Fresca! - Sergi Roigé - TFG by Teti Roige Mas

introducci贸

Resume book

Sergi Roig茅 Mas - 1/143

Enjoy it

Treball de Final de Grau Graduat superior en Disseny 2011-2015 Elisava

Projecte realitzat per

Sergi Roigé Mas Tutoritzat per

Martín Azúa Luis Eslava

I invented nothing new. I simply assembled the discoveries of other men behind whom were centuries of work... Progress happens when all the factors that make for it are ready and then it is inevitable. _ Henry Ford

Sergi RoigĂŠ Mas - 7/143

agraïments

Agraïments Molt probablement, si estàs llegint això, estaràs buscant ha veure si apareixes en aquest apartat, si t’agraeixo allò que hauràs fet per mi, durant o no aquest projecte. Però crec, que simplement, ni que sigui per dedicar-te a buscar si apareixes en aquesta secció, ja mereixes el meu agraïment, ja que hauràs dedicat un apreciat temps en mostrar un mínim interès en aquest projecte. Més enllà d’això, fos o no fos aquesta la finalitat per la qual llegies aquests paràgrafs, m’agradaria mostrar l’agraïment a totes les persones que han fet possible aquest projecte: Des de la família més propera, que s’hi ha bolcat plenament, fins aquelles persones que sense adonar-se’n m’han donat algun tipus de “input”. Passant pels tutors, Luis Eslava i Martín Azúa, per la seva insistència en la millora i desenvolupament del projecte, fent-los arribar al límit de la seva paciència. Com a tot l’equip professional d’Elisava i professionals del sector que d’alguna forma m’han donat la seva opinió, aportant així el seu gra d’arena. Finalment, agraïments als companys i amics de Preforma design, Samuel Angulo i Adria Serrano, per a les grans estones dedicades al projecte.

Sergi Roigé Mas - 9/143

Continugts

13 14 17 20

Introducció:

Barcelona Tradició vs Actualitat Cultura gastronomica

10/200 - Treball de Final de Grau

23 24 29 31 32 34 36 38 40 42 50 52 54 70 76 78 80 82 84 86 92

El projecte

La temàtica Briefing: Client Usuari Entorn del projecte Funció Tendencies Missió . Visió Antecedents Referents conceptuals Referents materics Sketch · Propostes Maquetes de treball Materials Processos de fabricació Acabats Planols i 3D Producció Prototip Final Pressupost del projecte

Continguts

95 98 99 101 102 108 112 130 132

Comunicaci贸

Naming Logo Imatge i video: Referents Sketch de les imatges Imatges finals Storyboard Video

135 Conclusions 137 Bibliografia

Sergi Roig茅 Mas - 11/143

introducció

Introducció És curiós la quantitat d’objectes que ens envolten, la quantitat d’objectes que arribem a utilitzar al llarg d’un dia, o inclús la quantitat dels quals ens costaria viure sense ells. Aquests objectes més enllà de la seva funció, sovint els desitgem o tenim cert afecte per tot allò que aquest representa o significa, a vegades donat per l’imaginari d’algunes marques a través del seu posicionament. Però més enllà d’això, aquests objectes que expressen de la seva vida? És a dir, ens mostren el seu entorn? Estan vinculats a la cultura o bé la tradició de l’indret on es troba? Sento un gran afecte per aquells productes, que al llarg dels anys han estat el mitjà per reflectir costums, tradicions o cultures, allunyats de la seva estandardització sabent comunicar bé una serie de valors que porten en el seu ADN. Actualment es poden trobar nous brots, per tornar a mostrar la identitat que els propis objectes porten a l’interior, aprofitant així la globalització en què vivim com a mitjà de difusió o traspàs de cultures, tradicions o costums. Aquest projecte tractarà de donar un nou enfocament al fet de mostrar l’ADN dels productes, a través de la creació d’un objecte tractant de conservar els valors culturals i tradicionals que te’l seu referent principal, però adapta’n-t’ho a l’entorn actual amb els factors que això comporta.

