Entrevista amb
Amelie
Raimon celebra al Liceu els 50 anys del primer concert a Barcelona MIQUEL ALLUÉ
totMUSICAT
26-11 // 02-12
Raimon emociona el Liceu PÀG. 3 Arriba el disc de la Marató PÀG. 4
Amelie ens presenten És el moment PÀG. 6 i 7 Especial Sona 9 amb els finalistes d’enguany -Patch, Coriolà i Empty Cage- i els guanyadors de l’edició anterior -Nyandú-. PÀG. 8, 9, 10, 11 i 12 Miquel Allué és el convidat a l’Enrenou PÀG. 13
Si vols estar al corrent de totes les novetats t’enviem la revista per correu Envia’ns un mail a revista@totmusicat.cat i cada diumenge et farem arribar el darrer número de forma gratuïta
totNOTÍCIES
26-11 // 02-12
Més de dues hores d’emocions per celebrar els 50 anys de Raimon a Barcelona
Raimon el passat divendres al Liceu. Foto: Oriol Duran // El Punt Avui
Pau Planas
Amb un Liceu ple a vessar, Raimon ha celebrat de la millor manera els 50 anys del seu primer concert a Barcelona. Ha plogut molt des d’aquell dia de desembre de 1962, però les cançons de Raimon segueixen emocionant el públic, com divendres es va tornar a demostrar. Durant més de dues hores, el cantautor va oferir un concert completíssim en que va incloure tots els himnes de la seva trajectòria.
▶ Raimon va obrir i tancar la nit amb “Al Vent”, que ja havia cantat fa 50 anys
Passaven pocs minuts de les 9 del vespre quan Raimon pujava a l’escenari tot recordant aquell primer concert al Fòrum Vergés i va començar la nit oferint les tres cançons que ja va cantar fa 50 anys en aquell escenari: “Al vent”, “La pedra” i “Som”. Dues hores i 41 cançons més tard, “Al vent” tornaria a sonar per tancar una nit històrica que quedarà en la retina de tots aquells que van omplir el teatre. Durant el concert, el de Xàtiva va oferir un extens repàs de la seva trajectòria, combinant els temes dels seus inicis amb els últims que ha compost, com “He passejat per València sol” o “Punxa del temps”,
inclosos en el seu darrer disc, Rellotge d’emocions. Als bisos va arribar el moment més emotiu de la nit. Raimon tornava a l’escenari entonant “Jo vinc d’un silenci” i el públic, dret, esclatava amb crits d’independència.
▶ El públic, que omplia fins l’última butaca del teatre, es va posar dempeus tot cridant independència després de sonar “Jo vinc d’un silenci”
Era el moment, llavors, de “D’un temps, d’un país”, que va donar pas a “Diguem no”, el penúltim moment d’eufòria amb el públic, una altra vegada, entonant a ple pulmó el crit de “in-, inde-, independèn-
cia”. Amb el teatre absolutament entregat, Raimon marxava tot cantant per segon cop “Al vent” i culminant un concert que quedarà en la memòria de tots aquells que van poder-hi assistir.
Raimon va emocionar el Liceu. Foto: Ara
totNOTÍCIES
26-11 // 02-12
La música en català no falla a la seva cita anual amb la solidaritat ◆ Un any més un gran nombre d’artistes catalans i internacionals han participat al disc de la marató de TV3 David Bueno
Tot i portar vuit anys a les seves espatlles, El disc de La Marató ha tornat aquest diumenge amb més força que mai. Un total de 21 artistes, tant novells com consolidats, han interpretat divuit cançons d’estils i gèneres ben diferents, tot aportant la seva personalitat i el seu toc més pur. Com ja és habitual, l’àlbum inclou nombroses versions al català de temes ben coneguts pel públic. En aquesta ocasió, hi han participat cantants de l’alçada d’Alejandro Sanz, que interpreta “No m’equiparis” (una traducció al català
del seu tema “No me compares”, feta per Joan Manuel Serrat) o Amaia Montero que ha aportat la seva inconfusible veu per cantar “Riu de Lluna” (“Moon river”), un tema penetrant i ple de sentiment. La cançó que obra el disc la canten Glaucs i Menaix a Truà amb el títol de “Mai caminaràs sol”, tot un símbol d’esperança i companyia per la gent que està travessant un mal moment. En aquest sentit, el director del Disc, Àngel Lacalle, ha explicat que les cançons s’escullen perquè contenen missatges “de drama però també d’esperança”.
