GRÀCIA14/15 DEL 13 DE NOVEMBRE AL 7 DE DESEMBRE
seguiu #krum al twitter
KRUM (EL CROSTA)
de HANOCH LEVIN direcció CARME PORTACELI intèrprets Pere Arquillué Krum Jordi Brunet Shkite Lluïsa Castell Dupa Jordi Collet Bertoldo, metge Gabriela Flores Truda Carme González Felícia Oriol Guinart Tugatí Mónica López Tuiti Pepa López mare Joan Negrié Takhtikh Albert Pérez Dolce traducció Sergi Belbel i Roser Lluch i Oms espai escènic Paco Azorín vestuari Antonio Belart il·luminació Maria Domènech espai sonor Jordi Collet ‘Sila’ moviment Ferran Carvajal ajudants de direcció Ricard Soler i Mallol i Judith Pujol ajudant d’escenografia Elisenda Rodríguez ajudant de vestuari Carlota Ricart producció executiva B. Torres coproducció Teatre Lliure, Factoria Escènica Internacional i Grec 2014 Festival de Barcelona amb la col·laboració de l’Ambaixada d’Israel, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ICEC), l’INAEM-Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i l’Institut Ramon Llull agraïments Gestoria Segura espectacle en català durada 1h. 50’ sense pausa col·loqui amb la companyia després de la funció, 23/11 espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
Després de La nostra classe, Carme Portaceli ens obre la porta a Hanoch Levin, l’autor més important d’Israel, dramaturg, director i poeta. Un retrat irrevocable de la condició humana que traspassa totes les fronteres.
Krum (“crosta” en hebreu), l’antiheroi de Hanoch Levin, torna a casa amb la maleta buida després d’una llarga absència. No ha triomfat, no s’ha casat, no ha fet diners, no n’ha tret res. Quan arriba, aquell món que ell s’havia pintat interiorment, un món idíl·lic, és totalment diferent, sense somnis, paralitzat, apàtic. És com si, durant la seva absència, ningú no hagués fet ni un pas cap endavant, com si haguessin oblidat desenvolupar-se, avançar. La vida passa de petits successos en petits successos, no passa res important, responen només als impulsos dels naixements, casaments i funerals. Però d’entre aquests acompanyants, Krum (el crosta) és el més passiu, els altres es casen, els altres moren, els altres volen viure. Ell és com una mena d’espectador que s’ha perdut a si mateix i apareix de cop per poblar un món d’il·lusions. Un ésser que veu el món com una posada en escena plena de les seves pors, de les seves fantasies. Un retrat impressionant i ple de sentit de l’humor d’un petit món poblat per tots nosaltres. n Carme Portaceli