PASSAGES Territori Besòs Ni gran ni petit La petita escala que ho canvia tot!
Dans le cadre du projet international de l’Institut pour la Ville en Mouvement (Paris) Passages, espaces de transition pour la ville du 21è siècle, «la petite échelle qui change tout »
HUB de recherche
Taller Projectes i Urbanisme C, 2013-2014 Quadrimestre Tardor Escola Tècnica Superior Arquitectura del Vallès ETSAV Universitat Politècnica de Catalunya UPC Professors quadrimestre primavera: Franc Fernández, Carles Llop, Rosa Rull Col·laboradores: Catalina Salvà (doctoranda UPC)Aleix Armengol, Andrea Caparrós, Carme Garau (estudiants d'arquitectura)
Títol publicació: PASSAGES. Territori Besòs. Ni gran ni petit. La petita escala que ho canvia tot! Primera edició: Gener 2014 Editors: Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull; professors del Taller d’Arquitectura i Projecte F de l’ETSAV, UPC Coordinació, disseny i edició: Andrea Caparrós Soto, Carme Garau Aulet, Catalina Salvà Matas Per a informació addicional:
http://tapf.50webs.com/ http://passatgesbcn.blogspot.com.es/
Els textos, les imatges i els dibuixos que acompanyen a cada un dels projectes publicats han estat elaborats i facilitats pels seus autors. La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita de l'editor.
PASSAGES. Territori Besòs. Ni gran ni petit. La petita escala que ho canvia tot! de Taller de Projectes i Urbanisme C, ETSAV està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons.
INDEX
Passages. Territori Besòs. Ni gran ni petit. La petita escala que ho canvia tot! 0.
EL BESÒS COM A TEMA
1.
EL PASSAGE COM A CONCEPTE
1.1.
Estratègies generals per pensar i treballar diferents Passages
1.2.
Àmbits i qüestions clau del projecte
2.
PROJECTES
2.1.
Passage itinerari
2.2.
Passage barri
2.3.
Passage connector
ANNEXOS
A1.
Diccionari Passage
A2.
Atlas sobre el Territori Besòs
A3.
Exposició final
A4.
Blog Passages
0. EL BESÒS COM A TEMA
0. EL BESÒS COM A TEMA _____________________________________________________________ ...COM A ELEMENT TERRITORIAL A LA CIUTAT METROPOLITANA OPORTINUTAT PER AL REPLANTEIG DE NOVES INTERPRETACIONS DEL CONCEPTE PASSAGE _____________________________________________________________ Carles Llop, Franc Fernández, Rosa Rull En aquest quadrimestre el tema que es proposa desenvolupar el projecte urbà i arquitectònic d’actuacions en el territori de les ciutats metropolitanes del Besòs a Barcelona. El taller es centrarà sobretot en les arquitectures del carrer i la reflexió sobre els espais públics i els equipaments urbans, en àrees existents de la ciutat, plantejant una transformació urbana i territorial a través del riu Besòs. Aquest nou espai ens permetrà reflexionar sobre els components del projecte de les arquitectures dels carrers i vies verdes, dels espais públics i dels equipaments urbans, dels centres de barri, i de les noves peces de ciutat que poden aparèixer per la regeneració urbana, a partir de la concepció i programació d’un nou espai d’articulació entre territoris metropolitans. En el nostre Taller, pretenem interessar-nos per aquest debat, i pel que suposa en el debat més ampli de trobar nous espais en les ciutats metropolitanes per afavorir nous espais habitables, sobretot per les classes populars, per la integració de les classes urbanes més desfavorides: joves, immigració, i en qualsevol cas per una clara aposta per la multisociabilitat i la multiculturalitat que cal acollir en les grans ciutats. Ens proposem, per tant, indagar sobre algunes qüestions centrals del debat sobre el projecte contemporani de la ciutat metropolitana: l’habitabilitat (creació de nova vivenda, i espais mixtes d’intercanvi) la mobilitat (gestió eficient dels desplaçaments urbans isoaccessibles), el nou treball (accés a l’oferta d’ocupació sense restriccions, i disponibilitat d’espais multitasca), la cultura (accés a l’oferta cultural en sentit ampli, basada en la diversitat). Es tracta de treballar explorant sobre les noves demandes programàtiques que provenen de l'ús allargat del territori, de l'extrema mobilitat dels ciutadans, dels nous reptes d'aprofitament de les infraestructures per millorar la habitabilitat urbana, i dels nous patrons d'un espai públic més polivalent i sovint en continuïtat amb espais col·lectius de caràcter privat.
El Taller proposa el projecte urbà i arquitectònic sobre els tòpics següents: - La cohesió entre el projecte de les infraestructures i el projecte de ciutat, evitant les fragmentacions i barreres ambientals i morfològiques, i en concret la definició de l’espai urbà (arquitectures privades, públiques i espais públics i privats) de la traça vora els espais del ferroviari, l’articulació entre barris i la integració del sistema ambiental del riu Besòs. - La integració de les infraestructures ferroviàries des d’una perspectiva integral que faciliti espais de continuïtat i d’habitabilitat al voltant de les mateixes, o en els supòsits de substitució (si s’escau) dels seus traçats. - La nova estructura urbana a partir de la superació de les barreres del ferrocarril, establint nous passeigs i sendes verdes urbanes i territorials entre els fragments actuals de la ciutat metropolitana, per damunt de les divisions municipals. - Les infraestructures de la mobilitat i la forma urbana, projectant els traçats, pols de transport i els espais de relació i intercanvi: places i plataformes urbanes. - La nova ordenació de l'àmbit territorial basat en la restitució de les continuïtats d’espais compatibles que milloren el funcionament de la matriu ambiental. - Reordenació de les vores i dels dos eix- passeig, mitjançant el projecte de les noves unitats residencials i articulacions amb els sectors residencials, amb la construcció d’habitatges protegits i/o tutelats, amb noves activitats d’equipament i dotacions de serveis. - Projectar els posibles “passatges”, com a microcentralitats urbanes i "portes" d’accés i intermodalitat de la metropolitana de Barcelona, que defineixen una seqüència d’espais amb una forta vocació d’urbanitat. - Projecte de les àrees entorn els espais encara residuals i no projectats.
La primera entrada al lloc es va realitzar a través d'un recorregut per tot l'àmbit del riu on els alumnes del taller experimentaven el primer reconeixement de l'àmbit de treball, servint d'eina de coneixement i lectura del territori, amb la interpretació incipient del concepte passage com a resultat final materialitzada en el Diccionari Passage que es pot trobar els annexos d'aquesta publicació. Ja de retorn al ritme normal del curs, el taller es va anar desenvolupant de manera conjunta amb tots els alumnes establint allargades sessions de comentaris sobre els treballs de manera sistemàtica, finalitzant el dia 14 de gener, amb la presència de tots els intèrprets del territori, alumnes i professors, que des del primer dia varen elaborar un discurs sobre el lloc, entenent que no és possible de cap altra manera la comprensió i intervenció sobre un territori, en aquest cas, el riu Besòs.
RIU BESÒS RODALIES R1 RONDA LITORAL FINAL D’ÀMBITS MUNICIPALS TEIXITS DIVERSOS ENTORN SOCIOECONÒMIC DIVERS ESPAIS AILLATS
PASSATGES SOBRE EL TREN
1
PASATGES R1; C/DE LA PLATJA-MAR
1
C/DE LA PLATJA
m
BADALONA
11
40
2 4,5
1
ST ADRIÀ
28
5m
LA CATALANA
SECTOR ENERGÈTIC
3
4
45
6
1
PASATGES R1; C/MARENOSTRUM-PORT ESPORTIU
C/MARENOSTRUM
SANT ROC
POL. IND EL SOT
3
ST ADRIÀ 11
40
m
2
1 LA MINA
4,5 2
4
3
5
SECTOR ENERGÈTIC
PASATGE Bͳ20; MERCADILLO ST ADRIÀ
PASATGE Bͳ20; MERCADILLO ST ADRIÀ
PASATGE RIU?;
EXCURSIÓ BESÒS
1. EL PASSAGE COM A CONCEPTE _____________________________________________________________ 1.1 ESTRATÈGIES GENERALS PER PENSAR I TREBALLAR DIFEERENTS PASSAGES
_____________________________________________________________ Col·laboradores del Taller El treball sobre el territori del Besòs ha començat per la definició de l’àmbit concret de treball, que ha anat des de la intervenció territorial completa fins a la intervenció feta a partir de petits àmbits puntuals, totes pensades des de la lògica argumentada pel concepte de Passage. La pluralitat de disciplines aplicades a les propostes ha estat constant a totes elles, des de la hidrologia, l’ecologia, evidentment l’arquitectura, l’urbanisme, el paisatgisme, la sostenibilitat, la mobilitat, la participació, la percepció i la qüestió programàtica del territori... s’han anat sumant al propi coneixement del lloc, de la seva història, construint un coneixement compartit d'aquest territori. Tots els projectes han nascut de lògiques complementàries, arribant a l’extrem de la possibilitat de superposició absoluta i la complementarietat d’aquests entre si. La sensibilitat transmesa cap al territori ha permès desenvolupar una sèrie d’estratègies extrapolables des del punt de vista d'elaborar una nova conceptualització del concepte Passage a partir de la seva abstracció projectual. La comprensió de totes les infraestructures que recorren en paral·lel i transversalment el riu Besòs com a grans barreres físiques d'aquest territori amb la ciutat però, alhora, amb un gran potencial de connexió ha desenvolupat una sèrie de projectes que les treballen com a element de continuïtat, en treballen també la seva transversalitat per ser un espai d’oportunitat de generar connexions directes entre la trama urbana i el paisatge del riu. Diferents projectes han treballat aquesta problemàtica des de la comprensió de diferents Passages a diferents escales. Les actuals infraestructures que esqueixen el territori es transformen en elements d'oportunitat per a realitzar diferents cosits a través de la materialització d'arquitectures que es situen en el seu interior i que es converteixen en passages que no només permeten noves connexions sinó que també generen ciutat. La posició de ròtula en que es situa aquest territori esdevé un punt de connexió entre el gran corredor fluvial i la propia ciutat esdevenint una nova porta d'aquesta mitjançant la generació de noves topografies que ordenen i reorganitzen dites
infraestructures i permetent el naixement de noves geografies de la urbanitat des del projecte de l'espai públic. La revisió d'aquest espai ha permès actuacions on el tall que suposa aquesta traça s’ha aprofitat com a espai d’oportunitat per a incorporar nous límits i connexions entre les seves vores, establint una dialèctica avui en dia inexistent. El treball del concepte Passage com a articulador d'infraestructures actualment desconnectades entre si i respecte la ciutat permet la concepció de noves articulacions de la ciutat entre el mar i la muntanya, produint noves continuïtats. L’escala territorial que inicialment defineix aquesta situació s’ha combinat amb l’escala humana per definir grans eixos verds que neixen de la comprensió de les lògiques del paisatge que envolta i determina la ciutat. Aquest posicionament ha permès la instauració de noves infraestructures que reclamen noves maneres de recorrer el lloc i, per tant, noves maneres de comprensió mitjançant la implantació de sistemes de transport públic al llarg del Besòs o un carril bici que mostra diferents indrets d'aquest paisatge. De la mateixa manera, la identificació del caràcter del Besòs segons el seu paisatge esdevé clau a l'hora d'entendre el paper de l'aigua en aquest territori. La comprensió de les seves lògiques d'inundabilitat o del seu ecosistema de biodiversitat propi han estat elements utilitzats com a reconfiguradors d'una nova identitat de la seva recolonització. La proposta de nous espais de centralitat des del punt de vista del Passage ha evolucionat a un nou concepte, el Plassage, que es troba entre el passage i la plaça. La detecció de zones crítiques de la ciutat per la seva desconnexió per mor de les infraestructures de mobilitat que les creuen s'ha aprofitat per a la implantació d'espais de connexió i, alhora, de generació de noves activitats, noves placespassage o edificis-passage que configuren nous connectors de la ciutat. La voluntat de recuperació de la identitat del lloc i del paisatge que el forma condueix a la lectura de la matriu biofísica, històrica, hidrològica, geològica i paisatgística que forma, i ha format, aquest territori. L’explicitació de traces desaparegudes, el rescat d’una geografia desapareguda per a generar un nou caràcter “originari” de la ciutat permet pensar en estratègies d’ecologia urbana des d’una lògica territorial i alhora de ciutat i barri, com una manera nova de fer ciutat.
