Benvolgudes famílies, Com cada any, amb l’arribada de la primavera l’escola es vesteix de colors per celebrar de nou la diada de Sant Jordi. Els alumnes d’Educació Infantil, dins el certamen plàstic, han fet volar la seva imaginació donant forma a uns dracs fantàstics que han fet difícil la tasca del jurat. Cavallers, espases, dracs i princeses es barregen amb l’olor de les roses que ens acosten al bon temps , entre les línies dels textos realitzats pels més grans. Avui és un dia especial , perquè pren un valor significatiu allò que fem cada dia, llegir i escriure. Esperem que gaudiu compartint aquesta tasca amb tots nosaltres. Que tingueu un bona festa!
EL ZOO
Fa molts i molts anys en el zoo de Barcelona hi havia un guepard que es va escapar i es va menjar un senyor. El guepard era dolent, era alt, tenia els ulls negres i tenia les orelles rodones. El guepard es va trobar una bruixa i el va convertir en un llop, i es va fer de nit i el llop va udolar. Quan es va fer de dia el llop estava convertit en el guepard de sempre. I quan va obrir els ulls va veure la bruixa i el senyor que es va cruspir. I el guepard va prometre que mai més ho faria. I conte contat ja s’ha acabat. 1rA Valdés /Jordi Sánchez
EL HAMSTER I EL DIMONI
Hi havia una vegada un hàmster que no podia pensar i li va dir al seu germà si el podia ajudar a pensar. -D’acord, li va dir el germà. Tinc una idea. Podem anar a veure un dimoni. -D’acord, doncs anem-hi. I van anar a veure el dimoni. Van trobar una cova i van veure una cua en forma de fletxa. Van entrar i van veure que era un dimoni. Tenia les orelles de patata i tenia el nas de calavera i la boca de ratolí i era molt gran. Es van acostar més i el dimoni se’ls va menjar. I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
1r A Mags / Miquel Márquez
LA BESTIOLA
Hi havia una vegada un eriçó petit però molt petit. I va caure en un forat molt gros però molt gros i es va fer mal a la pota i es va posar a plorar. Algú el va sentir i eren la seva mare i el seu pare i estava molt content. I van ajudar-lo i va dir moltes gràcies el petit eriçó i va venir la seva amiga la papallona que es deia Maria i van jugar tots dos. Conte contat, conte acabat. 1rB Guitarra/ Ariadna Garcia
P3 A MUNDHIR El Jattari - KAWTAR Belfakir
L’ERIÇONET QUE TENIA POR
Hi havia una vegada un eriçonet que cada dia anava a passejar i un dia va veure un caçador. L’eriçonet tenia por però va pensar i va dir: ja ho sé! Va començar a fer ganyotes i a donar voltes fins que el caçador es va endur l’eriçonet en una gàbia però com que era molt petit es va escapar. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.
1rB Vola marieta! / Noa Montero
EL DRAC I EL GNOM
Hi havia una vegada una cova on vivia un drac molt ferotge. Però aquest drac tenia tanta gana que li feia molt mal la panxa. Un dia va decidir que es menjaria a tots els animals del bosc. Però hi havia un guardià del bosc que va veure al drac i va enviar al seu gnom a vigilar-lo. Però aquest gnom era un poruc i no s’atrevia a veure el drac. Només veure les seves dents s’amagava darrera una roca. Però un dia va anar a la cova i li va preguntar per què es menjava els animals, i li va contestar: - És que tinc tanta gana que em fa molt mal la panxa. I el gnom li va dir: - Et portaré pastanagues, patates, albergínies, tomàquets i una mica de fruita. El drac estava molt content i li va dir que no es menjaria mai més els animals. I així és com el gnom i el drac es van fer amics. Conte contat, conte acabat.
2n A Flor de sol / Mariel Rivera
LA FADA I EL COLLARET
Hi havia una vegada una fada que vivia en un castell enmig del bosc. Però un dia va perdre el collaret que li havia regalat la seva mare. La fada es va posar a plorar i una papallona li va preguntar: - Què et passa? - És que he perdut el collaret que m’havia regalat la meva mare – va dir. La papallona va dir: - Jo t’ajudaré a buscar-lo. I les dues amigues se’n van anar a la recerca del collaret. Van arribar a un poble i van veure el collaret a sobre d’una taula i el van agafar. I conte contat, conte acabat.
