Voices

Voices Calixto Bieito / Marc Rosich Direcci贸 Calixto Bieito Teatre Romea 19 i 20 de juny

Un eixam de veus Un eixam de veus, un formiguer de crits esquinçadors, un magma bategant que ens enfronta a les nostres pors. La idea de la qual parteix Voices és la intenció de crear, sota la inspiració de les passions de Bach, un oratori modern que, en comptes de tenir com a temàtica central el tortuós camí de Jesús cap a la creu, se centra en el patiment de l’home, en el dolor que significa el nostre pas sobre la faç de la terra.

La forma que ha adoptat finalment la nostra passió és la d’un collage de textos i músiques que pretenen mostrar una panoràmica de l’angoixa de l’home d’avui. Aquesta visió, que en un bon principi semblava àmplia, en el procés de creació de l’espectacle, s’ha acabat focalitzant en el tema de la mort. Així, de la mateixa manera que les passions barroques ens descriuen els últims dies de la vida de Crist segons els evangelis, nosaltres hem volgut parlar del dolor de la nostra existència a partir d’uns personatges que veuen planar sobre ells l’ombra de la mort i veuen proper el punt i final de la seva vida.

Els textos elegits són confessions de tot tipus extretes de fonts de la més diversa naturalesa: escrits en primera persona sobre el suïcidi, testimonis trobats a Internet sobre experiències properes a la mort, fragments de ficció a l’entorn del dolor de la pèrdua (Chris Cleave), poesies sobre la naturalesa autodestructiva de l’home (Jaime Gil de Biedma i Tom Kristensen) o les memòries de Primo Levi sobre les seves vivències en camps de concentració, que tretes del seu dramàtic context parlen de manera més abstracta del sofriment humà. No obstant, l’esquelet central sobre el que reposa l’espectacle són les reflexions que Fritz Zorn ens va deixar escrites al llibre Mars just abans de morir de càncer.

La veu de Zorn, el reconeixement del seu mal físic, és un mirall de la decadència moral de la nostra societat i es converteix en el fil conductor de la peça.

Pel que fa a la música la columna vertebral de l’espectacle és deutora de Bach, amb un joc subtil de reelaboracions de les seves peces en clau actual, un homenatge a la puresa i perfecció indesxifrables de la seva obra. Al costat de Bach hem inoculat a l’espectacle un joc de contrastos, que ofereix com a resultat una combinació entre allò banal i allò transcendent, la música culta enfrontada a la futilitat del pop, al sentimentalisme d’una balada clàssica o a la duresa del rock, noms que van de PJ Harvey a Johnny Cash, passant per Nick Cave, Abba o el pop nòrdic. Les lletres dels temes es traven en l’entramat textual, oferint nous comentaris al tema central i convertint-se en una altra capa de més complexitat dins de la peça.

Les històries que s’embasten sobre l’escenari són només unes entre moltes altres mils.

Aquesta idea s’ha plasmat en el muntatge a partir d’una altíssima paret d’altaveus inspirada en la imatge del mur de les lamentacions i en la que els actors semblen atrapats, emmarcats per la seva tecnològica monumentalitat. Per a nosaltres, aquest gegantí mur és una gran maquinària capaç de gravar els murmuris adolorits de tota la humanitat i que després és capaç de reproduir-los, oferint-nos una selecció representativa de tot aquest magma sonor. Les veus dels nostres intèrprets (ara confessions parlades, ara testimonis cantats) són tan sols una petita mostra representativa, encara que subjectiva, del que és per nosaltres l’essència del dolor humà.

A partir d’aquesta mostra representativa el muntatge busca un efecte de pathos, tant en l’origen etimològic del terme, que l’arrela amb el patiment, com en l’efecte d’identificació que pretén tenir sobre cadascun dels membres del públic. Reconèixer-se en allò més pur i sublim, en allò més abjecte i mesquí , i en conseqüència, en allò més humà del nostre dolor.

Marc Rosich

2

Fitxa artística Direcció Calixto Bieito Dramatúrgia Calixto Bieito Marc Rosich Intèrprets Flemming Enevold Tammi Øst Kaya Brüel Morten Eisner Ane Trolle Blæs Bukki Amb la participació del Cor Vivaldi - Petits cantors de Catalunya Textos i música Primo Levi Fritz Zorn Jaime Gil de Biedma Tom Kristensen Chris Cleave Julio Gómez Víctor M. Amela Johann Sebastian Bach Gabriel Fauré PJ Harvey Andersson & Ulvaeus Trent Reznor Nick Cave Anja Gabarek Gavin Bryars Tom Waits Phil Phillips Blæs Bukki Ane Trolle (entre altres) Composicions originals i arranjaments Sofus Forsberg Peder Jaewer Jaev Gert Sørensen Escenografia Rebecca Ringst 3

