GRUP FOCUS - TEATRE ROMEA Hospital, 51 - 08001 BCN - www.teatreromea.cat
teatre romea Hospital, 51 08001 Barcelona www.teatreromea.cat
Fundació Romea per a les Arts Escèniques www.fundacioromea.cat
Grup Focus Àvila, 149 - 155 08018 Barcelona www.grupfocus.cat T+34 933 097 538
El Teatre Romea ha proporcionat a Manrique una nova cara per al seu polimorfisme artístic i el Grup Focus té la tranquil·litat de comptar amb un excel·lent i exigent director per al seu teatre més emblemàtic. I com a millor prova, la temporada que presenta, insistent en el seu univers conceptual, creativament ambiciosa i reconeixe-
Daniel Martínez de Obregón
dora de mèrits aliens.
President del Grup Focus
Actualment, no hauríem de tenir més incògnites que les pròpies derivades del major o menor encert dels espectacles proposats en aquest programa, de la seva tan desitjada excel·lència artística i de l’acollida del públic.
Des de fa tretze anys, és un motiu d’orgull pensar unes quantes línies per
No obstant això, greus incerteses planen sobre el futur de l’art i la cultura i, en conseqüència, sobre els objectius
donar la benvinguda a una nova temporada del Teatre Romea i sempre ho
que pretén assolir l’activitat escènica. Estem assistint a un seriós deteriorament estratègic del paper que la in-
faig amb la il·lusió i la responsabilitat que tots els que formem el Grup Focus
dústria cultural ha d’ocupar en el desenvolupament d’un país, i increïbles decisions polítiques, com el desme-
venim dipositant i exercint des que assumim la gestió d’un teatre a punt de
surat augment de l’IVA, posen en qüestió la supervivència del sector cultural.
celebrar 150 anys d’existència.
No sé si ens haurem d’encomanar a Atenea o enarborar Ares per preservar allò que tant ha costat construir i
Fa un any obríem totes les expectatives amb el canvi de la direcció artística,
fer front a la penúria cultural que ens assetja. En qualsevol cas, ni estem inermes ni ens manquen raons per a
i la tasca desenvolupada per Julio Manrique les ha tancat contundentment
defensar allò inqüestionable: la creativitat, l’art i el coneixement són elements bàsics del desenvolupament de-
amb una temporada farcida de satisfaccions artístiques i d’un sempre gra-
mocràtic de la ciutadania; i la indústria que els promou, un pilar fonamental de la necessària recuperació eco-
tificant gran èxit de públic; permetent-nos treure pit per una aposta que s’ha
nòmica del país.
demostrat guanyadora.
De moment, nosaltres reiterem el nostre principal argument: teatre, teatre i teatre, bon teatre.
Julio Manrique Director artístic
Ara fa un any cremava el Teatre Romea i el fantasma de la Margarida Xirgu se’ns apareixia entre les cendres per dir-nos: “No tingueu por, atreviu-vos. Només és teatre”. Poc després, sobre la fusta socarrimada, s’hi vessaven litres d’alcohol i de retrets i, a continuació, un altre incendi, un incendi enorme i antic com el món, fonia les parets, el cor i les entranyes del vell teatre del Raval. La temporada passada, al Romea, s’hi va cantar i s’hi va estimar i s’hi va patir i s’hi va follar i s’hi va lluitar i s’hi va guanyar i s’hi va perdre i s’hi va morir per tornar a néixer. Ara que sembla que tot cremi al nostre voltant, ara que el món crema, potser perquè alguna cosa ha de morir perquè una altra pugui néixer, ara més que mai cal tornar a invocar els poetes. Perquè el malestar i la confusió conviden a clavar amb força els peus a terra, però també ens cal mirar amunt. Alçar de tant en tant el front i la mirada cap al cel i no perdre les estrelles. Aquesta temporada, al Romea, escoltarem les històries, les paraules, d’alguns grans autors contemporanis, tan grans que comencen a ésser clàssics: Mamet, Koltès, Mouawad. I de Shakespeare, potser el més “contemporani” de tots. I seguirem insistint en el risc i en el joc i en el rigor i en la felicitat d'afirmar una cosa ben simple: ens agrada fer teatre. I no defallirem, l'entusiasme serà l'arma secreta que ens farà invencibles. El David Selvas dirigirà “Oleanna”, una ferotge, poderosíssima peça de David Mamet sobre l’educació. O, més exactament, sobre la utopia de l’educació. Al hall del Teatre, després de les representacions d’”Oleanna”, podrem gaudir de la magnífica “Sé de un lugar”, escrita i dirigida per l’Ivan Morales, la gran revelació del circuit alternatiu barceloní de la temporada passada. Al desembre tornarà “Incendis”, de Wadji Mouawad, dirigida per l’Oriol Broggi. Crec que mai no havia escoltat, respirat, mastegat, silencis com els que es produïen a “Incendis”. Havíem de tornar a fer aquest espectacle. I, alhora, mantenir vius i desperts els vincles que ens uneixen amb l’Oriol i amb