1. EL PASSAGE COM A CONCEPTE _____________________________________________________________ 1.2 ÀMBITS I QÜESTIONS CLAU DEL PROJECTE
_____________________________________________________________ Professors i col·laboradores del Taller Cada projecte s’ha volgut mostrar íntegre per voluntat de manifestar, en la seva totalitat, les propostes desenvolupades pels alumnes del PU(c). A continuació es presenta un recull de les estratègies plantejades i els àmbits de treball que han definit cada grup. Els projectes s’han subdividit en tres grups segons les estratègies aplicades a diferents escales.
PASSAGE ITINERARI
Grup C
Vies Maris
Autors
Andreu, Luis / Fortes, Berta / González, Patricia Obertura al Mar Estructura urbana -Vertebres (eixos territorials) -Costelles (transversalitats cap al mar) -Pulmons (Sistema d’espais lliures)
Grup E
Passeig Litoral Metropolità
Autors
Frigo, Silvia / Jurado, Azahara / Ribas, Artur Integrar un circuit de diferents franges funcionals i de velocitat-temps. Continuïtat del front litoral projectant un sistema d’espais que funcionen com a ròtules d’intercanvi, d’activitat i de parada. Recorregut litoral – intercanviadors, pols d’activitat. Els carrils del passeig: Senyalètica – Aparcament bicis, espai d’ombra, espai cobert, espai mirador. Categorització segons trams – passage d’intercanvi, passage de relax, passage d’activitat. Ronda Litoral, infraestructura necessària (Topografia artificial i dignificació dels passos a desnivell)
Grup F
Gran Passatge Interurbà Pere IV
Autors
Felgueiras, Joao Miguel/ Sáez, Andrea/ Sánchez, Desirée Re-conectar municipis. Recuperació d’una antiga traça Escala de micro-passage
Grup H
Back to the routes. Re-install Pere IV
Autors
Grenzner, Clara / Hernández, M. Ángel/ Parinder, Petra/ Vorbeck, Marie Complementar la Morfologia amb el Metabolisme i, per tant, entendre la ciutat com a hàbitat. Mecanismes o maneres de viure al carrer per superar la traça. Activitat: Vitalitzar, garantir la funcionalitat, rehabilitar espais industrials Mobilitat: Reduïr emissions CO2, fomentar la circulació peatonal, el transport públic o fomentar punts de recàrrega per cotxe elèctric. Sostenibilitat: Entendre aquest eix cívic com una planta captadora de recursos que metabolitza aquests recursos per aconseguir fluxes al llarg del seu recorregut. Aconseguir un cicle tancat que s’inicia a partir de l’energia del sol. Identitat: Aparició de bosc Mediterrani, generació d’energia a partir del mobiliari urbà, paviment característic i nous usos.
PASSAGE BARRI
Grup A
L’última peça del puzle
Autors
Monedero, Antón/ Pineda, Àlex/ Reventós, Arnau -Unificar barreres -Densificar -Baixar al mar Una façana potent en densitat que posa cara a un barri oblidat, en contraposició d’un gra edifcicatori més petit a l’interior. (Parc Fluvial | gran infraestructura rodada) El passeig contemporani inclou la variació del cabdal com a element de disseny (Passatges temporals)
Grup K
Get back on the Network
Autors
Maniere, Marc/ Peneder, Jeremias/ Sallé, Margot Obrir cap al mar per regenerar. -Noves connexions -Nou front -Nova pasarel·la
Grup N
Central Park Besòs: del micro-passage al macro-passage
Autors
Martín, Ángel/ Ortiz, Jordi/ Rabal, Sergi Crear un nou punt de Centralitat Treballar les continuïtats i les relacions entre els barris del Besòs Superar les infraestructures existents integrant-les. Creació d’una gran plaça-parc afegint nous equipaments i nova estació intermodal. Cobriment parcial de vies rodades
PASSAGE CONNECTOR
Grup B
Place | sage
Autors
Alsina, Maria / Garriga, Berta/ Yago, Elisabet Metodologia a tres escales: -Context territorial i metropolità -Context urbà i de ciutat -Context arquitectònic i de carrer Desconnexions – Actuacions a diferents cotes Intersecció entre dos o més eixos – Un punt de referència o fita Creuament entre teixits o polígons diferents – Una plaça activa Fissures lineals – Una grapa urbana
Grup G1
Reciclar les Fronteres
Autors
Morera, Enric / Carrasco, Joan Ramon Reaprofitament d’espais residuals que deixen les infraestructures al seu pas. Reciclar les fronteres i els límits.
Les estructures com a condicionants: HUB-centralitat Nou mur urbà L’Edifici-pont Mur agrícola
Grup J
La Mina como centro conector
Autors
Vecchione, Barbara/ Scipione, Livia/ Corbella, Alba Cirurgia urbana Connexió externa de la Mina en tres dels punts principals dels dos eixos Parc-rambla Rambla-campus-platja Continuació del paisatge entre barris Transformació dels blocs del barri de la Mina, la zona de més vida. Tres incursions (superior | central | inferior) complementants amb nous usos, els ja existents.
Grup L
Cal fer parada per generar moviment
Autors
Fernández, Cristian/ Ruiz, Sergi El tramvia com a originador de la ciutat-Besòs Les parades formen petits centres dins els nuclis que permeten la seva comunicació, entrada de riquesa, juntament amb la seva equipació. Els fluxes com a solució a les barreres Flux metropolità Flux Territorial – Ciutat Besòs Flux Peatonal
Grup M1
Social Network
Autors
Lintner, Veronika / Schembri, Antoine Xarxa social com un impuls per la cohesió Nova via peatonal equipada amb activitats. Revitalització de passos subterranis incorporant comerç
2. PROJECTES
PASSEIG LITORAL METROPOLITÀ Grup E1 Frigo, Silvia Jurado Peñalta, Azahara López Ribas, Artur
Itinerari de mobilitat urbana Es tracta d’un recorregut basat en la mobilitat no motoritzada que possibilita la connexió entre Barcelona - Sant Adrià - Badalona i l’articulació d’un sistema complex on hi interactuen espais d’intercanvi i activitat, relacions entre xarxes de transport (intercanviadors) o amb el paisatge, connexions entre espais lliures, etc. Paraules clau: unió, itinerari, articulació, interacció, informació...
Connexió no motoritzada del litoral de Barcelona/ Sant Adrià/ Badalona El sistema d’espais del front marítim d’aquestes tres ciutats pateix una discontinuïtat i fragmentació que impossibilita un enllaç net entre el Passeig Marítim de Barcelona i el de Badalona. Això no obstant, són nombroses les persones que es desplacen a un costat i l’altre de Sant Adrià, ja sigui per obligació o per oci, i en moltíssims casos els únics mitjans de transport lògics que utilitzen són el públic o el privat motoritzat. Hi trobem una manca d’intercanvi entre els diferents sistemes de transport, com és per exemple el cas de la bicicleta, motiu pel qual aquest mitjà veu reduïda la seva utilitat. La revalorització d’una zona com aquesta, amb un alt valor paisatgístic (entre d’altres), que a més a més permeti una nova manera de connexió entre les ciutats, més amable amb el medi ambient i amb el benestar de les persones, obre una nova manera de veure i viure aquest front marítim. El problema es resol integrant un circuit de diferents franges funcionals que permeti la continuïtat del front litoral i projectant un sistema d’espais que funcionen com a ròtules d’intercanvi, d’activitat i d’observació. En alguns casos es treballa sobre peces preexistents, adaptant-les a les noves necessitats, en d’altres no. Per tant, alguns dels espais són de nova creació, mentre que en d’altres s’hi intensifica l’ús. Aquestes actuacions permeten la interacció entre municipis a nivell de connexió física, de mobilitat, de paisatge, d’espais lliures, etc. tot sobrepassant les fronteres administratives i entenent que aquest passage forma part de la ciutat de les ciutats. Paraules clau: connexió, intercanvi, circuit, ròtula, activitat...
Memòria de l'Atlas: Carnet d’Identitat Tot i la proximitat física del territori Besòs a la ciutat barcelonina, es tracta d’un municipi amb manca d’integració i continuïtat amb les peces territorials col·lindants. Hi trobem vies molt potents a nivell infraestructural però no es troba una continuïtat clara en d’altres tipus de recorreguts lents i d’interès natural, paisatgístic, d’activitat, etc. Les formes urbanes que originen aquest territori venen donades per un creixement poc cuidat i per la manca d’una ordenança de qualitat. El resultat obtingut és un terreny de teixits urbans molt diversos i fragmentats; podríem definir-los com una espècie de “Minestrone”. A més, el desenvolupament industrial que va sorgir a la regió metropolitana provoca que avui dia la convivència entre la funció residencial i la productiva estiguin encara per resoldre. D’altra banda la manca d’una normativa clara ha deixat, per sort, intersticis o buits urbans que avui resulten espais d’oportunitat per lligar la ciutat fragmentada i discontínua. Paraules clau: creixement arbitrari, teixits fragmentats, Minestrone, indústria, infraestructures, intersticis...