Vestuari Ingo Krügler Equip Betty Nansen Teatret Cap tècnic John Jensen Ajudant tècnic Aage Gerhard Nielsen Cap d’il·luminació Fabián Carvallo Ajudant d’il·luminació Jens Sivert Lendorph Christensen Regidoria escènica Ken Tommy Nielsen Tècnic de so Christian Jensen Vestuari Soraya Alaydrus Equip Teatre Romea Cap de producció Maite Pijuán Producció executiva Noemí Díaz Direcció tècnica Miguel Montes Cap tècnic Txema Orriols Tècnic d’il·luminació Xavier Alzina Màrqueting i comunicació Publiespec Premsa Gerard Gort Aplicacions gràfiques sSB Una coproducció de Betty Nansen Teatret de Copenhaguen (Dinamarca) i el Festival Internacional de Bergen (Noruega)

4

Currículums Calixto Bieito Calixto Bieito va néixer a Miranda de Ebro (Burgos) el 1963. A l’edat de quinze anys es trasllada amb la seva família a Catalunya. Llicenciat en Filologia Hispànica i en Història de l‘Art per la Universitat de Barcelona, en Interpretació per l’Escola d’Art Dramàtic de Tarragona i en Direcció d’ Escena per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut classes en ocasions per prestigiosos centres internacionals, ha completat el seu currículum acadèmic amb professionals del prestigi de Judy Dench, Brian Cox, Bruce Myers, Jerzy Grotowsky, Peter Brook, Giorgio Strehler, Ingmar Bergman o Andrzej Wajda. És el director escènic espanyol amb més projecció internacional. Sentit de l’espectacle i una visió contemporània de la dramatúrgia defineixen les seves posades a escena.

Des de 1999, Bieito és Director Artístic del Teatre Romea de Barcelona (teatre gestionat pel Grup Focus), que el 2007 va rebre el premi Max al Millor Centre de Producció Teatral privat del país.

Bieito ha rebut, entre d’altres guardons, el Premi de Cultura Europeu 2009 de la Fundació Europea de la Cultura Pro Europa per la seva feina de direcció escènica d’òpera; el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per l’adaptació escènica de la novel·la Tirant lo Blanc (2008); premi Tendències 2008 al creador consolidat atorgat pel diari El Mundo; Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al millor director del 2007 per Plataforma, pel qual va obtenir també els premis de votació popular Butaca 2007 al millor director i al millor espectacle; el premi Herald Archangel al millor artista del Festival d’ Edimburg 2003 per Hamlet (amb la companyia del Birmingham Repertory Theatre); el premi al millor director atorgat per The Irish Times - ESB Theatre Awards per Comedias Bárbaras (Festival d’ Edimburg 2000) i el Premi de l’Associació de Directors d’Espanya per la direcció de La vida es sueño (2000). Bieito va ser inclòs en la llista d’artistes més importants del 2007 per la prestigiosa revista alemanya d’òpera Opernwelt.

Més informació a: www.calixtobieito.com

5

Marc Rosich Barcelona, 1973. És llicenciat en Periodisme (UAB) i Traducció i Interpretació (UAB).

Dramaturg, director, actor i traductor literari, s’ha format en l’escriptura dramàtica als seminaris de l’Obrador de la Sala Beckett, on actualment imparteix cursos especialitzats i d’iniciació a la dramatúrgia. Acaba de signar la dramatúrgia de ‘Car Wash’, muntatge estrenat a Stuttgart, que forma part del projecte ‘People, cars & oil’ fruit de la col·laboració entre el Teatre Romea i el Schauspiel d’Stuttgart. També és autor de la dramatúrgia de l’espectacle Falstaff, a partir d’Enric IV de Shakespeare, amb direcció d’Andrés Lima i producció del Centro Dramático Nacional, i del text Rive gauche, amb direcció de Rafel Duran.

Entre els seus treballs més recents es troben les dramatúrgies per a la Companyia del Teatre Romea que ha signat juntament amb el director Calixto Bieito a partir de l’obra Don Carlos de Friedrich Schiller (2009, Nationaltheater Mannheim / Festival Grec Barcelona / CDN Madrid) i de les novel·les Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (2007, Schauspielfrankfurt / Hebbel am Ufer Berlin) (Premi de la Crítica Barcelona a la Dramatúrgia 2008, Finalista als Premis MAX 2008, millor adaptació) i Plataforma de Michel Houeulebecq (2006, Festival d’Edimburg / Teatro Bellas Artes Madrid) (Finalista als Premis MAX 2007, millor adaptació). També ha signat juntament amb Rafel Duran la versió dramàtica de Mort de Dama de Llorenç Villalonga, (2009, Teatre Nacional de Catalunya / Teatre Principal de Palma) (Premi Escènica 2010 a la millor adaptació teatral). També ha preparat per a Lluís Soler la dramatúrgia de L’Odissea d’Homer a partir de la traducció de Carles Riba, i direcció d’Antonio Calvo (2009, Temporada Alta, Girona / Théâtre de l’Archipel, Perpinyà / Grec 2010, Festival de Barcelona).

