Fitxa Autor Versió Direcció
Friedrich Dürrenmatt Fernando Sansegundo Blanca Portillo
Repartiment Juez Mademoiselle Simone Pilet Traps Zorn Kummer
Daniel Grao Emma Suárez Fernando Soto José Luis García-Pérez Asier Etxeandia José Luis Torrijo
Ajudant de direcció Espai escènic Il·luminació Vestuari Música original Creació sonora Moviment Caracterització Maquillatge i perruqueria Disseny gràfic Attrezzo Fotografies Ajudant d’escenografia Ajudant de vestuari Ajudant de maquillatge Coach de veu Direcció tècnica Tècnic de so Maquinària Construcció d’escenografia Assessoria Ajudant de producció Gerència Producció administrativa Producció executiva Direcció de producció Distribució
Carlos Martínez-Abarca Andrea D’Odorico Pedro Yagüe Elisa Sanz Pablo Salinas Mariano García Mar Navarro Javier Hernández Elena Cuevas Javier Portillo Matías Carbia Son Aoujil Laura Frieyro Mayka Chamorro Raquel Gonzaga Cecilia Blanco Amalia Portes Roberto Tena Fernando Gómez Odeón decorados Legismadrid Carlos del Puerto Isabel Echarren Susana Rubio Cristina Gómez del Pulgar Blanca Portillo i Chusa Martín Avance P.T. i Entrecajas P.T
Cap tècnic del teatre Màrqueting i comunicació Premsa Aplicacions gràfiques
Txema Orriols Publiespec Gerard Gort sSB
Una producció d’Avance P.T. i Entrecajas P.T en coproducció amb el Teatro Arriaga Primera representació al Teatre Romea, 27 d’abril de 2011
Sobre “La avería”
Sinopsi Una avaria al seu flamant Studebaker color cirera, obliga Alfredo Traps,
representant
general
d’una firma tèxtil, a acceptar l’hospitalitat d’un ancià cavaller que viu sol amb la seva majordona en una casa perduda enmig del no-res. Aquesta nit celebrarà un sopar bastant especial amb alguns amics. La més que vetusta edat dels integrants del grup no augura una nit especialment divertida per a Traps, fins que li ofereixen participar en un inquietant joc. Intrigat, Traps accedeix a jugar...
“La avería” ens proposa, a més de molts altres temes, un inquietant debat entre els conceptes de llei i justícia. És legítim que, en aquesta societat en què vivim, lluitem amb força per aconseguir els nostres objectius, ascendint sobre aquelles persones que obstaculitzen el nostre camí, obrint-nos pas a cops de colze si cal? Sí, això no va contra la llei. Però, és just? És legítim que, arribats a certa edat, se’ns exclogui de llocs de responsabilitat, se’ns allunyi de les nostres feines, se’ns negui la integració social? Sí, la llei no castiga aquestes accions. Però, és just? La llei, com a instrument objectiu que pretén unificar comportaments i eina per a neutralitzar els qui se surten de les normes establertes. La justícia, com a anàlisi subjectiva del món, una postura filosòfica davant els comportaments humans, vistos com sempre com a fets únics i irrepetibles. Dues formes de concebre el món. “La avería” analitza la nostra societat i ens mostra un lloc on preval l’èxit d’un cert estatus; on el que importa és a quin grup pertanys; un món que exigeix guanyadors i arracona els perdedors; on es palpa una pèrdua gradual de valors com la solidaritat, el respecte per l’altre, el creixement espiritual, la generositat; on es premia l’ambició, la falta de escrúpols, la competitivitat… “La avería” ens parla del desig de viure per part dels que, arribats a certa edat, ja estan pràcticament desnonats socialment; de la dificultat de l’home actual per analitzar la seva pròpia vida des d’un punt de vista humanista; del desig de ser algú, de tenir identitat en un món que s’entossudeix a generalitzar, a igualarnos a tots. És un viatge àcid, crític, irònic i, per moments, tràgic, cap a les profunditats de l’home i de la societat en què ens ha tocat viure. Blanca Portillo