Sergi Roigé Mas - 13/143

introducció

Explicar tot allò que significa Barcelona no és gens fàcil, Barcelona avui en dia significa tantes coses, que ficar-se a parlar d’una ciutat així és un fet en el qual has d’assumir que no és podrà parlar de tots els temes que caldrien, perquè el discurs seria pròxim a l’infinit. Barcelona, avui en dia ja és mes que una simple ciutat, és el reflex físic d’una marca creada des de la pròpia ciutat, una representació física d’alguns conceptes que directament associem a la ciutat. S’ha de dir que és una ciutat que sobretot gira al voltant del turisme, el negoci i la innovació. És indiscutible que a través de les campanyes per promocionar la marca Barcelona, s’han potenciat uns valors destinats principalment al turisme, aconseguint així ser una ciutat de referència Europa, ser un lloc on convida quedar-s’hi. Però el debat està servit quan parlem de l’altra cara de la moneda,

14/200 - Treball de Final de Grau

els ciutadans, objecte de nombrosos debats sobre l’orientació del seu ajuntament per augmentar el nombre de turistes visitants, i “deixar de banda” els propis ciutadans. Uns ciutadans que constantment denuncien el turisme massiu i irrespectuós amb el seu entorn, i denunciant un ajuntament que d’on l’esquena a la gent que viu en aquesta ciutat. Un conflicte que cada dia es mostra més en els carrers a causa de la qualitat de vida dels veïns de les àrees mes massificades de la ciutat. Barcelona, no es nomes aquest conflicte entre turisme i veïns. S’ha de dir que és la capital de Catalunya, convertint-se en una finestra per mostrarse al món, sobretot per tot el que fa a la identitat del país que representa. Un lloc on des de demostrar els valors, la cultura i les tradicions, d’un país amb una història particular i diferent

introducció

Barcelona “La ciudad es un millón de cosas” _ Arribas Castro

ens molts factors al país que l’envolta. És necessari destacar que Barcelona, per la seva naturalesa com a ciutat, és un lloc on els valors més tradicionals, queden desdibuixats per la diversitat cultural que viuen les ciutats avui en dia, on milers de persones conviuen provinents de cultures molt diferents. Podríem plantejar doncs el debat sobre si realment Barcelona promociona al mateix nivell tots aquells valors culturals i tradicionals de Catalunya als seus visitants, o bé si aquests han de endinsar-se al país per poder trobar aquells elements més identificatius. És doncs Barcelona una ciutat que mostra i identifica el país que representa? Per altra banda, i de la mà del que està simbolitzant la marca Barcelona, està àmbit creatiu, un sector que sens dubte Barcelona lidera a escala nacional, actualment Barcelona s’està convertint en una ciutat de referència

també a un nivell més internacional, gràcies a iniciatives realitzades des de diverses institucions o col·lectius del món creatiu, com per iniciatives i noms propis que destaquen en nivell internacional. Tot i que cal dir que, Espanya i en aquest cas Barcelona, estem en una cultura que encara no sap valorar tot allò que no té un preu excessivament competitiu, és a dir, com actualment es veu reflectit en els comerços, la majoria de gent prefereix comprar a un preu molt barat, que pas valorar els negocis que sense ser de luxe, els seus productes tenen un preu just per què fa tota implicació en el producte. Fet que sense necessitat de citar noms propis, es veu reflectit en el tancament de certs negocis de la ciutat, mentre altres multinacionals se’n beneficien. Una llastima, que amb el gran talent que podem trobar en la ciutat, no es valorin aspectes de qualitat com aquest.

Sergi Roigé Mas - 15/143

introducci贸

16/143 - Treball de Final de Grau

introducció

Tradició vs Actualitat Sembla clar els dos punts ben diferents que es presenten en aquest apartat, però l’enfocament d’aquest, no bé donat per les distàncies entre ambdós conceptes, sinó, per la proximitat que entre aquests dos es pot crear. Actualment estem en una situació on la globalització ha format part de nosaltres mateixos i de les nostres vides, no només en el sentit de què els objectes de consum tenen una major internacionalitat, és a dir, que gran part d’allò que ens envolta té de certa forma alguna part que ha estat en contacte internacionalment. Els productes acostumen a estar dissenyats, produïts, consumits i reciclats o reutilitzats en indrets ben diferents, i ens hem acostumat a què això sigui així, sense tindre en compte quin resultat té això en el producte final. En l’actualitat, la globalització, ens ha portat a tindre una serie de productes que pel fet d’haver passat per tantes parts del món, han perdut part de la seva identitat, perdent així tots aquells valors que el seu entorn podria haver aportat en el projecte. Al mateix temps que la tradició de territoris en concret han sabut mantenir o inclús mostrar de forma exponencial, una serie de factors que s’han conservat al llarg dels anys i que són fidels al món que els envolta. Mentre que per altra banda, les produccions en serie, tot i formar part de les vides dels nostres productes des de principis del segle XX, són un reflex clar de l’actualitat, tot i que això està canviant cap a una producció més centrada en

