Prog13 14 by Teatre Lliure

TEMPORADA

13/14

TEMPORADA 13/14 RECORDANT LA FEDRA de Salvador Espriu direcció Lluís Pasqual

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO de Juan Diego Botto direcció Sergio Peris-Mencheta

LA REVOLUCIÓ NO SERÀ TUITEJADA 8 creació i direcció Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua cia La Kompanyia À LA VILLE DE... BARCELONA creació i direcció Joan Ollé

EL POLICÍA DE LAS RATAS de Roberto Bolaño adaptació i direcció Àlex Rigola

MARRY ME A LITTLE de Stephen Sondheim idea Craig Lucas i Norman Rene direcció Toni Martin direcció musical Xavier Torras

BOMBOLLAVÀ creació Pep Bou direcció musical Dani Espasa

ADIÓS A LA INFANCIA, UNA AVENTI DE MARSÉ 15 a partir de textos de Juan Marsé i música de Jaume Sisa dramatúrgia Pau Miró direcció Oriol Broggi cia La Perla 29 JO MAI creació i direcció Iván Morales cia Companyia Prisamata

RECORTES. HI VIS i FRAGILE de David Greig i Clara Brennan versió Juan Cavestany direcció Mariano Barroso

UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen versió i direcció Miguel del Arco

EL PRINCIPITO a partir de la narració d’Antoine de Saint-Exupéry versió i direcció Roberto Ciulli cia Teatro de La Abadía

L’ENCARREGAT de Harold Pinter direcció Xicu Masó

SEULS 22 creació i direcció Wajdi Mouawad cia Au Carré de l’Hypoténuse EL LLIURE DELS NENS

EL CABALLERO DE OLMEDO 26 de Félix Lope de Vega direcció Lluís Pasqual cia La Kompanyia i Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico L’ONADA 28 text Ignacio García May idea i direcció Marc Montserrat Drukker basat en l’experiment real de Ron Jones ELS FERÉSTECS de Carlo Goldoni direcció Lluís Pasqual

ELS DIES FELIÇOS de Samuel Beckett direcció Sergi Belbel

EL HIJO DEL ACORDEONISTA de Bernardo Atxaga adaptació Patxo Telleria direcció Fernando Bernués

LA RONDE DE NUIT de Le Théâtre Aftaab, en voyage direcció Hélène Cinque a partir d’una proposta d’Ariane Mnouchkine

UNA SÈRIE DE TEATRE creació i direcció Jordi Casanovas

FORA D’HORES

AIXOPLUC

36 1

Quin paper juga el teatre públic avui? Lluís Pasqual ens en parla per presentar la temporada 2013/2014.

ANAR AL TEATRE PER

SENTIR-SE BÉ LA KOMPANYIA LLIURE

direcció Lluís Pasqual

Un dels deures d’un teatre públic és recollir el patrimoni intangible de l’art de la interpretació, aquell que només es produeix en la trobada entre l’artista i el públic, i passar-ne el testimoni. La Kompanyia Lliure que neix aquesta temporada agrupa un nucli d’actors que per edat correspondrien a allò que els sociòlegs han anomenat generació “perduda “ o “espatllada”, és a dir, persones molt preparades i en un context laboral molt difícil.

Paula Blanco 2

Pol López

Mima Riera

Javier Beltran

David Verdaguer

Laura Aubert

LLUÍS PASQUAL

i davant de cada temporada nova un teatre tracta de reinventar-se a si mateix per intentar sorprendre’s i sorprendre l’espectador, en aquests temps i en aquesta Temporada 2013-2014 iniciem, una vegada més, un camí de refundació per tal de definir, a través de la pròpia activitat i sense aturar el viatge, el paper del teatre públic davant de les noves realitats socials i econòmiques. Si és cert que el nostre cervell té un grau de plasticitat important, és a dir que en certa manera amb el nostre comportament podem arribar a modificar-nos-en les pautes, això em sembla un bon símil per aplicar a l’actitud que en aquests moments ha de prendre un teatre públic. Com a institució cultural hem de tenir molt present que les estructures només són eines i que la societat, en aquests moments, està sotmesa a canvis molt ràpids: nosaltres hem de treballar i modelar constantment aquesta eina per oferir respostes, i hem de donar a la seva estructura humana i física la versatilitat que demana el gran moment de transformació que estem vivint. De fet, des de fa dos anys, l’intent d’aconseguir aquesta plasticitat que ens proporcionés una empatia més estreta amb la societat ens ha permès des d’operacions tan enriquidores com el projecte Aixopluc, que ha pogut atendre el treball de quinze companyies, fins a prorrogar o remuntar alguns espectacles segons la demanda del públic, una cosa pràcticament impossible de fer fins fa poc des d’un teatre públic. Aquesta manera de fer és el que ens

permet i ens permetrà renovar cada vegada la nostra relació amb el ciutadà-espectador, que és la finalitat de la nostra feina, i canviarla una vegada i una altra emmotllant-nos als canvis d’aquesta societat. Des d’un teatre públic, ara més que mai, es necessita una actitud que agermani ambició artística i voluntat política de servei públic. Vivim un moment en què el teatre, sense deixar d’exercir de mirall i de tribuna, també ha de confortar l’espectador, ajudant-lo a sentir-se menys sol i més solidari. Si el teatre és una cerimònia col·lectiva, ara més que mai l’espectador ha de sentir que les històries que li proposem li pertanyen i li retornen una part de la pròpia sensibilitat, potser insospitada. La programació d’aquesta temporada és com una gran vall per on corren molts rius que a la fi van a parar tots a una mar d’espectadors diversos. Són propostes molt diferents amb un últim objectiu comú: aconseguir que les persones vinguin al teatre a sentir-s’hi bé: des dels més petits fins als més grans (en això el teatre és un art transversal i democràtic, tant per als intèrprets com per als espectadors). Sigui quina sigui la realitat artística que es trobin al davant i la mirada de l’artista. Tots treballarem per aconseguir-ho, cadascú des de la seva mirada però tots amb la mateixa alçada de mires, posant el llistó el més alt possible, conscients de la pròpia responsabilitat, i obligadament generosos. n Lluís Pasqual

Des del Lliure hem volgut donar-los veu seguint iniciatives diverses. La més arriscada i també la més necessària (així ho va ser per a nosaltres també l’any 1976) és la creació d’una companyia pròpia on els seus membres puguin dirigir-se a totes les generacions d’espectadors, però sobretot a la seva pròpia generació, que puguin créixer i enriquir-se teatralment amb ells de la mateixa manera que generacions d’espectadors s’han format teatralment al Lliure, i nosaltres hem crescut en paral·lel esperonats per ells.

Aquesta temporada, La Kompanyia formarà part de diverses propostes escèniques: La revolució no serà tuitejada, un espectacle creat i dirigit per Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua (pàg. 8). Un Lliure dels nens dirigit per Juan Carlos Martel a partir de Moby Dick, de Herman Melville (pàg. 24). Una versió d’El caballero de Olmedo de Lope de Vega, dirigida per Lluís Pasqual amb la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico (pàg. 26). I la preparació d’un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Pau Carrió a partir d’Enric IV i Enric V, de William Shakespeare. n

MANIFEST DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2013 Lluís Pasqual

iutadans, ja n’hi ha prou! Ha arribat el moment de perdre la por i des de qualsevol escenari, o convertint en escenari el carrer, afegir-nos a les vostres veus n Per exigir cada dia als nostres governants una educació responsable per als nostres fills. n Per exigir cada dia als nostres governants una sanitat digna i solidària. n Per exigir cada dia als nostres governants que la corrupció, que es nodreix directament de la nostra sang, sigui perseguida i castigada sense excepció. I si penseu que no només en un dia especial com el d’avui, sinó dia rere dia val la pena que lluitem junts també per conservar aquest espai de llibertat de pensament i d’expressió que es diu Teatre. n Un lloc on la mentida no és un engany ni una humiliació sinó un exercici pactat de la intel·ligència. n Un lloc on una col·lectivitat es reuneix lliurement per compartir memòria, pors i esperances. n Un lloc que ens obre les portes de l’esperit i ens fa més savis. I la saviesa ha portat sempre a comprendre les raons dels altres i no a trepitjar-les. Alceu la veu també n Per exigir Teatre als nostres governants, perquè el Teatre forma part, i amb molt d’orgull, de la nostra vida i de la nostra Cultura. I tant la vida com la Cultura són Drets Legítims. Per a tothom! n

EXPOSICIÓ

ANNA LIZARAN LA TEMPORADA PASSADA ENS VA deixar l’Anna Lizaran, actriu immensa i fundadora del Lliure. Des d’aquí li volem retre homenatge amb una exposició a l’entorn de la seva figura i la seva personalitat. Acompanyant l’exposició, també es durà a terme l’edició d’un volum biogràfic a cura de Guillem-Jordi Graells. Un recorregut sentimental en memòria seva, però també una manera de difondre el seu llegat artístic. Perquè fer memòria de l’Annita des del Lliure és també recordar qui som i com ens hem anat fent com a espectadors durant més de trenta-sis anys. n Més informació a www.teatrelliure.com 4

NECESSITATS I REPTES DEL TEATRE PÚBLIC A EUROPA

itos21 és una xarxa de teatres que va engegar l’octubre del 2008 un grup de professionals del teatre associats a algunes de les institucions teatrals públiques més importants d’Europa. La darrera temporada, el Lliure va entrar a formar-ne part, i n’és membre juntament amb el Dramaten d’Estocolm, el Kongelige Teater de Copenhaguen, el Théâtre Vidy-Lausanne, l’Stary Teatr de Cracòvia, el National Theatre de Londres, el Deutsches Theater de Berlín, la Düsseldorfer Schauspielhaus, el Schauspiel Frankfurt, la Schauspielhaus de Zuric, el Kunstfestspiele Herrenhausen de Hannover, el Toneelgroep d’Amsterdam, el Katona József Szinház de Budapest, el Théâtre National de la Colline de París, la Universität Mozarteum de Salzburg, l’Unicorn Theatre for Young Audiences de Londres i el Festival Dimitria de Tessalònica. Des del 2008, Mitos21 ha organitzat múltiples intercanvis, conferències i trobades de reflexió, i s’han pogut realitzar amb èxit projectes internacionals a Estocolm, Londres, Copenhaguen, Cracòvia i Atenes. Aquesta darrera temporada s’ha produït per exemple, una trobada d’intercanvi entre els responsables de comunicació i premsa dels teatres de la xarxa al Théâtre de la Colline de París, un laboratori de joves directors a Salzburg i un congrés sobre Gestió Cultural Sostenible a Tessalònica.

Una d’aquestes col·laboracions ha tingut lloc aquest mes de juny. El Lliure ha estat present al Festival Autorentheatertage organitzat pel Deusches Theater de Berlín, representat pel dramaturg i director Pau Carrió i l’actor Javier Beltran. Tots dos han treballat en una de les dotze peces que conformen l’espectacle David’s Formidable Speech on Europe, que s’ha presentat el primer cap de setmana de juny en el marc del festival. Les dotze peces han girat entorn del controvertit discurs que va fer el Premier britànic David Cameron sobre la Unió Europea, i han estat elaborades per joves directors dels diversos països de la Unió presents al Mitos21. La segona activitat en què el Lliure participarà activament serà aquesta tardor. Mitos21 organitzarà dues trobades per reflexionar sobre el teatre públic. La primera, l’acollirà el Dramaten d’Estocolm a finals de setembre. I la segona, el Lliure a finals del mes d’octubre. En aquest cas, els directors artístics de tots els teatres del Mitos21 debatran les necessitats i els reptes de futur del teatre públic a l’Europa contemporània. Aquest pensar en comú de ben segur ens farà més àgils, més coneixedors de la realitat teatral europea, i ens aportarà idees, artistes i reflexions noves sobre teatre i sobre el nostre teatre. n

Més informació a http://mitos21.com 5

SALVADOR ESPRIU / LLUÍS PASQUAL L’OBRA, FRUIT D’UNA PETICIÓ PER A LA seva companyia de l’actriu Núria Espert a Espriu, es va estrenar el febrer del 1978 al Teatre Municipal de Girona i a l’abril del mateix any es va representar al Teatre Barcelona. La Companyia Núria Espert, dirigida per Lluís Pasqual, va comptar al repartiment amb ella mateixa com a Fedra, Carme Carbonell fent d’Enone, Joan Sala de Teseu, Gabriel Renom com a Hipòlit (al Teatre Municipal de Girona) i Abel Folk en el mateix paper (a les funcions de Barcelona), Conchita Bardem com a Magdalena Blasi, Lluís Torner com a Pulcre Trompel·li, Nadala Batista en el paper de Tecleta Marigó, Pawel Rouba i Joan Faneca fent de Tanatos, i Josep Bassal al violoncel. Fabià Puigserver en va signar l’escenografia i el vestuari, i Josep M. Arrizabalaga, la música. El Lliure obre doncs la temporada amb aquesta sessió única, un record de l’espectacle original, un homenatge i per damunt de tot, un acte de transmissió cultural d’un patrimoni intangible.

L’ANY ESPRIU L’any 2013 es commemora el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castelló. Per tal d’honorar la seva memòria i difondre’n l’obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya va designar el 2013 Any Espriu. L’Any Espriu té un caràcter cultural, cívic i participatiu, i vol difondre l’obra i la figura de Salvador Espriu arreu de Catalunya i dels territoris de parla catalana, a l’Estat espanyol i a l’estranger, i impulsar la relectura i l’actualització de la seva obra i el seu llegat mitjançant la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament, com també dels mitjans de comunicació. n

RECORDANT LA FEDRA de Salvador Espriu direcció Lluís Pasqual intèrprets Laura Aubert, Josep Bassal, Paula Blanco, Núria Espert, Joan Faneca, Abel Folk, Lluís Pasqual i David Verdaguer (resta de repartiment en curs) producció Teatre Lliure Montjuïc. 7 de setembre 21h. / 29q / en català

Més informació a http://www.anyespriu.cat/index.php

RECORDANT

LA FEDRA

En el marc de l’Any Espriu, el Lliure se suma als actes commemoratius del naixement de l’escriptor amb una vetllada sobre Una altra Fedra, si us plau.

JUAN DIEGO BOTTO / SERGIO PERIS-MENCHETA

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO Cinc personatges en una peça que aborda amb ironia, humor i drama dos temes que es toquen, que es confonen i es voregen: l’exili i la immigració. Sense paternalismes, sense condescendència i sense tòpics, aquesta obra mira de posar nom i cognoms a aquelles persones que sovint només coneixem a través de les xifres i estadístiques dels titulars de premsa.

Un agent de policia que pensa que en aquest país no hi cap ningú més. Un immigrant que truca a la seva dona des d’un locutori i, entre divertides desavinences i confusions, explica com li van les coses i la duresa de la distància. Una dona subsahariana que explica al seu fill com va viatjar a Europa i els obstacles que va trobar al ‘primer món’. Un jove que relata la seva experiència davant la tortura a l’Argentina de la dictadura de la Junta militar dels 70, i un home que, carregat de sarcasme, filosofa sobre què suposa ser lluny de casa i perdre-ho tot per un exili polític.