tota la família de La Perla 29 amb què, estic convençut, encara hem d’encendre molts focs. Al gener, el Calixto Bieito torna a casa i torna fent un Shakespeare. Ens portarà una creació feta a partir de diferents textos de l’autor anglès: un espectacle bilingüe amb un magnífic repartiment d’actors catalans i anglesos. Un autèntic regal. També ens visitarà la Sol Picó amb el seu particular solo-concert “El llac de les mosques”, un espectacle concebut com a reacció a un esdeveniment inexorable (del qual, de fet, jo mateix, aviat, en seré víctima) : arribar als quaranta. El temps és implacable, però la Sol és molta Sol. Es tracta d’un meravellós espectacle de teatre-dansa, ple de poesia i d’humor. I, justament, només amb quaranta-un anys, massa d’hora, moria Bernard Marie Koltès, víctima de la sida, l’any 1989. Poc abans de la seva mort, ens va llegar un darrer, misteriós i excepcional text dramàtic: “Roberto Zucco”. Un autèntic “clàssic contemporani", l'excepcional testament d'un dels grans poetes dramàtics del segle passat, que jo mateix tindré la sort de dirigir. I després de Koltès, més Mouawad. Em sembla que hi ha una mena de línia invisible que uneix aquests dos autors amb els grecs, amb els grans tràgics...I, també, amb Shakespeare, és clar. Potser sí que tots els camins menen a Roma. O a Grècia... Amb producció d’Atrium, el director de la petita sala de l’Eixample (que en només dos anys d’existència ja s’ha fet un lloc molt important dins el circuit de teatres alternatius de la ciutat), el Raimon Molins, s’atreveix amb “Litoral”, la primera de les quatre obres que completen la tetralogia de Wadji Mouawad “Le sang des promesses”. Una obra, també, excepcional. Enorme. Tot seguit, al mes de juny, el Romea, amb la complicitat, entre d’altres, de la Biblioteca de Catalunya i de La Perla 29, participarà en la recuperació del desaparegut Festival Shakespeare, que vol redefinir-se i assentar-se a Barcelona, en concret al barri del Raval. I repetirem amb “4 acords”, el cicle que barreja música i teatre i que barreja públics i edats i “piercings” i corbates i monyos i tatuatges. Repetirem. I repetirem, també, cafès i converses i intercanvis d’idees amb el Ramon Simó, director del Festival Grec, per tal de trobar l’espectacle que el Romea haurà d'acollir dins el marc del Grec 2013. I n’apareixeran moltes, d’idees, n’estic convençut. I potser, per un moment, deixarem de parlar de la crisi, de la prima de risc i d’aquest 21% que ens han plantat a la cara per deixar-nos clar que la cultura no els interessa. Perquè la cultura fa pensar, i volar, i dubtar, i sospitar, perquè encanta i desencanta i desfà prejudicis i ens fa més empàtics, menys dòcils i més lliures. I és clar, això no interessa. O sí?
‘Oleanna pretén ensenyar-nos quelcom més postmodern i al·lusiu, pretén dramatitzar la confrontació entre dues maneres diferents d’interacció humana, que són, diametralment oposades, un conflicte que (Mamet argumentaria sense cap mena de dubte) roman en el cor de moltes de les malalties del món.’ (Bob Verini, Variety, 2009)
Autor: David Mamet
Traducció: Cristina Genebat
Director: David Selvas
Repartiment: Ramon Madaula i Carlota Olcina
Octubre Novembre
Producció: Teatre Romea
c/ Sant Rafael
La controvertida Oleanna
Text del director “Prenguis partit per qui prenguis partit, t’ equivocaràs”
“El somni de la seguretat i la mobilitat social a través de l’educació i el treball dur ha acabat sent una fantasia
que fan servir els qui no tenen escrúpols, per atrapar els incauts.”
Oleanna és una de les obres més intenses i controvertides del repertori de David Mamet. Fou estrenada l’any 1992 a Cambridge, Massachussetts, i va significar la primera producció que Mamet va fer per a la prestigiosa companyia Back Bay Theater Company dels Estats Units. Posteriorment, fou transferida a l’Orpheum Theatre de l’Off-Broadway i al Royal Court Theatre de Londres (1993), amb direcció de Harold Pinter. Més recentment,
John és un professor universitari de pedagogia una mica atípic. Segons ell, la seva feina consisteix més en pro-
l’any 2004, fou portada al Garrick Theatre, també de Londres, amb un repartiment en què figuraven l’Aaron
vocar, posar en dubte, i qüestionar els alumnes que no pas en transmetre’ls-hi coneixements i dades fàcilment
Eckhart i Julia Stiles i que comptava amb la direcció de Lindsay Posner.
avaluables. Carol és una estudiant molt més normal, vol aprovar. John ha suspès a Carol. Aquest és el punt de partida d’OLEANNA i de tot el teatre de David Mamet: dues persones que discuteixen perquè tenen interessos
L’actualitat de la peça rau en com Mamet ens submergeix en el món de la docència i ens mostra el vincle afectiu
oposats. A partir d’aquesta premissa Mamet desplega el seu talent i, a poc a poc, ens atrapa en la mateixa tela
que sorgeix entre professor i alumna; i la relació de poder que es deriva. Tanmateix, Oleanna tracta altres temes,
d’aranya que ha teixit per els seus personatges. Així descobrirem que darrere les teories idealistes sobre l’edu-
com són, l’assetjament sexual o laboral, la hipocresia del llenguatge políticament correcte, i, sobretot, la gran
cació de John s’hi amaguen interessos molt més banals i contradictoris i que darrere la ràbia de Carol hi ha
dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.
motius molt poc clars. Mamet, amb aquesta peça clau de la dramatúrgia contemporània, parla de la crisi del sistema educatiu universitari, i del poder en un sentit molt ampli: tant el que té algú que sap sobre qui no sap - i la responsabilitat amb què aquest poder s’exerceix - com també el joc de poders que s’estableix entre dues persones; el sexual, l’intel·lectual, i finalment l’últim, del que tots deriven o potser on tots van a parar, el poder moral. David Selvas
Oleanna fou portada a la gran pantalla l’any 1994 amb William H. Macy i Debra Eisenstadt en el repartiment.