02%,/,7$7 ʯˑ˄ˋˎˋ˖˃˖
REHUWXUD YLHV FtYLTXHV
ʯˑ˄ˋˎˋ˖˃˖ ,QWHUPRGDOLWDW
REHUWXUD YLHV FtYLTXHV
(VWDW DFWXDO FDUUHU 3HUH ,9
(VWDW DFWXDO FDUUHU $OIRQV ;,,
(VWDW DFWXDO FDUUHU 3HUH ,9
(VWDW DFWXDO FDUUHU $OIRQV ;,,
sostenible
,QWHUPRGDOLWDW
7UDQVIRUPDFLy 7UDQVIRUPDFLy
48,62
45,70
35,20
33,75
19,10
17,63
3URSRVWD GHO FDUUHU $OIRQV ;,, 3URSRVWD GHO FDUUHU $OIRQV ;,, 3URSRVWD GHO FDUUHU 3HUH ,9 3URSRVWD GHO FDUUHU 3HUH ,9
&LUFXODFLy URGDGD 9LHV FtYLTXHV SULRULWDW SHOV YLDQDWV
/HV WUHV LOOHV GHO FDUUHU 3HUH ,9 RQ &LUFXODFLy URGDGD HV PRGLILFD HO FDUiFWHU GH OD YLD 9LHV FtYLTXHV SULRULWDW SHOV YLDQDWV
/HV WUHV LOOHV GHO FDUUHU 3HUH ,9 RQ HV PRGLILFD HO FDUiFWHU GH OD YLD
=RQHV
=RQHV
NP
*583 )
NP
38 F 47 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ñ6 1, *5$1 1, 3(7,7 /$ 3(7,7$ (6&$/$ 48( +2 &$19,$ 727
-RĆR 0LJXHO )HOJXHLUDV 2OLYHLUD $QGUHD 6iH] 5XL] *583 ) 'pVLUpH 6iQFKH] (OYLUD
38 F 47 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ñ6 1, *5$1 1, 3(7,7 /$ 3(7,7$ (6&$/$ 48( +2 &$19,$ 727
-RĆR 0LJXHO )HOJXHLUDV 2OLYHLUD $QGUHD 6iH] 5XL] 'pVLUpH 6iQFKH] (OYLUD
6267(1,%,/,7$7 3XOPRQV 9HUGVB9HJHWDFLy SUHH[LVWHQW
,QGLFDGRUV
3DUF &HQWUDO GHO 3REOHQRX
-HDQ 1RXYHO $UTXLWHFWH
17,71% 17,91%
9LDUL YLDQDQWV
3ODoD 3RPSHX )DEUD
(Q WRWDO PpV GH HVSpFLHV GH SODQWHV L DUEUHV G RULJHQ L FDUDFWHUtVWLTXHV PROW GLYHUVHV OHV TXH GRQHQ XQDVSHFWH HVSHFWDFXODUD DTXHVW HVSDL YHUG GH OD FLXWDW
0pV GH FLQF KHFWjUHHV GH YHUG RQ SUHGRPLQD OD YHJHWDFLy PHGLWHUUjQHD %RQD SDUW GHO SDUF HV UHJD DPE DLJ HV IUHjWLTXHV
43,50%
-RUQHW /ORS 3DVWRU $UTXLWHFWHV
46,30% $LJ HV )UHiWLTXHV
6DOL[ %DE\ORQLFD
18,56% 16,57%
7LSXDQD 7LSX
3ODWDQXV +LVSDQLFD
3UXQXV &HUDVXV
%DXKLPD *UDQGLIORUD
%X[XV 6HPSHUYLYHQV
3DOPHUD ([FHOVD
&HOWLV $XVWUDOLV
3UXQXV &HUDVXV
3LWWRVSRUXP 7RELUD QDQD
&OLYLD 0LQLDWD
(U\WULQD &ULVWD JDOOL
7LSXDQD 7LSX
.QLSKRELD 8YDULD
/DXUXV 1RELOLV
7XOEDJLD
/DEDQGXOD 'HQWDWD
2OHD (XURSDHD
:DVKLQJWRQLD 5REXVWD
7LOLD
*OLFLQHDV
%RXJDLQYLOOHD *ODEUD
,PSODQWDFLy G XQD QRYD [DU[D GH UHJ DPE DLJ HV IUHjWLTXHV
&RUUHGRU YHUG GHO 3DVVHLJ 6DQW -RDQ 5HFXSHUDU HOV SODWDQHUV TXH DQWLJDPHQW IRUPDYHQ DOLQHDFLy D FDGD EDQGD GH O DQWLJD FDUUHWHUD GH 0DWDUy L TXH YDQ GHVDSDUqL[HU SHU OD WDOD PDVLYD ,QFRUSRUDFLy G DOWUHV HVSqFLHV PpV FRORULGHV
3ODWDQXV +LVSDQLFD
3UXQXV &HUDVLIHUD
3XOPy YHUG GH 6DQW 5RF &RUUHGRU DPE SUHH[LVWqQFLHV GH SODWDQHUV FRQVROLGDWV HQ OD VHYD UXWD ,QFRUSRUDFLy G HVSqFLHV EDL[HV GLVSRVDGHV DOWHUQDWLYDPHQW GXUDQW HO FRUUHGRU
7XOEDJLD
3LWWRVSRUXP 7RELUD QDQD
9LEXUQXP 7LQXV
&RUUHGRU YHUG GH 3HUH ,9 5HFXSHUDU HOV SODWDQHUV TXH DQWLJDPHQW IRUPDYHQ DOLQHDFLy D FDGD EDQGD GH O DQWLJD FDUUHWHUD GH 0DWDUy L TXH YDQ GHVDSDUqL[HU SHU OD WDOD PDVLYD ,QFRUSRUDFLy G DOWUHV HVSqFLHV PpV FRORULGHV
3ODWDQXV +LVSDQLFD
3UXQXV &HUDVLIHUD
38 F 47 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ñ6 1, *5$1 1, 3(7,7 /$ 3(7,7$ (6&$/$ 48( +2 &$19,$ 727
NP
*583 ) -RĆR 0LJXHO )HOJXHLUDV 2OLYHLUD $QGUHD 6iH] 5XL] 'pVLUpH 6iQFKH] (OYLUD
Back to the routes, re-install Pere IV Grup H Grenzner Matheu, Clara Hernández Arias, Miguel Ángel Parinder, Petra Vorbeck, Marie
Definició del Passage del Projecte Passatge com a MOBILITAT cívica però també com a àrees de nova ACTIVITAT, que crein una nova IDENTITAT a la zona RECUPERANT-lo com a barri i alhora fent-lo més SOSTENIBLE.
Memòria del Projecte CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE El projecte se centra al voltant del carrer de Pere IV i abasta múltiples barris i municipis, des de Barcelona a la zona del Parc del Centre del Poblenou fins al Turó Caritg de Badalona. Per tant ha de ser capaç d’enllaçar els diferents teixits essent un corredor i taca verda així com un eix de nova activitat. LÒGIQUES D’ANÀLISI Anàlisi dels diferents teixits: Eixample, Polígons habitacionals; concretament:
Anàlisi del sistema viari actual
Anàlisi del sistema d’espais lliures verds actual
Anàlisi de les infraestructures que actuen com a interrupcions, així com de punts conflictius
ESTRATÈGIES GENERALS DESENVOLUPADES Estudiem quatre punts bàsics per tal de consolidar la proposta: Activitat -- Mobilitat -- Identitat Sostenibilitat ACTUACIONS CLAU Punts de creuament de l’eix amb infraestructures: a) Interseccions a Eixample b) Intersecció amb la Rambla Prim c) Intersecció amb la Gran Via d) Intersecció amb el Ferrocarril i el riu Besòs e) Places i Rambles a Sant Adrià/Badalona
Memòria de l’Atlas Regulacions, normes i ordenances diverses del territori Besòs. En aquest primer tema d’anàlisi ens vam centrar en jerarquitzar les normatives urbanístiques en funció de l’àmbit geogràfic. Per tant, és cada comunitat autònoma la que té competència en matèria d’urbanisme, i s’organitza segons l’esquema adjunt.
Al seu torn la Generalitat de Catalunya les cedeix a cada municipi en forma de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).. Delimitant com a “territori Besòs” el riu i el seu entorn més immediat en el seu darrer tram, els municipis amb els quals delimita són Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besòs. Observem que aquesta zona és regulada pel consorci del Besòs, format pels ajuntaments dels municipis esmentats.
De l’anàlisi realitzat en traiem un seguit de conclusions. En el moment de realitzar un projecte d’intervenció a la zona, aquest serà aprovat per el consorci del Besòs i no per cada municipi afectat, tot i que aquests en tindràn constància; d’aquesta manera en el moment de realitzar un projecte que afecta a diferents administracions és més senzill que aquest sigui aprovat; en cas contrari pot ser que una administració l’accepti però una altra no. Llavors el projecte no es pot duur a terme. A l’hora de comprovar la regulació normativa vigent consultarem els plans d’ordenació de l’àrea metropolitana de Barcelona, una zona especial ja que un conjunt de municipis que conformen la primera corona de l’àrea metropolitana comparteixen un pla d’ordenació comú.
3
H S»LZ[ KLS YP\ LZ JHYHJ[LYP[aH WLY ZLY \UH aVUH K»LKPÄJPZ
,KPÄJHJP} X\L KLSPTP[H LS WLYxTL[YL KL 7LYL 0=
KLÄUPU[ LSZ KPMLYLU[Z JHYYPSZ P ]PLZ JVT LU S»LP_ Jx]PJ P ÄUHSTLU[ JVT Z»PU[LNYH H
HX\LZ[H aVUH KLUZPÄJHKH LU \U HWHYHKVY JVT TPSSVYHY ZPNUPÄJH[P]HTLU[ LZWHPZ P
S»H\NTLU[ KL ]LNL[HJP} V SH TPSSVYH LU LKPÄJPZ
residencia
tiendas escuela
P
P 1
2
2
5
10
5
2
2
30m
medio polivalente
carril bici
residencia
tiendas escuela
1
10
3
A
Masterplan
Masterplan 1:4000
A
Detall de maqueta a la zona de l’escola Túrbula i el pas per sobre de les vies.
3
+L[HSS KL SLZ UV]LZ LKPÄJHJPVUZ WSHU[LQHKLZ HS ]VS[HU[ KL S»LP_ KL Pere IV per barrejar usos.
residencia
P
P 1.5
2
2
3
1.5
10m
medio polivalente
residencia
tiendas
2.5
.5
3
4
10m
residencia
residencia
P
P 2
2
2
3
2
11m
medio polivalente carril bici separado
residencia
residencia
tiendas
tiendas
2
3
2
1.5
3.5
11m
YLJ\YZVZ WLY HJVUZLN\PY Å\_LZ HS SSHYN
KLSZ LKPÄJPZ LZ THYX\LU HTI \U WH]PTLU[ KPMLYLUJPH[
WYV]VX\LU SLZ LKPÄJHJPVUZ KL S»HU[PNH X\L K}UH HJJtZ HSZ KPMLYLU[Z LKPÄJPZ
JVILY[H K»LKPÄJPZ
JHW[HKVYLZ KLSZ UV\Z LKPÄJPZ WYVQLJ[H[Z
L’ÚLTIMA PEÇA DEL PUZLE Grup A Monedero, Antón Pineda, Àlex Reventós, Arnau
Densitat com a passage La nostra proposta genera un barri connector, un barri que, com si de la ultima peça del puzle es tractés, uneix i dona sentit al conjunt de teixits que conformen la zona.
Utilitzar la densificació per a eliminar 3 barreres i donar façana al límit de Barcelona La desembocadura del Besos s’ha caracteritzat en els últims 100 anys per a ser el desaigüe de Barcelona. Una gran part de la industria catalana ha utilitzat les seves aigües per a abocar-hi els residus i els polígons de vivendes per a reubicar-hi els immigrants (treballadors de les mateixes fabriques) que vivien en xaboles han anat sorgint per tot arreu. Aquests projectes urbanístics locals (sense cap voluntat de conjunt) li han conferint-li a la zona un caire de collage desendreçat de teixits urbans molt poc relacionats entre ells, que sumant-hi el perfil social i econòmic dels habitants, ha marginalitzat els diferents barris. En les ultimes dècades, però, una forta voluntat per a recuperar la zona ha revitalitzat l’indret. Projectes com el Forum de les Cultures, el Parc Fluvial del Besòs o la nova rambla de La Mina han servit per redinamitzar i impulsar noves iniciatives. Una de les zones, però, continua sense ser tractada. L’antic emplaçament dels habitatges dels treballadors de la Catalana, curiosament al mig d’aquest collage de barris, ha passat desapercebuda per als inversors. La nostra proposta genera un barri connector, un barri que, com si de la ultima peça del puzle es tractés, uneix i dona sentit al conjunt de teixits que conformen la zona. El barri pretén donar múltiples respostes a la complexitat de la seva ubicació. Una potent façana al parc fluvial, reconeix la importància de donar un final clar a la ciutat de Barcelona, i fer de contrapunt a la marcada façana de Sant Adrià, donant al parc fluvial una veritable voluntat d’eix verd metropolità. Per contra, el gruix d’habitatges de la Catalana ha de tenir un caràcter molt mes de barri, amb un grà petit, que fomenti la vida de barri, que la gent es senti orgullosa del barri on viu. El projecte ha de saber treure profit de la ronda litoral en comptes de negarla i donar-li l’esquena.
ATLES Biografia del territori Besòs
Al veure el planol topografic de Barcelona un se n’adona que els deltes del Besòs i del Llobregat són molt mes extensos que les lleres actuals. Solapant-hi el planol geològic un pot apreciar la magnitud real d’aquests deltes.
Al veure el planol topografic de Barcelona un se n’adona que els deltes del Besòs i del Llobregat són molt mes extensos que les lleres actuals. Solapant-hi el planol geològic un pot apreciar la magnitud real d’aquests deltes.