De les 18 cançons, un total de 15 s’han adaptat al català per primera vegada. A més, enguany hi ha novetat i és que s’han composat dues noves cançons per aquesta ocasió. “Som guerrers”, interpretada pel raper barceloní Porta, n’és una d’elles. Aquesta és una aposta per acostar tots els estils dins del disc i per demostrar que amb aquest gènere també es pot arribar a transmetre amb una gran profunditat. L’altre cançó creada des de zero és “Obre els ulls” que la canten Els Catarres conjuntament amb 1.551 alumnes de primària i secundaria.
D’altra banda, també hi té la seva cabuda el tema “Tornarem” de Lax’n’Busto però cantada per Miguel Bosé, Virginia Martínez (La Porta dels Somnis) i l’Orfeó Català. També podem trobar aquesta intenció de barrejar cantants d’estils diferents a la versió d’Eric Clapton “Canviar el món”, interpretada per la cantant de blues Big Mama i la Cobla Sant Jordi. La resta de participacions les formen Txarango (“Som persones”), La Casa Azul (“Compta els dies als estels”), Roger Margarit (“Desitjo”), Miguel Poveda (“Gràcies a la vida”), Lídia Pujol (“País petit”), Amelie
(“No vull perdre’m res de tu”) i Joan Colomo. Aquesta és la 8a edició del Disc de La Marató que, en total, ja ha venut més d’un milió de còpies sumant tots els anys. El 2011 se’n van vendre 190.000 exemplars i que enguany tot sembla indicar que s’han aconseguit vendre les més de les 135.000 còpies que es necessitaven per arribar al llindar del milió. Cada disc tenia un cost de 10 euros que aniran destinats a incrementar el marcador de La Marató del 16 de desembre que estarà dedicada a la lluita contra el càncer.
totNOTÍCIES
26-11 // 02-12
Versionant Els Pets: Perversions Marta Diago
El passat dimecres ha sortit a la venda un dels discs més esperats dels darrers mesos, Perversions. Aquest treball és fruit del desig de 15 artistes del panorama musical català de retre homenatge a una de les bandes
més importants i amb més trajectòria de casa nostra, Els Pets. Així doncs, grans artistes com Joan Colomo, Feliu Ventura, Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien, Mazoni, Quart Primera o Roger Mas, entre molts altres, han versionat cançons tan conegu-
des i estimades com “Vespre”, “Segon Plat”, “Bona nit” o “Agost”. Perversions no és un simple disc de versions; és una fusió entre la música d’abans i la música d’ara, entre grans artistes amb una llarguíssima trajectòria
musical i artistes novells que fa relativament poc temps que podem seguir i escoltar. Però el més important és que cap de les formacions musicals que han deixat petja en aquest disc no perd en cap moment el seu segell personal i posa el seu granet de sorra
per acabar creant un treball amb 15 temes d’estils totalment diferents. Aquesta empremta pròpia transportada a grans himnes com són algunes de les cançons que conté el disc, és el que fa d’aquest projecte, un projecte realment especial i molt, molt bonic.
Quart Primera presenta Pel·lícules entre amics
Arnau Sangenís
Quart primera va presentar el seu segon àlbum, Pel·lícules, a la sala petita de Razzmatazz. El local estava gairebé ple i Pere Jou va agrair que fossin molts. L’audiència
va estar entregada en tot moment, corejant les cançons, rient les gràcies del cantant i interactuant quan tocava. Això va ajudar a crear un ambient agradable, com si tots fossin amics o coneguts.
En aquesta actuació Quart Primera era una persona, Pere Jou, que tot sol es va ocupar de la guitarra, veu i teclat, i va prescindir de la banda. El cantautor va prendre la llicencia de versionar algunes cançons, per adaptar-les al context. Per acompanyar el xou, Jou va pujar una televisió a l’escenari i va voler posar una pel·lícula per acom-
Ja t’ho diré anuncien una segona data a La Mirona
panyar l’actuació. Entre rialles, va deixar escollir varies obres (Terminator 2, la trilogia de Regreso al futuro o els teleñecos entre d’altres). Aquí es va veure la vena més freaky del públic, on cadascú va cridar les seves preferències. Al final es va imposar la primera pel·lícula de Regreso al futuro i més avançat el concert va posar Terminator 2.
El repertori no només va constar de les cançons del nou disc, sinó també va tocar vells èxits com “Doctor” i “8 punts”.