Octubre Novembre
“L’única gent que m’interessa és la que està boja per viure, boja per parlar, boja per salvar-se, amb ganes de tot al mateix temps, la gent que mai badalla ni parla de llocs comuns, sinó que crema, crema com fabulosos coets grocs explotant igual que aranyes entre els estels.”
(Jack Kerouac. On the road)
Text i direcció: Iván Morales Repartiment: Anna Alarcón, Xavier Sàez Ajudant de direcció: Lali Àlvarez
Assessorament físic: Joana Rañé Una producció Prisamata en residència a La Caldera
c/ Ferlandina
Un secret a veus
Text del director
Sé de un lugar s’estrena el febrer de 2011 a La Caldera, en un format totalment underground, 10 funcions sense Al final, la Béré i el Simó ho han deixat.
més promoció que el boca-orella i les xarxes socials, i es converteix en un secret a veus entre el públic teatral
Potser angoixat per la ruptura, sembla que ell no surt de casa ni per anar a comprar, ja que contracta un veí indi
més inquiet de Barcelona. Passat un any, el febrer de 2012, es reestrena a La Seca - Espai Brossa, convertint-
perquè ho faci per ell, en Shahrukh.
se en l’èxit indie de la temporada, amb totes les localitats exhaurides i aconseguint una cobertura mediàtica,
En canvi, ella aprofita la seva recuperada independència per sortir al món, viatjar i experimentar amb amants
gens habitual per aquests tipus de projectes, que destaca la frescor i contemporaneïtat de la proposta i
d’ambdós sexes. Tot i això, troba temps per visitar al Simó de tant en tant, preocupada pel seu aïllament pro-
l’excel·lència de les interpretacions, a part de la peculiar disposició del públic, en una experiència teatral on no
gressiu. Passen els mesos i Simó no sembla decidir-se a sortir a l’exterior.
hi ha distincions entre platea i escenari.
Tot i trobar-se a dos llocs vitals totalment antagònics, els dos personatges intenten mantenir un relació més enllà de la seva fracassada història d’amor, una pretensió potser contra-natura. O potser no.
En la temporada 2012/2013, a banda d’una extensa gira per l’Estat espanyol, arriba al hall del Teatre Romea,
Sé de un lugar planteja una pregunta que tots ens hem fet com a mínim un cop a la vida:
un espai que tots coneixem però que mai no haurem viscut com “Sé de un lugar” proposa: La casa d’en Simó,
És possible l’amor després de l’amor?
un home jove massa semblant a nosaltres. Una casa on som convidats, juntament amb la Béré, el seu amor. Iván Morales
“Palabras mayores, intensas sacudidas emocionales y estéticas.
Una obra que busca y crea belleza. Oriol Broggi ya es uno de los grandes. Una extraordinaria Clara Segura nos estremece. Impresionante, arrasador Julio Manrique”.
Marcos Ordóñez (El País – Babelia)
Autor: Wajdi Mouawad
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Clara Segura
Julio Manrique, Xavier Boada Màrcia Cisteró, Xavier Ricart Xavier Ruano, Claudia Font
Desembre Gener
Producció: La Perla 29 Rambla del Raval
Un pesat i llarg silenci. Incendis, el viatge a la recerca de la veritat
Text del director No recordo haver llegit mai una obra com Incendis. Ha estat per a mi i estic segur que ho serà per a tothom un descobriment de dalt a baix. Un canvi en la pròpia
Incendis és la història d’una jove libanesa, d’una zona rural, analfabeta i molt enamorada del jove Nawal.
manera d’entendre el teatre. Perquè és una obra tremendament potent que et parla des de molt a prop i t’es-
Incendis també és la història d’una dona ferida, que aprèn a llegir i a escriure seguint el desig fervent de la seva
quinça el cor; com si fos una de les millor obres de Sòfocles o de Shakespeare. Lentament et va penetrant fins
àvia que la convida a sortir de la misèria i la foscor. És la història d’una mare que guarda silenci, un pesat i llarg
a fer-te sentir un dolor i et fa despertar, a l’acabar la història, dins una mena d’empatia enorme amb tot el que
silenci, i que un dia decideix no parlar mai més. És la història dels fills d’aquesta dona, que un cop ella mor, es
tens al voltant. Una empatia còsmica, i perdoneu-me l’exageració. Les obres que ens impressionen de veritat,
veuen obligats a buscar i entendre quina és la seva història. Obligats a mirar enrere, els joves troben la veritat
acostumen a ser textos que ja mig coneixem, perquè ens n’han parlat, o ja hem vist, o estudiat, i han arribat a
dels seus orígens i comprenen quin ha estat el pes que ha arrossegat durant tants anys la seva mare. El que
nosaltres per diferents canals, ja lligats a una llegenda, a una història de la seva pròpia història.
descobreixen és una història personal però també la història de tot un país i una cultura.
