Montbaig Montpedrós Serra de Miramar Serra de les Ferreres Valls de Sant Climent Costa Fustera Josep Maria Cervelló Víctor Joglar Xavier Sánchez Jaume Sans
Les nostres muntanyes
les nostres muntanyes la geografia les nostres muntanyes la geografia les nostres muntanyes
Jaume Sans
La geografia de les nostres muntanyes
Presentar aquest conjunt de muntanyes és una tasca més feixuga del que a primer cop d’ull pot semblar. El primer problema que trobem és a l’hora d’anomenar-les, car cadascuna d’elles desprén una forta personalitat a qui les contempla, fet que les individualitza les unes de les altres més que no pas les aglutina. Aquest fet ha provocat fins ara la inexistència d’un topònim amb prou força que les aglutinés fins l’aparició recent del projecte Muntanyes del Baix que és una iniciativa que busca impulsar i promoure, l’estudi, avaluació i proposta d’un model de gestió integrat de les àrees agro-forestals de les muntanyes del Baix Llobregat.
Al Guerau, al Jofre i a l’Ariadna, pel temps robat.
L’àmbit geogràfic estricte en el qual es situa la present publicació comprén els termes municipals, o part d’ells, de diverses poblacions baixllobregatines. Situats en el marge dret del Llobregat trobem les terres muntanyenques de Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, un petit sector de Sant Vicenç dels Horts, un altre sector de Torrelles de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, la part muntanyenca de Viladecans i una petita part del terme de Gavà.
Xavier Sánchez
Vista del conjunt format per les nostres muntanyes
13
Mapa 1. Àmbit geogràfic de “les nostres muntanyes” el Mirador
Santa Maria de Cervelló
Vallirana
Coll del Mas Vila
Can Pi
Can Sala de Baix
Sa
de ra
Gü ell
C an
de
Pla d’Isbert
Sant Joan Despí
Pla de l a To r r e
n Ca
la Colonia Güell
5
ra Rie
Creu
Can Ros del Llor
Soler
Torrelles de Llobregat
Cornellà de Llobregat
n
serrat
Julià
Can Via
les Cases del Frare
Pla del Llobregat
Santa Coloma de Cervelló
Can Ribot
la
Plana del Negre
Pla d’en Vià
BV-2005
de Can Mas
Penya Esquerdada
To rre lle s
BV-
de
rat ser Ca n’Ardenya
Can Lluc
ssa
Ca
S uro del
Can Roig
se rra Can Güell
Mas de les Fonts
Torra
Sant Antoni
gat
Coll de la Creu d’Ardenya
la Sant Antoni / Montpedrós 357 m
Cesalpina
bre Llo
Coll de la Serra de Can Ros
Pla de les Bassioles
l de
d’en
Valen t
ent Torr
Can Valent
d’A rús
Penya Blanca 499 m
de
Can
de Can Riera
Puig Vicenç 468 m
ta Dre
stre S ilve
Can Colomer
la
S a nt
rat
de
de
l al
Fondo
ser
Can Güell
de
Riera
Aquest és l’àmbit adminitratiu en el qual ens mourem i farem referència al llarg d’aquesta publicació.
al Can
Muntaner
Pla del Mallol Turó de Can Riera 295 m
Can Sala de Dalt
serrat v
Can Bogunyà
Pla de les Basses Rojes
Sant Roc
02
la Fou
Sant Feliu de Llobregat
Pla de Can Coll
yes Campman
s penye
la Selva Negra Catalana
el Mas de les Fonts
lles rre To de
Riera
Sant Antoni Puig de Rocabruna
a
Rie
-20 BV
Puig d’en Tres 383 m
Pla de Claperons
Sant Vicenç dels Horts
Mas Vila
la Ciutat del Remei
a Mari
Can Tres
la Soleia
0
nt
N-34
Polígon Industrial Rigsal
Guinard
Can Castany
B eco
les Casetes d’en Muntaner
200
del
Turó de Cal Beco
Riera
serrat
de
Coll de Verdeguer
Can Julià
Si aquesta descripció de l’àmbit administratiu la traslladem al seguit de turons, valls i muntanyes, els topònims que podem trobar ens poden ser, alguns d’ells, força familiars: el Montbaig o Sant Ramon, el turó del Pi de can Cartró, el turó del Tabor, el Montpedrós o Sant Antoni, la petita serra de Miramar, la serra de les Farreres o la Costa Fustera. Són topònims que ens aniran acompanyant al llarg d’aquesta descoberta de les muntanyes més properes al delta i riu Llobregat.
Can Coll Penya del Moro 467 m
Físicament estem parlant de turons i muntanyes que formen part del conjunt de serralades litorals que en direcció nordest cap a sudoest formen part de l’anomenada Serralada Costanera Catalana. Aquestes muntanyes litorals les trobem aliniades paral·lelament amb costa i la Mediterrània.