2n A Estela / Ainara López
P3 B HIBA Benbouchta -ALEX Fuentes
LA PRINCESA QUE DESITJAVA TENIR UN DRAGÓ
Fa molts i molts anys en un país molt llunyà al mig del poble hi havia un palau. En aquell palau hi havia el rei Jaume i la reina Sònia. En Jaume i la Sònia tenien dues filles, la Laia i la Julieta. La Julieta era molt juganera. La Laia també. Entre totes feien entrebancar la noia de la neteja. La Julieta sempre deia a la mare: -
Mama, quan em compraràs el dragó?
I la mare va dir: -
Va, anem al poble.
I van anar a comprar un dragó. En quedava només un, i la Julieta el va agafar i van tornar al palau. I va pensar com es podria dir. Es va preguntar i va anar pensant i va dir: -
Ja ho tinc, es dirà Floreta.
Va preguntar a la mare on puc trobar menjar per la Floreta i la mare va dir: -
Vés amb les fades del Rossinyà de la Pau, ella te’n donarà.
I va pujar a la seva habitació a buscar les coses. Va agafar la brúixola, el fanalet, l’ampolla d’aigua i ho va posar a la motxilla. I va agafar la Floreta i li va dir: -
Va, anem amb les fades.
Van seguir la brúixola, però la brúixola estava espatllada i enlloc d’anar pel camí de les fades van anar pel camí de les bruixes. I la Julieta quan estava al mig del camí va veure un castell que deia: Camí de bruixes. Però la Floreta havia desaparegut. Va buscar per tot arreu però no la va trobar. La Floreta va arribar a un lloc que estava ple d’animals, més ben dit de dragons i es van fer amics. La Julieta va tornar al palau per demanar a la Laia: -
Ajudeu-me, he perdut la Floreta.
La Laia i la Julieta van anar a buscar la Floreta. Van trobar una porta i van veure la Floreta i uns quants dragons més i se’ls van quedar tots i li van preguntar a la mare si se’ls podien quedar i la mare va dir que sí però amb una condició. Que els cuidessin molt bé i van contestar que d’acord. I tot això és tan veritat com si no hagués passat.
2n B Rossinyol / Júlia Piquer
LES FORMIGUES
Fa anys i panys en un país molt llunyà hi vivien una colla de formigues que tenien un desig: passar aventures. Un dia van anar a parar a un poble. En aquell poble hi havia un nen que volia anar a la ciutat on vivia la colla de formigues. El van portar a casa seva. Llavors van anar a parar a un castell on vivia un rei. Ell els va dir: -
Trobeu la meva filla, la princesa. La va raptar un ogre.
Elles van anar a buscar més exèrcit. Van anar a la ciutat a buscar el nen que va marxar corrents perquè els seus pares no el veiessin. Van anar a parar a una cova on vivia un drac que s’hi va apuntar. Després van anar a parar al mar on hi havia un palau. La sirena els va dir: -
Teniu aquesta bossa. Si necessiteu alguna cosa ho dieu i us sortirà.
Van anar a parar a un bosc. En aquell bosc hi havia un llenyataire. Després van anar a parar al pont. A l’altra banda del pont hi havia una masia. A la masia que vivia l’ogre hi havia uns guardians que tancaven la porta. Les formigues van veure un forat a la porta i van entrar i l’ogre els va dir: -
Vull regnar aquest regne, princesa.
Les formigues van anar a buscar un cavaller en una illa i el cavaller va anar amb elles. Quan van arribar allà, el cavaller va matar l’ogre. Les formigues van pensar com s’ho pot creure el rei i van dir: -
És clar, si donem el cap al rei.
El llenyataire va tallar el cap a l’ogre. Després tots junts van anar al castell i li van dir al rei: -
Tots junts hem matat a l’ogre.
El rei va dir: -
Molt bé, i com l’heu matat? Miri majestat, el cavaller va matar l’ogre i el llenyataire li ha tallat el cap.
Tot d’un plegat la princesa va entrar. -
Hola filleta, amb qui et vols casar amb el cavaller o el llenyataire? Amb el llenyataire – va dir – però papa podran viure tots aquí al castell? És clar que sí – va dir el rei.
El llenyataire i la princesa es van casar. I això és tan veritat com si no hagués passat.
2n B VELLA QUARESMA / Núria Jané
LA SARDINA
La pela de taronja i l’espina de rap, s’ajunten amb l’esponja i l’agulla de cap.
La llauna de tonyina plora amb la sardina, el rovell d’ou desfet i el cartró de llet.
