MONTJUÏC13/14 7 DE SETEMBRE
LECTURA D’UNA ALTRA FEDRA, SI US PLAU
RECORDANT LA FEDRA
de SALVADOR ESPRIU direcció LLUÍS PASQUAL intèrprets Núria Espert Montserrat Carulla Abel Folk Pere Arquillué Josep Bassal Joan Faneca Laura Aubert Paula Blanco David Verdaguer Lluís Pasqual il·luminació Rai Garcia i Lluís Pasqual música original Josep Maria Arrizabalaga i Johann Sebastian Bach fotografies Montserrat Faixat i Ros Ribas producció Teatre Lliure
espectacle en català durada 1 h. 10’ sense pausa
FEDRA.- Silenci, he de callar. No he de dir mai a ningú el que sento. Però sovint el silenci és més eloqüent que la paraula, sobretot als ulls perspicaços d’Enone. Em coneix tan bé! A més, ni dormo ni menjo, estic malalta. Com poden emmalaltir els constants monòlegs, sense resposta ni sortida, en el fons d’un mateix! Aquestes van ser les primeres paraules que es van dir en veu alta al primer assaig de la Fedra de Salvador Espriu; el primer moment en què el text que llegirem avui va començar a encarnar-se. L’any 1978, ara fa vint-i-cinc anys, alguns dels qui som aquí, la Núria, el mestre Josep Bassal al violoncel, el mestre Arrizabalaga a l’ombra, jo i molts d’altres que ja no hi són vam estrenar al Teatre Municipal de Girona Una altra Fedra, si us plau, que és el títol que Salvador Espriu va posar a la Fedra que Núria Espert li havia demanat gairebé dos anys abans i que ell va escriure perquè la Núria l’interpretés. El Lliure s’ha volgut afegir a l’homenatge amb el qual aquest any 2013 tots recordem l’obra del poeta obrint la temporada amb la lectura d’aquesta Fedra, sobretot perquè en la memòria se’m fa i se’ns fa present com si, en comptes de ser una producció de la Companyia Núria Espert, l’haguéssim fet al Lliure: i és que el decorat es va construir al petit taller del Lliure, el vestuari el va cosir el Fabià Puigserver, el Fabià, al minúscul taller del Lliure de Gràcia, i el vam assajar també al magatzem del Lliure... Per recordar un text de teatre, la Fedra en aquest cas, no necessitem la memòria, perquè en llegir-lo se’ns fa viu d’una manera immediata en el nostre present, però... el cert és que per a nosaltres, en tornar a llegir el text ens venia, per