Penya de la Bruguera 369 m Can Balasc de Dalt
Torrelletes
Can
Can Pesca
Torrent
de
Turó del Tabor 356 m
de
la
Font
Sant Climent de Llobregat
el Tabor
Fu Can Bruguera
Co
st
les
ra Rie
l’Alba
de
Can Claver
Can Claver
st
er
de
les
a Rier
de
C omes
Sant Boi Sant Ramon / Montbaig 295 m
a
a
Pinyol
Riera
Comes
ermita de Sant Ramon
Salom
Begues
ra ser
mar M ira
R oca
de
Viladecans
de serra
penya d’en Ferris Bruguers la Desfeta 522 m
N
Gu
Mas Passoles
Tor
rent
Ri
Can Tries serra de les F erreres
0 er
a de S
t an
Can Torrents
Ca n’Espinós
14
Gavà
t
Celle r
men Cli
es
ra
Com
la
ne
del
Tro
a àrdi
les
la
de
de
de
Fondo
Fondo
Jaume Sans
Mare de Déu de Bruguers
serra
Ca n’Amat
Castell d’Eramprunyà
1 km
Pel que fa a les alçades que podem trobar en el sector que presentem, són alçades força modestes, no arriben en cap cas als 400 metres. A nivell hidrològic són força nombrosos els torrents i rieres que hi tenen capçalera: la riera de Sant Llorenç entre Gavà i Viladecans, la riera de Sant Climent i les seves tributàries com la riera de les Comes i la riera de Salom, a Sant Boi trobem la riera Roja, la riera del Fonollar o la riera de Can Soler, entre altres, i la riera de can Julià ja a Santa Coloma de Cervelló. Aquestes són de les més destacades però n’hi ha més. Cal tenir present que el règim pluviomètric d’aquestes muntanyes i valls respon al clàssic del clima mediterrani, amb tamborinades d’aigua que cauen en un espai curt de temps en unes muntanyes no molt altes però que arriben a una cota molt baixa d’alçada en relativament molts pocs centenars de metres. Les rieres han evacuat tradicionalment les aigües cap a dos àmbits diferenciats, com són el 15
Jaume Sans
Colonització natural dels conreus abandonats. Les velles oliveres, ametllers i garrofers són abandonats. Ràpidament apareixen els primers pins disposats a reconquerir per al bosc els antics conreus.
> 2 Conreu abandonat (pradell)
> 3 Brolla amb pi blanc
garrofer
garrofer
garrofer
vinya
garrofer pi blanc
pi blanc
alzina roure
arboç brucs llistó
> El conreu és
garric
estepes
abellatge
El conreu de secà (cirerers, garrofers, etc, ...)
llentiscle
romaní
alzinar jove
> Brolla amb pi blanc > Màquia amb pi
abandonat (pradell d’herbes annuals)
> Alzinar amb roures
blanc
i pinedes de pi blanc
Fase B) 1 Alzinar amb roures i pins és incendiat
> 2 Recuperació (sotabosc de brolles)
alzina
> 3 Recuperació (sotabosc de matolls)
> 4 Alzinar amb roures i pi blanc
alzinar jove
càrritx roure
garrofer pi blanc
pi blanc càrritx
alzina roure
La dinàmica natural
La dinàmica natural en les nostres muntanyes obeeix a factors tan naturals com antròpics. Aquests factors són els formadors dels nostres paisatges. El resultat és un paisatge divers. En una àrea com la que presentem, trobem paisatges agrícoles, d’herbassars secs, garrigues, màquies, pinedes i alzinars. També trobem indrets cremats pel foc o zones agrícoles abandonades i en procés de naturalització. En aquest capítol anirem veient aquests paisatges i a on podem trobar-ne.
estepes sotabosc dens
La vegetació que podem trobar tan al Montbaig com al Montpedrós, a la serra de les Farreres o a les valls de Sant Climent se’ns presenta en diferents fases d’evolució segons hagi estat la pressió humana sobre el medi natural. Els indrets més abruptes i de difícil accés i per tant menys aptes per a ser cultivats, presenten un estat de la vegetació més proper a un
L’alzinar és destruit pel foc
matolls
primers rebrots
> Recuperació sotabosc de brolles: estepa blanca, estepa negra i estepa borrera
rebrots
> Recuperació sota-
> Alzinar amb
bosc de matolls: lligabosc, roldor, arborç, bruc boal...
36
roures, pi blanc i algun garrofer
37
Un regal
Gràfica 1. Distribució de les principals espècies observades
Tot esforç té la seva recompensa i, de tant en tant, les hores d’observació ofereixen algun regal als nostres ulls. De manera puntual i extraordinària s’ha observat algun exemplar de voltor comú (Gyps fulvus), aufrany (Neophron percnopterus) o esmerla (Falco columbarius). Resta d'espècies 17%
En aquests observatoris, encara que el seu objectiu principal és l’observació i el recompte de les rapinyaires en migració, també és possible gaudir veient moltes altres espècies d’aus que també fan rutes
Falcó mostatxut 5% Aligot vesper 34%
Esparver vulgar 8% Arpella vulgar 13%
Pedro Martín
Xoriguer 23%
pescadora (Pandion haliaetus), d’una gran envergadura, entre 1,45 i 1,7 m, l’esparver cendrós (Circus pygargus) i l’esparver d’estany (Circus cyaneus), ambdues amb envergadura entre 1,0 i 1,2 m, l’aligot comú (Buteo buteo) i l’àguila calçada (Hieraetus pennatus) amb 1,1 a 1,3 m, l’astor (Accipiter gentilis), de 0,95 a 1,25 m, i l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), la més gran amb una envergadura que oscil·la entre 1,6 i 1,8 m. És quasi testimonial la presència dels dos tipus de milà, el reial (Milvus milvus) i el negre (Milvus migrans), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó de la reina (Falco eleonorae).
