Tancat per catalunya by Toni Mañane

2017 1-O, tancat per Catalunya

Toni MaĂąanĂŠ

1-O, tancat per Catalunya

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

El mes de setembre ha transcorregut lentament, semblava que comptàvem els segons, no hi havia manera que avancessin els dies. La Diada de l’11-S va ser de nou extraordinària, milers de catalans formaren el símbol de + a la cruïlla del carrer d’Aragó i del passeig de Gràcia. La TV suïssa va voler fer-me un seguiment i ja el dia abans van venir a casa per veure com vivia una família catalana la vigília de la Diada. Al canal 324 s’oferia en directe l’acte d’homenatge als serveis ciutadans que havien ajudat les víctimes de l’atemptat de l'agost: Sem, metges, Mossos, Bombers, Guàrdia Urbana, etc. Vegeu: https://www.rts.ch/play/tv/19h30/video/catal ogne--marche-independance-les-precisions-de-jeangordillo-correspondant-en-espagne-depuisbarcelone?id=8910763 La Diada estalla en un acte de reivindicació nacional, ja són 7 anys consecutius en què milions de catalans sortim al carrer reivindicant el nostra dret a ser. La Colla, situada al punt zero, aixeca un 3 de 8 enmig dels aplaudiments de la gent del voltant i el voleiar de banderes i estelades. 3

1-O, tancat per Catalunya

Lentament passen els dies, hi ha querelles, crides a testificar, l’ambient es caldeja i el 20 de setembre policies espanyols ocupen conselleries de la Generalitat i detenen 16 treballadors. Segueixo les notícies per la ràdio, un client marroquí, en Mohamed, ha arribat avui a Barcelona i no puc afegirme als milers de ciutadans que envolten les conselleries per tal d’evitar-ne el saqueig. És mitja nit i el centre de Barcelona continua ocupat per centenars de persones que blinden les conselleries. A les 10 h de la nit tot Catalunya ha fet ressonar les cassoles en protesta pels fets, un repicar que es repetirà cada nit fins l’1 - O. L’endemà de bon matí em retrobo amb el Mohamed i em diu que no entén el nostre poble: “us ocupen les conselleries, en detenen directius, sobrevola l’helicòpter de la policia espanyola i responeu amb càntics festius i repicar de cassoles”. És el nostre tarannà, protesta pacífica i festiva. Els dies previs a l’1 - O es succeeixen les notícies d’intervencions policials a ‘El Vallenc’, impremtes, empreses distribuïdores de correus, etc. El govern espanyol està disposat a fer el que calgui per tal d’impedir el referèndum. Al port de Tarragona atraca un transatlàntic i al de Barcelona uns altres dos, un d’ells amb el Piolin i el Gat Silvestre, que serviran per allotjar-hi la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els estibadors es neguen a oferir-los serveis. Mentrestant els dibuixos de la Warner són objecte de befa de la gent.

El 29 de setembre Puigdemont i Junqueras fan una roda de premsa i presenten les urnes oficials. Tot apunta a un fracàs de les forces i cossos de seguretat espanyols. La població, davant l’anunci de l’obligatorietat de tancament de les escoles des de les 17 h del divendres fins a les 8 h del dilluns comença a mobilitzar-se: les AMPA organitzen diades de portes obertes i els actes d’activitats extraescolars es disparen. Comença a córrer la petició d’entrar a les escoles divendres i evitar que es tanquin.