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO de Juan Diego Botto direcció Sergio Peris-Mencheta intèrprets Juan Diego Botto i Astrid Jones coproducció Producciones Cristina Rota i Teatro Español Montjuïc. 12 a 29 de setembre 20’30h. (de dt. a dv.) 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q en castellà

Aquests textos s’han basat i inspirat en persones i experiències reals, conegudes gràcies a la col·laboració de diverses organitzacions i ONG´s, a les quals l’autor deu un agraïment enorme. n 7

l 1970, el poeta i cantant nordamericà Gil Scott-Heron editava un dels himnes polítics més importants de la cultura popular del segle passat: Revolution will not be televised. Ell mateix en resumia el missatge d’aquesta manera: “la cançó parla sobre la teva ment. Has de canviar com penses abans d’intentar canviar com vius, i allò que canviarà la gent no es podrà gravar amb una càmera, perquè no passarà allà fora, sinó dins del teu cap. Un dia alguna cosa farà click al teu cervell i llavors te n’adonaràs: ‘he estat equivocat fins ara’. Ho deia en una de les dècades més convulses de la història dels Estats Units. Els seus carrers s’omplien de manifestacions, batalles campals, discursos i consignes que han esdevingut eternes. La lluita pels drets civils de negres, dones i gais, i el rebuig a la Guerra del Vietnam convertia els carrers de les grans metròpolis americanes en un polvorí.

Avui, quaranta anys més tard, el polvorí el tenim a casa nostra. Són els nostres carrers els que s’inflamen. I per més que la televisió s’entesti en mostrar-nos-els, per més que Twitter n’hagi agafat el relleu donant veu a milions de testimonis amb una immediatesa inèdita fins ara, la revolució segueix sent dins de la nostra ment. La revolució segueix sent en aquest click mental, més que no pas en el click del nostre ratolí. Què canvia després del click? Com passem de ciutadans a revolucionaris? Què fem per canviar les coses? Quan ens adonem que hem estat equivocats i què fem per solucionar-ho? Amb La revolució no serà tuitejada ens hem fet aquestes preguntes i moltes més, en un intent de comprendre una mica millor el remolí d’esdeveniments que amenaça amb engolir-nos. I ho hem fet no amb una única veu, sinó amb vàries. Tots tres hem unit les nostres respectives visions en un

La Kompanyia es presenta amb aquest projecte, un espectacle que en són tres, escrits i dirigits per Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua respectivament. Tres veus, tres estils i tres maneres de veure la realitat que ens envolta amb les eines del teatre d’avui.

LA REVOLUCIÓ

NO SERÀ

TUITEJADA

JORDI CASANOVAS / PAU MIRÓ / GUILLEM CLUA

espectacle de creació conjunta que ha volgut fugir expressament de la trilogia episòdica. Perquè la revolució no és cosa d’una sola persona, sinó d’un grup en el qual es fonen múltiples veus per elaborar un únic missatge que, amb una mica de sort, potser pot canviar alguna cosa. Encara que sigui un click. n Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró

Què canvia després del click? Què fem per canviar les coses? Com passem de ciutadans a revolucionaris?

LA REVOLUCIÓ NO SERÀ TUITEJADA creació i direcció Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua / cia La Kompanyia intèrprets Laura Aubert, Javier Beltran, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer producció Teatre Lliure Gràcia. 3 a 27 d’octubre 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català 9

JOAN OLLÉ

À LA VILLE DE...

BARCELONA. LA IDEA EM VOLTAVA PEL cap des d’abans dels Jocs Olímpics. Consulto els vells apunts: uns versos de Gil de Biedma, l’Ou com balla, els Mariners de la VI Flota de bracet amb les putetes de la Rambla, la bomba del Liceu, blaugrana al vent, el Congrés Eucarístic, la Setmana Tràgica, la Família Ulisses, les oques de la Catedral, la Dama del Paraigua... i els records de tots i cadascun dels habitants de Barcelona. L’espectacle transcorre en un cafè atrotinat on la parròquia, mig endormiscada, segueix el que passa pel món a través d’un petit escenari on la Monyos canta les seves penes, els Clippers interpreten Qué bonita es Barcelona i algun alcalde tripartit inventa el surrealisme oral. Pobra Marieta de l’ull viu! Quantes coses es va endur a la tomba Floquet de Neu que mai no se sabran! Qui guanyarà la partida de Monopoly, Núñez (y Navarro) o Millet? I, en mig de tot, un home amb gavardina negra que fa salts mentre en Puyal crida el gol de Messi, un ancià fa tombs perdut entre la boira (és l’avi del Barça?), demana a un urbano pel carrer de Salmerón, i un immigrant andalús es queixa que al seu barri hi visquin tants d’àrabs. Avui barrejarem pomes i peres, convocarem els fantasmes del passat i del futur i, a través de la sàtira poètica, mirarem de saber-ne una mica més de la Rosa de Foc sense fum, la Bella Encisera. n Joan Ollé 10

BARCELONA

Va ser al Grec 2012, on va rebre una acollida immillorable. À la ville de... Barcelona és l’homenatge del director Joan Ollé a la seva ciutat, un viatge per la memòria sentimental del grapat de Barcelones que portem sota la pell.

GARCÍA LORCA / LLUÍS PASQUAL “À LA VILLE DE... BARCELONA ÉS un mosaic molt ben lligat i amb un to general festiu, en bona part gràcies al senzill espai escènic, amb una orquestrina que envolta la successió de moments històrics, de personatges rellevants i de gent senzilla que formen part del que ha estat i és Barcelona.” Santi Fondevila, Ara “À LA VILLE... ÉS UNA OBRA NOTABLE que pateix de la febre Barcelona. És una ciutat a la qual li agraden els uniformes però en què les gorres es trien sempre amples. S’imagina que és més gran del que la deixen ser. Chapeau!” Jordi Bordes, El Punt Avui “À LA VILLE DE… BARCELONA ÉS una festa amable i espurnejant sobre la ciutat de Barcelona, una d’aquelles celebracions escèniques que transmeten al públic, més que la impressió, la seguretat que els actuants s’ho passen millor que ningú. Ollé, a través d’una dramatúrgia acolorida, imaginativa, impregnada d’un barcelonisme de socarrel, ha ordenat els seus propis textos, els materials literaris i documentals que ha seleccionat i les aportacions dels intèrprets en una alternança molt hàbil de notes satíriques, informatives i sentimentals servides a ritme excel·lent. Una festa amable i espurnejant sobre la ciutat de Barcelona.” Joan Anton Benach, La Vanguardia

À LA VILLE DE... BARCELONA creació i direcció Joan Ollé intèrprets Joan Alavedra, Eduard Altaba, Joan Anguera, Salvador Boix, Oriol Camprodon, Laura Guiteras, Oriol Genís, Enric Majó, Xavier Maureta, Victòria Pagès i Jordi Vidal (resta de repartiment en curs) coproducció Grec 2012 Festival de Barcelona, L’Auditori de Barcelona i Bitò Produccions Montjuïc. 10 d’octubre a 3 de novembre 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q en català

TALLER SOBRE EL TEATRE DE

LORCA

DIRIGIT PER LLUÍS PASQUAL NOVEMBRE – MONTJUÏC

Des que em recordo fent teatre, em recordo també amb ganes de fer el teatre de Federico García Lorca. O fent-lo. Els textos que Federico va escriure per al teatre m’han acompanyat pel món sencer en el camí d’aquest ofici, enriquint-me constantment. Fins i tot vaig tenir la increïble sort de poder estrenar dues obres inèdites fins al moment, dos textos que havien quedat ocults a la barbàrie i que s’havien conservat intactes perquè poguessin tornar als espectadors: El público i Comedia sin título. Vaig tenir també el privilegi de poder nuar una emocionant i sincera amistat amb els membres de la seva família, especial-

ment la germana, Isabel, i el nebot, Manuel Fernández Montesinos. I també vaig parlar d’ell amb molts dels seus amics, amb la memòria encara molt viva. Amb tots vaig poder conversar moltes hores del Federico, de com era, de per què havia escrit el que havia escrit o del que entre tots, en família, suposàvem. Això em va donar una mirada sobre ell i la seva obra: la meva. Tan vàlida com la de qualsevol altre. Però com que el coneixement sobre Federico García Lorca, com si fos aigua, el vaig anar a cercar a la deu on neix i brolla, i generosament me’l van passar compartint-lo amb mi, ara em toca a mi compartir-lo i passar-lo. Com s’ha fet sempre al teatre. n Lluís Pasqual Més informació a www.teatrelliure.com 11

ROBERTO BOLAÑO / ÀLEX RIGOLA

EL POLICÍA DE LAS

RATAS

La relació entre Àlex Rigola i l’obra de Roberto Bolaño és profunda i fructífera. Després de la celebrada adaptació de 2666, ens arriba ara aquest relat que es va gestar a la Schaubühne de Berlín i s’ha estrenat a La Biennale de Venècia.

de Roberto Bolaño adaptació i direcció Àlex Rigola cia Heartbreak Hotel intèrprets Andreu Benito i Joan Carreras coproducció Teatre Lliure i Heartbreak Hotel Gràcia. 31 d’octubre a 24 de novembre 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en castellà 12

EL POLICÍA DE LAS RATAS

SOBRE LA POSSIBILITAT DE SER ALGUNA COSA MÉS QUE UNA RATA DAVANT DE LA POLICIA El policía de las ratas de Roberto Bolaño és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l’art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka, Josefina la cantant o El poble dels ratolins. En aquests moments, quan se’ns veu més com una massa controlada (amb la qual es comercia i que es manipula) que com a éssers humans, és quan més es necessita reclamar l’espai per a la brillantor individual i creativa de cadascú. No ser una simple comptabilitat per als poders polítics i econòmics. Allò que és “individual”, “rar” i “estrany” també ha d’existir juntament amb allò que és col·lectiu. Un relat dur i cruel sobre el submón de les clavegueres, com a reflex de la nostra societat desgastada i de la seva alienació. La història d’un detectiu solitari que busca un assassí en sèrie, en la qual Bolaño reclama aquest espai per a la individualitat, per a la diferència. Una diferència que necessita un treball continu per sobreviure i que molt sovint resulta incomprensible per als qui ens envolten. I en la qual es reclama un espai per a la figura del poeta, de l’artista. Quan tota la cultura sembla apreciada majoritàriament per les seves estadístiques de venda i d’ocupació, Bolaño reclama, critica, ataca i defensa aquest espai per a la literatura i l’art fora del “fulletó”. Aquest espai de l’art per l’art. Aquest espai en el qual tot es pot convertir en poesia i excel·lència independentment del comentari i del judici populista. Fora de “la normalitat”. Fora d’allò que agrada a la majoria. Fora de “l’opinió general”. Un relat trist i una mica malaltís, en el qual triomfa la fórmula bolanyesca: literatura + malaltia = literatura. I de la bona. Queden poques coses per aportar-hi des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense pressa i matisant. Molt poc moviment. Només el verb fet acció. Deixar que la pàgina en blanc quedi traçada per la cal·ligrafia diminuta i fina del seu autor per provocar el silenci en una sala acollidora. Un silenci trist amb gotes d’humor i ombra poètica. Envaït per aquest voler saber-ne més, del gènere policíac. n Àlex Rigola

STEPHEN SONDHEIM / TONI MARTIN

Marry Me a Little és un musical que, sota la supervisió de Stephen Sondheim, utilitza alguns dels seus temes menys habituals per endinsar-nos en un fantàstic conte d’amor sobre dos desconeguts que comparteixen soledat i edifici. Aquesta personal i contemporània història romàntica no deixa de ser un reflex irònic i cruel de la vida moderna. És el nostre veí, que no coneixem, l’amor de la nostra vida? Què volem trobar en la nostra parella? Ha canviat la manera de comunicarnos però... això perjudica o millora les nostres relacions? Totes aquestes preguntes troben resposta en un musical que reflexiona sobre la incapacitat que tenim les persones d’aturar el nostre rellotge vital per observar el nostre entorn més proper. La realitat que ens envolta. Les coses que realment importen i que, sovint, passen per davant nostre sense adonar-nos-en. El musical recorre temes provinents de clàssics del teatre musical contemporani americà com A Funny Thing Happened of the Way to the Forum, Anyone Can Whistle, Company, Follies, A Little Night Music o Saturday Night. La crítica el va definir com una de les propostes més intel·ligents, elegants, divertides i sofisticades que s’han fet mai sobre el fenomen single. En paraules de Mandy Patinkin (actor protagonista de Sunday in the Park with George) Stephen Sondheim és el Shakespeare del món del musical. La seva música està intrínsecament fusionada amb l’acció i l’emoció dels seus personatges. A diferència d’altres autors, no busca trobar melodies fàcils que permetin a l’espectador taral·lejar les seves cançons de manera vírica. Les seves composicions ens transporten al terreny afectiu. La seva respiració, el seu lirisme, neix de la trobada de dos elements que no podem obviar en l’àmbit escènic: el ritme (que et ve marcat per un tempo que no sempre camina a favor dels intèrprets però que para especial atenció en l’acció) i la tensió dramàtica amb la qual, a través de la melodia, és capaç de

MARRY ME A LITTLE de Stephen Sondheim idea Craig Lucas i Norman Rene direcció Toni Martin direcció musical Xavier Torras intèrprets Mone Teruel i Toni Viñals piano Xavier Torras coproducció Teatre Lliure, Espai l’Amistat i Hold on Company Espai Lliure 27 de novembre a 22 de desembre 21h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18’30h. (dg.) 18q / 22q / en català

submergir-nos amb una fluïdesa extrema en l’ànima humana. Marry Me a Little busca despertar el somriure empàtic del públic. Pretén gratar les misèries quotidianes que no deixen de posar obstacles en les relacions personals i riure-se’n. Com va dir Lord Byron, “Totes les tragèdies acaben en una mort;

totes les comèdies en un casament”. Potser això passa –o potser no– en aquesta peça, però el que sí que podem assegurar és que aquest musical fa que prenguem consciència de les petites coses. Aquelles coses que, en definitiva, són les que donen sentit a la nostra vida. n Toni Martín

MARRY ME A LITTLE

PEP BOU

BOMBOLLAVÀ

A la tercera va la vençuda: finalment podem presentar l’espectacle de Pep Bou que fa dues temporades que anhelem. Promet moments poètics incomparables per a grans i petits, i serà també al Lliure dels nens.

