Facturación
% respecto año referencia (1984)
Sector Privado, Industrial.
Con Madesa, el industrial puede depositar su confianza en un grupo de trabajo formado por técnicos altamente cualificados, y cuya actividad está dedicada al área industrial.
3.460
3.500
3.040 3.000
Siempre hemos tenido presente que el trabajo en el sector industrial supone involucrarse en las inquietudes y necesidades particulares de cada caso.
3.160
2.710
2.500 2.000 1.500
1.090 1.000
740 500
500
10
90
87
88
89
90
91
92
93
11
20
17 15
15
10
10
1
1
1
1
1
85
86
87
88
89
90
62
62
89
90
0 Año
84
91
92
93
74
74
92
93
Equipo Humano
80
68
70 60 50
44 Tratamiento de residuos.
40 30
25
25
86
87
20 10
10
10
84
85
0 Año
88
91
Por ello, hoy más que nunca MADESA está capacitada para llevar a cabo, desde sus cimientos, la tarea individual y colectiva de construir un mundo en comunicación con el Medio Ambiente. Este es el reto de todos y, en especial, nuestra tarea.Por ello, hoy más que nunca MADESA está capacitada para llevar a cabo, desde sus cimientos, la tarea individual y colectiva de construir un mundo en comunicación con el Medio Ambiente. Este es el reto de todos y, en especial, nuestra tarea.colectiva de construir un mundo en comunicación con el Medio Ambiente.la tarea individual y colectiva de construir un ello, hoy más que nunca MADESA está capacitada para llevar a cabo, desde suscimien, tarea individual y colectiva de construir un mundo en comunicación con el Medio Ambiente.con el Medio Ambiente.la tarea individual y colectiva de construir un ello, hoy más que nunca MADESA está capacitada para llevar el Medio Ambiente la tarea.
Técnicos y humanos para hacer frente Día a día es más patente el interés generalizado por el Medio Ambiente. En el marco de esta concienciación, MADESA se ha consolidado como una empresa con medios técnicos y humanos para hacer frente a las necesidades que este campo genera.
Sector Privado, Industrial. Siempre hemos tenido presente que el trabajo en el sector industrial supone involucrarse en las inquietudes y necesidades particulares de cada caso.
Este es el reto de todos y, en especial, nuestra tarea.Por ello, hoy más que nunca MADESA está capacitada para llevar a cabo, desde sus cimientos, colectiva de construir un mundo en comunicación con el Medio Ambiente.
Evolución / Evolution % personal Dto. Técnico respecto al total.
93,3.460
3.500
91,3.040 3.000
% personal Dto. Técnico respecto al total.
92,3.160
90,2.710
2.500 2.000 1.500
89,1.090 1.000
88,740 87,500
500
85,10
86,90
0 Año / Year
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
Cada actuación en función de las necesidades industriales.
% personal Departamento Técnico respecto al total
19 Departamento Comercial
19
Cabo, desde sus cimientos, la tarea individual
% respecto año referencia (1984)
MADESA
86
Emisiones de gases y humos.
85
Cada actuación en función de las necesidades industriales.
84
Fondos Propios
Departamento Económico-Financiero
Año
MADESA
0
Mercats emissors i sector turístic El turisme de sol i platja és l'atractiu preferent de Catalunya per als alemanys
zones costaneres i per la forta presència del turisme d'autocar. Prop de la meitat dels turistes alemanys vénen a Catalunya amb autocar, un fenomen que només es repeteix al mercat holandès.
El turisme alemany és el segon mercat emissor de turisme a Catalunya, només precedit per França i a gran distància de la resta de països, llevat d’Andorra, que ocupa la tercera posició. Cal tenir en compte, a més, que la distància fa que gairebé tots els visitants procedents d’Alemanya siguin turistes, segons la definició de l’OMT.
La taula estructurada en la columna de text de la pàgina següent ens mostra l’evolució del mercat alemany a Catalunya pel que fa al nombre de visitants d’aquesta nacionalitat entrats al Principat.
El mercat alemany es caracteritza per un elevat grau de fidelitat envers les nostres
Francesc Gomà
Els turistes alemanys són fidels i tradicionals afeccionats al sol i la platja de les nostres costes des del anys seixanta, quan van començar a visitar Catalunya i a passar-hi les vacances. Calella de la Costa, coneguda tradicionalemt com "Calella dels alemanys", Lloret de Mar i Salou són tres de les destinacions més freqüents del mercat emissor alemany.