CAL TANCAR-SE

L’assaig de castellers, com de costum, ha acabat tard, estic esgotat de la setmana i dels castells, però demà, dissabte 30, tinc previst anar al meu col·legi electoral, l’Escola Bac de Roda, i quedar-m’hi. Cal matinar. Per Twitter se’ns convoca a una assemblea de districte a l’institut Bernat Metge. Som almenys una representació de 10 col·legis i s’informa d’aquells que són “febles” i que a hores d’ara no compten amb les 50 persones que segons els Mossos farien impossible actuar-hi i tancar l’escola. Donat que el Bac de roda esta “assegurat”, demano anar a la Infanta Isabel, a prop de casa, i en teoria el “més problemàtic” pel fet d’estar a menys de 50 m de la caserna de la Policia nacional. En arribar a la Infanta, el trobo tancat i barrat amb un cartell que indica que les activitats es fan al pati posterior. La porta és tancada, hi pico amb la mà. En obrir-la informo que vinc del Bernat disposat a quedarm’hi i accedeixo al pati. Som unes 20 persones, entre elles la Josefina, una dona de 84 anys, cabell blanc i ulleres, asseguda a l’escala que dona al menjador. Ens 5

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

explica que té intenció de passar-hi tota la nit, que possiblement serà la seva darrera activitat reivindicativa i que n’ha vist de tots colors i no es fia de ningú. Piquen a la porta, són dos Mossos. La consigna ha estat que mai hi vagi a obrir un de sol, que sempre s’hi vagi acompanyat. Demanen pel responsable i els diem que ho som tots, però no els serveix, volen dos DNI per aixecar acta. Jo, mentrestant, els faig fotos i em demanen que no les pengi a la xarxa. Ens indiquen que, d’acord amb el que diu la fiscalia, hem de tenir sense gent l’institut a les 6 h del matí, ja que el referèndum és il·legal. Se’ls comunica que possiblement no hàgim acabat en aquella hora, ja que hem de netejar el local i deixar-lo en condicions per als alumnes que aniran dilluns a classe. Els indiquem que tal com posa la pancarta posada a l’ exterior, estem fent diferents actes esportius i que, en aquest moment, al menjador s’està celebrant la competició de ping-pong. Un dels Mossos demana comprovar-ho. Merda! Si estem tots aquí i al menjador no hi ha ningú! Algun company els acompanya i davant la nostra sorpresa veiem dos altres companys competint pels punts jugant a tennis taula: uf!

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

Una periodista suïssa, que treballa per a una TV alemanya, filma les nostres converses. És hora de dinar, al menjador s’ha improvisat un rebost amb el que la gent ha anat portant i se’ns indica que algun veí vindrà amb 10 racions de macarrons acabats de fer. Jo surto de l’escola, aniré a dinar a casa i agafaré la motxilla, el sac i la màrfega. El Twitter està que crema, així com el WhatsApp. La Colla, finalment, s’ha mogut. Dimecres vaig proposar al president de la Colla que oferís el local com a seu electoral. Va ser una llarga discussió feta per WhatsApp de matinada, en la qual fins i tot em vaig oferir a fer-me responsable del local de divendres a dilluns. Un estira-i-arronsa i un silenci fins divendres, que em va dir que, segons les seves notícies, els locals electorals eren suficients. També vaig demanar la possibilitat de fer una marató de tallers castellers pels diferents col·legis del barri i és el dissabte mateix que s’anuncia que hi ha 8 escoles que ho han demanat i que s’estan organitzant dos grups. Demano que un d’aquests vingui a la Infanta per donar-hi suport. Sembla que serà difícil, perquè són les dues i cal organitzar-ho, i no hi ha prou efectius, però la Colla és 7

1-O, tancat per Catalunya

la Colla i comencen a apuntar-s’hi voluntaris. Se’m diu que un escamot de tres castelleres aniran a la Infanta, segueixen corrent els WhatsApp, s’aconsegueixen fer fins a quatre grups, que grans que som!