Friedrich Dürrenmatt Konolfingen, Berna, 5 de gener de 1921 — Neuchâtel, 14 de desembre de 1990 Escriptor suís de llengua alemanya. Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra. Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals. En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista. A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novel·les policíaques i assaigs sobre literatura i teatre. Entre la seva extensa producció cal citar Herkules und der Stall des Augias (‘Hèrcules i la quadra d’Augias’, 1962), Der Besuch der alten Dame (‘La visita de la vella dama’, 1955), Nächtliches Gespräch (‘Conversa nocturna’, 1955; guió radiofònic), Die Panne (‘La pana’, 1956; narració i guió radiofònic, 1957), Romulus der Grosse (‘Ròmul el Gran’, 1948), Der Blinde (‘L’orb’, 1960), Frank V. Oper einer Privatbank (‘Frank V. Història d’una banca privada’, 1960), Die Physiker (‘Els físics’, 1962) i les novel·les Grieche sucht Griechin (‘Grec busca grega’, 1955), Das Versprechen (‘La promesa’, 1958), La mort de Pitia (1976), La vall del caos (1989) i la narració Der Sturz (‘La caiguda’, 1971). Entre les darreres obres teatrals prevalen les refoses: König Johann (‘El rei Joan’, 1968) i Titus Andronicus (1970), ambdues de Shakespeare, i Play Strindberg (1969), basada en Dödsdansen (‘La dansa de la mort’) de l’autor suec. Les seves idees sobre el teatre s’exposen en Theaterschriften und Reden (‘Escrits i discursos sobre teatre’, 1966 i 1970, 2 volums).
Sobre l’adaptació Un cop em van dir que per dur a terme qualsevol de les mútiples activitats del món escènic, ja sigui una tasca d’interpretació, direcció, escenografia, il·luminació..., el primer requisit era el difícil però apassionant exercici d’intentar introduir-se dins la ment de l’autor per indagar què pensava durant el procés de plasmar amb paraules i situacions el món al que somiava insuflar vida. Crec que si el concepte “ment d’autor’ s’amplia als batecs de l’autor, fluxes de l’autor, els dubtes de l’autor, il·lusions i fins i tot supèrbia de l’autor, ens anirem aproximant i participant en el seu motor creatiu fins arribar a un acte, sinó d’identificació, sí de fusió. He arribat a descobrir que aquesta empatia posseeix l’impagable poder de diversificar la ment, d’ampliar la concepció del món, d’aconseguir el miracle que dos autors construïm en una mateixa direcció encara que sigui amb dos parells d’ulls diferents. M’he atreviat a asseure’m a la cadira de Dürrenmatt i m’he posat a escriure per primera vegada, des de la meva visió personal però amb ell, el que ell va escriure i inventar fa més de mig segle, un parell d’anys abans que als meus pares se’ls passés pel cap gestar-me o es trobessin amb la sorpresa del que semblava inevitable, això mai se sap. És per això que no es tracta d’una revisió, ni tan sols d’una versió personal. M’he trobat amb la sort que en aquest projecte es barregés la possibilitat de convertir una meitat en una altra, de bolcar un conte amb funció dramàtica, sent a més el conte d’un dramaturg, que malgrat plasmar-ho en narrativa devia somiar en clau de personatges escènics, perquè a partir d’ell va construir el seu primer guió televisiu. La Avería tracta d’allò que ens ha de passar en una cruïlla si es produeix en un moment decisiu, que curiosament no se sap quin és, i pot pertànyer des del món de l’atzar fins al món de l’inevitable. Perquè no és una avaria sinó l’Avaria, i no permet fer marxa enrere. En un encreuament de camins es va trobar Èdip amb el seu pare Laios, a l’encreuament cap a Damasc un llum poderós va tirar del cavall a Saül i aquest es va convertir en Pau –cosa que pot no fos una sort per a nosaltres-, en les cruïlles sense senyalitzar ens veiem obligats a la dura obligació de prendre decisions que seran irrevocables. Aquest és el dit que toca la tragèdia, que converteix a les víctimes en herois i als herois en éssers vulnerables, als sants en pecadors i als pecadors en animals mereixedors de pietat, que és el mínim al que estem obligats si tenim un mínim de... ¿què?. Un conte moral, una funció moral, per què no?, Tan anquilosats estem que usem sempre la trampa d’identificar moral amb moralina? Desconfiem de la Llei, així que no jutgem als nostres personatges, però volem servir-nos de les seves passions i de les seves vides tan complexes, dissortades i felices com les de tots per jutjar, segons un concepte de justícia, als que anem a construir la funció i als que van a rebre-la. El teatre no té perquè ser obligatòriament un confessionari ni un tribunal, però per què no un territori en el que els uns parlem seriosament amb els altres, amb el poc costum que tenim de fer-ho. Semblava complex treure d’un conte relativament breu una funció. Però, molt al contrari, vam descobrir que contenia multitud de funcions, i ratllant i ratllant el text, hem arribat a elegir-ne una, la que crèiem millor, més honrada, la que podia a arribar a suggerir aquestes altres innumerables funcions que alberga a la rebotiga. Fernando Sansegundo