BOMBOLLAVÀ creació Pep Bou direcció musical Dani Espasa intèrpret Pep Bou piano Dani Espasa (resta de músics en curs) producció Companyia Pep Bou Montjuïc. 4 de desembre a 4 de gener 20’30h. (de dt. a dv.) / 18h. (ds. i dg.) 9q (fins a 14 anys) / 22-29q (adults)

De tots és sabut que l’aigua i el sabó tenen una relació. I, com totes les relacions, canvia, sent cutània entre setmana i cromàtica quan surt el sol. No és tampoc una dada desconeguda aquella que diu que, de pells, n’hi ha de tots tipus i menes... I que la que més llueix sota un raig de llum és la pell tensioactiva esfèrica, nascuda d’una alenada d’aire, que esdevé un làmina fina i estirada. Tampoc és cap secret que l’esfera en l’esfera és estructura. La làmina en la làmina, cruïlla. La làmina en l’esfera, prisma. L’esfera en la làmina, llentia. El fum dins l’esfera, la lluna. Però el que no tothom coneix és allò que s’amaga darrera d’un regal embolicat

amb bombolla, que només d’una mirada veus què té a dins... o no, perquè –capricis de la naturalesa– abans de l’esguard espurneja. Així doncs, després de veritats conegudes i secrets embolicats, sempre hi podem trobar la bombolla. Concretament, la bombolla que va i ve. I és que la bombolla va quan ho troba convenient, per ser precisos, al seu aire... I és per això que tot intent de quadrar un acte escènic no sempre encaixa en una forma esfèrica. Però el que sí que és segur, i no és cap secret, és que l’intent paga la pena. Fins el dia 4 de desembre d’enguany hi treballaré per mostrar-vos-ho. M’hi acompanyareu? n Pep Bou

JUAN MARSÉ / ORIOL BROGGI Em sembla que mai no havia llegit tan compulsivament un autor. Quan entres als territoris Marsé i comences a reconèixer els seus codis, tens la sensació de ser allà, de caminar al costat dels personatges. Transferir al llenguatge escènic la font inesgotable de matisos que hi ha a les seves novel·les és impossible. Sense cap mena de dubte, en aquest sentit hi haurà una traïció, però l’esforç ha consistit en aconseguir que aquesta traïció sigui honesta. La dimensió teatral dels seus personatges és evident, les situacions que s’esdevenen a les seves històries són sovint carn d’escenari, però la singularitat del seu traç i la riquesa de recursos narratius no poden traduir-se directament a les regles teatrals, han de trobar una altra correspondència. Per mirar d’aconseguir-ho, ens aferrem als seus temes recurrents: els vencedors i els vençuts, tots dos partícips de la mateixa derrota. Les cicatrius d’una Barcelona de-

solada. La misèria i la solitud. L’erotisme i la sordidesa. La infància i tot el que ha de perdre pel camí. I tot això amb l’humor i la mala llet de la seva mirada. Em fascina Marsé, segur que ja el coneixeu. En tot cas, l’objectiu que ens proposem és servir-vos una aventi de Marsé sense distorsions ni exagerades originalitats. n Pau Miró

ADIÓS A LA INFANCIA, UNA AVENTI DE MARSÉ a partir de textos de Juan Marsé i música de Jaume Sisa dramatúrgia Pau Miró / direcció Oriol Broggi cia La Perla 29 intèrprets Jaume Sisa (músics i resta de repartiment en curs) coproducció Teatre Lliure i La Perla 29 Gràcia. 11 de desembre a 4 de gener 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català i castellà

ADIÓS A LA INFANCIA... ÉS UN espectacle sobre una mirada, una manera de viure una època i un lloc. Barcelona, el barri de Gràcia-El Guinardó... El món que descriu Marsé als seus textos, aquell ambient... Vindria a ser una mirada sobre la pròpia mirada personal de l’escriptor. Com dir-ho perquè s’entengui bé i sense haver fet encara l’espectacle? Com explicar el calidoscopi que busquem? La suma de totes les mirades sense mostrar-les de manera descarada, sinó lentament, i que vagin penetrant. Com quan llegeixes i, sense saber com, et vas submergint en les planes de la novel·la, cabussantte en la història, en els personatges, en la ficció... primer com a espai de somni, que dóna volada a la imaginació, i després com a una realitat dalt de l’escenari... Adiós a la infancia, una aventi de Marsé... Voldria que fos un espectacle que no pretengués ser fidel a cap trama de Marsé sinó que transités pel seu món. Anar d’un personatge a l’altre, saltant de llibre en llibre i buscant nexes d’unió, contradiccions, paral·lelismes, personatges, veus... Explicar el món de Marsé utilitzant allò que és propi del teatre, els actors que apareixen a l’escenari, fantasmes que han quedat d’alguna manera atrapats per sempre en aquest espai màgic i real de la ficció. L’espai és el Teatre Lliure de Gràcia, aquell espai que abans era la Cooperativa La Lleialtat, allà on el jove Marsé havia anat a algun ball el diumenge a la tarda i des d’on podria haver imaginat la mirada i l’explicació del món que havia d’aparèixer més tard... Adiós a la infancia, una aventi de Marsé amb Jaume Sisa... és un espectacle musical que parteix de la Barcelona de Marsé per arribar a la Barcelona explicada pels poetes celestes de la cançó i la màgia de la nit d’uns anys més tard. Dues maneres de fer poesia ben diferents que ens han de servir per fer la nostra, tercera i nova. Jaume Sisa és la nostra mirada, la de l’espectador, a dalt de l’escenari. Com aquell cantant de l’orquestra que el jove Marsé va anar a veure aquell diumenge. Ell ens entronca amb el seu món propi i ens permet anar il·lustrant el món que veiem. Saltem del castellà al català. Il·lustrem, mirem diferent, ho entenem i ho lliguem tot amb un llenguatge nou. n Oriol Broggi

ADIÓS A LA INFANCIA UNA AVENTI DE MARSÉ 15

IVÁN MORALES “If you fight am, unless you wan die I say water no get enemy” Fela Kuti

JO MAI

“Cuando por fin decidí que así no podía seguir y decidí que mi casa mi casa está aquí” Los Chorbos

De petits ens emprenyàvem amb el món perquè no ens van donar el que tenien els altres, els rics, els guapos, els que tenien sort. Doncs saps què et dic, ya no quiero más tener buena suerte. No vull creure que sóc feliç si la felicitat és creure que aquesta boira verinosa no existeix. Poc que hi vull tenir res a veure amb aquesta boira, no vull ser víctima ni botxí. Al final només compta una cosa. Saps què és el que compta al final? Si som on som és per culpa dels qui no han volgut assumir 16

les seves responsabilitats. Però s’ha acabat el temps de culpar els altres. Ara és el moment de decidir si volem ser com els fills de puta que ens han cardat mal o si volem trencar la cadena. Ara és el moment d’entendre quina és la responsabilitat que ens ha tocat en aquesta vida que se’ns ha regalat i assumir-la fins al final. Ara és el moment de perdonar. El món no ha fet res per mi. D’acord. Però què he fet jo per al món? La boira d’allà fora no acabarà amb mi, ni amb ell, ni amb tu si ens protegim com sabem fer-ho. n

JO MAI creació i direcció Iván Morales cia Companyia Prisamata intèrprets Marcel Borràs, Laura Cabello, Àlex Monner, Oriol Pla i Xavier Sáez coproducció Grec 2013 Festival de Barcelona, CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Bitò Produccions, CAET i la Companyia Prisamata Gràcia. 15 de gener al 2 de febrer 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 18q / 22q / en català i castellà

JUAN CAVESTANY / MARIANO BARROSO

RECORTES HI VIS / FRAGILE Recortes és teatre urgent. Un projecte sorgit de l’impuls immediat de tots els qui formem la companyia. Necessitem passar a l’acció davant dels fets que estem vivint. Quina és la millor resposta que podem donar a la violència metòdica i organitzada que exerceix el poder contra els més dèbils? Com podem mantenir la dignitat en temps devastats? La nostra resposta és aquest muntatge. Gràcies a tot l’equip per posar-hi l’ànima i la feina. I a la Nuria i l’Alberto per posar-hi, a més, la cara.

RECORTES HI VIS i FRAGILE de David Greig i Clara Brennan versió Juan Cavestany direcció Mariano Barroso intèrprets Alberto San Juan i Nuria Gallardo producció Kasbah i Produccionesoff Gràcia. 6 a 9 de febrer 20’30h. (dj. i dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en castellà

Alberto San Juan i Nuria Gallardo, junts en un espectacle doble dels autors britànics David Greig i Clara Brennan. Una denúncia de les polítiques neoliberals. DUES PECES BREUS QUE FORMEN una funció compacta. Presenten dues situacions extremes però quotidianes. Sense adonar-nos-en, potser avui mateix, la quotidianitat s’ha convertit en urgent i la rutina ha passat a ser una emergència. Aquestes obres parlen de persones a la intempèrie, que conserven la dignitat. Algú ha arrasat la terra promesa i les víctimes es debaten entre sobreviure amb dignitat o sobreviure a seques. Hi vis i Fragile trien la dignitat i la ironia. Amb immediatesa i amb urgència. Hi vis, de Clara Brennan, és el monòleg indig-

nat, enèrgic i tragicòmic de la Rosario, la mare d’una jove discapacitada amb necessitats especials. La Rosario no confia que ningú vagi a cuidar-li la filla quan ella no hi sigui i, mentrestant, intenta proporcionar-li tot el plaer i l’alegria que té al seu abast. Fragile, de David Greig, és una peça de dos personatges en la qual el públic n’ha d’interpretar un, aquí Carmen, una treballadora dels serveis de salut mental. La Carmen intenta calmar el Jose, un dels seus pacients, quan ell irromp de matinada al seu apartament, alarmat perquè han tancat el centre de salut on el tractaven fins ara. n 17

HENRIK IBSEN / MIGUEL DEL ARCO

E El dramaturg i director Miguel del Arco, de qui hem vist al Lliure La violación de Lucrecia i Juicio a una zorra, accepta el repte que li hem llançat i s’enfronta ara a un clàssic del segle xix d’una vigència terrible. L’abús de poder, la corrupció, la manipulació de les masses i la noció del bé comú són només alguns dels temes d’aquest muntatge que protagonitza Pere Arquillué.

nemic del poble, hostis publicae, és un terme que ja contemplava el dret romà per acusar algú equiparant-lo al soldat enemic que lluita contra la Républica amb les armes a la mà. Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic és, a Ibsen, Thomas Stockmann. Un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides? El zel científic i mèdic contra la fe en la bondat de l’aigua, aquesta voluntat de fer pública la veritat, primer el farà enemic dels poders econòmics, polítics i mediàtics, i després ells faran ús de totes les seves forces per convertit-lo, davant els ulls de l’assemblea pública, en un enemic del poble. Els interessos del capital passen per damunt de qualsevol veritat, per sobre de la salut pública i del medi ambient? Som amos de la nostra pròpia veu? Fins a quin punt ens manipulen i ens deixem manipular voluntàriament? Ibsen assenyalava ja el 1883 molts dels possibles grans mals de la societat capitalista, i ens deixava obertes totes aquestes grans preguntes que encara avui, o avui més que mai, prenen tot el sentit. n

UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen versió i direcció Miguel del Arco intèrprets Blanca Apilánez, Pere Arquillué, i Mónica López (resta de repartiment en curs) producció Teatre Lliure Montjuïc. 23 de gener a 16 de febrer 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català

HENRIK IBSEN 1828 - 1906. És un dels grans noms de la literatura mundial, i un dels autors més representats arreu del món, després de Shakespeare. Noruec, figura central de la vida intel·lectual europea del segle xix, està considerat el pare del drama modern. Després d’uns primers anys fortament influenciat pel Romanticisme historicista, s’instal·la a Roma i comença a elaborar peces de caràcter realista, com Els pilars de la societat (1877), Casa de nines (1879), Espectres (1881) i Un enemic del poble (1882). Aquest gir el porta a l’avantguarda teatral en tocar temes i conflictes centrals de la societat moderna, com el paper de les dones en el matrimoni i en la societat, la hipocresia, la simulació i l’abús de poder entre els líders de la indústria, la política, l’església i els mitjans de comunicació, la relació entre la veritat i la justícia, la llibertat i el deure, la majoria i l’individu, la preservació de la natura davant dels interessos econòmics, l’incest, l’eutanàsia, etc.

UN ENEMIC

DEL POBLE

ROBERTO CIULLI / TEATRO DE LA ABADÍA

EL PRINCIPITO Aquesta nova producció de La Abadía neix a partir de l’espectacle Der kleine Prinz, estrenat el 2000 pel Theater an der Ruhr amb Roberto Ciulli fent el paper del Petit príncep i Maria Neumann com a aviador, rosa, rei, vanitós, home de negocis, investigador, guineu, serp… ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY VA NÉIXER el 1900. Amb els seus quatre germans es va criar al castell dels avis, on es va instal·lar la seva família quan es va morir el seu pare, el 1904. El terreny comprenia un ampli jardí on els nens, amb una gran imaginació, s’inventaven contínuament jocs nous. Ja de gran, passejant per fora de la paret del jardí que envoltava la casa, SaintExupéry es va sorprendre de com n’era de petit el regne que abans li semblava immens. Se’n va lamentar i va concloure que “no tornarem mai a aquell infinit, perquè no n’hi ha prou amb tornar a trepitjar el parc, hauríem de retrobar-nos en el joc”. 20

El petit Antoine va demostrar la seva rica imaginació quan va construir una bici-aeroplà. Feia voltes pel parc del castell amb la bicicleta amb ales, amb l’esperança de poder-se enlairar. Quan, amb nou anys, el van dur per primera vegada a pujar a un avió, va quedar fascinat i va decidir fer-se pilot. Els seus amics deien que volar era, per a Saint-Exupéry, una “necessitat vital i fisiològica”. La narració El petit príncep, que ha arribat a ocupar la tercera posició a les llistes mundials dels llibres més venuts de tots els temps –després de la Bíblia i d’El capital de Karl Marx–, va ser publicada

ara fa 70 anys, el 1943, un any abans de la seva mort. Els seus vols perillosos en temps de guerra i una salut delicada el van fer tornar, amb gairebé 43 anys, un home molt conscient del caràcter efímer de la vida. El mateix 1943, en plena II Guerra Mundial, va escriure a un amic: “Si em tomben, no em podré penedir de res”. Sentint la mort a prop, Saint-Exupéry recordava sovint la seva infantesa i va escriure aquest al·legat de l’amor, la humanitat i, sobretot, l’amistat. A la seva novel·la Pilot de guerra, del 1942, també va assenyalar l’escassa importància que correspon al cos prop de morir: “Quan el cos es descompon, apareix l’essència. L’ésser humà només és un nus de relacions. L’únic que compta són les relacions”. Encara que els seus parents l’anomenaven, per la cabellera rossa, ‘el Rei Sol’, i encara que Saint-Exupéry va dibuixar el seu alter ego –el petit príncep– com un bonic homenet ros, sens dubte la interpretació a càrrec de José Luis Gómez i Inma Nieto li hauria encantat. “En tot ésser humà hi ha un Petit príncep, que d’una manera més o menys voluntària se’n va anar del seu planeta a l’exili: la infantesa, aquest grandíssim regne que tots abandonem”, va dir Saint-Exupéry en una ocasió. En teatre hi ha quatre autors: el que escriu el text, el director d’escena, l’actor i, finalment –molt important–, vosaltres, els espectadors, que heu de col·laborar i pensar amb nosaltres. No podem pagar-vos un catxet, però així us preservem d’una situació que a Saint-Exupéry li semblava terrible: “El que més m’indigna és el trist paper de l’espectador que actua amb indiferència o que és indiferent. No ens hem de limitar mai a observar, hem de prendre partit”. n Roberto Ciulli EL PRINCIPITO a partir de la narració d’Antoine de Saint-Exupéry versió i direcció Roberto Ciulli cia Teatro de La Abadía intèrprets José Luis Gómez i Inma Nieto producció La Abadía Gràcia. 13 de febrer a 2 de març 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en castellà

HAROLD PINTER / XICU MASÓ Al pis de davant de casa hi vivia un senyor gran que no deia mai res i que un dia es va morir. Al cap d’unes setmanes va arribar una senyora que em va tenir tres quarts d’hora xerrant al replà per explicar-me que era la germana del senyor que s’havia mort. Té setanta-vuit anys, va sempre sola amb un carret d’anar a comprar ple d’andròmines i trastos inservibles. Molts dies la sento parlar. Hi ha dies que surt de casa seva a les quatre de la matinada, amb el carret d’anar a comprar, i diu que se’n va a Reus. Al cap d’un parell de dies, torna. Sovint perd les claus i els bombers han de saltar pel meu balcó per obrir-li la porta. Li he dit moltes vegades que faci fer una còpia de la clau i que la deixi a casa, i ella diu que aquestes claus són cares, i que ja ho farà i moltes més coses. Ja la pagaré jo, li dic. Però ella parla molt i no té temps d’escoltar. El quart cop que van venir els municipals i van avisar els bombers, aquests últims van dir que la propera vegada l’hi haurien de cobrar. Els municipals són sempre els mateixos i ja ens hem fet tots amics. Són una mica presumits però bona gent; ells no salten balcons. Ara, quan va a Reus, deixa la porta oberta, amb un munt de llibres molt variats al pas de la porta perquè no es tanqui. El que es veu per l’escletxa –trastos, brutícia i humitat–, podria ser l’espai on passés la nostra obra. Un espai que, en el text, és en un barri de Londres de començaments de la dècada dels seixanta del segle passat i on el personatge central, un sense sostre, és igual que la meva veïna del Poble Sec. Fa uns anys, un sense sostre era, per a molta gent, un personatge llunyà, estrany i, perdoneu la frivolitat, exòtic. Per a mi també ho era. Ara ja no. Ara és una certesa vertiginosament propera. Aquesta és la part fotuda del tema. La part gustosa és que Pinter en parla amb una ironia lúcida, profunda i allunyada de tòpics. Els tres personatges que apareixen a l’obra i que, inconscientment i subreptíciament, lluiten pel territori i pel poder, a mi em fan riure i em foraden al mateix temps. n Xicu Masó

L’ENCARREGAT Xicu Masó dirigeix la peça que va obrir les portes de l’èxit al dramaturg anglès Harold Pinter, Premi Nobel de Literatura 2005, i amb ella entrem de ple al ‘teatre del desconcert’.