Incendis crea aquella sensació de llegenda sense ser-ho o bé s’hi transforma a mesura que la llegim per primera vegada, a mesura que avança l’espectacle. A mesura que els extraordinaris actors que he tingut la sort de
Incendis és clarament una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques. Uns personatges que lluiten
liderar, desgranen les paraules entre suor, llàgrimes, alegria i un terrible i palpable esforç commovedor. El text
aferrissadament amb un destí que els va en contra. Una adaptació moderna del mite d’ Èdip però que
d’Incendis és sobtat, elèctric, terriblement actual, colpidorament contemporani. Teatre clàssic escrit avui.
s’embranca amb un món complex i feroç com és el d’avui.
Aquesta serà una obra important per a nosaltres, La Perla 29 i per a tots els espectadors que ens vinguin a veure al Teatre Romea, d’això n’estic segur. Oriol Broggi
“Crec que l’arbre és un element de regeneració que en si mateix és un concepte de temps” Joseph Beuys Dramatúrgia: Marc Rosich i Calixto Bieito
Direcció: Calixto Bieito
Música original: Maika Makovski Repartiment: Roser Camí, Hayley Carmichael, George Costigan, Maika Makovski,
Josep Maria Pou, Katy Stephens i Christopher Simpson
Producció: Barcelona Internacional Teatre
i Birmingham Repertory Theatre Company amb la col·laboració de Royal Shakespeare Company
Gener
i el suport de l’Institut Ramon Llull
c/de la Riereta
El boscos on tenen lloc algunes de les obres més conegudes de Shakespeare no són només mers paisatges de l’acció, sinó també un personatge més del dramatis personae, amb la seva màgia i naturalesa particulars. De fet, contínuament, en tota la seva obra, el dramaturg anglès fa ús d’elements de la naturalesa per proposar metàfores sobre la natura humana, i al contrari, fa servir exemples de la conducta humana per entendre com funciona el món natural. Per aquesta raó hem considerat una bona idea incloure tots els boscos de Shakespeare en una nova peça titulada FORESTS, una estranya travessia que pren aquest espai natural com a leitmotiv. Amb aquest objectiu hem utilitzat fragments de més de vint obres diferents, hem despullat personatges i grans parlaments de la seva trama original i, confiant en el poder intrínsec dels versos de Shakespeare, hem juxtaposat textos de procedència molt diversa en una nova estructura dramàtica, que vol adoptar la forma d’un poema simfònic. El viatge s’inicia al·legòricamenten un paratge paradisíac amb llum de dia, inspirat en el bosc d’ Arden, el mateix en què van conviureen comunió amb la natura els personatges d’ Al vostre gust. En aquest món bucòlic i lluminós, en què els rellotges s’han aturat i on el perill és en aparença inexistent, els nostres intèrprets experimenten un retorn a la innocència de la infància i s’inventen jocs per matar les hores. Els jocs innocents, però, ràpidament deixen de ser-ho i la pau del bosc es veu trencada pels primers crims. Com a resposta,la natura es torna violenta en una segona parada. El dia es torna nit i el bosc es converteix en un espai intimidant, es posa en moviment com l’arbreda de Birnam que va amenaçar Macbeth. Els nostres intèrprets es veuran llavors obligats a fer front a una nova realitat, canviant i incomprensible, i hauran d’intentar adaptar-se a les tenebres d’un nou medi que no queda lluny de l’escenari nocturn del Somni d’una nit d’estiu o el clar de lluna que és escena de violacions a Titus Andrònic. El viatge desemboca finalment a una planúria erma que podria recordar els penya-segats de Dover, a la vora d’on el rei Lear s’aixopluga de la tempesta, o la cova en la malesa on Timó d’Atenes s’exilia de la societat. A través d’aquestes
tres parades en el camí, inspirades lliurement en les tres parts de la Divina Comèdia de Dante, l’espectacle transportarà el públic en una aventura teatral que té les paraules escrites per Shakespeare com a veritable protagonista, una odissea que els portarà de la tranquil·litat del paradís a la boscúria incerta del purgatori, per acabar a les flames de l’infern. Seguint les passes del cèlebre monòleg de les set edats de l’home que Jaques pronuncia a Al vostre gust, aquest viatge ens farà despertar de la innocència infantil de l’Arcàdia i ens arrencarà d’ella per submergir-nos primer en la dolorosa presa de consciència de la duresa de la vida adulta i finalment en la desesperació i la ràbia frustrant de la vellesa. FORESTS és un projecte escènic concebut pel BIT com a resposta a una proposta de participació en el World Shakespeare Festival que promou la RSC i el Festival London 2012 i representa una nova col·laboració de Calixto Bieito amb una de els institucions amb qui té més complicitats al Regne Unit, el Birmingham Repertory Theatre, on el director ja havia muntat Hamlet o La Celestina. El nou espectacle, que forma part de la programació del World Shakespeare Festival 2012 dins de l’Olimpíada Cultural de Londres, s’ha estrenat a l’old REP, la seu històrica del REP a Birmingham, el setembre de 2012, i abans del seu pas pel Teatre Romea, visitarà Girona (Temporada Alta), Madrid (CDN), Amsterdam (Stadsschouwburg) i Londres (Barbican). Aquest cop, la música corre a càrrec de Maika Makovski, que ja va col·laborar amb Bieito a Desaparecer. Per aquesta ocasió, la cantant mallorquina s’ha inspirat en obres tan diverses com Hamlet, El Rei Lear o els Sonets. per crear noves composicions que ella mateixa interpreta en directe com a part de la companyia, en una barreja entre la innocència trencada de l’Ofèlia de Hamlet i la natura màgica de l’Ariel de La tempesta. Calixto Bieito i Marc Rosich
Gener Febrer
“El llac de les mosques” planteja qüestions de gènere a ritme de rock, blues, flamenc, etc. L’espectacle és fruit d’una catarsi, la recerca de l’evolució mitjançant el canvi.