Les altres tres espècies són de grandària petita amb un màxim d’envergadura d’aproximadament 80 cm. Qualitat, no quantitat En molt menor nombre són destacables també altres rapaços que creuen el nostre espai, sobretot perquè ens brinden l’oportunitat de veure espècies que no són pròpies de la nostra fauna. Es tracta de l’àguila
David Usero
Milà negre L’aligot vesper cria a Catalunya principalment als Pirineus, la Garrotxa i el Montseny. Per aquí tan sols es pot veure durant la migració.
David Usero
Víctor Joglar
> 5 Alzinar amb roures i pi blanc
garrofer
Font: Grup Ecologista Encina. Migració de rapinyaires.
Cigonya blanca
66
67
LES CORPULENTES
Víctor Joglar
Dues de les més grans representants de les papallones diürnes són les pertanyents a la família dels papiliònids. Es tracta de la papallona rei (Papilio machaon) i la papallona zebrada (Iphiclides podalirius) totes dues molt vistoses i fàcils de reconèixer. P. machaon pon els ous sobre la ruda i el fonoll. I. podalirius el fa sobre l’aranyoner, l’arç blanc i fruiters.
Eruga de Papilio machaon sobre fonoll
Víctor Joglar
La més gran i potser una de les més llampants és la papallona de l’arboç (Charaxes jasius). Posseeix un vol amb un preciós planar. Aquesta espècie és l’única representant a Europa d’un gènere tropical (Charaxes). La seva distribució depèn de l’arboç
Papallona rei (Papilio machaon)
(Arbutus unedo), planta de la qual s’alimenta exclusivament l’eruga d’aquesta espècie que és bivoltina. La primera generació apareix al maig-juny i la segona, molt més abundant, des de l’agost fins a l’octubre.
Víctor Joglar
Papallona zebrada (Iphiclides podalirius)
Víctor Joglar
Víctor Joglar
Lycaena phlaeas
Una incorporació recent a la fauna catalana en aquesta família és la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), que va ser introduïda a finals dels 80 a Mallorca de forma accidental i que avui en dia està estesa per tot Catalunya. L’eruga d’aquesta espècie és una plaga per als geranis de jardins i balcons de les nostres cases.
Víctor Joglar
Eruga de papallona zebrada
86
Cirera d’arboç (Arbustus unedo)
87
Taula de relació de les principals espècies i el període en què han estat observades (les 30 setmanes de la temporada s’han dividit en tres períodes de 10 setmanes cadascun) Família/espècies Papilionidae Papilio machaon Iphiclides podalirius Pieridae Pieris brassicae Pieris rapae Pieris mannii Pieris napi Pontia daplidice Euchloe crameri Colias crocea Gonepteryx rhamni Gonepteryx cleopatra Leptidea sinapis Lycaenidae Satyrium esculi Callophrys rubi Lycaena phlaeas Lampides boeticus Leptotes pirithous Celastrina argiolus Polyommatus icarus Nymphalinae Charaxes jasius Limenitis reducta Vanessa atalanta Cynthia cardui Melitaea didyma Euphydryas aurinia Satyrinae Melanargia lachesis Hipparchia fidia Brintesia circe Maniola jurtina Pyronia cecilia Pyronia bathseba Coenonympha dorus Pararge aegeria Lasiommata megera Hesperiidae Spialia sertorius Carcharodus alceae Thymelicus acteon Ochlodes venata
1 març al 9 maig
10 maig al 18 juliol
19 juliol al 26 setembre
• •
• •
• •
• •
• • • • • • • • • •
• • • • •
• • • • • • •
• • • •
• • • • • • • •
• • • • •
• • •
• • • • • •
• • • • •
•
• • • • •
• • • • • • •
• • • •
• • •
92
•
• • •
Víctor Joglar
les nostres muntanyes la fauna les nostres muntanyes la fauna les nostres muntanyes
> 4 Màquia amb pi blanc
pi blanc
càrritx
Jaume Sans
les nostres muntanyes els paisatges vegetals les nostres muntanyes els paisatges vegetals
Esquema de la dinàmica natural Fase A) 1 Conreus
Euphydryas aurinia
No obstant això, hi ha més espècies a l’àrea d’aquest llibre. Per un costat, perquè les espècies esmentades aquí són les trobades en unes zones concretes que estan incorporades en l’estudi del CBMS, i per l’altre, perquè hi ha espècies que no són fàcilment detecta-
bles mitjançant la tècnica d’estudi del BMS. D’altra banda, en itineraris pertanyents al CBMS fets al Garraf i a Collserola apareixen espècies no controlades als itineraris de Sant Boi però hi ha la possibilitat que formin part de la fauna del parc.
