Temporada 17-18 by Teatre Lliure

17/18

GEOGRAFIA

NIT DE REIS (O EL QUE VULGUIS) de William Shakespeare versió i direcció Pau Carrió cia. La Kompanyia Lliure

EL METGE DE LAMPEDUSA de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo adaptació Anna Maria Ricart direcció Miquel Górriz

OBABAKOAK de Bernardo Atxaga versió i direcció Calixto Bieito cia. Teatro Arriaga Antzokia

LIVING WITH THE LIGHTS ON de Mark Lockyer direcció Ramin Gray cia. Actors Touring Company

ESCRIT EN L’AIRE (GELABERT DANSA NOVARINA) direcció escènica Moisès Maicas coreografia Cesc Gelabert

MARIA ESTUARD a partir de l’obra de Friedrich von Schiller versió i direcció Sergi Belbel

RHÜMIA direcció Martí Torras Mayneris direcció musical Pep Pascual cia. Rhum i cia.

TRES LECTURES direcció Lluís Pasqual cia. La Kompanyia Lliure El cosidor de Jean-Claude Grumberg Laronda.com de Bruno Fornasari Les tres germanes d’Anton Txékhov

ALESSANDRO AMANTE recital de Xavier Sabata i Dani Espasa orquestra Vespres d’Arnadí

BRUNDIBÁR 20 música Hans Krása llibret Adolf Hoffmeister direcció artística David Albet direcció musical Ernest Martínez Izquierdo direcció escènica Adrià Aubert cia. Els Pirates Teatre, Grup Instrumental bcn216 i Comusitària EXTREMITÉS a partir d’una idea de Yann Ecauvre cia. Cirque Inextremiste

LA VISITA DE LA VELLA DAMA a partir de la peça de Friedrich Dürrenmatt dramatúrgia i direcció Jordi Palet i Puig cia. Farrés brothers i cia. amb Vicky Peña

DARAL SHAGA 26 música Kris Defoort llibret Laurent Gaudé direcció artística Philippe de Coen direcció escènica Fabrice Murgia cia. Compagnie Feria Musica BEGIN THE BEGUINE de John Cassavetes dramatúrgia Elke Janssens direcció Jan Lauwers

LA TRISTEZA DE LOS OGROS 30 text i direcció Fabrice Murgia adaptació Borja Ortiz de Gondra cia. Artara SI MIREU EL VENT D’ON VE de Nell Leyshon dramatúrgia Marc Rosich direcció Fernando Bernués

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS dramatúrgia i direcció Pablo Messiez cia. La Kompanyia Lliure

NOSaltres 52 SIS PERSONATGES text Joan Yago dramatúrgia i direcció Juan Carlos Martel Bayod

WATCHING PEEPING TOM creació i direcció Alícia Gorina cia. Indi Gest

NOSaltres EXPOSICIONS

EL SISTEMA SOLAR de Mariana de Althaus direcció Carol López

OPUS de Yaron Lifschitz cia. Circa

EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA de Henry Miller direcció Ramon Simó

IN MEMORIAM. LA QUINTA DEL BIBERÓ text i direcció Lluís Pasqual cia. La Kompanyia Lliure

MEDEA a partir d’Eurípides versió Lluís Pasqual i Alberto Conejero direcció Lluís Pasqual

BE GOD IS creació i direcció Espai Dual

BÉRÉNICE de Jean Racine direcció Lluís Pasqual

EL LLIURE DELS NENS

SERVEI EDUCATIU

NOSaltres - MOSTRA DE TEATRE INCLUSIU

MIRADOR LLIURE

NOSaltres TRANS (MÉS ENLLÀ) creació i direcció Didier Ruiz cia. La compagnie des Hommes

LA KOMPANYIA LLIURE

I SI EM FAIG UN ABONAMENT?

ABONAMENTS

NOSaltres CINEMA dramatúrgia i direcció Clàudia Cedó cia. Escenaris Especials

PREUS I DESCOMPTES

CALENDARI FUNCIÓ PER FUNCIÓ

PALLASSOS SENSE FRONTERES

NOSaltres HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU de Yeşim Özsoy Gülan dramatúrgia Carles Batlle direcció Joan Arqué Solà

DATES PER RECORDAR

BAR i RESTAURANT / COM VENIR

EQUIP DEL LLIURE

GEOGRAFIA “Un mapa ajuda a situar-se, o com a mínim ens pot ajudar a descobrir quan i com n’estem, de perduts.” Lluís Pasqual director

LA TEMPORADA 2016/17, LA DEL NOSTRE quaranta aniversari, ens ha portat al Teatre Lliure prop de 140.000 espectadors. Amb aquestes xifres a les mans, hauríem d’estar contents i satisfets i ho estem. Però, tanmateix, resulta molt difícil mantenir un sentiment continuat d’alegria vivint en un món cada vegada més difícil que ens fa topar diàriament amb una irracionalitat inesperada i galopant. A mi i a molta gent no ens sembla que el Planeta estigui passant un bon moment. I quan dic Planeta vull dir els seus habitants. I com que el teatre va de persones, en un moment en què

la sensació de desemparament es fa general i les persones només ens podem alimentar d’incerteses que no fan més que augmentar la sensació de solitud, per elaborar una temporada hi ha una cosa que pot ser útil, un vell exercici que es pot provar des d’un teatre i que és desplegar un mapa. Aquest exercici és una pràctica comuna entre els especialistes en Geografia Humana, una disciplina antiga, d’arrel romàntica; una disciplina que neix en el moment que Faust li diu al seu criat Wagner: “Allò que anomenes l’esperit dels temps és, en el fons, l’esperit de la gent en qui els temps es reflecteixen”. Un mapa ajuda a situar-se, o com a mínim ens pot

ajudar a descobrir quan i com n’estem, de perduts. En el mapa podem observar el dibuix d’una geografia que és el reflex bastant precís de la nostra manera de relacionar-nos, de produir, de consumir, d’expandir-nos, de desplaçar-nos; dels nostres models econòmics, socials i polítics, de les fronteres reals i les imaginàries. Un paisatge producte de la petjada humana sobre el territori físic i sobre l’abstracte. El mapa ens permet de veure els centres de poder i les seves zones d’influència, les guerres i les seves dinàmiques, les barreres aixecades per aturar la diàspora de la desesperació, les zones fosques de

la injustícia, la intolerància, la censura, la violència i les debilitats humanes, col·lectives i individuals. I també, qui sap, alguns boscos poblats de somnis i d’esperances, una muntanya de rialles o una vall de poesia. Per això és útil, i també perquè avui els mapes contenen una fletxa vermella que ens diu “vostè és aquí”. I, sabent-ho, podem sentir-nos sols però no perduts. I com que, de tots els jocs que ha inventat l’home, el teatre probablement és el més benèfic contra la solitud, també ens pot ajudar a situar-nos en aquest territori incert en què vivim. Per això aquesta temporada que presentem és,

en el fons, un exercici de cartografia –inevitablement parcial– per traçar un altre mapa imaginari, en el qual cada títol pot ser un element per guiar-nos entre els múltiples accidents del territori. En el mapa sencer d’aquesta temporada s’imposa, sobretot, una evidència: l’obstinació de la realitat per ficar-se dins de l’art i, específicament, per ficar-se dins els teatres. En un moment de virtualitat potser encara no extrema però sí obsessiva, el fets reals, allò que anomenem la vida, s’ha entossudit i ha entrat de dret als escenaris. Per sacsejar-nos i per acompanyar-nos. I per quedar-s’hi. n 3

WILLIAM SHAKESPEARE versió i direcció PAU CARRIÓ cia. LA KOMPANYIA LLIURE de

NIT DE REIS (O EL QUE

VULGUIS)

UNA NIT DESCORDADA PASSA DE COMÈDIA A BLUES EN EL DESAMOR I ALTRES EXCESSOS. TORNA EL SHAKESPEARE GENERACIONAL DE PAU CARRIÓ, AMB ELS ACTORS MÉS JOVES DEL LLIURE I LA MÚSICA D’ARNAU VALLVÉ.

SI LA MÚSICA ÉS ALIMENT DE l’amor, el desamor n’és de la música. El vaixell naufraga. L’aigua trenca totes les comportes i escotilles; el dol, la separació familiar, els canvis de personalitat, el transvestisme, l’ambigüitat sexual, el desamor, la festa, el descontrol, l’alcohol, la burla, la venjança... inunden aquesta comèdia desenfrenada i l’enfonsen en un mar de blues, de nits líquides, d’excitació, dels desitjos, els riures i les llàgrimes d’uns personatges desconcertats. Que, potser com fem nosaltres, sense saber què volen ni per què ho volen, s’esgarrapen i s’acaricien buscant l’escalfor d’una cançó que els aixoplugui de la pluja que cau cada dia. n Pau Carrió

en convivència #NitdeReis

#LaKompanyiaLliure

@paucarrio

intèrprets Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Lluís Marquès, Joan Solé i Júlia Truyol / músic Arnau Vallvé/Pau Carrió / coproducció Teatre Lliure i GREC 2017 Festival de Barcelona Gràcia. Del 14 de setembre al 8 d’octubre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13'50q a 26'50q / en català 5

LA LLEI DEL MAR OBLIGA A SALVAR QUALSEVOL persona que s’estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Aquesta llei, la coneix molt bé la gent de Lampedusa. Lampedusa és una illa preciosa, petita i preciosa. És siciliana i potser també una mica africana perquè està més a prop de Tunísia que d’Agrigento. Té només vint quilòmetres quadrats però els seus habitants potser no la pensen tan petita perquè el mar també és el seu territori; la majoria dels sis mil veïns que hi viuen són o provenen de famílies de pescadors. A tots ells, des de fa uns trenta anys, els visita el mateix metge, també fill de l’illa i de pescadors, el doctor Pietro Bartolo. De Lampedusa en diuen la Porta d’Europa i, a aquesta porta, fa molts anys que hi truca la gent de l’altra banda, persones que creuen que travessant el llindar estaran salvats. Europa de moment no els salva, però els veïns de Lampedusa, fidels a la Llei del Mar, sí que ho fan. Un cop a l’illa, el doctor Bartolo és el primer que els acull, que els visita

i que els cura, si pot. Però sobretot, els escolta. Pietro Bartolo té a la memòria les històries de moltes d’aquestes persones, que ell recorda pel seu nom: la Jasmine, la Sara, l’Anuar, l’Omar, la Sama, la Favour... Sap que les xifres s’obliden però que no és gens fàcil oblidar les persones que coneixes pel nom. Potser va ser això el que em va colpir quan, fa uns mesos, vaig llegir una breu entrevista que li van fer en un diari. La seva manera de parlar de la crisi dels refugiats i, sobretot, de les persones refugiades, em va semblar... diferent. Poc després vaig llegir el seu llibre, Lacrime di Sale, i vaig veure el documental creat a partir de la seva memòria, Fuocoammare, de Gianfranco Rosi, que va guanyar l’Ós d’Or al passat festival de Berlín. Recordo les paraules de Meryl Streep quan va entregar el premi, unes paraules que ara entenc molt bé: “És un documental urgent i necessari”. Doncs sí, crec que és urgent i necessari que escoltem el metge de Lampedusa. n Xicu Masó

PIETRO BARTOLO FA TRENTA ANYS QUE ÉS METGE A LAMPEDUSA. LA SEVA AUTOBIOGRAFIA, LLÀGRIMES DE SAL, RELATA UNA VIDA DEDICADA A L’ATENCIÓ ALS EXILIATS QUE, DES DE LES COSTES AFRICANES, NAVEGUEN FINS A L’ILLA. XICU MASÓ SE L’HA FETA SEVA I, AMB LA COMPLICITAT DE MIQUEL GÓRRIZ, ENS L’OFEREIX EN PRIMERA PERSONA.

LIDIA TILOTTA i PIETRO BARTOLO adaptació ANNA MARIA RICART direcció MIQUEL GÓRRIZ de

EL METGE DE #ElMetgedeLampedusa

@xicumaso

@bartolopietro1

intèrpret Xicu Masó / coproducció Teatre Lliure, Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt i Punt produccions Teatrals s.l. Montjuïc/Espai Lliure. Del 20 d’octubre al 12 de novembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 6

LAMPEDUSA

Â© FELIPE MENA

refugiats, estrangers...

BERNARDO ATXAGA VA PRESENTAR EL 1988 Obabakoak, la novel·la basca més reconeguda de les últimes dècades. En ella ens submergeix en l’univers literari d’Obaba, un territori emparentat amb Macondo, Yoknapatawpha o Región, on s’esdevenen històries de personatges com el professor de geografia que recorda la seva història d’amor epistolar, la mestra jove que ha d’aprendre a combatre la soledat, la d’un canonge que es relaciona amb un nen perdut al bosc, o la de l’escriptor que descobreix un detall sorprenent en l’ampliació d’una foto antiga de l’escola... Calixto Bieito, l’actual responsable artístic del Teatro Arriaga, accepta el repte de portar a escena l’alenada poètica d’aquesta obra literària, el llibre en eusquera de més èxit internacional i que ha estat traduït

a nombrosos idiomes. La traducció en castellà, de 1989, és obra d’Atxaga mateix. En aquesta adaptació lliure de Bieito, els personatges apareixen com a paisatges humans carregats d’amor, de desig, de records, pors i incerteses. Històries que transcorren en aquell primitiu i llunyà món de la infantesa, quan el nom de Freud no pertanyia al nostre vocabulari. Un univers de fantasies, de visions, d’imatges en la nit de la memòria i amagades pels racons més encalafornats del nostre ésser. Obabakoak serà una composició poètica, visual i física en què els animals es barrejaran amb els humans i els boscos amb els nostres membres. Una petita Gesamtkunstwerk. L’espectacle es presentarà en dues versions: en eusquera i en castellà. Una nova producció del Teatro Arriaga. n

OBABAKOAK BERNARDO ATXAGA versió i direcció CALIXTO BIEITO cia. TEATRO ARRIAGA ANTZOKIA de

PRIMER VA SER EL LLIBRE DEL 1988, PREMIO NACIONAL DE NARRATIVA DE LAS LETRAS ESPAÑOLAS I TRADUÏT A UNA VINTENA DE LLENGÜES. DESPRÉS, EL 2006, LA PEL·LÍCULA DIRIGIDA PER MONTXO ARMENDÁRIZ. I, FINALMENT, EL TEATRE. LES HISTÒRIES MÍTIQUES DE ‘LES PERSONES I LES COSES’ D’OBABA.

#Obabakoak

@Calixto_Bieito

en convivència

@TeatroArriaga

intèrprets Joseba Apaolaza, Ylenia Baglietto, Gurutze Beitia, Ainhoa Etxebarria, Itziar Lazkano, Koldo Olabarri, Lander Otaola i Eneko Sagardoy (resta de repartiment en curs) / producció Teatro Arriaga Antzokia Montjuïc. Del 25 al 29 d’octubre / 20’30h. de dimecres a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en euskera sobretitulat en català, dies 25 i 26/10 / en castellà, dies 27, 28 i 29/10 9 11

L’APASSIONANT HISTÒRIA REAL D’AQUEST ACTOR DE LA ROYAL SHAKESPEARE COMPANY EXPLICADA PER ELL MATEIX. ADDICTE A L’ALCOHOL I MALALT MENTAL AMB TRASTORN BIPOLAR, LOCKYER VA VIURE AL LÍMIT DURANT GAIREBÉ DEU ANYS. DE LA SEVA EXPERIÈNCIA, EN NEIX AQUEST DIVERTIDÍSSIM MONÒLEG. PARAULES I PRESÈNCIA.

LIVING WITH THE LIGHTS

MARK LOCKYER direcció RAMIN GRAY cia. ACTORS TOURING COMPANY de

#LivingWithTheLightsOn

#ATClondon

@ATCLondon

intèrpret Mark Lockyer / producció Actors Touring Company Gràcia. Del 26 al 29 d’octubre / 20’30h. dijous i divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en anglès sobretitulat en català 12

en risc d’exclusió

EM FEIA POR PUJAR A L’ESCENARI. VAIG PENSAR: “No ho puc fer més”. Estava fent un taller al National a les acaballes del 2008 i no podia recordar el text. Plorava en un racó d’una de les oficines i l’endemà ja era en un hospital de Haringay. En aquell moment ja m’havia quedat sense casa: vivia en un alberg i portava molt de temps malalt. No vaig trigar mesos en millorar, vaig trigar anys. Ho vaig perdre tot. La malaltia bipolar destrossa la vida de les persones per sempre. Però la meva història no s’acaba en derrota, sinó en recuperació. Estava en un pavelló psiquiàtric de King’s Cross el 2011 i no li havia dit a la meva agent que hi era. Ella em va trucar. Vaig fer veure que estava bé, res més lluny de la veritat, i em va dir que tenia una cita l’endemà a les cinc amb la directora Polly Findlay, al Lyric Hammersmith. Hi vaig anar, pensant que ho estava fent bé, però en veritat feia pudor d’alcohol. Quan vaig tornar a estar sobri, li vaig escriure una nota manuscrita per disculpar-me. Li vaig dir que havia tingut problemes seriosos amb les drogues i l’alcohol i que, per desgràcia, això havia contaminat la meva professionalitat. I ella em va respondre dient que estava molt contenta que li hagués escrit i m’assegurava que treballaríem junts. I va complir la paraula. Vam quedar per parlar de fer el paper de Subtle a The Alchemist. Amb els meus antecedents, sabia que si aconseguia aquesta feina ho hauria de fer molt bé. Vaig preparar-me intensament el paper durant dues setmanes, paraula per paraula, i vaig anar-la a veure. Tant era si no aconseguia la feina, perquè sabia que li presentava el millor que tenia. I me la va donar. Després d’això, vaig començar a escriure aquest monòleg sobre el meu viatge cap a la recuperació. He descobert que allò a què m’he d’aferrar amb més força és l’honestedat. He après que era bastant deshonest, de moltes maneres. No amb malícia, però no tenia les eines, el valor o la confiança per dir: “Jo sóc això”. No em penedeixo de res del que ha passat. Naturalment, estic trist pel que he fet a altres persones, però he hagut de passar per tot això per arribar on sóc ara. Ara sóc honest amb mi mateix i amb els altres, i això és el que em manté bé. n Mark Lockyer fragments d’una entrevista a The Stage, l’agost del 2016

ESCRIT EN

L’AIRE (GELABERT DANSA NOVARINA)

MOISÈS MAICAS coreografia CESC GELABERT direcció escènica

SEMPRE ÉS UN PLAER REBRE CESC GELABERT ALS NOSTRES ESCENARIS. I DOBLE ÉS EL PLAER, PERQUÈ HI PRESENTA L’ESSÈNCIA D’UNA DE LES FIGURES MÉS LÚCIDES DE L’ESCENA FRANCESA DELS ÚLTIMS ANYS: L’ESCRIPTOR, PINTOR I DIRECTOR VALÈRE NOVARINA. UN ESPAI D’ACCIÓ I DE PENSAMENT.