L’ENCARREGAT de Harold Pinter direcció Xicu Masó intèrprets Lluís Marco, Carles Martínez, i Marc Rodríguez producció Teatre Lliure Espai Lliure. 20 de febrer a 16 de març 21h. (de dc. a dv.) 18h. i 21’30h. (ds.) / 18’30h. (dg.) 22q / 29q / en català

HAROLD PINTER Londres, 1930 – 2008. Dramaturg, director, poeta i activista polític. Entre les seves peces destaquen Els vells temps i Terra de ningú. Etiquetades com a “teatre de l’absurd” –iniciat per Beckett, Ionesco i Genet– parteixen sovint de situacions innocents però amenaçadores a causa de la conducta peculiar d’un personatge. El seu teatre conté un rerefons eròtic, obsessiu, de gelos i odis, i per això també s’anomena “teatre de la inseguretat”. Va rebre el Premi Nobel de Literatura 2005 per ser “Qui en les seves obres descobreix el precipici sota la irrellevància quotidiana i les forces que entren en conflicte a les habitacions tancades”. 21

WAJDI MOUAWAD Wajdi Mouawad, l’autor del cicle Le Sang des Promesses format per Litoral (1997), Incendis (2003), Boscos (2006) i Cels (2009), es planteja com podem tornar a ser nosaltres mateixos quan fa molt de temps que ja no fem servir la nostra llengua materna.

SEULS creació i direcció Wajdi Mouawad cia Au Carré de l’Hypoténuse intèrpret Wajdi Mouawad coproducció Au Carré de l’Hypoténuse-France i Abé Carré Cé Carré-Québec Montjuïc. 27 de febrer a 2 de març 20’30h. (de dj. a dv.) 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en francès

SEULS Un solo, un camí per sentir, escoltar, esperar i mirar, interpretat per ell mateix.

s diu Harwan. Libanès, ha fugit del seu país sota les bombes amb la família per anar a viure a l’exili, al Quebec. Avui, treballa en una llarga tesi sobre el director Robert Lepage, monstre sagrat del teatre quebequès. Sol al seu pis, rumia sobre el seu passat i intenta situar-se. Ja no sap gaire d’on és. A més, no aconsegueix acabar la tesi. Li vénen al cap tot de preguntes. Quin record li ha quedat dels seus anys libanesos, per exemple? L’exili no hauria de tendir a esborrar el

record d’aquesta època llunyana? És impossible no assimilar l’heroi d’aquest espectacle amb l’autor, Wajdi Mouawad, amb qui comparteix força punts en comú. Després de l’èxit de la trilogia Le Sang des promesses, Wajdi Mouawad ha triat portar-se ell mateix a escena tot sol, en aquest espectacle polifònic en què van apareixent diverses projeccions en vídeo. Una creació que s’acosta a la performance quan ja no són les paraules, sinó el cos, qui s’encarrega de la representació. n Hugues Le Tanneur

“No és el fred de l’hivern ni la falta de llum. Tampoc no és l’ombra de la mort que

WAJDI MOUAWAD Beirut, 1968. És dramaturg, director i actor. Va passar la infantesa al Líban, l’adolescència a França i la primera joventut al Quebec, on va fer els estudis teatrals abans de tornar a instal·lar-se a França. Diplomat per l’Escola Nacional d’Art Dramàtic del Canadà, del 2000 al 2004 va dirigir el teatre de Quat’Sous a Mont-real i el 2005 va fundar dues companyies de creació: Abé Carré Ce Carré al Quebec i Au carré de l’Hypoténuse a França. El 2007 va ser nomenat director artístic del teatre francès del Centre Nacional de les Arts a

Ottawa. Artista associat a la 63a. edició del Festival d’Avinyó, hi va crear i estrenar la tetralogia Le Sang des Promesses. El 2011 el van designar artista associat al Grand T – Nantes, va iniciar la gira de Seuls, va dirigir Temps, i va començar a dur a escena les set tragèdies de Sòfocles, començant per la trilogia de les dones formada per Les traquínies, Antígona i Electra. El 2012 publica les novel·les Visage retrouvé i Anima (premi Thyde Monnier de la Société des Gens de Lettres, premi Phénix de Literatura, entre d’altres). Per al 2015 prepara la integral Sòfocles.

vagareja, i encara menys la consciència d’una catàstrofe. I tampoc no hi ha cap consciència. No hi ha res. Una forma letàrgica d’indiferència. És imperceptible. Amb ben poc ja fa. Una desviació d’un grau i les coses perden el sabor. Per què llevar-te si t’has de tornar a ajeure i per què menjar si és per tornar a tenir gana i tornar a menjar i caure sense parar d’un gest a un altre, en un rumiar etern. No és res. Una esgarrifança. Algú. Podria ser qualsevol i vet aquí el dolor. I fa com tothom que, cada dia quan es desperta i es mira al mirall, pensa “podria ser qualsevol”. I la vida, com un enigma, feliç o desgraciada, la vida envescada en un temps massa lineal, com una fletxa. Podria ser qualsevol. Es podria dir de qualsevol manera. Si més no és el que ell pensa, quan li demanen el nom: “com es diu?”. – Em dic Harwan, però això no té cap importància i em podria dir de qualsevol manera, com qualsevol. És així. No és res. Harwan, un estudiant de Mont-real de vora trenta anys que és a punt de defensar la tesi, després d’un seguit d’esdeveniments profundament banals es troba tancat durant tota una nit en una sala del Museu de l’Hermitage a Sant Petersburg. La nit serà llarga. Durarà més de dos mil anys i l’arrossegarà, sense que pugui imaginar-s’ho ni un segon, al capçal del llit de la seva llengua materna, oblidada des de fa tant de temps sota les capes profundes de tot allò que ell té de múltiple. Em dic Harwan.” n Wajdi Mouawad

NEN © FREDERIC AMAT

EL LLIURE DELS

Un viatge per dins del teatre de Montjuïc seguint la gran aventura de la balena blanca que va imaginar l’escriptor nord-americà Herman Melville. Basat en diverses adaptacions de la història de Moby Dick, l’espectacle dirigit per Juan Carlos Martel compta amb les imatges i l’espai escènic de Frederic Amat. No us perdeu aquesta aventura teatral itinerant, veniu a buscar Moby Dick amb La Kompanyia! n MOBY DICK, UN VIATGE PEL TEATRE dramatúrgia Marc Artigau direcció Juan Carlos Martel Bayod imatges i espai escènic Frederic Amat cia La Kompanyia intèrprets Laura Aubert, Javier Beltran, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer producció Teatre Lliure Montjuïc. 12 de novembre a 1 de desembre durada aproximada 60 minuts / en català FUNCIONS FAMILIARS 9q / 12q 12h. i 17’30h. (ds. i dg.) FUNCIONS ESCOLARS 6q 10h. i 11’30h. (de dt. a dv.) 24

MOBY DICK, UN VIATGE PEL TEATRE © TONI VILCHES

DE 6 A 12 ANYS CICLE INICIAL, MITJÀ I SUPERIOR

Per tercer any consecutiu renovem el nostre compromís amb els més petits per fer-los accessible el teatre. EL LLIURE DELS NENS compta en aquesta edició amb tres espectacles per a infants d’entre 0 i 12 anys. Tres propostes altament atractives tant per als nens com per a les escoles. Dos anys rebent el vostre reconeixement és el millor èxit que podríem haver obtingut. Un cop més, esperem no decebre-us.

BOMBOLLAVÀ

DE 0 A 5 ANYS 1R I 2N CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

en aquest espectacle els infants fins a 5 anys són convidats a escoltar música. No es tracta de teatre musical, ni és una història o un conte que es desenvolupa. En aquesta proposta es busca el gaudi de la música compartida entre nadons i intèrprets, pares, mares i germans, avis i amics. Cada concert és una experiència d’intercanvi i de complicitat en què el descobriment de la música en viu i del silenci creen moments intensos i sorprenents. n CONCERTS PER A NADONS creació i direcció Paulo Lameiro i Carles Pedragosa intèrprets flauta Laura Xiberta, saxofon Jordi Santanach, arpa Joan Manuel Chouciño, guitarra Faló Garcia, violes Queralt Prats i Nina Sunyer, veu Alba Pujol, acordió Carles Pedragosa coproducció Teatre Lliure i EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona Espai Lliure

A partir de la idea original Concertos para Bebés del músic i pedagog portuguès Paulo Lameiro,

FUNCIONS FAMILIARS

DE 3 A 12 ANYS EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA Pep Bou, l’inconfusible senyor de les bombolles, oferirà diverses funcions per al cicle El Lliure dels nens. Ell és un veritable nen gran i el seu espectacle, amb música en directe, forma part de la programació general d’aquest any (més informació a la pàg. 16). n

22, 23, 29 i 30 de març 9q / 12q 11h. i 12h. (ds. i dg.)

BOMBOLLAVÀ creació Pep Bou Montjuïc

FUNCIONS ESCOLARS

25 a 28 de març 6q 10’30h. (de dt. a dv.)

FUNCIONS ESCOLARS

10 a 13 de desembre 6q 10’30h. (de dt. a dv.)

CONCERTS PER A NADONS

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES Contacte Mariona Montaña e-mail serveieducatiu@teatrelliure.com telèfon 932 892 770 web www.teatrelliure.com 25

FÉLIX LOPE DE VEGA / LLUÍS PASQUAL La Kompanyia s’aboca al Siglo de Oro espanyol amb la complicitat de la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Junts, i dirigits per Lluís Pasqual, aborden el Lope de Vega més líric.

EL CABALLERO DE FÉLIX LOPE DE VEGA Madrid, 1562 1635. És una de les figures centrals del Siglo de Oro espanyol i un renovador del gènere dramàtic. És autor d’una obra ingent, de la qual destaquen, entre altres, Peribáñez y el comendador de Ocaña, El caballero de Olmedo, El villano en su rincón, El castigo sin venganza, La dama boba i El perro del hortelano. El 1609 escriu l’Arte nuevo de hacer comedias en este tiempo, un tractat sobre teatre que reformula i rebat les teories exposades per Horaci a l’Epistula ad Pisones. De la regla aristotèlica de les tres unitats –d’acció, de temps i d’espai–, Lope només aconsella respectar la d’acció per afavorir la versemblança, sobretot en les peces històriques. Aconsella també barrejar tragèdia i comèdia, i regula l’ús del vers i de les estrofes segons les situacions partint les tradicions poètiques cristiana, jueva o andalusina. Els seus arguments provenen de patrimoni tradicional (cròniques, romanços, cançonetes…) i el seu estil, que destaca per la naturalitat i per proposar una franca vitalitat als personatges, es contraposa amb el de Calderón, més reflexiu i d’una elaboració tècnica més complexa.

OLMEDO

Són joves i vénen més que preparats: per entrar en Lope de Vega passaran primer per un taller de vers conduït per VICENTE FUENTES, assessor de vers de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, director del laboratori de la CNTC per a la formació dels actors joves i catedràtic del departament de veu de la RESAD de Madrid. Fuentes està considerat un dels millors especialistes en treball vocal i imparteix seminaris magistrals per tot Europa.

’any 1992 vaig dirigir El caballero de Olmedo a la Cour d’Honneur del Palau dels Papes d’Avinyó. Al peu de les altes torres de pedra, els 3.500 espectadors de cada nit es trobaven al davant d’un immens camp de blat de la Castella més daurada, amb turons suaus i fins i tot un rierol per on circulaven els actors i els cavalls...: el Lope més èpic d’El caballero de Olmedo lluïa fulgurant i poderós, el Lope popular i desvergonyit es guanyava encara els espectadors després de tres segles; però la lírica aletejava de vegades esporuguida davant les envestides d’aquesta gran metàfora sobre la intolerància, sens dubte la més potent del teatre clàssic espanyol. L’obra la vaig fer, és clar, en francès. I encara que la magnífica traducció del poeta Zéno Bianu donava fins i tot un perfum lopesc a la llengua francesa, me’n van quedar sem-

pre les ganes de poder respirar l’obra en la seva llengua original. Ara, més de vint anys després, tinc la sort de poder-ho fer. I en vint anys han passat i m’han passat moltes coses. Quan l’he tornada a llegir, quan li he posat unes altres cares i unes altres veus, més profunda encara que la metàfora he escoltat la lírica més elegant i més punyent al servei del gran poema de l’amor trencat, un amor que passa de la llum a la foscor, de la felicitat de la plenitud al dolor de l’absència. En uns temps difícils, tensos, uns temps que permeten que hi hagi homes que disposin de la vida dels altres, amb la impunitat que els dóna ser un reflex de com es comporten cada dia els poderosos de la terra. En els darrers vint anys l’espectador ens ha reclamat que ens hi apropéssim, i així ho hem fet. Segurament per por de perdre’ns l’un a l’altre per sempre més en les llunyanies de les

sales i els escenaris. Nosaltres també ens acostarem i no serem tants per funció com al 1992. Sentir bategar els cors de més a prop hauria de servir perquè la lírica, juntament amb l’èpica, també pogués volar, lliure, davant els nostres ulls. n Lluís Pasqual EL CABALLERO DE OLMEDO de Félix Lope de Vega direcció Lluís Pasqual cia La Kompanyia i Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico intèrprets Laura Aubert, Javier Beltran, Paula Blanco, José Carlos García, Pol López, Francisco Ortiz, Mima Riera, Rosa Maria Sardà, David Verdaguer i Samuel Viyuela coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico Montjuïc. 14 de març a 13 d’abril 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en castellà

I. G. MAY / M. MONTSERRAT / R. JONES L’ONADA text Ignacio García May idea i direcció Marc Montserrat Drukker basat en l’experiment real de Ron Jones intèrprets Boris Cartes, Eduard Farelo, Malcom McCarthy, Marta Ossó, Alba Ribas, Andrea Ros, Martí Salvat i Joan Sureda producció Teatre Lliure Gràcia. 20 de març a 20 d’abril 20’30h. (de dt. a dv.) 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català

La Guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes del Dr. Luther King són a totes les converses. Ron Jones és professor d’un institut i intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment:

TORNEN DOS

L’ONADA

durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari. Ells accepten, primer a desgrat i després amb un entusiasme progressiu, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones… n

LLEGIT AL TWITTER @aidapallares #lonada al teatrelliure és imprescindible. Contundent, brutal. Ens ensenya una història que espanta. Gran repartiment! @lauraPuJu Impressionant #lonada a teatrelliure recomanable 100%, amb un Eduard Farelo increïble ‫@‏‬YasminaCapo 28

L’Onada, al teatrelliure. ALTAMENT RECOMANABLE. Vibrant, intensa, penetrant, pertorbadora, “incòmoda”, dolorosa. I amb molt, molt talent! @EliPericas Un experiment controvertit, et fa pensar en allò més dolent d l’espècie humana #lonada teatrelliure Molt recomanable! @

soledadgarzon “El silencio es el crimen, el silencio es cuando tenemos fascismo” dice #RonJones, en l’onada al teatrelliure @2martt Hauria de ser obligatori anar a veure #Lonada al teatrelliure. Et fa reflexionar i et posa els pèls de punta. Brutal!

