Un especial de:
Divendres, 6 de febrer del 2015
Nova programació
Entrevista a Carlos Raluy PÀG.9
Teatre-Auditori Entrevistem els actors, directors i músics que protagonitzen la temporada de febrer a maig del 2015 a la sala santcugatenca
Teatre-Auditori 3
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
La nova temporada del Teatre-Auditori
Espectacles Les propostes per als mesos de febrer a maig del 2015
TOTA LA PROGRAMACIÓ DE LA NOVA TEMPORADA TEATRE
‘L’orfe del clan dels Zhao’, de Ji Junxiang 6 de febrer, 21 hores
HUMOR
DANSA
‘Romance de Curro El Palmo’ 27 de març, 21 hores
MÚSICA
TEATRE
‘40 anys de la Plateria’, gira de comiat de l’Orquestra Plateria 7 de febrer, 21 hores
MÚSICA - UAAL·LA!
‘Somnis’, el concert dels SP3, el grup musical del Super3 8 de febrer, 18 hores
MÚSICA
Sergio Dalma celebra 25 anys d’èxits
CLÀSSICA
‘Fedra’, de Jean Racine 28 de març, 18 i 21.30 hores
CLÀSSICA
‘L’Italiana in Algeri’, de Gioacchino Rossini 6 de març, 21 hores
‘La Cinquena / Egmont’, amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 29 de març, 19 hores
MÚSICA
CIRC - UAAL·LA!
India Martínez, ‘Camino de la Buena Suerte’ 7 de març, 21 hores
Circ Raluy, ‘The Big Top... Inside!’
Ballet Nacional de Argentina 26 d’abril, 19 hores
Bitels per a nadons, amb La petita malumaluga 15 de febrer, 11, 12, 13 i 16 hores
‘Vilafranca. Un dinar de Festa Major’, de Jordi Casanovas 13 de març, 21 hores i 14 de març, 19 hores
TEATRE
CLÀSSICA
‘Oh, l’amour!’, de Mario Ros Vidal, amb el Gran Teatre del Liceu 9 de maig, 10.45 i 12.45 hores, i 10 de maig, 10.45 i 12.45 hores
ÒPERA
‘Turandot’de Giacomo Puccini 15 de maig, 21 hores
TEATRE
‘Prendre partit’, de Ronald Harwood 16 de maig, 21 hores
MÚSICA
Noa, ‘Love Medicine’ 22 de maig, 21 hores
TEATRE
MÚSICA - UAAL·LA!
One-Hit Wonders’, Sol Picó Cia. de Dansa 21 de febrer, 21 hores
DANSA
ÒPERA - UAAL·LA!
ÒPERA - UAAL·LA!
‘Guillem Tell’, adaptació de l’opera de Gioacchino Rossini 28 de febrer, 18 hores i 1 de març, 12 hores
‘Nadia. Una peça de teatre documental’ 11 de març, 20 hores
DANSA
Miguel Poveda, ‘Íntimo’ 24 d’abril, 21 hores
‘El largo viaje del día hacia la noche’, d’Eugene O’Neill 30 d’abril, 21 hores
David Guapo, ‘#quenonosfrunjanlafiesta2’ 27 de febrer, 21 hores
‘Carmen’, de Bizet, amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 14 de febrer, 21 hores
‘Pensaments secrets’, de David Lodge 20 de febrer, 21 hores
MÚSICA
TEATRE
ÒPERA
12 de febrer, 21 hores
hores
TEATRE
The Beatles a la barroca, amb l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra 15 de març, 19 hores
CLÀSSICA
‘La Creació’de Haydn, amb Veus del Cor 21 de març, 21 hores i 22 de març, 19
Del 2 al 12 d’abril, diferents funcions
TEATRE
‘La extraña pareja’, de Neil Simon 18 d’abril, 21 hores
MÀGIA
Juan Tamariz, ‘Magia Potagia’ 19 d’abril, 19 hores
CLÀSSICA
Concert de Sant Jordi, amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 23 d’abril, 21 hores
MUSICAL
‘50 sombras! El Musical’ 23 de maig, 21 hores, i 24 de maig, 19 hores
TEATRE
‘El crèdit’, de Jordi Galceran 30 de maig, 18 i 21 hores, i 31 de maig, 19 hores
4 Suplement
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Nova temporada Trenta-dos espectacles de febrer a maig
Això és un peu de fot fotogr ografia el qual es descriu Presentació u el el conting c ingut amb artistes . #CRÈ #CRÈDIT DIT FO FOTT O La tradicional gala de presentació d e la temporada se celebrava el 2 de febrer a la sala santcugatenca amb actuacions en directe # ARTUR RIBERA
Tret de sortida La primera proposta és l’obra teatral ‘L’orfe del clan dels Zhao’, el divendres 6 de febrer
CONTINUA L’ESPECTACLE AL TEATRE-AUDITORI Amb els seus protagonistes, i com ja és una tradició, el dilluns 2 de febrer es presentava la nova programació del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Una programació, la cinquanta-cinquena a la sala, que presenta 32 espectacles de febrer a maig. Entre les novetats de la temporada destaca el Circ Raluy, que per primer cop actuarà a l’escenari del Teatre-Auditori amb 13 funcions del seu nou espectacle, The Big Top... Inside!, al mes d’abril. Igualment, la sala acollirà dos espectacles de producció compartida, Vilafranca, un dinar de Festa Major, i el concert participatiu La Creació. En total s’han programat 9 propostes teatrals, 7 de música, 5 de música clàssica, 4 d’òpera, 3 de dansa, 1 d’humor, 1 de circ,
1 de màgia i 1 musical. Les entrades estan a la venda des del 16 de desembre mitjançant els canals habituals.