Planol geològic del Barcelonès
Font: ICC
El litoral de Barcelona es conforma a partir de rieres desemboquen l’aigua de la Serralada litoral fins al mar. Son rieres molt curtes que varien molt el cabdal segons les precipitacions. Aquesta es la lògica del territori. Els únics passos d’aigua que creuen la serralada son precisament, el Llobregat i el Besòs.
Rieres de Barcelona 1972
Font: l’escalè de la discòrdia
Ambdós rius comparteixen una conca típicament mediterrania amb uns cabals d’estiatge molt baixos: 2m³ a la desembocadura que arriben a multiplicarse 1000 vegades amb les tempestes de tardor.
LA CATALANA: L’ÚLTIMA PEÇA DEL PUZLE
Unificar 3 barreres
1
Densificar
PU (c) QT2013/2014 PASSAGES: TERRITORI BESÒS. NI GRAN NI PETIT. LA PETITA ESCALA QUE HO CANVIA TOT
Baixar al mar
GRUP A Monedero, Antón Pineda, Àlex Reventós, Arnau
ͼͼ
яБЕяБУяБФяБТяББяБФяБЕяБЗяБЙяББ
яБ░яБпяБ▓яБ┤яАаяБдяБеяАаяБВяБбяБдяБбяБмяБпяБояБб яБ▓яБеяБ│яБйяБдяБеяБояБ┤яБбяБмяАаяБбяБ▓яБеяБбяАа яАияБУяБ┤яАояАаяББяБдяБ▓яБйяБбяАй яБвяБеяБбяБгяБияАаяБбяБ▓яБеяБб яБ▓яБйяБпяАаяБВяБеяБ│яГ▓яБ│
яБояБеяБ╖яАаяБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБпяБояБ│ яБояБеяБ╖яАаяБояБеяБ┤яБ╖яБпяБ▓яБляБ│ яАняБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБояБзяАаяБ┤яБияБеяАаяБвяБеяБбяБгяБияАаяБбяБ▓яБеяБб яАняБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБояБзяАаяБ┤яБияБеяАаяБ▓яБеяБ│яБйяБдяБеяБояБ┤яБйяБбяБмяАаяБбяБ▓яБеяБбяБ│яАаяБ╖яБйяБ┤яБияАа яБ┤яБияБеяАаяБбяБ▓яБеяБбяАаяБвяБеяБ┤яБ╖яБеяБеяБояАаяБ▓яБбяБйяБмяБ╖яБбяБ╣яАаяБбяБояБдяАаяБ│яБеяБб яАняБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБояБзяАаяБ┤яБияБеяАаяБ▓яБйяБпяАаяБВяБеяБ│яГ▓яБ│яАаяБ╖яБйяБ┤яБияАаяБ┤яБияБеяАа яБ░яБпяБ▓яБ┤яАаяБпяБжяАаяБВяБбяБдяБбяБмяБпяБояБб яАняБпяБ░яБеяБояБйяБояБзяАаяБ┤яБияБеяАаяБгяБмяБпяБ│яБеяБдяАаяБбяБ▓яБеяБбяАаяБ┤яБпяАаяБйяБ┤яБ│яАаяБ│яБ╡яБ▓яАн яБ▓яБпяБ╡яБояБдяБйяБояБз
яБвяБеяБбяБгяБияАаяБбяБ▓яБеяБб
яБояБеяБ╖яАаяБвяБ╡яБйяБмяБдяБйяБояБзяБ│ яБояБеяБ╖яАаяБбяБгяБ┤яБйяБ╢яБйяБ┤яБйяБеяБ│
яБмяБйяБ╢яБйяБо яБз
яБгяБпяБн
яБняБеяБ▓яБгяБй
яБбяБм
яБ│ яБояАп яБ┤яБй яБп яБеяБб яБгяБ▓ яБе яБ▓
яАняБояБеяБ╖яАаяБжяБ╡яБояБгяБ┤яБйяБпяБояБ│яАаяБвяБ╣яАаяБояБеяБ╖яАаяБвяБ╡яБйяБмяБдяБйяБояБзяБ│яА║яАа яБгяБпяБняБняБеяБ▓яБгяБйяБбяБмяАаяБгяБеяБояБ┤яБеяБ▓яАмяАаяБгяБйяБояБеяБняБбяАмяАаяБгяБбяБжяБеяБ│яАаяБбяБояБдяАа яБвяБбяБ▓яБ│ яАняБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБояБзяАаяБияБпяБ╡яБ│яБйяБояБзяАаяБбяБ▓яБеяБбяБ│яАаяБ╖яБйяБ┤яБияАаяБ│яБ░яБбяБгяБеяАа яБ┤яБпяАаяБ│яБ░яБеяБояБдяАаяБ┤яБияБеяАаяБ│яБ░яБбяБ▓яБеяАаяБ┤яБйяБняБе QHZ EXLOGLQJV JLYH QHZ VWUXFWXUH RI яБ┤яБияБеяАаяБ│яБ░яБбяБгяБе
яБе яБн яАаяБ┤яБй яБ▓яБе яБ░яБб
яБ░яБбяБ▓яБгяАаяБвяБеяБ┤яБ╖яБеяБеяБояАаяБеяБмяАа яБЗяБпяБ▓яБзяАаяБбяБояБдяАаяБ┤яБияБеяАаяБ░яБпяБ▓яБ┤яАа яБпяБжяАаяБВяБбяБдяБбяБмяБпяБояБб
яБояБеяБ╖яАаяБзяБ▓яБеяБеяБояАаяБ│яБ░яБбяБгяБеяБ│ $Y GH OD SODWMD SDUF ├АXYLDO GHO яБ▓яБйяБпяАаяБВяБеяБ│яГ▓яБ│
яА▓
яБРяБХяАаяАияБгяАйяАаяБСяБФяА▓яА░яА▒яА│яАпяА▓яА░яА▒яА┤яАаяБРяББяБУяБУяББяБЗяБЕяБУяА║яАаяБФяБЕяБТяБТяБЙяБФяБПяБТяБЙяАаяБВяБЕяБУяГТяБУяАояАаяБОяБЙяАаяБЗяБТяББяБОяАаяБОяБЙяАаяБРяБЕяБФяБЙяБФяАояАаяБМяББяАаяБРяБЕяБФяБЙяБФяББяАаяБЕяБУяБГяББяБМяББяАаяБСяБХяБЕяАаяБИяБПяАаяБГяББяБОяБЦяБЙяББяАаяБФяБПяБФяАб
яАняБгяБпяБояБояБеяБгяБ┤яБйяБояБзяАаяБ┤яБияБеяАаяБзяБ▓яБеяБеяБояАаяБ│яБ░яБбяБгяБеяБ│яАаяБ│яБ╡яБ▓яАн URXQGLQJ WKH DUHD SDUTXH ├АXYLDO GH %HVzV OD $Y GH OD SODWMD DQG WKH SDUF яБвяБеяБ┤яБ╖яБеяБеяБояАаяБ┤яБияБеяАаяБ░яБпяБ▓яБ┤яАаяБпяБжяАаяБВяБбяБдяБбяБмяБпяБояБбяАаяБбяБояБдяАаяБ┤яБияБеяАа яБ│яБ┤яБбяБ┤яБйяБпяБояАаяБеяБмяАаяБЗяБпяБ▓яБз яАняБгяБ▓яБеяБбяБ┤яБйяБояБзяАаяБояБеяБ╖яАаяБзяБ▓яБеяБеяБояАаяБ│яБ░яБбяБгяБеяБ│яАаяБжяБпяБ▓яАаяБояБеяБ╖яАа DFWLYLWLHV
яБЗяБТяБХяБРяАаяБЛ яБНяБбяБояБйяБеяБ▓яБеяАаяБНяБбяБ▓яБг яБРяБеяБояБеяБдяБеяБ▓яАаяБКяБеяБ▓яБеяБняБйяБбяБ│ яБУяБбяБмяБмяГйяАаяАаяБНяБбяБ▓яБзяБпяБ┤
CENTRAL PARK BESÒS: del micro-passage al macro-passage Grup N Martín Usero, Ángel Ortiz Nakamura, Jordi Rabal Fusalba, Sergi
Central Park Besòs: del micro-passage al macro-passage El nostre projecte treballa les relacions que hi ha entre dos punts, des de una escala petita, la de la persona i el seu recorregut, fins a la escala gran, l’escala de ciutat.
De l’home que recull magranes a un nou espai de centralitat… Quan estàvem analitzant la zona del Besòs ens vam topar amb una sèrie de micropassages, rastres de camins en llocs on ‘‘no s’espera trovar res’’, traces de recorregut que es van generant amb el temps i amb l’ús i l’activitat de l’home. Per nosaltres aquest camins son importants perque ens demostren com es mouen realment les persones que viuen a la zona i quina relació existeix entre els diferents barris de Sant Adrià del Besòs. És així com el projecte comença a sorgir, de petits camins fets per persones. No obstant, cal tenir present el lloc a una altra escala de ciutat i territori. És aquí, amb un anàlisi urbanístic més exhaustiu, on ens adonem de la importància del nostre àmbit i on sorgeixen diferentes temes i casos d’estudi: la relació del riu Besòs amb la ciutat, la continuïtat de la Gran Via de Barcelona, les relacions entre sí dels Barris de Sant Adrià, La Ronda Litoral i els enllaços amb altres infraestructures de trànsit rodat, l’evolució històrica que ha tingut aquest àmbit en l’últim segle... Tenint en compte tots aquest factors, i sense abandonar les primeres impresions del lloc, hem volgut desenvolupar un projecte que donès resposta a totes aquestes situacions amb diferents estratègies de projecte. Entre altres, hem treballat estratègies com per exemple: crear un nou punt de centralitat, treballar les continuitats i les relacions entre els barris del Besòs, treballar els ecotons i integrar millor les infraestructures existents. El resultat final del projecte és la generació d’una gran zona verda, d’un Parc en ple centre físic de Sant Adrià del Besòs, mitjançant el soterrament parcial de vies rodades, que dóna continuitat a la Gran Via i que funciona com a nou punt de centralitat i de relació gràcies a uns nous equipaments i una nova estació intercambiadora, tot respectant els petits passages detectats a la zona, com ara el del parc ideat per l’home que recullía magrenes al bell mig del Nus de les Autopistes.
Memòria de l'Atlas El tema a desenvolupar de l’Atles per part nostre va ser el Metric Handbook, el qual consistia en analitzar paràmetres de l’àmbit de treball. Aquest analisis es feia mitjançant eines gràfiques que representaven comparacions de tamany, volum, temps, etc., del nostre àmbit amb altres elements fàcilment identificables pel públic en general. Des de que vam comença l’estudi de les diferents variables ens vam adonar que quan parlem del territori Besòs ho estem fent d’un àmbit moderadament extens. Aquest fet comporta que s’hagi de treballar en escales molt diferents per poder desgranar tot el que porta implícit cadascuna d’elles. El primer factor a tenir en compte és l’espai físic que ocupa el riu pròpiament i com afecta als barris que hi convergeixen, i les (no)relacions que provoca. El desenvolupament d’aquest Atles de treball ens va ajudar a detectar el buit urbà produït per les diferents infraestructures de mobilitat, que juntament amb altres factors, ens ha anat portant a desenvolupar un projecte a la zona.