LA TROBADA DEL COREÒGRAF I BALLARÍ català Cesc Gelabert amb l’escriptor, pintor i director d’escena francès Valère Novarina crea un espai d’acció i de pensament transcendent per a una mirada que vol viure Europa des de la plenitud artística. La unió del món místic de Gelabert, que dansa sempre ple de paraules velades que només arriben al públic de manera abstracta per mitjà del silenci del

moviment, i l’univers filosòfic de Novarina, que emana un torrent inesgotable de llenguatge inèdit, permetrà al públic escoltar per primera vegada les paraules que secretament habiten en el cos del ballarí quan dansa. Escrit en l’aire proposa un ritual, el procés alquímic en què el ballarí dansa la paraula i l’escriptor escriu el moviment. n Moisès Maicas

#EscritEnlAire

arts i lletres

Escric per les orelles. Per als actors pneumàtics. Els punts, en els antics manuscrits àrabs, es marquen amb sols respiratoris... Respireu, feu servir els pulmons! Això no vol dir desplaçar l’aire, cridar, inflar-se, sinó al contrari, tenir una veritable economia respiratòria, utilitzar tot l’aire que agafeu, gastar-lo tot abans de tornar-ne a agafar, fins a perdre l’alè, fins a la constricció de l’asfíxia final del punt, del punt de la frase, de la fiblada al costat després de la cursa. Necessitem actors d’intensitat, no actors d’intenció. Que posin el cos a treballar. I d’entrada, materialment, que ensumin, masteguin, respirin el text. És partint de les lletres, entrebancant-se en les consonants, fent xiular les vocals, mastegant, mastegant-les ben fort, que trobem com es respira i quin ritme conté el text. Sembla fins i tot que si ens hi esgotem violentament, perdent-hi l’alè, en trobem el ritme i la respiració. Una lectura profunda, cada vegada més avall, més a prop del fons. Matar, extenuar el teu primer cos per trobar l’altre cos, una altra respiració, una altra economia –que s’ha de jugar. El text és un aliment per a l’actor, un cos. Busqueu la musculatura d’aquest vell cadàver imprès, els seus moviments possibles, per on es vol moure: veureu com a poc a poc es reanima quan hi aleneu dins. Refeu l’acte de fer el text, reescriviu-lo amb el cos. n Valère Novarina fragments de Lettre aux acteurs

#ValèreNovarina

@GelazzoDansa

intèrpret Cesc Gelabert / coproducció Gelabert Azzopardi i GREC 2016 Festival de Barcelona Gràcia. Del 7 al 12 de novembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / espectacle de dansa 14

Â© ROS RIAS

La revàlida de Sergi Belbel com a expert director d’intèrprets, a més de confirmar el gran ofici de Míriam Alamany i de coronar Sílvia Bel al capdamunt de l’star system. Joan-Anton Benach La Vanguardia Una versió àgil i dinàmica. Sílvia Bel fa un bon paper barrejant orgull, dignitat i intel·ligència. Santi Fondevila Ara Un dels muntatges més reeixits, impressionants i emotius de la temporada 15/16. Una lectura subtilíssima de l’obra, amb alguns moments escènics absolutament enlluernadors amb aquella màgia indescriptible del Lliure que el va convertir en un centre de referència del teatre europeu. Un monument del teatre europeu de tots els temps. No s’ho perdin. Xavier Antich La Vanguardia

TORNEN SÍLVIA BEL I MÍRIAM ALAMANY AMB LA BATALLA HISTÒRICA DE DUES REINES IRREDUCTIBLES. ATENCIÓ, AQUESTA VEGADA, A MONTJUÏC!

Una direcció sòbria i amb el vent a favor per a una fenomenal escenografia de Max Glaenzel. Magnètic Carles Martínez. Belbel no amaga la seva fascinació pel personatge de Maria Estuard, i Bel li correspon amb un treball de premi. José Carlos Sorribes El Periódico

MARIA ESTUARD FRIEDRICH VON SCHILLER versió i direcció SERGI BELBEL a partir de l’obra de

#MariaEstuard

@barnax_con

intèrprets Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Àlex Casanovas, Carles Martínez, Fina Rius i Marc Rius / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 15 de novembre al 10 de desembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català

RHÜMIA

obstinació extrema

MARTÍ TORRAS MAYNERIS direcció musical PEP PASCUAL cia. RHUM I CIA. direcció

NO HO PODEM EVITAR. ESTEM ENAMORATS DE RHUM I CIA. I ELS HEM FET TORNAR AMB L’ESPECTACLE MÉS GAMBERRO QUE ENS HAN SERVIT. AMB TOTS VOSALTRES, PER SEGONA TEMPORADA CONSECUTIVA, RHÜMIA.

Aconsegueixen connectar des del minut zero i divertir i fer escampar les cabòries. Jordi Bordes El Punt Avui

El divertidíssim espectacle dirigit per Martí Torras ajunta un públic intergeneracional. Fer riure el públic durant una hora i mitja, sense parar, no és gens fàcil. Un espectacle més intens i gamberro que el seu predecessor. Albert Domènech La Vanguardia L’espectacle és catàrtic. No és la broma fàcil, no és un humor lleuger; és bo, és molt bo. Oriol Toro Núvol

#Rhumia

@rhumicia

intèrprets Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual / coproducció Teatre Lliure, Velvet Events i GREC 2016 Festival de Barcelona Gràcia. Del 21 de desembre al 14 de gener / 20’30h. de dimarts a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte (atenció 6 de gener, funció única a les 19h.) / 18h. diumenge / de 8q a 21q / en català, castellà i montinià 15

TRES LECTURES direcció

LLUÍS PASQUAL cia. LA KOMPANYIA LLIURE

DESPRÉS DE L’ÈXIT DEL NOSTRE TALLER PER A ESPECTADORS que hem programat les dues darreres temporades amb el nom d’Els oficis del teatre, hem volgut fer un exercici, un experiment que ens permeti continuar aquest diàleg amb el públic. Imaginem que l’espectador hagi anat passant pels territoris dels nostres mapes i els hagi ocupat tots. N’hi ha un, però, que li pertany a ell tot sol, exclusivament: el món on es fabrica les seves pròpies eines com a públic. Un món fet de passió però també de coneixement i en el qual, a més de “veure el joguet”, cada vegada mostra més interès per saber com està fet per dintre.

#TresLectures

#ElCosidor

Per aquest motiu, hem programat tres lectures dramatitzades, a la preparació de les quals podrà assistir qualsevol espectador. Durant uns dies podrà veure com neix un espectacle assistint a les primeres sessions d’allò que en diem treball de taula en una companyia teatral. Les obres són El cosidor, de Jean-Claude Grumberg, Laronda.com de Bruno Fornasari (una versió del text clàssic d’Arthur Schnitzler) i Les tres germanes d’Anton Txékhov. Esperem que, podent mirar una mica el joguet des de l’interior del fet artístic, l’espectador se l’estimi encara més. n Lluís Pasqual

#LaRondacom

#LesTresGermanes

producció Teatre Lliure Gràcia. Del 17 de novembre al 17 de desembre / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 10'50q a 21q / lectures dramatitzades en català 16

#LaKompanyiaLliure

US PRESENTEM TRES TEXTOS TEATRALS PER SEGUIR EL PROCÉS DEL TREBALL DE LA TAULA A L’ESCENARI. PODEU ASSISTIR A DOS ASSAIGS I A LA LECTURA DRAMATITZADA DE CADA UNA DE LES PECES!

EL COSIDOR

LARONDA.COM

LES TRES GERMANES

A França, entre 1945 i 1952, les dones d’un taller de costura parlen de com van viure la segona Guerra Mundial. Tot allò que diuen i tot allò que callen porta al mateix carrer: com aprendre a viure després de l’Holocaust. Intèrprets Clàudia Benito, Raquel Ferri, Carme Fortuny, Oriol Guinart, Lluís Marco, Albert Ribalta, Diana Torné, Júlia Truyol i Rosa Vila Gràcia. 17, 18 i 19 de novembre

Versió contemporània del clàssic de Schnitzler: amb icones de la nostra època com ara el guanyador d’un reality show obligat a fer de gigoló, la professora d’institut enamorada del seu alumne i les noietes disposades a qualsevol sacrifici per fer carrera. Intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Joan Solé i Júlia Truyol Gràcia. 1, 2 i 3 de desembre

A la Rússia rural de les acaballes del segle xix, la classe privilegiada és en decadència. Les filles del general Prózorov es debaten entre l’ànsia de millora i l’anorreament del tedi. Tres filles, tres germanes. Intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Carme Fortuny, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Lluís Marco, Lluís Marquès, Albert Ribalta, David Selvas, Joan Solé, Diana Torné i Júlia Truyol Gràcia. 15, 16 i 17 de desembre

JEAN-CLAUDE GRUMBERG

BRUNO FORNASARI

ANTON TXÉKHOV

EL CONTRATENOR XAVIER SABATA OFEREIX UN RECITAL SOBRE LA FIGURA DE L’EMPERADOR ALEXANDRE EL GRAN PARTINT D’ÒPERES DE HÄNDEL, VINCI, PORPORA... DIRECTES AL SEGLE XVIII, ACOMPANYATS PER L’ORQUESTRA BARROCA VESPRES D’ARNADÍ DIRIGIDA PER DANI ESPASA.

arts i lletres s

ALESSANDRO AMANTE ÉS UN RECITAL QUE DIBUIXA la figura d’Alexandre el Gran a través de les òperes que li van dedicar als primers setanta-cinc anys del segle xviii. Alexandre el Gran, una figura complexa i contradictòria capaç de la violència, l’arrogància i l’ambició implacable d’un conqueridor, però també de la generositat de qui reconeix la humanitat de l’enemic i el sent, així, com un semblant. Viurem els seus viatges i conquestes a través dels seus propis ulls i els dels seus acompanyants; celebrarem les seves victòries, els amors i les inseguretats gràcies a la música de Georg Friedrich Händel, Leonardo Vinci, Nicola Porpora, Francesco Mancini i Giovanni Battista Ferrandini, entre d’altres. n Dani Espasa

Il Cor mio ch’è già per te Tutto Amore e tutto Fe, Con più Gloria tornerà, Ma non già Più Amoroso e più fedel. Per mercede e per onor Dell’Affetto e del Valor Spera sol che tua Beltà Gli farà Men ritorsa e men crudel. Il Cor mio... n G. F. Händel ària del segon acte d’Alessandro

#AlessandroAmante intèrprets Xavier Sabata contratenor / orquestra Vespres d’Arnadí / clave i direcció Dani Espasa Montjuïc. 22 de desembre / 20’30h. divendres / de 13’50q a 26’50q / recital 18

@XavierSabata

XAVIER SABATA i DANI ESPASA orquestra VESPRES D’ARNADÍ recital de

ALESSANDRO AMANTE

“QUI ESTIMA LA JUSTÍCIA I S’HI MANTÉ, NO TÉ POR DE RES.” El compositor txec Hans Krása va escriure el 1938 una òpera infantil en dos actes titulada Brundibár [El borinot]. No va poder assistir a l’estrena, que es va fer en secret al gueto jueu de Praga el 1941, perquè ja havia estat deportat al camp de concentració de Terezín (Theresienstadt). Allà, va tornar a escriure l’obra, ja que no s’havia pogut endur les partitures, i la va fer representar pels nens i nenes del camp que, gràcies a la música, aconseguiren així la sensació d’una certa normalitat en aquells moments terribles. Obligats com estaven a treballar, fer-ho a l’escenari els va permetre seguir rebent educació i una certa protecció. Per a la majoria dels habitants de Terezín les representacions (55 funcions entre el 1942 i el 1944) es van convertir en un esdeveniment, una cita obligatòria, no per la seva qualitat artística –els joves cantants no eren, finalment, artistes professionals– sinó pels seus cants, tan radiants i espontanis. La peça parla de l’opressió de manera crítica però sota una aparença naïf. Tant és així que fins i tot va aparèixer al film de propaganda nazi Der Führer Schenkt Den Juden Eine Stadt, rodat el 1944 per demostrar les bones condicions de vida dels jueus al camp, arran d’una visita de la Creu Roja autoritzada per les SS.

Els valors de la pau i la tolerància i principis com l’acceptació de la diferència són bàsics en aquesta òpera. D’aquí que Brundibár es convertís l’any 1998 en el centre d’una experiència d’iniciació a la música que convertia en actors i cantants els nens i nenes de centres educatius de Barcelona. Gairebé vint anys més tard, prop de cinc-cents estudiants i professors d’instituts de la ciutat protagonitzen una nova posada en escena del projecte, i tanquen un cercle en fer possible un diàleg entre els nois i noies que van participar en l’experiència vint anys enrere (uns quants dels quals avui formen part de l’equip creatiu i de gestió) i els que la viuen avui. n David Albet

refugiats, estrangers...

EL 1998, DAVID ALBET VA VOLER RECUPERAR UNA ÒPERA INFANTIL ESTRENADA EL 1941 AL GUETO JUEU DE PRAGA. I HO VA FER AMB ALUMNES DE DIVERSOS CENTRES PÚBLICS DE BARCELONA EN L’INCIPIENT PROGRAMA ÒPERA A SECUNDÀRIA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU. SIS D’AQUELLS ALUMNES, ANYS DESPRÉS, HAN ACABAT FORMANT LA COMPANYIA ELS PIRATES TEATRE. ARA, PASSATS VINT ANYS, TORNEN A ESCENA AQUEST CANT UNIVERSAL A LA INFÀNCIA I A LA LLIBERTAT.

BRUNDIBÁR HANS KRÁSA llibret ADOLF HOFFMEISTER direcció artística DAVID ALBET direcció musical ERNEST MARTÍNEZ IZQUIERDO direcció escènica ADRIÀ AUBERT cia. ELS PIRATES TEATRE, COMUSITÀRIA i GRUP INSTRUMENTAL BCN216

música

#Brundibár2017

@bcn216

@piratesteatre

@comusitaria

intèrprets Júlia Barragan, Alazne Fernández, Aina Ferré, Andrea Fornell, Elisabet Giner, Llorenç González, Carla Jover, Cristina Lozano, Júlia Ribes i Laia Santamarta / solistes i cor d’escena coral SOM-night (Coral de joves de les Corals Musicorum) / cor general alumnes de l’Institut 4Cantons, l’Escola Cooperativa Nou Patufet i l’Institut Poeta Maragall de Barcelona / músics Grup Instrumental bcn216 David Albet, Oriol Algueró, Irma Bau, Xavier Castillo, Chus Castro, Clàudia Farrés, Llorenç González, Biel Graells, Iván Herranz, Abigail Herrero, Jordi Masó i Marcel Torres / coproducció Teatre Lliure, Grup Instrumental bcn216 i GREC 2017 Festival de Barcelona Montjuïc. 9 de gener / 20’30h. dimarts / de 8q a 11q / òpera infantil en català 23

EXTREMITÉS

YANN ECAUVRE cia. CIRQUE INEXTREMISTE

a partir d’una idea de

QUAN TENIA VINT-I-UN ANYS, L’ACRÒBATA RÉMI LECOQ VA PATIR UN ACCIDENT QUE EL VA DEIXAR EN CADIRA DE RODES. CONVENÇUT QUE NO PODIA ABANDONAR EL CIRC, VA ACABAR TROBANT DOS ARTISTES AMB QUI TORNAR A LA PISTA I VAN FUNDAR EL CIRQUE INÉXTREMISTE. L’HUMOR, UNS TAULONS I UNES BOMBONES DE BUTÀ PODEN ESBANDIR QUALSEVOL POR.

obstinació extrema

El repte és ben clar: intentar crear un equilibri humà amb objectes regits per la llei de la gravetat, i que hem d’utilitzar tant si com no per a la supervivència dels nostres caps. D’aquest repte físic, n’ha nascut la idea d’explicar una història humanista en la qual els individus depenen obligatòriament d’altres individus, i en què només la solidaritat i l’atenció als altres prometen la supervivència del grup. Per fer-ho curt: en Bim, en Bam i en Bum estan en equilibri. En Bim cau. Qui queda? Ningú! Si en Bim cau, cau tothom! nn

