen durant unes setmanes...
I mentre dormen, es transformen.
Deixen que el vent els gronxi... I dormen.
I al final, quan el capoll s’obre...
9
El cuc ha desaparegut. Al seu lloc hi tenim una papallona de molts colors!
Em pregunto si totes aquelles papallones que volen de flor en flor...
Recorden quan nomĂŠs eren unes erugues petites, com caquetes verdes. 10
CAPÍTOL 1
LA DIETA D’EN GIOTTO
Un matí de primavera...
Un crit va espantar tota la gespa del parc.
TINC GANA!
Gana! Gana! Gana!
Co en Gm podeu iot ve pecuto és mure, liar. olt
En Giotto és l’única eruga a la qual no li agraden les fulles. PUAH!
Aquesta eruga s’anomena Giotto.
En efecte...
12
I tampoc no li agraden els fils d’herba.
La dieta d’en Giotto és molt particular, de debò.
Ni els suculents fruits del bosc.
Ni els pètals de rosa.
Per esmorzar vull... Cotó de sucre!
De fet, aquesta història va començar fa molt de temps.
13
Quan en Giotto era petit, s’afartava de fulles com totes les altres erugues del jardí, és clar...
Alguna cosa va caure del cel, just al costat del seu arbust.
Però un dia...
En Giotto no havia vist mai res de semblant en tota la seva vida.
Semblava... el pètal d’una enorme flor groga.
En Giotto volia fugir...
Però llavors li va arribar l’olor.
Aquest pètal groc i cruixent feia molt bona olor! 14
I així, gràcies a una patata fregida...
...caiguda de la bossa d’un nen que esmorzava al parc abans d’anar a l’escola...
En Giotto no havia tastat mai una cosa tan bona com aquesta fulla cruixent.
...van començar els desastres. El menjar dels humans és MILLOR que el de les erugues.
I aquell dia va prometre...
Ja n’hi ha prou d’herba sense gust, de fulles i fruits del bosc... D’avui en endavant...
Només menjaré les llaminadures dels nens!
15