1a Edició
19 de novembre - 25 de novembre
Totmusicat.cat
Gossos: “L’aturada ens ha servit per deixar airejar el local” → Oriol Farré ens explica tots els detalls del retorn del grup als escenaris i ens avança novetats del nou disc i la gira (PÀG. 4 i 5)
Xiu Xiu Plàstic (PÀG. 7 i 8)
Patch (PÀG .9)
Verd i Blau (PÀG. 10)
Desconeguts (PÀG. 11 i 12)
Entrevista a Mine! (PÀG. 6 i 7)
Roger Mas guanya el premi Miquel Martí i Pol
El disc de la setmana: El turista (Blaumut)
Rep la revista per correu Subsriu-t’hi gratis enviant un correu a
revista@totmusicat.cat
16 de novembre a 25 de novembre
NOTÍCIES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Roger Mas guanya el V Premi Miquel Martí i Pol ◆ El Premi, impulsat per Lluís Llach, reconeix un any més la millor adaptació musicada d’un poema en catelà ◆ “Si el mar tingués baranes”, de Roger Mas, s’emporta el primer premi, mentres que “Pico l’ullet”, de Sanjosex s’emporta el segon
Sanjosex i Roger Mas acompanyant Lluís Llach, l’impulsor del Guardó. Foto: Pau Planas Pau Planas
Una adaptació de Maria Mercè Marçal ha rebut el premi Miquel Martí i Pol, valorat en 5.000 euros. Es tracta de “Si el mar tingués baranes”,un tema que Roger Mas ha inclós a l’album El dolor de la bellesa, enregistrat amb la Cobla Sant Jorda. “Pico l’ullet”, poema de Miquel Martí Pol musicat per Sanjosex ha rebut el segon premi, imposant-se als altres 4 finalistes, “La dona
que mirava la tele” de The Mamzelles, “Tirallonga de monosílabs” de Rosa Pou, “Absència” de Jaume Compte i Sílvia Pérez Cruz i “Tot i que em creia fort i ferm com una roca” de Carles Dénia. Fins a 300 cançons “d’una diversitat absoluta tant d’estils com d’autors” -segons ha exposat Lluís Gendrau, director d’Enderrock i membre del jurat- van arribar en un primer mo-
ment. La selecció s’ha acabat reduint als 6 finalistes, que segons Lluís Llach, impulsor del guardó i membre del jurat, “haurien pogut estar 12 o 13″ a causa de l’alt nivell d’aquest any. És per això que Roger Mas, en recollir el guardó, ha volgut celebrar haver nascut en un país “on la gent s’estima tant la llengua que tenim tot aquest llistat de cançons i poemes”. L’acte també ha servit per presentar el
2
llibre on s’hi inclouen divuit dels poemes més destacats de l’edició anterior. Escrit per Helena Morén Alegret i Joaquim Vilarnau, és una eina pedagògica i es distribuirà als instituts de secundària de Catalunya i les Balears. i inclou comentaris i ressenyes de poemes musicats com “Divisa” -musicat per Brams-, “Ferida” -per Miquel Gil- o “Decapitació I” -per El Petit de Cal Eril- .
Valoració dels finalistes segons el jurat: Lluís Llach sobre “Tot i que em creia fort i ferm com una roca”, de Carles Dènia: “És una forma innovadora de musicar poesia, és una aportació que no havia escoltat mai abans”. Laura Almerich sobre “Si el mar tingués baranes”, de Roger Mas: “Cal molta sensibilitat per trobar la música que acompanya un poema i Roger Mas l’ha trobat”. Jaume Roca sobre “Absència”, de Jaume Compte i Sílvia Pérez Cruz: “El text és preciós i l’adaptació al·lucinant, es com si es tractés de música a cau d’orella”. Lluís Gendrau sobre “Pico l’ullet”, de Carles Sanjosex: “Té ironia i una musica que fa que el tema camini”. Marcel Gorgori sobre “La dona que mirava la tele”, de The Mamzelles: “És un tema que ha portat moltes discussions al jurat. És una cançó fresca i divertida amb un toc naïf ”. Ramon Muntaner sobre “Tirallonga de monosíl·labs” de Rosa Pou: “Musicar un poema sempre és difícil, però musicarne un només de monosíl·labs encara té més mèrit”.
16 de novembre a 25 de novembre
NOTÍCIES
La Brigada publica el seu tercer treball ◆ El dísc, que porta per títol Incerta Glòria, es converteix en el disc méspop de la banda
Totmusicat.cat // 1a Edició
Orxata presenta un nou tema del seu tercer treball
Orxata Sound System. Foto: mixside.com
La Brigada estrenen nou disc. Foto: seriebcn.net
Jose Luis Cano
El grup pop de Vilanova, La Brigada, ha posat aquesta setmana a la venda el seu tercer disc, Incerta Glòria. Dos anys desprès del seu segon CD, Les Paraules Justes (2010), el grup torna amb més força que mai. El disc està gravat als estudis GDM, a la seva pròpia casa (Vilanova i la Geltrú).