P. Planas. Després d’esgotar les entrades pel primer recital en només 10 dies, la banda menorquina
ha anunicat aquesta setmana un segon i darrer concert l’endemà del primer, el dia 1 de juny.
Al final Quart Primera va regalar dos bisos, un d’ells, “El teu amant”, primer en versió piano i després en guitarra ja que havia decidit a cara o creu quina versió tocar, però el públic va reclamar les dues.
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
Amelie: “És el moment de consolidar el nostre projecte”
◆ Després de l’èxit de Sominat desperts, Amelie presenten És el moment ◆ Una aposta per unes cançons naturals i fresques configuren el seu segell d’identitat que els ha portat a fer-se un lloc, sobretot, entre el públic adolescent David Bueno
Us sentiu còmodes amb l’etiqueta de pop adolescent? Carles: Nosaltres fem pop-rock. Fem música en català. És evident que el nostre públic principal són adolescents però no tanquem les portes a res. La música és universal i per a tothom. Qualsevol que es pugui sentir identificat, endavant. De què és el moment? Carles: És el moment de moltes coses, de dir que estem aquí, de que tothom sàpiga que és el nostre mo-
ment de consolidar el projecte que fem.
El resultat és el que esperàvem.
L’èxit del primer disc ha posat més pressió a l’hora de gravar aquest nou treball?
Aquest disc és més Amelie que l’anterior?
Àlex: La gent ens esperava amb més ganes. Aquest ha estat el moment de donar un cop de puny damunt la taula i fer veure que som un grup que anem en serio i que treballem les cançons com a professionals. Hi ha pressió però no és dolenta, ens ajuda a sumar. Amb aquest disc ens hem buidat, hem fet totes les cançons sota la producció d’uns grans professionals com són els germans Ten.
Carles: Un disc i l’altre tenen el segell Amelie. Aquest sí que és veritat que està més ben treballat, més madurat. A més, té uns productors genials que ens han permès obrir nous horitzons. El primer disc vam escriure les cançons amb 16 anys. Aquest les hem escrit més tard, amb 21 anys, i això fa que el resultat sigui diferent. Teníeu clar que volíeu seguir en la mateixa línia i estil?
Àlex: Ens va costar molta feina trobar el nostre segell en el primer disc i el que volíem fer ara era mantenir aquest segell com a identitat. Que la gent que ens escolti sàpiga que som nosaltres. I, a més, hem mirat de sumar procurant que la gent que li va agradar el
primer disc també escolti aquest segon. El que hem fet és madurar el projecte. Som els Amelie dels 21 anys amb noves influències després de conèixer gent que ens ha presentat noves maneres de veure la música. CONTINUA A LA PÀG: SEGÜENT
“És el moment està més ben treballat i més madurat”
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
VE DE LA PÀG ANTERIOR
Amb quina cançó us quedeu?
Que hi podran trobar els vostres seguidors en les noves cançons? Carles: Tractem els mateixos temes. Ens sentim molt a gust parlant d’amor, dels nostres somnis i, en general, de tot allò que ens afecta com a joves de 21 anys que som. A nivell musical, la producció és més completa i tot està més ben elaborat amb uns instruments millors. És un disc optimista? Àlex: És una de les coses a les que nosaltres ens agafem més. A banda de les cançons d’amor, molts temes animen a la gent a tirar endavant i a fer allò que volen. Altres cançons són experiències vitals de gent molt propera. Tot plegat fa que t’hi sentis molt identificat perquè també et passa a tu. Les cançons són molt variades i no és gens monotemàtic el disc. Carles: En aquest disc reflectim una mica el nostre estat d’ànim. A més, marca una mica la nostra trajectòria vital. Hi ha cançons més nostàlgiques que optimistes. Però, en general, com que aquests anys han estat tan bons, la major part del disc és optimista. Amb el primer treball vau guanyar molts premis. Amb aquests també ho espereu?
Àlex: Totes expliquen alguna cosa diferent. El Carles i jo som els principals compositors del disc. Si trio una seva, del Carles, em quedo amb “Deixa’m volar”.