Al plató... Per conèixer les propostes, el Teatre-Auditori es convertia en un plató de televisió, des d’on s’emetia el late-show L’espectacle continua, conduït per la periodista local Marina Romero i el periodista santcugatenc Lluís Marquina. Pel plató passaven actors, directors i músics explicant el més destacat de les seves propostes, compaginant-se amb actuacions i entrevistes en directe. Joan Pera, la soprano Júlia Farrés-Llongueras, el mag Christian Cooker o William Giribaldi del Circ Raluy van ser alguns
Estrena Noa oferirà el seu primer concert a l’Estat espanyol d’aquesta gira a Sant Cugat el 22 de maig
dels tasts artístics que es van poder veure durant la gala.
Les propostes D’entre les propostes teatrals en destaca la triomfadora dels Premis Butaca, L’orfe del clan dels Zhao, que encetarà la programació el 6 de febrer. Les propostes musicals començaran amb el concert de l’Orquestra Plateria, el 7 de febrer. També torna a Sant Cugat Sergio Dalma i Noa, que oferirà el seu primer concert a l’Estat espanyol de presentació del nou treball a Sant Cugat. Sol Picó Cia. de Dansa, el concert del Club Súper Tres o els Bitels per a Nadons són un bon exemple del que és podrà veure a l’escenari, per a tots els gustos i edats! // Cinta Caballé ||
Teatre-Auditori 5
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
I molt més... Propostes en paral·lel a la programació estable
Cicles El jazz centra les propostes al Cafè-Auditori i repeteix la màgia i els “Parlem de...”
LES PROPOSTES OFF TEATREAUDITORI El teatre, la música o el circ són algunes de les propostes que configuren el programa d’activitats Off Teatre-Auditori des del mes de gener fins al juny d’aquest 2015. Una cinquantena de propostes adreçades a tots els públics que inclouen cicles consolidats com “Una hora de màgia”, o el cicle “Jazz en viu al Cafè Auditori”. Sota la direcció artística del Mag Lari, tornen les propostes de màgia al Cafè-Auditori amb entrada lliure i aforament limitat. La primera “Hora de màgia” la protagonitzarà Melanie el dissabte 7 març a les 18 hores. La segona, Christian Cooker, el 16 de maig a la mateixa hora. Per complementar la programació estable del Teatre-Auditori s’han previst una quinzena d’activitats. 10 “Parlem de...”, 1 exposició, visites guiades, 2 assajos oberts i una sortida al Liceu. Per aquesta temporada també s’han programat propostes de teatre de proximitat als escenaris de Mira-sol i la Casa de Cultura. En total, set propostes, i les entrades per assistir-hi ja estan a la venda des del 3 de febrer, pels canals habituals.
Més propostes Sant Cugat commemorarà un any més el Dia Internacional de la Dansa amb un
Proximitat Les activitats complementàries a la programació estable de la sala aposten per aproparse al públic seguit d’activitats. Dansa social el 9 d’abril, tallers de dansa del 10 al 25 d’abril, Una Hora de Dansa el dia 29, i l’activitat central, la Mostra de Dansa, el 25 d’abril a les 18 hores al parc de Ramon Barnils. La música jazz és una de les grans protagonistes del programa Off Teatre-Auditori. I és que es podrà gaudir de més d’una vintena de concerts repartits en dos cicles: Una Hora de Jazz, que celebra el seu cinquè aniversari, i el Cicle Jazz en Viu al CafèAuditori, que s’acompanya d’una jam session. A més, el Teatre-Auditori acollirà el 20 de març l’Off Side del Teatre Romea amb La supervivència de les lluernes, i s’ha programat el concert de Janine Johnson el 19 de març a les 21 hores al vestíbul del Teatre. Moltes de les propostes són gratuïtes i es poden consultar a www.totsantcugat. cat. // C. Caballé
L’Hora de Màgia amb Christian Cooker, el jazz al Cafè Auditori i la Mostra de Dansa són algunes de les propostes # ARTUR RIBERA
6 Suplement
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Sergio Dalma, cantant. Celebra 25 anys d’èxits i presenta ‘Cadore 33’
“INTENTAREM QUE LA GENT GAUDEIXI D’AQUESTA FESTA”
Tercer cop que visita Sant Cugat. Quina és la proposta per al dia 12 de febrer? Aquest cop és quasi una doble proposta. Perquè venim a estrenar en directe el disc de Cadore 33 i alhora també venim a festejar una mica amb la gent de Sant Cugat aquests 25 anys de trajectòria. Són dues propostes en una. Un quart de segle a l’escenari. Quines cançons podrà sentir el públic? La idea del concert ha estat un espectacle, lògicament apostant per aquest nou disc perquè coneguin les noves cançons. Però alhora també reversionant i fent nous arranjaments de temes de sempre, des d’aquell “Esa chica es mía” fins avui. Les cançons més noves, i les cançons de sempre, amb un nou aire. Es podran sentir noves versions dels seus grans clàssics! Sí! Una vegada més hi ha una versió nova de “Bailar pegados”, que ja se n’han fet moltes, però encara n’hi ha per fer-ne una de nova!
#ARTUR RIBERA
Aniversari Sergio Dalma arriba per tercer cop a Sant Cugat el 12 de febrer a les 21 hores. Ho fa per presentar el seu darrer treball, Cadore 33, tot celebrant els seus 25 anys d’èxits.