RÉMI LECOCQ VA DESCOBRIR BEN AVIAT LA vocació d’acròbata. Mentre feia el BAC literari en l’opció de circ va conèixer Sylvain Briani-Colin ‘Basko’. Després va entrar a l’acadèmia Fratellini de París. Deu mesos més tard va patir un accident mentre s’entrenava. Llavors tenia 21 anys i va quedar paralític de totes dues cames. Després d’un any de rehabilitació, vaig tornar a començar a fer rucades, música, vídeo... Feia skate, contorsions, acrobàcies a terra... però no volia fer-ne en cadira de rodes, per la imatge que comporta i per la mirada de la gent. En cadira, canvia molt. Hi ha qui es canvia de vorera, qui gira els ulls, qui no et respon quan dius bon dia... I també a l’inrevés, n’hi ha que venen, que se t’enganxen, que et volen ajudar. El 2011 participa en un laboratori de recerca acrobàtica al Cheptel Aleïkoum, dirigit per Yann Écauvre. Allà es troben tots tres. En Yann em va convèncer de sortir a escena en cadira. Totes les idees que tenia eren amb la cadira, per desdramatitzar la discapacitat, per ficar-nos amb la imatge que en té la gent. Em va dir que faria que ningú no es compadís de la meva situació i hi vaig accedir. Volíem ensenyar les dificultats d’anar en cadira, però també mostrar que en cadira tant pots ser un tros d’imbècil com algú super guai, que de fet som gent normal. Això desdramatitza moltes coses. Després d’una residència amb Stéphane Filloque, de Carnage Productions, neix el Cirque Inextrémiste. Un any després, estrenen Extrêmités al festival Janvier dans les étoiles. Les caigudes, de fet, són divertides. La gent s’avorreix quan no n’hi ha. Abans ells dos corrien cap a mi i intentaven agafar-me

abans que caigués, i llavors queien ells també. Per tant vam posar una norma: cadascú pel seu compte intenta evitar les bombones i els taulons. Res més. De totes maneres, ells salten molt més amunt que jo, per tant es posen més en perill. Per a mi, la pitjor por és la reacció del públic, que no funcioni, que se’n vagi tothom. No ens ha passat mai, però ves a saber. Al principi de l’espectacle hi ha gent que sembla torbada per aquesta visió del discapacitat tan directa i brutal. Impedeix la bona educació francesa. Hi ha qui troba que no té cap gràcia, i després això es capgira del tot. Els nens sempre tenen una pregunta als llavis: “Tu creus que és paralític de veritat o que ho fa veure?”. Hi ha moltes persones discapacitades, físiques o mentals, que en surten tocades. A molta gent els fa pensar en algú, un amic en cadira de rodes, una tia... De vegades es queden parlant molta estona. La funció obre el diàleg, permet que la gent s’expressi sobre una cosa que potser defugien, o potser no trobaven ningú amb qui parlar-ne. El món de la discapacitat a França encara està, malgrat tot, una mica amagat. I realment al principi les reaccions eren molt vives. Dos anys i mig de gira per Europa i ja han creat escola, amb la companyia Cirk La Putyka. El febrer del 2014, estrenen Extension, una venjança simbòlica de la visió de la discapacitat en la nostra societat. A Extrêmités jo sóc el qui rebo més dels tres, i a Extension me’n venjo: ells em fan clavar una patacada al principi i jo torno a escena amb un tractor pala per fer-los fer equilibris al capdamunt de tot. n Marion Bastit, fragment d’una entrevista a http://www.histoiresordinaires.fr el 2014 #Extremités

@inextremiste

equilibristes Rémi Bezacier, Yann Ecauvre i Rémi Lecocq / producció Cirque Inextremiste Montjuïc. 13 i 14 de gener / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13'50q a 26’50q / espectacle de circ 23

Farrés brothers i cia som una companyia de teatre que treballem amb trastos, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades. Creada el 2002, en Jordi Farrés, en Pep Farrés i en Jordi Palet proposem habitualment un teatre per a tots els públics, irònic, gens ensucrat i carregat de diverses capes de lectura: ens agrada parlar de temes potents des de punts de vista inusuals, de forma original i no moralitzant. Durant aquests quinze anys hem creat nou espectacles que han voltat per tot Catalunya i la resta de l’Estat. D’aquests, Tripula (2013) ens ha obert al públic europeu. En total, gairebé 2000 representacions. Després d’Equilibristes (2011), La visita de la vella dama serà el nostre segon espectacle per a adults. Com sempre, ens envoltem d’un equip de professionals que creu en el projecte perquè la història s’ho val. I l’ofici, també.

en convivència

VICKY PEÑA ÉS CLARA, LA MULTIMILIONÀRIA QUE TORNA AL SEU POBLE NATAL DISPOSADA A ENFRONTAR-SE AL PASSAT. TÉ UNA MÀ DE MARBRE, UNA CAMA DE FUSTA I MOLTA SET DE JUSTÍCIA, O DE VENJANÇA. UN ESPECTACLE PER A ADULTS CENT PER CENT FARRÉS BROTHERS I CIA.

LA VISITA DE LA FRIEDRICH DÜRRENMATT dramatúrgia i direcció JORDI PALET I PUIG cia. FARRÉS BROTHERS I CIA. amb VICKY PEÑA a partir de la peça de

#LaVisitadelaVellaDama

@Farresbrothers

intèrprets Xavier Capdet, Jordi Farrés, Pep Farrés, Vicky Peña i Ireneu Tranis / veu en off Jordi Vidal / músics Adrià Bonjoch guitarra, Pep Coca contrabaix / coproducció Farrés brothers i cia. i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Gràcia. Del 18 de gener al 4 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 24

VELLA DAMA s

CLARA ZACHANASSIAN TORNA A GÜLLEN, el seu poble natal, per tancar una ferida oberta fa molts anys: quan era jove va quedar embarassada i el seu enamorat va negar-ne la paternitat. Això la va ensorrar en la misèria. Ha necessitat quaranta-cinc anys per refer-se, ordir la trama de la venjança i recuperar el seu amor. Ara torna al seu poble per passar comptes. Què farà la Clara, quan l’objectiu de la seva vida hagi estat assolit?

Aquesta vella dama amb una mà de marbre i una cama de fusta ja fa anys que ens té el cor robat. Estem davant d’una trama inquietant, atractiva i molt ben ordida, que fa aflorar la mesquinesa que tots amaguem. Els diners ho continuen comprant tot? Fins a quin límit? Hi ha coses que no sadollen mai la Humanitat? La venjança n’és una? A partir d’aquest clàssic del segle xx, volem fer un espectacle d’humor negre per a una actriu i molts titelles. Vicky Peña encarnarà

la Clara, personatge heroic i funest capaç de manipular tots els güllenencs fins a fer-los perdre el més profund sentit de la dignitat. Per mitjà dels diners, convertirà el poble en un grapat de titelles incapaços de desobeir el seu propòsit. L’acompanyaran a l’escenari els actors Ireneu Tranis, Pep Farrés i Jordi Farrés i els músics Pep Massana, Adrià Bonjoch i Pep Coca, dirigits per Jordi Palet i Puig. n Farrés brothers i cia. 25

KRIS DEFOORT llibret LAURENT GAUDÉ direcció artística PHILIPPE DE COEN direcció escènica FABRICE MURGIA cia. COMPAGNIE FERIA MUSICA música

DARAL SHAGA ÒPERA CONTEMPORÀNIA. CIRC. TEATRE. CINEMA. FRAGMENTS DE VIDA A LES FRONTERES. I IMAGINAR EL RELAT MÍTIC D’UN DÉU DELS EMIGRATS I LA POSSIBILITAT DE PASSAR-LES AMB UNA OBSTINACIÓ EXTREMA.

PERQUÈ LES NOSTRES CIUTATS ESTAN PLENES A VESSAR de mirades exiliades pendents de ser calmades; perquè el circ, art de l’obstinació extrema, hi surt guanyant quan torna a endinsar-se per territoris nous; perquè ajuntar un autor, un compositor, un director, acròbates, cantants i músics ens dona el coratge d’avançar, triem forjar la utopia de Daral Shaga a diverses veus.

L’òpera, les arts del circ i el teatre-cinema són els nostres llenguatges per reflectir la virulència de les malalties de l’exili, del traspàs de fronteres i de la pèrdua d’identitat i, al mateix temps, la voluntat de proporcionar un lloc veritable a l’acte circense. Cinc acròbates, tres cantants i tres músics formen el cor-remor dels emigrats, els qui no tenen lloc en el món modern, als qui no es dona mai la veu. Feria Musica, Laurent Gaudé, Kris Defoort, Fabrice Murgia i el cor Silbersee s’inspiren en els fragments de vida deixats a Melilla, Tijuana o Lampedusa per dibuixar la figura d’un déu dels emigrats i entreveure la possibilitat de passar d’una riba a l’altra sense deixar res darrere nostre. n Compagnie Feria Musica

obstinació extrema #CieFeriaMusica

@FabriceMurgia

acròbates Feria Musica Anke Bucher, Renata Do Val, Marine Fourteau, Simon-James Reynolds, André Rosenfeld Sznelwar i Marcel Vidal Castells / solistes i cor Silbersee Michaela Riener mezzosoprano, Maciej Straburzynski baix i contratenor, Tiemo Wang baríton / músics Fabian Fiorini piano, Lode Vercampt violoncel, Jean-Philippe Poncin clarinet / coproducció Feria Musica i l’Opéra-Théâtre de Limoges, amb el Sirque de Nexon, el Festival les Francophonies en Limousin, Silbersee (ex-Vocaal lab), le Maillon, Théâtre de Strasbourg i el Palais des Beaux-Arts de Charleroi Montjuïc. Del 19 al 21 de gener / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / òpera circense en francès sobretitulada en català 26

#DaralShaga

Nadra i el seu pare deixen la seva terra per escapar dels dies lents. Mira’t força estona allò que no pots endur-te. Emporta’t de pensament allò que no et cap a les butxaques L’emigrat torna. Enlloc no és casa seva. El cor pregunta, i es projecta, disposat a afrontar la tanca. I així doncs, on vas? Allà on jo he perdut una part de mi mateix. Tots els nostres viatges, tots els nostres esforços ens van portar fins aquí: a la tanca. Que no deixa passar ningú sense sagnar-lo. Daral Shaga naixerà de mirades i d’un trànsit impossible. Daral Shaga. L’home vell que no mor mai. nn fragment de Daral Shaga

UN APARTAMENT AL FINAL D’UNA CARRETERA QUE porta a la costa. Amb vistes al mar, però amb les finestres tancades. Acaben de tirar les cortines, potser per sempre, potser només per un cap de setmana. A dins hi ha Gito Spaiano i Morris Wine. L’un és un “home de món”. L’altre és “Wine”, que en anglès vol dir vi –aquell que mamem, sense plorar pel got buit ni per la seva sort. I “sempre a la recerca de l’arc de sant martí”. Tots dos, al final de la cursa, com en un cul-de-sac. De la seva amistat, de la seva vida. Volen viure a plaer per última vegada. A la seva habitació en penombra, demanen dones –prostitutes, ballarines. Esperen. Filosofen. Gito vol sexe. Morris vol sentiment, a la recerca de l’amor que sempre s’escapa. Amb tot, però: “Si el negre és l’absència de llum, llavors l’amor és si més no una porta entreoberta.”. n

John Cassavetes és un dels artistes més interessants que conec. La seva visió humana de l’art ha estat i encara és una influència important per a mi. En les seves ‘imatges’, no és només molt humà sinó també molt autònom. Cassavetes és un dels rars mentors veritables de la meva vida. Jan Lauwers La cosa més difícil del món és revelar-se, expressar allò que ha de ser expressat. Com a artistes, penso que hem d’intentar moltes coses però, per damunt de tot, hem de gosar fracassar. Heu de tenir el coratge de ser dolents, d’estar disposats a arriscar-ho tot per expressar-vos del tot. John Cassavetes

en convivència 28

JOHN CASSAVETES dramatúrgia ELKE JANSSENS direcció JAN LAUWERS de

VERSIÓ TEATRAL DEL GUIÓ DE CINEMA ESCRIT PER CASSAVETES PER A PETER FALK I BEN GAZZARA POC ABANS DE MORIR. L’EROS I EL TÀNATOS, SOTA LA MIRADA INTENSA DE JAN LAUWERS. UN PROJECTE GESTAT AL BURGTHEATER I REMUNTAT A L’HUMAIN TROP HUMAIN DE MONTPELLER. LA VIDA, L’EXCÉS.

BEGIN

THE BEGUINE #BegintheBeguine

@trophumain

intèrprets Inge Van Bruystegem, Gonzalo Cunill, Romy Louise Lauwers i Juan Navarro / producció delegada Humain trop humain – CDN Montpellier a partir de la producció original del Burgtheater de Viena i Needcompany Montjuïc. Del 23 al 25 de gener / 20’30h. de dimarts a dijous / de 13’50q a 26’50q / en francès, anglès i castellà sobretitulat en català 29

FABRICE MURGIA adaptació BORJA ORTIZ DE GONDRA text i direcció

Premi del Públic i Premi Télérama del Festival Impatience 2010 Odéon-Théàtre de l’Europe

LA TRISTEZA DE LOS OGROS DE LES HISTÒRIES REALS DE BASTIAN BOSSE I NATASCHA KAMPUSCH, FABRICE MURGIA N’ELABORA UN CONTE NEGRE PER A ADOLESCENTS. L’ESPECTACLE ORIGINAL VA SER EL 2013 AL FESTIVAL TEMPORADA ALTA. ARA ARRIBA AL LLIURE MADURAT, MULTIPREMIAT I AMB ACTORS D’AQUÍ. UN ADÉU A LA INFANTESA.

EXPLORANT EL BLOG PERSONAL DE BASTIAN I LES entrevistes de Natascha, espigolant-ne alguns elements, Fabrice Murgia ordeix a La tristeza de los ogros, un conte oníric que desborda de llarg el contingut dels “breus” dels diaris. La seva escriptura, impregnada per la seva pròpia –i no tan llunyana– experiència de trastorns adolescents, troba el camí de la ficció per restituir les esperes, la vitalitat, l’ira obscura i el desconcert de la seva generació. La tristeza de los ogros narra un dia en què els nens deixen de ser nens. El testimoni de Bastian Bosse, de 18 anys, que es va estimar més matar-se el 20 de novembre del 2006, després d’haver disparat una arma a la seva escola. El somni de Laetitia, que va créixer amb por i que s’està despertant en

un llit d’hospital. L’intent de fugir a un imaginari formatat per les noves maneres de comunicar-nos. La desesperació dels qui imploren ajut sense que sapiguem realment si tenen somnis o bombes per venjar-se dels qui no se’ls escolten. La tristeza de los ogros és una manera d’enterrar la nostra infantesa. n

en convivència

2006: Bastian Bosse, 18 anys, torna al seu antic institut. Dispara abans d’apuntar-se amb una arma. Havia anunciat la seva acció a internet. 2006: Natascha Kampusch, 18 anys, escapa de la vigilància de l’home que l’havia segrestat deu anys abans. El seu cas és objecte d’una immensa mediatització.

#LaTristezadelosOgros

@FabriceMurgia

@TheatreNational

@TeatrosCanal

intèrprets Olivia Delcán, Andrea de San Juan i Nacho Sánchez / coproducció Teatre Lliure, Teatros del Canal i Théâtre National de Bruxelles a partir de la producció original del Théâtre National en coproducció amb el Festival de Liège i Théâtre & Publics Gràcia. Del 7 al 25 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en castellà 31

“TOLSTOI TÉ RAÓ”, VAIG PENSAR. QUAN VAIG acabar per primera vegada Si mireu el vent d’on ve, vaig recordar el cèlebre principi d’Anna Karenina: “Totes les famílies felices s’assemblen les unes a les altres; però cada família infeliç té un motiu especial per sentir-se desgraciada”. La fortuna va voler, ja fa mesos, que una llibretera em recomanés Color de llet, de Nell Leyshon –no us la perdeu–; la fortuna va voler que, a la solapa de la novel·la, hi parlessin de la seva feina com a dramaturga i hi ressenyessin Comfort Me With Apples. També va voler la fortuna que, per aquelles dates, l’Emma Vilarasau m’hagués proposat tornar a treballar junts amb un text per a ella i una actriu jove, la Clàudia Cos, que es va oferir a fer una traducció ràpida de l’original... I la poderosa escriptura de Nell Leyshon

en convivència

ens va portar a les mans un drama d’una bellesa radical i d’una poètica desolada, tensat en tot moment per la pulsió supersticiosa, inclement, fràgil i alhora manipuladora d’un dels personatges femenins més complexos, rotunds i fascinants que he llegit mai. “Podria protagonitzar un Shakespeare –vaig pensar– ...o potser un Txékhov...”. En realitat, crec que és un text ferit bellament per tots dos. No us vull avorrir més (en general, practico la petita litúrgia de no parlar –escriure– de les funcions; si en són –o som– capaços, es revelaran a escena...). La fortuna ens va tornar a gronxar i el Lliure va acollir la producció de Si mireu el vent d’on ve. És sincer reconèixer que de vegades som, si més no teatralment, molt afortunats... n Fernando Bernués

NELL LEYSHON dramatúrgia MARC ROSICH direcció FERNANDO BERNUÉS de

SI MIREU EL VENT

D’ON VE

#SiMireuelVentdOnVe

@NellLeyshon

intèrprets Clàudia Cos, Eduard Farelo, Lluís Marquès, Laura López i Emma Vilarasau / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 14 de febrer al 18 de març / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 32

IRENE ÉS LA MESTRESSA D’UNA FINCA DEDICADA AL CULTIU DE POMES, ON VIU AMB EL SEU FILL. LA SEVA FILLA SE’N VA ANAR FA MOLT DE TEMPS I N’HA PERDUT EL CONTACTE. UNA TARDOR, ELLA TORNA I ES DESENCADENA AQUEST RELAT SOBRE LA MADURESA I ELS CANVIS DE L’ANGLATERRA RURAL D’AVUI D’UNA DE LES DRAMATURGUES MÉS RECONEGUDES DEL PANORAMA BRITÀNIC ACTUAL.