“Molts temes animen a la gent a tirar endavant i a fer allò qie volen” Àlex: No ens ho posem com a fita. Si ens en donen no ens queixarem. Treballem perquè a la gent li agradi i no per guanyar premis. Si després ens en donen, benvinguts siguin. Però no ens obsessiona gaire aquest tema. Amb tot el que heu viscut fins ara, amb que us quedeu? Carles: Hem quedo amb el tema dels fans. Que la gent reconegui les teves cançons, les canti... A la Mercè, va haver molt de públic cantant a la vegada. Sense aquestes persones no hauríem pogut fer res. Àlex: Totalment d’acord.... Jo em quedo amb aquesta culminació de gira a Barcelona. Només el fet d’imaginar-nos de tocar allà ja ens posava la pell de gallina. Va ser una nit memorable. Quins feedbacks esteu rebent de moment a les xarxes socials? Carles: La nova gira
la comencem al gener. Pel Twitter, però, rebem comentaris també de gent nova. Vam fer un concert a Girona on vam presentar 4 cançons noves pocs dies després de presentar el disc. La gent ja les cantava. Però la nova gira encara haurà d’esperar uns dies. Hi haurà alguna sorpresa? Àlex: Ho estem tancant tot encara però sí que hi haurà moltes sorpreses. Com sonarà en directe el nou disc? Carles: La gent que ja ens ha vist en directe algun cop es trobarà
una continuació. En directe tot sona més natural i menys produït. El nostre directe es molt enèrgic i canyero. Això ho seguirem mantenint... Com és que espereu fins al gener a tornar als escenaris? Àlex: Per sort hem fet molts concerts aquest any. Així que hem decidit fer un petit descans, sobretot per la gent, i esperar a que tothom s’escolti bé el disc i se’l faci seu. I quan comencem els concerts tampoc haurà passat tan temps. És un marge de temps necessari per tornar amb més força.
Carles: Jo amb totes les de l’Àlex (riures). Va, em quedo amb “És el moment”. I també no puc deixar de banda “Mai t’oblidaré” que és molt personal. De fet, moltes cançons són autobiogràfiques... Àlex: Totes les cançons son vivències personals o molt properes a nosaltres. Pel que heu anat sentint quin serà el gran èxit del disc? Àlex: Hi ha moltes cançons que són brutals i que ens agraden. Carles: Jo estic content perquè totes han tingut una molt bona rebuda, inclús les que no ens esperàvem. De moment, el primer single està funcionant molt bé.
“El nostre directe es molt enèrgic i canyero i això ho seguirem mantenint”
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
Patch: “El Sona 9 et fa donar un salt de nivell” Coriolà: “En cap cas hi ha hagut una decepció per haver-nos quedat a les portes” Empty Cage: “Guanyar el Sona 9 és una gran empenta que no volem desaprofitar”
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
Patch: “Portar l’etiqueta del Sona 9 t’obre moltes portes” ◆ Patch van endur-se el premi èxit en l’última edició del Sona 9, l’equivalent al tercer lloc, valorat en 2.000€ per invertir en material musical
◆ El grup de rock, que fa poc ja va passar pel Totmusicat per explicar-nos la seva proposta, ens fa ara una valoració del concurs de maquetes Pau Planas
Tot i la tercera posició, esteu satisfets? Molt. En un principi poc ens ho esperàvem i fase a fase anàvem al•lucinant de passar. Us queda l’espina de no haver guanyat? No, nosaltres ja estem contents d’haver arri-
bat fins aquí. Va ser una final súper bona. A més els tres grups valen molt la pena. A més, poder tocar a la sala Apol•lo en la final, també devia ser molt especial, no? Sí, jo ho consideraria part del premi. Poder tocar en una sala així, tota plena de gent,
amb un ambientàs brutal... ens ho vam passar súper bé. De cares al futur, què significarà per Patch aquest Sona 9? Només anar passant fases ja et fa posar molt les piles. Ja som un grup que treballava molt, però això et fa donar un salt de nivell. A banda d’això,
hem d’aprofitar l’estela del concurs perquè això arriba a molts mitjans i s’ha d’aprofitar. A l’hora de trobar sales, portar l’etiqueta del Sona 9 t’obre moltes portes. Aquest any, dels tres finalistes, dos apostàveu pel rock en un moment que sembla que aquest estil va a la baixa...
Sí, aquest any s’ha apostat, des del festival, per dos grups amb una dinàmica diferent a la que predominava en anys anteriors. Sí que sempre hi havia algun grup, però la dinàmica dels guanyadors sempre era més pop. En canvi aquest any hi ha hagut una intensió més clara del jurat d’anar cap a una altra banda.