Blanca Portillo direcció Teatre Paseo Romántico, La pasión española del siglo XIX. Direcció: Laila Ripoll. Producciones Andrea D’Odorico. Homero, Ilíada de Alessandro Barico. Direcció: Andrea D’Odorico. Adaptació de J.C. Plaza-Asperilla. Organitzat per l’Obra Social La Caixa, la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX) i el Centro Dramático Nacional (CDN), amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea. Medea. Direcció: Tomaz Pandur. Festival de Teatro Clásico de Mérida. Producció del Festival de Teatro Clásico de Mérida. Hamlet. Direcció: Tomaz Pandur. Teatro del Matadero, Naves del Español. Producció del Teatro Español de Madrid. Barroco. Direcció: Tomaz Pandur. Teatro Fernán Gómez. Producció del Teatro Fernán Gómez. Gira por Espanya i festivals internacionals de Lubliana i Bogotà. Mujerez soñaron caballos. Text i direcció Daniel Veronesse. Teatro Valle Inclán. Producció del Centro Dramático Nacional. Afterplay de Brian Friel. Direcció: José Carlos Plaza. Sala Pequeña del Teatro Español de Madrid. Producció pròpia. Gira per Espanya. Hamelin, de Juan Mayorga. Direcció: Andrés Lima. Teatro de la Abadía. Producció de Animalario. La hija del aire, de Calderón de la Barca. Direcció: Jorge Lavelli. Teatro Municipal San Martín de Buenos Aires i Teatro Español de Madrid. Como en las mejores familias, d’Agnés Jaoui i Jean-Pierre Bacri. Direcció: Manel Dueso. Teatro Marquina de Madrid, Teatre Romea de Barcelona i gira per Espanya Producció pròpia. El matrimonio de Boston, de David Mamet. Direcció: José Pascual. Teatro Lara de Madrid. Madre el drama padre, de Jardiel Poncela. Direcció: Sergi Belbel. Teatro de la Latina de Madrid. Producció del Centro Dramático Nacional. Un fénix demasiado frecuente, de Cristopher Fry. Direcció: Gaspar Cano. Teatro Círculo de Bellas Artes de Madrid. Producció Gaspar Cano. No hay burlas con el amor, de Calderón de la Barca. Direcció: Denis Rafter. Teatro de la Comedia. Producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico. Eslavos, de Tony Kushner. Direcció: Jorge Lavelli. Teatro María Guerrero de Madrid. Producció del Centro Dramático Nacional. La más fuerte, de August Strindberg. Direcció: G. Cano. Teatro Círculo de Bellas Artes de Madrid. Producción Gaspar Cano. El embrujado, de Valle-Inclán. Direcció: Francisco Vidal. Teatro Lara de Madrid. Producció de Fila Siete Producciones. Terror y misterio del tercer reich, de B. Brecht. Direcció: José Pascual. Teatro Olimpia de Madrid. Producció del Centro Dramático Nacional. Marat Sade, de Peter Weiss. Direcció: Miguel Narros. Teatro María Guerrero de Madrid. Producció del Centro Dramático Nacional. Oleana, de David Mamet. Direcció: José Pascual. Teatro María Guerrero de Madrid. Producció del Centro Dramático Nacional. Cuento de invierno, de W. Shakespeare. Direcció: Juan Pastor. Teatro María Guerrero de Madrid. Producció de Joven Escena. Las troyanas, de J. P. Sartre. Direcció: Eusebio Lázaro. Naves del Águila i Teatro Romano de Mérida. Lope de Aguirre traidor, de Sanchís Sinistierra. Direcció: J. L. Gómez. Teatro María Guerrero, gira nacional i internacional. Producció de Quinto Centenario. Hécuba, de Eurípides. Direcció: Emilio Hernández. Festival de Teatro Clásico de Mérida. Producció Emilio Hernández. La cantante calva, de Eugene Ionesco. Direcció: Enrique Silva. Centro Cultural de la Villa de Madrid. Producció José Luis Tutor. Las Bizarrías de Belisa, de Lope de Vega. Direcció: Carlos Vides. Teatro Círculo de Bellas Artes de Madrid i gira per Espanya. Producció Zascandil Teatro.