De nou a la Infanta, amb els meus estris, informo que a les sis de la tarda vindrà la Colla a fer un taller. Un grup de nois surt al carrer i amb retoladors afegeix l’activitat al programa d’actes de la pancarta que s’ha col·locat a l’exterior. Comencen a venir alumnes de l’institut i al poc temps arriben tres castellers per fer el taller. Comença a plovisquejar, però es fa el taller, la gent aplaudeix i hi participa. Llavors arriba la bona notícia que l’escola Porxos, a pocs metres de la Infanta, ha obert, i 8

acompanyo els castellers a aquest nou col·legi. De nou fem castells, la gent s’ho passa d’allò més bé. Els castellers tenim ganes de més i es decideix anar al Bac de Roda. Comencen a córrer les fotos . Al final del dia hem assolit la xifra de 14 tallers a tantes altres escoles del barri. Queden gairebé 14 hores però obrir el col·legi electoral i cadascú ho passa com millor pot. Al menjador hem organitzat dos rebosts, el del sopar i el de l’esmorzar de l’endemà. La gent llegeix, mira l’ordinador, parlar o juga a ping-pong. Tenim una taula plena d’endolls per connectar-hi mòbils i ordinadors, és la zona ciberconnectada. Jo agafo un racó i hi connecto el mòbil i la tauleta electrònica, vaig seguint segon a segon el que està passant. El grup de teatre al qual pertany la dona acabarà l’assaig sobre les 9 o 10 h de la nit i els demano que portin cerveses i patates fregides. El Jaume i la Teresa em diuen que són a Sta. Coloma, però que s’hi passaran una estona. Arriben les cerveses i estem una estona xerrant amb les aficionades al teatre fins que arriben les 10 h de la nit, hora en què hem decidit tancar totalment l’escola. No volem que es vegi actiu, ja que els mossos han comunicat que el col·legi estava tancat sense ningú dintre. Els vidres que donen a l’exterior, els hem empaperat aquest matí per evitar que s’hi vegin moviments des del carrer. Un cop tancat el col·legi fem una assemblea on recordem com actuarem en cas que vingui la policia. Els que hi hem estat al matí ja hem llegit el document. 9

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

Personalment era retornar als anys 70 i recordar els manuals d’autodefensa que corrien entre els activistes clandestins. Cap bel·ligerància vers els Mossos. En cas d’actuació de la Policia o la Guàrdia Civil, seure a terra, agafar-nos dels braços i resistència passiva. Filmar les plaques dels fustigadors i deixar constància gràfica del que passa, però enviant-ho a l’exterior, sense guardar-ho a la memòria del mòbil. El Jaume i la Teresa arriben, vaig cap a la porta i demano que els deixin passar, assistiran a l’assemblea. Un cop acabada fem una cervesa i comentem la jugada. Han de sortir de l’escola. No hi pot quedar ningú que no es quedi a dormir. Obrim la porta i una persona que feia estona donava voltes per la vorera intenta entrar-hi. No deixem que arribi a la porta i la tanquem totalment. Organitzem el sopar, cadascú agafa el que vol i decidim fer dos torns per a dormir, uns d’onze de la nit a 2 h i els altres de 2 a 5 h. A les cinc hem d’estar tots dempeus per organitzar-ho tot. A aquesta hora la TV suïssa m’ha dit que vindran per a cobrir l’obertura del col·legi. Ja durant la nit han estat fent un seguiment de la tancada. Aprofito per mirar el que passa a l’exterior mitjançat el Twitter i mantinc un intercanvi de missatges amb la ràdio quebequesa. No tinc són, però alguna cosa hauré de fer, són les tres i decideixo anar al gimnàs i intentar descansar una mica. Són les cinc del matí, alguns segueixen dormint, intento no fer soroll i surto al pati. Al menjador hi ha gent ja recollint les pertinences de cadascú, en una hora hem de preocupar-nos únicament de les votacions. 10