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS

en convivència 36

PABLO MESSIEZ cia. LA KOMPANYIA LLIURE dramatúrgia i direcció

LA TEMPORADA PASSADA, PABLO MESSIEZ VA IMPARTIR UN TALLER A LA KOMPANYIA LLIURE. DE L’EXPERIÈNCIA, REELABORADA I ESCRITA, EN SORGEIX AQUEST ESPECTACLE. EMOCIONS, ESPAI I TEMPS COMPARTIT. TEATRE.

s #ElTempsQueEstiguemJunts

COMENÇO A ESCRIURE AIXÒ QUAN El temps que estiguem junts encara no existeix. Ara mateix és una suma d’idees latents i diverses en què conviuen una gavina (sí, aquella gavina), uns llibres que es cremen com a Farenheit 451, algun assaig de Montaigne, les primeres vegades, coses que es munten i es desmunten i, sobretot, el desig de saber què conformarà aquest temps. Després d’haver compartit unes quantes jornades de treball amb els vuit intèrprets extraordinaris que componen La Kompanyia Lliure, ara ve el moment del vertigen. I demano que aquest vertigen s’estigui aquí tot el temps que estiguem junts. Que no es tracti de resoldre res, ni de mostrar res, ni –déu nos en guard– d’ensenyar res. Sinó més aviat de compartir uns desitjos. En definitiva, treballarem perquè El temps que estiguem junts sigui un temps durant el qual realment estiguem junts, com si “l’infant, en néixer, / parés esment que neix de debò…”. n Pablo Messiez

#lakompanyialliure

@pmessiez

intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 16 de febrer a l’11 de març / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 35

“ALGUNES PERSONES DE LA COMISSIÓ DE LECTURA VAN DIR QUE NO els agradava el teu text, que era massa terapèutic i això els tirava enrere”. Des de que em van fer aquest comentari sobre un text meu –un altre– que vaig presentar a la comissió de lectura d’un important teatre del país, he estat intentant trobar una obra artística que no sigui, d’alguna manera, terapèutica per a l’artista que l’ha realitzada; que no provingui d’un impuls personal, d’una obsessió compulsiva, d’un tema recurrent, d’un element autobiogràfic; que no sigui expiatòria... Una obra d’art sincera, per descomptat. He estat reflexionant i no n’he trobada cap. Cap que no sigui prou rellevant, per a mi almenys. Fins i tot vaig estar mirant la biografia dels membres de la comissió de lectura, i tampoc n’hi vaig trobar cap. Per què els tirava enrere, doncs, el meu text? Perquè era massa sincer? Perquè deia sense vergonya que estic parlant de mi mateixa? “Ets molt atrevida” és un altre dels comentaris típics dels espectacles que faig. Doncs no, no tinc cap intenció de ser atrevida, però sí sincera i compromesa. Per tant, intentaré anar fins al fons destapant la suposada convenció teatral. Posant en evidència que la ficció neix de la vida, que de vegades el teatre és més real que la realitat, que la ficció traspassa els límits, que la vida també entra a l’escenari, que la realitat també és subjectiva, que la maleïda quarta paret només és un mur de protecció que avui ja no té cap sentit. Quan dirigeixo un espectacle, la ficció de l’obra de teatre entra per la porta de casa meva sense trucar, sense demanar permís; destructivament s’instal·la al meu sofà, sopa amb nosaltres a taula, dorm entre el meu marit i jo. Aquesta vegada vull fer el viatge a la inversa: vull que sigui la meva vida real que entri a l’escenari sense demanar permís. Sóc filla d’un home addicte al cinema i addicte a mirar, i visc obsessionada per crear espectacles que cridin l’atenció d’aquesta mirada. És això justament el que vull reconèixer: que la nostra obra som nosaltres i nosaltres som la nostra obra. Qui sabrà diferenciar si allò que està veient és una obra de teatre o la vida mateixa? n Alícia Gorina

creació i direcció

ALÍCIA GORINA cia. INDI GEST

WATCHING

PARES I FILLS, CINEMA I TEATRE, REALITAT I FICCIÓ... TOT AIXÒ I MÉS, CONDENSAT I A PUNT PER SER VIST, MIRAT I DISSECCIONAT DALT DE L’ESCENARI. UN ESPECTACLE SOBRE UNA PEL·LÍCULA (I UNA LLIÇÓ MAGISTRAL I UNA PERFORMANCE... ) ORDIT PER ALÍCIA GORINA I PROTAGONITZAT PEL SEU PARE, ÀLEX GORINA, ACOMPANYAT D’ALBA PUJOL. I SI VOLEU VEURE EL FILM, TAMBÉ HO PODREU FER! #WatchingPeepingTom exposició Àlex Gorina / intèrpret Alba Pujol/Patrícia Mendoza / producció Indi Gest Gràcia. Del 2 al 4 de març / horaris per determinar / de 10’50q a 21q / en català 36

@gestindi

@GorinaAlicia

PEEPING TOM Les pel·lícules ens fan voyeurs. Ens asseiem a les fosques a mirar la vida d’altres persones. És el pacte que ens ofereix el cinema, tot i que la majoria de pel·lícules es comporten massa bé per haver-ho d’esmentar. Peeping Tom, de Michael Powell –estrenada el 1960 només uns mesos abans que Psicosi– és una pel·lícula sobre un home que filma les seves víctimes quan moren, que trenca les normes i creua la ratlla. La seva estrena va provocar tal repulsa que la van treure de la cartellera i va fer acabar la carrera de Powell, considerat llavors un dels directors més importants de la Gran Bretanya. Per què? Diria que va ser per no deixar que el públic observés la història, anònimament i a les fosques, i implicar-lo en canvi en el voyeurisme del personatge del títol. Martin Scorsese, l’admirador més famós de Powell i qui el va

rescatar per al cinema anys molts després, va dir una vegada que aquesta pel·lícula i 8 ½ de Federico Fellini contenen tot allò que es pot dir de la direcció cinematogràfica. La de Fellini tracta de les ofertes, els guions i el món de l’espectacle. I la de Powell, del procés psicològic profund que hi ha darrere del moment en què un cineasta diu als actors que facin allò que ell mana, mentre ell és a l’ombra i els observa. A Peeping Tom l’estratègia bàsica és suggerir sempre que no només estem veient la pel·lícula, sinó que la mirem. Si és una obra mestra és precisament perquè no ens deixa picar l’esquer com totes aquestes pel·lícules slasher banals i adolescents. No podem riure i mantenir-nos distants: ens veiem obligats a reconèixer que l’estem mirant, horroritzats però fascinats. Roger Ebert, a propòsit de Peeping Tom

Quan jo començava, dedicar-se al teatre era considerat una mena de bogeria. No he tingut mai cap més vocació i cap de les meves inclinacions no prometia cap mena d’estabilitat econòmica ni emocional. Crec que la meva família es va adonar que res m’estroncaria la vocació i em va donar molt de suport. I amb el meu pare, tot i que no tenim una relació diària, hem aconseguit construir un vincle molt estret i de moltíssim respecte i afecte. A banda d’haver-me ajudat en tot, per a mi és un exemple, més enllà de les nostres diferències en diversos temes, com la política, i ha estat un impuls tenir-lo per pare. Abans escrivia de nit, de matinada, maltractantme el cos com acostumen a fer els joves. Però des que sóc mare no tinc cap més remei que escriure quan puc i on puc. Ara porto una vida molt més ordenada i escric només al matí, mentre la meva filla és a l’escola. Quan ella arriba, ja no puc escriure. n fragment d’una entrevista a puntoedu.pucp el 2013

en convivència

“Hay quienes dividen a las personas en buenos y malos, o en izquierdistas y derechistas, o en aliancistas y universitarios, o en peruanos y extranjeros, según su propia visión del mundo. Yo divido el mundo entre los que tienen familia y los que no la tienen. A mí esto, esta reunión, me parece bella. Ustedes se odian, se pelean, se mienten y se hacen daño, pero se juntan. A pesar de todo, se juntan para celebrar la Navidad y no se van.” fragment d’El sistema solar

AMB LA SEVA ÀVIA ANAVA A VEURE TEATRE durant uns anys molt difícils: el país patia atemptats terroristes i es feien cues llarguíssimes per aconseguir els aliments més bàsics. Als anys vuitanta del segle xx, quan encara era una nena, Mariana de Althaus ja intuïa que l’escenari seria el seu lloc al món. El volum Dramas de familia inclou tres obres seves: El sistema solar, El lenguaje de las sirenas i Ruido, protagonitzades totes tres per famílies disfuncionals. M’interessa molt observar les relacions interpersonals i els conflictes en les relacions familiars. Al capdavall, tots els problemes de la societat en què vivim es veuen reflectits en les famílies, a escala micro. A més, crec que la dramatúrgia, sobretot al Perú, no ha tocat gaire aquesta mena de temes. Hi ha una tendència a abordar temes més polítics o de relacions humanes, però en un nivell més abstracte i simbòlic. El meu és un teatre molt accessible, no és intel·lectual, abstracte ni difícil d’entendre. El públic sent que li parlen en el seu mateix idioma i, alhora, és probable que es vegi reflectit en algun personatge o escena de les històries que s’hi expliquen. És un teatre que parla a tothom. Com tots els estudiants de Literatura de la PUCP, també vaig començar escrivint poemes i alguns contes. És més, no descarto en algun moment, encara que sigui per afició o per plaer, escriure narrativa, però no és el meu fort. Totes les històries que se m’acuden les veig a l’escenari. Quan escric, segueixo el camí de les meves pròpies reflexions i intento sortir dels problemes que m’envolten. Escriure d’aquests temes significa ficar-me també en els meus propis laberints i, un cop dins, intentar entendre per on se surt. És per aquest camí que el públic percep l’entrega, la veritat, i l’agraeix. Un dels inconvenients més obvis, però, és el risc que l’espectador identifiqui les històries que porto a escena amb la meva pròpia biografia. Sempre tens la temptació de buscar signes en la biografia de l’autor per justificar la seva obra, però la veritat és que és molt difícil que el teatre pugui ser autobiogràfic. En general, resulta d’una acumulació tant d’històries personals com de tot allò que has observat del món, fins i tot en pel·lícules i en la literatura.

#ElSistemaSolar

@mdealthaus

intèrprets Nausica Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet i Guillermo Toledo (resta de repartiment en curs) / producció Teatre Lliure Gràcia. Del 21 de març al 15 d’abril / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en castellà 38

UNA FAMÍLIA DESESTRUCTURADA ES TROBA PER NADAL. LA FILLA PORTA BONES INTENCIONS, I AIXÒ JA ÉS GARANTIA DE QUALSEVOL DESASTRE. UNA COMÈDIA DELIRANT DE LA DRAMATURGA PERUANA MARIANA DE ALTHAUS, MEMBRE DEL COLECTIVO VIAEXPRESA, DIRIGIDA PER CAROL LÓPEZ.

EL SISTEMA

SOLAR MARIANA DE ALTHAUS direcció CAROL LÓPEZ de

obstinació extrema 42

VA NÉIXER COM UN ENCÀRREC DEL PINTOR FERNAND LÉGER, DESPRÉS VA PRENDRE VIDA INDEPENDENT I EL VA IL·LUSTRAR JOAN MIRÓ. UN PALLASSO RETIRAT TORNA A LA PISTA A CAUSA D’UN ACCIDENT. LA SEVA VERITAT EL CONVERTIRÀ EN PROFETA D’UNA FE POC CRISTIANA. UN DELS RELATS MÉS PECULIARS DE HENRY MILLER, EN DEFENSA D’UN ART HUMANISTA.

EL SOMRIURE

AL PEU DE L’ESCALA de

s © FELIPE MENA

HENRY MILLER direcció RAMON SIMÓ

AUGUSTE MILLER, POETA EN ACCIÓ El somriure al peu de l’escala és, sens dubte, el text més singular de Henry Miller, com ell mateix va reconèixer. Auguste, el pallasso que el protagonitza, és un dels pocs personatges que no van formar part de la vida de l’autor. No és, en sentit estricte, un personatge real. És més que això: és un personatge de veritat. Miller és reconegut per ser un autor contradictori que, a cavall entre la recerca de l’èxit i la recerca de l’excel·lència literària, va esdevenir un símbol de l’inconformisme. La prohibició de les seves novel·les al món anglosaxó, considerades immorals, va ajudar a configurar un mite que estranyament casava amb l’èxit popular. Va ser alhora un personatge marginal i un triomfador. Lloat i blasmat en la mateixa mesura per crítics i lectors, mitificat per la generació beat i examinat amb recel pels experts. Però l’èxit no el va allunyar de la literatura ni de la reflexió sobre l’escriptura i el paper de l’artista en el món contemporani. I l’artista era, sobretot, ell mateix. Personatge real i de ficció i alhora, Miller va bastir la seva obra per intentar trobar el seu lloc al món. Un personatge a la recerca de la veritat de la seva vida. Havent compartit l’admiració de l’avantguarda parisenca pel món del circ, de molt jove se sentia identificat amb el clown. Pels volts de 1948, quan li va arribar la proposta d’escriure una narració per acompanyar una sèrie de dibuixos de Fernand Léger sobre el circ i els pallassos, no s’hi va poder negar. Léger, però, va trobar el text massa… potser massa personal i en va prescindir. Anys després, Miró sí que va il·lustrar-lo.

A El somriure al peu de l’escala, Miller ens fa testimonis de la història d’Auguste, un pallasso de gran fama i reconeixement que s’adona que és capaç de fer alguna cosa més que “fer riure el poble”. En una de les seves funcions de casualitat i per error, com no podia ser d’altra manera en tractar-se d’un pallasso, descobreix que és capaç de comunicar al públic alguna cosa encara millor. El somriure, la joia veritable, la gràcia. Però el poble vol riure, només riure. I Auguste es troba de sobte desemparat. Comença llavors una recerca sobre sí mateix. Sobre l’abisme, de vegades brutal, que separa el personatge de la persona, l’artista de la persona, el clown d’ell mateix. Miller es buscava a sí mateix. Auguste es busca a sí mateix. Potser Miller és Auguste. O potser Auguste som tots. Potser tots mirem de trobar el nostre lloc al món i potser ho intentem sincerament. Potser no ens atrevim a renunciar a la diferència entre personatge i persona que ens permet la covardia i la mentida. Encara que subtils lletanies ens diguin que aquesta diferència és essencial per a la civilitat. Segur? Vivim en un món on la mentida ja ni tan sols es diu mentida i on la veritat ja no cotitza als mercats. Fa temps que vaig començar a treballar amb pallassos. Cada cop estic més cert que ens en calen. Pallassos anàrquics, indolents, insubmisos i alegrement batalladors. Pallassos a la contra d’un món que, com els poetes, no entenen ni volen entendre. Ho deia Miller: “El pallasso és un poeta en acció”. n Ramon Simó

#ElSomriurealPeudelEscala intèrprets Joan Arqué, Oriol Boixader, Griselda Juncà, Jordi Martínez i Tanja Haupt / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 5 al 29 d’abril / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 41

En una ocasió, el filòsof grec Tales de Milet va explicar amb les paraules següents els motius pels quals estava agraït a la Fortuna: en primer lloc, per haver nascut humà, i no animal; després, per haver nascut home, i no dona; en tercer lloc, per ser grec, i no bàrbar. Amb aquestes paraules, va resumir amb una nitidesa insuperable els elements constitutius de l’ideal existencial per a la societat patriarcal hel·lena: ser humà, grec i mascle. D’aquesta manera assenyalava però, amb idèntica claredat, el reflex de la seva inversió negativa: la feminitat, l’animalitat i la barbàrie. De tots els personatges de la tragèdia grega que coneixem, cap no engloba simultàniament les tres característiques definitòries de l’execrable com ho fa la infanticida Medea. Amb l’agreujant que és ella qui surt victoriosa en la tragèdia: damunt del carro estirat per dracs alats del seu avi Hèlios, abandona triomfalment l’escena deixant darrera seu un rastre de dolor i de venjança. El caos que encarna acaba trencant l’ordre natural del parentiu i l’ideal patriarcal grec i masculí que representa Jasó. I és aquest final brutal i insòlit allò que ens ha permès mantenir en la memòria, durant segles, el personatge de Medea i la seva característica distintiva: Medea és i serà sempre per a nosaltres la infanticida mítica per excel·lència. En una societat patriarcal com l’hel·lènica i que no aposta, com les societats 42

MEDE

monoteistes, per una vida “veritable” després de la mort, els fills mascles constitueixen l’única baula capaç de vincular un home amb la immortalitat. Així, amb l’assassinat dels seus propis fills, Medea acaba definitivament l’estirp del seu marit. Ja no quedarà qui, segons la tradició aristocràtica, pugui reivindicar-lo com a avantpassat heroic, i per tant totes les seves destacades gestes comandant l’Argos, l’objecte del seu orgull, perdran el sentit víctimes de l’oblit dels homes. Medea, bàrbara intel·ligent, sap molt bé fins a quin punt aquesta cruel venjança pot ficar el dit a la llaga en un home grec i coneix les conseqüències que té per a ell: Jasó encara podria concertar un altre i definitiu matrimoni i tenir descendència. Però els espectadors de la tragèdia ja deurien saber que cap grec gosaria donar la seva filla en matrimoni a algú que hagués caigut tant en desgràcia davant dels déus. n Rosa Sala Rose fragment de Mujeres míticas: la Medea infanticida, 1999

refugiats, estrangers...

UN SER HUMÀ DOLOROSAMENT FERIT PER UN ALTRE, O PER uns altres, acaba sortint de si mateix i refugiant-se en el mal per poder posar un remei a les ferides, cercant almenys una forma de venjança que equilibri la balança del sofriment. La sang d’aquestes pròpies ferides alimentaran una irracionalitat que cada vegada s’escampa més en el nostre planeta, perquè cada vegada hi ha més gent ferida a qui el món del pensament i de la raó no sap donar resposta. Medea es comporta com una terrorista, amb la mirada plena i assedegada d’aquesta sang dolenta. Però el mateix Eurípides i els déus, al final... la salven. Potser els grecs antics, déus o persones, sabien que la condemna, el pes de la llei, era la solució immediata i fàcil perquè així evitaven de fer-se les preguntes justes. I això sí que ho hem heretat. Continuem contraposant irracionalitat i llei en comptes de preguntar-nos per què. Encara que sapiguem que un “per què?” existeix. n Lluís Pasqual

a partir d’EURÍPIDES

LLUÍS PASQUAL i ALBERTO CONEJERO direcció LLUÍS PASQUAL versió

MEDEA I BÉRÉNICE. DUES DONES, DUES ESTRANGERES. QUAN EL DESTÍ LES CONVERTEIX EN DESARRELADES, NOMÉS ELS QUEDA EL DRET DE PATIR O DE DESENCADENAR LA TRAGÈDIA. DUES OPCIONS, DOS CLÀSSICS PER AL NOSTRE PRESENT CONVULS. #Medea intèrprets Andreu Benito, Roger Coma, Andrés Herrera i Emma Vilarasau (resta de repartiment en curs) / producció Teatre Lliure Montjuïc. De l’11 d’abril al 12 de maig / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 43

JEAN RACINE direcció LLUÍS PASQUAL de

BÉRÉNICE UNA PEÇA FONAMENTAL DEL CLASSICISME FRANCÈS, ESCRITA A LA MIDA D’UNA GRAN ACTRIU. QUAN LES RAONS D’ESTAT PASSEN PER DAVANT DE TOT, JA NO ES TRACTA DE VIURE, S’HA DE GOVERNAR. UNA LECTURA DRAMATITZADA AMB EMMA VILARASAU AL PAPER PROTAGONISTA. s

Feia temps que volia provar si podia fer una tragèdia amb aquella simplicitat d’acció que era tan de gust dels antics. Perquè és un dels primers preceptes que ens han deixat. “Que el que feu –diu Horaci– sigui sempre simple i només sigui un.” Ells van admirar l’Àiax de Sòfocles, que no és altra cosa que Àiax que es mata de penediment. Van admirar Filoctetes, on tot el tema és Ulisses que arriba per sostreure les fletxes d’Hèrcules. L’Èdip mateix està menys carregat de matèria que la més simple tragèdia d’avui. Veiem finalment que els partidaris de Terenci, que eleven la raó per sobre de tots els poetes còmics, per l’elegància de la dicció i per la versemblança dels seus costums, no deixen de confessar que Plaute li porta un gran avantatge per la simplicitat que hi ha en la majoria dels seus temes. I Menandre encara és més simple, si Terenci es veu obligat a agafar-ne dues comèdies per ferne una de les seves! Només la versemblança emociona en la tragèdia. N’hi ha que creuen que aquesta simplicitat és un senyal de poca invenció. No pensen que, al contrari, tota invenció consisteix en fer alguna cosa del no-res, i que tota aquella gran quantitat d’incidents ha estat sempre el refugi dels poetes que no sentien en el seu geni ni prou abundància ni prou força per lligar els espectadors durant cinc actes amb una acció simple, sostinguda per la violència de les passions, la bellesa dels sentiments i l’elegància de l’expressió. La principal regla és agradar i emocionar. Reposeu en nosaltres el cansament d’aclarir les dificultats de la Poètica d’Aristòtil i reserveu-vos el plaer de plorar i d’entendrir-vos. n Jean Racine fragment del pròleg de Bérénice

refugiats, estrangers...

