L'espera by Teatre Lliure

gràcia11/12 DEL 17 de novembre AL 18 de desembre

L’esperA

de remo binosi adaptació i direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD intèrprets Marta Marco, Isabel Rocatti i Clara Segura traducció de l’italià Carles Fernàndez Giua escenografia i vestuari Jordi Roig il·luminació Quico Gutiérrez música original Josep Maria Arrizabalaga disseny de so Pepe Bel intèrpret clavicèmbal Marju-Maret Vatsel Ojamäe ajudant de direcció i regidora Aina Tur assistent de direcció Ekaitz González ajudant d’escenografia Annamaria Cattaneo ajudant de vestuari Rosa Solé caracterització Núria Llunell coordinador tècnic Marc Amigó producció executiva Meri Notario cap de producció Josep Domènech construcció d’escenografia Tallers d’escenografia Jordi Castells confecció de vestuari Lambert Hofer i els equips del Teatre Lliure coproducció Teatre Lliure, Bitò Produccions i CAER - Centre d’Arts Escèniques de Reus agraïments Melitta, Margarita Llobet, Marta Banyuls, Esteve Llobet i Tiziana Tuzza

espectacle en català durada 1 hora i 40 minuts sense pausa programa de mà en braille disponible a taquilla espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

Una història d’amor veritable Com la meva mare, m’agrada pensar que les carícies neixen allà on la paraula no arriba. I crec que és on no arriben les paraules que s’inicia la meva comesa com a intèrpret. Desitjo trobar el batec dels mots que l’autor em brinda per a transformar-los en la realitat poètica que em concedeix l’escenari. L’espera batega, i amb força. És un text tan vital com la mort. L’amor amb el que ha estat escrit vessa entre les boques i els cossos de les tres dones que l’interpreten. Tancades entre les parets d’una cambra elles esperen supeditades a un destí que no han escollit i, mentre la raó s’esvaeix, no poden impedir que aflorin els seus instints més animals. Llavors l’espera es torna pugna. I de la lluita – amb elles i entre elles– neix l’amor. Un amor que traeix en el moment en el que l’ego es col·loca per davant dels altres i fins i tot per davant d’un mateix. Un amor impossible perquè ningú no estima de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat i això pot fer que un no s’expressi com és realment. Per desgràcia meva penso que l’amor no és representable a l’escenari... però sí que ho és la vida, les accions, les mirades i els silencis que diuen tant o més que les paraules. A vegades cal anar enrere per a poder continuar endavant i és en aquesta història ambientada al segle xviii que se’m revela la perfecta imperfecció de l’ésser humà. Aquest text ens recorda que no hauríem de jutjar a ningú, ens ensenya a deixar que les coses passin, a no precipitar absolutament res, a confiar en els altres i desconfiar d’un mateix. Un text que creix en cos de dona, de tres dones, de les dones, perquè no oblidem

que sense elles ningú, absolutament ningú hi seria en aquest món -alguns cops tan complicat, d’altres tan senzill!-. És a la Venècia de fa tres segles on trobo retalls de vida d’un passat on alguna cosa hauria pogut succeir i en canvi no es va tenir el valor de tirar endavant. És allà -o aquí- que la lluita de la voluntat enfront de la realitat farà que l’amor esdevingui traïció. Així són les històries que tots vivim, potser sense màscares venecianes, però amb unes altres que amaguen coses molt pitjors. Cal viure com pensem i estimar i potser res més. Em sento afortunat que aquest text arribés a les meves mans, de tenir les actrius que tinc i de disposar de tot l’equip que s’ha format entorn de L’espera. Tots com un engranatge de rellotgeria fem la nostra feina per a donar, en equip, la possibilitat de veure representada aquesta peça que parla de nosaltres mateixos, dels moments que ens toca viure per força i que no sabem cap a on ens portaran, dels instants en els que ens trobem amb persones que no esperem durant un període de temps concret i que ens faran canviar la direcció de la nostra pròpia vida. Perquè sense els altres som illes desertes. I les persones ni som illes i ni molt menys estem desertes. A tots gràcies. n Dedicat a la meva mare. Juan Carlos Martel Bayod