Mirem pels vidres de la porta i a l’exterior veiem gent que ja està fent d’escut humà. Ni rastre d’urnes ni paperetes, però no ens preocupa, sabem que hi seran. Algú des de l’ exterior ha portat termos de cafè i procedim a esmorzar. Recordem les normes de seguretat i comença a entrar gent a donar-nos suport, entre els quals hi ha la Josefina, la dona de 84 anys. La nit anterior vam aconseguir que sortís a dormir a casa seva, però la seva amenaça que hi seria de nou a les cinc s’ha complert. Em diu: “no volia fer tard i a les dues ja estava preparada”. Arriba la Sandrine, de la TV Suïssa, i la porto al gimnàs perquè vegi on hem dormit. Estranyament un home que no havia estat a la tancada se’ns enganxa intentant escoltar el que parlem i ens segueix. Em giro cap a ell i aconsegueixo que deixi de seguir-nos. Minuts abans de les sis obrim la porta principal de l’institut, és negra nit i plovisqueja. Unes desenes de persones ens esperen a la porta. La caserna de la Policia respira tranquil·litat, res que ens faci sospitar problemes. Gimnàs i intentar descansar una mica.

Queden 3 h per a començar a votar i gairebé tots estem a l’exterior . Al vestíbul de l’institut només hem deixat 11

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

uns quants companys que són els que muntaran la infraestructura. És bona hora per fer un assaig de defensa passiva in situ, repetim de nou les consignes, ens agafem pels braços formant els diferents cordons i finalment seiem al terra. Espontàniament es canta Els segadors i a continuació cridem: “Votarem”; les persianes de la caserna es mouen mirant què passa, seguim esperant. A partir de quarts de set comencen a arribar furgonetes de la policia, intentem mantenir la calma, per bé que en l’interior de cadascú pensem què és el que passarà. Les furgonetes es dediquen a donar voltes a la caserna, però cada cop n’hi ha més. Un cotxe aparca al gual més proper a l’institut, posa els llums d’emergència i en baixa una dona que s’adreça fins al vestíbul sortejant la gent que continua asseguda al terra. Qui no sap el que passa, fa estendre la veu que és de la secreta. Passen 10 minuts i el cotxe tanca els senyals d’emergència, però continua parat. Deu minuts més i arrenca , se’n va sense la dona... Aviat se’ns comunica, als que hem estat tancats, que ja tenim les urnes i les paperetes. Hem sortejat tots els obstacles i hem guanyat una altra batalla. No puc estar-me d’avisar el Teddy, que va intentar tancar-se al Tabor, però que l’AMPA va decidir que només s’hi quedés gent coneguda. Sabia que a partir de les cinc també hi seria com a escut i li envio un WhatsApp concís: “Ha parit, ha estat nena i és bufona”, i ell respon: “Guapíssima”; són les 8 h del matí. Vegeu: http://www.arte.tv/player/v3/index.php?json_url=https%3A% 2F%2Fapi.arte.tv%2Fapi%2Fplayer%2Fv1%2Fconfig%2Ffr%2F078541000A%3Fvector%3DINFO%26autostart%3D1&config=arte_info&lang=fr_F R

OBRIM ELS COL·LEGIS ELECTORALS

Comença la feina feixuga, cal començar a preparar-ho tot. Falten deu vocals i se’ns demana que siguem els que estem controlats, els que ens hem quedat a dormir. Em demanen que sigui el primer votant i darrere meu que s’hi col·loquin nou més. Demanem que no s’hi afegeixi cap funcionari. En cas que vagin mal dades la repressió laboral seria irreparable per a ells.

. Nou del matí, les 5 meses electorals estan constituïdes, la taula amb paperetes i sobres també. Durant la matinada el Govern ha declarat que hi hauria cens universal, la qual cosa es tradueix en el fet que tothom pot votar en el col·legi que vulgui. No funcionen els ordinadors. La xarxa d’internet, que durant la nit havia funcionat, a l’institut no va. Els ordinadors no poden connectar-s’hi i els webs que tenen el cens són inaccessibles. La Guàrdia Civil està fent tot el possible per impedir votar. Al llarg de dues hores s’intenta endebades poder tenir una connexió bona, però només dura 5 o 10 min i, de nou, web 13

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

caiguda. Els companys informàtics van de bòlit intentant resoldre el problema. Qualsevol xarxa és bona, intentem connectar-nos-hi amb les contrasenyes de la universitat, d’empreses, i res. Cada cop són més els iaios que ens demanen poder seure en algun lloc, no resisteixen tant de temps drets. Traiem cadires d’arreu i arribem a tenir prop de 70 persones acollides. Sembla un geriàtric, més que un col·legi electoral. Les hores es perllonguen i habilitem una taula amb menjar i beguda per als nostres iaios. Demanem a la gent que fa cua que posi els telèfons en mode avió per no agafar dades i intentar connectarnos, res a fer. Finalment, des de Telegram s’hi pot accedir, sembla que s’ha resolt i esclatem en aplaudiments.