IGUAL QUE MEDEA, L’EXTRAORDINÀRIA Bérénice de Racine té per arrel del conflicte el tema de l’estrangeria. Fins i tot quan sembla que algú és benvingut en terra nova, la por i la desconfiança de l’altre, de qui et rep, per poc diferent que siguis, acaba passant comptes. Bérénice és una immensa història d’amor i d’amistat; de la

dolorosa tria, potser injusta o malentesa, entre els nostres desitjos privats i els nostres deures públics. Sense acció, només un volcà de sentiments que es va produint davant l’espectador paraula rere paraula. Com un quartet de corda de Bach: senzill, alat, descarnadament punyent. n Lluís Pasqual #Bérénice

intèrprets Andreu Benito, Roger Coma i Emma Vilarasau (resta de repartiment en curs) / producció Teatre Lliure Montjuïc. 17, 18 i 19 de maig / 20’30h. dijous i divendres / 19h. dissabte / de 10'50q a 21q / lectura dramatitzada en català 44

NOSaltres MOSTRA DE TEATRE INCLUSIU LA MOSTRA QUE PRESENTEM ESTÀ FORMADA PER 4 ESPECTACLES TEATRALS, 3 EXPOSICIONS FOTOGRÀFIQUES, PROJECCIONS CINEMATOGRÀFIQUES I XERRADES A L’ENTORN DE QUATRE EIXOS VERTEBRALS: L’EMIGRACIÓ, LA DISCAPACITAT, LA DIVERSITAT SEXUAL I LA VIDA SENSE SOSTRE. TOTA L’ACTIVITAT TINDRÀ LLOC DURANT ELS MESOS DE MAIG I JUNY, TANT ALS ESPAIS DE MONTJUÏC COM ALS DE GRÀCIA.

NOSaltres neix de la necessitat d’augmentar la consciència sobre la discriminació i la desigualtat social per causa de la raça, l’origen, una discapacitat, el gènere, l’orientació sexual, l’envelliment, la pobresa i la indigència. Neix de la necessitat de compartir la sensibilitat per absolutament tots els integrants de la nostra societat. Sempre hem pensat que una de les grans funcions del teatre era fer de mirall. Mirall d’una societat. La nostra, actualment, està trencada i amb les peces continuem fent-nos-en reflexos. Però si som un mirall, ho som de totes les persones que la componen i no només d’aquells que tenen temps per a la reflexió. També ho som dels qui s’hi juguen la vida –i no és una al·legoria– cada segon. Ho som d’aquells que s’escapen de l’home llop en busca

d’un refugi per sobreviure, d’aquells que tenen l’asfalt per matalàs, d’aquells capaços d’expressar-se amb crosses o amb rodes, o amb amics invisibles, d’aquells que no els deixen ser lliures sexualment... Bocins de societat que fins ara no han tingut un reflex en el nostre art efímer, i que ja els grans teatres d’Europa inclouen. Toca assumir el risc de canvi. De posar tot el teatre al servei de tota la realitat social. De retornar-nos una imatge real, encara que sigui feta de bocins. NOSaltres no és més que un intent de mostrar una part de societat que s’ha volgut amagar. Un intent d’utilitzar el teatre com a mitjà, no només d’expressió sinó de comunicació real, per donar veu als qui la resta de bocins han fet tornar invisibles. n

s s 45

DIDIER RUIZ cia. LA COMPAGNIE DES HOMMES

TRANS creació i direcció

(MÉS ENLLÀ) LA TEMPORADA PASSADA, DIDIER RUIZ ENS VA OBRIR LA MEMÒRIA DONANT VEU ALS AVIS DE GRÀCIA. ARA ENS PROPOSA OBRIR ELS ULLS I EL COR DAVANT DELS QUI TENEN UNA IDENTITAT SEXUAL QUE NO ES CORRESPON AMB L’ASSIGNADA EN NÉIXER.

TRANS (més enllà) ens convida a abandonar els prejudicis i a eixamplar el nostre horitzó de tolerància. Gràcies al teatre, un teatre no documental sinó de la humanitat, TRANS (més enllà) ens permet de veure el món en la seva complexitat enlluernadora. El teatre és un lloc meravellós per convocar aquesta cita en què ens trobem plegats i en el silenci i la penombra per redescobrir-nos sempre amb uns ulls nous. n Didier Ruiz

#Trans

#NOSaltres

@lacompagniedesHommes

repartiment en curs / coproducció Teatre Lliure, La compagnie des Hommes, Fontenay-en-Scènes, Arpajon – La Norville – Saint-Germain-lèsArpajon, Théâtre de Chevilly-Larue, Châteauvallon scène nationale i Le Channel scène nationale de Calais Gràcia. Del 10 al 12 de maig / 20’30h. dijous i divendres / 19h. dissabte / de 10’50q a 21q / en català 46

NO ES RECONEIXEN EN EL COS AMB QUÈ VAREN NÉIXER O EN la identitat que els ha estat atribuïda. La seva tria és diferent i de vegades els mirem amb menyspreu o, encara pitjor, amb llàstima. I en canvi ens obren un món nou. Ens demanen que els mirem als ulls i no a l’entrecuix. Amb TRANS (més enllà), he volgut interrogar de nou la nostra capacitat, no intel·lectual sinó sensible, de considerar l’altre en la seva nuesa, amb la seva fragilitat i la seva força.

en risc d’exclusió

NOSaltres

exercicis d’improvisació que els permetin aportar el seu punt de vista. Posarem un fragment d’un film i demanarem als alumnes que el continuïn. Veurem una escena i jugarem a repetir-la. Inventarem el doblatge o canviarem el final de les pel·lícules si no hi estem d’acord. El punt de partida és reproduir teatralment les escenes cinematogràfiques de manera més o menys fidedigna. En alguns casos serà una reproducció exacta, en d’altres, els alumnes d’Escenaris Especials oferiran una relectura dels clàssics des d’un punt de vista molt propi. I finalment, cosirem tot el treball resultant en una dramatúrgia conjunta que presenti les escenes trobades i que tingui un sentit narratiu. n Clàudia Cedó

Escenaris Especials és una entitat sense ànim de lucre que, des de fa deu anys, fa teatre amb persones en risc d’exclusió social. La nostra finalitat és utilitzar el teatre com a eina educativa i pedagògica, convertir l’escenari en un espai de llibertat que permeti als nostres alumnes expressar-se i realitzar-se artísticament. A través del teatre treballem l’autoestima, la memòria, les habilitats socials, l’expressió de les emocions i la imaginació. Estrenem els nostres espectacles de creació col·lectiva a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles i a la Sala La Planeta de Girona. A les classes d’Escenaris Especials fem teatre. Realitzem exercicis de cos, de veu, d’improvisació, de clown, de propiocepció o d’expressivitat emocional com els que es duen a terme en qualsevol escola de teatre. Oferim als alumnes un espai de llibertat, de joc, que doni valor i potenciï les seves capacitats.

FA DEU ANYS QUE, A BANYOLES, ESCENARIS ESPECIALS FA POSSIBLE QUE PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL FACIN TEATRE. PER CELEBRAR-HO, DE LA MÀ DE CLÀUDIA CEDÓ, ENS PORTEN AL CINEMA.

CINEMA CLÀUDIA CEDÓ cia. ESCENARIS ESPECIALS dramatúrgia i direcció 48

en risc d’exclusió

EL CINEMA ÉS EL REFLEX DE LA NOSTRA SOCIETAT. Però n’és un reflex fidel? És un retrat fidedigne i representatiu de la nostra comunitat? Com és que les persones amb discapacitat que apareixen en una pel·lícula fan sempre de persones amb discapacitat i prou? Per què no interpreten personatges que ens parlin de la por o del desig, per què no fan d’un fugitiu o d’una lluitadora? L’estigma fa que algú amb autisme o amb una malaltia mental només pugui parlar d’això: de l’autisme o de la malaltia mental. Volem plantejar-nos què hauria passat si Thelma i Louise haguessin tingut la síndrome de Down. O si Cary Grant a Perseguit per la mort hagués estat autista. Com hauria viscut una persona amb discapacitat la història d’amor entre Marcello i Silvia a La dolce vita? O entre Ilsa i Rick a Casablanca? Amb aquesta inquietud, ens plantegem un treball profund d’investigació creativa amb els alumnes d’Escenaris Especials, un projecte nascut fa 10 anys a Banyoles que fa teatre amb persones en risc d’exclusió social. Els nostres alumnes són persones amb una discapacitat, amb autisme, amb una malaltia mental o en deshabituació de tòxics. Amb tots ells, treballarem setmanalment rere la idea de construir conjuntament un espectacle que es replantegi la definició del concepte “normalitat” en la ficció cinematogràfica i teatral. A les sessions, partirem de l’observació de determinades escenes de la història del cinema que hauran escollit els alumnes mateixos. Plantejarem

NOSaltres

#Cinema

#NOSaltres

@escenaris.especials

intèrprets alumnes d’Escenaris Especials / coproducció Teatre Lliure i Escenaris Especials Montjuïc/Espai Lliure. 12 i 13 de maig / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 10’50q a 21q / en català i castellà 49

HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU

YEŞIM ÖZSOY GÜLAN dramatúrgia CARLES BATLLE direcció JOAN ARQUÉ SOLÀ de

s 50

VELLS I JOVES, CONSERVADORS I PROGRESSISTES, laics i religiosos... Així de diversos, sovint oposats, són els dotze personatges que protagonitzen les històries d’aquest muntatge, obra de l’actriu, dramaturga i directora Yeşim Özsoy, fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Özsoy retrata la seva ciutat en l’actualitat a partir de la gent que hi viu, tot barrejant les formes fragmentades de la dramatúrgia contemporània i l’herència narrativa del meddahlik (una forma tradicional d’art dramàtic turc interpretat per un actor que explica històries). Sis actors i actrius interpreten en escena una tria de personatges sense relació aparent, que encarnen les contradiccions d’una ciutat on cohabiten visions ben diverses de la política, la religió, els costums, la moral i les formes de convivència. Una ciutat en ebullició, plena d’homes i dones en trànsit, i que

és el punt de trobada entre dos continents i dues concepcions de la vida. Les històries d’aquests homes i d’aquestes dones adopten una estructura dramàtica gairebé matemàtica, que s’articula seguint els ritmes asimètrics de la música clàssica turca de l’època otomana. És l’anomenat ritme aksak, un ritme trencat, a contrapeu, però que malgrat tot conté una simetria interior que marca tota l’estructura de l’obra. Històries d’Istanbul, a contrapeu porta a escena la recerca d’identitat en un context marcat per l’oposició entre tradició i modernitat, entre memòria i oblit... I també recull el paper d’unes dones que es debaten entre la submissió i la llibertat, i la por que neix de les moltes contradiccions de l’Istanbul d’avui... En definitiva, l’obra de Yeşim Özsoy porta a escena una ciutat que viu entre dos mons. n Joan Arqué Solà

DOTZE PERSONATGES EN UN SEGUIT D’HISTÒRIES CREUADES MOSTREN LA VIDA D’UNA CIUTAT QUE FA DE FRONTISSA ENTRE CONTINENTS I CULTURES. VARIACIONS DE LA NARRATIVA ORAL DELS MEDDAH EN UN TEXT DE YEŞIM ÖZSOY, DIRECTORA DEL GALATA PERFORM D’ISTANBUL.

NOSaltres

refugiats, estrangers...

#HistoriesdIstanbul

#NOSaltres

@YesimOzs

intèrprets Mercè Aránega, Francesc Ferrer, Elena Fortuny, Carles Gilabert, Jordi Martínez i Magda Puig / coproducció Velvet Events s.l. i GREC 2017 Festival de Barcelona Gràcia. Del 16 de maig al 3 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 51

“QUI VULGUI FER UNA TRADUCCIÓ escènica d’aquesta comèdia ha d’emprar tots els recursos per aconseguir que aquests sis personatges no es confonguin amb els actors de la companyia”. Aquesta acotació pirandel·liana, avui, ara, a mi, em fa venir al cap la pudor de pixum de tants caixers i de les persones que hi dormen dins. “Però jo no vull narrar res!”, diu el pare: “Vull explicar els fets!”. I aquesta rèplica em fa venir ganes de canviar la manera de fer teatre. Imaginem-nos un espai on la gent que ha viscut al carrer pugui, mitjançant una obra de teatre, apropar-nos a la seva realitat. Imaginem-nos que aquestes persones volen saber fins a quin punt la realitat és més teatral que el mateix teatre. Imaginem-nos que la necessitat de comunicació s’ha convertit en la necessitat de mostrar la realitat, i que l’art de fer teatre comença a fer fallida davant d’una societat completament trencada i carregada de prejudicis. Imaginem-nos que tot això és un joc i donem veu a les persones, i valorem si són tan interessants com per esdevenir personatges. Imaginem-nos un teatre real. Apropem-nos a aquesta societat. n Juan Carlos Martel Bayod

Tot el teatre de Pirandello és una denúncia necessària. En definitiva, ens diu que els personatges són l’única veritat. Amb el personatge, la Humanitat ha retrobat allò inconfusible, immodificable, indestructible, etern. És a dir, la certesa. El Pare dels Sis personatges en cerca d’autor, que com a persona és l’home més desgraciat de tots els homes, té la supremacia quan diu al Director: “Jo sóc de veritat, vosaltres no”. nn Massimo Bontempelli fragment d’un discurs a l’Accademia d’Italia del 17 de gener de 1937

en risc d’exclusió

text

JOAN YAGO

dramatúrgia i direcció

JUAN CARLOS MARTEL BAYOD SisPersonatges

#NOSaltres

@ArrelsFundacio

intèrpret Marc Rodríguez (resta de repartiment en curs) amb Jesús Marcos i altres usuaris de la Fundació Arrels / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 30 de maig al 10 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 10’50q a 21q / en català i castellà 52

NOSaltres

SIS

VIUEN AL CARRER, DORMEN AL CARRER, RODEN PEL MÓN. NO ENS ELS MIREM NI ENS INTERPEL·LEN. AVUI, AQUÍ, PUGEN A L’ESCENARI. HISTÒRIES DE VERITAT EN BUSCA DE LA VERITAT DE L’ESCENA.

PERSONATGES

11 MILLION REASONS TO DANCE

POÉTICA DEL ESPEJO

fotos de

SEAN GOLDTHORPE

People Dancing, l’organització britànica per al desenvolupament d’una dansa participativa, va encarregar al fotògraf emergent Sean Goldthorpe que treballés amb els seus ballarins per crear vint imatges d’alta qualitat. Ara arriben a l’Estat espanyol de la mà del British Council. La gira mundial d’aquesta exposició ha permès oferir aquests moments màgics de dansa, captats subtilment, a un públic més ampli; agitar l’espectador amb el seu estil i el seu apassionat enginy provocatiu, i reptar el públic a apreciar l’energia, la creativitat i la diversitat dels ballarins amb alguna discapacitat.n

EL FOTÒGRAF JUAN LEMUS, VINCULAT A LA FUNDACIÓ ARRELS, HA SEGUIT DE PROP I AMB UNA CÀMERA DIVERSOS SENSESOSTRE. UNA VISIÓ FRANCA DE LA VIDA AL CARRER, UNA MIRADA DIRECTA A LA DIGNITAT.

#11MillionReasons

@11MillReasons

@PeopleDancingUK

producció People Dancing / amb la col·laboració d’Unlimited Impact i d’artsNK i artsNK Transported, The Brindley Theatre i Halton Borough Council Coventry, Performinng Arts, The Point Doncaster, Tin Arts i Coventry University / organitzat pel British Council

LES PERSONES SENSE LLAR HAN DE SER les protagonistes dels mecanismes i serveis engegats per atendre-les i, en aquest sentit, haurien de ser informades, consultades i haurien de poder decidir. D’altra banda, tothom hauria de poder viure dels ingressos generats per una feina remunerada, protegida o no; en cas de no poder treballar per motius de salut o d’edat, les persones haurien de poder rebre una renda bàsica de suficiència que els permeti viure amb dignitat. n Fundació Arrels

Algú va amagar la clau de les nostres vides i va quedar per sempre en l’oblit. Se’ns va apagar el foc del cor. Hi ha cap silenci comparable a aquest que ens envolta? Cap soledat com aquesta?