3rA Albsai / Saif Eddine
P4 A GERARD Lorente –AITOR Cano
LA BÈSTIA
La bèstia ja ha arribat i la gent s’ha menjat. Menja molt sovint mentre va presumint.
Quan té gana es menja una magrana, quan està cansat escolta una campana, mentre dorm somia que menja i canvia.
Aquesta bèstia estudia, si pogués dormiria. A la seva classe cantaria, és clar, també nedaria.
La bèstia se’n va al riu, ell hi viu. Surt de l’aigua! Li diu el paraigua.
3rA Estrella / Gerard Fibla
LES BESTIOLES
Les bestioles que mai van soles s’amaguen dins les cassoles i juguen amb les boles.
Les bestioles que agafen les coles són com mones fent cabrioles i es cargolen com unes estores.
I canten i ballen amb les castanyoles, feliços i contents sempre acaben menjant gominoles.
3rB Taules /Kevin Casanovas
P4 C FATIMA El Idrissi – ARNAU Mir
BESTIOLES QUE NO VAN SOLES
LES BESTIOLES
Era una bestiola, que mai anava sola,
Les bestioles
va anar a una coral
ja caminen totes soles.
i es va trobar un parroquial.
I a la vora del camp, han fet un bon ram.
Sempre anaven junts, com un parell de punts,
Les bestioles
anaven a un restaurant
s’assemblen a les boles.
amb quatre pardals tot cantant.
I es mengen les cols, encara que tu no ho vols.
Menjaven: pastanagues, cols, pebrots, bolets i cargols...
Les bestioles
Al restaurant hi havien uns robots
caminen per les faroles.
que eren dins uns pots.
I si les has trobat, segur que estan al serrat.
Eren dos amics, que anaven amb dos pics.
3rB Super Man / Nil Vizcaino
Si no eren amics, no serien dos pics.
3rC Pou Pau /Ainoa Vila
BESTIOLES QUE NO VAN SOLES
Les bestioles que no van soles, miren els contes sota les faroles.
Les bestioles que no van soles, van sota les onades i acaben marejades.
Les bestioles que no van soles, miren les precioses i oloroses roses.
Les bestioles que no van soles, troben un gat que estava molt però que molt amagat.
3rC Willyrex / Bruno Ortiz
SANT JORDI
Per Sant Jordi tu regales
Perquè si ell no hi hagués anat,
roses i llibres pels pares,
la princesa hauria acabat
per amics o coneguts,
a la panxa del dolent drac
pels aviso o parents.
I li hagués vingut un atac.
Per la teva enamorada
Quan el drac es va morir,
la rosa li agrada,
de la sang en va sortir
i pel teu enamorat,
una rosa vermella
un llibre i s’ha acabat.
per a la princesa bella.
Per Sant Jordi celebrem
I espero que us hagi agradat,
que a Sant Jordi adorem,
però la història s’ha acabat
per salvar a la princesa
i espero que hagueu disfrutat,
del drac amb molta pressa.
però torno a dir que s’ha acabat.
4A Princesa dragona / Eva Macià.
P5 A BRUNA Madrid –DIKRA Fatah
SANT JORDI
Ser un cavaller. A les nits dorm i de dia lluita. No té ales, té una espasa llarga i un escut de ferro.
Ja s’acosta el dia, es prepara per lluitar. Or i plata regala a les donzelles, res no es deixa per donar. Dracs, ogres i bruixes derrotarà amb l’espasa i salvarà a la princesa de les urpes del drac.
4A Patufet / Jesús López
4t B Linx / Arnau Sรกnchez
P5 B SOULIMANE Ibrahimi- BASMA Hedar
Sant Jordi
Sol va matar el drac, a la princesa va rescatar, només amb el seu cavall, tan sols amb una llança.
Ja era cavaller per un poble, o potser per un país. Trota amb els seu cavall de raça americana i l’armadura.