Fonts: Centre de Promoció Turística de Catalunya a Berlín i Servei d'Estudis
Calella de la Costa, una de les destinacions preferides dels alemanys
1 Distribució dels visitants entrats a Catalunya per nacionalitats
Països
1996
1997
Visitants França Alemanya Andorra Regne Unit Països Baixos Bèlgica Itàlia Suïssa Països nòrdics Països ex-URSS Japó Estats Units Altres països Total
Visitants
%
%
7.909.025 2.284.036 1.462.087 962.744 921.289 863.582 834.695 463.569 305.319 195.638 180.981 154.453 1.424.060
44,00 12,70 8,10 5,40 5,10 4,80 4,60 2,60 1,70 1,10 1,00 0,90 7,90
8.848.000 1.987.000 1.618.000 1.090.000 964.000 862.000 913.000 451.000 328.000 224.000 207.000 172.000 1.540.000
46,10 10,30 8,40 5,70 5,00 4,50 4,80 2,30 1,70 1,20 1,10 0,90 8,10
17.961.478
100,00
19.204.000
100,00
Any
Nombre de visitants entrats
% d'augment
1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
1.947.946 2.012.772 2.576.001 2.353.600 2.657.202 2.368.630 2.117.228 2.283.112 2.129.148 2.065.741 2.284.037 1.990.341
– 3,3 28,0 -8,6 12,9 -10,9 -10,6 7,8 -6,7 -3,0 10,6 -12,9
Amb una població de 81,5 milions d'habitants, Alemanya genera uns 78 milions de viatges turístics a l'estranger cada any. França és la primera destinació exterior dels alemanys (13,3 milions de viatges: 17% del total). La segona és Espanya (10,6 milions de viatges: 13,6% del total). A continuació se situen Àustria, Itàlia i Polònia. El 1996, dels 10,6 milions de turistes ale-
4
5
Estudis de Turisme de Catalunya
un dels més importants en les rutes mediterrànies de creuers, guanyen viatgers progressivament.
2 Regió de procedència dels turistes alemany. 1997
Quant al vehicle utilitzat, en percentatges, els alemanys utilitzen en primer lloc l'autocar i en segon lloc el cotxe particular, com es pot veure tot seguit:
Mecklenburg-Pomerània Occidental 20.000 1,1%
Hamburg 67.000 3,8%
Berlín 167.000 9,4%
Baixa Saxònia 83.000 4,7%
Saxònia-Anhalt 37.000 2,1%
Rin del Nord-Westfàlia 403.000 22,7%
Saxònia 76.000 4,3%
Hessen 222.000 12,5%
1996 Visitants
1997 Visitants
%
Baviera 114.000 6,4%
Baden-Württemberg 181.000 10,2%
Pel que fa a les vies d’entrada i els vehicles emprats, cal consignar el lleuger descens del nombre d’entrades per carretera i amb ferrocarril. Per contra, l’aeroport i el port,
Vehicle Autocar Cotxe Avió de línia regular Avió xàrter Resta
1996
1997
49,70% 27,20% 17,30% 0,60% 5,20%
51,20% 22,40% 23,20% 1,80% 1,40%
100,00%
100,00%
Destinacions
1.854.086 149.342 42.829 19.484
89,80 7,20 2,10 0,90
2.026.438 187.831 45.054 24.714
88,80 8,20 1,90 1,10
Total
2.065.741
100,00
2.284.037
100,00
Els alemanys fa temps que trien la Costa Brava com a destinació més freqüent, seguida de la Costa Daurada i Barcelona, destinació que guanya visitants any rere any.
Tipus d'allotjament L’hotel és el tipus d’allotjament més emprat pel turisme alemany, amb un percentage que supera el setanta per cent. El segon lloc quant a preferències d’allotjament correspon a les cases i apartaments de lloguer.
% sobre el total de l’any 1996 % sobre el total de l’any 1997 PirineusPrepirineus 0,20% 0,20% Catalunya Central 1,20% 2,70% Terres de Lleida 0,70% 0,30%
No contesta 52.000 2,9%
Vies d'entrada i vehicle utilitzat
%
Carretera Aeroport Ferrocarril Vaixell
Turíngia 87.000 4,9%
Saarland 71.000 4,0%
El 1998 hi va haver un retrocés del mercat alemany del 12,9 per cent.
3 Visitants per vies d’entrada
Mitjà de transport
4 Destinacions segons marca turística RenàniaPalatinat 87.000 4,9%
La majoria dels alemanys que ens visiten continuen entrant per carretera (9 de cada 10), sobretot per la Jonquera, i amb autocar. Només el 8,2% hi arriba amb avió.
Total
Brandenburg 32.000 1,8%
Bremen 46.000 2,6%
Al llarg de la dècada dels noranta, el nombre de visitants alemanys a Catalunya ha fluctuat sobre els dos milions de visitants. El 1991 se’n va assolir el rècord: més de 2,6 milions. El turisme alemany al Principat és força estacional, atès que es concentra als mesos de juliol i agost.
Estudis de Turisme de Catalunya
Nombre de turistes % sobre el total Slesvig-Holstein 30.000 1,7%
manys que van visitar Espanya, 1,78 milions (el 17%) van triar com a destinació Catalunya, sobretot les zones costaneres.