[Academic use only]
INTENCIONS &217,18Ă?7$7 '( /$ *5$1 9,$ 1H[H ItVLF L YLVXDO GH OD *UDQ 9LD DO %HVzV SDVVDQW SHU 6DQW $GULj Porta o Centre? a
b
La Gran Via, una de les principals vies estructurants de la ciutat de Barcelona, quan arriba a O jPELW %HVzV es bifurca i perd la seva FRQWLQXwWDW a nivell de SHDWy dificultant l'arriba al riu (imatge a). Just en aquest espai final trobem dos edificis de forma peculiar que volen senyalar una porta o SODoD on actualment hi ha el buit, tot espai residual sense cap us (imatge b). La nostra proposta pV aconseguir aquesta SHUOORQJDFLy de la Gran Via, considerant alhora els atributs que Wp aquest espai com a centre de Sant $GULj del %HVzV L porta de Barcelona des del riu. Per UHIRUoDU aquesta idea proposem la FXEULFLy en forma de boulevard de la Gran Via (imatge c), aprofitant que el WUjQVLW rodat ja HVWj a un nivell inferior, per tal GH TXH OD WUDQVLFLy GHO ULX YHUG D OD SODoD GH OHV *OzULHV FLXWDW VLJXL OR PpV DFFHVVLEOH SRVVLEOH
PASSAGES
WHY NOT?
c
Del micropassage al macropassage Mentre HVWjYHP analitzant la zona ens vam trobar amb una VqULH de micropassages "no oficials", pV a dir, que VyQ a nivell d'usuari individual. Un exemple pV l'home de la mangrana, el qual tenia una VqULH de recorreguts pels espais intersticials del nus d'infraestructures, i amb ells creava el seu propi "parc". Tenia localitzat una VqULH d'arbres fruiters que li proporcionaven el producte que tenia anteriorment a la seva finca al barri de la catalana. A l'hora de projectar a la zona tenim en compte aquesta VqULH de passages que VyQ LPSRUWDQWtVVLPV SHUTXp ens demostren com es mouen realment les persones que viuen a la zona i quina UHODFLy existeix entre els diferents barris.
situacions
recorreguts salts
Fent un canvi d'escala WDPEp trobem altres tipus de passage, ja a escala metropolitana. Els podem considerar macropassages $TXHVWV VyQ HOV VHJÂ HQWV 3HUOORQJDFLy GH OD *UDQ 9LD DO ULX - &RQQH[Ly dels dos grans recintes esportius de la zona: camps RCDE + equipaments PXQLFLSDOV GHO %HVzV &RQQH[Ly GHO QRX EDUUL GH OD &DWDODQD DPE HO QRX SDUF %RXOHYDUG SHU VREUH GH OD *UDQ 9LD ILQV D OD SODoD GH OHV *OzULHV
HUB Intercambiador modal: noves estacions DQjOLVLV OtQLHV 5(1)(
proposta RENFE
Tram
Proposem la LQFRUSRUDFLy GÂśXQD nova HVWDFLy de Renfe entre les estacions de la Sagrera i Sant $GULj del %HVzV juntament amb la SHUOORQJDFLy del Tram que segueix la WUDoD de la Gran Via, es crea un nou HUB, un intercambiador modal entre els dos transports, juntament amb una zona d'estacionament. Aquest fet permet millorar la mobilitat de la zona i regenerar-la degut a OÂśDFWLYLWDW que porta asociada al seu voltant, ja que O HVWDFLy intermodal es FROÄ ORFD a la nova SODoD d'entrada a la Gran Via. A PpV WDPEp es proposa una altra HVWDFLy al costat del riu %HVzV que ens ajuda a UHIRUoDU OD UHODFLy HQWUH HOV PXQLFLSLV
,03/26,Ă? '(/ 18&/, 85%ÂŹ
5(',),1,&,Ă? '(/ 186
1RYD FHQWUDOLWDW GH 6DQW $GULj GHO %HVzV +$0 +DELWDELOLWDW $FWLYLWDW 0RELOLWDW
2SWLPLW]DFLy GH O HQFUHXDPHQW HQWUH *UDQ 9LD 5RQGD /LWRUDO
espais residuals
6XSHUItFLHV HVWDW DFWXDO
zones verdes parc fluvial equip. esportius
Aquest encreuament de dues de les PpV importants vies de O jPELW de Barcelona HVWj IRUoD mal resolt, pV per DL[z que proposem la seva RSWLPLW]DFLy Projectem el soterrament de dos ramals de FRQQH[Ly entre elles que ens permeten connectar diferents parts d'espais residual alliberant DL[t IRUoD espai aprofitable. Intervenim sobre els ramals que WRSRJUjILFDPHQW VyQ IDYRUDEOHV FRP HV YHX D OD IRWRJUDILD
PĂ° PĂ° PĂ°
PĂ°
6XSHUItFLHV SURSRVWD
Sant $GULj deixa de mirar cap al seu exterior, pV a dir, cap a Barcelona i Badalona. Els barris FRPHQoHQ a relacionar-se entre si, SHUz necessiten un artefacte dinamitzador que afavoreixi aquestes relacions.
HOW?
PĂ° PĂ° vies metropolitanes vies locals vies soterrades (proposta) entrades sortides
ANTIGUES TRACES 5HFXSHUDFLy GHOV DQWLFV YHVWLJLV DJUtFROHV GH OD ]RQD L GH OD OOHUD GHO ULX Durant els anys 40 trobem una zona DJUtFROD amb un seguit de masies, amb el riu sense canalitzar i una zona GÂśH[WUDFFLy minera. Amb aquests SOjQROV detectem un seguit de traces dels antics terrenys i horts, les quals agafem i intentem recuperar alhora de projectar el nou parc.
2
PU (c) QT2013/2014 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ă‘6 NI GRAN NI PETIT. LA PETITA ESCALA QUE HO CANVIA TOT!
GRUP N ĂˆQJHO 0DUWtQ 8VHUR Jordi Ortiz Nakamura Sergi Rabal Fusalba
PROPOSTA Planta i Seccions
A'
B
L
A
B'
1/1000
0
10
20
50m
6HFFLy $ $
6HFFLy % %
6HFFLy / /
3
PU (c) QT2013/2014 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ñ6 NI GRAN NI PETIT. LA PETITA ESCALA QUE HO CANVIA TOT!
1/400
0
4
8
20m
GRUP N ÈQJHO 0DUWtQ 8VHUR Jordi Ortiz Nakamura Sergi Rabal Fusalba
C'
Planta
C
L'
6HFFLy & &
1/400
1/400
1/1000
4
0
10
20
0
4
8
20m
0
4
8
20m
50m
PU (c) QT2013/2014 3$66$*(6 7(55,725, %(6Ñ6 NI GRAN NI PETIT. LA PETITA ESCALA QUE HO CANVIA TOT!
GRUP
ÈQJHO 0DUWtQ 8VHU Jordi Ortiz Nakamur Sergi Rabal Fusalb
ESTRUCTURA Axonometria / Layers 9HJHWDFLy
Prunus Cerasifera Atropurpurea
Cerquis Siliquastrum
Populus Alba
Tipuana Tipu
Celtis Australis
Acacia Dealbata
Liquidambar Styraciflua
Punica Granatum
Infraestructura Transport Rodat
Trambaix
& $XWRSLVWD 0DWDUy
Infraestructura )HUURYLjULD
Nou Pont peatonal Pont existent amb pas per vianants Equipament Bar - Restaurant - Cafeteria (QOODo 6RWHUUDW *UDQ 9LD 5RQGD /LWRUDO 'LUHFFLy 1RUG (QOODo 6RWHUUDW & 5RQGD /LWRUDO 'LUHFFLy 6XG Ronda Litoral (VWDFLy LQWHUPRGDO &RQH[Ly 5HQIH DPE 7UDP (QOODo 6RWHUUDW Ronda Litoral - Gran Via
Gran Via de les Corts Catalanes Soterrada
Trambaix
5LX %HVzV %DUUL 6DQW $GULj 1RUG
5HQIH 'LUHFFLy 0DWDUy
Barri Sant Joan Baptista
Ciutat Esportiva RCD Espanyol
Edificacions
Barri La Verneda Nou Barri de la Catalana
5LX %HVzV
Corbes de Nivell
%DUUL (O %HVzV 16 m
10 m
5m
5
GRUP N ĂˆQJHO 0DUWtQ 8VHUR Jordi Ortiz Nakamura
[Academic use only]
PLACE | SAGE Grup B Alsina Alemany, Maria Garriga Torrens, Berta Yago Llamas, Elisabet
PASSAGE. Passatge no és un sinònim de ‘PAS’, passatge no és un element estàtic, controlable, definit. No és un element. És un conjunt de fets, activitats, components que, sàviament articulats, fan que sorgeixi la necessitat de PASSAR (‘PASS’) / ESTAR (‘PLACE’) = SAGE.
Memòria del Projecte El projecte PLACE|SAGE sorgeix de l’anàlisi del gran territori del Besòs, un cop detectades les seves mancances, oportunitats i potencialitats. Es planteja com un seguit de solucions generals per a unes problemàtiques concretes i del desenvolupament de dues de les intervencions proposades més rellevants. Per aquest motiu, la metodologia utilitzada durant tot el procés, es planteja des de una visió a tres escales diferents: context territorial i metropolità, context urbà i de ciutat i, per últim context arquitectònic i de carrer. Les intervencions proposades comencen a escala territorial. El diagnosi elaborat es fonamenta en un anàlisi exhaustiu generat a partir d’uns paràmetres. Del creuament de dades, detectem tres tipus de desconnexions dins del mosaic urbà: 1. Intersecció entre dos o més eixos. 2. Creuament entre teixits o polígons diferents. 3. Fissures lineals. La proposta te com a objectiu connectar tots els punts discontinus detectats i generar una matriu global que els agrupa en tres tipus d’actuació: 1. Un punt de referència o fita. 2. Una plaça activa. 3. Una grapa urbana. A escala urbana, es tracten les tres grans fissures del territori Besòs: 1. El Riu a cota baixa. 2. El barri de la Mina i les infraestructures a cota alta. 3. Gran Via de les Corts Catalanes a cota baixa. Entenem el riu com una gran oportunitat biofísica del territori i les infraestructures cóm a límits franquejables. Com a arquitectes no podem exigir estrictament els moviments, els itineraris dels habitants però podem potenciar, facilitar, habilitar i comprendre. Més que comprendre, CONÈIXER. Considerem el coneixement com l’eina essencial per projectar un passatge. Per tant a escala de carrer no es tracta de construir sinó d’establir / trobar saviament dos focus d’interès per als usuaris, separats a una certa distància tal que es generarà la necessitat de passar. D’aquest fluxe sorgeix la necessitat d’unes apertures concretes a través de la barrera. En el cas de Gran Via aquest fluxe ja existia però mancava el PAS en canvi, en el cas de la Mina, regenerem uns fluxes nous que juntament amb els existents justifiquem la necessitat d’obrir, passar.
[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]
[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]
[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]
[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]
[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]
RECICLAR LES FRONTERES Grup G Morera Melo, Enric Ramon Carrasco, Joan
Definició del Passage del Projecte Reciclar les fronteres: és tracta de reaprofitar l’espai residual que deixen les grans infraestructures al seu pas per fer-ne d’elles una fortalessa i no una debilitat com fins ara, parlem de les tanques.
