CampaNYa
EXPOSICIÓ POBLES INDÍGENES I PETROLI
Pobles Indígenes i Petroli
. 3 POBLES INDÍGENES
I PETROLI Concessions de petroli en Territoris Indígenes
Processos i impactes del petroli a territoris Indígenes
La superposició de concessions petrolieres en territoris indígenes suposa l´amenaça més gran per la supervivència d´aquests pobles en molts països. La invasió territorial es manifesta amb la construcció de carreteres, campaments, pous, aeroports, dipòsits i ductes. També amb l´assentament de població forània (treballadors i colons) que alteren la convivència de les comunitats. La llarga durada temporal dels contractes (fins a 40 anys) fa que quan abandonen les concessions el dany a la cultura i l´estat dels boscos sigui irreversible.
Etapa
Exploració Sísmica
Superposició de concessions petrolieres en territoris indígenes (Amazònia oest)
Perforació exploratòria
EQUADOR Quito
Impactes Ambientals
Impactes Socio -Culturals
• Fragmentació d´ecosistemes • Alteració comportament fauna
• Fenòmens erosius • Inducció activitats indirectes (caça, mineria)
• Ingrès personal forani.
• Soroll: canvis de comportament fauna. • Processos erosius
• Alteració cursos d´aigua
• Pèrdua cultius.
• Deforestació
• Alteració comportament fauna
• Ingrés a zones inaccessibles.
• Profanació de llocs sagrats
Construcció “planxada“ pel pou
• Deforestació • Erosió
• Alteració cursos d´aigua
• Ingrés personal forani.
• invasió territorial i problemes de convivència amb poblacions locals
Perforació del pou
• Abús d´aigua dels rius, llacs o napes freàtiques • Magatzem de llods de perforació i ripis de perforació a la superfície • Ús substàncies químiques molt contaminats pels terrestre llods de perforació
• Enganys i negociacions abusives amb les comunitats envaïdes.
• Alcoholisme i prostitució. • Violència i militarització
Obertura accessos terrestres permanents
• Deforestació • Fragmentació ecosistemes • Atropellaments fauna
• Erosió i alteració cursos d´aigua • Pols i contaminació per circulació maquinària pesada
• Invasió territorial
• Destrucció irreversible terrenys de cultiu i pastures
Separació petroli i aigües de formació
• Contaminació dels sòls i cossos d´aigua amb aigües de formació ( extremadament salines i amb altes concentracions de metalls pesats).
• Intoxicació de fauna i persones • Vessaments i fuites de petroli
• Intoxicació persones pel consum d´aigua, • Malalties relacionades amb la contamipeixos i ramats contaminats nació per metalls pesats (alteracions sistema nerviós, malalties cutànies, càncer)
Separació petroli i gas
• El venteig de gas és una font important de CH4, • Pluja àcida gas d´efecte hivernacle i que destrueix la capa • Alteració comportament insectes i d´ozó. fauna nocturna atretes per la llum dels • La crema de gas produeix contaminació amb CO2 cremadors
• Accidents mortals per incendi del gas que es venteja • Molèsties per soroll i llum dels cremadors
• Malalties respiratòries per inhalar gas i altres components (metilmercuri, sofre)
• Consum fauna local
Campament
• Residus domèstics i sanitaris • Soroll i contaminació dels generadors
• Trànsit de cotxes i camions • Foment de venta i consum de productes de fora
• Foment alcoholisme • Foment prostitució • Embarassos no desitjats
Construcció ductes
• Deforestació • Fragmentació ecosistemes
• Foment colonització a ecosistemes no intervinguts • Canvi patrons comportament fauna
• Vessaments i fuites per mal estat dels ductes o el traçat per zones inestables
• Contaminació sòls i aigües amb hidrocarburs
• Accidents trànsit a dins de les comunitats • Ingrès personal forani
• Presència cossos de seguretat • Afectació de llocs sagrats
• Intoxicació de la població per consum aigua contaminada