la individualitat. És a dir, gràcies als avanços en la tecnologia com podrien ser les impressions 3D, la producció sembla que avança cap a una industrialització més destinada a la necessitat que cap a abastar tota la demanda que requereix el mercat. El paradigma de la producció doncs està canviant, però amb això, on està la presència dels valors de tot allò que ens envolta? Des de fa molts anys, la producció des de les mans d’un artesà ens marcava el producte final amb una serie de valors inexistents en l’actualitat. L’objecte produït, era realitzat gràcies a una experiència tradicional, que passava de generacions en generacions, conservant l’autenticitat de la professió. A part de transmetre tots aquells símbols humans a la peça, com poden ser marques, defectes o imperfeccions, produïdes a través de la tècnica humana. Tot això ens marcava una certa sinceritat entre la peça i la seva vida útil, cosa que en l’actualitat, amb les tecnologies que disposem, desapareixen cada cop més, ja que les maquines produeixen objectes idèntics que de certa forma no ens transmeten res sobre el que passa al seu voltant al llarg de la vida de la peça abans de ser utilitzada per la seva funció. Fóra possible un tipus de producció en què la globalització i la tradició es trobessin, formant així peces que puguin adoptar tot allò que ambdues tecnologies poden aportar favorablement al projecte?

Sergi Roigé Mas - 17/143

introducció

La belleza será comestible, o no será. _ Salvador Dalí

Sergi Roigé Mas - 19/143

introducció

Cultura Gastronòmica Ens trobem en un dels territoris amb una cultura gastronòmica reconeguda internacionalment, gràcies en gran part a la feina de grans cuiners que han sabut trobar l’equilibri ideal entre innovació i tradició, revolucionant el panorama internacional des dels seus fogons. Catalunya compta amb una gastronomia basada principalment en la cuina mediterrània, però més enllà d’això, s’expressa amb la combinació d’allò que ens aporta la terra i el mar. Darrere de la cuina catalana actual hi ha la història d’un país, un territori, una manera de ser i de fer, en la que es pot destacar algunes de les joies agroalimentàries que destaquen per la seva qualitat com podrien ser les patates de Prades, els vins del Penedès o del Priorat, l’oli de Siurana, els calçots de Valls, l’arròs del Delta de l’Ebre, la llonganissa de Vic o els formatges de l’Alt Urgell, per citar-ne alguns exemples. Un reconeixement que és conegut més enllà de les nostres fronteres, i que és capaç de potenciar un tipus de turisme gastronòmic que valora tots aquests elements. Ja que Catalunya compta amb una àmplia xarxa de mercats públics on la qualitat del producte és el factor més important, sense perdre de vista tots els locals que promocionen la gastronomia i els aliments de qualitat a través dels seus serveis, a través del binomi territori-producte, que fa créixer de mica en mica un prestigi internacional de la nostra gastronomia.

20/143 - Treball de Final de Grau

introducci贸

Sergi Roig茅 Mas - 21/143

Projecte

El Projecte

Sergi RoigĂŠ Mas - 23/143

Projecte - La temàtica

La temàtica Com seria el porró actual?

Hem de tindre en compte que el porró que tots coneixem està pensat en un entorn molt concret fa centenars d’anys. Tot i ser un objecte que ha anat evolucionant al llarg de la seva història, sent el resultat de l’evolució natural dels objectes per millorar a nivell forma-funció. S’ha de dir que és un objecte pensat per assumir unes funcions donades per l’entorn, cobrint unes necessitats concretes amb les condicions del moment. Això fa dubtar de si el porró és un objecte en acord amb l’entorn actual, és a dir, que hi ha molts condicionants del projecte que han variat d’ençà que el porró es va començar a pensar o fer, fins a l’actualitat. Un dels conceptes clau del porró és el fet de compartir la beguda higiènicament, un concepte encara aplicable a l’actualitat, sobretot en trobades amb familiars o amics. Però un dubte que podríem plantejar seria si el vi és el líquid més adequat, o més adient per l’època en què ens trobem. El vi és un líquid que està en plena decadència, sobretot per les noves generacions que generalment estan deixant de consumir aquest tipus de producte tan apreciat de la nostra terra. Plantejant així un possible canvi del líquid contingut pel porró. O bé, pensant en les tendències del moment, podríem plantejar el fet d’incorporar fruites o elements que puguin donar una percepció més fresca del líquid al consumir-lo. Al mateix temps òbviament, que tenim en compte tots els condicionants que han variat al llarg dels anys, per aconseguir una peça acord amb el moment actual.