• • •
93
La platja del Prat, un exemple de conservació del corriol camanegre Tomás Montalvo Esteli 26–32, esc. B, 3r 1a 08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)
Francisco Cerdá Miguel Hernández 24, 2n 3a 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona)
Quim Bach Estany 15 08183 Castellterçol (Barcelona)
Jordi Figuerola Department of Applied Biology Estación Biológica de Doñana, CSIC Avenida María Luísa s/n 41013 Sevilla
L’ús lúdic de la platja amb banyistes, passejants i pescadors encara reafirma més el pensament de que es pot compatibilitzar l’ús lúdic d’una zona amb la gestió d’una espècie, sempre i quan hi hagi la implicació directa dels principals agents encarregats en la gestió. Passarel·les d’accés a la platja, cartells informatius, estaques i cordes delimitant la zona de nidificació, gestió de la vegetació, vigilància ambiental juntament amb una forta conscienciació social fruit d’un esforç d’anys per part de l’Ajuntament del Prat de Llobregat han fet que aquesta àrea a hores d’ara sigui un model per a implementar en altres zones del litoral. INTRODUCCIÓ
RESUM
Anellament científic d’un mascle de corriol camanegre
La platja del Prat acull el nucli reproductor més important de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) del delta del Llobregat. La zona de nidificació es troba a la zona dunar, amb presència de vegetació psamòfila típica d’ambient litoral. La seva delimitació obeeix a parcel·les quadrangulars distribuïdes al llarg de tota la platja, i cadascuna d’elles separades per passarel·les d’accés a la franja de platja accessible als usuaris. Un seguiment continuat de l’espècie al llarg dels últims anys (19942003) juntament amb la implicació dels diferents organismes encarregats de posar en pràctica les recomanacions de gestió, han fet que aquesta zona tingui l’èxit reproductor més elevat de tot el delta, a més de tenir els percentatges més baixos de fracàs reproductor. Passeres de fusta i senyalització de la zona.
Anellament científic d’un poll de corriol camanegre acabat d’eclosionar
El delta del Llobregat és una de les grans zones humides de Catalunya. En aquest indret podem trobar multituds d’espècies, potser una de les més representatives des del punt de vista reproductor és el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). La platja del Prat del Llobregat, acull en els darrers anys el nucli reproductor més important de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) del delta del Llobregat (Montalvo et al 2002 i 2003). La zona de nidificació es troba a la zona predunar, amb presència de vegetació psamòfila típica d’ambient litoral. La seva delimitació obeeix a parcel·les quadrangulars distribuïdes al llarg de tota la platja, cadascuna d’elles separades per passeres d’accés a la franja de platja accessible als usuaris. Fruit del seguiment que des de el 1994 es fa d’aquesta espècie hem pogut recollir una sèrie d’informació sobre els factors que limiten la reproducció de la espècie en aquesta i d’altres localitats del delta del Llobregat, així com plantejar diferents mesures de gestió per afavorir aquesta espècie. Per tal de determinar l’èxit de les mesures de protecció i gestió es va estudiar el número de parelles nidificants i l’èxit reproductor per determinar la viabilitat de les diferents poblacions. METODOLOGIA DE TREBALL La zona es va visitar un mínim de 4 vegades a la setmana durant la totalitat de la temporada reproductora (Febrer-Agost). El nombre de parelles nidificants es va determinar mitjançant dues línies de treball: – Localització dels nius mitjançant la prospecció de la zona d’estudi.
144
145
Una mar de verdor
Tornaven a ser a dalt del Montbaig, el punt d’inici d’aquest viatge. El Climent els havia portat fins a l’any 1930. El primer gran canvi se’l van trobar només en obrir els ulls després de l’habitual cop de flaix: davant seu s’alçava majestuosament l’ermita de Sant Ramon. Per als nostres amics va ser una visió molt reconfortant, ja que es tractava d’un edifici conegut per tots. Tot i així, l’entorn de l’ermita es veia diferent. Hi havia les escales i la paret que tanca el pati. Però no hi havia els arbres arrenglerats, ni els bancs guixats, ni les papereres… Al voltant del cim hi continuava havent les feixes i els conreus. Hi havia moltes menys vinyes que noranta anys abans. Mirant cap a la població de Sant Climent hi van trobar gran quantitat de cirerers. S’escampaven per on abans, només unes dècades enrere, hi havia nombrosos ceps. De fet, de ceps en continuava havent-hi, però en menor quantitat. Els que continuaven igual eren els garrofers. Segons els va dir el Climent, una plaga anomenada fil·loxera havia acabat amb les vinyes a finals de l’anterior segle… Les feixes que no havien estat abandonades eren les que s’hi conreaven els cirerers. Mirant cap a la plana del delta, els nostres set amics es van adonar que també havia canviat. Ara, era tota verda. El groc dels camps de cereals 53
Indicadors de sostenibilitat Taula resum d’estat (any 2006)
Icones indicatives de la valoració de l’evolució de l’Indicador
BÉ L’evolució s’ajusta a la tendència desitjada.
