Grot el goblin enamorat
Guió i dibuixos: Luca Blengino + Marco Paschetta
Directors de la col·lecció Maxi Luchini + Ed
Disseny de la col·lecció Immaculada Bordell
Traducció de l’italià Diana Argelich
6 COL · LeCcIó MaMUT
contacto@mamutcomics.com © Luca Blengino + Marco Paschetta © Bang. ediciones, setembre 2013 contacto@bangediciones.com Tots els drets reservats Dipòsit legal: B.19962-2013 Imprimeix: INO, spain Més informació:
mamut-comics.blogspot.com www.mamutcomics.com
Escolteu…
Aquesta és la trista història d’en GrotGrot Krank, anomenat el Pestilent, conegut també com el Sanguinari…
Un dels goblins, sens dubte, més respectats i temuts de tota la seva salvatge tribu…
I de com la seva vida de saquejos i robatoris va ser interrompuda per un esdeveniment inesperat…
Habiten al cor de les profundes cavernes, perquè detesten la llum del sol.
I només després de la posta de sol, aquestes criatures pestilents surten al descobert, per perpetrar les seves fosques maquinacions…
Els goblins viuen a les Muntanyes Blaves, ben lluny dels pobles dels éssers humans…
El goblin mitjà és:
xim ple
t puden
egoista
lleig
ic ipàt ant
ava r
…i no acostuma a tenir amics, llevat que siguin altres goblins.
Entre totes les criatures salvatges, els goblins són les més temudes dels pobles de les Grans Planures…
Els pastors i els pagesos estan sempre enfeinats construint tanques i excavant fossats per defensar-se de la seva amenaça.
Així doncs, les aficions d’aquestes criatures tan ordinàries són:
Espantar els humans i rapinyar-los les provisions.
Incendiar-los els graners.
Robar-los els galliners.
Raptar noies indefenses…
I idear trampes per als cavallers valents que intenten alliberar-les.
En resum…
No és difícil d’entendre perquè, a les Grans Planures, els goblins són odiats com els pitjors desastres naturals.
Òbviament, als goblins no els feia res ser temuts o menyspreats…
Vivien lliures, salvatges, rebels…
I orgullosos de tots els desastres que feien!
La nostra història comença una nit de lluna plena, prop de la granja d’en Leopoldo Viticcio, el conreador de carbasses…
Estúpids gossos guardians… em feu llàstima!
Ah! Au va, calleu!
Seguiu servint fidelment l’amo que us té lligats amb cadena…
...mentre en canvi, podríeu viure lliures, com jo…
No us entenc pas!
Aquí t Grot- eniu en Grot Kran el terr ible g o k, blin!
En Grot-Grot Krank (Grot, per als amics) era un goblin veritablement detestable…
Si un goblin normal era brut, en Grot era llardós. Si un goblin normal era estúpid, ell era un idiota integral.
Fins i tot per als estàndards, que ja eren molt baixos, dels altres goblins.
Si un goblin normal era malvat, ell era un autèntic canalla!
Per tots aquests motius, en Grot era considerat l’heroi de la seva tribu.
Un exemple a seguir, un mite dels de debò.
Si més no, fins aquella nit tan, tan dissortada…
Us he dit que estiguéssiu callats, sacs de puces!
Deixeume robar tranquil!
Tothom sap que el vell Leopoldo Viticcio és sord com una tàpia…
És veritat, cadellet. No es despertarà mai…
Ja podeu bordar fins demà, que no es despertarà mai!
Però sí que ho farà tot el veïnat.
I casualment tots nosaltres ens morim de ganes…
...de donar una lliçó a un lladregot com tu.
Quiet!
Torna aquĂ!
No m’atrapareu mai, pobres babaus!
Bah, pitjor per a ell. Ha caigut. Llàstima.
I tant... d’allà ningú no en torna!
aaaa aahh!
Però on són?
Què ha passat?
Està tot fosc. Socors!
Què és aquest lloc?
Ai, pobre, pobre Grot…
Si hagués sabut quin era, el lloc on s’endinsava…
Era el bosc encantat!
Hagués sortit cames ajudeu-me!
Un lloc màgic del qual fins i tot els éssers humans fugien.
Era un bosc vell com el món, poblat de criatures fantàstiques...
...unicorns i follets…
És a dir, el pitjor lloc on un goblin com ell podia anar a parar...
…esperits de la natura i gnoms bondadosos…
Però tot això, en Grot-Grot Krank no ho podia saber…
I així va ser…
...com el nostre desventurat heroi va trobar el seu trĂ gic destĂ.
Vaja… Em sembla que m’he perdut.
A mida que en Grot avançava, es perdia encara més, en aquella selva embruixada.
Quan de sobte…
Una claredat misteriosa li va cridar l’atenció!
En Grot la va seguir, tot pensant que seria la sortida de la selva.
?
Però s’equivocava…
Oh, és clar…
En tota la seva vida, en Grot no havia vist mai una Fada dels Llacs…
Són criatures raríssimes i màgiques, que gràcies a la pols lluent de les seves ales fan florir nenúfars als llacs... El capsigrany d’en Grot no coneixia aquesta història...
Però aquella noieta encantadora d’ales de papallona i cabells blavosos, d’alguna manera...
...li va fer bategar el cor encara més fort.
!
...D’allò... Ep, què vols de mi?! Fuig, papallona lletja i estrafeta!
Ai!
Si t’atrapo t’arrenco les ales i me’n faig una flassada nova!
Sóc un goblin d’allò més ferotge, saps?
I després et…
Et…