4tB Mozart / Francisco Santiago
EL DRAGONET DE COLORS
Hi havia una vegada un drac molt petit que vivia en un bosc al costat de Manlleu. Aquesta història va passar fa molts i molts anys, quan encara les cases no tenien ni aigua ni llum. El drac era un dragonet de colors. Tenia el cap i el cos de color blau amb taques de color verd a la cua. Però el dragonet tenia un problema que eren els ciutadans de Manlleu, que com que era un drac, el volien matar. Els ciutadans van pensar a avisar un cavaller, però no sabien qui escollir i finalment un ciutadà va dir: “ Podem avisar a Sant Jordi, el caçador de dracs més important de tota la comarca!” I així ho van fer. Quan va arribar Sant Jordi, va buscar al drac durant moltes setmanes sense cap resultat, però en una nit molt fosca allà a la llunyania va veure una llum i s’hi va acostar. Allà hi havia el dragonet petit traient foc per la boca per escalfar-se. Estava en una cova freda i humida, es van mirar als ulls tots dos, drac i cavaller, però Sant Jordi va veure que el dragonet era un bestiola sense cap ganes de fer mal a ningú. Llavors tots dos van anar al poble i Sant Jordi va anunciar que el dragonet era un animal que podia fer moltes coses bones pel poble. Així va ser com el dragonet de colors va acabar vivint en una cabana enmig de la plaça de la vila i a les nits més fosques els il·luminava amb les seves flamarades.
5è A Pigueta /Ariadna Subiñà
EN JOAN I ELS DRACS
Fa molts i molts anys, en un poble molt llunyà, hi vivia un nen de deu anys que es deia Joan. Ell era molt aventurer i intel·ligent. La seva família vivia en una casa de fusta al bosc. Eren molt pobres, quasi no tenien diners per menjar. En Joan cada dia anava al bosc a caminar. Un dia, en Joan caminant pel bosc es va trobar un ou molt gros, no sabia de què era. Va decidir emportar-se’l a casa seva. Quan va ser a casa el va amagar a sota el llit, perquè la seva mare no el veiés. L’endemà va anar a caminar pel bosc i se’n va trobar un altre. Va anar a casa seva i el va deixar amb l’altre. Al cap d’una setmana els ous es van obrir, a dins hi havia un drac vermell i un de blau fosc. En Joan es va endur una bona sorpresa. Ell va anar a jugar amb els dracs, el drac blau va esternudar i va tirar aigua sobre en Joan, el vermell també va esternudar i va tirar lava. Els dos dracs es van començar a tirar aigua i lava l’un a l’altre. Quan l’aigua va xocar amb la lava es va crear una pedra. Van estar així durant un any. Al cap d’aquest temps, en Joan ja tenia onze anys i els dracs ja eren adults i les seves baralles ja començaven a fer destrosses. En Joan no sabia què fer. Un dia, el riu es va desbordar i estava a punt d’inundar el poble. Això va fer que els dracs paressin de barallar-se i anessin a veure què passava. El drac vermell va tirar lava a l’aigua i es va anar convertint en una pedra, però sense voler va tirar lava al bosc i el drac blau va actuar ràpid i hi va tirar aigua perquè s’apagués. El nen els va dir que si volien es podien portar bé. Els dracs van fer les paus i van dir que no tornarien a barallar-se mai més. I conte contat, conte acabat.
5èA Harry / Miquel Nuño
BESTIOLES QUE NO VAN SOLES
Hi havia una vegada una petita dragona molt llesta, que es deia Bestila. Era una dragona maquíssima però la seva vida no era feliç. Tenia una família riquíssima d’un regne a l’edat mitjana. Era una petita princesa a qui no deixaven sortir sola. La seva vida no era feliç perquè la seva família estava separada en dos pobles que abans estaven junts en una sola ciutat, però va haver-hi una guerra gegant i es van separar. La nena estava farta. Volia saber coses, fer amics, però no la deixaven. Un dia es va tancar a la seva habitació i no volia fer res, només plorar. Ella es va enfadar tant que es va escapar per la finestra.Se’n va anar corrents cap a l’altre poble Millunes. Corria i corria plorant fins que pom!! Va xocar contra una nena igualeta que ella que també plorava. Les dues nenes es van mirar i es van estranyar i assenyalar “Ets igualeta que jo” i van estar xerrant molta estona. Tenien els mateixos anys, una era de la Bestila i l’altra Bestiga, també princeses, etc... A les dues els passava el mateix problema!!!! I per això van decidir unir el poble un altre cop, però com ho farien? I al cap de dos hores, pam!!! Van decidir parlar molt bé dels dos pobles als seus pares. I la idea va funcionar, les dues famílies es van ajuntar en una sola ciutat. I des d’aquell dia van decidir tenir un lema “Bestioles que no van soles”.