• Presència permanent de cossos de seguretat • Militarització en zones conflictives
• Monetització de l´economia familiar
Generació d´activitats econòmiques
• Foment del consum de productes foranis • Residus plàstics
• Abandonament de la producció local i pèrdua de la sobirania alimentària • Immigració de població no indígena
Infraestructures i serveis de les companyies
• Urbanització del territori: vivendes, carreteres, aeroport
• Augment violència i militarització
• Obetura i consolidació negocis de lleure nocturn: bars, prostíbuls
Destil.lació i transformació del cru
• Emissions atmosfèriques (CO2, CH4, SOX, NOX, Metilmercuri)
• Sobreexplotació aqüífers • Contaminació aigües
• Industrialització sòl agrícola
• Model territorial dissenyat pels cotxes
• Emissions atmosfèriques
• Consumisme • Impactes del turisme de masses
Obertura de camins on es perforen regularment pous on s´introudeix un explosiu per registrar la geologia subterrània Explosions pels estudis sísmics Construcció heliports i zones de descàrrega
VENEÇUELA
COLÒMBIA
Activitat
Producció
BRASIL
Transport Bombeig i transport d´hidrocarburs pels ductes
Activitats complementàries
Lima
Terres comunitàries d'Origen
Refinament
BOLÍVIA
PERÚ
Venta i consum dels productes
Àrees d'explotació o interés petrolier
Transport combustibles i productes derivats
• Risc contagi malalties a pobles amb escàs contacte.
• Pèrdua costums locals
La Paz Font: Matt Finer, Ph.D., Clinton N. Jenkins, Ph.D. Brian Keane, and Stuart L. Pimm, Ph.D., Future of the Western Amazon: Threats from hydrocarbon projects and policy solutions. 2003, Save America’s Forests. Elaboració pròpia.
Ductes en Territoris indígenes Destrucció territorial
Enganys a les comunitats
Stock photo
Jose Proaño
Tot i que el Conveni Nº 169 de la OIT, ratificat i legislat a la majoria de països amb presència indígena obliga a una consulta prèvia i degudament informada amb les comunitats afectades, a la pràctica les companyies no informen, manipulen les consultes o enganyen les comunitats. Els Estats fan els ulls grossos per les expectatives de la generació de regalies quan els camps resulten productius.
Les activitats petrolieres tenen una enorme petjada territorial, sobretot en zones boscoses, per la construcció de pous, campaments, carreteres i oleoductes. Si els camps són productius, la urbanització acaba de segellar el camí de no retorn per les comunitats que viuen dels recursos que proporciona el seu territori. La caça, la pesca, la recol·lecció i l´agricultura pateixen un deteriorament irreversible. La destrucció territorial ve acompanyada de la urbanització de les regions petrolieres. La qualitat de vida de les poblacions cau en picat.
Alguns pobles indígenes, malgrat no tenir petroli als seus territoris, pateixen la invasió degut a la construcció d´oleoductes o gasoductes que travessen i fragmenten les comunitats. Desgraciadament, el traçat dels ductes es decideix tenint en compte només les variables econòmiques i no té en compte les poblacions afectades, així com tampoc la seva voluntat de conviure o no durant dècades amb una infraestructura acompanyada d´alt risc de ruptura o incendi. Superada l´etapa inicial de negociacions on les comunitats obtenen alguna minúscula compensació, les poblacions indígenes han de patir el trànsit d´operaris de l´empresa i, en molts casos, la militarització al llarg del recorregut dels oleoductes.
Durant les negociacions, les organitzacions indígenes han de costejar els desplaçaments per anar a les reunions amb les companyies i les institucions. El recurs econòmic és un factor limitant que suposa un gran sacrifici o l´aïllament i l´exclusió dels representants indígenes en moments clau del procés de legalització d´operacions petrolieres als territoris indígenes.