Direcció i coreografia: Sol Picó
Direcció musical: Mireia Tejero Ballarins: Valentí Rocamora i Torà, Sol Picó Músics: Bateria i veu : Mercè Ros
Guitarra i veu: Jordi Pegenaute
Baixista i veu: Joan Rectoret
Saxòfon i veu: Mireia Tejero
Actor i maquinista: Joan Manrique Producció: Sol Picó cia de Dansa, Mercat de les Flors,
Centro Párraga de Murcia
c/ de l’Est
Text de la directora
Sinopsi
Els 40? La sort dels 40 és que serveix d’excusa per canviar de vida: ser egoista i deixar fills i marit i llançar-se al buit d’una altra relació, o no. Estar de mala llet “perquè sí” o “perquè no” o perdre el cap: tot per la crisi dels “40” . Els 50? L’esperada menopausa. Els 60? Quina sort pispar en el súper sense acabar a la presó, donar-te el viatge de la teva vida amb l’esperada jubilació. Serà que arrosseguem masses coses? Serà que ja no sabem què hem posat a la nostra motxilla? Serà el tabac de menta, que fumaven les nostres mares, la solució per deixar de fumar? Serà aquesta incertesa comuna als mortals? A certa edat és habitual aturar-se a pensar per “intentar” tenir una panoràmica de la nostra vida, és comú i recomanable. Proposo la volta al món d’Afrodita i les seves tetes llança míssils, teledirigida pels germans Mala Ombra. Proposo una aventura, un viatge en rodó, amb una mirada cap enrere, cap endavant, zenital: un viatge en rodó. (Quin mareig!) Com hem arribat fins aquí? Què ens ha quedat per fer? Quines són les assignatures pendents? Què no hem pogut o sabut resoldre fins ara? Sol Picó
... sobre el que li va succeir a la bella Blancaneus quan es va casar amb el seu príncep blau... Es va ficar al palau i es va deprimir, no es va adaptar, ni es va acceptar, ni tampoc decidir. Què fàcil guanyar el món i perdre l’ànima. Van aparèixer les arrugues i va desaparèixer l’alegria. Quins temps aquells amb els nans! Millor no et miris al mirall, ni li facis preguntes, per si de cas... Reinventar-se o morir i si hem de morir que sigui en pau. Amén. Potser un bon centrifugat pot canviar la teva vida.
‘‘Roberto Zucco” ocupa un lloc particular a l’obra de Koltès. L’última peça d’un autor
Febrer Març Abril
que sabia que tenia una malaltia mortal: és el seu testament literari. Representa per a ell l’última oportunitat d’anar més enllà en l’exploració de les seves preocupacions que tant el turmentaven. I es destil·la del text una urgència que ja es palpa a la primera lectura i que fa que l’obra sigui fascinant alhora que commovedora. (Robert Casavant, L’Annuaire théâtral: revue québécoise d’études théâtrales, 1996) Autor: Bernard-Marie Koltès Director: Julio Manrique
Repartiment: Pablo Derqui, Xavier Ricart, Xavier Boada Cristina Genebat (resta de repartiment en curs)
Producció: Teatre Romea
Arc del Teatre
Text del director
La història d’un assassí en sèrie
Vaig descobrir Bernard-Marie Koltès veient el meravellós muntatge de “Roberto Zucco” que Lluís Pasqual va
Al suburbi venecià de Mestre, el 1981, Roberto Zucco va assassinar la seva mare, el seu pare i un policia durant
dirigir al Palau de l’Agricultura l’any 1993. Em vaig sentir com un explorador intergalàctic que acabava d’aterrar
la mateixa nit. Només tenia 19 anys. Va escapar-se del psiquiàtric el 1986 i es va amagar a França. Viatjant
a un planeta estrany, desconegut i fascinant: el planeta Koltès. Jo tenia vint anys i una enorme necessitat de
d’un lloc a un altre entre el Mediterrani i les muntanyes de Savoia, deixa una estela d’assassinats inexplicables,
referents. Necessitava copiar, imitar, inventar-me identitats a veure si, al final, en trobava una per a mi. Vaig co-
violacions, assalts, atracaments i famílies inconsolables. Com un llop solitari enmig del paisatge, torna bojos
mençar a llegir Koltès i uaaauuu…molava. I tant que sí. Allò era l’obra d’un autèntic poeta. Aquell tio, aquell
els investigadors fins que el gener de 1988, a Toulon, dispara i mata un oficial de la policia a sang freda. En el
francès d’aspecte fràgil, fill de militar, homosexual, lector de Sallinger, que no parava de viatjar, a l’Àfrica, a Ni-
transcurs de la seva escapada arriba a Suïssa i és declarat enemic públic número u. Encara que la seva des-
caragua, als molls abandonats de Nova York, que sovintejava les perifèries, que caminava pels fangals de les
cripció circula per tota la nació, no el troben enlloc. Finalment, el capturen al nord d’Itàlia, prop de la casa
ciutats com Crist sobre les aigües, aquell home era el que més s’assemblava a allò que jo aleshores anomenava
familiar (...)