I pel que fa al nou disc, què ens presenta amb ‘Cadore 33’? És un disc que venia dels dos Vía Dalma, que havien sigut dos discos amb èxits. Per tant, com a músic, tenia ganes de tornar a fer una cosa inèdita, i fer-la amb calma, buscant nous autors, buscant unes lletres molt més madures... I penso que potser, lògicament, és el disc més madur. I, vulguis o no, el fet de treballar amb nous autors fa que hi hagi un aire nou
dins del meu estil. Una bona manera de celebrar 25 anys... Nosaltres volíem festejar aquest vint-icinquè aniversari repassant tots aquests anys, i és el que farem. Tercer cop que visita Sant Cugat, quin record té del públic d’aquí? És tornar a casa, no? I sempre amb la doble responsabilitat, perquè és el que suposa tornar, i veure gent que coneixes des de fa temps. I trepitjar aquest escenari sempre ens ha portat molta sort. El que esperem és que la gent vingui amb ganes de poder festejar amb nosaltres aquest aniversari. Una gira que l’ha portat arreu. Com està anant? Va començar el febrer passat, i la idea és acabar aquest mes de març. Ha sigut una gira molt llarga perquè hem anat a Mèxic, Argentina, Xile i per tot Espanya... Realment ho estem festejant de debò! Per acabar, com convidaria el públic perquè no es perdi el concert del dia 12? Sobretot, que vinguin amb ganes de gaudir, de recordar aquelles cançons d’aquella primera etapa, com sonen de fresques avui en dia, de la mateixa manera que aquest Cadore 33. Repassarem també aquelles cançons italianes. Però, sobretot, intentarem que la gent gaudeixi d’aquesta gran festa. // C. Caballé
Entrevista Manel Joseph, veu de l’Orquestra Plateria
“EN UN TEATRE ET SENTS MOLT VALORAT PEL PÚBLIC”
#ARTUR RIBERA
Comiat L’Orquestra Plateria arriba per primer cop al Teatre-Auditori amb la seva darrera gira, el 7 de febrer a les 21 hores Arriben al Teatre amb una gira molt especial... Una gira molt especial que, en principi, és la gira de comiat. Ja teníem bastant coll avall de plegar quan ens va sortir l’oportunitat de fer aquesta gira de teatres. I la veritat és que, des de l’inici, està sent un èxit que sorprèn, com es deia, “a propios y estraños”. Tot, amb un repertori recuperat, moltes cançons que feia anys que no fèiem. A la gent li agrada recordar. Quines cançons podrà sentir el
públic? A més dels grans èxits més discogràfics, com va ser el “Pedro Navaja”, cançons que ja no fèiem, com “Me voy pal pueblo”, “Corazón loco”, “Camarera” i alguna més... Tot, amb un decorat que ens han fet aquí a Sant Cugat que és maquíssim! Què representa per als nostàlgics? Reprodueix el disc Pedro Navaja, que va ser el més popular, i que va regalar per Nadal La Caixa. Moltes llars de Catalunya aquest disc l’han tingut a casa de tota la vida, i veure-la reproduïda a l’escenari en gran queda molt bonic, la veritat. Deia que inicialment era una gira de comiat... Què creu, que no els deixaran plegar? Ho teníem molt avall el fet de plegar
perquè, de fet, feia ja un parell d’anys que a penes treballàvem. Però el resultat des que hem començat la gira és genial, i mal m’està dir-ho, estem omplint tots els teatres i tenim un èxit bastant important. És clar, estem acostumats a fer ball, i et sents que estan més per tu. És una altra història. Et sents valorat. I funciona. Estem molt contents. Com anima el públic perquè no s’ho perdi? Primer dient-los que no s’ho perdin, que veuran la Plateria en estat pur. Hem recuperat la cantant que va ser la nostra veu durant vint anys, i la majoria dels músics fa molts anys que hi són, i podran veure un espectacle de la Plateria una mica diferent. Podran fixar-se bé. No s’ho han de perdre si els agrada la Plateria.// C. Caballé
Teatre-Auditori 9
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Carlos Raluy, director i ‘ring master’ del Circ Raluy contractat un número de perxa russa, són cubans, i són boníssims, sempre amb un ambient del Carib.... I tot de números nous que de segur seran un èxit. No hi falten els personatges de sempre... Físicament, hi haurà els mateixos personatges, però amb diferents números. Les nétes, per exemple, han fet un número de patinatge sobre rodes que és molt maco i que agrada molt, que fa tres o quatre anys que el preparen. Som tots molt conscients que s’han de preparar coses noves perquè s’ha de canviar; no es pot fer sempre el mateix. I ja han debutat a Barcelona, amb molt d’èxit. Són tot un conjunt de coses que s’han fet especialment per Sant Cugat.
#ARTUR RIBERA
Temporada al Teatre El Circ Raluy s’instal·larà aquesta temporada al Teatre-Auditori amb els seus carruatges. Aquest cop, però, canviaran la carpa per l’escenari de la sala santcugatenca, on presentaran l’espectacle ‘The Big Top... Inside!’ del 2 al 12 d’abril amb un total de 13 representacions
“AMB 80 ANYS D’HISTÒRIA, ÉS UN REPTE PER AL CIRC” Torna el Circ Raluy, però aquest cop entren al teatre! És una experiència nova, i volem provar-ho! Pel que estem veient, i el que estem preparant, quedarà molt bé. L’experiència l’estem preparant perquè sigui grandiosa! És el primer cop que fan temporada en un teatre? Hem fet teatre, però sols un dia. Fer una temporada és nou. Aquí farem exactament el mateix que quan venim amb tot el material. La diferència és que no muntarem la carpa, però sí tots els carruatges i tot el que forma part del circ, que estarà al voltant del Teatre. La carpa és la nos-
tra manera de presentar els espectacles, i sempre has d’estar en tensió per si fa vent o altres inclemències, per tant, aquí tindrem tranquil·litat. I això, per a nosaltres és nou. És una experiència maca, i segur que ens ho passarem molt bé. S’ha hagut d’adaptar l’espectacle al format? No. A l’espectacle hi ha números nous, però aquests ja estaven previstos de fer aquí, i ja els vam contractar en previsió. Perquè estava previst, des de fa dos anys, que vindríem a Sant Cugat a dins del teatre. Els haurem rodat abans de venir aquí; i pel que fa a la part tècnica, ja l’hem preparat al Teatre-Auditori
És un circ amb molta història, de tradició familiar, molt familiar... Com han arribat fins aquesta proposta? El Circ Raluy té gairebé 80 anys d’història, i amb els anys vas agafant experiència i arribes a comprendre què és el que agrada a la gent, i què és el que no agrada. Ho hem adquirit a base d’experiències noves, de públics de diferents nacions... Perquè a cada nació, el públic reacciona de manera diferent; no som tots iguals. El fet que s’hagi programat aquesta actuació al teatre, per a nosaltres és un repte important en la nostra història, perquè estar deu o dotze dies actuant en un teatre no ho hem fet mai. Ho hem fet en circs estables, però no en teatres. Aquesta comunió entre circ i teatre és una novetat, i aquesta experiència la farem per primera vegada a Sant Cugat.
i no hi ha cap problema perquè aquest equipament té de tot i ens ofereix totes les facilitats.