Memòria del Projecte Com s’ha dit a la definició del lema del projecte, la nostra proposta està enfocada a reciclar les fronteres i els limits produïts per les infraestructures, es a dir, entendre el per qué s’ha arribat al punt en el que ens trobem en l’actualitat i a partir dels elements dels que disposem resoldre aquestes situacions imprevistes des del punt de vista de la petita escala. Les lògiques d’anàlisi que vàrem fer servir per tal d’abordar el projecte varen ser les de reconeixer el territori de primera ma mitjançant la feina de camp, es a dir, agafar la llibreta i un plànol i patejar totes les inmediacions a la linia del ferrocarril anotant cadascuna de les situacions imprevistes que anaven sorgint al llarg de tot el recorregut, es tractava de situacions la majoria de voltes produides per els propis veins que modificaven part del “territori” degut a una necessitat. I eren aquestes necessitats les que a nosaltres personalment més ens interesaven, ja que denotaven una posibilitat de projecte en totes i cadascuna de elles. Però tot i aixó no ens varem quedar en el gra petit de les coses més superficials, si no que la nostra intenció era tractar tota una franja del territori que presentara un gran nombre de totes aquestes situacions i reciclar-la a partir de un gra molt més petit que les grans actuacions d’ordenacio o de projectes de dimensions grotesques. Així doncs a partir d’un exhaustiu anàlisi de les situacions imprevistes i un estudi amb els computs de mobilitat de la gent al llarg del dia, varem escollir la zona que creguerem més adient per al desenvolupament del nostre projecte. A l’hora d’abordar el projecte, varem tindre en compte tots els elements existents, intentant respectarlos tots al màxim posible, com és el cas del edifici pasarela, o la trama d’arbrat existent. Finalment, la nostra estratègia de projecte està basada en vincular tota la zona d’actuació amb el que será un gran pol de creixement com és la Sagrera, revitalitzant així tota la nostra zona, dotan-la d’ativitat on la gent pugue ser part de l’espai i s’imposin les persones sobre les infraestructures. També al mateix temps recuperar la conexión d’un espai natural que en la actualitat es trobra totalment aïllat i marginat com és el riu Besòs, i ho fem recuperant part del teixit agrari que ha anat desapareguent.
Memòria de l'Atlas En el nostre cas el tema que vàrem tractar fou la xarxa viaria i el transport públic i a les conclusions que vàrem arribar foren per una banda en quant a la mobilitat del transport públic la majoria de línies de metro que arriben no tenen una bona connexió entre elles, per poder baixar des de la Sagrera fins a la platja amb metro es impossible i sempre s’ha de fer combinant mitjans de transport. Es pot dir que la connectivitat Barcelona-Santa Coloma es bona però en canvi per baixar al front marítim es molt dolenta. Per un altra banda la mobilitat a peu de les persones deixa molt que desitjar, ja que degut a la localització de Sant Adrià del Besòs en la perifèria d’una gran metròpoli, el seu territori es troba literalment cosit per grans infraestructures de mobilitat que beneficien a la gran ciutat alliberant-la de transit interior mitjançant les rondes perifèriques, però en canvi suposen uns grans obstacles a dintre del territori de Sant Adrià, provocant que al voltant d’unes 25 hectàrees d’un total de 72 hectàrees que té el municipi queden totalment aïllades deixant un teixit totalment segregat i trossejat. A una escala més petita també ho trobem al pas de la línia ferroviària a cel obert que baixa des de la Sagrera i continua direcció Badalona pel litoral. Així doncs, arrel d’aquest anàlisi que vàrem fer, vam denotar una gran oportunitat en el tractament de totes aquestes fractures al territori i a partir d’aquest moment els nostres esforços es vàrem centrar en detectar e intentar resoldre de la millor manera possible tots aquests problemes.
TIME LINE
LA MINA COMO CENTRO CONECTOR Grup J Vecchione, Barbara Scipione, Livia Corbella, Alba
Passage. Algo más que pasar. Comunicar y equipar. Conecta y relaciona distintas cosas mediante un pasaje, pero no solo sirve para pasar e ir de un lado a otro sino que también puedes hacer otras cosas en él para disfrutarlo y vivirlo.
Memòria del Projecte: utilizar la mina como centro de conexión Estudio del territorio del Besòs, las tres infraestructuras y los distintos barrios. ¿Qué potenciales podemos encontrar? ¿Qué relación existe ente ellos? Analizamos y estudiamos más detalladamente la zona de la Mina. ¿Qué podemos encontrar en ella? ¿Cómo son sus conexiones con las zonas cercanas? Podemos usar la mina como centro de conexión vertical y transversalmente gracias a su situación y a sus características. Potenciar la rambla de la mina. ¿Cuáles son los puntos estratégicos/necesarios de conexión de la mina con el exterior? ¿Cómo podemos superar o incorporar los obstáculos de la ronda, el tren y el tranvía? ¿Qué podemos hacer con los bloques? ¿Cortar los bloques de arriba abajo? ¿Hacer solo un agujero? ¿Romper radicalmente el esquema del bloque o intentar seguir con su modelo? ¿Cómo mejorar la zona del camarón e integrarlo junto con la intervención del pasaje de los bloques? Estructura del cuaderno: Análisis del Besos Análisis y estudio de la Mina: Actuaciones clave: - conexión externa de la Mina en tres de los puntos principales de los dos ejes (parque-rambla, ramblacampus-playa y continuación del pasaje de vida principal de los bloques con la catalana) -la transformación de los bloques de la mina, la zona de más vida. Tres incursiones: superior, inferior y central.
CALFERPARADAPERGENERARMOVI MENT Gr upL Fe r ná nde zSe da s , Cr i s t i a n Ru i zFe r r e r , Se r g i
Pa s s a rr e que r e i xLLOCS. El PASSAGEc omac onj untdeLLOCSDEPASENRUTA. Pe ra c o ns e g ui rf l ux e s ,adi f e r e nt se s c a l e s ,qu eune i x i nir e a v i v i nz o ne s ,c a lc r e a rLLOCS,e nt e s o sc o ma e s pa i sa ls e r v e ial e spe r s o ne s ,q uec o nv i di napa s s a r ,é sadi raha b i t a r l o s ,ques e r v e i x i nder e c l a m, e x pl o t a nt nel e sq üa l i t a t s , ia c c e s s i bl e s , c o munc i a nt l o s .
Me mòr i ade l Pr oj e c t e : El t r a mv i ac omaor i gi na dordel aCI UTATBESÓS Elpr o j e c t ee sc o ns t r ue ï xapa r t i rd' e nt e ndr ee lt e r r i t o r iBe s o sc o m aune s pa ir e s i dua lde lc r e i x e me ntde l s núc l i sur ba nsv e ï ns ,pe rt a ntc o ml ' e s qu e nadel e ss e v e sc i ut a t s .Ai x òe nsde i x aa mbunaz o napl e nade nuc l i sha b i t a t sa ï l l a t sq uea lnopo de rc r e i x e rc a pe nf o r ac r i e x e nc a pe ndí nsc o nt r i b ui ntal at a s c adi v i s o r a del e sba r r e r e si nf r a e s t r uc t ur a l s ,i ndus t r i a l sia dmi ni s t r a t i v e spr ò pi e sde lr i u.L' e s t r a t è g i ade lpr o j e c t e c o ns i s t e i xe nr e s o l dr ea qu e s t ab a r r e r a ,dev a r i sq ui l o me t r e sdeg r ui x ,c e nt r a nt s ee ne l sf l ux e si mpl i c a t s : Fl uxme t r opol i t à Ca lc a nv i a rl e spo l a r i t a t sdel ' a r e ame t r o po l i t a naa c o ns e g u i ntf e rde lr i uELRI U del ac i ut a ti ,pe rt a nt , c o me nç a rado na r l il ac a r a .Pe rt r e b a l l a ra qu e s ta s pe c t ec a lmi l l o r a rl e sc o muni c a c i o nsi ,pr i nc i pa l me nt , do t a r l od' e qui pa me nt si nt e r muni c i pa l s , pe rt a ld' a c o ns e g ui rl ac o nt i nuï t a tde ls i s t e mame t r o po l i t à . Fl uxt e r r i t or i a l –Ci ut a tBe s ós Las i t ua c i óa c t ua ldepe t i t snuc l i sa ï l l a t se nsde s c o b r e i xl ane c e s s i t a tdet r a v a runanov ar e l a c i óe nt r ee l l s pe rt a ldec r e a runanov ac e nt r a l i t a t , q uea c t ua l me nte sv aab u s c a ral e sc i ut a t sv e ï ne s . Elpr i me rpa spe r o r i g i na ra que s t ar e l a c i ó , quepr e t e nc r e a rl auni t a td' a qu e s t snuc l i spe ra c o ns e g ui r l a s e v a a u t o no mi a r e s pe c t el e sg r a nsc i ut a t s , s ' a c o ns e g ui r àat r a v e sdel anov ac o muni c a i óe nt r ee l l e s , a c t ua l me nti nne x i s t e nt , a t r a v é sd' unno ut r a nv i aq uef a c iqu ea qu e s t snuc l i sf í s i c a me ntt a ntpr ope r shos i g ui nt a mbéal ' ho r aade c o muni c a r s e . Fl uxpe a t ona l Las o l · l uc i óani v e l lpe a t o na lnono mé se sb a s ae ns a l t a re l se nt r e ba nc se ne lc a mís i nóe n do na r c o nt i nuï t a taunas è r i eder e c o r r e g ut squ eo br e nt a mb éani v e l lpe a t o na l( a nt e r i o r me nthe mc i t a tl e s c o muni c a c i o nsie l se qui pa me nt s )e l snuc l i sa ï l l a t s ,quei nc i t e na ls e uúspe ls e ua t r a c t i uuni nt s ei pe r me t e na c c e di ramo l t sa l t r e sl l o c sd' i nt e r è spúb l i c( v i e sv e r de s , e i x o sc í v i c s , pa s s e i gde lr i u, c e nt r ec i ut a t s , pa r c sna t ur a l s , . . . )iqu epe r me t e nu nac o muni c a c i ópe a t o na le nt r el e sdi f e r e nt sa c t ua c i o ns . Pa r t i ntdel as i t ua c i óde l sdi f e r e nt se l e me nt sc i t a t sa p a r e i x e nl e sz o ne sd' a c t ua c i ó , c o m apa r a de sdet r a nv i a , quec o nf o r me na que s t spe t i t sc e nt r e sdi nse l snúc l i squepe r me t e nl as e v ac o muni c a c i ó ,l ae nt r a dade r i que s a , l as e v ae qui pa c i ó , e t c . Ai x ído nc s , l e sPARADESDETRAMVI A, a mbt o te lquev a na s s o c i a de s , e sc o nv e r t e i x e ne ne lno s t r ePASSAGEi , t e ni nte nc o mpt el adi f e r è nc i ad' e s c a l a , e spr o j e c t e nat r a v e sde l s t r e sma t e i x o se i x o se s t r uc t ur a do r squ ee lpr o j e c t eg e ne r a l .
Me mòr i adel ' At l a s : Te r r i t or i Be s ós , unr i udel í mi t s L' a na l i s i sde lt e r r i t o r ir e a l i t z a dav ade i x a ral av i s t aunal e sc o ns e qüè nc i e sd' unac a r a c t e r í s t i c ac a l a r ai di s t i nt i v ade lt e r r i t o r ie s t udi a t :l as e uc a r à c t e rdez o naf r o nt e r a / f r o nt i s ae nt r ec i ut a t s .Aque s ta s pe c t eha c o nf o r ma te lc r e i x e me ntur b àde lt e r r i o r ic o nv e r t i nt l oe nune s pa ia mbl í mi t sdet o tt i pú s( f í s i c sde g u ta l e si nf r a e s t r uc t ur e s , a dmi ni s t r a t i us , pe r c e pt i usde g u tal ' e s pe c i f i t z a c i ódel ' a r e ac o m az o nas e r v i do r adel a c i ut a t , . . . . ) , f e tqu ehac r e a tz o ne sa ï l l a de se nt o t se l sa s pe c t e s . Aque s t aa s pe c t edez o nal i mi t r o f ae sv e ur e f o r ç a daq ua ns ' o bs e r v aqu ee l ss i s t e me sdec o muni c a c i ó ut i l i t z e nl az o nac o m ae s pa idepa s , pe r ònol as e r v e i x e npr opi a me nt . Une x e mpl ec l a rd' a i x òs ó nl e sl í ne e s deme t r o , quea t r a v e s s e nl az o nape r ònol ac o muni que ni nt e r na me nt , s i no óqu eno mé sl ac o nne c t e na mb unaBa r c e l o nac e nt r a l i t z a do r a . Le sc o ns e qüè nc i e sdet o t e sa que s t e spr obl e mà t i que sque de nr e f l e x a de sq ua ne sf auna na l i s idel ar i qu e s a del az o naidel as e v ac o muni c a c i ó pe a t o na l ,f e tquepo s adema ni f e s tl as e g r e g a c i ó ,po b r e s ai i nc o muni c a c i ódel az o na .