un “home lliure”. Ha passat el temps, dinou anys per a ser exactes, i ja fa uns quants que vaig descobrir que jo
No podia creure que un home tan jove amb una vida tan pacífica pogués destrossar les vides dels pobres des-
no era, i que mai no seria, què hi farem, Bernard-Marie Koltès. Però en canvi sí continuo fent exploracions in-
graciats que es creuaven pel seu camí, sense la menor provocació i executant-los a sang freda. Hi havia d’ha-
tergalàctiques. Ja no busco identitats però continuen agradant-me les estrelles. I viatjar en coet. I a més, de
ver-hi alguna explicació per a tanta violència, tants assassinats sense motiu, tanta pena i dolor.
vegades, la Terra, vista de lluny, guanya molt…I ara he decidit emprendre una nova missió: tornaré a visitar, amb un equip de primera, el planeta Koltès, dinou anys després de la primera expedició. I aquest cop desplegarem tots els nostres efectius per rastrejar la zona tan a fons com puguem. Segur que farem descobriments sorprenents. Després d’unes quantes exploracions intergalàctiques cada cop estic més convençut que hi ha vida fora del nostre planeta… Julio Manrique
(Pascale Froment, Je te tue.
Histoire de Roberto Zucco assasin san raison)
“Deixa els camins perquè tots els camins et porten a la terra; només l’abisme condueix al somni. Aneu pels camins. Esgoteu-vos caminant. Abans que caigui el capvespre. Amb ràbia, amb ira. Fins al final dels camins, dels països, de les alegries, del temps. Després dels amors i de les penes, de les alegries i els plors, de les pèrdues i els crits. Just després, hi ha el litoral i la mar oberta. Que s’emporta tot. Tot. Encara que em capbussi en les profunditats del mar, seguiré sent la teva força. Res és més fort que el somni. Ell ens unirà per sempre”.
Wajdi Mouawad
Autor: Wajdi Mouawad
Direcció: Raimon Molins
Repartiment en curs
Abril Maig
Producció: Atrium
c/ Sant Rafael
Text del director
Primera peça de La sang de les promeses
Litoral, de Wajdi Mouawad, és la primera de les tres obres que conformen la trilogia “Le sang des promesses”.
Litoral és la primera part de la tetralogia, La sang de les promeses, que troba la seva inspiració en l’experiència dolorosa de la guerra i de l’exili – l’autor va haver d’abandonar el Líban en guerra i exiliar-se a França amb la seva família quan tenia vuit anys –, l’obra relata el viatge d’un orfe a la terra dels seus avantpassats. El protagonista vol oferir una sepultura digna a la mortalla del seu pare mort a l’exili, però no hi ha lloc als cementeris del seu país natal, que ja té masses morts. Litoral permet diverses reflexions sobre l’absència de cultura positiva al Líban, la representació de la mort, l’ interès en retornar als orígens... Aquesta peça fou portada a la gran pantalla l’any 2004 amb el títol de Tideline. Litoral és la història de Wahab. I també la història del seu pare. És el camí que recorre Wahab, des del Quebec, el seu país d’adopció, fins al seu país d’origen, el Líban, buscant un lloc on enterrar al seu pare. És això, i també un viatge interior, un viatge iniciàtic: la recerca d’identitat, la confrontació amb les arrels, amb la realitat més crua i amb les fantasies que no moren mai. Litoral és la història d’un exili i és la història d’un somni. En realitat és la història de molts exilis i de molts somnis. Evidentment l’exili familiar de Wajdi Mouawad i dels seus propis somnis entreteixits magistralment amb els dels seus múltiples personatges en un mestissatge que va de l’Orient de Les mil i una nits, portades a l’extrem del dolor que produeix una guerra, fins a l’Occident de la llegenda del cavaller de la taula rodona del Rei Artur, Guiromelan. És el somni que arrenca del cadàver del pare i del retorn al mar amb ell a coll. Per a l’autor es tracta de “donar, com diu Mallarmé, un nou sentit a les paraules de la tribu”. Per a l’espectador es tracta d’acceptar suggeriments, a vegades esgarrifosos i a vegades enormement dolços, que convoquin a la pròpia tribu, al propi exili, al cadàver d’un pare portat al llom per tornar al mar. Diu el personatge central: “Somiar sempre torna boig” i “allò més dolorós del somni, és que no existeix”.
La segona serà Incendis (Incendies) i la tercera Forêts. Més tard, amb Ciels, n’acabarà fent una tetralogia, com si el mateix autor no pogués finalitzar el viatge que va començar amb Litoral. Litoral és l’inici d’un camí per explicar el món contemporani a partir de l’exili i la necessitat de comprendre’ns tornant a l’origen de la nostra història individual i col·lectiva. El litoral, lloc de comunió entre el mar i la terra, entre la guerra i la pau, entre l’odi i l’amor serà l’espai necessari per Wilfrid, el final del seu viatge, de la seva odissea.