26-11 // 02-12
totENTREVISTES
Coriolà: “Molta gent veu el Sona 9 com el final, però, de fet, és el principi de tot” ◆ Coriolà es va fer amb el premi Joventut, segon premi del concurs, després d’un empat històric que va obligar a una segona ronda de votacions ◆ El grup ens explica al Totmusicat com van rebre aquest segon premi Pau Planas
Com valoreu aquest premi joventut? Doncs estem molt contents, orgullosos i satisfets d’haver arribat, primer a la final i tocar a un temple de la música com ho és l’Apol•lo, i després d’haver rebut aquest segon premi, que per nosaltres està ple de sentit. Va ser la final més ajustada de la història, amb un empat entre vosaltres i Empty Cage. Això us va deixar un regust amarg de no poder acabar proclamantvos guanyadors to i estar-hi molt a prop? En un primer mo-
ment, a mi em va fer il•lusió l’empat perquè és una mostra de la gran qualitat dels tres grups que van arribar a la final. També fa il•lusió veure que molta gent va apostar per nosaltres pel primer lloc.. En cap cas, però, el gust és amar o hi ha hagut una decepció per haver-nos quedat a les portes. A més, les recompenses pel segon premi també són d’allò més suculentes: podeu enregistrar un maxi-CD de 4 cançons en un estudi professional, una mini gira per Catalunya... Si fa 8 mesos m’haguessin ofert tot
això ja hi hagués firmat. Jo no esperava que al Sona 9 amb més participació poguéssim arribar a la final i quedar segons. Si ho penses fredament és un gran èxit i una gran fita. De fet, si algú observa la història del Sona 9 veurà que alguns dels grups que més ressó han aconseguit no han estat a dalt de tot del podi. Manel, per exemple, va quedar-se també amb el premi Joventut. És com la tradició del segon lloc. Des de la organització, fins i tot, ens feien broma. “Ara sou segons, heu de complir amb la tradició”, ens deien. El
fet, però, és que si mires els finalistes de totes les edicions -sense mirar si en primer, segon o tercer lloc-, hi han hagut grans grups, que han estat a dalt de tot de la indústria. Això del segon lloc, ens fa gràcia i a veure si es segueix complint la tradició! Vosaltres estàveu una mica sols entre dos finalistes que apostaven pel rock... Una de les coses que destaquen del Sona 9 és la diversitat d’estils. Sí que és cert que en les últimes edicions havien guanyat propostes més folk i més pop i en aquesta hi ha hagut un canvi d’aposta. A més, és una aposta que no
és el rock típic, és un estil que a casa nostra s’havia fet més aviat poc, per tant, penso que ha estat un encert. I ara quins són els reptes de futur de Coriolà? Ara queda tot per fer. Molta gent veu el Sona 9 com el final, però, de fet, és el principi de tot. Ara ho estem assumint tot i estem fonamentant l’estratègia per l’any vinent: com fem el maxi-CD, quins concerts podem trobar... És evident, però, que Coriolà tindrà nous materials i noves cançons en els propers mesos i, per descomptat, rodarem per molts escenaris.
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
Empty Cage: “La nostra idea abans de la final era fer el millor concert que ens sortís” ◆ Empty Cage es van emportar el primer premi del Sona 9 amb una inusual oferta rockera i tindran l’oportunitat, entre altres, d’enregistrar un CD complet
◆ Al Totmusicat ens fan una valoració d’aquest important guardó i ens expliquen els plans de futur del grup un cop acabat aquest Sona 9 2012 Pau Planas
Ha estat molt especial guanyar el Sona 9? Sí, és una gran oportunitat per nosaltres. És una gran empenta que no volem desaprofitar. Va ser, a més, una final molt ajustada... Sí. Tant Coriolà com Patch són dos grups increïbles. Vosaltres us esperàveu ser els guanyadors?
La nostra idea era anar a la final i fer el millor concert que ens sortís. Està clar que el primer és una gran oportunitat, però no hi pensàvem gaire, arribar a la final ja és el premi. Què en penseu d’aquesta nova aposta del jurat pel rock? No crec, tampoc, que sigui una clara voluntat de canviar d’estil. No m’atreviria a parlar d’una intenció de canviar el panorama musical.
Ara us toca pensar amb el disc, heu començat a parlar-ne, ja? Encara ens queda una mica lluny. Aquests dies estem paint el premi. Sí que podem dir que la intenció és treure el nou disc l’any vinent però de moment volem preparar-nos, perquè ens ve molta feina. Ja pensarem amb qui el fem, on el gravem... però, abans d’això, encara hi ha molta feina.