CARLO GOLDONI / LLUÍS PASQUAL

ÈXITS DE LA TEMPORADA 12/13! DURANT EL CARNAVAL, PEPITO I Salvador, amb Tomeu i Arturo (quatre feréstecs ancorats en el passat) han acordat el matrimoni dels seus fills, Llucieta i Quimet. Els dos joves no s’han vist mai i es coneixeran el dia del casament. La filla comença a intuir alguna cosa, i ells decideixen que ningú la pugui veure i que, qui la vegi, s’hi haurà de casar. No compten, però, amb l’esperit més liberal i domèstic de les dones i dels joves, que desitgen un estil de vida més obert i sincer. n

ELS FERÉSTECS de Carlo Goldoni direcció Lluís Pasqual intèrprets Laura Aubert, Andreu Benito, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pol López, Carles Martínez, Xicu Masó, Rosa Renom, Boris Ruiz i Rosa Vila producció Teatre Lliure Montjuïc. 7 de maig a 1 de juny 20’30h. (de dc. a dv.) 17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català

LA CRÍTICA HA DIT “Magnífics intèrprets, amb una vis còmica aclaparadora, capaços de treure punta de tot. Si estan tristos, emprenyats o avorrits i volen plaer en vena, corrin al Lliure.” Marcos Ordoñez, El País “Brutals i desfermats es mostren els vells carcamals, Jordi Bosch, Andreu Benito, Boris Ruiz i Xicu Masó, quatre còmics de primera divisió. Em costa d’imaginar aquests ‘feréstecs’ en temps de calma i prosperitat. Avui, en canvi, no poden ser més idonis.” Joan Anton Benach, La Vanguardia “Lluís Pasqual s’ha superat. Una peça que fa posar el públic dret. Bravo.” Jose Carlos Sorribes, El Periódico “Quin espectacle més agut, crític, divertit i perfecte en totes les seves dimensions! Quines grans interpretacions! Quina perfecció de moviments escènics!” María José Ragué, El Mundo “Un repartiment de luxe es lliura en tot moment al desvari, en la composició d’uns caràcters tan grotescos com deliciosos.” Begoña Barrena, El País

“¿Pitarra...? No, Goldoni! ¿Goldoni..? No, Pasqual! Quina aposta més arriscada, descarada, sense complexos i més ben aconseguida!” Andreu Sotorra, Clip de teatre “Aquests feréstecs són una autèntica joia teatral! Els omplirà d’alegria, d’una cosa intangible i benefactora que només té el gran teatre. No s’ho perdin. Per favor.” Santi Fondevila, Ara

ELS FERÉSTECS

SAMUEL BECKETT / SERGI BELBEL

Emma Vilarasau es posa sota les ordres de Sergi Belbel per ser Winnie, el personatge de Beckett que potser expressa millor la tenacitat vital davant la fragilitat i el pas del temps.

ELS DIES FELIÇOS SAMUEL BECKETT Dublín, 1906 París, 1989. Dramaturg, novel·lista i poeta. Beckett és sens dubte un dels autors cabdals del segle xx. Amic i col·laborador de James Joyce durant els primers anys, la seva obra es veurà inevitablement influenciada pel trauma col·lectiu de la Segona Guerra Mundial. Beckett inicia un camí cap a l’experimentalisme literari, el minimalisme, la desconstrucció del llenguatge i dels llocs comuns de la literatura. Un pessimisme ple d’un gran sentit de l’humor inunda els seus escrits. De l’obra narrativa destaquen Molloy (1951), Malone mor (1951) i L’innombrable (1953). El seu teatre porta al zenit l’anomenat ‘teatre de l’absurd’ amb peces com Tot esperant Godot (1952), Fi de partida (1957), o Els dies feliços (1960). Bona part de la seva producció literària posterior al 1945 va ser escrita en francès. El 1969 va rebre el Premi Nobel de Literatura i després va reduir la seva producció literària i va experimentar amb la televisió i el cinema. 30

QUAN L’EMMA VILARASAU EM VA demanar si em vindria de gust dirigir Oh les beaux jours de Beckett amb ella en el paper protagonista, no m’ho vaig rumiar dues vegades. En primer lloc, per l’Emma. Que una actriu amb la seva trajectòria vulgui interpretar un dels personatges femenins més emblemàtics i arriscats del teatre modern diu molt d’ella, de la seva valentia i de la seva força. En segon lloc, perquè per a mi representa, una mica, tornar als orígens. Beckett és per a mi (com per a molts d’altres) un referent inqüestionable de la dramatúrgia contemporània, o “l’últim clàssic”, com afirma algú. La petita història d’aquesta dona poderosa,

ELS DIES FELIÇOS de Samuel Beckett direcció Sergi Belbel intèrprets Emma Vilarasau (resta de repartiment en curs) producció Teatre Lliure Gràcia. 15 de maig a 15 de juny 20’30h. (de dt. a dv.) 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q / en català

optimista, vital, malgrat estar empresonada primer fins a la cintura i després fins al coll dins una muntanyeta de terra, és commovedora. La seva relació amb el seu marit, Willie, ens entendreix i ens inquieta. Com els grans clàssics de la història, l’obra canvia i millora amb el pas del temps. Els dies feliços és un d’aquells textos per a ser representat cada cinc o deu anys, i adquireix cada vegada significats nous i imprevisibles. Avui dia, amb la profunda crisi que estem vivint, cada vegada trobem més “Winnies” i “Willies”, –personatges desposseïts, desarrelats, desnonats, però ben visibles– als nostres carrers, als parcs, a les places, als caixers automàtics... La grandesa de Beckett va consistir a mostrar la immensa humanitat dels personatges, la lluita per aconseguir un món millor, malgrat l’adversitat inqüestionable de l’entorn, un desert pelat i inhòspit, sense vida. I tot plegat a través de petits gestos, petites frases, minúsculs moviments, pauses inquietants i un gran sentit de l’humor, un estil que abans anomenaven absurd i que ara, amb el temps, ha acabat adquirint un sentit absolutament revelador. n Sergi Belbel

BERNARDO ATXAGA / FERNANDO BERNUÉS El David i el Joseba són amics des de la infantesa. Amb prou feines han deixat de ser uns nens quan el David descobreix el col·laboracionisme del seu pare amb els nacionals durant la Guerra Civil. Fascinats pel descobriment de la lluita antifranquista, decideixen, per motius ideològics l’un i emocionals l’altre, militar a la incipient ETA del principi dels anys 70. Després d’un període curt i poc encertat de lluita clandestina, arriba l’exili

a França. Poc després, el desencant del David i, després de l’abandonament, la traïció a l’amic i al col·lectiu. Quan surt de la presó, com un empestat entre els seus, el David se’n va a Amèrica per començar una nova vida. Trenta anys després, a punt de morir al seu ranxo de Califòrnia, havent viscut per fi feliç, rep la visita del Joseba, que ve a passar-li comptes del passat. El fill de l’acordionista s’haurà d’enfrontar als fantasmes dels quals va voler fugir. n

EL HIJO DEL ACORDEONISTA de Bernardo Atxaga adaptació Patxo Telleria direcció Fernando Bernués intèrprets Joseba Apaolaza, Mattin Apaolaza, Aitor Beltrán, Mireia Gabilondo, Amancay Gaztañaga, Asier Hernández, Mikel Losada, Anke Moll, David Pinilla, Iñaki Rikarte, Vito Rogado, Iñaki Salvador, Mikel Telleria, Patxo Telleria veu en off Iñaki Beraetxe, Forki coproducció Tanttaka Teatroa, Teatro Arriaga (Bilbao), Teatro Principal (Vitòria), Teatro Victoria Eugenia (Sant Sebastià) Montjuïc. 11 a 15 de juny 20’30h. (de dc. a dv.) 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q en castellà i en euskera

EL HIJO DEL ACORDEONISTA

HÉLÈNE CINQUE

LA RONDE DE NUIT LA RONDE DE NUIT de Le Théâtre Aftaab, en voyage direcció Hélène Cinque a partir d’una proposta d’Ariane Mnouchkine intèrprets Haroon Amani, Aref Banuhar, Taher Baig, Saboor Dilawar, Mujtafa Habibi, Mustaja Habibi, Sayed Ahmad Hashimi, Farid Ahmad Joya, Shafiq Kohi, Asif Mawdudi, Wioletta Michalczuk, Caroline Panzera, Ghulam Reza Rajabi, Omid Rawendah, Shohreh Sabaghy, Harold Savary i Wajma Tota Khil coproducció Théâtre du Soleil i Théâtre Nanterre-Amandiers Montjuïc. 19 a 22 de juny 20’30h. (dj. i dv.) / 21h. (ds.) / 18h. (dg.) 22q / 29q espectacle en francès i en dàric sobretitulat en català

Un immigrant afganès fa de vigilant en un teatre. Una nit de molt de fred, una colla de companys seus, també immigrants, s’hi aixopluguen. Mentre dormen, els seus somnis revelaran anhels i pors. 32

SÍ, JA N’HEM PARLAT. N’HEM PARLAT molt. Ja n’hem explicat un episodi, una part, però és només una part petita. Vosaltres potser n’heu sentit moltes, però nosaltres no, no n’hem parlat prou. Finalment ens pesa al cor aquest dolor que ha durat una història i que encara dura. No, no n’hem parlat prou. Encara hi ha alguna cosa que ens pesa al cor i encara hem de parlar, explicar, compartir, alleujar-nos el cor i fer sentir que ja n’hem tingut prou, que també nosaltres voldríem, molt més del que creieu, no haver de deixar la nostra terra: emigrar. No és fàcil emigrar, no gens... no és fàcil trobar-se en terres desconegudes on no tens ni la més remota idea de què et pot

passar... No és fàcil llançar-se al mar sense saber el destí, sense saber nedar. Però malgrat tot ho fem. Sí, ho fem quan ens veiem privats de la nostra terra, de la pàtria, de la cultura, de la identitat, de nosaltres mateixos, de la nostra vida, de la nostra ànima, de la llibertat de la qual es parla tant però només en teoria. Sí, voldríem parlar-ne, d’aquesta història. Alguns de nosaltres l’han explicada en llibres, pel·lícules, d’altres només en els seus relats d’asil. Nosaltres provem d’explicar-vos-la d’una altra manera. Intentem fer-la pujar a l’escenari sagrat del teatre. Avui la nostra terra santa és l’escenari, el nostre refugi és el teatre. n Mahmood Sharifi

La companyia nascuda dels tallers que Ariadne Mnouchkine ha fet a l’Afganistan des del 2005 parla de l’emigració en primera persona.

JORDI CASANOVAS

UNA SÈRIE DE TEATRE PER QUÈ UNA SÈRIE?

Jordi Casanovas, director resident del Lliure aquesta temporada, ens proposa durant els mesos d’abril i maig un espectacle seriat que promet emocions fortes.

Perquè en un moment com el d’ara, amb tants motius per escriure, temes per plantejar i preguntes per fer-se, em sembla insuficient incloure tot el que em preocupa o m’interessa en una sola obra de teatre sense fer-la patir de gegantisme. Perquè, per sort o per desgràcia, alguns dels meus últims textos han estat atrapats per la realitat, quan el que jo m’havia plantejat a l’inici encara era una hipòtesi molt remota, i una sèrie em permet evitar l’accident. Perquè només una sèrie de teatre pot ser més efímera que el teatre. Perquè volem convertir l’Espai Lliure en una espai de festa i debat. Perquè ens agraden les sèries i ens han ensenyat a seguir múltiples trames i històries complexes. Perquè tenim ganes de reinventar això nostre del teatre. I perquè la nostra feina, crec, ha de ser engegar idees que generin al cap dels altres idees noves que ells posaran en marxa. n Jordi Casanovas

FORA D’HORES Un altre èxit de la temporada passada: el monòleg interpretat per Pol López sobre la història d’un nen salvatge urbà al Moscou de l’era Putin. La caiguda del sistema ha abocat milers de persones al carrer, i l’Ivan acaba vivint durant dos anys amb un grup de gossos salvatges. Premi de la Crítica Serra d’Or 2013 al millor espectacle. n

de Hattie Naylor direcció Pau Carrió intèrpret Pol López producció Teatre Lliure Gràcia. 22 de novembre 23h. / 15q / en català

IVAN I ELS GOSSOS

Dos homes, farts que la vida els tracti malament, i sobretot el sexe contrari, decideixen exposar els sentiments més íntims en veu alta sense cap pudor. Una visió masclista del desamor d’uns perdedors que van enfilant pensaments mordaços i s’ho carreguen tot, inclosos ells mateixos i la seva masculinitat. Tot això, enmig d’una amalgama de boniques melodies a mida d’aquest concepte estètic tan elevat, entre el teatre, el vodevil i la comicitat més absurda i amb una filosofia nocturna només apta per a escollits. n creació, direcció i interpretació Oscar Machancoses i David Verdaguer producció La Bacanal Gràcia. 13 de desembre 23h. / 15q / en castellà

DOS MACHOS VERDES FRITOS

Un monòleg còmic... perdó: una ‘conferència rigorosa’ recomanada a tothom que vulgui deixar de fumar... i també a qui no ho vulgui. I als metges. I als pares amb filles en edat de casar. I als marits amb dones autoritàries. I als estudiosos de química orgànica, de botànica i de música. I als pares de família nombrosa. I a qui pensa formar-ne una. I a qui pateix la crisi... I a tothom que vulgui gaudir d’una de les millors peces còmiques breus de Txékhov. n

d’Anton Txékhov versió i direcció Francesc Cerro-Ferran intèrpret Xavier Graset i Forasté Gràcia. 24 de gener 23h. / 15q / en català

SOBRE ELS DANYS DEL TABAC... I LES OSTRES

Hi ha funcions que només es poden fer en dates especials. I n’hi ha que no es poden fer si no és en hores golfes. Petits diamants escènics que demanen un espai i un temps particular per brillar amb tot el seu esplendor i que és, en qualsevol cas, sempre fora d’hores. Per donar-los cabuda, obrim un cicle amb noms com Sara Baras, Pol López, Rosa Novell, Xavier Graset, Alberto San Juan, La Bacanal o Asier Etxeandia. I, durant la temporada, esperem que en vagin sent cada cop més.