Costa Brava 45,80% 49,60%
Costa del Maresme 13,10 % 9,50% Barcelona 12,30% 13,40%
Costa Daurada 22,50% 20,90%
Costa de Garraf 4,20% 3,30%
Allotjament
1996
1997
73,30% 11,20% 6,40% 5,90% 3,00% 0,20%
69,80% 12,80% 7,10% 6,50% 3,70% 0,10%
100,00%
100,00%
Hotel Casa/apartament de lloguer Casa de familiars/amics Casa/apartament de propietat Càmpings D'altres Total
Grau de satisfacció Els alemanys que visiten Catalunya puntuen amb un notable alt el grau de satisfacció
6
Estudis de Turisme de Catalunya
7
número 10. En segon lloc, hi ha tots els turistes que sojornen a casa de familiars o amics (10,8%) i els que lloguen una casa o apartament (9,3%).
9 Despesa i pernoctacions per països d’origen Any 1998
14.000
Despesa diària
Estada mitjana
13.305 3,1
14 5.180 10,6
6.346 10,4
12.000 10.000
5.875 9,2
8.030 7,6
5.014 10,8
4.744 10,5
12 10
5.453 8,4
8
6.000
6 4
2.000
2 Dies
Pessetes Itàlia
dir, però, que hagi tingut el nombre més alt de pernoctacions, atès que Barcelona es caracteritza per les estades curtes (5,8), com es pot veure al quadre número 7. Així, tot i que assoleix el 32,4% del total de turistes, només genera 18,6 milions de pernoctacions, quantitat que representa el 21% del total. Darrere seu hi ha la Costa Brava, amb el 28,1% del total de turistes, i en tercer lloc, la Costa Daurada, que amb el 24% dels turistes i l’estada més llarga (12,3 nits) ocupa el primer lloc quant a pernoctacions, amb més de 29 milions (33,4%).
Regne Unit
Suïssa
França
El nombre mitjà de nits passades a Catalunya és 8,9 i els darrers anys s’observa una tendència a escurçar les estades. Així, veiem (gràfic número 9) que cap nacionalitat d’origen no supera els 11 dies d’estada.
48
Estudis de Turisme de Catalunya
Països Baixos
Cal destacar els alemanys, que s’hi estan 10,8 nits. Per contra, els andorrans superen de ben poc els tres dies d’estada mitjana. El motiu principal de viatge a Catalunya continua essent el lleure i passar les vacances, que correspon al 76% dels viatges. Cal esmentar que aquesta motivació ha perdut pes respecte a l’any anterior, mentre que n’ha guanyat la corresponent al turisme de negocis i professional, que ja representa el 14% del nombre total de viatges. En tercer
Alemanya
Hotels Familiars/amics Lloguer Càmping Propietat Total
clar creixement pel que fa a la captació de turistes que no coneixien Catalunya (35,9% del total). El percentatge més elevat de turistes nous es dóna en el cas dels anglesos (més del 58%), tot i que en
11 Distribució de la despesa en origen
%
D’una banda, tenim el que paguen al país d’origen, per exemple, el paquet turístic sencer o només el transport; aproximadament la meitat d’aquesta despesa són diners que reverteixen en empreses turístiques catalanes mentre que la resta es distribueix al país d’origen entre intermediaris, transport, etc.
Transport, allotjament i pensió completa 23,7%
D’altres 5,0%
Només transport 27,4%
Transport, allotjament i mitja pensió 19,4%
Transport, allotjament i esmorzar 13,7%
Transport i allotjament 10,8%
Bèlgica
lloc, trobem amb el 7,9% els que esmenten la visita de familiars o amics. Els turistes que han vingut per motius no professionals han aprofitat l’estada per realitzar diferents activitats, entre les quals podem destacar anar a la platja (72,9%) i a comprar (69,7%). La majoria dels turistes han escollit l’hotel per allotjar-se a Catalunya, amb el 69,3% de participació sobre el total, com es pot veure al quadre
10 Principals resultats segons l’allotjament
Classe d’allotjament
Les principals localitats de destinació es troben a la costa, com es palesa al mapa número 8. Són Barcelona, Lloret de Mar i Salou.
La quantitat que els turistes gasten en la realització del viatge té dos components ben diferenciats, com demostren els gràfics 11 i 12.
