Fitxa Direcció: Dramatúrgia:
Pep Tosar Pep Tosar i Evelyn Arévalo
Repartiment:
Pilar Almeria Isabel Anyó Miquel Gil Enric Juezas Joan Peris
Música en directe:
Miquel Gil
Ajudant de direcció: Espai escènic: Realització audiovisual: Il·luminació: Vestuari: Coreografia: Cap tècnic: Producció executiva:
Toni Escamez Fet d’encàrrec Blai Tomàs Pep Tosar/Carlos Atienza Enric Garcia Toni Aparisi i Chus Moreno Carlos Atienza María Boronat
Cap tècnic del teatre:
Txema Orriols
Imatge: Fotografies: Màrqueting i comunicació: Premsa: Aplicacions gràfiques:
Santi Carreguí Blai Tomàs Publiespec Gerard Gort sSB
Una producció de Companyia Teatre Micalet:
Pilar Almeria i Joan Peris
Primera representació al Teatre Romea, l’11 de gener de 2011
Poseu-me les ulleres, basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés Miquel Gil canta en directe les composicions del poeta valencià en un espectacle dirigit per Pep Tosar
Sobre l’espectacle Pep Tosar Poseu-me les ulleres no és un espectacle de teatre convencional. En cap sentit: no és un espectacle modern, ni antic, ni de repertori. És un espectacle biogràfic que fa ús d’un llenguatge basat en la narrativa documental i en la narrativa dramàtica. En aquest cas es narra la vida del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. L’espectacle es proposa una recerca dels episodis més rellevants de la seva existència i buscar les connexions que existeixen entre la seva vida i la seva obra per tal d’oferir a l’espectador un conjunt de sensacions emocionals, catàrtiques, que el vinculen d’una manera íntima al cosmos del poeta valencià. I en aquest sentit, l’espectador assisteix a la recreació del personatge central, Andrés Estellés, interpretat per l’actor Enric Juezas, en companyia d’un músic, Miquel Gil, un contertulià, Joan Peris, que comparteixen el que podria ser un vermut d’un diumenge de primavera a un antic cafè de Burjassot, en el nostre cas, regentat per la cantinera/contertuliana, Pilar Almeria. Més enllà d’aquest quartet, Estellés/solista, guitarra/cantant, contertulià i cantinera, l’espectacle vol recrear, en un pla més abstracte, l’essència més espiritual del contingut de la poesia estellesiana. Així, la paret de fons d’aquest cafè, és un tul translúcid darrere del qual intervé fragmentadament la ballarina Isabel Anyó Andrés. Aquest espai més abstracte, més oníric, està habitat només per un senzill escriptori que ens ha de fer present, per contrast amb l’espai del cafè, l’àmbit del poeta en la seva més estricta intimitat. És en aquest espai mental, de record, més teatral, si es vol, on Isabel interpreta les coreografies que Toni Aparici ha creat per potenciar, per a sintetitzar a través de la dansa el moments de l’espectacle més relacionats amb la poesia. I per acabar, sobre el tul es projecten petits fragments bé de paisatges vinculats als versos d’Estellés, bé fragments d’entrevistes realitzades a personatges que ens iluminen la figura del nostre protagonista des de punts de vista diversos: els seus fills, els seus amics de Burjassot, els intel·lectuals que han estudiat la seva obra o el seu editor. L’espectacle està concebut i estructurat com un concert de música popular per guitarra, veu, orador, contertulià, cantinera, ballarina vídeo. Un sextet peculiar per recórrer l’existència d’un poeta irrepetible.
Sobre Vicent Andrés Estellés Vicent Andrés Estellés, va nàixer a Burjassot, l'Horta, l’any 1924 i va morir a València en 1993. Poeta i periodista considerat com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. És també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus i ara és el torn de Miquel Gil en este espectacle. Potser et maten o potser s'en riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res sino s'és poble.