LA MEVA ESPERA

Vaig arribar a aquest text per etapes. Quan la meva dona estava embarassada de la nostra filla Giulia, jo estava llegint Les memòries de Casanova. Les aventures del gran seductor acompanyaven l’experiència que vivia. Amb el pas del temps, el cos de la meva dona canviava i, paral·lelament, canviava la seva relació amb ella mateixa i amb les altres dones. Entre les seves amigues s’intercanviaven emocions, consells, pors, esperances… Entre elles hi havia un corrent d’una gran energia comunicativa. A partir d’una concreció, com és el cos durant l’embaràs, les dones construeixen una xarxa de confidències i complicitats de la qual els homes som absolutament incapaços. Casanova em semblava la prova d’aquesta incapacitat. Així vaig començar a pensar en aquesta historia: una historia que enfrontés dues dones diferents, totes dues embarassades. El meu projecte inicial era escriure una novel·la. Mai vaig aconseguir escriure-la, potser perquè hi estava massa involucrat emotivament. Convertint la novel·la en teatre hi he trobat més llibertat: una llibertat per trobar les paraules

dins meu, per explicar una particular historia de fisicitat femenina en un temps llunyà i actual alhora. Que sigui un home qui escriu això no ha de sorprendre ningú: durant molts anys, i en diverses cultures, els personatges femenins eren interpretats per homes i confiats als seus cossos i a les seves veus. La història del teatre està plena de grans heroïnes inventades i escrites per homes. Si més no a l’escenari et permeten ser qui no ets. M’agradaria dir que per a mi aquest és el tema de L’espera. L’espera no afronta només el tema de la maternitat. És més, diré que aquesta només és la gran metàfora de la restricció dels individus a un rol, a una condició que no hem escollit i que no volem. Les tres dones que surten a escena representen, mitjançant la seva pròpia història, una situació que tots, homes i dones, ens trobem a l’hora de viure: el desamor per la vida que portem i per les coses que ens imposen. Cornelia, la comtesseta que viu el seu embaràs amagada a casa per voluntat de la seva família en obediència a un contracte matrimonial que la pretén absolutament verge, és una burgesa frustrada que s’oposa al seu estat negant-se, odiant l‘embrió que porta a dins, incapaç fins al deliri d’acceptar-se. Rosa, la serventa, carnal i passional, és esclava del rol subaltern que li imposa la condició social: no l’ha escollit i per sobreviure accepta, fins i tot, la feina més terrible. La dida ha convertit l‘opció de no rebel·lar-se mai en la seva pròpia força, però en l’obediència absoluta ha perdut tota la seva vida. Nodrint els altres s’ha ‘vampiritzat’ ella mateixa fins a perdre el nom. L’espera és un viatge a aquest infern de fer allò que un no desitja fer i ser allò que un no desitja ser, en el qual només el descobriment de l’amor ho remourà tot violentament. n Remo Binosi

PROGRAMA ARTÍSTIC DE L’ESPECTACLE

PVP 4q Socis amb l’Abonament 22:

GRATUÏT Socis amb l’Abonament 10:

A la venda al vestíbul del Lliure de Gràcia.

GRÀCIA

Sagarra dit per Rosa Maria Sardà

PRÒXIMES ESTRENES

21, 22, 28 i 29 de novembre

SAGARRA DIT PER ROSA MARIA SARDÀ direcció Carme Cané Recuperem aquest espectacle-lectura. Un dels grans èxits de la temporada passada.

13 de desembre

CARTES. LLORENÇ VILLALONGA i BALTASAR PORCEL coordinació i direcció Pau Carrió Amb Biel Mesquida i Carles Molinet. Cartes que mostren l’estreta relació de complicitat, d’ajuda i de col·laboració entre aquests dos escriptors mallorquins. n

MONTJUÏC

La tempestat

PRÒXIMES ESTRENES

De l’1 al 4 de desembre

LA TEMPESTAT de William Shakespeare direcció Declan Donnellan “El muntatge, fascinantment representat en rus, és fluid i porta l’espectador a través de l’acció amb la força de la marea.(···) Una astuta i absorbent visió de la crueltat i la compassió.” (The Times)

Del 7 a l’11 de desembre

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

PENUMBRA de Juan Mayorga i Juan Cavestany direcció Andrés Lima cia Animalario L’últim espectacle d’una de les companyies cabdals de l’escena estatal. n

AQUEST NADAL

VINE AL LLIURE!

A Montjuïc del 15 de desembre al 8 de gener

El 24 i el 31 de desembre no hi ha funció de cap d’aquests dos espectacles

PERSÈFONE. VARIACIONS MORTALS direcció Joan Font cia Comediants Comediants ha decidit fer un musical parlant de la Mort, un personatge que, de fet, ja ha estat present en diferents moments dels seus espectacles, però mai n’havia estat el protagonista. Benvinguts al circ de la Mort i a la festa de la Vida!