#ningúdormintalcarrer producció Fundació Arrels

Informació de les taules rodones i debats de la mostra a la pàgina 64. Més informació i altres activitats www.teatrelliure.com

s © SEAN GOLDTHORPE

11 MILLION REASONS TO DANCE és una exposició fotogràfica d’afirmació de la vida inspirada en escenes icòniques de dansa en cinema, reimaginades per persones que ballen i que tenen discapacitat auditiva, visual o d’altres. El títol de reflecteix el fet que, al Regne Unit, les persones discapacitades ja són més d’onze milions. L’exposició fa servir mítiques escenes cinematogràfiques, com ara la de Gene Kelly cantant sota la pluja; o Billy Elliot ballant desenfrenadament davant del seu pare, o Moira Shearer fent d’una jove ballarina a Les sabatilles vermelles. Amb el suport d’Unlimited Impact,

JUAN LEMUS

@juanlemusfoto

NOSaltres BACKWAY

Les rutes dels immigrants en el seu camí cap a Europa de

RUIDO PHOTO

“NO ENS IMPORTEN LES FOTOGRAFIES, ENS IMPORTEN LES HISTÒRIES.” s

DESPRÉS DE COBRIR LA CRISI migratòria a Europa i al Mediterrani, ens va semblar indispensable anar als llocs d’origen per documentar les condicions i les motivacions que empenyen els migrants a deixar els seus països natals. D’aquí neix aquesta exposició sobre les dues principals rutes migratòries d’entrada a Europa dels últims anys. Per una banda, la ruta dels refugiats sirians i afganesos a través de Grècia i

els Balcans. Per una altra, la que ve de l’Àfrica occidental, travessant Mali, el Níger i el desert del Sàhara, fins arribar al nord de Líbia i creuar el Mediterrani. Aquest projecte és un exercici per intentar comprendre, a través de la fotografia i de la imatge documental, les causes i les conseqüències de l’èxode més gran que ha patit Europa des de la fi de la II Guerra Mundial. n RUIDO Photo

RUIDO Photo és una Organització No Governamental per al Desenvolupament amb seu a Barcelona, dedicada a la sensibilització de problemàtiques socials i a l’educació per al desenvolupament a través de la fotografia documental. Fa més de dotze anys que denunciem conflictes i violacions dels drets humans a més de 25 països d’arreu del món. Les nostres eines de producció són la fotografia, el vídeo i la realitat virtual (vídeo 360º), i amb el material resultant dissenyem i organitzem les nostres pròpies exposicions, creem campanyes de sensibilització, produïm publicacions i reportatges de text i dissenyem productes web. D’altra banda, hem realitzat diversos projectes de fotografia participativa amb presos i altres col·lectius en risc d’exclusió social. També oferim formació en fotografia i fotoperiodisme en universitats i escoles de Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.

@RUIDOPhoto

@LemusJJ

@ArrelsFundacio

VENEN DES D’AUSTRÀLIA PER ENDINSAR-NOS EN L’UNIVERS MUSICAL DE XOSTAKÓVITX. UN VIATGE A LES PROFUNDITATS DE L’ÀNIMA, ABSTRACTE I EMOTIU, EN COMPANYIA DE CATORZE ACRÒBATES I DEL QUARTET DEBUSSY.

obstinació extrema

OPUS de

YARON LIFSCHITZ cia. CIRCA

OPUS ÉS UNA PEÇA FETA DE PODER, virtuosisme i poesia. Catorze acròbates i un quartet de corda hi celebren la música del compositor rus Dmitri Xostakóvitx a partir de tres dels seus quartets. Els quartets de Xostakóvitx són testimonis personals íntims, passionals, lírics, irònics i profundament emotius d’un dels compositors més grans del segle xx. Una fusió candent d’acrobàcia extrema, moviment líric i

coreografia de grup, que comença amb el solo d’un artista penjat d’una corda acompanyat pels músics, i després alterna escenes de quietud trencada i explosions violentes. Els acròbates es creuen formant geometries en l’aire, en suspensió i també a terra. Opus explora les complexes relacions entre l’individu i el grup, entre el decurs de la Història i els dictats del cor, i entre la tragèdia i la comèdia.n Circa

#Opus

Format el 1990 per un grup de joves músics del Conservatori de Lió, el Quartet Debussy ha estat guardonat en diverses ocasions. De les grans sales de concerts de Nova York fins a Tòquio, han presentat un ampli ventall de peces, amb una especial devoció pel repertori francès. Les seves versions dels quartets Ravel, Debussy i Fauré són particularment famoses, i els seus quatre músics continuen fomentant nous públics per a les peces de compatriotes seus com Édouard Lalo, Guillaume Lekeu, Darius Milhaud o el compositor romàntic Ermand Bonnal.

#CircaCircus

@CircaPresents

intèrprets catorze acròbates / Quartet Debussy violins Christophe Collette i Marc Vieillefon, viola Vincent Deprecq, violoncel Cédric Conchon / coproducció Nuits de Fourvière/Département du Rhône, Les Théâtres de la ville de Luxembourg, GREC Festival de Barcelona, Le Cirque-Théâtre d’Elbeuf, Düsseldorf Festival, Barbican Theatre i CACCV Espace Jean Legendre-Compiegne Montjuïc. 25 i 26 de maig / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / de 13’50q a 26’50q / espectacle de circ 56

Des de Brisbane, Austràlia, Circa aporta una visió del circ contemporani nova i atrevida. Una barreja de cossos, llum, so i habilitats. Un lloc on les acrobàcies i el moviment es fonen en un tot. Una celebració de les possibilitats d’expressió del cos humà dutes a l’extrem. Des del 2006 han fet gira per trenta-tres països de sis continents i han estat rebuts amb gran entusiasme pel públic i la crítica d’arreu del món.

LLUÍS PASQUAL cia. LA KOMPANYIA LLIURE

IN MEMORIAM LA QUINTA DEL BIBERÓ

TORNA A MONTJUÏC L’HOMENATGE ALS INTEGRANTS DE LA GENERACIÓ QUE VA LLIURAR LA DARRERA GRAN BATALLA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. AMB ELS NOIS DE LA KOMPANYIA LLIURE.

Un acostament poderosíssim, lúcid i commovedor a un dels episodis més terribles de la nostra guerra. Extraordinària, necessària funció, de les que no s’obliden. Marcos Ordóñez El País En els 25 anys d’història del Temporada Alta mai s’havia viscut una sacsejada emocional com la de divendres a la nit. Un aclaridor i emotiu espectacle. César López Rosell El Periódico

Un espectacle tan estremidor com necessari. Com més gent conegui la història d’aquells joves, millor, i In memoriam és una excel·lent manera de fer-ho. Alfons Petit Diari de Girona Pasqual ha donat veu als supervivents que avui ja tenen 96 i 97 anys. I ha ofert aquelles paraules tan viscudes als joves de la nova Kompanyia del Lliure. Posar veu i nom a les víctimes d’una crueltat impulsada per la Generalitat republicana. Un gest de justícia molt adequat. Jordi Bordes El Punt Avui #LaQuintadelBiberó

#LaKompanyiaLliure

intèrprets Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès i Joan Solé / violins Oriol Algueró i Ricart Renart, violoncel Oriol Aymat-Joan Palet, clavicèmbal i orgue Dani Espasa/Marc Díaz, veu Robert González / coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Montjuïc. Del 7 al 30 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 13’50q a 26’50q / en català 58

text i direcció

BE GOD IS

creació i direcció

ESPAI DUAL

EL DIVERTIDÍSSIM ESPECTACLE DE BLAI JUANET, ORIOL PLA I MARC SASTRE ARRIBA A GRÀCIA PER TANCAR LA TEMPORADA. TEATRE, CLOWN, MÚSICA I MOLT D’HUMOR.

Premi al Millor Espectacle i al Millor Actor per a Oriol Pla a la XX Mostra de Teatre de Barcelona - Teatre del Raval 2015

LA COMPANYIA ESPAI DUAL presentem aquest divertidíssim xou que combina música, humor i teatre gestual, tot generant una gran complicitat amb el públic. Aquest delirant i addictiu espectacle crea un ambient on les preguntes passen a un segon terme i el joc del sí apareix amb força. És així com es van esdevenint diferents números en què els tres personatges muts interactuen en gags i petites històries, sempre amb música en directe de fons i en una proposta escènica propera a la sala de cabaret, on tot s’hi val. Les bases són la música, el teatre i el circ. Be God Is parteix de l’experimentació artística, de la creació col·lectiva i de vies d’expressió allunyades del text. Les interpretacions, en clau d’humor i amb pany musical, obren portes dramàtiques amb l’únic propòsit de fer gaudir l’espectador. n Espai Dual

#BeGodIs

obstinació extrema

#EspaiDual

intèrprets Blai Juanet, Oriol Pla i Marc Sastre / producció Espai Dual Gràcia. Del 8 al 22 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 10’50q a 21q / espectacle gestual i musical

SETENA TEMPORADA DEL CICLE DEDICAT ALS MÉS PETITS: TORNA L’ASTÚCIA CORTESANA DE RENARD I ENS ENDINSEM FÍSICAMENT EN LA GUERRA AMB LA MIRADA REALISTA D’UN GOS.

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES

Premi de la Crítica de Barcelona 2016 al Millor Espectacle de Teatre Familiar

de RAMON

LLULL adaptació i direcció MARC ROSICH composició musical CLARA PEYA cia. TEATRE OBLIGATORI

recomanat de 7 a 12 anys (cicle inicial, mitjà i superior)

SEGONA TEMPORADA AL LLIURE DELS NENS D’AQUEST CABARET EXEMPLAR. EL LLIBRE MÉS CONEGUT DE RAMON LLULL, PER A BÈSTIES DE TOTES LES MIDES.

Una proposta bàsicament musical, acolorida, amb un vestuari singular i amb moltes picossades d’humor. Una conjunció perfecta que penetra per l’oïda, s’endolceix per la vista i arrossega per la interpretació. Andreu Sotorra Clip de teatre

Una peça molt completa, amb un ritme trepidant, que, més que llegir Llull, el que fa és convidar a llegir-lo i a conèixer-lo molt més. Jordi Bordes El Punt Avui

#Renard

És teatre familiar, sí, però si no teniu cap nen o nena a mà tampoc no passa res. Anar-hi amb infants és opcional. Us ho passareu molt i molt bé. Josep Maria Viaplana recomana.ca

@tobligatori

@marcrosich

intèrprets Queralt Albinyana/Maria Santallúsia, Laura Aubert, Marc Pujol, Joan Vázquez, Toni Viñals/Jorge Velasco / piano Clara Peya/Andreu Gallén / coproducció Teatre Lliure i Teatre Obligatori Montjuïc - escenari Sala Fabià Puigserver. Del 7 al 26 de novembre / espectacle musical en català FUNCIONS FAMILIARS 12h. dissabte i diumenge / 8q - 11q / FUNCIONS ESCOLARS 10’30h. de dimarts a divendres / 6q 60

NENS EL LLIURE DELS

@clara_peya

més informació i reserves Mariona Montaña serveieducatiu@teatrelliure.com 932 892 770 www.teatrelliure.com #lliuredelsnens

Premi edebé de Literatura Infantil 2013 Premio Strega, Premio Cento i Premio Nazionale ‘Un libro per l’ambiente’ 2016 Premi del Públic a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2017

recomanat de 6 a 12 anys (cicle inicial, mitjà i superior)

MOLSA de

DAVID CIRICI adaptació i direcció cia. THOMAS NOONE DANCE

ADAPTACIÓ DE LA NOVEL·LA DE DAVID CIRICI QUE HA ENLLUERNAT LECTORS PETITS I GRANS. UNA FUNCIÓ QUE PARLA DE LA MISÈRIA I LA DESESPERACIÓ DE LA GUERRA, PERÒ TAMBÉ UN CANT A L’AMOR, L’AMISTAT, LA FRATERNITAT I LA SOLIDARITAT.

I COM HO SABIA, JO, QUE NO VENIEN A PORTAR-NOS MENJAR? O a matar-nos les puces? O a abrigar-nos? Com sabia jo que no venien a veure’ns i a fer-nos pessigolles? Per al Picant i per a mi, la cosa estava clara. Però els altres companys, quan van veure aquell home que venia fent tentines de gras que estava, en

aquella època en què tothom estava prim, van continuar prenent el sol tranquil·lament. Però el Picant i jo ja fugíem, ja bordàvem, ja burxàvem els altres amb el morro perquè ens seguissin. Els gossos pensem d’una manera pràctica...n fragment de Molsa

#Molsa

@ThomasNooneDance

repartiment en curs / coproducció Teatre Lliure i Institut de Cultura de Barcelona ICUB Montjuïc/Espai Lliure. Del 21 de novembre al 17 de desembre / espectacle de dansa FUNCIONS FAMILIARS 12h. dissabte i diumenge i els dies 6 i 8 de desembre / 8q - 11q FUNCIONS ESCOLARS 10h. de dimarts a divendres del 21 al 24 de novembre / 10’30h. de dimarts a divendres a partir del 28 de novembre / 6q 61

EDU NIT DE REIS (O EL QUE VULGUIS) de William Shakespeare versió i direcció Pau Carrió cia. La Kompanyia Lliure Gràcia. 14/09 a 8/10 EL METGE DE LAMPEDUSA a partir de Llàgrimes de sal de Lidia Tilotta i Pietro Bartolo adaptació Anna Maria Ricart direcció Miquel Górriz Montjuïc/Espai Lliure. 20/10 a 12/11 OBABAKOAK de Bernardo Atxaga versió i direcció Calixto Bieito cia. Teatro Arriaga Antzokia Montjuïc. 25 a 29/10 MARIA ESTUARD a partir de l’obra de Friedrich von Schiller versió i direcció Sergi Belbel Montjuïc. 15/11 a 10/12 LA VISITA DE LA VELLA DAMA a partir de la peça de Friedrich Dürrenmatt dramatúrgia i direcció Jordi Palet i Puig cia. Farrés brothers i cia. amb Vicky Peña Gràcia. 18/01 a 4/02 LA TRISTEZA DE LOS OGROS text i direcció Fabrice Murgia adaptació Borja Ortiz de Gondra Gràcia. 7 a 25/02 SI MIREU EL VENT D’ON VE de Nell Leyshon dramatúrgia Marc Rosich direcció Fernando Bernués Montjuïc. 14/02 a 18/03 62

INS Montserrat El rei lleó direcció Gemma Martínez

ESPECTACLES RECOMANATS

SERVEI EDUCATIU

EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS dramatúrgia i direcció Pablo Messiez cia. La Kompanyia Lliure Montjuïc/Espai Lliure. 16/02 a 11/03 EL SISTEMA SOLAR de Mariana de Althaus direcció Carol López Gràcia. 21/03 a 15/04 EL SOMRIURE AL PEU DE L’ESCALA de Henry Miller direcció Ramon Simó Montjuïc/Espai Lliure. 5 a 29/04 MEDEA a partir d’Eurípides versió Lluís Pasqual i Alberto Conejero direcció Lluís Pasqual Montjuïc. 11/04 a 13/05 NOSaltres - mostra de teatre inclusiu HISTÒRIES D’ISTANBUL, A CONTRAPEU de Yeşim Özsoy Gülan dramatúrgia Carles Batlle direcció Joan Arqué Solà Gràcia. 16/05 a 3/06 IN MEMORIAM. LA QUINTA DEL BIBERÓ text i direcció Lluís Pasqual cia. La Kompanyia Lliure Montjuïc. 7 a 30/06

VI JORNADES JOVES DE CREACIÓ ARTÍSTICA - TEATRE Les VI Jornades Joves de Creació Artística parteixen d’un projecte educatiu que impulsa i organitza l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB) en col·laboració amb el Teatre Lliure, que cedeix l’espai i la tasca dels seus professionals. Els estudiants tenen la possibilitat de gaudir de les instal·lacions, de treballar amb els professionals del Lliure i d’endinsar-se en la creació artística i cultural. Adreçades a centres d’Educació Secundària i de Batxillerat de la ciutat de Barcelona, se seleccionen les propostes participants prioritzant el treball en grup, la col·laboració entre companys i la responsabilitat compartida. El Teatre Lliure obre les portes durant tres matins per rebre l’actuació dels instituts seleccionats i el seu públic.

Consulteu el material pedagògic dels espectacles al nostre web www.teatrelliure.com

UN TEATRE D’ART PER A TOTHOM AQUESTA TEMPORADA CONTINUEM PORTANT AQUEST LEMA ALS CENTRES DE FORMACIÓ I A LA COMUNITAT EDUCATIVA EN GENERAL. US OFERIM UN VENTALL D’ESPECTACLES ADREÇATS A GRUPS DE SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I UNIVERSITARIS, I PROPOSTES D’ACTIVITATS EDUCATIVES QUE COMPLEMENTEN LES ARTS ESCÈNIQUES. PERQUÈ ELS JOVES, UN ANY MÉS, TINGUIN EINES PER FER-SE UNA MIRADA PRÒPIA I PUGUIN ESDEVENIR ESPECTADORS CRÍTICS.

VISITA EL TEATRE LLIURE Les activitats educatives contribueixen a formar els alumnes i proposen les primeres llavors per al diàleg a l’entorn del teatre, l’associació d’idees, l’esperit crític, el debat, l’empatia i la capacitat d’expressar-se. ITINERARIS TEATRALS Visita guiada a les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc, amb una explicació de la història del teatre i de l’edifici. Es visiten els diversos espais i s’assisteix a una funció. TROBADES TEATRALS A LA CARTA Visita guiada a les instal·lacions del teatre, amb explicació històrica inclosa, que s’acaba amb una trobada amb algun professional de l’escena (director, intèrpret, escenògraf, tècnic), que explica detalladament quin és el seu paper al món teatral i en concret al Lliure. Les trobades s’acaben definint amb el professor/a en funció de les necessitats educatives i de l’espectacle en curs.

A qui van dirigides? Educació secundària obligatòria 1r. i 2n. cicle (12-14 i 14-16 anys) i Batxillerat (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn De 25 a 30 persones. Horari En hores convingudes (pels itineraris, abans de la funció). Durada aproximada 1h. Preus Itineraris 1q per alumne. Trobades 3q per alumne.

EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURA APROPA CULTURA. UNA PORTA A LA INCLUSIÓ T’has emocionat, has rigut o has plorat. Gràcies al programa Apropa Cultura, al Teatre Lliure més de 1000 espectadors i més de 60 col·lectius de diversos centres socials en situació de risc d’exclusió social van viure el mateix que tu durant la temporada passada. Apropa Cultura és un programa d’inclusió social que vetlla per l’accessibilitat de tota la ciutadania als equipaments culturals de Catalunya. És una iniciativa que uneix teatres, auditoris i museus amb les entitats del sector social. Enforteix les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fa realitat el dret a la cultura per a tothom. Apropa Cultura té un compromís amb l’educació per afavorir la presència de les arts en la vida quotidiana de les persones i dels col·lectius. Cada temporada, amb el propòsit d’Educar amb l’art, organitza cursos en arts escèniques, música, arts plàstiques i visuals adreçats als educadors socials, terapeutes, integradors, coordinadors, tècnics, monitors i cuidadors sense coneixements específics d’arts escèniques ni de música. Més informació www.apropacultura.cat

#ApropaCultura

més informació i reserves Mariona Montaña serveieducatiu@teatrelliure.com 932 892 770 www.teatrelliure.com #lliureeduca

* La visita és una activitat complementària a l’assistència a l’espectacle en curs i es realitzarà sempre que l’activitat del teatre ho permeti. 63

MIRADOR LLIURE

XERRADES, COL·LOQUIS I UNA LLISTA BEN LLARGA DE CONVIDATS ‒ESPECIALISTES EN LES MATÈRIES QUE EL TEATRE TRACTA DES DE LES ARTS ESCÈNIQUES‒ ENS EIXAMPLARAN, UN ANY MÉS, ELS LÍMITS DEL PAISATGE. TOTA LA GEOGRAFIA HUMANA QUE DEFINEIX ELS MAPES D’AQUESTA TEMPORADA, LA TROBAREU A LA TERCERA EDICIÓ DEL MIRADOR LLIURE.

ÀGORA LLIURE-UPF

Us presentem la tria d’espectacles que tenen prevista sessió de debat de l’Àgora Lliure – UPF d’aquesta temporada. Dates, convidats, hores i llocs, al web del teatre! El metge de Lampedusa (pàg. 6) Obabakoak (pàg. 8) Les tres germanes (lectura dramatitzada, pàg. 16) La visita de la vella dama (pàg. 24) La tristeza de los ogros (pàg. 30) El sistema solar (pàg. 38) El somriure al peu de l’escala (pàg. 40) Medea i Bérénice (pàg. 42-44)

COL·LOQUIS DEL LLIURE

Després de la funció, continuem oferint col·loquis amb els equips artístic d’alguns espectacles, moderats pel periodista Xavier Graset. En trobareu la llista detallada i les dates a la pàgina 70. I algun dia si no podeu venir, recordeu que teniu l’opció de seguir-los EN DIRECTE! a través del nostre web.

NOSaltres MOSTRA DE TEATRE INCLUSIU

En el marc de la mostra de teatre inclusiu que presentem aquesta temporada (vegeu pàg. 45), es duran a terme, simultàniament amb els espectacles i les exposicions programades, un seguit de taules rodones amb representants i especialistes dels col·lectius en risc d’exclusió social que hem contemplat. De moment, comptem amb la participació de Lidia Tilotta, Cristina Mas, Gemma Nierga, Ricard Belis, Montserrat Armengou, Pablo Pineda, Clàudia Cedó, Antonio Clemente, Rosana Torres, Miquel Missé, Didier Ruiz, Adrian Jackson, Ferran Busquets, Miquel Fuster i Agnès Marquès. #NOSaltres Més informació, com sempre, al web del teatre. 64

LA KOMPANYIA LLIURE La Kompanyia Lliure encara la seva segona temporada als escenaris. Els podeu veure, junts o separats, i sols o barrejats amb altres intèrprets, als espectacles següents: NIT DE REIS (O EL QUE VULGUIS) de William Shakespeare versió i direcció Pau Carrió Gràcia. del 14 de setembre al 8 d’octubre (pàg. 4) TRES LECTURES direcció Lluís Pasqual EL COSIDOR de Jean-Claude Grumberg LARONDA.COM de Bruno Fornasari LES TRES GERMANES d’Anton Txékhov Gràcia. del 17 de novembre al 17 de desembre (pàg. 16) EL TEMPS QUE ESTIGUEM JUNTS dramatúrgia i direcció Pablo Messiez Montjuïc/Espai Lliure. del 16 de febrer a l’11 de març (pàg. 34) IN MEMORIAM. LA QUINTA DEL BIBERÓ text i direcció Lluís Pasqual Montjuïc. del 7 al 30 de juny (pàg. 58) D’altra banda, enguany continuaran participant en tallers i altres activitats de formació de portes endins. En destaquem, però, la continuïtat del projecte sobre les identitats europees Topographies of Paradís, dirigit per la creadora danesa Mme. Nielsen. Una activitat de la xarxa de teatre públics mitos21, de la qual el Lliure forma part des del 2012, que es presentarà l’1 de setembre del 2018 a Estocolm, en el marc del Festival Bergman. més informació mitos21.com / nielsen.re col·laboradors de La Kompanyia Lliure

#LaKompanyiaLliure

I SI EM FAIG UN ABONAMENT? ELS ABONATS OPINEN Tots els avantatges dels abonaments, a la pàgina següent

Un abonament al Lliure és un passaport que em permet viatjar cap a l’excel·lència en tots els aspectes. L’atenció de tots els implicats és magnífica, començant pel personal de taquilles, que et reben amb el millor dels somriures, i seguint pel personal de sala. L’atenció telefònica, en xarxa i presencial és sempre amable i efectiva. Les activitats i avantatges per als abonats completen l’experiència com a espectador i em permeten aprendre sobre el teatre (la meva gran passió) i, per tant, sobre mi mateix. La possibilitat d’adquirir dues entrades per espectacle i la facilitat per bescanviar-les és àgil i sempre anima a tornar-hi. I els espectacles... Produccions pròpies que són un referent en combinació amb altres propostes. Nacionals i internacionals. Sempre programades a l’espai més adient dels tres disponibles. Professionals, dins i fora l’escenari, que són com amics i vells (o nous) coneguts. Les diferents modalitats d’abonament sempre s’adapten a totes les possibilitats. Per gustos o per itineraris. Quan compro el meu, sento de tot cor que jo també formo part del Lliure. Una porta d’accés a una gran festa que comença el dia de la presentació de cada temporada i no acaba fins a la darrera representació. Una inversió per al meu benestar i la meva felicitat, i una manera totalment democràtica de demostrar el meu suport al gran projecte social i cultural que considero que és el Teatre Lliure. n Fernando Solla

Dels abonaments, a banda de tots els avantatges que puguem tenir (ofertes, passi per a una prèvia, informació detallada i atenció excel·lent), el que valoro més és el fet de poder canviar les entrades de dia o anul·lar-les, ja que agafant les entrades amb antelació sempre poden sorgir imprevistos. n Margarida Araya

Per a mi ser abonat és tota una experiència positiva: valoro molt que en lliurar-me les entrades ja em conegueu pel nom, i jo a vosaltres. És aquesta proximitat made in Lliure que et fa sentir com un espectador privilegiat. Poder gaudir de les entrades (i tantes! Abonament de 20), la flexibilitat (sobretot, els mals de cap que us faig patir per viatges inesperats i demés canvis d’agenda), el dia de l’espectador, els avantatges per a abonats (Oficis del teatre, Llibràlegs, Revetlles...)... Bé, en definitiva, que no tinc res dolent per dir-vos! Ara, si m’he de quedar amb un avantatge, torno al de la proximitat! n Marc Balcells

Per conèixer els avantatges de l’abonament del Lliure només cal que perdeu una estona remenant el web (preu de les entrades, activitats dirigides als abonats, etc.), però allò que per a mi el fa realment únic, a diferència d’altres abonaments, és la facilitat per fer canvis, les promocions exclusives i l’efectivitat i rapidesa per resoldre qualsevol incidència. I tot això, que no ho trobareu al web, amb un tracte exquisit. Saben com escoltar i mimar a l’abonat. n Xavier Rodon

Ser abonada és com ser de la família! Tot són avantatges: 1 Un tracte personalitzat, amable i atent, sempre al servei de l’abonat per facilitar al màxim l’experiència al Lliure, que és també casa nostra. 1 Poder reservar, online i telefònicament. 1 Poder fer canvis si et surt un imprevist. 1 Els Passis Estrena de regal... I finalment, dir-vos que jo estic molt contenta i satisfeta de ser abonada del Lliure!! Gràcies per fer-nos tan fàcil venir a teatre. Llarga vida al Lliure!! n Amèlia Serres 65

ABONAMENTS17/18 COM CADA ANY, US PROPOSEM ELS MILLORS AVANTATGES PERQUÈ APROFITEU AL MÀXIM EL VOSTRE ABONAMENT. I COM SEMPRE: TARIFA PLANA EN ENTRADES ADDICIONALS, GESTIÓ D’ENTRADES PER INTERNET, ATENCIÓ PERSONALITZADA PER A CANVIS I RESERVES, DOS ESPECTACLES DEL GREC (OPCIONALS, DISPONIBLES EN DETERMINADES FUNCIONS DE LA SALA FABIÀ PUIGSERVER), DESCOMPTES AL TNC, MERCAT DE LES FLORS I EN ALTRES TEATRES... COMPARTIU EL VOSTRE ABONAMENT! ABONAMENTS ESPECTADOR 20 i 10 1

1 1

1 1 1 1

20 o 10 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu l’abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa o guardeu-les al mòbil i entreu a la sala sense passar per taquilla! Opció de reserva d’entrades per email o telèfon. Canvieu o anul·leu la vostra reserva fins a 48 hores abans de la funció sense cost addicional. Tarifa Plana Abonament Espectador encara més rebaixada. Inclou una visita guiada al Lliure de Montjuïc. Descomptes al TNC, Mercat de les Flors i en altres teatres. Inclou 2 espectacles del GREC Festival de Barcelona de la temporada 17/18 (opcional).

PASSI 4 i PASSI -30 1

4 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la sala sense passar per taquilla!

PREUS D’ABONAMENTS ABONAMENT ESPECTADOR 20 1 20 entrades 1 mínim 10 espectacles

14’75 q l’entrada

ABONAMENT ESPECTADOR 10 1 10 entrades 1 mínim 5 espectacles

16 q l’entrada

PASSI 4

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

18’75 q l’entrada

PASSI -30

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

12’75 q l’entrada

FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL! Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure per 1 INTERNET www.teatrelliure.com 1 CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com 1 TELÈFON 932 289 748 1 o directament a les TAQUILLES del Lliure de Montjuïc i del Lliure de Gràcia.

Les funcions i espectacles inclosos als abonaments poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada. Un cop adquirits, els abonaments no es poden canviar ni retornar. En cas que, per causes de força major, es cancel·lés alguna funció o espectacle, les entrades adquirides amb l’abonament es retornaran per poder ser utilitzades en qualsevol altre espectacle disponible de la temporada vigent.

iPhone / iPad

Ara pots tenir les teves entrades al mòbil (tant si les compres des de la nova aplicació com si ho fas des del teu ordinador). Disponible per a iPhone, iPad i Android.

LES TEVES ENTRADES AL MÒBIL! ADÉU A LES ENTRADES EN PAPER

Android

PREUS I DESCOMPTES17/18 PREUS I DESCOMPTES

tarifa A

tarifa B

Preu a partir de la data d’estrena

26’50 q

21 q

24 q

19’50 q

22’50 q

18 q

20 q

17 q

16’50 q

15 q

13’50 q

10’50 q

tarifa C

Preu per compra avançada (abans de la data estrena) Amb descompte* (excepte el dia de l’espectador) Dia de l’espectador: dimarts, dimecres i dissabte tarda Tarifa Plana Abonament Espectador (per a entrades fora d’abonament) Carnet Jove i menors 30 anys Tarifa última fila (en determinades funcions)

11 q adults 8 q nens

* Descomptes:

15% jubilats targeta rosa

aturats persones amb discapacitat famílies nombroses, monoparentals i d’acollida abonats al TNC i Mercat de les Flors TRESC Biblioteques i Teatres comarcals

Grups a partir 15 persones: 20% descompte 21 q 17 q (excepte el dia de l’espectador)

ABONAMENT ESPECTADOR 20 (20 entrades / mínim 10 espectacles)

14’75 q l’entrada (preu abonament 295q)

ABONAMENT ESPECTADOR 10 (10 entrades / mínim 5 espectacles)

16 q l’entrada (preu abonament 160q)

PASSI 4 18’75 q l’entrada (preu abonament 75q) (4 entrades / mínim 2 espectacles) PASSI -30 per a menors de 30 anys (4 entrades / mínim 2 espectacles)

12’75 q l’entrada (preu abonament 51q)

tarifa A Nit de Reis... (pàg. 4) El metge de... (pàg. 6) Obabakoak (pàg. 8) Living With the... (pàg. 10) Escrit en l’aire (pàg. 12) Maria Estuard (pàg. 14) Alessandro Amante (pàg. 18) Extremités (pàg. 22) La visita de la vella... (pàg. 24) Daral Shaga (pàg. 26) Begin the Beguine (pàg. 28) La tristeza de los ogros (pàg. 30) Si mireu el vent... (pàg. 32) El temps que... (pàg. 34) El sistema solar (pàg. 38) El somriure al peu... (pàg. 40) Medea (pàg. 42) Històries d’Istanbul... (pàg. 50) Opus (pàg. 56) In memoriam (pàg. 58)

VENDA D’ENTRADES PER INTERNET www.teatrelliure.com

VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON *

902 106 369 de dilluns a divendres de 10 a 20h.

* la venda per telèfon té un cost addicional per gestió

tarifa B

tarifa C

Brundibár (pàg. 20) Rhümia* (pàg. 15) Renard... (pàg. 60) El cosidor (pàg. 16) Molsa (pàg. 61) Laronda.com (pàg. 16) Les tres germanes (pàg. 16) Watching Peeping Tom (pàg. 36) Bérénice (pàg. 44) Trans (més enllà) (pàg. 46) Cinema (pàg. 48) Sis personatges (pàg. 52) Be God Is (pàg. 59)

* Menors de 14 anys: 8 q

PUNTS DE VENDA D’ENTRADES

Taquilla de Montjuïc: Plaça Margarida Xirgu feiners de 9 a 20h. Sala Fabià Puigserver i Espai Lliure des de 2 hores i mitja abans de la funció / diumenges i festius, des de 2 hores abans. Taquilla de Gràcia: de dilluns a divendres a partir de les 17h. i caps de setmana, des de 2 hores abans de la funció. ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia. A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’ (Rambla 99) 67

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

NOVEMBRE 17

SETEMBRE 17

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

Dc 20

Dj 14 20’30h Nit de Reis

Dc 1

20’30h El metge de...

Dv 15

20’30h Nit de Reis

Dj 2

20’30h El metge de...

Dv 22 20’30h Alessandro Amante

20’30h Rhümia

Ds 16

19h Nit de Reis

Dv 3

20’30h El metge de...

Ds 23

17’30h/21h Rhümia

Dg 17

18h Nit de Reis

Ds 4

19h El metge de...

Dg 24

Dg 5

18h El metge de...

Dl 25

Dl 18

Dj 21 20’30h Rhümia

Dt 19 20’30h Nit de Reis

Dl 6

Dc 20 20’30h Nit de Reis

Dt 7 10’30h Renard

20’30h El metge de...

20’30h Escrit en l’aire

Dc 27

Dj 21 20’30h Nit de Reis

Dc 8 10’30h Renard

20’30h El metge de...

20’30h Escrit en l’aire

Dj 28 20’30h Rhümia

Dt 26 20’30h Rhümia

Dv 22

20’30h Nit de Reis

Dj 9 10’30h Renard

20’30h El metge de...

20’30h Escrit en l’aire

Dv 29 20’30h Rhümia

Ds 23

19h Nit de Reis

Dv 10 10’30h Renard

20’30h El metge de...

20’30h Escrit en l’aire

Ds 30

Dg 24

18h Nit de Reis

Dl 25

Ds 11 12h Renard

19h El metge de...

19h Escrit en l’aire

Dg 31

Dg 12 12h Renard

18h El metge de...

18h Escrit en l’aire

GENER 18

17’30h/21h Rhümia

Dt 26 20’30h Nit de Reis

Dl 13

Dl 1

Dc 27

Dt 14 10’30h Renard

Dt 2

20’30h Rhümia

Dc 15 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard Dj 16 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard

Dc 3

20’30h Rhümia

20’30h Nit de Reis

Dj 28 20’30h Nit de Reis Dv 29

20’30h Nit de Reis

Ds 30

19h Nit de Reis

OCTUBRE 17 Dg 1

18h Nit de Reis

Dl 2

Dj 4 20’30h Rhümia

Dv 17 10’30h Renard

20’30h El cosidor

Dv 5

Ds 18 12h Renard 19h Maria Estuard Dg 19 12h Renard 18h Maria Estuard

19h El cosidor

Ds 6

19h Rhümia

18h El cosidor

Dg 7

18h Rhümia

Dl 8

Dl 20

Dt 3

20’30h Nit de Reis

Dc 4

20’30h Nit de Reis

Dj 5 20’30h Nit de Reis Dv 6 20’30h Nit de Reis Ds 7

19h Nit de Reis

Dg 8

18h Nit de Reis

Dt 21 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard Dc 22 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard Dj 23 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard Dv 24 10’30h Renard 20’30h Maria Estuard Ds 25 12h Renard 19h Maria Estuard Dg 26 12h Renard 18h Maria Estuard

10h Molsa

Dt 9 20’30h Brundibár

20’30h Rhümia

10h Molsa

Dc 10

20’30h Rhümia

10h Molsa

Dj 11

20’30h Rhümia

10h Molsa

Dv 12

12h Molsa

Ds 13 19h Extremités

17’30h/21h Rhümia

Dg 14 18h Extremités

18h Rhümia

12h Molsa

20’30h Rhümia

Dl 9

Dl 27

Dt 10

Dt 28 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa

Dt 16

Dc 11

Dc 29 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa

Dc 17

Dj 12

Dj 30 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa

Dj 18 20’30h La visita de la...