La nostra mesa, la construïm com a mesa universal, dos companys controlen a través del mòbil la inclusió dels votants, un per al cens universal i l’altre per a aquells que els tocava la mesa 114. La meva companya i jo anem alternant-nos controlant que la gent voti o anotant les dades a la llista oficial. Al llarg del dia hi ha no menys de 5 intents o suposats intents d‘entrar per part de la policia, si més no se’ls ha vist posant-se el cascos fora de la furgoneta. Automàticament, a cada acció, una reacció. Porta tancada i cordó de gent. A l’interior control de la gent perquè no hi hagi cap sospitós i calma tensa. Amb tot això els iaios ja han anat votant, eren tants que, fins i tot, alguns, els hem portat al menjador. Quan fem recompte de subsistències veiem que han acabat amb tot, fins i tot una parella diu que no ens preocupem, que ja aniran a votar quan hagin menjat els macarrons: jajaja, els nostres macarrons. Durant els instants en què la porta està tancada, poca cosa toca fer, cuidar la gent gran que és al vestíbul (algun ha hagut de ser atès per desmais) i controlar per les finestres la gent que fa de cordó i jugar a descobrir secretes. Són uns quants i no poden dissimular: auricular d’una única orella blanc, jaquetes de cuir i cabell molt curt, alguns porten paraigües llargs perfectament lligats. Des de la finestra podem seguir els seus moviments i com van i venen de les furgonetes. Un cop confirmada la seva professió, toca avisar i donar la descripció a la gent de la porta per evitar que entrin. Un home estranger que parla castellà se m’acosta dient que és observador internacional (porta acreditació) i em diu que, si cal alguna cosa, que li telefonem, que ha donat el número a un membre de la mesa, ell va a 15

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

recórrer altres col·legis. Un bomber uniformat se’ns uneix i es plantifica a la porta per ajudar a controlar el col·legi.

La votació segueix fent-se lentament, la gent va votant. Les cares són d’alegria. Tothom vol fer-se fotos votant, els més grans amb ulls plorosos. Molts immigrants espanyols dels anys 60 comenten que aquest país els ho ha donat tot i que és la seva obligació votar. Gent impedida, famílies i molts immigrants recents que volen votar amb el NIE i que no poden. L’ambient és festiu, malgrat els vídeos que arriben d’agressions a molts col·legis, escenes esgarrifoses que ens traslladen al més profund de la dictadura franquista. 16

Nou intent d’entrar, aquest cop més tímid, però identifico un “sospitós” a l‘interior, crido un company i la interventora, l’encerclem i li diem que per problemes tècnics amb els ordinadors el col·legi està tancat temporalment i ha d’abandonar el recinte. Torna a preguntar el perquè i, finalment, en un andalús tancat diu: “ya os vale, vaya pajotada estais haciendo”. La interventora, una dona de gairebé 70 anys, li diu: “sí, una pajotada, però debes salir...”. En els moments que el sistema cau, els votants poden fer-ho anotant les dades manualment. Un cop restablerta la connexió, una mesa la tanquem i es dedica a entrar les dades preses manualment. Volem que la jornada sigui el més transparent possible. La tensa calma continua, són les sis i portem dotze hores sense menjar, tan sols alguna galeta o aigua. El ritme de votació és bo. Durant tot el dia el WhatsApp ha estat el nexe d’unió entre les diferents escoles. Els diferents grups enviàvem SOS d’aquelles escoles que estaven en “perill” i la gent s’organitzava anant d’una a l’altra sense, però, deixar desprotegida l’anterior. Pels vidres veig gent coneguda de la Colla que ens està fent d’escut humà, entre ells l’Albert T: primera votació i ho ha fet pel referèndum, ha immortalitzat el vot amb una foto i és l’autor de la meva amb l’urna. També l’Edu P, que m’ha sorprès. Sé com pensa i em sobta que sigui a l’exterior. Al matí ha vingut a votar, però fer d’escut? A la nit no he pogut fer més que enviar-li un WhatsApp: “gràcies per fer d’escut. Sé que per a tu era un dia difícil. Però per als que érem a dins era molt important cadascun dels escuts “. La seva resposta ha estat clara i contundent: ”Una mica sí. Però m’han entrat unes 17