visites els cinc anys darrers), sobretot si pensem que més del 67% manifesta la intenció de tornar-hi durant el mateix any o el següent. Cal remarcar, però, que el turisme estranger a Catalunya també presenta símptomes de renovació i que es consolida un
Any 1998
8.000
4.000
Andorra
Estudis de Turisme de Catalunya
Estada mitjana
Despesa diària
(en pernoctacions)
(PTA)
69,3 10,8 9,3 5,8 4,8
7,3 7,9 14,8 9,5 21,5
6.997 4.997 5.128 5.175 4.156
100,0
8,9
6.055
Així, els turistes estrangers van pagar prop de 503.000 milions de pessetes al seu país, el 27,4% de les quals es destinen a pagar només el transport. El següent grup són els que paguen el paquet de transport, allotjament i pensió completa, que fa el 23,7% de la despesa total en origen. D’una altra banda, tenim la despesa que els turistes fan directament a Catalunya: 536.000 milions de pessetes. El 44,6% d’aquests diners han servit per pagar despeses de restauració i compres alimentàries, i el 18,4% s’han destinat a allotjament i restauració al mateix allotjament. L’opinió que els turistes estrangers tenen de la seva estada a Catalunya ha estat, segons les enquestes realitzades any rere any, molt satisfactòria; el 1998, la valoració mitjana ha estat de 7,9 en una escala de 0 (gens satisfactori) a 10 (molt satisfactori). La puntuació més alta l’obté l’entorn natural (platges, paisatge…) i la més baixa (5,9) correspon al soroll. En general, el turista estranger demostra ser molt fidel a Catalunya (més del 41% hi han fet tres o més
49
Estudis de Turisme de Catalunya
12 Distribució de la despesa a Catalunya Any 1998 Transport 8,8%
Compres 18,0%
Entreteniments 6,4%
Allotjament i pensió 18,5%
D’altres 3,5%
Bars, restaurants i alimentació 44,8%
1 Fidelitat a la destinaci贸* Tres o m茅s vegades
Dues vegades
Una vegada
31,7%
30,1%
10,3%
3,5% 10,6%
7,6%
50 4%
55,8%
Font dels ocellets
3
El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni
Municipi Castelldefels. Tipus de monument Castell i capella.
Referències històriques La fortificació del lloc de Castelldefels degué realitzar-se en temps del comte Guifré Borrell (897-911) o del seu pare, el comte Guifré el Pelós (878-897). El castell era una fortificació secundària que depenia del castell d’Eramprunyà. L’obra principal de la fortificació correspon, però, al segle XVI, moment en què s’esborraren les restes del castell medieval, exceptuant-ne algun vestigi del segle XIV. La darrera restauració del castell que li dóna un cert aire neogòtic va ser feta pel banquer Manuel Girona. L’església de Santa Maria de Castelldefels és documentada el 964. Entre els anys 967 i 977 fou unida al monestir de Sant Cugat del Vallès del qual depenia. L’església era aleshores un petit monestir o priorat. Després del 985, la vida monàstica s’hi extingí i quedà reduïda a parròquia. L’any 1909, el banquer Manuel Girona féu construir una nova església, que esdevingué la parròquia del municipi; per tant, Santa Maria deixà de ser parròquia i es convertí en propietat de l’esmentat banquer quan adquirí el castell. Durant la Guerra Civil fou utilitzada com a presó.
La capella de Santa Maria de Castelldefels és una obra complexa, formada per diverses construccions amb acusada història.
Estat de conservació La restauració del segle XIX transformà en bona part l’aspecte originari del castell. Darrerament s’han dut a terme obres de millora en la capella i excavacions arqueològiques en el castell.
La part romànica de la capella està formada per una volta de canó seguit creuada per un transsepte també de canó seguit perpendicular i un cimbori situat sobre trompes, de factura molt irregular i acabada amb un forat circular (per enlairar campanes). Un absis central amb arc triomfal i dos de laterals coberts amb volta de racó de forn completen la part romànica de l’església. Sobre l’entrada hi ha un cor elevat sostingut per volta de creueria aplanada, construïda amb pedra calcària blanca, mentre que els arcs romànics són de pedra arenosa roja de Bruguers.
Accessibilitat Situats en el barri del Castell, dins el nucli urbà, per l’avinguda de Manuel Girona s’accedeix fins a la plaça del Castell. L’entrada a la capella es fa per fora dels murs del castell, vorejant-los per la dreta de la porta principal.
Un dels braços del transsepte és una prolongació afegida en el segle XVIII, coberta amb voltes de llunetes i que du fins a una capella interior quadrada de la Mare de Déu de la Salut, coberta amb cúpula octogonal (amb nervadures intermèdies) sobre quatre petxines.
Visites La capella està oberta al públic el primer cap de setmana de cada mes, d’11 a 14 hores. També es fan visites guiades per a grups. Cal, en aquest cas, concertar hora amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Castelldefels, al telèfon 93 665 11 50.
Sota la terra del creuer i de l’absis principal hi ha unes excavacions cobertes amb vidre que permeten veure unes restes ibèriques (un primitiu poblat del segle II aC) i unes de romanes (una vil·la del segle III dC), que estan formades per unes parets l’alineació de les quals és a 45 graus de la nau romànica.
No és possible visitar l’interior del castell.
Exteriorment hi ha un magnífic atri descobert que precedeix la por-ta renaixentista de l’església, amb un banc perimetral d’obra (pedrís) i unes decoracions ceràmiques blaves situades sobre les parets blanques amb aspecte agradable de caire mediterrani. Una de les torres circulars del castell s’endinsa en l’atri.
La decoració pictòrica destaca la part romànica (pintura llisa sobre l’arrebossat) del que és l’obra barroca (estucats imitant marbres i dibuixos variats). El terra també varia d’una part a l’altra de l’edifici (marbres vermell i blanc, respectivament).