24/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - La temàtica

Sergi Roigé Mas - 25/143

introducci贸

26/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - La temàtica

Porrón Recipiente de crital, de cuello largo y panza ancha, con un pitorro para beber a chorro, y otro, más grande, por el que se llena y respira, que sirve, a su vez, de agarradero. El uso mas tradicional y popular del porrón es el de compartir el vino entre diversos comensales de forma higiénica, sin que el recipiente entre en contacto directo con la boca.

X’

Sergi Roigé Mas - 27/143

Projecte - Briefing

Briefing

Sergi RoigĂŠ Mas - 29/143

Projecte - Briefing

Client Es tracta d’un tipus de projecte, que des de la seva pròpia naturalesa, es basa en un autoencarreg, que jo mateix, Sergi Roigé Mas, hem faig per poder experimentar nous àmbits d’actuació al voltant de certes qüestions o elements que hem criden l’atenció. Tot i tindre en compte els temes llençats per l’escola, Elisava, referents a la vinculació dels projectes amb la ciutat de Barcelona, així com l’aportació conceptual per part dels tutors Martín Azúa i Luis Eslava. Però més enllà dels motius propis o acadèmics que hem porten a fer aquest projecte, estan els que considero que poden ser de rellevància de certa forma per la societat que conformem. És a dir, faig aquest projecte per què es mostri, i que de certa forma es pugui aprendre o interessar sobre la temàtica que conté, i donar el meu punt de vista, la meva declaració d’intencions a través dels elements resultants d’aquest projecte. Un punt de partida des d’on qüestionar-se l’evolució natural dels objectes que ens envolten o bé de com canvien les seves funcions i posicions dins de l’àmbit de l’actualitat. En definitiva un projecte que no tracta de trobar un resultat físic ni conceptual que s’implanti com a veredicte sobre el tema del qual tracta, sinó tot el contrari, un punt d’on començar a emprendre un camí per on reflexionar sobre certes qüestions sobre l’evolució funcional i conceptual dels objectes que ens envolten, considerant així, client d’aquest projecte, les persones que tinguin algun tipus d’interès en el paper que juguen els objectes en el nostre entorn.

Sergi Roigé Mas - 31/143

introducci贸

32/143 - Treball de Final de Grau

introducci贸

Usuaris

Sergi Roig茅 Mas - 33/143

Projecte - Briefing

Entorn del projecte Mes intangibles, que món fisic.

Barcelona viu un dels moments mes emblemàtics com a ciutat, és una de les ciutats més buscades en el cercador més utilitzat d’internet, aconseguint 419,89 millons de busquedes a Google, estant per davant de ciutats com Madrid, Viena o Munich. Sens dubte Barcelona és actualment una de les ciutats de referència en el turisme, ha aconseguit ser una de les ciutats on la gent desitja estar. I és que més enllà del turisme, és un bon lloc per el que fa al clima, la innovació i o bé la gastronomia. És la capital de Catalunya, un petit pais cultural o socialment singular, que tot i formar part d’Espanya, té històricament un recorregut particular, que el dota d’unes tradicions, una cultura, una llengua i unes costums diferents. Catalunya té una identitat pròpia, i tots aquests fets ho demostren. Però en canvi, Barcelona, la capital d’aquest país, està més bolcada pel turisme de masses, que per recuperar i mostrar tot allò que identifica clarament l’indret on ens trobem. Aquest fet ja ha estat objecte de diàleg, crítica o manifestació, però aquest no es el projecte que tracta sobre això, però m’agradaria destacar quelcom que des de 34/143 - Treball de Final de Grau

