NOTICIES
Casa Amèrica Catalunya Còrsega 299, entresòl – 08008 Barcelona
> Sumari
El futur metropolità
Edita Àrea Metropolitana de Barcelona Carrer 62, núm 16-18 Zona Franca 08040 Barcelona Telèfon: 932 235 151 Fax: 935 069 547 Consell de redacció Rubén Camacho, Manel Cervera, Enric Folch Anna González, Carles Marín, Joan Miquel Roca, Xavier Sabaté i Rocío Terán Direcció Xavier Sabaté Coordinació Rubén Camacho Redacció Manel Cervera, Oriol Costa, Carles Marín, Anna González i Rocío Terán Direcció creativa Enric Folch Fotografia Carolina García Assessoria lingüística Anna Canals Projecte gràfic i maquetació STV Disseny Impressió System BCN Tiratge 3.000 exemplars Distribució Manipulats i Enviaments Dipòsit Legal B-5562-2006 ISSN 1885/9666 La revista ÀMB no es fa responsable de l’opinió expressada en els articles signats. La revista ÀMB està impresa en paper ECF.
El futur metropolità
>3
Reportatge L’Àrea Metropolitana de Barcelona, un govern útil per als ciutadans i les institucions >4
>4
Entrevista ÀMB-Joan Clos, alcalde de Barcelona i president de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB > 14
Municipis Cornellà de Llobregat, projectes i inversions per a la ciutat del futur
ÀMB Revista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’Àrea Metropolitana de Barcelona estrena revista; una publicació que vol ser la veu d’aquest territori entès com un tot, com una gran ciutat de ciutats en què cada una se sap singular i autònoma i alhora necessitada del suport del conjunt. La metròpoli existeix, funciona, treballa i fa moltíssimes coses absolutament necessàries i transcendentals per a la vida dels més de tres milions de persones que hi habitem: des de la gestió ambiental a l’habitatge, des de l’espai públic a la planificació, des del transport a tenir cura de les platges i els parcs... sense perdre de vista uns horitzons més ambiciosos de cohesió social, de benestar i de progrés. El que passa és que sovint aquestes coses queden per explicar. La revista ho farà, explicarà què som i què fem, i farà guanyar presència a les institucions. Un altre dels objectius és que serveixi d’element cohesionador, tant dels 36 municipis que formen l’àrea metropolitana com de les entitats que els agrupen. Això té una importància molt gran, sobretot si tenim en compte el procés històric d’on venim, que n’ha vistes de verdes i de madures: des d’un únic organisme, passant per la seva supressió, per la constitució de dues entitats de serveis i amb àmbits territorials no coincidents, fins arribar a la iniciativa de mancomunar-se i més recentment de proposar un Pla estratègic. Els municipis d’aquest territori han mantingut ferma la voluntat d’anar plegats i les institucions metropolitanes la de treballar conjuntament: la revista ha de servir per atendre aquesta voluntat integradora i donar la imatge d’una única realitat metropolitana malgrat les disfuncions administratives que esperem superar aviat.
> 18 > 14
A fons A la nova Llei del dret a l’habitatge de Catalunya li calen millores, però va pel bon camí > 24
Portaveus > 28 > 18
Notícies Actualitat metropolitana
Perquè aquesta seria l’última raó d’aquesta publicació. Ens encaminem indefectiblement cap a la constitució d’un nou ens metropolità del qual esdevindrà portaveu: les circumstàncies polítiques actuals ho fan més possible que mai i, malgrat que la seva concreció s’està endarrerint en excés, sabem que no hi haurà marxa enrere. Mentrestant, la revista serà el reflex de les aspiracions metropolitanes fins al dia en què podrà pregonar que ja han estat acomplertes.
> 30
Webs i llibres > 31 > 24
2 > ÀMB
Núm. > 0 Febrer 2006 www.amb.cat
Dídac Pestaña Vicepresident primer executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
3 > ÀMB
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, un govern per a una metròpoli >4 Maite Arqué Presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport
Joan Clos: "Necessitem l’Àrea Metropolitana per resoldre els problemes dels ciutadans" > 14
Cornellà de Llobregat, projectes i inversions per a la ciutat del futur > 18
“
La mobilitat de les persones és el factor dinàmic que expressa millor la realitat metropolitana.