El Baix Llobregat. Guia per al coneixement del patrimoni
Palau Can Mercader Municipi Cornellà de Llobregat.
Època/Data Segona meitat del segle XIX (1865).
Tipus de monument Palau residència.
Referències històriques El palau Can Mercader era una granja agrícola dels comtes de Bell-lloc quan residien a Barcelona; però fou transformada en palau quan, als voltants de 1880, la família MercaderBelloch va decidir fixar aquí la seva residència. Es troba situat dins una gran extensió de terreny que ha esdevingut parc municipal, deteriorat en la seva part posterior. La via del tren i l’execució del polígon d’habitatges de Sant Ildefons han ocupat part de la finca. Des de 1976 és propietat municipal. Les feines de restauració es van fent de forma progressiva i periòdica.
Estat de conservació Aspecte originari.
Es tracta d’un edifici d’importants dimensions, objecte d’una transformació d’ús entre els anys 1865 i 1888, situat actualment dins un parc municipal.
Accessibilitat Es troba dins el barri de l’Almeda, al parc municipal de Can Mercader, situat a la carretera de l’Hospitalet, prop de l’encreuament amb la ronda de Dalt.
La seva planta és sensiblement quadrada, amb torretes octogonals sobresortint a cada una de les cantonades, amb planta baixa destinada a serveis i equipaments generals de la casa, planta pis residencial (planta noble) i planta superior per a funcions de servei. El tractament exterior és d’una gran senzillesa però molt eclèctic, amb motius exclusivament formals, amb contrasentits com són els merlets superiors o les torres, on s’obren importants finestrals. Exteriorment l’edifici ha estat rehabilitat en la seva totalitat.
Visites Obert el diumenge i dies festius de 10 a 14 hores.
L’interior s’està rehabilitant mitjançant un pla plurianual, tant pel que fa a l’edifici com als objectes que conté. La planta baixa és un seguit d’espais coberts per voltes al voltant d’un pati central i està destinada a espais d’exposicions diverses. El pati, amb passadís perimetral en forma de claustre, està cobert amb claraboia i decorat amb pintures murals. Actualment, s’està rehabilitant la sala del billar i annexos, d’interès pel que fa a les pintures murals de les parets i la volta de canó. La planta pis es desenvolupa mitjançant un passadís al voltant del pati central i un seguit de cambres que es comuniquen entre si, destinades a dependències residencials. Actualment és la seu del Museu Palau Can Mercader.
La planta baixa es destina a exposicions i es pot visitar previ pagament d’entrada a preu simbòlic. La planta primera es pot visitar de forma gratuïta en grups organitzats mitjançant visita guiada i prèviament concertada als telèfons 93 377 44 88 (matins) i 93 377 00 25 (tardes).
L’interès principal és que les dependències conserven la seva decoració i el parament funcional de l’època, sense pèrdues ni transformacions posteriors. El contingut és d’una gran riquesa, tant pel que fa al mobiliari com a altres objectes artístics (bany, paviments, tractaments de parets, cortinatges, pintures, etc.). Al passadís, al voltant del pati, hi ha una sèrie de vitrines amb objectes diversos aplegats per la família al llarg del temps.
Altres visites d’interès a la rodalia A Cornellà de Llobregat, la casa de Cebrià Camprubí. A Sant Joan Despí, Can Negre i un recorregut per l’obra de Jujol. A Sant Just Desvern, Can Ginestar. A Esplugues de Llobregat, el convent de Montsió. A Sant Boi de Llobregat, l’església de Sant Baldiri i les termes romanes. 26
El campanar (ubicat sobre el cimbori) està cobert amb teulada de quatre vessants de teula vidrada verd intens fent trencadís, també usada per formar les línies característiques de la teulada de la capella de la Mare de Déu de la Salut.
15
Fotografia: Santi Sanz (Arxiu Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat)
9
Època/Data La capella és dels segles XI-XII (romànica) amb diferents reformes dels segles XVI, XVII, XVIII i XX. El castell s’amplià durant el segle XVI i es reformà en el XIX.
Altres visites d’interès a la rodalia Al municipi de Gavà, el castell d’Eramprunyà i les mines neolítiques de Can Tintorer. A Begues, l’església de Sant Cristòfor de Begues i el pou de glaç.
14
Fotografia: Pilar Vicente (Arxiu Consell Comarcal del Baix Llobregat)
Castell i capella de Santa Maria de Castelldefels
La planta superior de servei no es visita i actualment estatja locals de manteniment i restauració del palau i el seu contingut.
27
serveis comarcals
95
99
llum, disposades durant una nit sencera, que són el mètode de mostreig més eficient de què es disposa. Concretament i dins del període 1995-1998 els valors mitjans per trampa i nit han estat els que surten reflexats en la gràfica al peu de pàgina.