L´entrada de companyies petrolieres als territoris indígenes ve acompanyada per una vulneració dels Drets Humans bàsics. L´estada de centenars de treballadors durant llargues temporades als campaments operatius comporta la proliferació de la prostitució i la venda d´alcohol a les comunitats.
A part, el recanvi continu de personal als camps petroliers confonen i fan perdre temps als interlocutors indígenes quan fan tractes amb les companyies
Cada cop més, les companyies contracten grups de seguretat privada o demanen l´actuació de l´exèrcit i els cossos policials per evitar que la població local interfereixi en les operacions.
Transport d´hidrocarburs i pobles indígenes País Iñigo Azkona
Iñigo Azkona
Atropellament als Drets Humans
En països com Colòmbia les companyies s´han vist involucrades amb el recolzament de grups paramilitars. A Equador, l´accés a àmplies zones amazòniques són restringides pels militars. A la Patagònia argentina, les companyies han usat la policia provincial o grups parapolicials per reprimir comunitats que s´oposen a les activitats petrolieres.
Impactes a la Salut
Argentina
BOLÍVIA
En un context d´esgotament global dels recursos, tot indica que la petromilitarització dels territoris indígenes s´agreujarà.
Perú
Les poblacions veïnes a camps petroliers pateixen una exposició crònica de fonts de contaminació que deteriora gradualment l´estat de salut que es manifesta més com menor és la distància de les vivendes als pous de petroli1. A part, els freqüents accidents exposen la població a episodis d´intoxicació aguda per hidorcarburs i metalls pesats.
Equador
Els vectors d´exposició són l´aigua per beure i rentar-se, la ingestió d´animals i plantes contaminades i la inhalació de fums.
Efectes de l´exposició a hidrocarburs en la salut humana
Gasos
Elements radioactius
Benzè, Toluè, Xilè
• Dermatitis • Alteració del sistema nerviós: depresión, mal de cap. Menys de • Afecta la medul·la: anèmia, pèrdua 0,5 micrograms/litre en aigua potable (EPA). de defenses I leucèmia. • Pot produir malformacions congènites.
Antrazè, pirè, fenantrè, benzopirè
Óxids de Sofre (SOx)
Pel seu alt risc s´ accepta un nivell zero a l´aigua. • Irritants de la pell, pot produir cànUna presència de 28 nanogr/l cer de pell, de testícles i pulmons. equival a un risc d´1 cas de càncer cada 100.000 persones. • Afecta al sistema nervió causant mals de cap, marejos, desmais, aturades respiratòries, asfixia, espasme I mort. L’OMS aconsella • Poden produir laringitis, bronqui- no pasar de 0,52 ppm tis, pneumònies. (1,3 mgr/l). • És cancerígen, especialment de pulmó. • Produeix malformacions fetals.
Cadmi (Cd)
• Problemes renals, bronquitis, càncer de pròstata, malformacions del cervell.
Inferior a 1 ppm
• Efectes al Sistema Nerviós, depressio, disminució de la capacitat mental, sordesa, esterilitat I malformacions fetals.
Inferior a 1 ppm
• Tremolors, pèrdua de la vista, memòria I equilibri, afecta els rinyons, malformacions.
Inferior a 50 microgr/m3 a l´atmosfera
• Lesions greus de pell, vista, nervis I fetge. Càncer de pell, fetge, pulmons I sang (leucèmia).