En una ciutat on els esperen! Sabem que els habitants d’aquesta ciutat coneixen el Circ Raluy. Ens han vist des de fa anys, canviant sempre d’espectacle, i sempre tenim moltíssima gent que ens ve a veure. Per a ells també serà una novetat el fet de veure el circ no sota una carpa, sinó dins un teatre: a veure com serà! Penso que és interessant i que pot tenir el seu morbo.
Cada any, un espectacle diferent a Sant Cugat. Quines característiques té l’espectacle d’enguany, The Big Top... Inside!? Portem un còmic rus nou, que és molt famós, ha estat al Festival Mundial de Montecarlo, i que és un pallasso que fa prop d’un mes que està treballant amb nosaltres a Barcelona, i agrada molt. Tenim també un número de barres fixes, amb un acròbata que surt a l’escenari amb una noia i representen una petita història d’amor acrobàtica. També hem
Convidi el seu públic perquè no s’ho perdi! Penso que per a la gent que ens ve a veure tots els anys, els valdrà la pena veure aquest canvi. És un canvi substancial en tots els aspectes. De veure’ns al voltant d’una pista a veure’ns al davant és diferent, i amb unes característiques molt diferents de les del circ tradicional. Penso que val al pena tenir aquesta experiència, i sense cap dubte no quedaran defraudats. Quedaran satisfets. // C. Caballé
10 Suplement Opinió COMENTARI Eduard Jener er Crític
Marca de la casa
L’
equip del Teatre-Auditori ha consolidat una marca de la casa que es basa en tres fórmules: diversitat per abraçar una majoria de públic per tendència, segment d’edat i nivell cultural. Acords de col·laboració amb diferents festivals que proporcionen projecció, fet que supera el ressò local i, finalment, tenir les orelles i els ulls molt oberts per portar alguna actuació aprofitant l’avinentesa circumstancial (aquest any, el Ballet Nacional d’Argentina). Destaco quatre ofertes singulars: Carmen de Bizet per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat de Josep Ferré, que reuneix bons solistes amb noms i cors de la ciutat com Laura Brasó, Júlia FarrésLlongueras, Cor Infantil Sant Cugat, Coral La Lira, Cor Aulos i Oriol Castanyer,
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Carles Fernández Giua, director, dramaturg i intèrpret de ‘Nadia’
“L’ESPECTADOR ES TROBARÀ UNA HISTÒRIA PLENA D’EMOCIÓ”
Per què especial? Normalment per fer teatre documental, es fan servir actors, i en aquest cas no, ha estat ella mateixa: la protagonista de la història que expliquem. Una realitat present en tota la representació... Hem treballat amb la realitat a escena; tot el que fem servir a escena és material real. Des de les imatges, els sons, nosaltres mateixos que també estem a escena... L’escenografia de l’obra s’ha fet al Taller de Sant Cugat
eduardjener@telefonica.net
Proposen tenir una experiència directa a l’espectador... El públic tindrà una experiència directa, perquè la Nadia va voler ser ella la que interpretés el seu personatge. “Jo no vull posar la meva història en boca de ningú; és una història que és meva, i si jo estic viva, vull ser jo”, deia. Aleshores, el públic té el privilegi, com nosaltres hem tingut, d’entrar en contacte directe amb aquesta realitat tan diferent, tan potent i que descriu molt bé com funciona el nostre món. Una història que és un documental... Per què han optat per aquesta fórmula? És un documental escènic. Se li pot dir de moltes maneres. Nosaltres hem optat per aquesta manera de dir-li: “Documental escènic”, que és una mica especial.
Circ Raluy presenta una concepció nova que vol mantenir l’esperit de la carpa habitual amb la immersió de la pista i l’escenari d’un teatre Eloi Jover i David Folch dirigint-les. Dos concerts participatius de La Creació de Haydn, iniciativa de Mariona Benet i Daniel Fernández. Solistes professionals i cantants amateurs entre el públic, direcció musical de Xavier Pagès, l’Orquestra Simfònica Fusió i l’Orquestra del Conservatori Municipal. Una experiència que arrelarà a la ciutat. Gran coproducció dels Teatres Amics, complint una de les premisses fonamentals d’aquesta associació de cinc teatres municipals: Vilafranca. Un dinar de Festa Major de Jordi Casanovas amb repartiment extraordinari d’actrius i actors i el fet, a remarcar, que l’escenografia es farà al Taller del TA. I, finalment, l’experiència del Circ Raluy, tan vinculats a la ciutat, dins del teatre amb 14 funcions del 2 al 12 d’abril. Una concepció nova que vol mantenir l’esperit de la carpa habitual amb la immersió de la pista i l’escenari d’un teatre. //
humor i, sobretot, hi ha molta saviesa, i hi ha molt de coneixement.