El control de mosquits més eficaç implica, a nivell públic, el reconeixement de la importància de la investigació sobre la plaga, que permet d'augmentar l'eficàcia, i reduir despeses i costos mediambientals. És així com es realitzen treballs tècnics i científics que permetin donar respostes pròpies als problemes que planteja dia a dia el control de mosquits i de les altres plagues. 36
37
95
Número de captures realitzades (1995-1998)
4,0
El Servei fa tractaments preventius als aiguamolls del delta
Col.laboracions institucionals i activitats científiques
el servei de control de mosquits
SAR la Reina Sofia va visitar el projecte d’investigació a Moçambic
Aquestes xifres, que són mitjanes per tots els municipis, indiquen l'eficiència del control larvari i la seva millora al llarg dels anys, i probablement també la disminució de la problemàtica rural per la millora de la qualitat de les aigües.
99
3,5
Diversos projectes científics han estat duts a terme en aquest període, entre els quals podem citar l'estudi de la possibilitat de reintroducció de la malària a Europa, la distribució dels flebòtoms (dípters transmissors de la leishmaniosi canina i humana) al Baix Llobregat, o l'estudi sobre prevalència de la filariosi canina a la comarca i capacitat vectorial de les espècies més corrents al delta.
2,5 2,0
Pel que fa a la cooperació institucional, en aquest període s'ha creat l'Agrupació de Control de Vectors (ACV), que reuneix els tres serveis públics catalans que treballen en el control de mosquits. A finals de 1998 també ha estat endegat un procés de convergència que donarà a llum un organisme de vocació comunitària que permetrà que aquesta problemàtica específica sigui reconeguda i treballada a nivell europeu.
Addicionalment, una línia de recerca aplicada treballa en les bases genètiques de la resistència a insecticides organofosforats i sobre morfologia i fisiologia de Culex pipiens, el mosquit més comú en la zona. Una altra línia de treball es desenvolupa a Moçambic en col.laboració amb ONGs i la Fundació Clínic, per tal de proveir d'informació els estudis epidemiològics sobre malària a la regió de Manhiça.
3,0
cials de capacitació per l'obtenció del Carnet d'Aplicador de Plaguicides.
Molts d'aquests treballs han donat fruit en forma de diverses comunicacions a congressos científics i tècnics, als quals s'assisteix regularment.
1,5
El SCM actua esporàdicament com a entitat prestadora de serveis, mitjançant els seus serveis de laboratori i insectari per assaigs, o bé els seus membres en tant que tècnics dictaminen per compte de terceres persones o entitats sobre qüestions de la seva competència, com és el cas del conveni existent amb la Diputació de Barcelona per l'assessorament sobre plagues als municipis.
1,7
2
0,5
2,2
3,3
1,0
captures 1995
1996
1997
1998
Personal del Servei de Control de Mosquits desenvolupa una tasca didàctica en diversos cursos ofi-
Promoció econòmica. La Societat de Gestió Comarcal SA
El mercat de treball
Evolució de la taxa d’activitat
L’evolució del mercat de treball de la comarca entre el període 1995-1999 ha estat considerablement possitiva pel que fa a la generació d’ocupació, a la reducció dels índex d’atur i a l’assoliment, en definitiva, d’una situació laboral molt més favorable.
75%
70%
La situació econòmica en els inicis d’aquest període reflectia una taxa d’atur d’un 18,7% a la comarca, segons l’Enquesta Sobre Activitat del Baix Llobregat de l’any 95, el que suposava l’existència de més de 52.000 aturats. Aquest alt índex de desocupabilitat al territori es reforçava amb una taxa d’ocupació del 51,4%. Avui al Baix Llobregat ens movem en un escenari més positiu, segons dades de l’Enquesta Sobre Activitat 1998, que registra una taxa d’atur del 10,3%, el que suposa una reducció del nombre d’aturats en més de 22.000 persones. La taxa d’ocupació, amb un 62,1%, gairebé assoleix els objectius marcats per la Cimera de Luxemburg (65%) i la d’activitat es situa amb un 69,2%. 43
El Consell Comarcal duu a terme un projecte innovador pel que fa l’impuls de programes i serveis relacionats de forma directa amb l’ocupació i la formació de la població activa dels 30 municipis de la comarca, pel que compta amb la Societat de Gestió Comarcal, empresa pública que coordina part d’aquestes actuacions. Des de l’any 1995 fins al 1999, els objectius han estat marcats per lluitar contra l’atur i assolir els reptes de la dinamització i el creixement econòmic sostenible, tenint en compte els requeriments del mercat de treball i les possibilitats i voluntats dels agents socials i econòmics del territori.
memòria de gestió
95
99
En aquest context socioeconòmic, s’ha participat de forma molt activa desenvolupant accions dissenyades per millorar l’ocupabilitat, augmentar la millora de la competitivitat empresarial i contribuir en l’adequació de l’oferta formativa.