5èB Gat pigat / Sara del Viso
BESTIOLES QUE NO VAN SOLES
Fa molts i molts anys a un drac petit i un noi tímid d’un poble petit, els van encarregar anar a buscar la corona desapareguda de la princesa Linda. La corona s’havia perdut al bosc i la princesa estava molt preocupada, així que el noi i el drac es van encaminar cap al bosc. Inesperadament es van trobar a en Greendel, el malvat, que volia també anar a buscar la corona per vendre-la i ser ric. Però de sobte en Greendel es va llençar a sobre del noi, el noi el va tirar a terra , li va agafar la corda a en Greendel i el va lligar a un arbre. Més tard es van endinsar dins del bosc i van trobar una caixa encadenada. Van obrir la caixa i els hi van sortir dos monstres grans i tenebrosos. El noi tímid va agafar una branca sense que es donessin compte i va picar al cap a un dels monstres. El drac va tirar foc a l’altre monstre i el va cremar i l’altre monstre va caure a terra marejat. El noi va mirar què més hi havia a la caixa. En aquell moment el noi i el drac van fer un somriure d’orella a orella perquè van trobar la corona de la princesa! La van agafar i se’n van anar cap al castell. Quan la princesa els va veure amb la corona, els va abraçar i des d’aquell dia el noi tímid va ser el príncep i el drac la mascota.
5è B First things first / Belén Juiz
La veritable història de l’espiadimonis
En una calorosa tarda d’estiu un avi i el seu net estaven pescant en una bassa i el nét va dir observant un espiadimonis: - Avi perquè li diuen espiadimonis a les libèl·lules? - Doncs ara t’ho explicaré. Fa molts i molts anys en una bassa semblant a aquesta, hi havia una libèl·lula. A ella li agradava molt xafardejar a la gent del poble i als animals de la bassa. Resumint era una libèl·lula molt maruja. Sempre ho explicava a la seva amiga cotorra (un ocell exòtic que havia arribat al poble després que morís el seu amo, un mariner que havia navegat pels set mars). Un dia mentre sobrevolava la bassa va començar a ploure i com que no volia que se li mullessin les ales va buscar aixopluc a la cova coneguda com el Melic del Diable. Un cop dins va notar que la terra tremolava i es va fer una esquerda al terra. L’esquerda es va il·luminar d’un color vermellataronjat i varen sortir dos éssers grans com un ós, amb la pell tota vermella i amb unes banyes i potes de cabra. Eren dimonis! Es va amagar abans que la veiessin i va escoltar: - Demà mentre que al poble cel.lebrin la festa del blat, calarem foc al graner i així quan arribi l’hivern no tindran res per menjar. La libèl·lula ho va sentir tot i sense importar-li la pluja va volar el més ràpid que va poder a dir-ho a la seva amiga la cotorra. Es va espantar molt i va dir que això ho havia de saber el poble. La cotorra com que sabia parlar el nostre idioma, va volar a casa de l’alcalde i li va explicar tot el que havia dit la libèl·lula. Es va espantar molt i va reunir a tot el poble i la solució que van trobar va ser anar aquella mateixa nit al Melic del Diable i omplir-la de pedres i roques perquè no poguessin sortir mai més. Des d’aquell dia la gent del poble li va dir espiadimonis. - Avi i perquè se li diu cotorra a la cotorra? - Hi havia una vegada ... 6èA Apete Power / Oriol Gutierrez
EL VIATGE DE LA MARY
La Mary era una marieta que vivia al país Mariet. Un dia, la Mary va decidir anar a la perruqueria, a posar-se maques les antenes. Quan era a mig camí, va veure un rètol que cridava molt l’atenció. Se’l va llegir i va al·lucinar! El rètol deia així: Un viatge per a tot el món dels Insectes, només costa 120 euromariets! Era molt barat! La Mary, va córrer cap a la seva casamariet i va decidir que aniria a viatjar pel món dels Insectes. Es va preparar molt bé: va agafar roba, accessoris, medicaments... Va agafar el seu cotxemariet, i va anar a l’aeuropomariet. Va pujar a l’aviómariet. Es va dirigir cap al mig del món dels Insectes: al país de les Libèl·lules. Va arribar al cap de moltes hores de vol, però va valer la pena. Al país de les Libèl·lules, va conèixer una Libèl·lula molt simpàtica: la Lily. La Lily li va ensenyar a la Mary totes les coses interessants del país de les Libèl·lules. La Mary, va passar cinc dies al país de les Libèl·lules fins que va arribar el moment, que s’havia de despedir d’ella. Però la Lily, li va demanar si la podia acompanyar al país de les Formigues. La Mary va acceptar encantada. Van llogar un libèl·lo-cotxe, i van anar al país de les Formigues. De formigues, n’hi ha moltes, per això el país de les Formigues estava molt ple de formigues. Van anar a dinar en un formigarestaurant i la cambrera del formigarestaurant era molt simpàtica. Es deia Formi. La Formi les va acompanyar durant tot el dia, a visitar llocs interessants del país de les Formigues. La Formi, també, a la hora d’acomiadar-se, els hi va demanar a la Mary i a la Lily, si la podien acompanyar al país dels Escarabats. Les dues amigues van acceptar encantades. Es van dirigir al país dels Escarabats. Allà, van conèixer una escarbada que les va convidar a prendre el te. Es deia Escarba. L’Escarba els hi va ensenyar un monument molt bonic: L’Escarba Big Ben. Es van estar una setmana al país dels Escarabats, fins que va arribar el dia de la despedida. Cap de les quatre es volia acomiadar de les altres. S’havien fet molt amigues! La Formi va dir que podien anar a viure juntes. La Mary i la Lily hi estaven d’acord, però l’Escarba no volia deixar el seu país. Però la Mary li va dir que cada cap de setmana anirien a visitar els altres països del món dels Insectes. Van decidir que anirien a viure a la casa de la Mary, perquè era la més gran. Van agafar un avió i es van dirigir al país Mariet. Les quatre amigues van viure molt felices tota la seva vida, al món dels Insectes!