#ARTUR RIBERA
Realitat a escena ‘Nadia. Una peça de teatre documental’ arriba a Sant Cugat el dimecres 11 de març, a les 20 hores, per presentar-nos la història autobiogràfica d’una jove afganesa que es va fer passar per home Quina és la proposta que porten al Teatre-Auditori? Nosaltres venim amb l’espectacle Nadia, que podríem dir que és un documental escènic. L’espectacle gira al voltant de l’experiència de vida de la Nadia Ghulam, una noia afganesa que ara té 28 anys que, durant deu anys de la seva vida, durant el règim dels talibans, es va fer passar per noi per poder sobreviure i tirar endavant la seva família. A la seva família no havia quedat cap home en condicions de treballar... La Nadia, en principi, s’ho va plantejar com una cosa que havia de durar tan sols fins l’endemà, “avui em vesteixo de noi per
aconseguir menjar alguna cosa avui”. I aquesta representació, en lloc de durar un dia, va durar deu anys. I com ho porten a escena? Nosaltres servim al públic la història de la Nadia. I el que l’espectador es trobarà a l’escena és una història plena d’emoció, perquè tot el que li ha passat a aquesta persona ha estat per la necessitat de sobreviure, amb la voluntat de sortir endavant, la voluntat d’aprendre... Aquesta és una de les coses que a ella la va mantenir viva. El públic es trobarà una història que, dintre dels grans dolors que la construeixen, també hi ha
Tot a partir d’un viatge... Les imatges les vam obtenir en un viatge que vam fer amb la Nadia a Kabul, i va ser un viatge molt potent que ens va canviar la perspectiva que tenim de moltes coses. I a banda treballem amb aquesta força enorme, real, que és la Nadia. I hem descobert que de la realitat, de vegades d’una manera que no t’ho esperes, apareixen espurnes de poesia que de vegades tenen una força i una llum molt potent. Com anima el públic perquè no s’ho perdi el dia 11 de març? Aquesta proposta transmet una experiència de vida que està plena d’emoció. El públic experimenta totes les emocions per les que ha passat la Nadia i, a més, té l’oportunitat de conèixer una persona que realment té coses a dir. Coses a dir sobre el nostre món i sobre la seva experiència... És una història que toca i, a més, aprens coses. Jo crec que ho té tot.// C. Caballé
Teatre-Auditori 13
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Mariona Benet, soprano a ‘La Creació’
Entrevista Gerard Claret, director i solista de l’ONCA
“ÉS UNA OBRA QUE ÉS MOLT BONICA I ES CONEIX MOLT POC”
El santcugatenc Gerard claret dirigeix l’orquestra
Mariona Benet serà la soprano solista de l’obra
Estrena El dia 21 de març a les 21 hores, i el 22 a les 19 hores, Veus del Cor puja per primer cop a l’escenari amb ‘La Creació’ Què podrà veure el públic amb La Creació? Podrà veure molta gent damunt de l’escenari, molts joves de les orquestres del Conservatori i de Fusió, juntament amb els seus professors, dirigits per Xavier Pagès Corella treballant juntament amb Carles Miró. I tres cors, que són els cors pilot, i seixanta persones que s’han apuntat al cor popular. Aquest és el primer projecte de Veus del Cor... És el primer i esperem que no sigui l’últim! De ganes de fer-ne més, evidentment, n’hi ha, i de peces per cantar n’hi ha moltes. Fa més d’un any que hi donem voltes. Hi ha molta emoció. Per què han optat per La Creació com a primera proposta de Veus del Cor? Perquè és una obra que a mi, la primera, m’agrada molt, i vaig estar lluitant-hi. I agradava a tothom! Però d’entrada, els directors pensaven que potser era una mica massa difícil per l’orquestra. Però després s’ha vist que era possible. No es fa molt, tot i que ara s’ha fet unes quantes vegades, però no es fa
#ARTUR RIBERA
tant com El Messiah, ni molt menys. I és molt bonica; però es coneix poc. I què ens explica la història? És la Creació: una història amb un argument. A més, es veurà la lletra perquè es pugui entendre, ja que es canta en alemany. És tota la història de la Creació, des del primer dia que es va fer la llum, fins al final, amb Adam i Eva, que és un duet preciós... És molt bonica. Una proposta que uneix professionals i ‘amateurs’. Com a soprano, com porta l’experiència? El meu punt fort és cantar. I és un goig perquè veus que la gent està contenta i t’ho passes molt bé. Per què no s’ho ha de perdre el públic santcugatenc? Serà una cosa molt bonica. A més, trobaran damunt de l’escenari gairebé mig poble, perquè ha vingut gent de fora, evidentment, però la majoria són d’aquí. I la gent hi ha posat una illusió que ens ha sorprès, fins i tot als que ho organitzem. Ens ha sorprès la il·lusió amb què ha vingut la gent a apuntar-se a cantar, i a fer coses aquí al poble. Tenim un teatre magnífic que l’hem d’aprofitar. I s’ha de donar suport a la gent del poble. Els de casa són els de casa. Veniu a sentir-nos, serà molt bonic, ho farà tothom molt bé, i val la pena!// C. Caballé
#ARTUR RIBERA
“LA MÚSICA BARROCA ARRIBA A LA GRAN MAJORIA DE GENT” Música L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra torna a Sant Cugat el 15 de març amb ‘The Beatles a la barroca’ Què ens proposen aquest cop? Generalment, el que estem acostumats és que hi ha hagut compositors que han agafat obres ja escrites del barroc i n’han fet versions modernes. Aquí ens trobem un cas una mica al revés. És el compositor alemany Peter Breiner que agafa música moderna i li dóna un toc barroc. Són tot cançons de The Beatles passades pel sedàs del barroc. És com si féssim un viatge en el temps. Realment crec que és una proposta totalment reeixida. Sonaran més que The Beatles... Anem una mica més enllà i fem de Bach a The Beatles. Hem agafat un autèntic barroc, i res millor que Bach, i comencem amb aquesta peça, per després fer els concerts de Peter Breiner. A qui s’adreça: a qui li agrada la música barroca o a qui li agrada The Beatles? Crec que la gràcia és que s’adreça als dos. Perquè la música barroca agrada a molta gent; és un tipus de música que, dins de la música clàssica, arriba a la gran majoria de gent que escolta música. No és una música difícil d’escol-
tar, com podria ser la música romàntica. S’adreça a tots els públics. I també m’imagino els nostàlgics de The Beatles, que els veuran des d’una altra òptica. I cal dir que Peter Breiner, d’aquest disc que ha fet sobre això, n’ha venut 250.000 exemplars, que això, en música clàssica, és molt No és la seva primera experiència amb aquest repertori... He de dir que aquesta és una de les produccions que amb l’ONCA més hem venut, juntament amb Les quatre estacions de Vivaldi. L’hem fet moltes vegades. És una producció que funciona molt bé. I tampoc és el primer cop que actuen a Sant Cugat. Què n’espera? M’atreveixo a dir que nosaltres a Sant Cugat tenim el nostre públic, perquè amb l’Auditori de Sant Cugat hem nascut junts, creixem junts i estem treballant junts. Tenim una relació fantàstica, i tenim sempre al cap projectes engrescadors per les dues parts. I, realment, espero que el concert sigui un èxit. Com animaria el públic perquè no s’ho perdi? Que vinguin amb les ganes de gaudir amb aquest doble vessant. És música barroca, de tota la vida, i The Beatles, que també són un dels grans clàssics de la música moderna.// C. Caballé
14 Suplement Opinió COMENTARI Gerald Fannon Programador del Teatre-Auditori
L’espectacle continua!