6 9 14 17
Territori
19
Urbanisme, medi ambient i serveis tècnics Ponència Tècnica d’Activitats Classificades El Consorci de la Colònia Güell El Consorci Parc Agrari del Baix Llobregat. L’Àrea de Promoció Agrícola El cementiri comarcal de Roques Blanques El Servei de Control de Mosquits
20 26 28
Promoció Econòmica
39
El Consell Econòmic i Social. El Pacte per a l’ocupació, l’activitat i la millora de la qualitat de vida al Baix Llobregat El Pla Estratègic del Baix Llobregat Promoció Econòmica. La Societat de Gestió Comarcal SA
42
Centre d’Ocupació i Desenvolupament Joan N. García-Nieto, a Molins de Rei
Presentació Onze anys de consells comarcals Composició dels òrgans de govern Els pressupostos
La concertació comarcal entre agents econòmics i socials, objetiu prioritari d’aquest consell comarcal, ha facilitat la realització d’accions i experiències que han estat també referéncia en d’altres àmbits territorials i que, en l’actualitat, ens situa entre les comarques catalanes capdavanteres en matèria laboral. En la consecució d’aquests valors, l’acord i el diàleg comarcal dels agents socials i econòmics ha estat fonamental, un consens que pren forma amb el desenvolupament del Pla Estratègic del Baix Llobregat i que al 99 s’ha traduït en la signatura del Pacte per a l’ocupació, l’activitat i la millora de la qualitat de vida del Baix Llobregat.
El treball desenvolupat durant el període 19981999 ha estat el resultat de tot l’esforç desenvolupat en els darrers quatre anys per aquesta entitat, on destaquen les accions adreçades als demandants i oferents d’ocupació a través dels Serveis per a l’Ocupació del Baix Llobregat (SPOBL), les accions formatives, els estudis de detecció de necessitats del mercat laboral i la tasca realitzada per l’Observatori Permanent del Mercat de Treball (OPMT). Des de l’any 1994, totes les iniciatives encetades han vetllat de forma especial per potenciar la cohesió social afavorint la integració social i laboral dels col·lectius més desafavorits al mercat de treball del Baix Llobregat.
95
promoció econòmica
42
Índex
65%
60%
55%
99 50% 1975
1986
1991
Unió Europea
1994
Espanya
1996
1995
Catalunya
1997
1998
Baix Llobregat
Barcelona
Taxa d’activitat (població activa sobre potencialment activa en %) Àmbit geogràfic
1975
1986
1991
1994
1995
1996
1997
1998
Unió Europea Espanya Catalunya Barcelona Baix Llobregat
65,49 60,81 n.d. n.d. 58,95
63,81 57,29 58,21 59,83 56,91
66,00 58,54 61,54 65,06 61,65
67,60 59,54 64,17 60,26 63,36
67,60 59,51 64,56 60,20 61,86
67,70 60,17 65,62 61,50 63,30
67,79 60,66 65,29 60,89 67,32
n.d. 63,00 65,89 60,35 69,47
Població activa (milers de persones) Àmbit geogràfic
1975
1986
1991
1994
1995
1996
1997
1998
Unió Europea Espanya Catalunya Barcelona Baix Llobregat
129.600 13.299,0 n.d. n.d. 188
137.700 14.023,0 2.295,2 1.787,81 219
145.000 15.073,1 2.533,0 2.024,18 263
165.136 14.862,0 2.523,0 1.881,00 276
165.560 15.111,0 2.564,0 1.903,00 278
166.425 15.479,0 2.606,0 1.929,00 290
166.936 15.632 2.585 1.913 311
n.d. 15.743 2.579 1.897 323
Fonts: elaboració pròpia
29 33 34
Escoles taller i cases d’ofici
40 41
55
Ensenyament Cultura Oficina Comarcal d’Informació i Serveis a la Joventut Serveis Socials i Sanitat Turisme Consum
66 71 75 77
Referent a les escoles taller, al 1998 també s’ha iniciat l’Escola Taller L’Areny-Baix Llobregat Nord, a Olesa de Montserrat i s’ha tramitat el projecte d’una segona de Restauració paissatgística als municipis de Sant Viçens dels Horts, Pallejà, Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló.
56 61
Aquests projectes, a més d’afavorir la inserció sociolaboral dels joves aturats potenciant l’aprenentatge d’oficis que tenen sortida al mercat de treball, contribueixen en la millora i recuperació d’espais naturals de la comarca.
48
49
A més d’aquestes experiències iniciades recentment, el Consell Comarcal del Baix Llobregat també ha desenvolupat al període 96-97 una casa d’oficis d’auxiliars forestals en el municipi de Cervelló, que va formar els alumnes en aquesta professió i va condicionar una finca forestal, i altres dues escoles taller en els termes municipals de Molins de Rei i Sant Joan Despí. Aquestes últimes van ser la de Restauració Paissatgística i la de Me-
di Ambient "El Riu" destinades a recuperar zones del marge del riu Llobregat als termes municipals de Sant Joan Despí i Molins de Rei per a la creació d’àrees d’esbarjo a la comarca.