Los cuernos de don Friolera, de Valle-Inclán. Direcció: Carlos Vives. Gira per Espanya Producció Zascandil Teatro. El mal de la juventud, de Ferdinand Bruckner. Direcció: Antonio Malonda. Teatro Galileo de Madrid. Producció Zascandil Teatro. Bodas de sangre, de F. García Lorca. Direcció: J. L. Gómez. Teatro Albéniz de Madrid i gira nacional i internacional. Producció José Luís Gómez. Direcció Pedro y el capitán, de Mario Benedetti. Sala Galileo. Hay amores que hablan, sobre textos de poeteses, per a Albricias Teatro. Shakespeare a pedazos, sobre textos de Shakespeare. Sala Ensayo Cien. Desorientados. Creació pròpia. Sala Cuarta Pared. Siglo XX… que estás en los cielos, de David Desola. Sala Pequeña del Teatro Español. Producció del Teatro Español. Premis Concha de Plata del Festival de San Sebastià a la millor mejor actriu “Siete mesas de billar francés” Palma d’Or del Festival de Cannes a la millor actriu “Volver” Premi Max de Teatre a la millor actriu “Madre, el drama padre” Premi Max de Teatre a la millor actriu secundària “Como en las mejores familias” Premi Max de Teatre a la millor actriu prtoganista “Hamlet” Premi Unión de Actores a la millor protagonista de teatre “La hija del aire” Premi Unión de Actores Protagonista de Televisió “Siete vidas” Premi Unión de Actores Secundari de Cine “Volver” Premi Unión de Actores Secundari de Teatre “Eslavos” Tres nominacions als Premis Goya “El color de las nubes”, “Volver” i “Siete mesas de billar francés” Premi Miguel Mihura de la SGAE “La hija del aire” Premi María Guerrero de l’Ajuntament de Madrid “Madre, el drama padre” Premi María Guerrero de l’Ajuntament de Madrid 2010 Premi A.C.E. de Teatro de Argentina “La hija del aire” Premi Ojo Crítico “No hay burlas con el amor” Premi Ondas Carácter White Label.
Trabajo de altísima calidad. Las virtudes comienzan por el texto. Lo tiene todo: una trama atractiva y un fondo que invita a decenas de reflexiones, ambos articulados en una redonda estructura formal y diálogos verosímiles. El encanto lo aportan los personajes. Soberbio reparto dirigido con precisión matemática. Un auténtico deleite para los sentidos. Raquel Gómez (20 minutos)
Portillo acierta a encontrar la esencia del texto y le añade un oscuro humor. Miguel Ayanz (La Razón)
El clima de juego turbador sorprende e inquieta hasta el último momento. Javier Villán (El Mundo)
Un prodigio ético y estético. La obra dirigida por Blanca Portillo roza la perfección técnica y artística en todos sus aspectos. Compleja, sustanciosa y original dramaturgia. Un cruce de géneros y estilos que van de la tragedia clásica a la comedia más surrealista, pasando por el terror gótico, el drama social o, incluso, el musical y el espectáculo de sensaciones. Un grupo de actores en estado de gracia. Tan entretenido en la forma como formidable en el fondo. Raúl Lozano (La Gaceta)
Sensacional propuesta. Juan Ignacio García Arzón (ABC)
Daniel Grao Teatre Voces póstumas. Direcció: Joaquín Hinojosa. A escasos metros. Direcció: Manuela Lorente. Es desde aquí que miro la luna. Direcció: Quique Culebras Cine Los ojos de Julia. Direcció: Guillem Morales. La mula. Direcció: Michael Radford. After. Direcció: Alberto Rodríguez. El amor se muere. Direcció: Mercedes Alfonso. Soledad, que más puta en verano:01. Direcció: Ignacio Delgado. Juego. Direcció: Ione Hernández. Di que sí. Direcció: Juan Calvo. La flaqueza del bolchevique. Direcció: Manuel M. Cuenca. Volverás. Direcció: Antonio Chavarrias. Fumata blanca. Direcció: Miquel García. Casa de locos. Direcció: Cedric Lampische. Un don divino. Direcció: Alam Raja i Vergés. Matriuska. Direcció: Milkor Acevedo. Televisió Ángel o demonio. Cuatro. Tormenta. Direcció: Daniel Calparsoro. Antena 3. La princesa de Éboli. Antena 3. Acusados. Telecinco. Nominat a Millor. Actor Revelació per la Unión de Actores. Hermanos y detectives. Telecinco. Plan América. TVE. Sin tetas no hay paraíso. Telecinco. Positius. Direcció: Judith Colell. Quart. Antena 3. Amistades peligrosas. Cuatro. El pulso. Direcció: Isidro Ortiz. Jaulas de oro. Direcció: Antoni Rivas. A ras de suelo. Direcció: Carlos Pastor. El asesino del parking. Direcció: Isidro Ortiz. Hospital Central. Telecinco. El comisario. Telecinco. El cor de la ciutat. TV3. Moncloa dígame. Telecinco. Temps de silenci. TV3.