Mobilitat i infraestructures per no perdre el tren Si l’urbanisme és l’element estàtic en què es materialitza la realitat metropolitana, la mobilitat de les persones i les mercaderies és el factor dinàmic que millor expressa l’existència d'una realitat metropolitana demogràfica viva i quotidiana. "Aquesta situació -explica Maite Arqué, presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport i alcaldessa de Badalona-, que és positiva i enriquidora, cal gestionar-la adequadament perquè l’àrea metropolitana ha d’assegurar que la mobilitat, tant de persones com de mercaderies, pugui desenvolupar-se adequadament en tot l’àmbit metropolità." 10 > ÀMB
El nou ens ha d’incorporar competències per a la cohesió metropolitana, com l’urbanisme, l’habitatge, el medi ambient i la mobilitat.
Les competències en mobilitat i infraestructures s’entenen com un dels pilars que han de permetre a l’Àrea Metropolitana de Barcelona construir un sostre ferm sobre el qual governar el territori metropolità en el marc de les seves competències. L’AMB ha d’estar facultada per planificar les infraestructures viàries i la gestió d’aquestes en l’àmbit metropolità i participar en els òrgans de coordinació interadministrativa d’aquesta matèria, per aportar el seu coneixement i trobar solucions efectives. Respecte a les infraestructures metropolitanes, no només viàries, com el port, l’aeroport, les zones logístiques, centres d’innovació… és fonamental un govern metropolità que n’impulsi el desenvolupament en terminis de projecció i execució mínims. Perquè disposar de les infraestructures apropiades és fonamental per no perdre el tren del progrés i la competitivitat.
José Cuervo President de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient
Assegurar la mobilitat
Serveis i política ambiental
Una de les claus per al bon funcionament de qualsevol aglomeració urbana és assegurar la mobilitat de les persones que hi habiten mitjançant la planificació i la posada en servei d’una extensa xarxa de transport públic. Com més densa és una aglomeració, més peremptòria és aquesta necessitat.
Les lleis territorials de 1987 van crear l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus com a entitat de serveis, pensant que el subministrament d’aigua, la seva depuració, o el tractament d’escombraries eren uns serveis necessaris que un o altre havia de prestar. Ja estava establert –i afortunadament les lleis ho van respectar– que es tractava d’un afer d’abast metropolità, que no es podia resoldre a nivell de cada municipi, sobretot en unes àrees tan densament poblades.
L’Entitat Metropolitana del Transport agrupa 18 municipis, en planifica el transport com si es tractés d’un continu urbà –de fet ho és–; explota directament, a través de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona, alguns dels serveis bàsics de mobilitat com ara el metro i els autobusos de Barcelona, i estableix contractes de gestió indirecte amb els altres operadors de transport de viatgers. Igualment ordena i supervisa el servei del taxi. L’EMT té una preocupació per la qualitat del transport que s’ha concretat en el Pla de millores actualment en marxa, i ha estat un element clau en l’impuls i l’aprovació del Pla director d’infraestructures 2001-2010, que ha de suposar un gran salt qualitatiu i ha de cobrir els dèficits que encara hi ha. És de lògica que la nova institució metropolitana ampliï l’actual àmbit d’actuació de l’EMT a la resta de municipis de l’àrea. Això sense perjudici del paper de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) –un consorci constituït per la mateixa EMT, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat– que gestiona la mobilitat ciutadana a nivell de tota la regió de Barcelona i que ha tingut com a actuació rellevant la integració tarifària.
Rubén Camacho / Xavier Sabaté
11 > ÀMB
Però el que ha passat aquests anys, i l’Entitat no ha estat pas aliena al procés, és que hem superat l’estadi merament funcional i hem acabat parlant de política ambiental considerant-la com un dels nodes centrals de la manera de ser d’una societat i de projectar el seu futur. És clar que s’han de continuar prestant serveis, però és molt diferent tractar els residus de manera bàsica, que cercar les millors alternatives per a cada material i en cada circumstància: per això hem fet un Programa metropolità de residus, per això estem construint ecoparcs… Aquesta mateixa filosofia és la que l’Entitat –que ja anomenem més apropiadament del Medi Ambient– aplica a la gestió del cicle de l‘aigua, al control de les emissions a l’aire o a la ineludible campanya ciutadana de sensibilització ambiental. En qualsevol cas es tracta de qüestions d’una indiscutible transversalitat i que una nova entitat metropolitana única, que és tan urgent de constituir, estarà en condicions molt més favorables de prendre en consideració a l’hora d’abordar el futur d’aquest territori.