Sóc capitalista. El meu banc especula amb aliments. Tinc assegurança mèdica privada i la llum contractada amb una empresa que roba als seus clients per obtenir el màxim benefici. Quan treballo, cobro el sou més alt possible, sense preocupar-me de què cobren i en quines condicions treballen els meus companys. Puc ajudar un amic amb diners, però no si he de baixar de nivell de vida. Vull preservar les meves propietats. La nostra societat és injusta fins a la crueltat. M’agradaria que canviés, però no estic disposat a perdre tot allò que he aconseguit acumular. Parlo molt seriosament. n creació, direcció i interpretació Alberto San Juan Gràcia. 7 de febrer 23h. / 15q / en castellà

AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL

El Lliure se suma a la commemoració de l’Any Carmen Amaya amb un espectacle conduït per la ballarina Sara Baras. En escena es durà a terme una classe de flamenc, en la qual Baras ensenyarà als espectadors com es balla cada palo, i els seus ballarins en faran una demostració. Després de la lliçó, podrem contemplar com els duia a la pràctica la figura més importants de la mitologia del flamenc: Carmen Amaya. Amb la col·laboració de l'Aula de Flamenc de l’Institut del Teatre. n 15q en castellà

UNA LLIÇÓ DE FLAMENC AMB SARA BARAS

La trobada entre Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez ha fet néixer El Intérprete, un viatge musical a través d’aquelles cançons i intèrprets dramàtics i solitaris que avui formen part de les nostres vides, i de les de molts altres abans de nosaltres. Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie, Rolling Stones… n dramatúrgia Álvaro Tato / direcció Álvaro Tato, Lautaro Perotti i Santiago Marín / direcció musical Tao Gutiérrez intèrpret Asier Etxeandia / percussió i electrònica Tao Gutiérrez / piano Gherardo Catanzaro / contrabaix Enrico Barbaro / veu en off Ramón Langa / producció Factoría Madre Constriktor 15q / en castellà

EL INTÉRPRETE 35

AIXOPLUC

Va sorgir l’any passat com una necessitat no premeditada, i en poc temps, a una gran velocitat, va prendre una forma molt més completa del que ens haguéssim pensat mai. El projecte AIXOPLUC, que en una sola temporada va acollir quinze companyies, ja té entitat pròpia i de moment, durant el 2013/2014, acull tres espectacles. Si la necessitat continua sent urgència, veniu a aixoplugar-vos a l’Espai Lliure. Us hi rebrem amb molt de gust.

ORGIA

DE QUAN SOMIAVA

Tres noies joves participen en una orgia amb gent de la seva edat. Han anat a passar un cap de setmana en una casa fora de la ciutat. Al lavabo troben el refugi per reflexionar sobre per què han decidit assistir a aquesta festa sexual. El despit, la recerca de companyia, la venjança o simplement la diversió són alguns dels seus motius. Un malentès en relació a la identitat d’un dels assistents originarà una cacera de bruixes. La sospita s’instal·larà a l’ambient. La llibertat es tornarà coacció. I potser aquí una de les tres joves trobarà l’amor. n

De quan somiava és la història tragicòmica d’una actriu soltera aturada que no la truquen ni per feina. Compartirem amb ella una mena de dia a dia que ens farà descobrir les seves vivències, pensaments i escrits. Veurem com ella tenia i té somnis de feina, d’amor i de futur que no s’adiuen amb la vida que viu. D’aquí que escrigui molt i que, de tant en tant, canti a viva veu cançons d’Eurovisión per alliberar-se. Perquè un “chute” eurovisiu, mal no n’hi pot fer. n

ORGIA de The Mamzelles dramatúrgia i direcció Àlex Mañas intèrprets Paula Malia / Bàrbara Mestanza / Paula Ribó producció The Mamzelles Teatre Espai Lliure. 13 a 29 de setembre en català

Consulteu horaris i preus de cada espectacle a www.teatrelliure.com 36

DE QUAN SOMIAVA MONÒLEG TRAGICÒMIC A QUATRE VEUS EUROVISIVES D’UNA ACTRIU SOLTERA ATURADA autoria i direcció Jordi Prat i Coll intèrprets Màrcia Cisteró, Sara Espígul, Berta Giraut i Fiona Rycroft producció Lady lady amb la col·laboració de La fantàstica Espai Lliure. 11 a 27 d’octubre en català

informació i contacte: www.clowns.org / 933248420 / psf@clowns.org

Un any més Pallassos Sense Fronteres manté la seva residència al Teatre Lliure de Montjuïc. La cessió de l’espai que ens fa el Lliure ens ajuda, i molt, a continuar amb la nostra tasca de compartir somriures amb qui més ho necessita, arreu del món però també a casa. Hölderlin va dir “Allò que perdura ho funden els poetes” i Pallassos sense Fronteres n’és una prova tangible a casa nostra, disseminada ja arreu del món, amb la garantia d’eterna durada que correspon a l’instant d’un sol somriure. Continuarem treballant plegats perquè el somriure ens acompanyi sempre!

AFTERPLAY

CONAN

Hi ha trobades que són màgiques. La casualitat d’un encontre ens pot portar a fer un canvi a la nostra vida. Quantes vegades hem desaprofitat les oportunitats d’una ocasió inesperada? Segur que tots podem fer memòria d’alguna d’aquestes ocasions insòlites en el nostre passat i ens lamentem d’haver-la desaprofitat o ens sentim satisfets d’haver-ne tret profit? Aquesta obra és la dissecció subtil i profunda de la coincidència d’aquests dos personatges en un espai i el seu viatge interior. Quantes coses deixem de dir? Quantes coses ens passen pel pensament? L’eufòria que la trobada ens aporta, els hàbits de defensa que inconscientment utilitzem per amagar les pors que paralitzen la comunicació. La por a mostrar-se, a sincerar-se, a reconèixer els fracassos i les petites ficcions de cada dia per sobreviure. n Imma Colomer

Conan és un viatge de doble sentit. Una història basada en fets reals sobre la vida d’un actor i director de cinema famós que a dia d’avui no passa pel seu millor moment. Fa pocs mesos, el seu darrer projecte es va suspendre per desavinences amb un guionista. Aquest, al cap de poc temps, va publicar als mitjans una carta oberta on relatava tota una sèrie d’episodis dramàtics, alhora que grotescos, ocorreguts durant el procés de treball i convivència que van passar plegats. Els episodis eren, majoritàriament, atacs d’ira brutals i arbitraris que podien dirigir-se contra qualsevol cosa o persona. Conan neix de l’interès per entendre millor certes interioritats de les persones: del que pensen els altres de nosaltres i del que pensem cadascú de nosaltres mateixos. n

AFTERPLAY de Brian Frield direcció Imma Colomer intèrprets Pep Ferrer i Fina Rius coproducció Mola Produccions i CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa Espai Lliure. 30 d’octubre a 17 de novembre / en català

CONAN de Jan Vilanova Claudín direcció María Ache intèrprets Will Keen i Pau Roca producció Sixto Paz Produccions Espai Lliure. 5 a 22 de juny en castellà 37

SERVEI EDUCATIU Des del Servei Educatiu un any més volem apropar les arts escèniques als alumnes a partir de la relectura dels clàssics i el compromís amb la creació contemporània, amb una programació oberta. Volem donar les bases als joves per tal que es creïn la seva pròpia mirada, perquè esdevinguin espectadors crítics. Els convidem a reflexionar sobre la societat en què vivim apropant-los a les arts escèniques d’una forma educativa i lúdica alhora.

UN TEATRE D’ART PER A TOTHOM. També per a la comunitat educativa hi ha un ampli ventall de propostes que s’adeqüen als diversos públics: des dels espectacles adreçats a grups d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat, fins a les propostes d’activitats educatives que complementen les arts escèniques.

ESPECTACLES RECOMANATS PEL SERVEI EDUCATIU LA REVOLUCIÓ NO SERÁ TUITEJADA

EL CABALLERO DE OLMEDO

creació i direcció Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua / La Kompanyia Gràcia. 3 a 27 d’octubre

de Félix Lope de Vega direcció Lluís Pasqual La Kompanyia + Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico Montjuïc. 14 de març a 13 d’abril

À LA VILLE DE... BARCELONA creació i direcció Joan Ollé Montjuïc. 10 d’octubre a 3 de novembre

JO MAI creació i direcció Iván Morales Gràcia. 15 de gener a 2 de febrer

UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen versió i direcció Miguel del Arco Montjuïc. 23 de gener a 16 de febrer

L’ENCARREGAT de Harold Pinter direcció Xicu Masó Espai Lliure. 20 de febrer a 16 de març

L’ONADA text d’Ignacio García May idea i direcció Marc Montserrat Drukker basat en l’experiment real de Ron Jones Gràcia. 20 de març a 20 d’abril

ELS FERÉSTECS de Carlo Goldoni direcció Lluís Pasqual Montjuïc. 7 de maig a 1 de juny

ELS DIES FELIÇOS de Samuel Beckett direcció Sergi Belbel Gràcia. 15 de maig a 15 de juny

Consulteu les fitxes pedagògiques dels espectacles al nostre web. www.teatrelliure.com

EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURA

Apropa Cultura és un programa socioeducatiu que, des de la temporada 2011/12, ofereixen alguns equipaments culturals als usuaris de centres socials, persones en situació de desigualtat, discriminació, vulnerabilitat i en risc d’exclusió social. El programa ofereix la possibilitat d’assistir de forma accessible a la programació habitual de música, teatre i dansa. A més, després d’una primera edició que va comptar amb la suma d’esforços de L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure, aquest any es torna a proposar el curs Educa amb l’art, adreçat a educadors socials. El curs vol afavorir la presència del teatre, la música i la dansa en la vida quotidiana d’aquestes persones i col·lectius. Al llarg del curs es tractarà l’art com a eina de comunicació, segons les característiques pròpies, específiques i diverses de cadascuna d’aquestes arts. Més informació www.apropacultura.cat

ED MÉS INFORMACIÓ I RESERVES

Contacte Mariona Montaña e-mail serveieducatiu@teatrelliure.com telèfon 932 892 770 web www.teatrelliure.com

II JORNADES JOVES DE CREACIÓ ARTÍSTICA | TEATRE

En col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), el Lliure acollirà a finals de maig les II Jornades de Creació Artística | Teatre, en les quals 25 grups d’estudiants de secundària i batxillerat presentaran les seves propostes escèniques. Les Jornades són un espai per donar a conèixer un elevat nombre de creacions artístiques i noves manifestacions culturals realitzades per l’alumnat dels centres educatius de la ciutat. Els estudiants tenen la possibilitat de gaudir de les instal·lacions i de treballar amb els professionals del Lliure, i endinsar-se en la creació artística i cultural.

ACTIVITATS PER A EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA PETITS ITINERARIS TEATRALS Descobrirem què s’amaga darrera les bambolines, farem un recorregut per les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc amb una explicació històrica i assistirem a una funció. Vine a veure el teatre per dins! A qui va dirigida? Educació infantil i primària (cicle inicial, mitjà i superior). Nombre màxim d’assistents per torn 25 alumnes. Horari Matins, en hores convingudes (abans o després de la funció). Durada aproximada 30 min. Preu 1Q per alumne. * La visita és una activitat complementària a l’assistència a l’espectacle.

ACTIVITATS PER A SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Les activitats educatives contribueixen a formar els alumnes com a alguna cosa més que «bons espectadors» i proposa les primeres llavors per al diàleg, l’associació d’idees, l’esperit crític, el debat, l’empatia i la capacitat d’expressar-se.

EL LLIURE VA A LES AULES n PREPARA’T PER A LA FUNCIÓ

Es realitza una sessió preparatòria de l’obra als centres d’ensenyament, a càrrec de la responsable del Servei Educatiu. L’activitat consta de dues parts: una breu explicació de la història del Lliure i una de l’obra que els alumnes vindran a veure, a partir del text de l’autor, dels personatges o de l’escenografia, utilitzant material gràfic i/o audiovisual de suport. A qui va dirigida? Educació secundària obligatòria. 1r. i 2n. cicle (12-14 i 14-16 anys) i Batxillerat (16-18 anys) de la ciutat de Barcelona. Nombre màxim d’assistents per torn Grup classe (25 persones). Horari En hores convingudes (de dilluns a divendres al matí). Durada aproximada 1h. Preu Gratuït. * El professor/a s’ha de quedar a l’aula durant l’activitat.

VISITA AL TEATRE LLIURE n ITINERARIS TEATRALS Es

fa una visita guiada a les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc, amb una explicació històrica del teatre i de l’edifici, es coneixen els diversos espais i s’assisteix a una funció. n TROBADES TEATRALS A LA CARTA Es fa una visita guiada a les instal·lacions del teatre, amb una explicació històrica inclosa, que s’acaba amb una trobada amb algun professional de l’escena (director, intèrpret, escenògraf, tècnic) que explica detalladament quin és el seu paper al món teatral i en concret al Lliure. Les Trobades s’acaben definint amb el professorat en funció de les necessitats i de l’espectacle en curs. A qui van dirigides? Educació secundària obligatòria. 1r i 2n cicle (12-14 i 14-16 anys) i Batxillerat (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn De 25 a 30 persones. Horari En hores convingudes (pels Itineraris, abans de la funció) Durada aproximada 1h. Preus Itineraris 1Q per alumne. Trobades 3Q per alumne. * La visita és una activitat complementària a l’assistència a l’espectacle.

El BAR EL LLIURE us ofereix servei de bar abans i després de les funcions, i sessions lounge el divendres i el dissabte fins a les 02’00h. de la matinada. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte, hamburgueses, i carta de gin tònics!

n n n n

obert cada dia a partir de les 18h. cuina oberta fins a les 00’00h. divendres i dissabte tanquem a les 03’00h. tancat el dilluns i el diumenge sense funció

Bar El Lliure Carrer Montseny, 47 Reserves al 93 237 12 43 / 4teamlliure@gmail.com

4team

CARRER MONTSENY, 47. 08012 BARCELONA contacte 932 387 625 (dies de funció a partir de les 16h.)

n n

SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funció LOCAL ADAPTAT Accés per minusvàlids / Sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva Espai equipat amb

WIFI

Carrer Montsen

Plaça del Sol

Carrer de la Perla

Plaça de la Revolució

Travessera

Carrer Siracusa

Plaça de la Virreina

de Gràcia

let

Metro Bus

Línia 3 (Fontana) Gran de Gràcia: 22, 24, 28, 87, 114, N4 Torrent de l’Olla: 39, 114 Bicing Gran de Gràcia / Fontana, Canó / Plaça del Sol Pàrquing Plaça del Sol, 5 / Carrer Siracusa, 39 (preus especials)

Plaça del Diamant

Plaça d’Anna Frank

Carrer Gran de Gràcia

Carrer d’Astúries

L3 Fontana

COM ARRIBAR-HI

Carrer del Torrent d’en Vida

LLIURE DE GRÀCIA

HORARIS

Carrer Torrijos

Restaurant regentat per

GRÀCIA

Carrer del Torrent de l’Olla

BAR EL LLIURE

RESTAURANT EL LLIURE Al RESTAURANT EL LLIURE hi trobareu servei de cafeteria i de restauració. Us ofereix una cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per esmorzar, dinar o sopar abans o després de les funcions.

MONTJUÏC

HORARIS n n

de dilluns a divendres de les 10h. a les 17h. els dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de l’última funció.