Com a dramaturg, ha estrenat les peces següents: Vittoria, al Festival LOLA d’Esparreguera 2009 – Club Capitol 2010, creació conjunta amb Antonio Calvo; N&N (Núria i Nacho) a la Sala Beckett 2008 amb direcció d’Antonio Calvo; El joc dels idiotes, adaptació del film de Francis Veber, al tealtre Condal 2009, amb direcció d’Antonio Calvo; Enfermo Imaginario, al teatre Condal 2008 escrita amb Pau Miró i amb direcció d’Antonio Calvo; Party Line a la Sala Beckett 2007 amb direcció d’Andrea Segura; Duty Free (finalista als Premis MAX 2007, millor musical) al Teatre Talia de València 2007 per a Jácara Teatro (Alacant) i direcció d’Antonio Calvo; Entre Meses Variados assaig obert al Teatre Lliure 2006 amb direcció d’Antonio Calvo; De Manolo a Escobar, amb direcció de Xavier Albertí, de gira des de 2006; Surabaya, al Teatre Romea 2005 amb direcció de Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004; Copi i Ocaña, al purgatori al Teatre Tantarantana 2004 i Club Capitol 2005 amb direcció de Julio Álvarez i Unhappy meals, al teatre Malic 2002 amb direcció del mateix autor.

En el camp de l’òpera, ha escrit el llibret de l’ópera de cambra La Cuzzoni, esperpent d’una veu amb música d’Agustí Charles i producció de l’Staatstheater de Darmstadt (Alemanya 2007), que es va poder veure a L’Auditori de Barcelona 2007 i al Teatro Albéniz de Madrid 2008. Com a encàrrec del mateix teatre alemany, actualment ha enllestit LByron, un estiu sense estiu, un nou llibret per a òpera de gran format també amb música d’Agustí Charles i amb estrena prevista a Darmstadt el març de 2011.

L’òpera també es podrà veure el 2011 a Barcelona (Gran Teatre del Liceu) i Madrid (Teatros del Canal).

6

És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a la producció d’espectacles infantils, teatre de text i òpera de butxaca. Amb Teatre Obligatori ha escrit diversos textos dedicats al públic infantil, així com també ha escrit els espectacles per a nens Bèl·lum per a la companyia Clownx i No passa res i I per què? per a la companyia El replà. En el camp de la direcció escènica d’espectacles amb música, ha signat força projectes, gairebé sempre en col·laboració amb la directora musical Elisenda Carrasco. En aquest sentit ha creat els concerts per a nens Pierrot a la lluna i Va de banda, per al servei educatiu de L’Auditori de Barcelona, així com els concerts amb escolars Jugant amb Haydn, Les faules de La Fontaine i Les quatre estacions, tots tres encàrrecs de l’Orquestra de Cambra de l’Auditori de Granollers. És cofundador de la companyia d’òpera de cambra La trattoria lírica, amb la qual ha col·laborat anualment en el Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions, firmant la dramatúrgia i la direcció dels espectacles lírics següents: Alma 2007, a partir de la figura d’Alma Mahler; Últimes cançons, 2006 a partir de Lieder de Mahler; Don Giovanni de Mozart 2005 per al titellaire Pepe Otal i Il geloso Schernito de Pergolesi 2003, juntament amb Albert Tola.

Com a traductor literari, ha treballat per a les editorials Empúries, Edicions 62, Destino i Alba Editorial, entre altres. A més ha signat, entre altres, la traducció de les peces següents: La febre de Wallace Shawn (Teatre Lliure, 2010); A qui li pugui interessar de Daniel Keene (Tantarantana, 2008); L’amant de Harold Pinter (Festival Lola Esparreguera, 2008); Rosencrantz i Guildenstern són morts de Tom Stoppard (Festival Shakespeare / Sala Beckett 2006); Estricta vigilància de Jean Genet (Tantarantana 2005); Cruel i tendre de Martin Crimp (Sala Beckett 2005); Un balanç delicat d’Edward Albee (Teatre Romea 2005); Copenhaguen de Michael Frayn (Setmana de la Ciència UPF 2003).

Com a actor ha treballat en els muntatges La màquina de parlar de Victòria Szpunberg (Sala Beckett, 2007) i De Manolo a Escobar (gira nacional, 2006-2009).

7

Institut de Cultura de Barcelona Departament de premsa La Rambla, 99 08002 Barcelona Telèfon 933 161 069 Correu electrònic premsaicub@bcn.cat Webs https://eicub.net/?grup=Grec2011 www.bcn.cat/grec

8