> Municipis
Cornellà de Llobregat, projectes i inversions per a la ciutat del futur
Antoni Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat
El present del municipi del Baix Llobregat està marcat per un pressupost de prop de 100 milions d’euros que permetrà desplegar més de 40 actuacions que té previst endegar l’ajuntament de la ciutat de cara a aplicar les seves polítiques. Cornellà aposta pel progrés social, el desenvolupament del benestar, la convivència, la cultura i l’educació. Alhora impulsa actuacions en la política de manteniment de la ciutat i l’estímul de l’activitat econòmica. Les polítiques d’habitatge també concentren una de les prioritats del consistori. Emducsa, l’empresa municipal encarregada de la gestió del sòl i la promoció d’habitatge protegit de la ciutat, experimenta un fort impuls. L’empresa comptarà amb una tercera part del pressupost municipal per iniciar, entre altres noves actuacions, la construcció del nou poliesportiu de Sant Ildefons, la residència de la gent gran a l’antic IES Verdaguer o l’inici de diferents promocions d’habitatges.
El World Trade Center Almeda Park, nou eix d’empreses amb caràcter tecnològic
18 > ÀMB
Enguany, l’Ajuntament invertirà 9,1 milions d’euros per procurar un bon manteniment de la ciutat. Entre d’altres, destaquen diferents iniciatives com les reformes als mercats municipals; la reforma de carrers, places, infraestructures urbanes i instal·lacions esportives; l’adquisició de nou mobiliari urbà, jocs infantils i l’adequació de nous espais de civisme, així com l’aposta per un novedós projecte d’horts urbans.
Aquest any 2006 suposa per a la ciutat la culminació d’un dels projectes més emblemàtics dels últims anys. L’espectacular Parc Esportiu Llobregat, una obra de l’arquitecte portuguès Alvaro Siza, ha obert les portes aquest mes de gener. Es tracta del centre esportiu públic més gran de la comarca. El complex va començar a construir-se l’any 2003 i ha suposat una inversió de 21 milions d’euros. Compta amb un gran pavelló poliesportiu amb diverses pistes per a la pràctica de diferents esports i amb capacitat per acollir prop de 2.500 espectadors a les seves grades. A més a més, també disposa de dues piscines, una coberta i climatitzada i una zona de bany exterior.
“
El Pla integral del barri de Sant Ildefons és un dels projectes que està concentrant més esforços per part del consistori.
D’altra banda, el World Trade Center Almeda Park, l’aposta de la ciutat per un parc empresarial i d’oficines, s’ha consolidat com un nou eix d’assentament d’empreses amb marcat caràcter tecnològic. Des que se’n van obrir les portes fa dos anys, 30 companyies, entre les quals hi ha Chupa Chups, Alstom
19 > ÀMB
Les dades del municipi Cens de població Economia
Urbanisme
Medi ambient
85.478 (1 de gener de 2005) Població activa
39.635 persones (Cens 2001)
Aturats
3.400 aturats (2005)
Ocupació sector primari
1 contracte 0,06%
Ocupació sector industrial
139 contractes 7,93%
Ocupació sector construcció
272 contractes 15,53%
Ocupació sector serveis
1.340 contractes 76,4%
Renda per habitant
9.200 euros (2000 IDESCAT)
Sòl urbà
531,8 ha
Sòl urbanitzable programat
––––
Sòl urbanitzable no programat
88,65 ha
Sòl no urbanitzable
69,49 ha
Deixalleries 1 (+ 1 deixalleria mòbil):
Piscina del Parc Esportiu del Llobregat, obra de l’arquitecte portuguès Alvaro Siza
Power, Cofidis, Computer Associates, Securitas, Fujitsu o Sunny Delight, s’han instal·lat en aquest centre empresarial. El percentatge d’ocupació és actualment del 95% i ja està en marxa la segona fase d’aquest projecte que dinamitza econòmicament la ciutat i crea nous llocs de treball. Tres edificis més s’estan aixecant al voltant d’un gran eix per als vianants, la plaça de la Pau, que es complementarà amb la construcció d’un hotel amb apartaments de prop de 100 metres d’altura, també en fase de construcció, que esdevindrà l’edifici més alt del Baix Llobregat.
Castellbisbal
2.263.385 quilos de residus recollits (any 2002) St. Andreu de la Barca
Corbera de Llobregat
Transport
La Palma de Cervelló
1 estació de RENFE
Pallejà
5 parades de Tramvia
Begues
11 línies d’autobusos diürnes i 4 línies nocturnes
Torrelles de Llobregat
Viladecans Castelldefels
Badia del V.