Emma Suárez Teatre El tio Vania, de Antón Chéjov, versión de Rodolf Sirera, Direcció: Carles Alfaro. Electra, de Eugene O’Neill. Direcció: Mario Gas. Proserpina . Direcció: Robert Wilson. Las criadas de Jean Genet. Direcció: Mario Gas. Premis GOYA Millor interpretació femenina protagonista per “El Perro del Hortelano” PREMI OJO CRÍTICO DE RNE “Memorias de Leticia Valle” PREMI ARDICE a la Millor actriu “La blanca paloma” SANT JORDI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA “La ardilla roja” PREMI UNIÓN DE ACTORES per “La ardilla roja” FOTOGRAMAS DE PLATA “El perro del hortelano”, “Tu nombre envenena mis sueños” i “Tierra” PREMIO ONDAS “Tu nombre envenena mis sueños” (SER) PREMI SANT JORDI i PREMI ARDIRE “La Blanca Paloma” PREMI ZAPPING a millor actriu de televisió per “Cazadores de Hombres”
Fernando Soto Teatre Madre Coraje. CDN. Don Juan de las tinieblas. Me acordaré de todos vosotros. Direcció: Ana Vallé. Teatro de la Abadía. Sobre Horacios y Curiacios, de Bertold Brecht. Teatro de la Abadía. Direcció: Hernán Gené. Las últimas palabras de Copito de Nieve, de Juan Mayorga. Lectura escenificada dirigida prr Andrés Lima. Animalario. Alejandro y Ana (Lo que España no pudo ver del banquete de boda de la hija del presidente), de Juan Mayorga i Juan Cavestany. Animalario Teatro. Direcció: Andrés Lima. Los tres mosqueteros buscando a Dartañan. Direcció: Javier Veiga. Impar Teatro. Hoy es mi cumpleaños, de Jose Ramon Fernández. Direcció: Luis Bermejo. Teatro del Zurdo. La tempestad, de W. Shakespeare. Factoría Teatro. Direcció: Salvador Sanz.Teatro en la muralla. Direcció: Fernando Pedrido. Fairy Queen d’Henry Purcel, “Midsummer night dream” de Shakespeare. Suspect Culture (Glasgow-Escocia). Direcció: Graham Eutogh. Mambo (comedia fantástica en 3 actos y 16 palabras) de J. Antonio Castillo. Direcció: Fernando Incera. Cia Tribu Accidental. Magallaes de Julio Salvatierra. Direcció: Alvaro Lavín. El torreón de la memoria. Direcció: Santiago Carrera. Majnum (Loco de amor) de Nizami y Shawki. Direcció: Francisco Ortuño. Factoría Teatro. Alicia en el país de las maravillas de L. Carrol. Direcció: Denis Rafter. Sueño de una noche de verano de W. Shakespeare. Direcció: D. Rafter. La caída de Ícaro. Textos de Bertold Bretch. Direcció: J.L. Raymond. Música de baile para carnaval. Círculo de Bellas Artes de Madrid. Ruy Blas de Víctor Hugo. Direcció: Ángel Gutierrez. Teatro de Cámara de Madrid. Veraneantes, de M. Gorki. Direcció: Angel Gutiérrez. Teatro de Cámara.