Litoral, com Incendis, està feta de la necessitat de comprendre i del crit davant un món complicat, a vegades incomprensible per les dificultats i injustícies que ens posa la vida. És un text necessari que neix de la força d’explicar-nos a través del teatre, de la tragèdia i alhora amb un humor sorprenent. Un text èpic. Abans de començar els assajos i malgrat les hores de lectura, imatges, pors i excitants moments d’una emoció poc habitual en lectures privades de textos de teatre (sempre necessitats de la posada en escena i de la vida dels actors... i del públic), el que puc afirmar de Litoral es que sorgeix amb una força vital que no ens deixarà indiferents ni a vosaltres ni a nosaltres. Litoral proposa un viatge, una odissea al fons de la nostra condició humana. Un viatge necessari. Raimon Molins
Comença una nova etapa El Festival Shakespeare, durant les primeres 9 edicions que han tingut lloc al Maresme (2003 – 2010), s’ha definit com un festival pluridisciplinar al voltant de l’obra i l’entorn del dramaturg anglès. Ha comptat amb la presència de 78 companyies, catalanes, de l’Estat espanyol i de països com França, Anglaterra, Rússia, Itàlia, Estats Units, Brasil, Argentina, Lituània, Portugal, Bèlgica, Alemanya i Xina. S’han representat les obres de Shakespeare, s’ha fet dansa, música, cinema, cursos teòrics i pràctics, exposicions, conferències, s’ha fet un premi de textos teatrals, s’han editat llibres... Tot en relació a Shakespeare, la seva obra i el seu temps. La nova proposta del Festival neix gràcies a les complicitats amb La Perla 29, productora dirigida per Oriol Broggi, i que faran possible que el Festival tingui com a nova seu central la Nau Gòtica de la Biblioteca de Catalunya. També compta amb la complicitat de Julio Manrique, director artístic del Teatre Romea, del Grup FOCUS, i amb el compromís inicial d’un bon nombre d’agents culturals del barri. Pensem que Shakespeare i la seva obra aglutinen uns valors culturals, artístics i humans que ara més que mai aporten un sentit especial al Festival i suposen per a tots un motiu d’il·lusió i de compromís amb la cultura i la societat dels nostres dies. El Festival Shakespeare de Catalunya no és un Festival de teatre, és un Festival de cultura, de tots els llenguatges i disciplines de l’art i de la cultura, al voltant i en motiu de la figura de William Shakespeare i la seva obra. Les seves propostes han tingut i seguiran tenint sempre aquest punt de partida de la manera més oberta possible i amb el major nombre i varietat d’activitats paral·leles. La voluntat és omplir el Raval de Barcelona de William Shakespeare per uns dies; fer viu Shakespeare a Barcelona i fer-lo viure des d’aquí a tot el país.
Juny c/ Junta de comerç
Tot seguint l’estela de la temporada passada i gràcies a la bona acollida que va obtenir entre el públic en general, presentem, una vegada més, el cicle de música + teatre, 4 Acords. El teatre i la música uneixen les seves forces i donen vida a un món musical teatralitzat en forma de concerts. Quatre parelles, quatre personalitats del panorama musical català ens presenten el seu repertori musical tot i afegint la seva particular visió i passió pel teatre. Silvia Pérez Cruz, Maika Makovski, Albert Pla i Miriam Swanson dirigits per coneguts directors d’escena com ara són, Julio Manrique, Raimon Molins, Joan Lluís Bozzo i Sol Picó ens ensenyaran que el vincle entre les arts escèniques i la música és un vincle real, viu i necessari. Música i teatre a l’escena, grans interpretacions musicades.
Sílvia Pérez Cruz + Julio Manrique Maika Makovski + Raimon Molins Albert Pla + Joan Lluís Bozzo Miriam Swanson + Sol Picó
Juny c/ Montalegre
Juliol c/ Sant PaciĂ
Amb una experiència de més de quinze anys, les Audicions del Taller de Músics tenen uns objectius
Programació
Educació infantil i cicle inicial de primària BUFAR I FER AMPOLLES
molt marcats: activar les pròpies capacitats, des-
1,2,3...i! – RONDALLA VA, RONDALLA VE
pertar la sensibilitat, potenciar el gust per la música,
PICA DE MANS
aprendre a escoltar-la i ajudar a conèixer els fona-
NENS, AL PATI!
ments de l’actualitat mostrant la seva diversitat.
Educació infantil, cicles inicial i mitjà de primària DE BRACET
Tot, portat a terme des de la vessant musical, amb
COPS AMAGATS
guions i repertoris elaborats amb professionalitat i
Cicles mitjà i superior de primària PENTINA JAZZ CLUB
criteris pedagògics.
