gràcia12/13 DEL 18 D’OCTUBRE A L’11 DE NOVEMBRE
PÀTRIA
autoria i direcció Jordi CASANOVAS intèrprets Marcel Borràs, Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach i Rosa Vila escenografia Jordi Soler Prim vestuari Albert Pascual caracterització Lucho Soriano i Mariona Trias il·luminació David Bofarull (a.a.i.) so Damien Bazin vídeo Joan Rodón ajudant de direcció Blanca Bardagil traduccions de l’anglès Barnaby Griffiths cap tècnic Mateu Vallhonesta ajudant de producció Lorena López producció executiva Lola Davó director de producció Josep Domènech construcció d’escenografia Castells i Planas confecció de vestuari Goretti Sastreria Teatral i Señor i els equips del Teatre Lliure coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona agraïments Xavier Bosch, Kim Rizvi, Domènec Reixach, Ramon Simó, Àlex Rigola, Narcís Puig, Josep-Lluís Carod-Rovira, Toni Aira, Laura Carrillo, Laia Peran i Federació Espectre Autista-Asperger de Catalunya espectacle en català durada aproximada primera part 1 hora i 25 minuts / pausa 15 minuts / segona part 45 minuts
Fa mesos, potser anys, que vivim un autèntic malson social, econòmic i polític. És per això que no és descabellat pensar que potser sorgirà aviat un individu capaç de moure les masses emprenyades, indignades i cabrejades. La gent, a les cafeteries i als bars, diuen noms mentre prenen el cafè. Terribas. Guardiola. Barberà. Calçada. Qui sap si un d’ells o algú, a qui encara no coneixem, tindrà prou carisma per engrescar tot un poble. Potser tots ens sentirem representats per les seves paraules. Potser creurem que aquesta vegada sí. Potser tindrem la sensació que ens hi podríem jugar la vida, per ell, perquè ell se la jugaria per nosaltres. Potser estarem orgullosos de ser diferents de la resta del món. Potser ens sentirem dir que les coses estan canviant. Potser ens omplirem d’il·lusió. Però no crec que sapiguem mai del cert quins són els pensaments que passen pel cap d’aquest home. En què haurem de creure llavors, en una persona o en una idea? A partir d’ara, nosaltres també serem responsables del rumb que prengui el nostre país. n Jordi Casanovas
La política com a procés comunicacional Així ho proposen experts internacionals com el britànic Robert Meadow. Amb la mirada posada en la importància decisiva que els mitjans de comunicació han assolit en l’exercici d’una política que necessita ser mediàtica per poder existir, cal conèixer en detall el paper dels protagonistes emergents en la política de la «democràcia catòdica» descrita per Thierry Saussez el 2004. Perquè, quan el candidat és el missatge, què passa o –millor– què ens reflecteix el fet que aquest, en les setmanes prèvies, no pugui acabar un míting. El candidat ja no té veu. Els seus
esforços fan patir l’auditori. Fins i tot els seus adversaris interns més implacables temen que el líder no pugui acabar l’última frase. Però ho aconsegueix. Ha suat, ha patit de valent per articular quinze minuts de míting. A quatre setmanes per a l’enganxada de cartell que obre la campanya electoral explícita, el candidat ja està exhaust. Aquesta situació descrita en unes poques ratlles no és ficció. És realpolitik. Frases basades en fets reals, viscuts a poques setmanes de l’inici oficial de la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. Una metàfora de la política d’avui. Som en un punt que, quan arriba, la campanya de veritat ja és com sobrera. No cal. Més i tot, gairebé sembla que sobri als mateixos polítics, per no parlar és clar de la immensa majoria de la ciutadania. És allò que imposen els temps descrits magistralment per Jay Blumenthal com els de la «campanya permanent». I ell, que va inspirar-se en el concepte de «revolució permanent» de Lev Trotski per il·luminar la seva relació d’idees, va trobar qui fes carn de la pensada quan Ronald Reagan, el 1980, va incorporar el gruix del seu equip de campanya a l’ala oest de la Casa Blanca que acabava de conquerir. Quedava clar que a partir d’aquell moment, des de l’Administració nord-americana, i durant quatre anys non-stop, la campanya seguiria. Abans, el president Richard Nixon, que sempre es va malfiar dels mitjans de comunicació (amb visió premonitòria), havia impulsat l’Oficina de Comunicació de la Casa Blanca. Objectiu: explicar i vendre la presidència, teixir un relat del líder i de la seva acció de govern que pogués competir amb el dels mèdia. És més, que pogués imposar-s’hi. I per a això mateix, Reagan va nodrir el seu entorn d’especialistes en comunicació, de consellers àulics experts a teixir relat. I dels Estats Units a l’Estat espanyol, de punta a punta del planeta, amb la incorporació de països, nacions i estats a la «democràcia catòdica», aquest fer s’estén, superant el factor moda que alguns van veure-hi en un primer moment. n Toni Aira Foix Introducció a “El protagonisme dels spin doctors. La política com a procés comunicacional”. Revista Anàlisi n. 40 (Bellaterra, 2010).