MALAMENT L’evolució s’allunya de la tendència desitjada.
REGULAR L’evolució és poc definida, no marca una tendència clara.
MODEL TERRITORIAL Territori i planejament Estructura urbana: ocupació urbana del sòl – Sòl artificialitzat – Intensitat d’urbanització de l’economia local Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori Estructura urbana: proximitat a serveis urbans bàsics (500m) Verd urbà Sistemes naturals Protecció de zones d’interès natural Risc ambiental Superfície forestal cremada
54
Territori
El sòl és vital per a la nostra supervivència però és un recurs limitat, per tant cal fer-ne un ús racional. El planejament urbanístic del municipi ha de garantir la preservació dels espais naturals i a la ciutat una bona distribució dels espais verds, dels serveis i dels equipaments bàsics per a la satisfacció de les necessitats dels ciutadans. Segons com sigui la distribució de tots aquests elements, podrem aconseguir una ciutat més sostenible. El bon ús dels espais públics per part de la ciutadania fa que, a més, siguin uns espais de convivència i interrelació social. Com està Sant Boi El creixement de la ciutat s’està fent els últims anys amb un consum moderat de sòl, tanmateix cada vegada s’acosta més al límit previst pel planejament urbanístic metropolità: l’any 2004 el sòl urbà es situava al 35,80% de la superfície total del municipi; el límit previst és 38%.
Sant Boi es consolida majoritàriament com a ciutat compacta: prop del 66% de la població resideix a menys de 500 metres dels serveis urbans bàsics. Això millora la qualitat de vida, facilita la mobilitat a peu, l’estalvi d’energia i la disminució de la contaminació. Tot i així, el 40% de la població que es mou dins de Sant Boi utilitza el cotxe per raons de treball o estudi. Actuacions de l’Ajuntament AL MEDI NATURAL Protecció i adequació de les Basses de Can Dimoni S’ha incorporat la zona humida de Can Dimoni en la Xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció d’aus i com a lloc d’interès comunitari. S’ha començat l’adequació de l’espai i ja s’hi organitzen activitats educatives i visites en carro i cavall els caps de setmana.
Les zones destinades a parcs i jardins dins de la zona urbana, i els espais naturals (forestal i fluvial) s’han incrementat en els darrers anys. Aquests espais són importants ja que milloren la qualitat de vida dels ciutadans i aporten noves àrees de lleure.
Gestió del medi forestal Les tasques que duen a terme principalment són: senyalització i control d’accessos, manteniment de la vegetació, de les franges de protecció contra incendis i de les rieres, així com enretirada d’abocaments incontrolats. AL MEDI URBÀ 2a Modificació del Pla Especial d’Ordenació d’Usos Urbans Aquest Pla determina els tipus d’usos que es poden realitzar a cadascuna de les zones en que s’ha dividit la ciutat. Gràcies a estudis diversos sobre el territori s'ha adoptat una política que permet conciliar la protecció dels valors del medi natural amb el model de creixement de la ciutat. Mobilitat sostenible i segura Durant l’any 2005 es va dur a terme un llarg procés de participació ciutadana que va culminar amb la signatura del Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura per part de 38 entitats, empreses i institucions. Durant l’any 2006 el procés va continuar amb la participació en el Pla de mobilitat.
Els ecosistemes de Sant Boi
Fluvial 4%
Urbanitzable 2% Infraestructures 6%
Agrari 35%
Urbà 36%
Forestal 17%
12
Les basses de Can Dimoni, ubicades al Delta del Llobregat, formen part de la Xarxa Natura 2000.
Sant Boi té l’estructura d’una ciutat compacta.
13
Retrats i autoretrats
La Júlia Oli sobre tela 35 x 24 cm Srs. Villadelprat Chalmeta
La noieta cubana Oli sobre tela 33 x 24 cm Col·lecció Villadelprat
Noia asseguda davant el balcó Oli sobre tela 73 x 66 cm Sra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
Tercera Etapa La serenor (v. 1998-2005)
Test amb lliris Oli sobre tela 80 x 40 cm Col·lecció Villadelprat
El pare. El Ciscu de Can Via Oli sobre tela 81 x 65 cm Sra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
La mare. La Montserrat de Cal Pasqual Oli sobre tela 55 x 46 cm Sra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
16
17
34
35
Cristall i porcellana Oli sobre tela 54 x 65 cm Sra. Montserrat Lladó, vda. Villadelprat
60
61
Fruita refrescant Oli sobre tela 41 x 100 cm Col·lecció Villadelprat
Interior de Sant Boi Centreserveis
2E6 L’empresa municipal
2M6
La empresa municipal
CORESSA és una societat anònima municipal, el capital de la qual correspon, en la seva totalitat, a l’Ajuntament de Sant Boi, que la va crear l’any 1990 amb l’objectiu prioritari de contribuir a la lluita contra l’atur del nostre municipi, així com d’oferir diferents serveis als seus usuaris, els ciutadans i les empreses de la localitat.