Inferior 200 microgr/l
Font: CENSAT, Impacto ambiental de la industria petroliera-2. La perforación, Bogotá, 2001
Continguts Marc Gavaldà Disseny Toni Sánchez Poy Correcció ortogràfica Laia Ollé
Esperonats per l´accionar de les corporacions extractives, els pobles indígenes han anat articulant respostes diferents canviants a mesura que avança el conflicte i la contaminació i la degradació ambiental es fa més visible. Resistència rotunda: Alguns pobles com la comunitat quichua de Sarayaku (Ecuador), la comunitat Ava-guaraní de Tentayapi (Bolívia) o la comunitat maputxe Huenctru Trawel Leufú (Argentina) han optat per una defensa integral del territori des del primer moment, impedint l´entrada de les companyies. Primers enganys: Altres comunitats reaccionen durant la fase d´exploració sísmica, que els primers dos anys de desenvolupament del bloc petrolier. Els conflictes sorgeixen per l´incompliment de les primeres promeses de compensació de les companyies, el mal pagament a treballadors locals, la mala compensació de cultius danyats o els primers focus de contaminació. Les comunitats es mobilitzen impedint les activitats i l´ocupació temporal dels campaments. Alguns conflictes s´apaguen amb la firma de nous contractes de compensació molt barats que no suposa més que el 0,1% de la inversió del projecte. L´Estat partícep: El paper de les institucions estatals, dels diferents ministeris implicats (Medi Ambient, Hidrocarburs, Pobles Originaris) que intervenen o faciliten les negociacions és normalment còmplice dels interessos de la companyia
• Produeixen irritacions de la pell, problemes reproductius i càncer
Arsènic (As)
Empresa TGN
1.454 Km
Gasoducte Noreste
Guaranís
Oleoducte Sica Sica- Arica
Transredes (Enron-Shell)
350 Km
Aymaras, Quechuas, Uru-Muratos
Gasoducte Bolivia-Brasil
Transredes (Enron-Shell), Petrobras
570 Km
Guaranís, Ayoreos
Gasoducte Lateral Cuiabá
Enron, Petrobras
361 Km
Chiquitanos, Ayoreos
Gasoducte Yacuiba Río Grande (Gasyrg)
Transierra (Repsol-Petrobras)
431 Km
Guaranís, Tapiete, Weenhayek
Gasoducte Yabog
Transredes (Enron-Shell)
440 Km
Guaranís, Tapiete, Weenhayek
806 km
Matsiguenga, Nahua, Ashànikas
Gasoducte Camisea Sistema Oleoducte Transecuatoriano (SOTE)
Petroecuador
Oleoducte de Crudos Pesados
Techint, Alberta Energy Company (Canadá), RepsolYPF (España-Argentina), ENI (Italia), Occidental (EEUU), Kerr McGee (EEUU), Perez Companc (Argentina)
Oleoducte Caño Limón-Coveñas
Ecopetrol, Occidental
497,7 km
485 km
Cofans
Huaoranis, Shuar, Achuar, Quichuas, Zaparas
U´was
Màxim acceptat
Iridi 190 i 191, urani, tori, estronci 90, radi 226
Metalls pesats Plom (Pb) (present també als llods de perforació) Mercuri (Hg)
Gasodute Norte
Longitud Pobles aprox. afectats
i pressionen les organitzacions a no posar impediments a la inversió estrangera, amb una actitud racista i de poc respecte als dirigents indígenes. La destrucció territorial: A partir de la perforació exploratòria i la producció, la petjada territorial s´amplia amb noves carreteres, campaments, pous, piscines, dipòsits, cremadors i oleoductes, produint una visible degradació del territori. El bombeig i contaminació d´aigües, la deforestació, el trànsit de maquinària pesada, la pèrdua de la caça I la pesca, la pèrdua de producció dels cultius es fan cada cop més evidents, que provoquen una sensible pèrdua de la qualitat de vida. El monitoreig ambiental: Alguns pobles s´organitzen, recolzats per alguna ong, per realitzar monitorejos ambientals comunitaris. Persones de les diferents comunitats fan seguiment de les freqüent il·legalitats de les companyies, elaborant informes que són enviats a les Autoritats Ambientals Competents. El monitoreig ambiental és una estratègia que lluita contra la impunitat d´acció de les empreses en llocs on l´Estat no té presència, però obté mínims resultats perquè les autoritats no tenen voluntat de molestar a les inversions estrangeres. L´ocupació d´instal.lacions: L´ocupació de fet de pous i estacions de bombeig és una pràctica que han optat molts pobles en situacions d´emergència
