MEMÒRIA
gràcia12/13 FEBRER
EUROPEA
El naixement del teatre contemporani CENTENARI AUGUST STRINDBERG A finals del segle xix s’implanta definitivament el Naturalisme a Europa. August Strindberg li obre la porta de l’escena amb el seu Teatre Íntim. Us oferim les 4 peces fundacionals en dues sessions:
LA TEMPESTA
direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD 13 de febrer amb Javier Beltrán el repartidor de gel, el carter, el fanaler, senyor Fischer, el marit de Gerda Jordi Boixaderas el germà, cònsul Laia Martí Lluïsa, una parenta del senyor Bàrbara Mestanza Agnès, la filla de Stark Lluís Pasqual el senyor, funcionari públic jubilat Boris Ruiz el pastisser, senyor Starck Bea Segura Gerda, l’exmuller del senyor traducció de l’anglès i el castellà Marc Artigau vídeo Marc Lleixà producció Teatre Lliure
durada aproximada 1 hora
Hi ha gent que té més facilitat per passar pàgina que d’altres. Diria que Strindberg era d’aquells “altres”. O potser creia, com Freud, que recordar és la millor manera d’oblidar. Com fos, sempre que torna el passat esclata una tempesta, per netejar o per inundar, però una tempesta al cap i a la fi. La nostàlgia pot estancar un procés vital, viure del passat o viure del futur és no viure el present, i per això commou Strindberg, que ens avisa fent mal. Com una advertència del que li pot passar a qualsevol, com si per viure amb calma s’hagués de passar primer per una tempesta. Som a l’estiu. El senyor, ja vell, viu sol amb Lluïsa, la jove dama de companyia, i passa els dies jugant de tant en tant als escacs amb el seu germà. Al pis de sota, hi viu la família del pastisser i la seva dona amb Agnès, la filla jove. A l‘últim pis, la misteriosa família Fischer, de qui ningú no sap res fins que el germà troba i reconeix Gerda, la dona del senyor que el va abandonar fa uns anys enduent-se la seva filla de quatre anys. Des de llavors, el senyor viu en els records fingint una indiferència que, en realitat, l’ha torturat tots aquests anys. En la trobada amb Gerda surt tot a la llum i La tempesta comença: la veritat ressorgeix i el passat torna violentament per convertir-se en present. n Juan Carlos Martel Bayod