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Joan Pera, actor a ‘La extraña pareja’
“AMB AQUEST PÚBLIC... M’HAURIA DE COMPRAR UNA CASETA A SANT CUGAT”
D
es del pròxim divendres amb L’orfe del clan dels Zhao, dirigit per Oriol Broggi i guardonat amb 6 Premis Butaca, fins al 31 de maig amb l’aclamada comèdia de Jordi Galceran El crèdit, us oferim un total de 32 espectacles i 57 funcions, 13 de les quals seran a càrrec del Circ Raluy “com mai l’heu vist” amb un gran muntatge (The Big Top... Inside) dintre del nostre teatre. La nova programació, com sempre, vol ser rica i eclèctica i atreure tot tipus de públics: des dels més joves amb Bitels per a nadons, Somnis dels Super3, Guillem Tell i Oh, l’amor del Gran Teatre del Liceu i l’humorista David Guapo (un favorit dels adolescents) fins als ja no tan joves, com és el cas d’aquest servidor que creu que, si mireu el programa, segur que trobareu com a mínim un
personatges i les situacions són tan clares... Jo em penso que és aquella funció que sinó la sabés de res em sortiria sola perquè t’hi porta la mateixa situació. Durant molts anys la va interpretar amb el desaparegut Paco Morán i ara la fan amb Antonio Dechent... És una estranya parella? Sí, és una altra extraña pareja. Té certa similitud amb el Paco... És sevillano, té aquest humor andalús i està molt bé, és un gran actor. Jo m’hi trobo molt bé i còmode amb ell, i la gent, el públic, de seguida els agradarà.
La nova programació, com sempre, vol ser rica i eclèctica i atreure tot tipus de públics espectacle que no us voldreu perdre. Si us agrada la música, teniu per triar! La Plateria, Dalma, India Martínez, Miguel Poveda i Noa i, en clàssica, des de Carmen de Bizet de la mà de l’OSSC i l’ONCA amb cançons de The Beatles en versió barroca fins a La Creació de Haydn (una gran iniciativa santcugatenca) i la 5a de Beethoven de la mà del Liceu. En teatre, tenim grans autors com Ronald Harwood, David Lodge, Eugene O’Neill, Jean Racine o Neil Simon, i en Jordi Casanovas amb el seu Vilafranca. Un dinar de Festa Major. I no us perdeu Nadia, una història real explicada en primera persona per l’afganesa Nadia Ghulam! En dansa, gaudirem de Sol Picó, el Ballet Nacional d’Argentina i Romance de Curro “El Palmo” i la màgia ens la portarà el genial Juan Tamariz. I que no falti un bon musical! 50 sombras! inspirada en el best-seller d’E. L. James.//
L’actor al vestíbul del Teatre-Auditori Sant Cugat
#ARTUR RIBERA
Teatre Quinze anys després del fenomen que la comèdia ‘La extraña pareja’ amb Paco Morán i Joan Pera va representar a Catalunya... torna a Sant Cugat el 18 d’abril a les 21 hores. ‘La extraña pareja’ és una obra que vostè no coneix de res... [Riu] Em sona de lluny, de lluny, de lluny... De fet, és la funció que més conec, no? És un clàssic, és una comèdia tan divertida! La gent s’ho passa molt bé. A més, és tan real, amb uns personatges tan coneguts! És una obra obligada de fer. Pensa que a Nova York i Londres encara l’estan fent. És aquella
obra que sempre estàs disposat a fer i la gent sempre està disposada a veure-la perquè l’èxit i passar-s’ho bé està garantits, és una gran comèdia i, a més, d’una gran categoria. El text de l’obra se’l sap amb els ulls tancats, no? A mi justament els textos em costen, sóc molt poc memoriós, però com que els
És difícil, però si algú encara no ha vist aquesta obra... Què diria al públic perquè vingui a veure-la? És estrany que algú no hagi vist aquesta obra perquè han estat ja dos milions d’espectadors que l’han vista.... I hi ha gent que repeteix perquè la situació és tan bona que sempre pot passar alguna cosa diferent, sempre és molt divertida. És d’aquelles funcions que no t’has de perdre, està lligada a les nostres vides. Aquesta obra a Catalunya va arribar a ser un fenomen social. Tant si t’agrada el teatre com si no, t’ho passaràs molt bé. I, a més, amb aquesta obra el Paco i jo vam aconseguir que Catalunya tornés a anar al teatre, vam crear una afició per anar al teatre. La primera obra que han vist molts joves va ser justament La extraña pareja. Joan Pera ja és un fix del TeatreAuditori, on ha actuat moltes vegades... Justament, mentre venia cap a Sant Cugat pensava que m’hauria de comprar una caseta per aquí! Primer, perquè és un lloc meravellós i, segon, perquè és dels primers grans teatres que hi va haver a Catalunya, jo hi vaig actuar fa vint anys! I, a més, el públic de Sant Cugat sempre ha estat tan cordial amb mi que gairebé els dec fer-me ciutadà de Sant Cugat del Vallès.// Josep Maria Vallès
Teatre-Auditori 17
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Marta Angelat, actriu a ‘Vilafranca’
Entrevista Oriol Broggi, director ‘L’orfe del clan dels Zhao’
“LA GENT QUE LA VEU QUEDA TOCADA, IMPRESSIONADA”
“EL PÚBLIC S’EMOCIONARÀ: RIURÀ I PLORARÀ”
Després de tant anys encara hi ha nervis? Sortir a l’escenari sempre té aquell puntet que ràpidament desapareix, però és bo que hi hagi aquest puntet de nervis. Si surts molt relaxat tampoc és gaire bo. Què ens pot explicar d’’Un dinar de Festa Major’? És una obra que tracta sobre una família de tres generacions durant un dinar de festa major. En principi tot és harmònic i tothom està content... Però van sortint les petites misèries de cadascú fins arribar a moments una mica crítics i complicats que no vull explicar perquè formen part de la trama... Com definiria aquesta obra? És una obra molt emocionant perquè tothom s’hi pot reconèixer independenment que li hagi passat el que succeeix a aquesta família i de l’anècdota en concret. Com que és una funció molt visceral i passional, està feta molt amb el cor. A part, és una obra on sortim onze actors, que això avui dia ja és difícil veure als escenaris. Jo la recomano molt, crec que pot agradar molt i que la gent s’emocionarà, riurà i plorarà.// Josep Maria Vallès
COMENTARI Josep Ferré Director de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 2015: 25è aniversari de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat
E
L’obra arriba al Teatre-Auditori els dies 13 i 14 de març #ARTUR RIBERA
Viu a Sant Cugat i ha actuat en diferents ocasions a l’escenari del Teatre-Auditori. M’agrada actuar al Teatre-Auditori perquè és com treballar a casa, i això sempre és agradable, la veritat és que sí. A més, el tinc a prop, conec molta gent... Però fa una mica de respecte, més que en altres llocs perquè sé que hi ha gent coneguda a la platea...