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

ganes de fotre un mamporro a Rajoy i a Soraya... Gràcies per la teva feina”. Nova alarma a la Infanta, quatre ambulàncies s’aturen al petit passeig que comunica la Infanta amb la Rambla de Guipúscoa. Cosa estranya, perquè en aquest tram només hi ha la policia i el centre cívic que està tancat. Comencen a venir furgons. Des de l’exterior se’ns informa que al Guipúscoa hi ha prop de 35 furgonetes estacionades. La por s’apodera de nosaltres. La presència d’ambulàncies fan preveure que entraran els mossos, ens ho confirmen tot i que ens diuen que abans que entrin ens avisaran per abandonar l’institut. Ràpidament ens organitzem. Busquem bosses d’escombraries i desprecintem les urnes, cadascuna amb la documentació pertinent és buidada en una bossa blava. Tornem a tapar les urnes i a l’interior hi deixem només sobres buits. Un cop buidada la cinquena, donem per tancades quatre meses i en deixem només una d’operativa. Ara toca treure’n les nostres motxilles i sobretot salvar els vots. Bosses, motxilles, qualsevol cosa caldrà per posar sans i estalvis els preciosos papers. Els membres de les meses anem als soterranis que ocupen els tallers de dibuix de l’escola, no hi ha llum i ens il·luminem amb el mòbils. Comprovem que està tot en ordre, que cada bossa conté la documentació oficial i les paperetes, i signem les actes electorals. Hem de treure’n els vots.

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

Hem tancat l’escola i la gent de fora no entén el que hem fet. Traiem les paperetes a l’exterior i al grup de WhatsApp d’Òmnium envio:“ ja hem sortit del poble, baixem els bolquers, menys un paquet amb 10 o 15. A sobre la taula hem deixat les carmanyoles, algú de la colla es queda al ball de bastons de les vuit. Marxo amb la motxilla i la màrfega, és un equipatge que “canta” molt. Els companys surten de l’institut i lliuren les urnes amb sobres buits als Mossos. No volem que la policia se les endugui com a “trofeus de guerra”. Hi ha qui creu que estem rendint-nos, lliurant les paperetes, i xiula; a poc a poc corre la veu que són sobres buits. Hem assolit tres batalles i, a més, guanyades. Per una banda hem protegit la cinquantena de persones que estaven fent de cordó a l’exterior. Hem evitat la destrossa de l’institut, com han fet en altres col·legis com els Horts, a poc més de 500 m d’on som nosaltres i, finalment, i més important, hem salvat més de 1.200 vots. Sóc a casa i prenc una dutxa per a relaxar-me, sona un WhatsApp des del grup de tancats de la Infanta: “pots venir al Condis de Selva de Mar?”, escriu per privat. 19