Restaurant El Lliure Passeig de Santa Madrona, 40-46 Reserves al 663 762 035 / sifo@sifo.es

Restaurant regentat per

LLIURE DE MONTJUÏC

PASSEIG DE SANTA MADRONA, 40-46. 08038 BARCELONA contacte 932 892 770 info@teatrelliure.com

COM ARRIBAR-HI n n

n n n

Metro Bus

Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec) Plaça Espanya: 9, 13, 27, 37, 50, 91, 109, 165, N0, N1, N2, N13, N15, N53, EA, EN, H12, D20, V7 carrers Lleida, França Xica i Pg. de Santa Madrona: 55, 121 FGC Plaça Espanya Bicing França Xica / Ricart, Rius i Taulet / Lleida Pàrquings Pl. Margarida Xirgu: des d’1 hora abans fins a 2 hores després de les funcions (gratuït) Av. Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 (preus especials)

SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funció LOCAL ADAPTAT Accés per minusvàlids / Sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva Espai equipat amb

WIFI 41

ABONAMENTS 13/14

Ja som gairebé 2.000 abonats i per agrair la vostra confiança, rebaixem el preu dels abonaments. Aconseguiu les millors condicions i més avantatges amb la modalitat que escolliu! ABONAMENTS ESPECTADOR 10 i 20 n

n n n

10 o 20 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la sala sense passar per taquilla! Opció de reserva d’entrades per email o telèfon: modifiqueu o anuleu la vostra reserva fins a 48 hores abans de la funció. Invitacions a assaigs amb públic. Descompte del 15% en entrades addicionals. Descomptes al TNC, Mercat de les Flors, Festival Grec i en altres teatres.

PASSI 4 i PASSI -25 n

4 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la sala sense passar per taquilla!

Més informació i venda www.teatrelliure.com 42

MÉS ABONATS, MÉS AVANTATGES BENVINGUTS A L’ASSOCIACIÓ D’ESPECTADORS DEL LLIURE! Més enllà dels avantatges que ofereixen tots els abonaments del Lliure, només pel fet d’adquirir un dels Abonaments Espectador (10 o 20) esdevindreu membres de l’ASSOCIACIÓ D’ESPECTADORS DEL TEATRE LLIURE, una entitat formada per amants del Teatre i seguidors del Lliure en particular que des de fa 25 anys viuen i alimenten la seva passió en estreta col·laboració amb el Teatre Lliure. Ser membres de l’Associació d’Espectadors us dóna la possibilitat de participar activament en totes les activitats organitzades per l’Associació d’Espectadors al llarg de la temporada (lectures, xerrades, sortides a altres teatres, viatges a Festivals Internacionals, etc.). Participa-hi! Segueix-nos al facebook.com/espectadorslliure

PREUS I VENDA D’ENTRADES TARIFA

TARIFA

29q

PREU TAQUILLA

22q

DIA DE L’ESPECTADOR dimarts, dimecres i dissabte tarda

Espectacles Tarifa A Recordant la Fedra (pàg. 6) Un trozo invisible... (pàg. 7) La revolució no serà... (pàg. 8) À la ville de... (pàg. 10) El policía de las ratas (pàg. 12) Adiós a la infancia... (pàg. 15) Un enemic del poble (pàg. 18) Recortes (pàg. 17) El principito (pàg. 20) L’encarregat (pàg. 21) Seuls (pàg. 22) El caballero de... (pàg. 26) L’onada (pàg. 28) Els feréstecs (pàg. 29) Els dies feliços (pàg. 30) El hijo del... (pàg. 31) La ronde de nuit (pàg. 32) Bombollavà * (pàg. 14 i 25)

* Menors de 14 anys: 9 q

TARIFA

EL LLIURE DELS NENS

22q

12q

18q

nens

Espectacles Tarifa B Marry me a little (pàg. 13) Jo mai (pàg. 16) Una sèrie de teatre (pàg. 33)

adults

TARIFA

FORA D’HORES

15q

9q Espectacles Tarifa El Lliure dels nens Moby Dick, un viatge... (pàg. 24) Concert per a nadons (pàg. 25)

AMB DESCOMPTE tarifes A i B, excepte dies de l’espectador

15%

carnet jove, +25 estudiants, menors de 14 anys, jubilats targeta rosa, aturats, persones amb disminució, families nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TRESC, Biblioteques i Teatres comarcals

20%

grups a partir de 15 persones

Espectacles Tarifa Fora d’hores (pàg. 34) Ivan i els gossos Dos machos verdes... Sobre els danys... Autorretrato de un... Una lliçó de flamenc amb... El intérprete Rosa Novell

VENDA D’ENTRADES PER INTERNET

ALTRES PUNTS DE VENDA D’ENTRADES

www.teatrelliure.com Amb el sistema de venda per internet podeu comprar i imprimir les vostres entrades amb la màxima seguretat, total comoditat i sense cap despesa de gestió addicional! Registreu-vos com a usuaris i adquiriu ja les vostres entrades per a qualsevol espectacle!

Taquilla de Montjuïc (plaça Margarida Xirgu) feiners de 9 a 20h. Taquilla de Gràcia (els dies de funció) els dies de funció des de les 17h. i fins que comenci la funció. ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia. Taquilla de Montjuïc (Sala Fabià Puigserver, els dies de funció) des de 3 hores abans / diumenges i festius, des de 2 hores abans.ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia. A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’ (Rambla 99)

VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON * 902 106 369, de dilluns a divendres de 10 a 20h.

* la venda per telèfon té un cost addicional per gestió

PREUS D’ABONAMENTS ABONAMENT ESPECTADOR 20

ABONAMENT ESPECTADOR 10

PASSI 4

PASSI -25

n n

20 entrades màxim 2 entrades per espectacle 10 entrades màxim 2 entrades per espectacle

4 entrades n màxim 2 entrades per espectacle n

n n

4 entrades màxim 2 entrades per espectacle

320 q 175 q 78 q 56 q

16 q l’entrada

17’5 q l’entrada

19’5 q l’entrada

14 q l’entrada

FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL! Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure per INTERNET (www.teatrelliure.com), CORREU ELECTRÒNIC (info@teatrelliure.com), TELÈFON (932 289 748) o directament a les TAQUILLES del Lliure de Montjuïc i del Lliure de Gràcia. Us esperem al Lliure!

Amb l’Abonament Voyage, inclòs a l’Abonament Espectador, viatgeu i gaudiu durant la temporada cultural 2013/2014 de preus de preferència als teatres de Tolosa, Montpeller, Perpinyà i Girona/Salt! (més informació a www.teatrelliure.com)

una inciativa de

inclòs a l’Abonament Espectador!

Les funcions i espectacles inclosos als abonaments poden tenir algun canvi en el transcurs de la temporada. Un cop adquirits, els abonaments no es poden canviar ni retornar. En cas que, per causes de força major, es cancel·lés alguna funció o espectacle, les entrades adquirides amb l’abonament seran retornades per poder ser utilitzades en qualsevol altre espectacle disponible de la temporada vigent.

LES FUNCIONS DIA A DIA SETEMBRE 13 MONTJUÏC

OCTUBRE 13 GRÀCIA

MONTJUÏC

NOVEMBRE 13 GRÀCIA

DESEMBRE 13

MONTJUÏC

GRÀCIA

MONTJUÏC

Dv. 1 À la ville de... / 20’30h.

El policía de las ratas / 20’30h.

Dg. 1 Marry Me a Little / 18’30h.

Dg. 1

Dt. 1

Dl. 2

Dc. 2

Ds. 2 À la ville de... / 17’30h. i 21h.

El policía de... / 17’30h. i 21h.

Dl. 2

Dt. 3

Dj. 3

La revolució... / 20’30h.

Dg. 3 À la ville de... / 18h.

El policía de las ratas / 18h.

Dt. 3

Dc. 4

Dv. 4

La revolució... / 20’30h.

Dl. 4

Dj. 5

Ds. 5

La revolució... / 17’30h. i 21h.

Dt. 5

Dg. 6

La revolució... / 18h.

Dc. 6

El policía de las ratas / 20’30h.

Dv. 6 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Dv. 6

La violación de Lucrecia /

Dc. 4 Bombollavà 20’30h. Marry...21h Dj. 5 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Ds. 7 Recordant la Fedra / 21h.

Dl. 7

Dj. 7

El policía de las ratas / 20’30h.

Ds. 7 Bomb... 18h. / Marry 17’30h. i 21h

Dg. 8

Dt. 8

Dv. 8

El policía de las ratas / 20’30h.

Dg. 8 Bomb... 18h. / Marry... 18’30h.

Dl. 9

Dc. 9

La revolució... / 20’30h.

Ds. 9

El policía de... / 17’30h. i 21h.

Dl. 9

Dt. 10

Dj. 10 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dg. 10

El policía de las ratas / 18h.

Dt. 10 Bombollavà / 20’30h.

Dc. 11

Dv. 11 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dl. 11

Dj. 12 Un trozo invisible... / 20’30h.

Ds. 12 À la ville de... / 17’30h. i 21h.

La revolució... / 17’30h. i 21h.

Dt. 12

Dv. 13 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dg. 13 À la ville de... / 18h.

La revolució... / 18h.

Dc. 13

El policía de las ratas / 20’30h.

Dv. 13 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Ds. 14 Un trozo invisible... / 21h.

Dl. 14

Dj. 14

El policía de las ratas / 20’30h.

Ds. 14 Bomb... 18h. / Marry 17’30h. i 21h

Dg. 15 Un trozo invisible... / 18h.

Dt. 15

Dv. 15

El policía de las ratas / 20’30h.

Dg. 15 Bomb... 18h. / Marry... 18’30h.

Dl. 16

Dc. 16 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Ds. 16

El policía de... / 17’30h. i 21h.

Dl. 16

Dt. 17 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dj. 17 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dg. 17

El policía de las ratas / 18h.

Dt. 17 Bombollavà / 20’30h.

Dc. 18 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dv. 18 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dl. 18

Dj. 19 Un trozo invisible... / 20’30h.

Ds. 19 À la ville de... / 17’30h. i 21h.

La revolució... / 17’30h. i 21h.

Dt. 19

Dv. 20 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dg. 20 À la ville de... / 18h.

La revolució... / 18h.

Dc. 20

El policía de las ratas / 20’30h.

Dv. 20 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Ds. 21 Un trozo invisible... / 21h.

Dl. 21

Dj. 21

El policía de las ratas / 20’30h.

Ds. 21 Bomb... 18h. / Marry 17’30h. i 21h

Dg. 22 Un trozo invisible... / 18h.

Dt. 22

Dv. 22

El policía de las ratas / 20’30h.

Dg. 22 Bomb... 18h. / Marry... 18’30h.

Dl. 23

Dc. 23 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Ds. 23

El policía de... / 17’30h. i 21h.

Dl. 23

Dt. 24 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dj. 24 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dg. 24

El policía de las ratas / 18h.

Dt. 24

Dc. 25 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dv. 25 À la ville de... / 20’30h.

La revolució... / 20’30h.

Dl. 25

Dc. 25 Bombollavà / 20’30h.

Dj. 26 Un trozo invisible... / 20’30h.

Ds. 26 À la ville de... / 17’30h. i 21h.

La revolució... / 17’30h. i 21h.

Dt. 26

Dj. 26 Bombollavà / 20’30h.

Dv. 27 Un trozo invisible... / 20’30h.

Dg. 27 À la ville de... / 18h.

La revolució... / 18h.

Dc. 27 Marry Me a Little / 21h.

Dv. 27 Bombollavà / 20’30h.

Ds. 28 Un trozo invisible... / 21h.

Dl. 28

Dj. 28 Marry Me a Little / 21h.

Ds. 28 Bombollavà / 18h.

Dg. 29 Un trozo invisible... / 18h.

Dt. 29

Dv. 29 Marry Me a Little / 21h.

Dg. 29 Bombollavà / 18h.

Dl. 30

Dc. 30 À la ville de... / 20’30h.

Ds. 30 Marry Me... / 17’30h. i 21h.

Dl. 30

Dj. 31 À la ville de... / 20’30h.

FEBRER 14 GRÀCIA

MONTJUÏC

Ds. 1 Un enemic... / 17’30h. i 21h.

Jo mai / 17’30h. i 21h.

Dg. 2 Un enemic del poble / 18h.

Jo mai / 18h.

Dj. 12 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Dc. 18 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h. Dj. 19 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

El policía de las ratas / 20’30h.

MARÇ 14

MONTJUÏC

Dc. 11 Bomb... 20’30h. / Marry... 21h.

Dt. 31

ABRIL 14 GRÀCIA

MAIG 14

MONTJUÏC

GRÀCIA

MONTJUÏC

Ds. 1 Seuls 21h. / L’enc... 18h. i 21’30h. El principito / 17’30h. i 21h.

Dt. 1

L’onada / 20’30h.

Dj. 1

Dg. 2 Seuls 18h. / L’encarregat 18’30h. El principito / 18h.

Dc. 2 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dv. 2

Dl. 3

Dj. 3 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Ds. 3

Dt. 4

Dv. 4 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dg. 4

Dc. 5 Un enemic del poble / 20’30h.

Dc. 5 L’encarregat / 21h.

Ds. 5 El caballero... / 17’30h. i 21h. L’onada / 21h.

Dl. 5

Dj. 6 Un enemic del poble / 20’30h. Recortes / 20’30h.

Dj. 6 L’encarregat / 21h.

Dg. 6 El caballero... / 18h.

Dt. 6

Dv. 7 Un enemic del poble / 20’30h. Recortes / 20’30h.

Dv. 7 L’encarregat / 21h.

Dl. 7

Ds. 8 Un enemic... / 17’30h. i 21h. Recortes / 17’30h. i 21h.

Ds. 8 L’encarregat / 18h. i 21’30h.

Dt. 8

L’onada / 20’30h.

Dj. 8 Els feréstecs / 20’30h.

Dg. 9 Un enemic del poble / 18h.

Dg. 9 L’encarregat / 18’30h.

Dc. 9 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dv. 9 Els feréstecs / 20’30h.

Dl. 10

Dj. 10 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Ds. 10 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.

Dt. 11

Dv. 11 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dg. 11 Els feréstecs / 18h.

Dc. 12 Un enemic del poble / 20’30h.

Dc. 12 L’encarregat / 21h.

Ds. 12 El caballero... / 17’30h. i 21h. L’onada / 21h.

Dl. 12

Dj. 13 Un enemic del poble / 20’30h. El principito / 20’30h.

Dj. 13 L’encarregat / 21h.

Dg. 13 El caballero... / 18h.

Dt. 13

Dv. 14 Un enemic del poble / 20’30h. El principito / 20’30h.

Dv. 14 El caballero... 20’30h. L’enc...21h.

Dl. 14

Ds. 15 Un enemic... / 17’30h. i 21h.

El principito / 17’30h. i 21h.

Ds. 15 El cab...17’30h. i 21h. / L’enc...18h. i 21’30h.

Dt. 15

L’onada / 20’30h.

Dj. 15 Els feréstecs / 20’30h.

Dg. 16 Un enemic del poble / 18h.

El principito / 18h.

Dg. 16 El caballero...18h. / L’enc...18’30h.

Dc. 16

L’onada / 20’30h.

Dv. 16 Els feréstecs / 20’30h.

Dl. 17

Dj. 17

L’onada / 20’30h.

Ds. 17 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.

Dt. 18

Dv. 18

L’onada / 20’30h.

Dg. 18 Els feréstecs / 18h.

Ds. 19

L’onada / 21h.