Fer el disc, suposarà un canvi a l’hora de fer les cançons? Tenim clar que seguirem fent el que ens agrada. És important per un grup conservar sempre la seva essència. Si et perds, acabes fent el que no t’agrada. El grup està obert a noves idees, però sempre recordant quins són els orígens. L’any vinent, aquest guardó us permetrà passar per cites
importants com l’Acústica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic... És importat tenir la opció d’oferir una gira d’aquestes característiques? Sí, és tot un gust poder tocar en festivals d’aquestes condicions. Són llocs on t’hi sents molt bé i hi ha públic assegurat.
26-11 // 02-12
totENTREVISTES
Nyandú: “Deixar enrere el Sona 9 és el nostre punt de partida” ◆ Els últims guanyadors del Sona 9 acaben de presentar el seu disc de debut, L’origen de les absències Pau Planas
Amb L’origen de les absències dieu que utilitzeu la immediatesa de les melodies per arribar al fons de cadascú. Què voleu dir amb això? A partir de la senzillesa, buscar la complexitat i amb bones melodies explicar coses que tinguin un missatge coherent i que remogui alguna cosa. En les cançons utilitzeu molt reflexions personals i intenteu endinsar-vos en qüestions de la vida que podrien afectar a tothom... Sí, encara que les
cançons siguin estilísticament pop, hem intentat trencar una mica els clixés de parlar sempre de les mateixes temàtiques i endinsar-nos en temes més compromesos a nivell social o a temes que ens afecten diàriament a nosaltres. Alguns els hem camuflat amb històries, però totes les cançons tenen moltes lectures possibles i cadascú se les pot fer seves. I és que en algunes cançons, potser molt subtilment, però feu una crítica important... No és mai de forma molt directe ni explicita, però a la música, al cap i a la fi, s’hi veu
reflectit el que estem vivint. Així doncs, els temes que cantem sempre són sobre coses que ens afecten i que tenim ganes d’expressar. Aquestes coses, molt sovint, són coses amb què no hi estem d’acord . Què voleu dir amb el títol L’origen de les absències? Ja ens agradava per la sonoritat que tenia, però va sortir, sobretot, per explicar el moment en què es troba el grup. És el nostre primer disc, per tant és un origen, i les absències es refereix a aquesta incertesa de cap on anirà el grup i de què ens trobarem, aquest futur que està per venir
i que desconeixem. El fet de ser el primer disc us ha posat pressió? No. Sí que és cert que volíem que quedés el màxim rodó possible, però ens hem deixat anar molt i hem volgut fer les cançons tal i com ens venia de gust. Noteu que, tot i que és el vostre primer disc, ja teniu molta part de recorregut fet després del Sona 9? El disc seria la culminació del Sona 9. Està clar que el concurs et dona molta promoció i el disc és la cirereta del pastís. Tot i això no parlem de tancar
una etapa. Ara comença tot, ara ha de ser l’inici d’una gran carrera. És el final del Sona 9 i l’inici del grup. Sense el Sona 9 serieu ara on sou? No es pot dir mai. El que tenim clar és que sense el Sona 9 això no hagués anat tant ràpid. Jo penso que Nyandú, tard o d’hora, hagués tret un disc perquè creiem que és el projecte mes sincer que hem tingut fins ara i té futur dins o fora del Sona 9. Amb això volem dir també que, ara, deixar enrere el Sona 9 és el nostre punt de partida.
totENTREVISTES
26-11 // 02-12
Miquel Allué: “A Catalunya el públic és més analític i està més pendent dels errors que de gaudir de la música” David Bueno
Portes molts anys a la música... Com has anat evolucionant musicalment per acabar fent folk després de passar per tants estils com indie o rock? Toco la guitarra, per tant, sempre he anat lligat al rotllo cantautor. L’evolució ha estat natural pel pas dels anys. Quines són les teves influències? Situacions de la vida: penes, alegries... Tot va encadenat i m’ajuda a fer lletres. I les musicals? No acabaríem mai l’entrevista... Hi ha
molts grups. Amb Blink vaig aprendre a tocar la guitarra, Elliot Smith és una gran influència per mi... I ja veus que no tenen res a veure, un és pop-rock i l’altre és folk...
Sí, la major part dels grups són rock, metal, ska... Hi ha pocs grups que apostin per una música diferent i més atrevida.