DATES A RECORDAR
col·loqui amb la companyia després de la funció, 21/10 espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure funció escolar el 23/10 a les 17h.
© ANDRÉS DE GABRIEL
PRÒXIMAMENT
Del 23 al 28 d’octubre
MONTJUÏC
Del 31 d’octubre al 18 de novembre
de Harold Pinter direcció Andrés Lima / Animalario amb Alberto San Juan i Guillermo Toledo Ben i Gus són dos assassins a sou tancats en una habitació lúgubre d’un soterrani. Mentre esperen les ordres de l’organització per a qui treballen, comencen a rebre absurds encàrrecs de menjar a través del muntaplats que dóna títol a aquesta obra emblemàtica del dramaturg britànic Harold Pinter. n
30/40 LIVINGSTONE creació, direcció i interpretació Sergi López i Jorge Picó Després de signar el monòleg d’humor Non solum, López i Picó ara presenten una creació, direcció i, aquesta vegada, interpretació conjuntes que es va estrenar al Festival Temporada Alta en una primera versió que avui ja ha crescut. Un home contemporani, xerraire i contradictori, forçosament insatisfet que decideix deixar-ho tot i marxar lluny en busca de grans aventures. Allà és trobarà amb un animal que li revelarà coses de si mateix. n © DAVID RUANO
GRÀCIA
EL MONTAPLATOS
Venda d’entrades a www.teatrelliure.com
BAR EL LLIURE Gràcia Carrer Montseny, 47 Restaurant regentat per
4team
Reserves 93 237 12 43 4teamlliure@gmail.com
ABONAMENTS
MENT ABONA OR 10 D ESPECTA
Més informació sobre passis, abonaments, venda d’entrades i accessibilitat a www.teatrelliure.com
Us ofereix servei de bar abans i després de les funcions. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte i hamburgueses entre altres plats. Carta de gin tònics. HORARIS n de dimarts a dijous, de les 18h. a les 23h. n divendres i dissabtes, de les 18h. a les 2h. n diumenges, des d’1 hora abans fins a 2 hores després de la funció. Cuina oberta cada dia excepte els diumenges.
Mantenim l’IVA reduït dels abonaments fins al 31 d’octubre. Improrrogable! Aprofiteu aquesta oportunitat per aconseguir més d’un 50% de descompte en les vostres entrades: n preu d’una entrada de Tarifa B: 30,25q n amb l’Abonament 10: 16,5q n amb l’Abonament 22: 15q I recordeu que tots els nostres abonaments us donen dret a fins a 2 entrades per espectacle perquè pugueu compartir-los amb qui vulgueu! Compreu-los per internet (www.teatrelliure.com), correu electrònic (info@teatrelliure.com), telèfon (932 289 748) o directament a les taquilles del Lliure n
tel 932 289 747 / info@teatrelliure.com / MONTJUÏC Passeig de Santa Madrona, 40-46 / GRÀCIA Carrer Montseny, 47 entitat concertada amb
amb el patrocini de
mitjans patrocinadors
membre de
som a
www.teatrelliure.com