Dv 13

DESEMBRE 17

Dv 19 20’30h Daral Shaga

20’30h La visita de la...

Ds 14

Dv 1 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa 20’30h Laronda.com

Ds 20 19h Daral Shaga

19h La visita de la... 18h La visita de la...

Dl 15

Dg 15

Ds 2 19h Maria Estuard

12h Molsa

19h Laronda.com

Dg 21 18h Daral Shaga

Dl 16

Dg 3 18h Maria Estuard

12h Molsa

18h Laronda.com

Dl 22

Dt 17

Dl 4

Dc 18

Dt 5 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa

Dt 23 20’30h Begin the Beguine

20’30h La visita de la...

Dc 24 20’30h Begin the Beguine

20’30h La visita de la... 20’30h La visita de la...

Dc 6 20’30h Maria Estuard

12h Molsa

Dj 25 20’30h Begin the Beguine

Dv 20

20’30h El metge de...

Dj 7 20’30h Maria Estuard

10’30h Molsa

Dv 26 20’30h La visita de la...

Ds 21

19h El metge de...

Dv 8 20’30h Maria Estuard

12h Molsa

Ds 27

19h La visita de la...

Dg 22

18h El metge de...

Ds 9 19h Maria Estuard

12h Molsa

Dg 28

18h La visita de la...

Dg 10 18h Maria Estuard

12h Molsa

Dl 29

Dj 19

Dl 23 Dt 24

20’30h El metge de...

Dl 11

Dt 30

20’30h La visita de la...

Dc 25 20’30h Obabakoak

20’30h El metge de...

Dt 12

10’30h Molsa

Dc 31

20’30h La visita de la...

10’30h Molsa

FEBRER 18

Dj 26 20’30h Obabakoak 20’30h El metge de...

20’30h Living With...

Dc 13

Dv 27 20’30h Obabakoak 20’30h El metge de...

20’30h Living With...

Dj 14 10’30h Molsa

Dj 1 20’30h La visita de la...

Ds 28 19h Obabakoak

19h El metge de...

19h Living With...

Dv 15 10’30h Molsa

20’30h Les tres germanes

Dv 2 20’30h La visita de la...

Dg 29 18h Obabakoak

18h El metge de...

18h Living With...

Ds 16

12h Molsa

19h Les tres germanes

Ds 3

19h La visita de la...

Dg 17

12h Molsa

18h Les tres germanes

Dg 4

18h La visita de la...

Dl 30 Dt 31

20’30h El metge de...

Dl 18

Dl 5

Dt 19

Dt 6

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

Dc 7

20’30h La tristeza de...

Dj 29

20’30h El sistema solar

Dj 17 20’30h Bérénice

20’30h Històries d’Istanbul

Dj 8

20’30h La tristeza de...

Dv 30

20’30h El sistema solar

Dv 18 20’30h Bérénice

20’30h Històries d’Istanbul

Dv 9

20’30h La tristeza de...

Ds 31

Ds 10

19h La tristeza de...

ABRIL 18

Dg 11

18h La tristeza de...

Dg 1

19h El sistema solar

18h El sistema solar

Dl 2

Dl 12

Ds 19 19h Bérénice

19h Històries d’Istanbul

Dg 20

18h Històries d’Istanbul

Dl 21 Dt 22

20’30h Històries d’Istanbul 20’30h Històries d’Istanbul

Dt 13

20’30h La tristeza de...

Dt 3

20’30h El sistema solar

Dc 23

Dc 14 20’30h Si mireu el vent...

20’30h La tristeza de...

Dc 4

20’30h El sistema solar

Dj 24 20’30h Històries d’Istanbul

Dj 15 20’30h Si mireu el vent...

20’30h La tristeza de...

Dj 5

20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

Dv 25 20’30h Opus

20’30h Històries d’Istanbul

Dv 16 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... 20’30h La tristeza de...

Dv 6

20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

Ds 26 19h Opus

19h Històries d’Istanbul

Ds 17 19h Si mireu el vent...

19h El temps que...

19h La tristeza de...

Ds 7

19h El somriure al...

19h El sistema solar

Dg 27

18h Històries d’Istanbul

Dg 18 18h Si mireu el vent...

18h El temps que...

18h La tristeza de...

Dg 8

18h El somriure al...

18h El sistema solar

Dl 28

Dl 19

Dl 9

Dt 29

Dt 20 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... 20’30h La tristeza de...

Dt 10

20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

Dc 30

20’30h Sis personatges 20’30h Històries d’Istanbul

Dc 21 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... 20’30h La tristeza de...

Dc 11 20’30h Medea

20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

Dj 31

20’30h Sis personatges 20’30h Històries d’Istanbul

20’30h Històries d’Istanbul

Dj 22 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... 20’30h La tristeza de...

Dj 12 20’30h Medea 20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

JUNY 18

Dv 23 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... 20’30h La tristeza de...

Dv 13 20’30h Medea 20’30h El somriure al... 20’30h El sistema solar

Dv 1

20’30h Sis personatges 20’30h Històries d’Istanbul

Ds 24 19h Si mireu el vent...

19h El temps que...

19h La tristeza de...

Ds 14 19h Medea

19h El somriure al...

19h El sistema solar

Ds 2

19h Sis personatges

19h Històries d’Istanbul

Dg 25 18h Si mireu el vent...

18h El temps que...

18h La tristeza de...

Dg 15 18h Medea

18h El somriure al...

18h El sistema solar

Dg 3

18h Sis personatges

18h Històries d’Istanbul

Dl 26

Dl 16

Dl 4

Dt 27 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dt 17 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dt 5

20’30h Sis personatges

Dc 28 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dc 18 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dc 6

20’30h Sis personatges

MARÇ 18

Dj 19 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dj 7 20’30h In memoriam 20’30h Sis personatges

Dj 1 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dv 20 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dv 8 20’30h In memoriam

20’30h Sis personatges 20’30h Be God Is

Dv 2 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que... Watching Peeping Tom

Ds 21 19h Medea

19h El somriure al...

Ds 9 19h In memoriam

19h Sis personatges

19h Be God Is

Ds 3 19h Si mireu el vent...

19h El temps que...

Watching Peeping Tom

Dg 22 18h Medea

18h El somriure al...

Dg 10 18h In memoriam

18h Sis personatges

18h Be God Is

Dg 4 18h Si mireu el vent...

18h El temps que...

Watching Peeping Tom

Dl 23

Dl 11

Dl 5

Dt 24 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dt 12 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dt 6 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dc 25 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dc 13 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dc 7 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dj 26 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dj 14 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dj 8 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Dv 27 20’30h Medea 20’30h El somriure al...

Dv 15 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dv 9 20’30h Si mireu el vent... 20’30h El temps que...

Ds 28 19h Medea

19h El somriure al...

Ds 16 19h In memoriam

19h Be God Is

Ds 10 19h Si mireu el vent...

19h El temps que...

Dg 29 18h Medea

18h El somriure al...

Dg 17 18h In memoriam

18h Be God Is

Dg 11 18h Si mireu el vent...

18h El temps que...

Dl 30

Dl 18

Dl 12

MAIG 18

Dt 19 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dt 13 20’30h Si mireu el vent...

Dt 1 20’30h Medea

Dc 20 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dc 14 20’30h Si mireu el vent...

Dc 2 20’30h Medea

Dj 21 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dj 15 20’30h Si mireu el vent...

Dj 3 20’30h Medea

Dv 22 20’30h In memoriam

20’30h Be God Is

Dv 16 20’30h Si mireu el vent...

Dv 4 20’30h Medea

Ds 23

Ds 17 19h Si mireu el vent...

Ds 5 19h Medea

Dg 24 18h In memoriam

Dg 18 18h Si mireu el vent...

Dg 6 18h Medea

Dl 25

Dl 19

Dl 7

Dt 26 20’30h In memoriam

Dt 8 20’30h Medea

Dc 27 20’30h In memoriam

Dc 9 20’30h Medea

Dj 28 20’30h In memoriam

Dt 20 Dc 21

20’30h El sistema solar

Dj 22 20’30h El sistema solar

Dj 10 20’30h Medea

20’30h Trans (més enllà)

Dv 29 20’30h In memoriam

Dv 23 20’30h El sistema solar

Dv 11 20’30h Medea

20’30h Trans (més enllà)

Ds 30 19h In memoriam

Ds 24

19h El sistema solar

Ds 12 19h Medea 19h Cinema 19h Trans (més enllà)

Dg 25

18h El sistema solar

Dg 13 18h Cinema Dl 14

Dl 26 20’30h El sistema solar

Dt 15

Dc 28 20’30h El sistema solar

Dc 16

Dt 27

20’30h Històries d’Istanbul

Les informacions d’horaris i espais poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada. Consulteu la informació actualitzada al web del teatre (www.teatrelliure.com) i a les entrades de cada espectacle un cop adquirides.

PALLASSOS SENSE FRONTERES

Per sisè any consecutiu, gaudim de la cessió d’un espai de treball i de reunió dins de les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc. Gràcies a l’estalvi que ens proporciona gaudir d’aquest espai gratuït, podem compartir somriures amb més milers de nens i nenes arreu del món i també a casa nostra. Gràcies Teatre Lliure per la vostra complicitat amb el projecte de Pallassos Sense Fronteres. Cada somriure que compartim us pertany també a vosaltres! informació i contacte www.clowns.org 933248420 / psf@clowns.org

COL·LOQUIS

amb els equips artístics i moderats per Xavier Graset Nit de Reis (o el que vulguis) (pàg. 4) 24/09 El metge de Lampedusa (pàg. 6) 29/10 Maria Estuard (pàg. 14) 26/11 La tristeza de los ogros (pàg. 30) 11/02 Si mireu el vent d’on ve (pàg. 32) 25/02 El temps que estiguem junts (pàg. 34) 18/02 El sistema solar (pàg. 38) 8/04 El somriure al peu de l’escala (pàg. 40) 15/04 Medea (pàg. 42) 22/04 Històries d’Istanbul, a contrapeu (pàg. 50) 27/05 Sis personatges (pàg. 52) 10/06 In memoriam (pàg. 58) 17/06 Les dates dels col·loquis poden variar en funció de la disponibilitat dels equips artístics. Qualsevol canvi serà anunciat degudament per part del Teatre Lliure al nostre web www.teatrelliure.com

EL LLIURE MÉS ACCESSIBLE

El Teatre Lliure, fidel al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans en els diversos àmbits que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim: n places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc) n sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda n seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda n sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva n programes de mà en braille d’alguns dels espectacles disponibles a taquilla n funcions accessibles 70

dates per recordar FUNCIONS SOBRETITULADES

EN CATALÀ Obabakoak (pàg. 8) Living With the Lights On (pàg. 10) Daral Shaga (pàg. 26) Begin the Beguine (pàg. 28)

FUNCIONS SOBRETITULADES

EN CASTELLÀ I ANGLÈS EL DISSABTE A LA NIT Maria Estuard (pàg. 14) a partir del 18/11 Si mireu el vent d’on ve (pàg. 32) a partir del 24/02 Medea (pàg. 42) a partir del 21/04 In memoriam (pàg. 58) a partir del 9/06

FUNCIONS ACCESSIBLES

amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual Maria Estuard (pàg. 14) 24/11 Si mireu el vent d’on ve (pàg. 32) 23/02 Medea (pàg. 42) 20/04 In memoriam (pàg. 58) 15/06

BAR EL LLIURE GRÀCIA

Servei de bar abans i després de les funcions. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte, hamburgueses, carta de vins i gintònics!

OBERT n n

el dimarts, si hi ha funció, i de dimecres a dissabte a partir de les 18:30h. el diumenge, si hi ha funció, a partir de les 17h.

Restaurant regentat per GEC

LLIURE DE GRÀCIA

Carrer d’Astúries

COM ARRIBAR-HI Línia 3 (Fontana) Gran de Gràcia: 22, 24, 87, 114, V17, N4 Torrent de l’Olla: 39, 114 Gran de Gràcia / Fontana, Canó / Plaça del Sol Plaça del Sol, 5 / Carrer Siracusa, 18 / Plaça de la Revolució s/n

LOCAL ADAPTAT Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat Espai equipat amb WIFI

Carrer Montseny Carrer de la Perla

Carrer del Torrent de l’Olla

Carrer Gran de Gràcia

Metro Bus n Bicing n Pàrquing n

Plaça de la Virreina Carrer del Torrent d’en Vidalet

Plaça del Diamant

carrer Montseny, 47. 08012 Barcelona contacte 932 387 625 (a partir de les 17h.)

Plaça del Sol

Plaça de la Revolució

Travessera de Gràcia

Carrer Siracusa

RESTAURANT EL LLIURE MONTJUÏC

Passeig de Santa Madrona, 40-46 Reserves 683 105 329 / reserves.ellliure@gmail.com

Servei de cafeteria i de restauració. Us ofereix una cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per sopar abans o després de les funcions.

OBERT

els dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de l’última funció. Restaurant regentat per GEC

Plaça d’Espanya

Gran Via de Les Corts Catalanes

Espai equipat amb WIFI

Lleid a

Rius i Tau let

Carr er de

Aving uda d e

Avin gud a de

Mist ral

Ca rre rd el aF ran ça

Xic a Plaça Margarida Xirgu

Passeig de Santa Madrona

Carrer de Sepúlveda

Carrer de Floridablanca Carrer de Viladomat

l ·le ral Pa el ad ud ing Av

Metro Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec) Bus Plaça Espanya: 9, 13, 23, 27, 37, 46, 50, 65, 79, 91, 109, 150, 165, V7, D20, N0, N1, N2, N13, N14, N15, N16, N17, H12, H16, L72, L86, L87, DRN, VPK-B carrers Lleida, França Xica i Pg. de Santa Madrona: 55, 121 n FGC Plaça Espanya n Bicing França Xica / Ricart, Rius i Taulet / Lleida n Pàrquings Pl. Margarida Xirgu: des d’1 hora abans fins a 2 hores després de les funcions (gratuït) Av. Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 / Jaume Fabra, 12 LOCAL ADAPTAT Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat n

Carrer de Calàbria

COM ARRIBAR-HI

Carrer de Rocafort

plaça Margarida Xirgu, 1. 08004 barcelona / passeig de Santa Madrona, 40-46 08038 Barcelona / contacte 932 892 770 info@teatrelliure.com

Carrer d’Entença

Carrer de Vilamarí

LLIURE DE MONTJUÏC

Carrer de Manso

PÀRQUING GRATUÏT! PL. M. XIRGU 73

entitat concertada amb

membre de

mitjans patrocinadors

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

institució col·laboradora amb el suport de

altres entitats col·laboradores

realització de les fotografies d’aquest programa fotògraf Felipe Mena assistents de fotografia Liliana Torres i Sílvia Trillo estilista Maria Armengol assistent d’estilisme Raquel Ibort maquilladores Paula Ayuso, Carmina Camps, Aileen Layos cessió de vestuari

EQUIP FUNDADOR directors Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella / actors Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila / tècnics Xavier Clot, Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan Ponce FUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONA president Ramon Gomis de Barbarà vicepresidents Valentí Oviedo (Ajuntament de Barcelona), Generalitat de Catalunya, Montserrat Iglesias (INAEM - Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) i Joan Josep Puigcorbé (Diputació de Barcelona) secretari no patró Raimon Bergós Civit vocals Frederic Amat, Pere Arquillué, Bárbara Bautista (Associació d’Espectadors del Teatre Lliure), Jordi Bosch, Josep Caminal, Àlex Casanovas (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Imma Colomer, Antoni Dalmau, Joan Font, Guillem-Jordi Graells, Esteve León, Jordi Maluquer, Roser Marcé, Maria Martínez, Miquel Molins, Fermí Reixach, Àlex Rigola, Esther Ros (La Lleialtat SCCL), Rosa Maria Sardà, Antoni Sevilla i Anna Veiga DIRECCIÓ director Lluís Pasqual / sotsdirectora Clara Rodríguez / adjunta a la direcció artística Aurora Rosales / equip de direcció Lluís Pasqual, Clara Rodríguez, Aurora Rosales i Giovanni Soresi / coordinador de direcció Carles Cano / assistent de direcció Jordi Ferron / secretària de direcció Ana Castillo DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció Marta López-Orós / producció executiva Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera / secretària de producció Marine Zimmer DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació David Vericat / relacions públiques Noemí Alesan / premsa Begoña Barrena / publicacions Maria Zaragoza / servei educatiu i grups Mariona Montaña / imatge i disseny Laia Montanyès / secretària de comunicació Alícia Gorina / cap de personal de sala Albert Minguillón / caps de sala Eduard Pi i Irene Vicente / taquilles Griselda Lloret i Eva Pachón / atenció telefònica Lorena Espiñeira i Maite Vázquez / atenció al públic Gràcia Borràs i Mireia Fernández / col·laborador Ros Ribas (fotografia) DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració Xavier Vigas / comptabilitat Àngels Albarrán i Mercè Sindreu / laboral Montserrat Sitjà / auxiliar d’administració Susana Paz DEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic d’escenari César Fraga / director tècnic de manteniment Xavier Rodón / adjunt de direcció tècnica Jordi Vall-llovera / coordinador tècnic Rai García / secretària de direcció tècnica Sabrina Gràcia / cap de llums Marc Lleixà / tècnics de llums Jorge Barbancho, Ganecha Gil, Raimon Rius i Edgar Segura / cap de so Igor Pinto / tècnics de so Marta Folch, F. Xavier Martínez i Jordi Orriols / cap de regidoria María Rosales / regidors Joan Manel Morillo, David Segú i Roger Solanes / cap de sastreria Montse Olivella / sastresses Judit Carvalho i Susana García / cap de maquinària i taller Bernat Cardoner / maquinistes Carlos Enrique Gutiérrez, Roger López, Sergi Martínez, Fernando Román i Aleix Serra / cap de manteniment José M. Galindo / manteniment Francisco Javier Dengra i Antonio Vilchez