Has cantat en molts idiomes: castellà, anglès... Ara et passes al català en aquest projecte més íntim. Per què?
La gent diu que a Catalunya el públic és més analític i que està més pendent dels errors que de gaudir de la música. Jo el primer... A més, a Lleida la gent no va a concerts.
Bàsicament perquè és la llengua que més parlo. Com a català que sóc, nascut aquí, és un homenatge que volia fer a la llengua. A més, va millor per composar, les rimes surten més naturals. Com a lleidetà, creus que hi ha poca música en català a Lleida?
El públic de Lleida és diferent?
Les teves cançons no porten títol, només les numeres. Per què? Hem costa molt posar títol. Si estava una hora fent la cançó, almenys necessitava dos més per posar el
títol. A més, sempre hem sortien títols típics així que vaig decidir posar només números. És una cosa original... Sí, això també és veritat. Tot i que a vegades em perdo amb els números. Tens previsió de fer un disc? Sempre havia pensat que sí però ja no es viu del disc. Penjaré les cançons a Internet i amb això crec que ja és suficient. Si em sortís la possibilitat de gravar disc ja m’ho plantejaria però, de moment, no ho tinc previst. Com composes i treballes les cançons?
Per mi sempre és més important la guitarra. La veu és secundari. Si per mi fos, faria només concerts amb guitarra. Poso veu perquè hi ha una part amb mi que diu que ho faci. La música instrumental pot aportar més? Pels que som músics penso que sí. La melodia és molt important. Des d’un punt de vista comercial, però, sí que ha d’haver lletra. Les cançons reflecteixen experiències personals? Sí però les adorno una mica, en un sentit més metafòric.
totOPINIÓ
26-11 // 02-12
El disc de la setmana:
ÉS EL MOMENT (Amelie) letes aquest nou treball. Si una cosa han aconseguit els Amelie amb només un àlbum és posar-se el públic a la butxaca i fer-se forts juntament amb ells. El single del àlbum, ‘Fes-ho realitat’ és tota una oda a buscar els somnis, de no deixar-los a escapar, una mica l’historia del grup. Un gran tema que de ben segur sentirem molt i molt en els propers mesos, un tema 100% Amelie que fa encoratjar-te i t’anima a lluitar pel que de veritat estimes.
Oriol Mora
3, 2, 1, ja comença el compte enrere… D’aquesta forma comencen els Amelie la seva segona aventura, que va iniciarse el passat dia 23 d’Octubre amb el seu segon àlbum És el moment. És el moment de reivindicarse, de consolidar-se en el panorama musical català, en definitiva, és el moment d’Amelie!
Tornen amb la mateixa força amb la que van començar amb el seu primer treball Somiant desperts i que els va fer triomfar amb temes com ‘Dia i nit’ o ‘Per tu’. Segueixen transmeten aquest aire de menjar-se el món, de ser feliç passi el que passi, de viure la vida i gaudint de cada segon com si fos l’últim. Amelie, com ja havien dit en l’últim tema del seu Somiant desperts, s’han
fet grans, ja no són nens, trobem un canvi bestial en l’aspecte visual (passen de colors vistosos a uns tons molt més crus) com amb la sonoritat, molt més madures, més elaborades, però sense deixar de banda la seva essència, l’essència Amelie tan característica que els ha funcionat tan bé. Molta expectació havien despertat aquests 5 joves després de guanyar el premi ‘Disc Català
de l’Any’ per Radio4 o ‘Grup revelació’ i ‘Millor web’ per la revista Enderrock, i molts es preguntaven si serien capaços de seguir amb l’èxit. Després de escoltar el disc d’anada i de tornada podem dir que els seus seguidors es quedaran del tot satisfets. El grup s’ha convertit amb tot un fenomen de masses i tenen tota una legió de seguidors que estaven esperant amb cande-
Un altre tema que també voldríem destacar és la cançó més íntima tant del disc com de la seva trajectòria, es tracta del seu tema ‘Mai t’oblidaré’, on al escoltar-la se’t posa la pell de gallina i un seguit de calfreds recorren la teva esquena. Et fa sentir moltíssim i no et deixa indiferent. Amelie s’han consolidat a l’escena musical catalana i tenen molts anys i ganes per seguir creixent i creixent. Nosaltres estem segurs que si segueixen així tenim Amelie per anys i panys, i amb qualitat com fins ara.