Distribució de consultes (1995-1999) Orígen
Nombre de consultes
Percentatge
Empresa pública
280
52,2%
Empresa privada
52
Particular (estudiants)
36
6,7%
Organitzacions empresarials i sindicals
64
11,9%
100
18,7%
Observatori Permanent del Mercat de Treball Aquest servei d’abast comarcal, creat l’any 1994, és un sistema que permet clasificar i agrupar dades sobre conjuntura laboral de les diferents fonts disponibles, així com analitzar-les posteriorment perque siguin útils per les institucions públiques i privades i per la societat en general. Aquest servei pertany a la Xarxa d’Observatoris Locals del Mercat de Treball de la província de Barcelona i gaudeix del sistema d’informació socioeconòmica local de la Diputació de Barcelona. L’OPMT esdevé l’eina que aporta informació al conjunt de projectes i serveis que s’enceten des de SOGECO elaborant els informes i productes necessaris per la correcta comprensió de les dades, no nomès per part dels professionals tècnics que les utilitzen sino també per part dels usuaris. En aquest sentit, l’OPMT dóna informació al conjunt de la població que pot fer-ne ús d’aquest servei públic, especialment a institucions i organismes gestors i planificadors de polítiques actives d’ocupació, així com a diferents ens oficials que necessitin dades actualitzades sobre la realitat del mercat de treball.
Demanda interna (no inclou les consultes de l’Àrea d’Ocupació)
95
promoció econòmica
Serveis Comarcals
A més dels cursos de formació, un total de 379 alumnes de la comarca han participat en els projectes d'escoles taller i cases d’ofici del Consell Comarcal. L’any 1998 s’ha posat en marxa una casa d’ofici per a la zona de l’Ordal, en el terme municipal de Corbera, i un altre a la zona litoral de la comarca, als termes de Viladecans, Gavà i Castelldefels.
99
Des de l’observatori es confeccionen tres tipus d’informe: sobre la conjuntura laboral de la comarca, amb caràcter trimestral, un segon informe sobre la situació de l’atur, amb una periodicitat mensual, i un tercer producte de caràcter específic pels programes i projectes que es desenvolupen des de l’àrea d’ocupació, que no està sotmès a una periodicitat establerta. Es treballen dades d’atur, ocupació, activitat, contractacions, assalariats, empreses, expedients de regulació, demografia, ocupacions i activitats econòmiques, entre d’altres. Una altra font d’informació fonamental per a l’Observatori és l’Enquesta sobre Activitat del Baix Llobregat (ESA) que es realitza des de l’any 1993 amb una periodicitat anual. A través d’aquest estudi s’aprofundeix en la realitat social, laboral i formativa de la població en edat de treballar de la comarca i s’obtè informació sobre la situació dels ocupats, els desocupats, els actius i els inactius del Baix Llobregat. L’ESA possibilita conèixer, a partir de l’enquesta a la població, dades més reals sobre el mercat de treball.
Les escoles taller combinen formació amb la recuperació d’espais públics
El model de concertació i diàleg entre els agents locals, socials i econòmics del territori ha afavorit el desenvolupament dels projectes esmentats per potenciar el mercat de treball del Baix Llobregat i, en definitiva, augmentar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que conviuen a la comarca. Serveis adreçats a empreses i emprenedors Un dels objectius del Consell Comarcal és el foment de l'ocupació, que es concreta, en sintonia amb les directrius del recent acord de Luxemburg, i entre d'altres actuacions, en el foment de l'autoocupació, el suport a la creació d'empreses i el desenvolupament d'un teixit empresarial endogen competitiu.
9,7%
Durant el període 1995-1998, les accions dutes a terme pel que fa a informació a empreses i emprenedors es concreten en: — informació i assessorament general o específic en les diferents àrees de gestió empresarial. — suport en l'elaboració del pla d'empresa i anàlisi de viabilitat dels projectes — seguiment i assistència tècnica en la posada en marxa i consolidació dels projectes Durant el període 1995-1999 han passat pel servei 163 projectes empresarials (fins a gener del 99), que han mantingut una mitja de 3-4 entrevistes personals amb els tècnics del servei. També s’actua en el disseny, elaboració i implementació de recursos per a la informació i assessorament a empreses: — elaboració de material de suport per a l'assessorament — recerca d'informació sol·licitada per les empreses — col·laboració en la realització de 5 estudis relacionats amb l'evolució de sectors emergents, nous jaciments d'ocupació i oportunitats d'autoocupació a la comarca, oferta de sòl industrial, anàlisis sectorials — col·laboració i desenvolupament de projectes i serveis de suport i dinamització empresarial a la comarca Durant aquest període, el Consell Comarcal ha disposat d'una xarxa de 10 AODL per desenvolupar, entre d’altres, aquestes activitats, i des del 1995 forma part del grup d'entitats acreditades del Servei d’Autoempresa del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Per facilitar un espai per iniciar les seves tasques als projectes d’autoocupació, el Consell Comarcal