Opinió
Oriol Broggi és dels habituals de la sala santcugatenca
Premis Butaca ‘L’orfe del clan dels Zhao’ obre la temporada santcugatenca el divendres, 6 de febrer, a les 21 hores Arriben a Sant Cugat amb la gran triomfadora dels Premis Butaca 2014. Quina és la proposta? És bastant difícil d’explicar-la. És una història antiga, xina, és una tragèdia, un conte, que s’explica amb relativament pocs elements, amb molta importància per uns actors que estan a escena, amb una rampa que simula un escenari de sorra que era l’original que hi havia al Romea... i a partir d’aquí ells gairebé sense moure’s, movent-se molt poc, es van rotant per explicar el viatge d’un nen que es va fent gran. Costa molt d’explicar què veuràs damunt de l’escenari. Queda clar que ha agradat, ja que els Butaca són un reconeixement del públic... Sí, ha agradat molt. Vam tenir molta gent a Barcelona, hem tingut molts bolos. Ha funcionat molt bé, i agrada molt. S’ho esperava? És veritat que jo em pensava que no agradaria tant, que no seria tan forta. És una obra que és forta i la gent que la veu queda tocada, queda impressiona-
#ARTUR RIBERA
da una mica per una manera de fer, per una història i per una forma a la què no estan gaire acostumats. Què l’ha portat a dirigir L’orfe del clan dels Zhao? Jo vaig buscant coses a fer, idees que m’agraden. I normalment el que et porta a fer-ho és quan una obra t’agrada molt, t’apassiona i penses que, si a mi m’agrada molt, a la resta de gent crec que a alguns els agradarà. A més a més, és una obra que té bones possibilitats de tenir gent a l’escenari, perquè és una obra que agrada a tots els públics. O sigui, que és una obra que permetrà que els actors facin una feina forta. I, a més a més de tot això, a mi em venia de gust provar coses noves, i una història xina, era una mica nova. Com animaria el públic santcugatenc a que no s’ho perdi? Costa molt de dir “veniu que ho passareu molt bé”. Jo crec que és una obra que pot agradar a la gent que està acostumada a veure teatre, i també pot agradar molt a la gent que no està acostumada a veure teatre. I això és una cosa que a mi em serveix com a criteri. Quan tu no estas acostumat a veure alguna cosa, i la vas a veure, i t’agrada molt, vol dir que hi ha unes connexions molt ràpides que són les que poden arribar a resumir el fet teatral, i en aquesta obra hi són.// C. Caballé
l 4 d’abril de 1990 es va realitzar el primer assaig de l’Orquestra de Cambra Sant Cugat. La presentació de l’orquestra es va realitzar al Monestir aquest mateix any en el concert de Festa Major de la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc. De 1990 a 1995 destaquem les representacions de les òperes de Mozart “La Clemenza de Tito” i “Il Re Pastor” que es varen presentar al Palau de la Música i al Teatre La Faràndula de Sabadell els anys 1991 i 1992. A l’octubre del 1995, l’orquestra de cambra es va convertir en “Orquestra Simfònica Sant Cugat”. CARMEN DE BIZET El dissabte 14 de febrer a les 21 h presentem l’òpera CARMEN de Bizet amb solistes de primer nivell i la col·laboració de la Societat Coral la Lira, el Cor Aulos i la Coral Infantil Sant Cugat. L’estrena de l’òpera va ser molt polèmica, l’obra es va considerar immoral i poc apropiada per presentar-la al públic familiar habitual de l’Òpera-Comique de Paris. CONCERT SANT JORDI Volem que el concert de Sant Jordi d’aquest any 2015 sigui especial. Serà el concert del 25è aniversari però ho volem celebrar mirant el futur. El format tradicional del concert ha d’evolucionar cap a noves formes de participació. Oferirem dues estrenes absolutes: el concert per a trompeta i orquestra del compositor Juan Carlos Valencia Ramos dedicada a Matew Simon, solista de jazz, i a la nostra orquestra i l’estrena de l’obertura “Els tres Tambors” sobre la cançó popular catalana de David Bozzo que ha escrit l’obra expressament per aquest concert. MÚSICA DE CAMBRA L’Orquestra també programa pels socis i simpatitzants concerts de música de cambra que es realitzen a l’Aula Magna del Conservatori Victoria dels Àngels. Són concerts d’una durada de 45 minuts i que acaben amb una copa de cava per compartir amb els músics que hi participen. Aquests concerts es realitzen sempre a les 12 h del migdia i són d’entrada lliure.//
Teatre-Auditori 19
DIARI de Sant Cugat Divendres, 6 de febrer del 2015
Entrevista Jaume Villanueva, director de ‘Romance de Curro El Palmo’
“QUAN FEM CURRO ‘EL PALMO’, FEM UN ACTE D’AMOR”
Quina història narra ‘Romance de Curro El Palmo’? Romance de Curro ‘El Palmo ‘porta a l’escena la cançó de Joan Manuel Serrat, que narra les vicissituds que té un palmero que és coix, geperut i molt baixet, que s’enamora de la dona del guarda-roba, la Merceditas. La Merceditas no li fa gens de cas i s’acaba escapant amb un cura-pupas. El que penso que cal destacar és que tots els personatges que surten van ser reals l’any 1963 a Barcelona. Una Barcelona dels anys 60 en un context molt concret. Perquè la història s’entengués amb una escena de dansa, era necessària una metàfora. Afortunadament, vaig descobrir les novel·les de Paco Candel, les quals em van aportar tot el fractal en què es compon el segon pla de la història d’amor, que és l’esdevenir dels xarnegos, la riuada de gent immigrant que va venir de diferents llocs de la Península i que es van instal·lar a les barraques de Montjuïc. És una història autèntica. Tan autèntica que Nacho Blanco, que fa de Curro El Palmo, és el marit de la Merceditas. I, per exemple, Antonio Cañero, que fa de Ciego de Utrera, va viure a les barraques. Una història que és part de la nostra història recent.