St. Cugat del Vallès
St. Vicenç dels Horts St. Feliu de Llobregat St. Just Desvern St. Joan Despí Esplugues de Llobregat Cornellà de Llobregat St. Boi de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat
Cerdanyola del Vallès
Barberà del Vallès
Ripollet Montcada i Reixac
Sta. Coloma de Gramenet
Sta. Coloma de Cervelló
St. Climent de Llobregat
2 estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat
el Papiol Molins de Rei
Cervelló
3 estacions de metro (L5)
Tiana
Badalona
Barcelona
Montgat
St. Adrià de Besòs
Gavà el Prat de Llobregat
20 > ÀMB
> A fons
Per al futur immediat, Cornellà també presenta les obres del viaducte ferroviari entre l’estació de RENFE i el Camp municipal de la Via Fèrria. El projecte transformarà la zona en el centre neuràlgic del municipi amb una gran plaça que facilitarà la connectivitat entre barris i millorarà ostensiblement l’accessibilitat dels vianants. Amb un pressupost de 10 milions d’euros, aquesta és una obra important que porta a terme l’ajuntament de cara a deixar en mínims l’efecte de la via de RENFE que històricament tallava el municipi en dues parts. El Pla integral del barri de Sant Ildefons és
21 > ÀMB
A la nova Llei del dret a l’habitatge de Catalunya li calen millores, però va pel bon camí
El mes d’octubre passat es va presentar l’Avantprojecte de llei del dret a l’habitatge a Catalunya. La conveniència d’incorporar al nostre ordenament legal una llei sobre aquest assumpte està fora de tot dubte. D’una banda, perquè la llei vigent fins ara data de 1991, tot i que també han incidit en la qüestió la llei d’urbanisme de 2002 i especialment la seva modificació de 2004. Amb la llei que ara es presenta es vol fer "un canvi d’enfocament transcendental; anar més enllà de les mesures tradicionals de mer foment de la construcció i l’adquisició d’habitatge (…) i transformar el mercat de la forma més estructural possible". Són paraules textuals de l’exposició de motius, la qual al·ludeix d’entrada a l’altra raó de l’oportunitat de la llei: el fet que l’accés de les persones i/o famílies a l’habitatge és actualment un problema molt greu, sens dubte la preocupació màxima en l’àmbit de la planificació de l’economia domèstica. Un problema, a més, que s’ha anat agreujant els últims anys per la contínua i alarmant puja dels preus dels habitatges per causes diverses i complexes.
Promoció d’habitatges de l’MPSOL al Camí del Mig d’Alella de Tiana
24 > ÀMB
La Constitució espanyola (art. 47) i el Projecte de nou Estatut de Catalunya (art. 26) esmenten entre els drets dels ciutadans el de l’habitatge. El que passa és que quan un dret no és fàcil d’exercir es converteix en una qüestió de dimensió social a la qual els poders públics han de donar resposta. La llei considera la provisió d’habitatges destinats
“
Des del món local es tem que la llei envaeixi competències o imposi obligacions desmesurades als municipis.
a polítiques socials com un servei d’interès general, i en això coincideix amb el pronunciament del Parlament Europeu. Es proposa crear un parc específic d’habitatges assequibles que en vint anys haurien de representar el 15% del total. La llei especifica les competències de les diverses administracions, estableix un instrument de planificació que denomina Pla sectorial de l’habitatge de Catalunya, dicta mesures de promoció de l’habitatge de lloguer i regula també, és clar, el mercat lliure: respecte d’aquest punt és important subratllar el títol dedicat a la protecció dels consumidors i dels usuaris. En conjunt, doncs, una llei amb una formulació avançada i progressista, l’aplicació de la qual pot significar un salt qualitatiu substancial a la situació de l’habitatge al nostre país. Dit això, convé també assenyalar alguns aspectes que caldria esmenar o simplement millorar durant la seva tramitació parlamentària. Potser com a defecte general es pot fer esment del seu caràcter intervencionista
25 > ÀMB
> Webs
> Notícies
Nova millora en el transport públic Maite Arqué, presidenta de l´Entitat Metropolitana del Transport, va presentar a l’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, el Pla de millores en transport públic a Gavà i van fer balanç sobre l’ús de les línies interurbanes i urbanes d’autobús en el període 2000-2005. La prolongació, des del passat 3 de febrer, del recorregut de la L85 fins a la parada de metro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de
Nova pàgina d’inici de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Llobregat, és l’última actuació que l’EMT ha posat en marxa. Aquesta, millora les connexions entre Gavà, Viladecans, Sant Boi, Cornellà i l’Hospitalet gràcies a la modificació d’horaris, l’augment de la freqüència de pas i la combinació amb la L82, que permetrà disposar d’un autobús cada 15 minuts, de dilluns a divendres feiners, per tot l’itinerari comú de les dues línies.