[Academic use only]
SOCIAL NETWORK Grup M1 Lintner, Veronika Schembri, Antoine
Definició del Passage del Projecte Para nuestro proyecto “Redes Sociales” resulta muy importante conectar a todas las personas del área ya que existen muchos conflictos sociales, al mismo tiempo resolvemos una serie de problemas urbanos que observamos. Hemos diseñado una nueva vía peatonal que conecta diferentes zonas para actividades y donde hemos incluido pequeñas bibliotecas públicas.
Memòria del Projecte Durante las entrevistas que realizamos, los vecinos se quejaban sobre los numerosos conflictos sociales que existen en la zona debido, fundamentalmente, a las altas tasas de desempleo. En este sentido, nuestra primera idea fue crear, en las áreas más problemáticas, una serie de redes sociales para que se puedan desarrollar actividades que ayuden a los vecinos a mejorar la relación entre ellos. Una de nuestras principales propuestas es crear puntos para intercambios de libros (“book sharing”), que sirvan también como pequeñas bibliotecas públicas. Por otro lado, hemos diseñado un nuevo camino peatonal que integra las diferentes zonas del barrio (donde se encuentran las zonas para actividades) para que los vecinos y peatones puedan desplazarse sin el constante peligro de significan los coches que por allí ahora circulan. En nuestra primera propuesta, nos concentramos en el área más cercana al mar, toda vez que en ella se localiza una autopista con mucho tráfico vehicular. En ésta hemos diseñado una nueva vía peatonal que conecta varias zonas verdes. En esta área hemos incluido un puente sobre el que hemos diseñado, asimismo, espacios para diferentes tipos de actividades, bibliotecas públicas, paseos peatonales, espacios para juegos de niños, bancos para leer o descansar, plantas y un paseo con vistas panorámicas. Aquí también hemos diseñamos nuevas escaleras, rampas y ascensores que permitirán una mejor accesibilidad a las plazas y al resto de las zonas para actividades sociales. Asimismo, hemos creado varias claraboyas de vidrio sobre las que los peatones puedan andar; de esta manera se aprovechará la luz natural para iluminar la calle de debajo. Otra propuesta consiste en construir un nuevo “paso subterráneo” ya que el que existe es deficiente. Hemos diseñado, asimismo, un camino subterráneo que permite conectar el paso subterráneo con el centro comercial actualmente existente. En el nuevo paso subterráneo es una estación de bicicletas y varias tiendas.
яБДяБ╡яБ▓яБбяБояБ┤яБеяАаяБмяБбяБ│яАаяБеяБояБ┤яБ▓яБеяБ╢яБйяБ│яБ┤яБбяБ│яАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБ▓яБеяБбяБмяБйяБ║яБбяБняБпяБ│яАмяАаяБмяБпяБ│яАаяБ╢яБеяБгяБйяБояБпяБ│яАаяБ│яБеяАаяБ▒яБ╡яБеяБкяБбяБвяБбяБояАаяБ│яБпяБвяБ▓яБеяАаяБмяБпяБ│яАа QXPHURVRV FRQ├АLFWRV VRFLDOHV TXH H[LVWHQ HQ OD ]RQD GHELGR яБжяБ╡яБояБдяБбяБняБеяБояБ┤яБбяБмяБняБеяБояБ┤яБеяАмяАаяБбяАаяБмяБбяБ│яАаяБбяБмяБ┤яБбяБ│яАаяБ┤яБбяБ│яБбяБ│яАаяБдяБеяАаяБдяБеяБ│яБеяБняБ░яБмяБеяБпяАояАаяАа
яБгяБпяБо яБгяБпяБояБеяБ╕яБйяГ│яБояАаяБбяБгяБ┤яБйяБ╢яБйяБдяБбяБдяБеяБ│яАаяБ╣яАаяБзяБеяБояБ┤яБеяАа
яБЕяБояАаяБеяБ│яБ┤яБеяАаяБ│яБеяБояБ┤яБйяБдяБпяАмяАаяБояБ╡яБеяБ│яБ┤яБ▓яБбяАаяБ░яБ▓яБйяБняБеяБ▓яБбяАаяБйяБдяБеяБбяАаяБжяБ╡яБеяАаяБгяБ▓яБеяБбяБ▓яАмяАаяБеяБояАаяБмяБбяБ│яАаяГбяБ▓яБеяБбяБ│яАаяБняГбяБ│яАа яБ░яБ▓яБпяБвяБмяБеяБняГбяБ┤яБйяБгяБбяБ│яАмяАаяБ╡яБояБбяАаяБ│яБеяБ▓яБйяБеяАаяБдяБеяАаяБ▓яБеяБдяБеяБ│яАаяБ│яБпяБгяБйяБбяБмяБеяБ│яАаяБ░яБбяБ▓яБбяАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБ│яБеяАаяБ░яБ╡яБеяБдяБбяБояАа яБдяБеяБ│яБбяБ▓яБ▓яБпяБмяБмяБбяБ▓яАаяБбяБгяБ┤яБйяБ╢яБйяБдяБбяБдяБеяБ│яАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБбяБ╣яБ╡яБдяБеяБояАаяБбяАаяБмяБпяБ│яАаяБ╢яБеяБгяБйяБояБпяБ│яАаяБбяАаяБняБеяБкяБпяБ▓яБбяБ▓яАаяБмяБбяАаяБ▓яБеяБмяБбяБгяБйяГ│яБояАа яБеяБояБ┤яБ▓яБеяАаяБеяБмяБмяБпяБ│яАояАаяБХяБояБбяАаяБдяБеяАаяБояБ╡яБеяБ│яБ┤яБ▓яБбяБ│яАаяБ░яБ▓яБйяБояБгяБйяБ░яБбяБмяБеяБ│яАаяБ░яБ▓яБпяБ░яБ╡яБеяБ│яБ┤яБбяБ│яАаяБеяБ│яАаяБгяБ▓яБеяБбяБ▓яАаяБ░яБ╡яБояБ┤яБпяБ│яАаяБ░яБбяБ▓яБбяАа яБйяБояБ┤яБеяБ▓яБгяБбяБняБвяБйяБпяБ│яАаяБдяБеяАаяБмяБйяБвяБ▓яБпяБ│яАаяАияВУяБвяБпяБпяБляАаяБ│яБияБбяБ▓яБйяБояБзяВФяАйяАмяАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБ│яБйяБ▓яБ╢яБбяБояАаяБ┤яБбяБняБвяБйяГйяБояАаяБгяБпяБняБпяАа яБ░яБеяБ▒яБ╡яБеяГ▒яБбяБ│яАаяБвяБйяБвяБмяБйяБпяБ┤яБеяБгяБбяБ│яАаяБ░яГ║яБвяБмяБйяБгяБбяБ│яАо яБРяБпяБ▓яАаяБпяБ┤яБ▓яБпяАаяБмяБбяБдяБпяАмяАаяБияБеяБняБпяБ│яАаяБдяБйяБ│яБеяГ▒яБбяБдяБпяАаяБ╡яБояАаяБояБ╡яБеяБ╢яБпяАаяБгяБбяБняБйяБояБпяАаяБ░яБеяБбяБ┤яБпяБояБбяБмяАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБйяБояБ┤яБеяБзяБ▓яБбяАаяБмяБбяБ│яАа яБдяБйяБжяБеяБ▓яБеяБояБ┤яБеяБ│яАаяБ║яБпяБояБбяБ│яАаяБдяБеяБмяАаяБвяБбяБ▓яБ▓яБйяБпяАаяАияБдяБпяБояБдяБеяАаяБ│яБеяАаяБеяБояБгяБ╡яБеяБояБ┤яБ▓яБбяБояАаяБмяБбяБ│яАаяБ║яБпяБояБбяБ│яАаяБ░яБбяБ▓яБбяАа яБбяБгяБ┤яБйяБ╢яБйяБдяБбяБдяБеяБ│яАйяАаяБ░яБбяБ▓яБбяАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБ╢яБеяБгяБйяБояБпяБ│яАаяБ╣яАаяБ░яБеяБбяБ┤яБпяБояБеяБ│яАаяБ░яБ╡яБеяБдяБбяБояАаяБдяБеяБ│яБ░яБмяБбяБ║яБбяБ▓яБ│яБеяАаяБ│яБйяБояАаяБеяБмяАа FRQVWDQWH SHOLJUR GH VLJQL┬┐FDQ ORV FRFKHV TXH SRU DOOt DKRUD FLUFXODQ
яБгяБпяБояБеяБ╕яБйяГ│яБояАаяБ╡яБ┤яБйяБмяБйяБ║яБбяБгяБйяГ│яБояАаяБ╣яАаяГбяБ▓яБеяБбяБ│яАа яБгяБпяБояБеяБ╕яБйяГ│яБояАаяБ╡яБ┤яБйяБмяБйяБ║яБбяБгяБйяГ│яБояАаяБ╣яАаяГбяБ▓яБеяБб яБ▓яБеяБбяБ│яАа яБ▓яБеяБб яБ│яАа яБ░яБ▓яБпяБвяБмяБеяБняБбяБ┤яБйяБгяБбяБ│яАа
яБ║яБпяБояБеяБ│яАаяБ╢яБеяБ▓яБдяБеяБ│яА║яАа яБгяБпяБояБеяБ╕яБйяГ│яБояАаяБдяБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБ║яБпяБояБеяБ│ яБояБеяБ│
яБйяБдяБеяБбяАаяБ░яБ▓яБйяБояБгяБйяБ░яБбяБм
яБ░яБмяБбяБояГ│яБмяАаяБзяБеяБояБеяБ▓яБбяБм яБ░яБмяБбяБояГ│яБмяАаяБзяБе яАаяБзяБеяБояБеяБ▓ яАаяБзяБе яБояБеяБ▓яБбяБм яБояБеяБ▓ яБбяБм