1-O, tancat per Catalunya

Responc que sí i al moment diu: “vine a les 8 h a aquesta adreça per fer el recompte”. Surto de casa i vull passar per davant del col·legi Bac de Roda. A l’exterior, normalitat, només trencada per l’estranya posició de quatre homes asseguts al bar del davant, que, en lloc d’estar al voltant de la taula, tenen les quatre cadires orientades cap a la porta de l’escola. Soc al pis de la cita, de nou em venen a la memòria les quedades dels anys 70 i les mesures de seguretat. Pico al timbre i em diuen: “hola”. “Hola, soc el Toni, dels castellers”. S’obra la porta i pujo fins al pis. Hi som tots els membres de la mesa i el representant de la Generalitat. Mesa a mesa anem fent el recompte. Quan arriba la 114 no quadren el números i és perquè al tancar els col·legis la mesa 119 ha aprofitat la llista de control de la 114. Per sort els dos que anotàvem els DNI coneixem la nostra lletra i, un cop separades les dues taules, els números també quadren, però ens manca la bossa de la 115; ho remenem tot i no apareix. Rebobinem i algú diu que la 115 estava en una bossa negra i va ser la primera en amagar-se entre dos armaris de l’aula de dibuix. Ho fem constar a les actes, tanquem el recompte i signem les actes finals i els sobres que contenen la documentació. A falta de la 115, els resultats són: Vots: 1.388 Sí: 1.134 No: 115 Blancs: 33 Nuls: 7 20

El dilluns 2 apareix l’esgotament del cap de setmana, és un dia normal de treball, però a les 12 h s’han convocat concentracions davant dels ajuntaments per a protestar per la violència. A Sant Martí som uns 200. Em trobo amb una noia companya de meses electorals i comentem les anècdotes i el cansament.

L’endemà dia 3 el govern ha decretat una aturada cívica per a protestar per la repressió. Entre les 11 i les 12 h s’ha fet una crida per anar a les escoles agredides. Decideixo anar als Horts. Una desena de persones són a la porta, que apareix plena de flors dipositades per ciutadans anònims. Una noia amb dues nenes seuen al terra i hi estenen un catifa, treuen estris, comencen a dibuixar una flor en un full de paper. Em trobo una altra companya de meses. És emocionant veure la gent que fa 48 hores va patir l’agressió policial explicant els fets. Les nenes acaben la seva flor, la retallen i la pengen a la porta. Marxo a poc a poc cap a Guipúscoa. A pocs metres de la comissaria em paren dues persones, un home i una noia, companys de la Infanta, que em donen la bona notícia que ha aparegut la taula 115 i que els vots han estat lliurats per al seu recompte. La gent té 21

Toni Mañané

1-O, tancat per Catalunya

necessitat de parlar. Som conscients que malgrat els impediments hem aconseguit assolir l’objectiu. A les sis de la tarda anem cap a la concentració de la plaça Universitat, som mes de 700.000. Cap a les vuit marxem cap al barri, a les nou el rei d’Espanya parlarà, tots esperem que tingui alguna paraula vers els ferits o el diàleg, però no, fa seu el discurs del PP i amenaça el poble català. Quan el 15 de juny de 1977, coincidint amb les primeres eleccions democràtiques, vaig decidir fer un pas al costat de l’activitat política, mai hagués pensat que 40 anys més tard hauria de recuperar l’experiència de clandestinitat, recordar els manuals d’autoprotecció i témer la Guàrdia Civil i la Policia, els grisos que es transformaren en marrons i ara en blaus. Han estat gairebé trenta dies de tensió, d’il·lusió i de pors, gairebé un mes d’activitat intensa que m’està passant factura: la tensió m’impedeix dormir més de 3 hores al dia. Porto onze dies així, però crec que ha valgut la pena, ho he fet per dignitat com a persona i per fidelitat al meu país. Tant de bo aconseguim entre tots fer avançar aquest país. Si alguna cosa tinc clara, és que els iaios que vam acollir i que van anar a votar van ser capdavanters, però tenim darrere un jovent que no s’arrossega. Com li deia a un company de la Flama del Canigó, aquesta joventut és el nostre relleu. Han estat dies de silencis, de converses a cau d’orella i de complicitats.

Barcelona, 12 d’octubre de 2017 22

Toni MaĂąanĂŠ

1-O, tancat per Catalunya