Sobre el director i dramaturg de l’espectacle, Pep Tosar Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre l’any 1985. Comença la seva carrera com a actor al Teatre Lliure a finals dels 80 en muntatges de Pere Planella, Josep Muntanyès o Fabià Puigserver com Maria Stuard, Paraula de Poeta: Blai Bonet, El manuscrit d’Ali Bei, Titànic 92, D’Arenys a Sinera...). Després, als 90, amb Calixto Bieito, Teresa Vilardell, Tamzin Townsend o John Strassberg. Al Mercat de les Flors, en muntatges com La noche de El Dorado, La Gavina, La tempestat, Macbeth o Galileo Galilei. Treballa com a ajudant de direcció al teatre Maria Guerrero, amb l’espectacle La comedia sin título, de Lorca, dirigit per Lluís Pasqual, Madrid-1988. Amb Lluís Massanet i Xicu Masó funda la companyia Teatre de Ciutat, amb qui produeix i protagonitza Sa història des senyor Sommer, Premi especial de la crítica 1994, a partir de la novel·la de Patrick Süskind; Réquiem (Grec-1997) i Revés(Teatre Lliure, Febrer de 2002, Teatro de la Abadía, juny de 2002) a partir dels contes del llibre del mateix títol de l’escriptor italià Antonio Tabucchi; i, ja en el 2003, de nou al Teatre Lliure, El Mestre i Margarita, Premi de la crítica y Premi Butaca al millor espectacle i finalista en els premis MAX al millor espectacle revelació. I, finalment, Al vostre gust de William Shakespeare, espectacle inaugural del Grec-2005. Per una altra banda, ja en solitari, escriu, produeix, dirigeix i protagonitza els següents espectacles: La casa en obres (Grec-1998 / Romea 1999), Premi especial de la crítica, a partir de la vida i l’obra del poeta mallorquí, Blai Bonet. Esquena de ganivet (Grec-2004 / Sala Muntaner 2004), Premi de la crítica Serra d’Or al millor espectacle, finalista en els premis MAX, pel millor espectacle revelació. Somnis de somnis (Sala Muntaner-2006), a partir del llibre de relats del mateix nom, d’Antonio Tabucchi. Molts records per a Ivanov (Círcol Maldà-2009), Premi de la crítica a la millor direcció, una peça original, inspirada en l’Ivanov, d’Antón Chéjov. I, actualment, Nocturn (Círcol Maldà-2009), una dramatúrgia a partir dels llibres d’Antonio Tabucchi: Rèquiem, Els volàtils del beat angèlic, Petits equívocs sense importància, L’àngel negre i S’està fent cada cop més tard En cine ha treballat com a actor en més de 30 pel·lícules entre les quals destaquen Solitud, de Romà Guardiet; el telefilm, La ciutat de la sort i el llargmetratge Los sin nombre, de Jaume Balegueró; treballa amb Agustí Villaronga a El niño de la luna, el documental de ficció, Miquel Bauçà, el poeta invisible i en la recent Pa negre. Amb Manel Huerga en el documental de ficció, Gaudí, i en el llargmetratge, Salvador. Amb Mateu Adrover a Fuerte Apache. I en les recents Ull per ull de Mar Targarona, i Animales domésticos, de Xavi Giménez. Participa també en diverses series de televisió com Poble nou, Estació d’enllaç, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, a TV3. I Hospital central, CIS, a TV5 o la recent UCO a TV1.
Sobre la Companyia Teatre Micalet La COMPANYIA TEATRE MICALET naix en 1995 com a centre de producció i exhibició teatral.
MUNTATGES DE LA COMPANYIA Nàpols Milionària d’Eduardo de Filippo. Any 1995 Cantonada Perillosa de J.B Priestley. Any 1996 El Burgés Gentilhome de Moliere. Any 1996 Ballant Ballant. Dramatúrgia i direcció Joan Peris. Any 1996. Premi al millor espectacle als premis atorgats per la Generalitat Valenciana, Premi Turia al millor espectacle en valencià i Premi especial de la Crítica. ¡Ai, Carmela! de J. Sanchis Sinisterra. Any 1997 La Ruleta Russa d’Enric Benavent sobre contes d’ A. Txékhov. Any 1998. Jubileum de George Tabori dirigit per Carme Portaceli. Any 2000. L’hostalera de Goldoni dirigit per Manel Dueso. Any 2003 El somni d’una nit d’estiu de W.Shakespeare. Any 2001 i 2002 La Ronda d’Arthur Schnitzler. Any 2002 La bona persona de Sezuan de Bertolt Bretch. Direcció Konrad Zshiedrich. Any 2003 Ací no es paga i s’ha acabat de Dario Fo. Any 2003 Don Juan de Molière. Dirigit per Konrad Zshiedrich. Any 2004 El temps i els Conway de J.B Priestley. Any 2004 Cuina i dependències d’ Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri. Any 2005 Molly Sweeney de Brian Friel. Any 2005 987 dies de Carol López. Any 2006 Un sopar de compromís. Dramatúrgia i direcció Joan Peris. Any 2007 La Mar. Dramatúrgia i direcció Joan Peris. Premi Cartelera Turia a la millor contribució teatral l’any 2008. Tramuntana de Martín Crespo, Toni Agustí i Ernesto Pastor. Any 2008 Iuventutis Day. Un thriller Episcopal de Joan Peris i Xavi Castillo. Any 2008 L’última paraula de Paco Zarzoso. Any 2009. Poseu-me les ulleres de Pep Tosar. Any 2010
La crítica ha dit: “ Excel·lent muntatge sobre Estellés. Cal que tothom pugui veure Poseu-me les ulleres.” Andreu Gomila. Diari Avui “ El meu agraïment a la Companyia Teatre Micalet per fer-me´l viu i tot el meu menyspreu a la rècula de tararots que el voldrien oblidat. No s’ho perdeu.” Rafa Xambó. Levante “ El director Pep Tosar ha sabido unir todos los elementos con maestría y sensibilidad. La mezcla de música, declaraciones e imágenes hilan un trabajo documental y a la vez poético. Agradable. Simpático. Emotivo. Nostálgico” Enrique Herreras. Levante.
Hospital, 51 08001 Barcelona grupfocus.cat teatreromea.com
VENDA D’ENTRADES Taquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04 De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins l’hora d’inici de l’espectacle. Tel-entrada 902 10 12 12 (24 h) i oficines Caixa Catalunya (de 8 a 14.30 h) www.telentrada.com
De l’11 al 23 de gener De dimarts a divendres a les 21h Dissabtes a les 18.30h i 21.30h Diumenges a les 18.30h.
PROMENTRADA Central de reserves del Grup Focus. Promociones especials per a grups T. 93 309 70 04 / info@promentrada.es
ROMEA
El divendres 21 de gener no hi ha funció Preus: De 17 a 28 euros
El Teatre Romea rep el suport de:
Institucions
Mitjans de comunicació