el meu punt de vista està passant a Barcelona, i és que aquesta imatge que es vol donar, no nomes afecta als estrangers, sinó que el que està passant és que les persones ciutadanes d’aquesta ciutat, han deixat caure en el propi oblid, els elements que marquen la identitat del seu poble, allò que ha estat objecte identificador de cultures, tradicions o costums. I és que en aquest territori, existeix molta gent que no tenen coneixement de tot allò que forma part de la seva història, ni d’allò tradicional del lloc on es troba. Catalunya es troba en un estat de crisis econòmica, que és obvi que a tots ens afecta de major o menor forma, i que la societat està de certa forma preocupada per si perdrà o no la seva feina, per quin serà el sou dels seus fills, o bé si tindran accés a la seguretat social. Però s’ha de dir que aquest no és l’única crisis que hi ha actualment. No podem negar, l’evidència de què en aquest país anomenat Espanya en el qual es troba Catalunya, hi ha una crisi d’identitat, d’ideologies. Catalunya, tot i que forma part del seu passat, la lluita per ser un país propi, és en l’actualitat un tema de

Projecte - Briefing

discussió. S’està vivint una època de canvis, on la identitat pròpia a passat a tenir un paper molt important en tots els sentits. Pel que hauríem de reflexionar sobre la identitat d’allò que ens envolta, els valors d’allò que tenim. Cada objecte és fidel al seu origen, a la tradició que el precedeix? És evident que el món cada cop està més globalitzat, cada cop tot és més idèntic en qualsevol part del món, però això té sentit? Els objectes estan creats en algun lloc, cada objecte té la seva part històrica, els seus referents, i de certa forma hauria de tindre una certa identitat més enllà de la seva forma. Hauria de ser incondicionant que cada objecte tingues el seu valor propi i identificatiu de tot el background en el que ha estat creat, tot i que es pogués trobar en qualsevol lloc del món sense cap tipus de problema, utilitzant així les tecnologies actuals com a medi de divulgació de cultures i no com a medi per estandarditzar tot allò que ens envolta, convertint el món en un indret sense identitat pròpia. Per altra banda, s’ha de dir que Barcelona està creixent en l’àmbit de disseny, és a dir, la societat està vivint un G

apropament al món del disseny que cada cop és més evident. La creació d’una marca vinculada a la inspiració i a la creativitat no nomes afecta a la gent que bé de fora, sinó que està transportant a la societat a un món que no sempre ha anat agafat de la mà de tot tipus de gent. El disseny s’està democratitzant i arribant a tothom, cosa que podríem plantejar com el fet que tot allò que s’urgeix, podria ser una via per desenvolupar la societat, per ensenyar i des de la qual aconseguir interès per quelcom. No és una feina fàcil, però ens trobem en una situació on les decisions es prenen per a què la societat en faci ús, així que pot ser una bona eina per culturitzar a la societat sobre tot allò que l’envolta, i per què no, recuperar l’identitat de tot allò que ens envolta, per així poder aconseguir un entorn que respiri allò que realment és, i pugui mostrar al món, tot allò en què Barcelona i Catalunya som tan rics, com és la tradició, els orígens i els costums.

Sergi Roigé Mas - 35/143

Projecte - Briefing

36/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Funció Si fuera por razones funcionales, seria estúpido continuar diseñando más sillas. Pero dentro de cada nueva silla hay escondido el deseo y la lucha permanente del ser humano por intentar comprender el mundo en el que vive y así, continuar proponiendo nuevos futuros... _ Forma Fantasma

Hidratar-se a estat un dels factors que més intranscendents de la història de la humanitat, i és que al llarg del temps el fet d’ingerir elements líquids per a sobreviure, ha sofrit ben pocs canvis. Segurament degut al poc canvi en la pròpia necessitat en si, és a dir, necessitem beure líquid contínuament en les nostres vides, i alguns elements com l’aigua, pràcticament segueixen tan purs com fa milers d’anys, més enllà de la possibilitat de la contaminació de les aigües, present per desgràcia en alguns territoris. En una variació tan petita pel que fa al líquid, els humans hem intentat substituir-los per diverses substàncies líquides que ens permetés una petita variació respecte al gust, o bé afegir-hi gustos diferents. Actualment provinent de països estrangers, en conseqüència de la globalització, arriben petits costums o tendències pel que fa l’alimentació, o més concretament en l’aigua, com podria ser el fet d’afegir alguns tipus d’aliments naturals per a poder gaudir d’una aigua més gustosa i refrescant. Per tant l’objectiu principal del projecte és aportar un aire actual i més refrescant a un element amb una tradició pròpia com és el porro, per transportar aquest al present i aconseguir que les noves generacions recuperin un element amb una identitat pròpia i adaptada als nous temps. 6