CORESSA es una sociedad anónima municipal, cuyo capital corresponde, en su totalidad, al Ayuntamiento de Sant Boi, que la creó en el año 1990 con el objetivo prioritario de contribuir a la lucha contra el desempleo de nuestro municipio, así como de ofrecer diferentes servicios a sus usuarios, los ciudadanos y las empresas de la localidad.
El Consell d’Administració, presidit per l’Alcaldessa, Montserrat Gibert, és el màxim òrgan de govern de la societat municipal.
El Consejo de Administración, presidido por la Alcaldesa, Montserrat Gibert, es el máximo órgano de gobierno de la sociedad municipal.
Sant Boi Centreserveis
Sant Boi Centreserveis
Amb la finalitat de cobrir el dèficit de serveis propers als polígons industrials del municipi es va crear, l’any 1994, Sant Boi Centreserveis, una instal·lació on s’ubiquen empreses que ofereixen serveis professionals, logístics i generals.
Con la finalidad de cubrir el déficit de servicios próximos a los polígonos industriales del municipio se creó, en el año 1994, Sant Boi Centreserveis, una instalación donde se ubican empresas que ofrecen servicios profesionales, logísticos y generales.
L’edifici Sant Boi Centreserveis disposa d’una sala de reunions i d’un auditori, com a oferta d’espais per a activitats empresarials, on es poden celebrar reunions de treball, demostracions de productes, cursos, etc., equipades amb retroprojector, televisor i vídeo.
El edificio Sant Boi Centreserveis dispone de una sala de reuniones y de un auditorio, como oferta de espacios para actividades empresariales, donde se pueden celebrar reuniones de trabajo, demostraciones de productos, cursos, etc., equipadas con retroproyector, televisor y vídeo.
L’ocupació mitjana de la superfície disponible del Centreserveis durant l’any 2006 ha estat del 88,5%.
La ocupación media de la superficie disponible del Centreserveis durante el año 2006 ha sido del 88,5%.
Evolució de les empreses ubicades al Centreserveis Evolución de las empresas ubicadas en el Centreserveis
23
22
21 19
Consell d’administració Consejo de administración Presidenta
Sra. Montserrat Gibert i Llopart
Conseller delegat
Sr. Juan Antonio Tamayo Fernández
Consellers
Sr. Pere Dorca Hernández Sr. Jaume Bosch i Pugés
Vocal Vocal
Secretari
Sr. Joaquim Matoses Rodrigálvarez
Gerent
Sr. Antoni Traveria i Morató
2003
2005
2004
2006
42_43
com són el correu electrònic neteja@coressa.cat, o a través de la pàgina web de l’Ajuntament www.santboi.cat o de CORESSA, www.coressa.cat, o mitjançant instàncies o sol·licituds presentades a l’OMAP (Oficina Municipal d’Atenció al Públic).
2C6 6_7
Treball de jardineria a la Plaça del Maresme
Durant aquest exercici s’han rebut un total de 2.343 trucades en el “telèfon net”.
medios, como son el correo electrónico neteja@coressa.cat, o a través de la página web del Ayuntamiento www.santboi.cat o de CORESSA, www.coressa.cat, o mediante instancias o solicitudes presentadas a la OMAP (Oficina Municipal de Atención al Público).
Taller de manteniment Realitza el manteniment de tota la flota de vehicles de CORESSA, així com també de contenidors i papereres, si bé està orientat preferentment a realitzar manteniment preventiu i petites reparacions, donat que la seva diversitat no li permet assolir un grau elevat d’especialització. Treballa les branques de hidràulica, pneumàtica, electricitat, xapa, rentat i greixat.
Durante este ejercicio se han recibido un total de 2.343 llamadas en el "teléfono limpio". Taller de mantenimiento Realiza el mantenimiento de toda la flota de vehículos de CORESSA, así como también de contenedores y papeleras, si bien está orientado preferentemente a realizar mantenimiento preventivo y pequeñas reparaciones, dado que su diversidad no le permite alcanzar un grado elevado de especialización. Trabaja las ramas de hidráulica, neumática, electricidad, chapa, lavado y engrasado.
Flota de vehicles i maquinària d’administració i taller mecànic Flota de vehículos y maquinaria de administración y taller mecánico Tipus de vehicle/maquinària
Unitats
Furgoneta Màquina de rentada amb aigua calenta Sortidor de gasoil
2 1 1
Club de feina
2P6
Característiques principals dels nous demandants de feina Características principales de los nuevos demandantes de empleo Total homes i dones: 1.282 persones
Homes:
531
<20 anys: aturats: treballadors:
44 3
47
20-30 anys: aturats: treballadors:
105 27
30-40 anys: aturats: treballadors:
111 50
40-50 anys: aturats: treballadors:
95 21
>50 anys: aturats: treballadors:
61 14
Dones:
751
<20 anys: aturades: treballadores:
54 1
132
20-30 anys: aturades: treballadores:
144 85
161
30-40 anys: aturades: treballadores:
151 80
116
40-50 anys: aturades: treballadores:
109 44
75
>50 anys: aturades: treballadores:
59 24
Les ofertes de treball vigents poden ser consultades de forma presencial, a la recepció de CORESSA, o bé a través del web de l’empresa. Les persones interessades mantenen una entrevista
55
229
vista informativa con una orientadora laboral, con el fin de concretar la derivación hacia la empresa solicitante.