José Luis García-Pérez Teatre Arte. Direcció: Eduardo Recabarren. En la boca del lobo. Digo Digo Teatro. Closer. Direcció: Mariano Barroso. Quijotadas. Com a Director. Digo Digo Teatro. 5 y Acción. Digo Digo Teatro. Silencio. (C.A.T.) En la boca del lobo. Digo Digo Teatro. Cuatro y una silla que son cinco. Direcció: Juan Carlos Sánchez. (Digo Digo Teatro) Macbeth. Direcció: David Perry. Faith. Direcció: Julio Fraga. Encuentro de poetas. Direcció: Ramón Bocanegra. Vivir como cerdos. Direcció: Jesús Carlos Salmerón. Vamos a dormir. Direcció: Juan Motilla. Monólogos de máscaras contemporáneas. Direcció: Juan Carlos Sánchez. Héctor 1, 2, 3,..., 5, 6, 7. Direcció: Santiago Amodeo. El abanico de Lady Windermere. Direcció: J. C. Pérez de la Fuente. Pero no morirás. Direcció: B. Soriano. Direcció Paréntesis. Curtmetratge. Vampiros, la belleza siniestra. Quijotadas. Nombre de mujer. Vayas donde vayas. Premis Festival de Teatro en el Sur. Palma del Río 1999. Premi al millor actor i obra de teatre per “Cuatro y una silla que son cinco”. Premi millor actor. Festival de Cortos de Andalucía. Huelva 1999.
Asier Etxeandia Teatre Medea. Direcció: Tomaz Pandur. Hamlet. Direcció: Tomaz Pandur. Barroco. Direcció: Tomaz Pandur. Nominat com a millor actor protagonista per la Unión de Actores. Millor actor - Premio Ercilla de Teatro. Nominat a millor actor - Premios Max Cabaret. Direcció: Sam Mendes. Actor Revelació per la Unión de Actores. Actor Revelació - Premios Telón Chivas. Feromona feroz. Dirección Asier Etxeandia. Badum. Direcció: Ander Lipus. Fascinación. Direcció: Patxi Bilbao. Galopa mi corazón. Direcció: Carlos Baiges.
José Luis Torrijo Teatre El otro lado. Direcció: Eusebio Lázaro. El sueño de una noche de verano. Direcció: Tamzin Townsend. Viaje del parnaso. Direcció: Eduardo Vasco.10. Direcció: Tamzin Townsend. En tierra de nadie. Direcció: Roberto Cerdá. Vida y muerte de Passolini. Direcció: Roberto Cerdá. Maravillas de Cervantes. Direcció: Joan Font. El gordo y el flaco. Direcció: Luis Blat. Androcles y el león. Direcció: José Pascual. El señor Puntilla y su criado Matti. Direcció: Rosario Ruiz Rodgers. Miguel Will. Direcció: Denis Rafter. Entremeses. Direcció: Jose Luis Gómez. El mago de Oz. Direcció: Roman Stefauski. En alta mar. Direcció: Vicente Rodado. Don Juan. Direcció: Juan Pastor. Fuente Ovejuna. Direcció: Adolfo Marsillach. La gran sultana. Direcció: Adolfo Marsillach. Cuento de invierno. Direcció: Juan Pastor. El castillo de Lindabridis. Direcció: Juan Pastor. El amor enamorado. Direcció: Vicente Fuentes. Ensueño. Direcció: Juan Pastor. Premis Goya a millor actor revelació pel llargmentratge “La soledad” de Jaime Rosales.
ROMEA
PREU de 22 a 28 euros
Hospital, 51 08001 Barcelona grupfocus.cat teatreromea.com Funcions del 27 d’abril al 15 de maig 2011 ESTRENA
Dimarts 28 d’abril a les 21 h HORARIS
Dimecres, dijous i divendres – 21 h Dissabtes – 18h i 21.30 h Diumenge – 18.30 h
VENDA D’ENTRADES Taquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04 De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins l’hora d’inici de l’espectacle. Tel-entrada 902 10 12 12 (24 h) i oficines Caixa Catalunya (de 8 a 14.30 h) www.telentrada.com PROMENTRADA Central de reserves del Grup Focus. Promocions especials per a grups T. 93 309 70 04 / info@promentrada.com
El Teatre Romea rep el suport de:
Institucions
Mitjans de comunicació