La vida es sueño

Page 1

MONTJUÏC12/13 DEL 7 AL 17 DE MARÇ

LA VIDA ES SUEÑO

de PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA direcció HELENA PIMENTA COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO intèrprets (per ordre alfabètic) Pedro Almagro criat 1 Mónica Buiza dama, poble Rafa Castejón Astolfo Ángel Castilla tenor, criat 2 Damián Donado cavaller, criat, soldat Alberto Gómez Taboada soldat 2 David Lorente Clarín Anabel Maurín dama, poble Joaquín Notario Basilio Pepa Pedroche Estrella Blanca Portillo Segismundo Marta Poveda Rosaura Luis Romero cavaller, criat, soldat Fernando Sansegundo Clotaldo Óscar Zafra soldat 1 percussió Daniel Garay guitarra barroca Juan Carlos de Mulder flauta de bec Anna Margules viola de gamba Calia Álvarez versió Juan Mayorga escenografia Alejandro Andújar i Esmeralda Díaz vestuari Alejandro Andújar i Carmen Mancebo il·luminació Juan Gómez Cornejo selecció i adaptació musical Ignacio García coreografia Nuria Castejón assessor de vers Vicente Fuentes ajudant de direcció Javier Hernández-Simón efectes de vol Accialt Flying Effects director de vol Josep M. Pruna producció Compañía Nacional de Teatro Clásico

espectacle en castellà durada 2 hores i 5 minuts sense pausa

IMPOSSIBLE NEGAR LA NATURALESA L’extraordinària riquesa formal i la profunditat de La vida es sueño han convertit aquesta obra en un dels textos més bells i inquietants, no ja del Segle d’Or espanyol, sinó de la dramatúrgia universal de tots els temps. Innombrables estudis han testimoniat la seva complexitat i grandesa, tants que, quan es tracta de servir-la al públic des de l’escenari, es fa imprescindible un enorme exercici d’humilitat i de concentració en els detalls infinits que la conformen per extreure’n el contingut essencial que ens afecta com a creadors teatrals d’avui, tal com afecta l’espectador contemporani. Des del principi ens ha sorprès la concepció plenament conflictiva dels personatges, les seves intenses vivències i tensions, en l’estructura arquitectònica perfecta en què es mouen. Els seus temors són els nostres temors, els seus anhels són els nostres anhels, la seva lluita per sobreviure en un món habitat per la incertesa és la nostra. Les seves paraules, tot i que més abundants i complexes que les que nosaltres som capaços de verbalitzar, són dins la nostra ànima i la fan gran i l’asserenen a mesura que ens traspassen l’oïda. Ens posa el pensament en suspensió contemplar la lluita intrèpida de Segismundo per recuperar la llibertat que el relator de la seva vida, el seu pare Basilio, li ha escamotejat. Inquieta comprovar quantes justificacions emmascaren errors humans immensos, quanta manipulació es pot exercir en nom de l’amor, o del poder, o de l’ambició. Sorprèn observar la dignitat i l’ardor amb què Rosaura se sobreposa als dols que sempre l’han acompanyada. Ens admira, en definitiva, la capacitat de l’ésser humà


de dibuixar-se a si mateix, de reconstruir-se, a través del pensament, de la intel·ligència, de la comprensió de la humanitat, de la recerca de la veritat, ja sigui en la ficció o en la realitat. n Helena Pimenta