Cal fer esment de la importància de la gestió d’inserció laboral específica de les persones participants en programes formatius o ocupacionals, així com de la necessària coordinació amb altres àrees municipals, com la de Serveis Socials, per al tractament de la inserció dels col·lectius més desfavorits.
Cabe destacar la importancia de la gestión de inserción laboral específica de las personas participantes en programas formativos u ocupacionales, así como de la necesaria coordinación con otras áreas municipales, como la de Servicios Sociales, para el tratamiento de la inserción de los colectivos más desfavorecidos.
Club de feina
Club de empleo
El Club de feina és un espai de treball, ubicat a la masia Torre Figueres, que pretén fomentar la recerca activa de feina dels demandants. Aquest servei ofereix un seguit d’eines als usuaris:
El Club de empleo es un espacio de trabajo, ubicado en la masía Torre Figueres, que pretende fomentar la búsqueda activa de trabajo de los demandantes. Este servicio ofrece una serie de herramientas a los usuarios:
Flota de vehicles de la Divisió de Neteja
Jardinería, construcción y actuación medioambiental
Els participants dels programes ocupacionals gestionats per CORESSA: Corinsert, Escola Taller i Tallers d’Ocupació realitzen diferents actuacions dins les activitats de Jardineria, Construcció i Medi ambient.
Los participantes de los programas ocupacionales gestionados por CORESSA: Corinsert, Escuela Taller y Talleres de Ocupación realizan diferentes actuaciones dentro de las actividades de Jardinería, Construcción y Medio Ambiente.
Jardineria
Jardinería
S’han realitzat treballs de manteniment a diferents zones verdes del municipi, com per exemple al barri de Ciutat Cooperativa, a la Riera Gasulla, a les Illes S-1,S-2, S-3, C-5 i C-6 del barri Camps Blancs, en el lateral muntanya de la C-245 i a les places Europa, Llobregat, Ramon Mas i Campderrós i Montserrat Roig.
Se han realizado trabajos de mantenimiento en diferentes zonas verdes del municipio, como por ejemplo en el barrio de Ciudad Cooperativa, en la Riera Gasulla, en las Islas S-1,S-2, S-3, C-5 y C-6 del barrio Camps Blancs, en el lateral montaña de la C-245 y en las plazas Europa, Llobregat, Ramon Mas i Campderrós y Montserrat Roig.
Construcció
Construcción
S’han realitzat diferents obres, com la remodelació de la Plaça Euskadi, arranjament de les voreres de la rotonda al carrer Salvador Seguí, passos elevats al carrer Eduard Toldrà, ampliació de voreres al carrer Cerdanya, arranjament de la vorera del carrer Marià Fortuny, passos de prioritat invertida al carrer Coín, remodelació del carrer Pau Clarís, senyalització de diferents camins rurals i tancaments de la Riera de Can Gavarrot, així com arranjaments als camps de futbol municipals de Sant Boi i al Poliesportiu La Parellada.
Se han realizado diferentes obras, como la remodelación de la Plaza Euskadi, el arreglo de las aceras de la rotonda de la calle Salvador Seguí, pasos elevados en la calle Eduard Toldrà, ampliación de aceras en la calle Cerdanya, arreglo de la acera de la calle Marià Fortuny, pasos de prioridad invertida en la calle Coín, remodelación de la calle Pau Clarís, señalización de diferentes caminos rurales y cierres de la Rambla de Can Gavarrot, así como arreglos en los campos de fútbol municipales de Sant Boi y en el Polideportivo La Parellada.
També s’han realitzat obres procedents de l’empresa municipal CLAUS, como la remodelació interior de vivendes i
También se han realizado obras procedentes de la empresa municipal CLAUS, como la remodelación interior de vivien-
58_59
231
153
83
Las ofertas de trabajo vigentes pueden ser consultadas de forma presencial, en la recepción de CORESSA, o bien a través de la web de la empresa. Las personas interesadas mantienen una entre-
Resultats del servei de recerca de feina Resultados del servicio de búsqueda de empleo Persones ateses Atencions Mitjana d’atencions per persona realitzades
1.265 1.700 1,34
Persones derivades a ofertes Derivacions a ofertes Mitjana d’ofertes a què s’ha derivat cada persona Persones que troben feina
1.930 8.003 4,15 674
Nivell de satisfacció de l’usuari (entrevista inicial)
9 sobre 10
18_19
informativa amb una orientadora laboral, per tal de concretar la derivació cap a l’empresa sol·licitant.