Sergi Roigé Mas - 37/143

Projecte - Briefing

38/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Tendències De la globalització al valor local. Estándar .vs. Refrescant Estem completament exposats al món globalitzat que nosaltres mateixos hem construït, amb una total dependència del que això ens ha suposat. En l’actualitat, moltes persones som incapaces de viure en un entorn, que de certa forma està limitat pel nostre món físic, és a dir, tenim la necessitat d’absorbir, de saber i de consumir, tot allò que està al nostre abast, gràcies en gran part, a l’internet, que ens ha permès estar en un contacte constant i gairebé immediat amb qualsevol altra part del món. Això ens ha aportat un major coneixement sobre allò que passa al voltant del món, però al mateix temps ens aporta el possible fet de recuperar, o utilitzar elements o tècniques d’altres indrets. Al mateix temps, la globalització de la qual parlem, fa que els productes i els elements de consum viatgin per tot el món des del seu lloc de producció fins al seu lloc de consum, passant per tots els punts que tot això suposa. Donant així la possibilitat d’abaratir costos per les empreses, o bé de consumir productes amb unes característiques molt pròpies d’altres llocs del món. Però per altra banda, fa que el consumidor s’acostumi, a un tipus de producte a un preu molt determinat, normalment molt baix, que mostrantse en un equilibri percepció de qualitat-preu molt competitiu, fa que el consumidor deixi més de banda els valors lligats al producte, per fixar-se en l’acabat i preu. Però per altra banda, existeix la tendència d’anar a buscar

aquell valor molt més localitzat, recuperant així uns valors que la globalització difícilment pot permetre. Donant així una serie de productes, que conservant uns valors ètics, social, ambientals i culturals, que fan de certa forma encarir el producte fins a un preu just, per a tota persona o empresa implicada en el procés. Però és en aquest punt, on el consumidor es veu en el dilema sobre escollir entre el preu i la percepció de qualitat, o bé en els valors ètics, culturals, social i ambientals, una decisió difícil tenint en compte el moment de crisis econòmica en la que ens trobem. Sumat a aquest factor, i juntament amb el fet que les modes són cícliques, apareix la tendència a recuperar i transformar tot allò que de certa forma ha format part del nostre passat. Que en el seu moment va ser part d’un tipus de producció de forma molt més localitzada i artesanal, la qual cosa es veu reflectit en els seus acabats i formalització, fet que suma valor a la peça. Apareixent una tendència visible de recuperar elements propis d’èpoques anteriors, com a reflex d’identitat i valors. Buscant a través d’aquest projecte adaptar-me a aquesta tendència instaurada en el nostre territori, amb la intenció d’adaptar-se en l’actualitat, però recuperant simultàniament amb la tradició i l’identitat, i per altra banda algunes tendències d’arreu del món, com podria ser la de ficar fruita en les begudes per donar un toc més refrescant. Sergi Roigé Mas - 39/143

Projecte - Briefing

Misi贸

40/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Visió

“Representar en un únic element la tradició i identitat d’un porró junt amb la tendència d’incorporar fruites en la beguda”

Sergi Roigé Mas - 41/143

Projecte - Briefing

Antecedents

Porrón Pompero Hector Serrano - La Mediterranea - 2011 “La evolución del Porrón tradicional. El PorrónPompero encaja directamente en la boca de cualquier botella de vino standard y permite beber directamente de ella de modo higiénico, recuperando así la tradición de compartir.”

42/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Coporrón Azúamoliné - 2005 “Esta copa de vino para beber como un porrón, recupera la forma de beber tradicional. Un encuentro entre lo sofisticado y lo popular con un aire de festividad.”

Sergi Roigé Mas - 43/143

Projecte - Briefing

Antecedents 2.0

Rebotijo Martín Azúa - 1999 “El botijo tradicional rediseñado, que recupera para el presente una manera convivial y ecológica de beber agua fresca.”

44/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

“Projectes que comparteixen el fet que han tractat d’actualitzar elements tradicionals en elBotijo relacióMariana a beure o Lerma i Mónica Thurne - WOW - 2012 refrescar-se” “Proponemos recuperar un elemento de la tradición española que ha sido utilizado durante siglos para enfriar el agua de una manera natural y ecológica: el botijo.”