Des del mes de desembre l’Àrea Metropolitana de Barcelona compta amb un nova pàgina d’inici com a punt de partida de les diferents web existents a l’entramat d’institucions metropolitanes. Un dels elements més destacats d’aquesta nova pàgina és la visió de conjunt del territori metropolità on actuen les diferents entitats, amb un potent encapçalament de fotos aèries del territori que canvien i mostren diversos aspectes i potencialitats. Entrant en una de les novetats del portal es pot fer un vol virtual en 3D d’aquest àmbit territorial.
Pacte de coordinació dels Governs Locals a l’àmbit metropolità Joan Clos i Dídac Pestaña, president i vicepresident primer executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, respectivament, juntament amb la Diputació de Barcelona i el grup de ciutats de l’Arc Metropolità van signar a Terrassa el passat 24 de gener el Pacte per a la Coordinació dels Governs Locals en l’àmbit del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Els representants dels governs locals de
l’àmbit metropolità estan treballant en la creació d’un marc de coordinació estable per influir sobre els organismes de l’administració de la Generalitat i de l’Estat. Aquesta coordinació va ser un dels principals compromisos que es van assolir en la jornada tècnica "La regió metropolitana de Barcelona: el mosaic territorial i els seus corredors" que es va celebrar el juliol passat a Barcelona.
Aquesta pàgina també prioritza continguts comuns a les tres entitats: la Sala de Premsa, on es poden trobar notícies i l’agenda de les entitats, dossiers, una galeria d’imatges, el recull de premsa, l’hemeroteca i newsletter; les relacions externes de l’AMB en temes internacionals, institucionals o de cooperació; les publicacions; la consulta en línia de la biblioteca; els serveis cartogràfics i les licitacions. Aquesta nova pàgina d’inici té la vocació de fer confluir les web metropolitanes per tal de donar un sentit més global als temes metropolitans.
http://www.amb.cat
> Llibres
Conveni de col·laboració per a l’Ecoparc 4 José Cuervo, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, i Pere Barbado, alcalde d’Hostalets de Pierola, van signar a Barcelona un conveni per establir el marc de col·laboració tècnica i econòmica amb l’Ajuntament d’Hostalets de Pierola, que acollirà en els terrenys del dipòsit controlat de Can Mata l’Ecoparc 4, una instal·lació de tractament
Normativa urbanística metropolitana
de residus que donarà servei a diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que ja han implantat la recollida selectiva de la matèria orgànica. La nova planta estarà dedicada al compostatge de la fracció orgànica i a la bioestabilització de la resta. Tindrà una capacitat de tractament de 300.000 tones anuals de brossa.
Aquest volum conté les normes urbanístiques i les ordenances de caràcter metropolità aplicables en l’àmbit del Pla general metropolità de Barcelona, i les seves modificacions aprovades fins a 31 de desembre de 2004, en català. El nucli original és el de les normes urbanístiques del PGM aprovat el 19 de juliol de 1976, essent el "Text refós de la modificació de determinats articles de les Normes del PGM" de 8 d’agost de 1988 el que es pren com a base de modificació global d’aquestes normes i es publica en aquesta edició.
El Pla Estratègic fa balanç i defineix els objectius 2006-2010 Joan Clos i Dídac Pestaña, president i vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis, respectivament, van assistir a la reunió dels vicepresidents de l’Associació Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), que va tenir lloc al Palauet Albéniz, per fer balanç de les activitats més destacades de l’associació en l’exercici 2005 i definir els grans objectius del pla per al període 2006-2010.
Per a aquest període, el PEMB planteja concentrar els esforços en quatre grans objectius: innovar els coneixements i la seva disponibilitat; impulsar noves maneres de fer negocis amb les infraestructures adients; convivència 2020, i avançar els canvis. La creació per llei d’una institució metropolitana que lideri i gestioni el pla estratègic és un altre dels àmbits de treball que propugna el PEMB.
Complementàriament es publiquen les ordenances metropolitanes d’edificació aprovades el 15 de juny de 1978, l’Ordenança metropolitana de rehabilitació de 18 d’abril de 1985 i l’Ordenança metropolitana de publicitat d’1 d’octubre de 1987.
2005, 538 pàg Format: 17 x 24 cm Inclou CD del text en PDF PVP: 27,65 7 DL: B-51142-2005 Àrea Metropolitana de Barcelona Mancomunitat de municipis
Tot plegat constitueix el cos normatiu de l’urbanisme metropolità de Barcelona, actualitzat a desembre de 2004. La publicació conjunta facilita la localització i la lectura de les diferents normes tant pel que fa a la regulació urbanística com a l’edificatòria.
Les persones interessades poden adreçar-se a ambinfo@amb.es
Carles Marín
30 > ÀMB
31 > ÀMB