Jardineria, construcció i actuació mediambiental
• Ofertes de treball, tant d’empreses com de l’Administració Pública • Premsa laboral amb ofertes de feina • Bibliografia laboral sobre les diferents tècniques de recerca de feina • Models de currículums vitae i cartes de presentació • Llistats d’empreses del municipi • Llistats d’oferta formativa per a persones aturades i treballadores • Informació sobre el món laboral, com ara les modalitats de contractes vigents • Accés a equips informàtics per a la connexió a internet, per a l’elaboració de currículums, etc. • Seminaris monotemàtics d’aspectes laborals • Orientació laboral personalitzada
• Ofertas de trabajo, tanto de empresas como de la Administración Pública • Prensa laboral con ofertas de trabajo • Bibliografía laboral sobre las diferentes técnicas de búsqueda de empleo • Modelos de currículums vitae y cartas de presentación • Listados de empresas del municipio • Listados de oferta formativa para personas desempleadas y trabajadoras • Información sobre el mundo laboral, como las modalidades de contrataciones vigentes • Acceso a equipos informáticos para la conexión a internet, para la elaboración de currículums, etc. • Seminarios monotemáticos de aspectos laborales • Orientación laboral personalizada
Informe Econòmic
296
Informe Económico
Balanç de situació (a 31/12/06) Balance de situación
Balanç de situació (a 31/12/06) Balance de situación
ACTIU
Exercici 2006
Exercici 2005
15.486,43
0,00
1.667,91 109.893,33 408.244,54 0,00 2.633.179,91 -413.085,12
1.667,91 105.726,30 416.921,80 0,00 2.633.179,91 -358.022,43
B) Immobilitzat I
PASSIU
II Immobilitzacions immaterials 2. Concessions, patents, llicències, marques i similars 5. Aplicacions informàtiques 6. Drets construccions aparcaments 7. Acomptes 8. Béns cedits en ús 9. Amortitzacions III Immobilitzacions materials 1. Terrenys i construccions 2. Instal.lacions tècniques i maquinària 3. Altres instal.lacions, utillatge i mobiliari 4. Acomptes i immobilitzacions materials en curs 5. Altres immobilitzats 7. Amortitzacions
3.242.664,19 929.599,00 1.839.887,05
3.242.664,19 920.317,00 1.616.945,75
896.827,52 2.680.019,20 -4.297.027,28
539.040,14 2.472.749,64 -3.799.947,61
I
Capital subscrit
Exercici 2005
1.698.382,08
1.698.382,08
IV Reserves 1. Reserva legal 5. Altres reserves
101.986,06 520.228,66
VI Pèrdues i guanys
41.077,06
306.520,82
2.361.673,86
2.500.596,80
Total A B) Ingressos que cal distribuir en diferents exercicis 1. Subvenció de capital 2. Patrimoni cedit en ús 3. Altres ingressos a distribuir
Total B
257.777,71 2.370,39
302.222,14 1.983,34
8.307.504,78
8.095.448,08
28.106,59
37.315,16
1.651.864,50 3.386.109,90 500,00 2.215,14 -116.034,21
1.491.896,95 2.948.589,37 1.100,00 3.159,24 -124.277,28
71.333,97 424.359,93
517.578,93 2.301.312,25 66.547,16
687.821,91 2.340.306,24 81.660,39
Total B
2.885.438,34
3.109.788,54
180.308,05
220.374,05
Total D
4.485.742,60
4.039.167,02
D) Creditors a llarg termini II Deutes amb entitats de crèdit
IV Immobilitzacions financeres 6. Altres crèdits 7. Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini
4.305.434,55
IV Altres creditors 2. Altres deutes
3.818.792,97
E) Creditors a curt termini
D) Actiu circulant II Existències 1. Matèries primeres i altres proveïments III Deutors 1. Clients per vendes i prestacions de serveis 4. Deutors diversos 5. Personal 6. Administracions públiques 7. Provisions VI Tresoreria
793.206,54
VII Ajustaments per periodificació
7.408,58 Total D TOTAL B+C+D
70_71
Exercici 2006
A) Fons propis
Despeses d’establiment
1.369.367,86 9.172,78
5.753.377,04
5.736.324,08
14.060.881,82
13.831.772,16
II Deutes amb entitats de crèdit 1. Préstecs i altres deutes 2. Deutes per interès IV Creditors comercials 1. Acomptes rebuts per comandes 2. Deutes per compres o prestacions de serveis V Altres deutes no comercials 1. Administracions públiques 3. Altres deutes 4. Remuneracions pendents de pagament 5. Fiances i dipòsits rebuts a curt termini VII Ajustaments per periodificacions
1.351.200,44 27.085,52
572.134,32 23.138,55
0,00 944.544,70
6.094,70 1.187.683,45
487.165,25 203.836,82 280.451,19 51.144,49
345.934,44 82.178,26 329.654,76 45.828,38
982.598,61
1.589.572,94
4.328.027,02
4.182.219,80
Total A+B+C+D+E 14.060.881,82
13.831.772,16
Total E