Cicles mitjà i superior de primària i primer cicle d’ESO A TOTA MÀQUINA Cicle superior de primària, ESO i batxillerat (adaptacions de guió segons edats) LA HARPO’S BAND / Nou espectacle
Tota la temporada
Primer i segon cicle d’ESO i batxillerat FLAMENC AL ‘CUARTO’ / Nou espectacle c/ Ferlandina
62
Life is a dream > 1999
L’hèroe > 1999
Les dones sàvies > 1999
La presa > 1999
Defensa de dama > 2002
Tots eren fills meus > 1999
La vida es sueño > 2000
El temps de Planck > 2000
Celobert > 2003
Woyzeck > 2001
Bodas de sangre > 2001
Macbeth > 2002
La ópera de cuatro cuartos > 2002
Moll oest > 2002
El club de la corbata > 2002
Resiste Rossetto > 2003
J.R.S.,de dotze anys > 2003
Mestres antics > 2003
El precio > 2003
produccions del Teatre ROMEA
Els tres mosqueters > 1999
Un tramvia anomenat Desig > 2000
Excuses! > 2001
Teatre sense animals > 2004
Orfeu als inferns > 2003
Homenatge a Catalunya > 2004
El rei Lear > 2004
El fantàstic Francis Hardy > 2004
Bartleby, l’escrivent > 2004
El pes de la palla > 2004
Off Broadway > 2004
Ets aquí? > 2005
Surabaya > 2005
La verdad de las mentiras > 2005
Celebració (Festen) > 2005
La torna de La torna > 2005
Sonata a Kreutzer > 2008
Mama Medea > 2008
Visitando al Sr. Green > 2007
El cafè > 2010
Duet per a una sola veu > 2010
Desaparecer > 2011
Llum de guàrdia > 2011
La Cabra o Qui és Sylvia? > 2005
La felicitat > 2006
Peer Gynt > 2006
Tennessee > 2006
Carnaval > 2006
Plataforma > 2007
Gènesi 3.0 > 2007
El senyor Perramon > 2007
Tirant lo Blanc > 2007
Espectres > 2008
Su seguro servidor, Orson Welles > 2008
La infanticida / Germana Pau > 2009
Terra Baixa > 2009
Almuerzo en casa de los Wittgenstein > 2010 L’hort dels cirerers > 2011
Qui té por de Virginia Woolf? > 2011
4 acords > 2012
Don Carlos > 2009
People, cars & oil > 2011
Senyoreta Júlia > 2012
INFORMACIÓ GENERAL HORARI De dimarts a divendres: 20.30 h Dissabtes: 18.00 i 20.30 h Diumenges i festius: 18.00 h Funcions especials per a centres d’ensenyament (centresensenyament@teatreromea.com) ACCÉS AL TEATRE ROMEA FGC Catalunya, Metro Liceu L3, Autobús línies 14, 59, 91 i N9, N12 i N15 RENFE Catalunya Aparcament: Agrupació Bonet (Hospital, 25). Sant Agustí (Junta de Comerç, 13-15)
ATENCIÓ AL PÚBLIC Servei de cafeteria amb accés directe des del vestíbul del teatre. Atenció especial i accés discapacitats: truqueu al 93 301 55 04 VENDA D’ENTRADES TEATRE ROMEA www.teatreromea.cat TEL·ENTRADA www.telentrada.com Xarxa d’oficines de Catalunya Caixa De dilluns a divendres de 8 a 14.30 h Per telèfon: 902 10 12 12 De dilluns a divendres de 7.30 a 24 h Dissabtes i diumenges de 8.30 a 24 h TAQUILLES del Teatre Romea Obertes de dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins a l’hora d’inici de l’espectacle
Ara compra les teves entrades a PROMENTRADA Central de reserves del Grup Focus Descomptes per a grups i escoles. 93 309 70 04 www.promentrada.com info@promentrada.com Funcions teatrals en exclusiva amb servei de càtering a mida adaptades a les necessitats de comunicació de cada empresa. Descomptes per a particulars (funcions prèvies) 93 309 70 04 www.vip.promentrada.com ROMEA amb els centres d’ensenyament Atenció i reserves 93 309 22 68 (dilluns a divendres de 9 a 19 h)
DISTRIBUCIÓ Jordi Basomba jbasomba@focus.cat Natàlia Guix nguix@focus.cat T. +34 93 309 75 38 RELACIONS INTERNACIONALS Lídia Giménez lgimenez@focus.cat international@focus.es T. +34 93 309 75 38 FUNDACIÓ ROMEA Fundació Romea per a les Arts Escèniques T.+34 93 318 79 84 info@fundacioromea.cat www.fundacioromea.cat
www.teatreromea.cat
SERVEI DE LLOGUER TEATRE El Teatre Romea, per la seva ubicació, al cor de Barcelona, i per la seva singularitat històrica, és un espai especialment apte per realitzar-hi tota mena de reunions, conferències, convencions, enregistrament d’espots, presentació de productes, etc. Contacto: Olga Lucea olucea@focus.cat T. +34 93 309 75 38 DEPARTAMENT DE PREMSA Blanca de Carreras Jordi Bou premsa@focus.cat T. +34 93 309 75 38
www.focus.cat www.teatreromea.cat Consulteu les diferents seccions del nostre web, on trobareu informació de la programació teatral 2012-2013 teatre, gires en curs i servei de premsa. I MOLT MÉS ...
Disseny gràfic: sSB Continguts i documentació: Rubén Salinas Blanca de Carreras, Jordi Bou Fotografies: Carles Bartolomé, Míriam Font
El Teatre Romea rep el suport de
Institucions
Mitjans de comunicaci贸
TR3SC