яББяБОяББяБМяБЙяБУяБЙяБУ (Q HO iUHD TXH SXHGH YHUVH HQ HO JUi┬┐FR VH HQFXHQWUDQ GLYHUVDV LQIUDVWUXFWXUDV FRPR YLYLHQGDV FHQWURV FRPHUFLDOHV ]RQDV LQGXVWULDOHV \ яГбяБ▓яБеяБбяБ│яАаяБ╢яБеяБ▓яБдяБеяБ│яАояАа яБЕяБмяАаяБ│яБйяБ│яБ┤яБеяБняБбяАаяБдяБеяАаяБ┤яБ▓яБбяБояБ│яБ░яБпяБ▓яБ┤яБеяАаяБ░яГ║яБвяБмяБйяБгяБпяАаяБ┤яБйяБеяБояБеяАаяБ╡яБояБбяАаяБзяБ▓яБбяБояАаяБйяБняБ░яБпяБ▓яБ┤яБбяБгяБйяБбяАаяБеяБояАаяБояБ╡яБеяБ│яБ┤яБ▓яБпяАаяБ░яБ▓яБпяБ╣яБеяБгяБ┤яБпяАаяБ╣яБбяАаяБ▒яБ╡яБеяАмяАаяБбяБдяБеяБняГбяБ│яАаяБдяБеяАаяБгяБпяБояБ│яБ┤яБйяБ┤яБ╡яБйяБ▓яБ│яБеяАаяБгяБпяБняБпяАаяБ╡яБояАаяБ░яБ╡яБояБ┤яБпяАаяБдяБеяАаяБгяБпяБояБеяБ╕яБйяГ│яБояАа яБеяБояБ┤яБ▓яБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБдяБйяБ│яБ┤яБйяБояБ┤яБпяБ│яАаяБвяБбяБ▓яБ▓яБйяБпяБ│яАаяБдяБеяАаяБмяБбяАаяБ║яБпяБояБбяАаяБдяБеяАаяБеяБ│яБ┤яБ╡яБдяБйяБпяАмяАаяБ░яБ╡яБдяБйяБняБпяБ│яАаяБгяБпяБняБ░яБ▓яБпяБвяБбяБ▓яАаяБ▒яБ╡яБеяАаяБеяБ▓яБбяАаяБеяБмяАаяБпяБ▓яБйяБзяБеяБояАаяБдяБеяАаяБ╡яБояБбяАаяБ│яБеяБ▓яБйяБеяАаяБдяБеяАаяБ░яБ▓яБпяБвяБмяБеяБняБбяБ│яАаяБ▓яБеяБмяБбяБгяБйяБпяБояБбяБдяБпяБ│яАаяБгяБпяБояАаяБмяБбяАа яБияБбяБвяБйяБ┤яБбяБвяБйяБмяБйяБдяБбяБдяАаяБдяБеяБмяАаяБдяБйяБ│яБ┤яБ▓яБйяБ┤яБпяАо 3RU RWUR ODGR SXGLPRV FRPSUREDU TXH ODV iUHDV YHUGHV QHFHVLWDEDQ VHU PHMRUDGDV \ DPSOLDGDV \D TXH ODV H[LVWHQWHV VRQ GH┬┐FLHQWHV GDGR TXH HVWiQ GHVQLYHODGDV \ FDUHFHQ ODV LQIUDVWUXFWXUDV TXH FRQHFWHQ HVWDV iUHDV YHUGHV HQWUH Vt \ FRQ ORV GHPiV HVSDFLRV GH OD FLXGDG $VLPLVPR OXHJR GH ODV HQWUHYLVWDV TXH OOHYDEDPRV D FDER HQ ORV GLVWLQWRV EDUULRV GHO GLVWULWR SXGLPRV FRPSUREDU TXH KDEtD XQD VHULH GH FRQ├АLFWRV HQWUH ORV UHVLGHQWHV HQ VX PD\RULD SREODFLyQ MRYHQ \ HQ VLWXDFLyQ GH GHVHPSOHR FRQ XQD DOWD GHQVLGDG GH SREODFLyQ LQPLJUDQWH яБХяБояБбяАаяБ╢яБеяБ║яАаяБгяБпяБояБгяБмяБ╡яБйяБдяБбяБ│яАаяБмяБбяБ│яАаяБеяБояБ┤яБ▓яБеяБ╢яБйяБ│яБ┤яБбяБ│яАмяАаяБдяБеяБгяБйяБдяБйяБняБпяБ│яАаяБ▒яБ╡яБеяАмяАаяБбяАаяБмяБпяБ│яАаяБеяБжяБеяБгяБ┤яБпяБ│яАаяБдяБеяАаяБняБеяБкяБпяБ▓яБбяБ▓яАаяБмяБбяАаяБ▓яБеяБмяБбяБгяБйяГ│яБояАаяБеяБояБ┤яБ▓яБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБ▓яБеяБ│яБйяБдяБеяБояБ┤яБеяБ│яАмяАаяБеяБ│яБ░яБеяБгяБйяБбяБмяБняБеяБояБ┤яБеяАаяБеяБояБ┤яБ▓яБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБкяБ╡яБвяБйяБмяБбяБдяБпяБ│яАа \ ORV MyYHQHV HQ SDUR GHEtDQ FUHDUVH UHGHV VROLFLDOHV HQ GLVWLQWRV SXQWRV GHO EDUULR GRQGH ORV UHVLGHQWHV SXHGDQ HQFRQWUDUVH H яБйяБояБ┤яБеяБ▓яБеяБмяБбяБгяБйяБпяБояБбяБ▓яАаяБеяБояБ┤яБ▓яБеяАаяБеяБмяБмяБпяБ│яАмяАаяБйяБояБ┤яБеяБ▓яБгяБбяБняБвяБйяБбяБ▓яАаяБйяБдяБеяБбяБ│яАмяАаяБеяБ┤яБгяАо $VLPLVPR DGHPiV GH ORV SXQWRV GH HQFXHQWUR DQWHV FLWDGRV KHPRV SHQVDGR TXH VHUtD XQD EXHQD LGHD GHVDUUROODU SODWDIRUPDV YLUWXDOHV яАияБгяБпяБняБпяАаяБжяБпяБ▓яБпяБ│яАаяБдяБеяАаяБйяБояБ┤яБеяБ▓яБояБеяБ┤яАйяАаяБдяБпяБояБдяБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБ░яБ▓яБпяБ░яБйяБпяБ│яАаяБ▓яБеяБ│яБйяБдяБеяБояБ┤яБеяБ│яАаяБ░яБ╡яБеяБдяБбяБояАаяБжяБпяБ▓яБняБ╡яБмяБбяБ▓яАаяБ│яБ╡яБзяБеяБ▓яБеяБояБгяБйяБбяБ│яАаяБдяБеяАаяБняБеяБкяБпяБ▓яБбяАаяБдяБеяАаяБмяБпяБ│яАаяБ│яБеяБ▓яБ╢яБйяБгяБйяБпяБ│яАаяБняБ╡яБояБйяБгяБйяБ░яБбяБмяБеяБ│яАмяАаяГбяБ▓яБеяБбяБ│яАаяБ╢яБеяБ▓яБдяБеяБ│яАмяАа SUREOHPDV GH WUDQVSRUWH HWF \ FRQWDU DVt FRQ OD RSLQLyQ GH ORV FLXGDGDQRV SDUD PHMRUDU ORV VHUYLFLRV S~EOLFRV яБОяБ╡яБеяБ│яБ┤яБ▓яБпяАаяБ░яБ▓яБпяБ╣яБеяБгяБ┤яБпяАаяБ│яБеяАаяБгяБеяБояБ┤яБ▓яБбяАаяБеяБояАаяБ╡яБояАаяБдяБйяБ│яБ┤яБ▓яБйяБ┤яБпяАаяБеяБояАаяБ░яБбяБ▓яБ┤яБйяБгяБ╡яБмяБбяБ▓яАмяАаяБУяБбяБояБ┤яАаяББяБдяБ▓яБйяГаяАаяБдяБеяАаяБВяБеяБ│яБпяБ│яАмяАаяБояБпяАаяБпяБвяБ│яБ┤яБбяБояБ┤яБеяАаяБ│яБеяАаяБ░яБ╡яБеяБдяБеяАаяБеяБ╕яБ┤яБеяБояБдяБеяБ▓яАаяБбяАаяБмяБбяБ│яАаяБ║яБпяБояБбяБ│яАаяБбяБдяБ╣яБбяБгяБеяБояБ┤яБеяБ│яАаяБдяБеяБмяАа GLVWULWR WDO \ FRPR SXHGH YHUVH HQ HO JUi┬┐FR
яБЪяБпяБояБеяБ│яАаяБ╢яБеяБ▓яБдяБеяБ│яАа яБЪяБпяБояБеяБ│яАаяБ╢яБеяБ▓яБдяБеяБ│ яБЪяБпяБо яБдяБеяБ│яАаяАа
яБ┤яБ▓яБбяБояБ│яБ░яБпяБ▓яБ┤яАаяБ░яГ║яБвяБмяБйяБг яБ┤яБ▓яБбяБояБ│яБ░ яБояБ│яБ░яБпяБ▓яБ┤яАаяБ░яГ║ яБояБ│яБ░ яАаяБ░яГ║яБвяБмяБйяБг яАаяБ░яГ║
яБУяББяБОяБФяАаяББяБДяБТяБЙяГАяАаяБОяБПяБТяБДяАа яБНяБПяБОяБФяБУяБПяБМяБЙяБУяАа яБУяББяБОяБФяАаяБКяБПяББяБОяАаяБВяББяБРяБФяБЙяБУяБФяББ яБУяБФяББ
яБМяББяАаяБЦяБЕяБТяБОяБЕяБДяББяАа яБМяББяАаяБГяББяБФяББяБМяББяБОяББяАаяАа яБЕяБМяАаяБВяГЙяБУяБПяБУяАа яБМяББяАаяБНяБЙяБОяББяАаяАа
яБдяБйяБжяБеяБ▓яБеяБояБ┤яБ│яАаяГаяБ▓яБеяБеяБ│ яБдяБйяБжяБеяБ▓яБе яБдяБйяБж яБеяБ▓яБеяБояБ┤яБ│ яБояБ┤яБ│яАаяГаяБ▓яБеяБеяБ│
яБ▓яБеяБ│яБйяБдяБеяБояБгяБйяБбяБмяАа яБйяБояБдяБ╡яБ│яБ┤яБ▓яБйяБбяБмяАа яБгяБпяБняБеяБ▓яБгяБйяБбяБмяАа яБеяБ▒яБ╡яБйяБ░яБняБеяБояБ┤яБ│ яБО
яБгяБ╡яБмяБ┤яБ╡яБ▓яБбяБм яБзяБ▓яБеяБеяБояАаяБ║яБпяБояБеяБ│ яБ░яБмяГбяБояБпяБмяАаяБзяБеяБояБеяБ▓яБбяБмяАаяБЕяАаяА▒яАпяА▒яА░яА░яА░яА░
1XHVWUD QXHYD YtD HV XQ FDPLQR SHDWRQDO TXH VH FRQHFWD FRQ 3XGLPRV FRPSUREDU OD H[LVWHQFLD GH XQD OD ]RQD HVSHFt¿FD TXH FRPSUREDPRV OD H[LVWHQFLD GH FRQÀLFWRV VRFLDOHV \ VXV SRVLEOHV 1XHVWUD QXHYD YtD HV XQ SDVR SDUD SHDWRQHV TXH FRQHFWD D OD JHQWH HQ OD FUHDFLyQ QXHYDV LQIUDHVWUXFWXUDV TXH WHQJDQ FRPR ¿QDOLGDG
FRQÀLFWRV VRFLDOHV
FRQÀLFWRV VRFLDOHV
1XHVWUD QXHYD YtD HV XQ FDPLQR SHDWRQDO TXH VH FRQHFWD FRQ 3XGLPRV FRPSUREDU OD H[LVWHQFLD GH XQD OD ]RQD HVSHFt¿FD TXH FRPSUREDPRV OD H[LVWHQFLD GH FRQÀLFWRV VRFLDOHV \ VXV SRVLEOHV 1XHVWUD QXHYD YtD HV XQ SDVR SDUD SHDWRQHV TXH FRQHFWD D OD JHQWH HQ OD FUHDFLyQ QXHYDV LQIUDHVWUXFWXUDV TXH WHQJDQ FRPR ¿QDOLGDG
FRQÀLFWRV VRFLDOHV
FRQÀLFWRV VRFLDOHV
VXEWHUUiQHR´ \D TXH HO TXH H[LVWH HV GH¿FLHQWH 6HFFLRQ (
6HFFLRQ (
3URSXHVWD (
ELEOLRWHFD S~EOLFD $TXt ORV OLEURV SXHGHQ VHU
SODQWD (
6HFFtRQ (
6HFFtRQ (
GLULJLGR KDFLD HO UtR \ HO PDU GH XQD KHUPRVD
6HFFLRQ (
6HFFtRQ (
EXPOSICIÓ FINAL _____________________________________________________________ RESULTATS / 14 de gener de 2014 _____________________________________________________________
BLOG PASSAGES _____________________________________________________________ http://passatgesbcn.blogspot.com.es/ _____________________________________________________________
http://tapf.50webs.com/