Sergi Roigé Mas - 45/143

Projecte - Briefing

El botijo La Siesta Culdesac - La Mediterranea - 2002 “Generar un nuevo producto icono, anclado en el arquetipo y la tradición cultural de un producto tan español como el botijo. El objetivo es darle una nueva vida y asegurar su continuidad dentro de nuevos contextos de uso disfrute.”

46/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Boibo Manuel Rodriguez - 2012/13 “es un Set funcional y decorativo que nace de la unión del concepto botella y botijo. Mezcla la virtud decorativa que ha tomado el botijo y el aspecto funcional de una botella.”

Sergi Roigé Mas - 47/143

Projecte - Briefing

Crystal Candy Set Jaime Hayón - Bacarrat - 2009 “Esta revisada versión de un botijo destaca por la variedad de texturas y grosores que proporcionan un “nuevo juego de reflexión” ”

48/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Briefing

Neobotijo Diez+diez diseño - Porcelana Bidasoa “surge a partir de la idea de redefinir formal y conceptualmente una pieza tradicional en la imaginería popular como es la del botijo, para adaptarla a una estética y a unos usos actuales”

Sergi Roigé Mas - 49/143

Projecte - Referents

Referents Conceptuals

Coca-cola bottle

Evoluci贸

50/143 - Treball de Final de Grau

Witamina D - 1/2 Stool

Tradici贸

Projecte - Referents

Tots aquells projectes que a través d’ells, han fet posible el projecte a nivell conceptual.

Eindhoven design academy - Eat Shit

Actual Jove

Marre Moerel - Strung up

Refrescant

Sergi Roigé Mas - 51/143

Projecte - Referents

Referents Mat猫rics

Eva Solo - Ice tea maker

Philippe Starck - WA/HH

Filtratje Encapsulament

Refrescant Innovaci贸

52/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Referents

Aquells projectes en què m’he fixat especialment per desenvolupar el projecte.

Jordi Pla - Remy Martin

Saborejar Customització

A’

B’

Charlie banana stand Cranbrook’s John Truex

Forma - Funció

Sergi Roigé Mas - 53/143

Projecte - Sketch propostes

Skecth Propostes Primera etapa

En la primera part del projecte, es buscava un primer element individual d’un tamany reduir, que ens permetés l’adapatació a qualsevol ampolla del mercat, tenint en compte una societat que actualment es molt dinamica, amb la necesitat de hidratarse en les epoques mes caloroses en qualsevol lloc. Aquest element aniria enrroscat a qualsevol ampolla “d’usar i tirar”, donantli un valor identificatiu de porró a un element totalment globalitzat com es una botella de plastic. Aquest element, ens permitia compartir la beguda de forma mes higienica a través de la seva forma de beure.

54/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 55/143

Projecte - Sketch propostes

Primeres conclusións

La primera bateria d’objectes, mostraven clarament la intenció de formar part de la mobilitat de l’usuari. Mostrant així un dinamisme clar per què fa la quantitat d’entorns en què l’element és pogués utilitzar. Inspirat en els brots que surten de la nostra vegetació o bé dels afluents que alimenten els nostres cabalosos rius, sorgia una petita peça geometritzada. El fet de ser pensada per a utilitzar-se en una ampolla, ja fos de quantitats petites o grans, ens permetia que gràcies al fet que les ampolles estan pensades per ser agafades pel seu cos, no fos necessari l’adaptació de l’objecte per a ser agafat, ni suportar forces de palanca per a moure la massa d’aigua continguda en el recipient. Per altra banda, aquestes aparents avantatges que suposava el fet de treballar amb una ampolla directament, ens portava a cometre l’error de perdre totalment la iconicitat del seu referent, és a dir, no es veia vinculat aquest objecte amb el seu referent i sobretot amb la identificació que aquest suposava.

56/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 57/143

Projecte - Sketch propostes

Segona bateria de propostes

A través de les conclusions extretes de la primera proposta d’objecte es planteja l’idea de recuperar l’identitat i l’iconicitat del porró com a referent. A través de la pragnància d’un objete propi de la nostra cultura, es buscava la forma de simplificarlo i portarlo al briefing realitzat. D’aquesta forma podiem elaborar una serie de propostes que sense desvincularse totalment del dinamisme que es buscava, s’apropés a la presencia forma del porró. El resultat es la objectualització d’un conjunt de peces formades clarament a partir dels dos brocs classics d’un porró, mesclat clarament amb el fet de poder adaptar-ho a les ampolles, per així mantindre el fet de poder ser un unic element traspasable a diverses situacións o entorns.