MOLT LLUNY I MOLT ENDINS

Si la condició de clàssic és estar sempre d’actualitat, cap no ho és tant com La vida es sueño. Calderón va trobar la forma exacta de representar una experiència universal: la de qui, mirant al seu voltant, es pregunta si és viu o somia –o si el fan somiar. El nostre teatre tampoc té un altre personatge que ens mostri la fràgil bellesa d’allò que és humà com Segismundo, “un hombre de las fieras y una fiera de los hombres”. Ni el castellà ha arribat en cap més obra, diria, a la tensió que travessa els versos d’aquesta tràgica comèdia. Per tot això, avui i sempre, aquesta és una de les més altes ofertes que pot presentar un escenari. Ha estat una enorme responsabilitat, un honor i un plaer submergir-me en l’oceà d’emocions, idees i imatges d’aquest text riquíssim. L’he revisat des de l’admiració i la sorpresa, buscant que la paraula pronunciada arribés amb eloqüència a l’espectador contemporani. Per respecte a l’autor i a tots els qui estimen aquesta obra, he procurat intervenir-hi el mínim. Espero haver custodiat allò que fa d’aquest text una fita teatral en qualsevol llengua i un monument de la nostra, i que la meva modesta feina trobi espectadors en qui revisqui la formidable història del príncep Segismundo. Prometo que descobriran, com ho han fet durant gairebé quatre segles, que lluny i que endins –cap al món i cap a ells mateixos– pot dur-los la paraula de Calderón. He treballat el text pensant en un magnífic repartiment, i sempre en diàleg amb Helena Pimenta, per a mi una directora extraordinàriament dotada –en imaginació, sentit poètic de l’escena i creativitat a l’hora de rellegir tradicions– per convertir-lo en una intensa experiència teatral. n Juan Mayorga

DATES A RECORDAR

col·loqui amb la companyia després de la funció, 15/03 espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure

organisme de


© ROS RIBAS

I A MÉS

Del 14 de març al 7 d’abril

GRÀCIA

Del 14 al 24 de març Espai Lliure

IMATGES GELADES de Kristian Smeds direcció Alícia Gorina Associació Artística Indi Gest Deu imatges sobre la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia, a la riba del riu Oulujoki. L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu dialecte brutal i líric. n

© ROS RIBAS

PROJECTE AIXOPLUC

L’ONADA text Ignacio García May idea i direcció Marc Montserrat Drukker basat en l’experiment real de Ron Jones S’havia d’estrenar al Lliure la temporada 2011/2012, però no va poder ser. Aquesta, sí: Ignacio García May i Marc Montserrat porten a escena l’experiment real que el professor Ron Jones va fer als anys 60 en un institut de Palo Alto amb els seus alumnes d’història. n

Del 10 d’abril al 19 de maig

MONTJUÏC

Venda d’entrades a www.teatrelliure.com

ELS FERÉSTECS de Carlo Goldoni direcció Lluís Pasqual Quatre ‘feréstecs’ conservadors s’oposen a la vitalitat dels joves i de les dones en una de les obres mestres de Goldoni. Estrenada el 1760, Els feréstecs inicia el gran fresc crític i còmic de la vida burgesa de finals del segle xviii elaborat per l’autor. n


RESTAURANT EL LLIURE Montjuïc Passeig de Santa Madrona, 40-46 Restaurant regentat per

PASSI LLIURE 4 PASSI LLIURE -25

Hi trobareu servei de cafeteria i de restauració. Cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per dinar i per sopar abans o després de les funcions. HORARIS n de dilluns a divendres de les 10h. a les 17h. n els dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de l’última funció.

Compra el teu passi per internet (www.teatrelliure.com), correu electrònic (info@teatrelliure.com), telèfon (932 289 748) o directament a les taquilles del Lliure n

PASSI LL

IURE 4

PASSI LL

78'45 q

5

56q

4 entrades

Més informació sobre passis, abonaments, venda d’entrades i accessibilitat a www.teatrelliure.com

IURE -2

4 entrades

Compra el teu passi o qualsevol entrada per internet, sense despeses de gestió ... i imprimeix les entrades des de casa!

tel 932 289 747 / info@teatrelliure.com / MONTJUÏC Passeig de Santa Madrona, 40-46 / GRÀCIA Carrer Montseny, 47 entitat concertada amb

amb el patrocini de

mitjans patrocinadors

membre de

som a

www.teatrelliure.com


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.