Dl. 19

L’onada / 18h.

Dt. 20

Recortes / 18h.

L’onada / 18h.

Dc. 7 Els feréstecs / 20’30h.

L’onada / 18h.

Dc. 14 Els feréstecs / 20’30h.

Dc. 19

El principito / 20’30h.

Dc. 19 El caballero... / 20’30h.

Dj. 20 L’encarregat / 21h.

El principito / 20’30h.

Dj. 20 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dg. 20

Dv. 21 L’encarregat / 21h.

El principito / 20’30h.

Dv. 21 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dl. 21

Dc. 21 Els feréstecs / 20’30h.

Ds. 22 L’encarregat / 18h. i 21’30h.

El principito / 17’30h. i 21h.

Ds. 22 El caballero... / 17’30h. i 21h. L’onada / 21h.

Dt. 22

Dj. 22 Els feréstecs / 20’30h.

Dg. 23 L’encarregat / 18’30h.

El principito / 18h.

Dg. 23 El caballero... / 18h.

Dc. 23

Dv. 23 Els feréstecs / 20’30h.

Dj. 24

Ds. 24 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.

L’onada / 18h.

Dl. 24

Dt. 25

L’onada / 20’30h.

Dv. 25

Dg. 25 Els feréstecs / 18h.

El principito / 20’30h.

Dc. 26 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Ds. 26

Dl. 26

Dj. 27 Seuls 20’30h. L’enc... 21h. El principito / 20’30h.

Dj. 27 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dg. 27

Dt. 27

Dv. 28 Seuls 20’30h. / L’enc... 21h.

Dv. 28 El caballero... / 20’30h.

L’onada / 20’30h.

Dl. 28

Dc. 28 Els feréstecs / 20’30h.

Ds. 29 El caballero... / 17’30h. i 21h. L’onada / 21h.

Dt. 29

Dj. 29 Els feréstecs / 20’30h.

Dg. 30 El caballero... / 18h.

Dc. 30

Dv. 30 Els feréstecs / 20’30h.

Dc. 26 L’encarregat / 21h.

El principito / 20’30h.

Dl. 31

L’onada / 18h.

Ds. 31 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.

DATES PER RECORDAR GENER 14 GRÀCIA

MONTJUÏC

GRÀCIA

Dc. 1 Bombollavà / 20’30h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dj. 2 Bombollavà / 20’30h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dv. 3 Bombollavà / 20’30h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Ds. 4 Bombollavà / 18h.

Adiós a la... / 17’30h. i 21h.

Dg. 5 Dl. 6 Dt. 7

Dc. 8 Dj. 9 Dv. 10 Adiós a la infancia / 20’30h.

Ds. 11

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dg. 12

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dl. 13

h. Adiós a la... / 17’30h. i 21h.

Dt. 14 Dc. 15

Jo mai / 20’30h.

Dj. 16

Jo mai / 20’30h.

Dv. 17

Jo mai / 20’30h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Ds. 18

Jo mai / 17’30h. i 21h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dg. 19

Jo mai / 18h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dl. 20

Adiós a la infancia / 18h.

h. Adiós a la... / 17’30h. i 21h.

Dt. 21

Adiós a la infancia / 18h.

Dc. 22

Jo mai / 20’30h.

Dj. 23 Un enemic del poble / 20’30h. Jo mai / 20’30h. Dv. 24 Un enemic del poble / 20’30h. Jo mai / 20’30h. Adiós a la infancia / 20’30h.

Ds. 25 Un enemic... / 17’30h. i 21h.

Jo mai / 17’30h. i 21h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dg. 26 Un enemic del poble / 18h.

Jo mai / 18h.

Adiós a la infancia / 20’30h.

Dl. 27

Adiós a la... / 17’30h. i 21h.

Dt. 28

Adiós a la infancia / 18h.

Dc. 29 Un enemic del poble / 20’30h. Jo mai / 20’30h. Dj. 30 Un enemic del poble / 20’30h. Jo mai / 20’30h. Dv. 31 Un enemic del poble / 20’30h. i Jo mai / 20’30h.

JUNY 14 GRÀCIA

MONTJUÏC

GRÀCIA

Dg. 1 Els feréstecs / 18h.

Els dies feliços / 18h.

Dl. 2 Dt. 3

Els dies feliços / 20’30h.

Dc. 4

Els dies feliços / 20’30h.

Dj. 5

Els dies feliços / 20’30h.

Dv. 6

Els dies feliços / 20’30h.

Ds. 7

Els dies feliços / 21h.

Dg. 8

Els dies feliços / 18h.

Dl. 9 Dt. 10

Els dies feliços / 20’30h.

Dc. 11 El hijo del... / 20’30h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dj. 12 El hijo del... / 20’30h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dv. 13 El hijo del... / 20’30h.

Els dies feliços / 20’30h.

Ds. 14 El hijo del... / 21h.

Els dies feliços / 21h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dg. 15 El hijo del... / 18h.

Els dies feliços / 18h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dl. 16

Els dies feliços / 21h. Els dies feliços / 18h.

Dt. 17 Dc. 18 Dj. 19 La ronde de nuit / 20’30h.

COL·LOQUIS

FUNCIONS ACCESSIBLES

Amb els equips artístics dels següents espectacles: Un trozo invisible de este mundo (pàg. 7) 22/09 La revolució no serà tuitejada (pàg. 8) 13/10 À la ville de... Barcelona (pàg. 10) 20/10 El policía de las ratas (pàg. 12) 10/11 Marry Me a Little (pàg. 13) 8/12 Bombollavà (pàg. 14) 15/12 Adiós a la infancia, una aventi de Marsé (pàg. 15) 22/12 Jo mai (pàg. 16) 19/01 Recortes (pàg. 17) 9/02 Un enemic del poble (pàg. 18) 2/02 El principito (pàg. 20) 23/02 L’encarregat (pàg. 21) 2/03 El caballero de Olmedo (pàg. 26) 23/03 L’onada (pàg. 28) 30/03 Els feréstecs (pàg. 29) 18/05 Els dies feliços (pàg. 30) 25/05 Les dates dels col·loquis poden variar en funció de la disponibilitat dels equips artístics. Qualsevol canvi serà anunciat degudament per part del Teatre Lliure.

AMB SOBRETÍTOLS per a persones amb discapacitat auditiva i AUDIODESCRIPCIÓ per a persones amb discapacitat visual À la ville de... Barcelona (pàg. 10) 18/10 Un enemic del poble (pàg. 18) 31/01 Recortes (pàg. 17) 9/02 El caballero de Olmedo (pàg. 26) 21/03 Els feréstecs (pàg. 29) 16/05 amb la col·laboració de l’ONCE i l’IMD (Institut municipal de persones amb discapacitat)

FUNCIONS SOBRETITULADES EN CASTELLÀ I ANGLÈS ELS DISSABTES A LES 21h. À la ville de... Barcelona (pàg. 10) a partir del 19/10 Un enemic del poble (pàg. 18) a partir de l’1/02 El caballero de Olmedo (pàg. 26) a partir del 22/03 Els feréstecs (pàg. 29) a partir del 17/05 EN CATALÀ Seuls del 28/02 a l’1/03 La ronde de nuit del 19 al 22/06 El hijo del acordeonista (funció en euskera) 11/06

Els dies feliços / 20’30h.

Ds. 21 La ronde de nuit / 21h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dg. 22 La ronde de nuit / 18h.

Els dies feliços / 20’30h.

Dl. 23

Dt. 24 Dc. 25 Dj. 26

Els dies feliços / 20’30h.

Dv. 27

Els dies feliços / 20’30h.

Ds. 28

Els dies feliços / 20’30h.

Dg. 29

Els dies feliços / 20’30h.

Dl. 30

Els dies feliços / 21h.

FORA D’HORES Ivan i els gossos (pàg. 34) 22/11 Dos machos verdes fritos (pàg. 34) 13/12 Sobre els danys del tabac... i les ostres (pàg. 34) 24/01 Autorretrato de un joven capitalista español (pàg. 35) 7/02

AIXOPLUC Orgia (pàg. 36) 13 a 29/09 De quan somiava (pàg. 36) 11 a 27/10 Afterplay (pàg. 37) 30/10 a 17/11 Conan (pàg. 37) 5 a 22/06

DE GIRA El caballero de Olmedo (pàg. 26) 7/02 a 9/03 Teatro Pavón (Madrid) Ivan i els gossos (pàg. 34) novembre i desembre contractació oberta: gira@teatrelliure.com

El Teatre Lliure, fidels al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans en els diversos àmbit que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim:

Dv. 20 La ronde de nuit / 20’30h.

Els dies feliços / 18h.

Moby Dick, un viatge pel teatre (pàg. 24) del 12/11 a l’1/12 Bombollavà (pàg. 14) del 10 al 13/12 (funcions escolars) Concerts per a nadons (pàg. 25) 22, 23, 29 i 30/03 (funcions familiars) del 25 al 28/03 (funcions escolars)

EL LLIURE MÉS ACCESSIBLE

Els dies feliços / 20’30h.

Els dies feliços / 21h.

EL LLIURE DELS NENS

places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc) sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda n seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda n sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva n programes de mà en braille als espectacles disponibles a taquilla Les informacions sobre horaris i espais poden tenir algun canvi en el transcurs de la temporada. Consulteu la informació actualitzada al web del teatre (www.teatrelliure.com) i a les entrades de cada espectacle un cop adquirides. 45

LLOGUER D’ESPAIS GRÀCIA

CARRER MONTSENY, 47

SALA

Capacitat màxima: 220 espectadors. Sala amb configuració de grada modular. És possible tenir espai amb públic a 2, 3 o 4 bandes. Aforament segons la configuració. Equipada amb el sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva.

MONTJUÏC

VESTÍBUL

Espai ampli i diàfan al qual s’accedeix pel carrer Montseny, que manté l’esperit de l’antiga botiga de la Cooperativa La Lleialtat. S’hi poden fer reunions i presentacions a peu dret o asseguts, en diverses distribucions, i compta amb un taulell que facilita la gestió.

BAR EL LLIURE Al primer pis del teatre s’obre aquest espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre i potes de ferro, que permet tota mena d’actes en un clima de proximitat, i amb servei de bar opcional.

PASSEIG DE SANTA MADRONA, 40-46

SALA FABIÀ PUIGSERVER Capacitat màxima: 736 espectadors. Equipada amb la darrera tecnologia escènica: total versatilitat en la disposició de l’espai escènic i en la seva relació amb l’espectador. Sala equipada amb el sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva.

ESPAI LLIURE Capacitat màxima: 172 espectadors. Sala de planta de creu grega, amb quatre grades retràctils que fan possible diferents disposicions d’escenari i públic. Pensada per a produccions de petit format i assaigs, l’Espai Lliure fa possible un contacte íntim de l’espectador amb l’espectacle.

SALA DE PREMSA Sala amb deu files de cadires a cada banda d’un passadís central, d’uns 15 x 5m, equipada amb una taula llarga per fer les presentacions i microfonia adaptada per a l’amplificació i l’enregistrament. S’utilitza habitualment per a rodes de premsa, col·loquis i conferències.

VESTÍBUL i FOYER L’entrada al Teatre Lliure

de la Sala Fabià Puigserver, d’aproximadament 34 x 10m. Són dues àrees àmplies i diàfanes que compten amb la calidesa de la fusta i que permeten alhora confort i mobilitat.

RESTAURANT EL LLIURE Espai format per una terrassa de 560m² i un espai interior amb servei de bar opcional. Tres àmbits que permeten molta variabilitat de reunions.

pel Passeig de Santa Madrona s’obre a un vestíbul d’uns 400m² en disposició de creu, que porta a través d’un passadís ondulat al foyer 46

Més informació 93 289 27 70 / info@teatrelliure.com / www.teatrelliure.com

PATROCINA EL LLIURE Voleu formar part del Lliure com a patrocinadors? Us oferim diverses opcions:

PATROCINADOR D’ESPECTACLE

PATROCINADOR OFICIAL n n n n n

inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsa cessió puntual de la Sala Fabià Puigserver descomptes en lloguer d’espais funcions exclusives paquet de 500 invitacions personalitzades

n n

COL·LABORADOR (COMPRANT PAQUETS D’ENTRADES) n n

PATROCINADOR DE TEMPORADA O DE CICLE n n n n

inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsa cessió puntual de l’Espai Lliure o del vestíbul descomptes en lloguer d’altres espais paquet de 300 invitacions personalitzades

inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsa paquet de 200 invitacions personalitzades

inserció del logotip a la web descomptes en lloguer d’espais paquet d’invitacions personalitzades

ALTRES POSSIBILITATS DE COL·LABORACIÓ n n

intercanvis comercials lloguer d’espais

Més informació 93 289 27 70 / info@teatrelliure.com / www.teatrelliure.com

entitat concertada amb

membre de

mitjans patrocinadors

amb el patrocini de

amb el suport de

institució col·laboradora

altres entitats col·laboradores

EQUIP FUNDADOR directors Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella / actors Muntsa Alcañiz,

Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila / tècnics Xavier Clot, Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan Ponce FUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONA

director Lluís Pasqual / sotsdirectora Clara Rodríguez / adjunta a la direcció artística Aurora Rosales / equip de direcció Lluís Pasqual, Clara Rodríguez, Aurora Rosales i Giovanni Soresi / responsable de direcció de Gràcia Carles Cano / assistent de direcció Jordi Ferron / assistent de direcció artística Pau Carrió / secretària de direcció Ana Castillo DIRECCIÓ

DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció Marta López-Orós / producció executiva

Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera / secretària de producció Marine Zimmer DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació David Vericat / relacions públiques Noemí Alesan / premsa Anna Aurich / publicacions Maria Zaragoza / servei educatiu i grups Mariona Montaña / imatge i disseny Laia Montanyès / secretària de comunicació Alícia Gorina / cap de sala Albert Minguillón / adjunta al cap de sala Mireia Coromina / taquilles Ona Campillo i Eva Pachón / atenció telefònica Susana Torrejón i Maite Vázquez / atenció al públic Gràcia Borràs i Mireia Fernández / col·laborador Ros Ribas (fotografia) DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració Toni Rodríguez / comptabilitat Àngels Albarrán i Mercè Sindreu / laboral Montserrat Sitjà / serveis jurídics Gertrudis Gacio / auxiliar d’administració Susana Paz

DEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic d’escenari César Fraga / director tècnic de manteniment Xavier Rodón / adjunt de direcció tècnica Xavier Clot / coordinador tècnic Rai García / secretària de direcció tècnica Sabrina Gràcia / cap de llums Marc Lleixà / tècnics de llums Jorge Barbancho, Raimon Rius i Edgar Segura / cap de so Igor Pinto / tècnics de so Marta Folch, F. Xavier Martínez i Jordi Orriols / cap de regidoria Manolo Jiménez / regidors Joan Manel Morillo i María Rosales / cap de sastreria Montse Olivella / sastreria Judit Carvalho i Susana García / cap de maquinària i taller Bernat Cardoner / maquinistes Sergi Martínez, Fernando Román, Aleix Serra i Pedro Torrijos / cap de manteniment José M. Galindo / manteniment Francisco Javier Dengra i Antonio Vilchez

MENT ABONA OR 20 AD ESPECT

Compra el teu abonament o qualsevol entrada per INTERNET

www.teatrelliure.com sense despeses de gestió i imprimeix-la des de casa!

També pots comprar per CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com, per TELÈFON 932 289 748 o directament a les TAQUILLES del Lliure