#ARTUR RIBERA
Dansa. Estrenat al Grec, on va tenir una gran acollida, ‘Romance de Curro El Palmo’ es podrà veure al Teatre Auditori el pròxim divendres 27 de març. A l’escenari, entre altres, hi haurà Antonio Canales
I amb reclams de pes a l’escenari! Tenim l’atractiu d’un Antonio Canales que està magnífic en el paper de Lacio; ell diu que és un dels papers més macos de la seva vida. I Quiqui Morente... Però penso que el gran reclam és la mateixa història. A mi el que m’agrada és que és un
món que desconeixem i que el tenim a la vora. Com quan un veí que no saps qui és t’obre les portes de casa seva. Nosaltres estem encantats. Quan fem Curro El Palmo el que fem és un acte d’amor, privat de qualsevol condició espúria. És un espectacle que quan la gent l’està veient, exerceix una fascinació tan gran que es pot transformar en amor. És molt especial. A l’escenari hi haurà moltíssims artistes. Això no és gaire habitual! No, gens. És molt costós de fer. És un espectacle que es fa amb moltes ganes, però no és gens mercenari. I crec que això el públic ho agrairà molt. Com va ser l’experiència del Grec? D’entrada, va ser al Grec quan vam descobrir que l’espectacle durava 3 hores. Nosaltres el vam assajar 240 hores. Un mes i poc, i d’aquella manera. El vam veure per primera vegada sencer el dia de l’assaig general. I hi van haver alguns problemes tècnics... Però fins i tot així, al final de l’espectacle la gent s’aixecava i hi havia una ovació d’un quart d’hora. Des d’aquest moment admiro el públic de Barcelona. El públic sap que potser un focus no entra a temps però té una importància relativa. El fet important no és que el focus entri a temps, sinó que il·lumini una cosa que tingui una emoció. I això sí que ho tenim. Probablement aquí conservarem la tònica i la incorporarem com una manera especial de fer teatre, i farem que dos focus no entrin a temps. Per mantenir aquell vell record de l’assaig general. // Pere Fernández
Entrevista Àngels Gonyalons, directora artística de ‘Somnis’
“NO PUC NI VULL EVITAR TEATRALITZAR L’ESPECTACLE”
#ARTUR RIBERA
Infantil Els SP3 tornen a Sant Cugat per presentar el seu nou espectacle, ‘Somnis’. Serà el diumenge 8 febrer, a les 18 hores Amb què ens sorprendran aquesta vegada els SP3? L’essència del concert són les cançons del nou disc del Club Super 3, però és un concert on dirigeixo jo, i jo pretenc ser teatre. Per això no puc ni vull evitar teatralitzar l’espectacle. A més, els nanos estan preparats en les tres disciplines: interpretació, dansa i cant. Penso que són uns nanos amb molta energia, amb molta força, amb una professionalitat impressionant... Jo només tinc paraules d’agraïment perquè han cregut en totes les propostes que els he fet.
Més concert o més espectacle? És un concert. Però tant de bo això sigui l’inici d’un camí perquè acabem donantli tota l’envergadura que hauria de tenir l’espectacle. Evidentment, hem de tenir en compte que l’espectacle el fem a vegades en espais oberts i això no ens permet desenvolupar una dramatúrgia, perquè els espais oberts i grans no ho permeten. Però aquesta vegada hem aconseguit que s’aposti més per l’espai teatral. Aquest és el primer pas per caminar cap a l’espectacle amb totes les lletres. Per què ‘Somnis’? Somnis és l’essència, somiar en ser alguna cosa millor, somiar en positiu, lluitar contra l’adversitat amb les eines correctes. És una ànima, un motiu. Somiar amb coneixement.
SP3 torna al Teatre-Auditori després de fa exactament un any. Tenim molta il·lusió i moltes ganes, i esperem que quedessin tan contents l’any passat que aquest any tornin. Aquest any hi ha una dificultat, i és que s’ha de pagar, però és una dificultat per tothom. Però dintre d’això, intentem afavorir-ho tot. Es tracta també d’un espectacle familiar, per a pares i fills. És un espectacle per a nens però també hi ha moltes picades d’ull als pares. A mi m’agrada tractar els nens com el que són, és a dir, nens; però també m’agrada tenir en compte que hi ha els pares. I per això es necessita sentit de l’humor. El sentit de l’humor és universal. Gaudir, gaudiran tots, a mi m’agrada fer gaudir a tothom.// Pere Fernández