A Gràcia del 22 de desembre al 8 de gener

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

Ï de Blaï Mateu Trias cia Baró d’evel CIRK cie Blai Mateu és un pallasso, però a Ï sobretot és ell, Blai Mateu i amb aquest espectacle converteix el circ en delicada eina d’immersió en la intimitat de l’últim trauma col·lectiu del nostre poble, l’exili provocat per la Guerra Civil. n

Buchettino

Cicle mitjà Espectacle en català recomanat de 7 a 10 anys Montjuïc Del 17 de gener al 12 de febrer

Educació infantil Espectacle en català recomanat de 3 a 5 anys Montjuïc-Espai Lliure Del 28 de febrer a l’1 d’abril

Cicle inicial Espectacle en català recomanat de 6 a 8 anys Montjuïc-Plaça Margarida Xirgu Del 17 d’abril al 20 de maig Reserva per a escoles, de dilluns a divendres a serveieducatiu@teatrelliure.com Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

BUCCHETTINO a partir del conte homònim Le petit Poucet de Charles Perrault adaptació Claudia Castellucci direcció Chiara Guidi cia Socìetas Raffaello Sanzio Som en una habitació de dormir enorme amb cinquanta llits petits, sota els llençols dels quals els espectadors s’ajeuen per escoltar una història explicada per un narrador. I comença la funció...

UN BOSC DE CAMES autoria i direcció Jordi Palet i Puig Cia. TAAAT - Farrés Brothers i Cia. Una nena es perd en una estació de tren. L’andana es va omplint i ella només veu cames i més cames. Llargues, curtes, gruixudes, primes, peludes, pelades, fortes, desnerides… No troba les del seu pare per enlloc. I justament avui que era el seu primer viatge en tren! Passarà uns moments de por, però per sort coneixerà unes quantes persones –especialment el cap d’estació– que l’ajudaran a retrobar-lo.

LAVA direcció Martine Decroos, Philippe Van De Velde, Brenda Bertin cia Studio Orka Mentre construeixen un aparcament subterrani, uns geòlegs fan casualment una gran troballa. A quinze metres sota terra se senten sorolls estranys i inexplicables. Amb el terra foradat i l’ajut de minicàmeres descobreixen que el subsòl està habitat per uns éssers diminuts. Els espectadors poden col·laborar amb els geòlegs per conèixer aquest submón. Voleu seguir de prop aquesta investigació? n

EL LLIURE DELS NENS

EXPOSICIÓ

ROS RIBAS, FOTÒGRAF D’ESCENA

comissaris Josep Ros Ribas i Aurora Rosales disseny expositiu Salva Bolta producció Centro Dramático Nacional i Teatre Lliure

Montjuïc-accés a la Sala Fabià Puigserver del 5 d’octubre al final de temporada obert els dies de funció, dues hores abans de l’inici de l’espectacle entrada gratuïta

Aquesta exposició proposa una mirada imprescindible al llarg del nostre temps: una selecció de l’arxiu personal de Josep Ros Ribas, tan llarg i extens com la seva carrera de fotògraf d’escena. Estimat, admirat i respectat, Ros Ribas és també un referent per a la majoria de creadors teatrals espanyols i europeus. Amb tots ells ha caminat de la mà per aquest camí fèrtil de més de trenta anys, recollint d’una manera inconfundiblement personal el més destacat del teatre tant d’aquest país com dels principals escenaris i companyies europees. Mestre de l’escenari, sap atrapar com ningú la llum, el moviment, la posada en escena i l’emoció d’allò que retrata. Les fotografies de Ros Ribas són un bonic treball per a l’ull profà i un quadern de direcció per a l’observador de teatre, perquè tradueix en imatge el cos i l’ànima de cada un dels espectacles fotografiats. Per als qui els van veure, les seves imatges evoquen l’emoció del record. I als qui reben les seves fotografies com la primera notícia dels treballs que no van veure, els estimula la imaginació de l’aroma, l’energia i l’art de tot allò que hi va passar. La intenció d’aquesta exposició en oferir aquesta col·lecció de flaixos és complaure tant l’amant de la fotografia com l’espectador de teatre i destacar l’autor homenatjat en la seva qualitat de fotògraf i de testimoni fugaç d’una part de la nostra història cultural recent. n

I TAMBÉ... EN CARTELL A MONTJUÏC Fins al 27 de novembre

DATES A RECORDAR

UN FRÀGIL EQUILIBRI d’Edward Albee direcció Mario Gas intèrprets Mia Esteve, Pep Ferrer, Mercè Montalà, Rosa Novell, Rosa Renom, Albert Vidal Mario Gas disecciona amb aquest text d’Albee la classe mitjana acomodada d’ahir, d’avui i de sempre.

COL·LOQUIS Amb els equips artístics de bona part dels espectacles programats: L’espera 27/11

FUNCIONS SOBRETITULADES En castellà i anglès: Un fràgil equilibri el dijous i el dissabte En català: La tempestat

NOU! Més informació sobre passis, abonaments, venda d’entrades i accessibilitat a www.teatrelliure.com

PAS

3 3

E SI LLIUR

LIURE PASSI L -25

18q

l’entrada

13q

l’entrada

tel 932 289 747 / info@teatrelliure.com / MONTJUÏC Passeig de Santa Madrona, 40-46 / GRÀCIA Carrer Montseny, 47 entitat concertada amb

amb el suport de

mitjans patrocinadors

membre de

som a