58/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 59/143

Projecte - Sketch propostes

Conclusions de la segona etapa

Després d’haver analitzat les diferents propostes extretes d’aquesta etapa, en podem treure les conclusions de què clarament s’ha recuperat la pregnància pel que fa el porró en si, clarament la utilització dels brocs com a fet identificatiu funciona, sumat al fet que aquest han estat simplificats formalment per ser tindre una estètica més actual a través d’una formalització molt més geomètrica. Cal ser autocrítics en la proposta, per a poder millorar-ne els defectes, ja que en aquesta perdíem cert valor dinàmic i transportable, a causa del volum que els dos brocs generaven, tot i ser elements que es podien desmuntar pel seu transport i mantenir separat de l’ampolla tapada amb el seu tap normal. Per altra banda, en tindre clarament separada la part continent de líquid, i la part per on podríem subjectar, feia que el centre de masses del conjunt es situes molt baix, i que fos necessària una força major des del punt de subjecció. Complicant així la usabilitat del conjunt, a part de detectar la necessitat d’obrir l’angle entre l’element de subjecció i la verticalitat per a ser més còmode en el moment de beure, per la seva proximitat amb la cara.

60/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 61/143

Projecte - Sketch propostes

Tercera bateria de propostes

Tractant de millorar les propostes realitzades anteriorment, i amb l’experiència que els errors anteriors et van aportant, sorgeix una nova bateria de propostes que van un punt més enllà pel que fa al desenvolupament de peça, cap a definir la millor solució d’acord amb el briefing realitzat. De certa forma amb aquest tercer conjunt de propostes es busca recuperar amb major grau la iconicitat i la pregnància del porró, basant-se amb la forma fàcilment reconeixible dels seus dos brocs, que dibuixen un angle entre 70º i 90º. Per altra banda es busca recuperar certa mobilitat a través de la creació del mateix recipient continent del líquid amb plàstic, per una utilització més còmode en qualsevol entorn o situació.

62/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 63/143

Projecte - Sketch propostes

Conclusións de la tercera proposta

En aquesta proposta, finalment s’ha donat prioritat al diametre que permet la entrada de aliments en el recipient, així com la capacitat de líquid que es pot contindre en aquest. Aquests condicionants han portat la formalització cap a una optimització de les funcions a realitzar, fet que combinat amb una geometrització ens porta a un element basic com es la esfera. A partir d’aquesta, s’ha interpretat el porró per adaptarlo a aquesta nova formalització, tenint en compte la pragnancia dels elements identificadors del porró. En el moment en que pasem la proposta del dibuix en paper a la formalització 3D, surgeixen problemes per el que fa a la funcionalitat, que ens fan desenvolupar noves propostes, per tractar de solucionar els problemes presents.

64/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 65/143

Projecte - Sketch propostes

Quarta bateria de propostes

Una vegada detectats els problemes funcionals i de producció en la tercera proposta, s’havia de tornar a plantejar la peça formalment per la seva bona solució funcional aixi com per què la producció d’aquesta i el resultat final de la qualitat necesaria per aquest projecte. En aquesta fase es plantejen dos posibles vies de desenvolupament, una es el fet de millorar la peça anterior per a un bon funcionament i l’altre es el fet de canviar formalment la proposta o inclús plantejar noves propostes que es diferencies clarament de la proposta realitzada anteriorment.

66/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 67/143

Projecte - Sketch propostes

Conclusións de la quarta proposta

Finalment, el desenvolupament del projecte en l’àmbit formal, acaba amb una proposta que recupera de certa forma els inicis del projecte, en què es va a buscar un tipus de recipient més vertical, ja que així ens soluciona el problema de buidat del líquid, i al mateix temps ens permet poder agafar-ho de forma còmoda pel centre del conjunt, permitint així una millor manejabilitat. Pel que fa la part superior del conjunt es planteja una peça que porta incorporada un filtre perquè les fruites no influeixin en el caudal del raig. Mentre que es recupera una seqüència de línies més geomètriques, donant així una estètica més moderna del conjunt. La proveta, sofreix poques variacions, ja que anteriorment funcionava. Per conservar-la s’ha modificat l’obertura perquè coincidís amb el diàmetre total de la proveta.

68/143 - Treball de Final de Grau

Projecte - Sketch propostes

Sergi RoigĂŠ Mas - 69/143