MONTJUÏC14/15 DEL 26 AL 30 DE NOVEMBRE
seguiu #DidoAeneas al twitter
DIDO RELOADED / GO, AENEAS, GO! (ÒPERA LÍQUIDA DE CAMBRA) ÒPERA DE BUTXACA I NOVA CREACIÓ intèrprets Anna Alàs i Jové mezzo, Belinda i Europa María Hinojosa soprano, Dido Joan Ribalta tenor, Aeneas Víctor de la Rosa clarinet Cèlia Torres violoncel composició Xavier Bonfill, Raquel GarcíaTomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau dramatúrgia Cristina Cordero direcció escènica Jordi Pérez Solé (La Mama Produccions) direcció musical Francesc Prat escenografia Jorge Salcedo, Jordi Pérez Solé i Ulrike Reinhard vestuari Isabel Velasco i Christina Kämper caracterització Isabel Velasco i Anne-Claire Meyer il·luminació Sylvia Kuchinow vídeo Raquel García-Tomás moviment Anna Romaní i Èlia López assessor dramatúrgic Marc Rosich ajudant d’escenografia Joana Martí comunicació Neus Purtí producció executiva Cristina Cordero director de producció Dietrich Grosse coproducció Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Neuköllner Oper i Berliner Opernpreis – GASAG amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona agraïments Consolat d’Alemanya a Barcelona, Louise Higham, Helena Moliné i Paquita Crespo
Els déus mitològics ens queden ben lluny. Però tots ens podem sentir tan vulnerables com els humans d’aquests relats, víctimes de la capriciosa ira divina. Ara bé, quina forma podrien prendre aquests déus avui dia? Potser la dels diners, els mercats, les expectatives de creixement, la prima de risc i tantes amenaces que arreu ens assetgen. Dido Reloaded / Go, Aeneas, Go! és la culminació d’un apassionant viatge líric que va arrencar quan l’OBNC (Òpera de Butxaca i Nova Creació) va tenir la gosadia d’encarregar-nos a quatre compositors de nova fornada, una dramaturga i a mi mateix com a director d’escena, la creació d’una òpera contemporània tenint com a inspiració l’òpera de Purcell Dido & Aeneas. El resultat d’aquest treball de col·laboració ha acabat adoptant la forma d’una òpera líquida de cambra que té l’Europa actual com a teló de fons, i en la qual hem jugat a replantejar-nos els cànons tradicionals del gènere líric. La peça és una història d’amor impossible explicada en dues parts. A la primera, centrada en Dido i la seva confident Belinda, es mostren els dilemes de la protagonista femenina, líder d’un país europeu que viu en pròpia pell l’etern conflicte de tot governant entre el desig i el deure. La trobada de Dido i Enees comporta l’encreuament entre dues cultures i el seu conflicte d’amor és provocat per la disjuntiva entre les obligacions polítiques i els anhels personals: Dido té por de lliurar el seu amor a Enees i que això afecti els seus deures de dirigent. La segona part, Go, Aeneas, Go! se centra en seguir el periple que l’heroi masculí fa després de deixar enrere Dido. Per a nosaltres, Enees és un funcionari polític que lluita utòpicament per la idea