11
És hora de despertar a en Robert. Fa massa temps que dorm al seu cau i els seus amics el necessiten per a poder jugar a cartes! Una curiosa beguda de trèvols, visites a casa dels amics, un partit de futbol diferent a la resta... Hi ha un munt de coses a fer i a descobrir al bosc EL ME U
en robert
enlloc de quedar-se dormint a casa!
9
lucie deroin
anys
mamut
el meu primer còmic
9 788494
069505
el meu primer còmic
mamut
IBIC: YFW ISBN: 9788494069505
PRIM
CÒMIC ER
Lucie deroin
Guió i dibuixos: Lucie Deroin
Directors de la col·lecció: Maxi Luchini + Ed
Disseny de la col·lecció: Immaculada Bordell
Traducció Manu Vidal
6 COL·LECcIó MAMUT
contacto@mamutcomics.com © Lucie Deroin © Bang. Ediciones, març 2014 contacto@bangediciones.com Tots els drets reservats Imprimeix: INO, Espanya 2014 Dipòsit legal: DL B 5090-2014
Més informació:
mamut-comics.blogspot.com www.mamutcomics.com
Robert
Eduard
Touffik
Camil
Hortènsia
Edit
Llucià
Violeta
Angelo
Moltes gràcies als meus companys del taller de la Rouge Porte: Anne, Claire, Laurent i Noémie, pels seus consells i el seu preciós recolçament durant la creació d’aquest llibre entre 2010 i el 2013.
En Robert no vol sortir.
Els seus amics es comencen a avorrir de debò.
Ja fa un temps que dura.
Els falta un quart jugador!
Jugar al pòquer sent tres és un pal!
Sempre podem jugar al mentider. Sí, però no és tan divertit.
A més, abans de cada partida de pòquer, en Robert els preparava una deliciosa beguda a base de trèvols. L’havia batejat com:
A l’Edit li agradava per les seves notes afruitades d’estiu.
El raflu!
En Llucià li trobava un gust a flors i a primavera.
L’Eduard es tornava boig amb els seus perfums de tardor.
Pòquer! Compte que sembla que està en ratxa.
Escala! Tinc un as! He guanyat!
P rrr t
I jugaven tota la tarda. Què bé s’ho passaven.
6
Però ara tot és diferent. Només podem jugar al mentider, ara. Quin pal el mentider.
Anem a buscar a en Robert.
Hem de fer una altra cosa.
En Robert està ben tapat amb la seva manta. A vegades somia que és un cuc de terra.
7
D’altres somia que és una formiga que vola.
Fa calor. Se sent bé tot sol.
Pensa en un munt de coses importants:
“Per què les fulles són verdes?”
Però… tot es mou!
Potser perquè les plantes beuen aigua verda, i això els dóna el color.
“Llavors, per què l’aigua que bevem és transparent?”
“Pot ser perquè…”
EH!
En Robert acaba per obrir els ulls.
8
Ufa! Eh, apagueu el llum!
Umpf
p po
Uuplaa!
Som-hi!
La meva trompa!
Ai
Eh!
La meva panxa!
Au!
Els meus ulls!
Bon dia, Robert!
Poc a poc, en Robert s’acostuma a la llum.
Reconeix els seus amics! Però…
Però…
Què passa?
9
Però…
T’estaves a punt de convertir en una manta!
Però… quant he dormit?
Ho tinc per tot arreu! Snif…
Bé…
No volíem molestar-te.
Uns tres mesos.
Què no us n’adoneu? Tres mesos! Podríeu haver vingut abans! Mireu quina pinta tinc!
Què?!
Hem vingut diverses vegades, i tu semblaves estar tan bé…
No té mala pinta.
Tinc una tieta que va tenir una cosa similar i li va marxar de seguida.
Sigui com sigui, estic content de veure-us.
No pateixis!
10
Juguem al pòquer?
Pff...
Lirolailolii
En Touffik està gelós.
OH, bon dia, Touffik!
En Robert el posa dels nervis.
Porto refrescos als meus amics.
Els he fet jo. S’anomena “Raflu”. Prova!
En Robert li posa dels nervis, amb tots els seus amics.
En Robert l’exaspera amb el seu somriure d’imbècil.
11
I què tal?
No és tan bo.
Bé, doncs marxo.
“Tinc un munt d’amics” , “Soc jo qui l’ha fet” , “Canto al bosc” , “i soc supersimpàtic” , nya nya nya nya…
En Touffik es pregunta què farà aquesta tarda.
12
Sí, això, marxa.