6è A Tenista/ Ènia Sala
L’ESCOLA ENCANTADA Un dia de primavera un grup de nens que es deien Joan, David, Sara i Núria estaven distrets jugant al parc abans d’anar a l’escola Quatre Vents. Eren un grup d’amics de la classe de 6è B. Aquell dia els nens van arribar tard a l’escola i no hi havia ningú, però com que anaven una mica tard van entrar, però a dintre tampoc no hi havia ningú. Van buscar per tot arreu però no van trobar res. Al final van decidir anar cap a la seva classe. Quan hi van arribar van veure uns éssers estranys remenant els calaixos. En Joan, en David, la Sara i la Núria estaven espantats i al·lucinats a la vegada. Els nens en veure’ls van començar a córrer i els éssers estranys a darrera. Els nens preocupats van buscar un lloc on amagar-se, al lavabo. Els éssers estranys no els volien fer mal. Només havien vingut per ajudar-los a millorar el mediambient, que estava molt contaminat, però els nens no ho sabien. Els nens volien esbrinar perquè estaven allà i on estava la resta de gent de l’escola. Van estar una bona estona pensant com podrien sortir d’allà. En David va proposar que uns els despistessin i els altres anessin cap a la sortida, però no els hi servia de res perquè havien de sortir tots. A la Núria, la Sara, en Joan i en David no se’ls hi va acudir res fins que la Sara va dir que es partissin en dos grups i que després uns anessin cap a un cantó i els altres per l’altre i seria com un joc que consistia en anar-los despistant fins a sortir a fora de l’escola. Just quan estaven sortint li van posar la mà a l’espatlla de la Sara i... La Sara va sentir: -Sara, Sara, desperta’t. La Sara es va despertar a la seva habitació. La Sara va dir: -Uf. Quin mal son, els hi haig d’explicar als meus amics. Al·lucinaran!
6èB Natura / Rut Camps
P5 C Rajae Diaf – Naiara Escribano
LA BESTIOLA
Hi havia una vegada, a l’edat mitjana, un home molt lleig. Tothom es pensava que era una bestiola, però no ho era. Ell estava molt trist perquè no el comprenien. Un dia de primavera va sortir de casa seva per anar a comprar al mercat, però va resultar una molt mala idea. En arribar al mercat es va donar compte que no hi havia ningú, ni a les cases, però el que realment havia passat va ser que va arrasar la ciutat un trol. L’home es va enfadar molt. Per això va decidir anar a capturar el trol. El seu viatge va començar al bosc de les tenebres, on va veure unes petjades immenses. Tot seguit va seguir les petjades fins al turó Salvador. Va pujar i un cop va ser a dalt va veure una cortina de fum que sortia del bosc de la foscor. Va continuar el seu viatge pel bosc de la foscor. Un cop va ser allà va veure el trol. Era horrible, més que ell. El trol en veure’l es va tirar sobre d’ell. Va començar una baralla espectacular. La va guanyar l’home. L’home va rescatar el seu poble i per fi el poble va comprendre’l. A partir d’aquest dia va ser un més del poble. 6èB Michael Jordan / Cristian Fernández
P4 B Ivet Valdivieso - Biel Mu単oz