social i posa a la companyia en un estat molt vulnerable, que resol pressionant les forces de l´Estat per reprimir la protesta, o a cedir posicions davant els reclams populars. Les mobilitzacions indígenes de l´Amazònia peruana durant el bloqueig de 2009, van ocupar instal·lacions en diversos blocs. A la Patagònia argentina, la comunitat maputxe de Lonko Purrán, va ser reprimida l´any 2005 per ocupar una compressora de gas. Com a resultat, a part del judici on van quedar absolts els dirigents de la comunitat, 9 pous de l´empresa Apache van ser paralitzats. Lluites nacionals: Els pobles indígenes també han participat en mobilitzacions nacionals per la recuperació de les empreses privatitzades, coordinant-se amb la resta de moviments (camperols, obrers, estudiants). Cada cop més, els pobles indígenes participen I molts cops protagonitzen aixecaments que provoquen el recanvi de presidents, la derogació de noves lleis o l´organització d´Assemblees Constituents. Judicis: En alguns casos, s´han iniciat processos judicials pels danys a la salut i al medi ambient per part de companyies. La desigualtat de recursos en aquests processos i la dilatació dels processos són alguns dels punts més febles d´aquesta estratègia, però que crea precedents per jutjar més companyies que actualment repeteixen els mateixos crims en altres regions.
María Préstamo
Hidrocarburs Policíclics Aromátics (PAHs)
Efectes d´exposicions cròniques a la salut
COLÒMBIA
Empreses
Jose Proaño
Hidrocarburs aromàtics (Composts Orgànics Volàtils-COVs)
Components
Toni Sánchez Poy
Grup de substàncies
Respostes a l´embat del petroli
Ducte
Notes
Bibliografia
1 Veure SANSEBASTIAN, M., Informe Yana Curi: Impacto de la actividad petrolera en la salud de poblaciones rurales de la amazonía ecuatoriana, Icaria-Medicus Mundi, 2002. i BERISTAIN, C., PAEZ, D.,FERNÁNEZ, I., Las Palabras de la Selva, Hegoa, Vitoria, 2009 i UPPSAE (Unión de Promotores Populares de Salud de la Amazonía Ecuatoriana). Culturas bañadas en petróleo. Diagnóstico de salud realizado por promotores, Edit. Abya Yala. Lago Agrio., 1993.
– GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria, 2003. – VVAA., Minería enTerritorios Indígenas de Colombia, Perú, Venezuela, Disloque Editores, Bogotà, 1999. – CENSAT (Ed.), Amazonia, Selva y Bosques diez años después de Río, Censat, Bogotà, 2002. – OILWATCH, La manera Occidental de extraer petróleo, Oilwatch, Quito, 2001. – OILWATCH, Chevron, mano derecha del imperio, Oilwatch, Quito, 2005. – DE LAFUENTE, J., VILLARROEL, E., Guía de derechos para enfrentar operaciones petroleras, CEJIS-IWGIA, Cochabamba, 2003.
Amb el suport de: – CARRIÓN, J., GAVALDÀ, M., Repsol-YPF, un discurs socialment irresponsable, Àgora Nord-Sud, Barcelona, 2007. – SANSEBASTIAN, M., Informe Yana Curi: Impacto de la actividad petrolera en la salud de poblaciones rurales de la amazonía ecuatoriana, Icaria-Medicus Mundi, 2002. – BERISTAIN, C., PAEZ, D.,FERNÁNEZ, I., Las Palabras de la Selva, Hegoa, Vitoria, 2009. – UPPSAE (Unión de Promotores Populares de Salud de la Amazonía Ecuatoriana). Culturas bañadas en petróleo. Diagnóstico de salud realizado por promotores, Edit. Abya Yala. Lago Agrio., 1993.