L’àlbum es composa d’onze cançons que el propi cantant, Pere Agramunt, qualifica de tenir el toc més pop de tots els seus àlbums. La major part de les lletres són melancòliques, i parlen de l’estat del benestar o d’una generació musical perduda, entre altres. Incerta Glòria comença amb una potent cançó amb pinzellades roqueres, “Els Amants”, però
el disc va avançant mitjançant els ritmes alegres i melòdics de “El Port d’Hamburg” o “Nit d’Estrena”. Destaquen també les tres peces de l’àlbum que es composen únicament de la melodia del piano (“Incerta Glòria #1”, “Incerta Glòria 2” i “Incerta Glòria #3”). El pròxim 5 de desembre el grup presentarà els nous temes a Vilanòva i la Geltrú.
La Iaia tanca gira
Els vigatans La Iaia tancan gira. Foto: budweiserlive.es
Pau Planas. Després posarà fi a la gira de de més d’un any vol- Les ratlles del banyatant pel país, La Iaia dor el pròxim dissab-
te al Teatre Atlàntida de Vic (19.00 hores). Així doncs, els guanyadors del Sona 9 2010 tancaran a casa uns mesos de molta activitat. Abans d’aquest concert, però, el grup encara farà un viatge a Cadis per presentar el disc a la sala Supersònic.
3
P. Planas. Els valencians Orxata Sound Sistema segueixen avançant detalls del seu proper disc, 3.0. El treball, que van gravar a Islàndia, es publicarà el pròxim 12 de desembre i de
moment ja n’han avançat dos temes. El primer -”Vaga mundial indefinida”- sortia a la llum l’endemà de la vaga general i aquesta setmana ens han presentat el segon, “Ho volem tot”.
“Els vespres verds”, nou videoclip de Mishima
Mishima en un concert a l’Hospitalet. Foto: .lavanguardia.com
P. Planas. La col•laboració entre la banda barcelonina i el col•lectiu Nueveojos ha permès el nou videoclip de Mishima. Sobre els dibuixos d’Andres Hispano, el grup presenta la cançó “Els vespres verds”, tercer
single de L’amor feliç, el seu darrer treball. El clip va ser presentat a la 16a Mostra Internacional de Cinema de Catalunya i està nominat a millor vídeo a la 8a edició del prestigiós festival parisenc Protoclip.
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Gossos: “Portem un any parats i la gent ens espera” ◆ Després de més d’un any lluny dels escenaris, Gossos han anunciat el retorn pel mes de maig ◆ Els manresans han anunciat també un nou treball discogràfic que presentaran al Coliseum de Barcelona dins el festival Mil·leni
Gossos tornaran als escenaris al mes de maig. Foto: enderrock.cat
Pau Planas
Teniu ganes de tornar a pujar als escenaris? Oriol Farré: Sí, i jo especialment. Durant aquest any de parada els altres han anat pujant als escenaris. En Natxo i en Carles estan en un homenatge a Bob Marley, en Juanjo està amb Menaix a Truà, en Santi està amb Asstrio... i jo
m’he limitat a temes de programació musical, per tant, en tinc unes ganes bestials.
Ara mateix en quin moment esteu de la preparació del nou disc?
Es farà llarga encara l’espera fins al maig?
Just abans d’entrar a l’estudi. Durant les últimes setmanes, gràcies a les noves tecnologies, hem pogut treballar des de casa i via telemàtica ens hem anat passant el que teníem. Ara, a partir d’això, hem de fer una selecció de les cançons i a partir d’aquí decidir quin repertori posem.
Sí, però encara que sembli que falta molt, nosaltres ja ho veiem com demà passat. Tenim molta feina per preparar el nou disc i el nou directe i el temps se’ns tira a sobre.
4
▶ “Encara
que sembli que falta molt, nosaltres ja veiem el maig com demà passat” És fàcil aquesta nova manera de treballar via telemàtica? Serveix per optimitzar el temps. Ens trobem, cada mes,
durant 4 o 5 dies, ens tanquem en una casa i comencem a assajar i després ho treballem cada un pel nostre compte. Ara ja no som uns nens que ens en podem anar de colònies durant tres mesos per preparar un disc, ara tots tenim la nostra vida i cada vegada és mes complicat trobar temps, per tant, hem d’optimitzar molt el que tenim. CONTINUA A LA PÀG. SEGÜENT→
16 de novembre a 25 de novembre VE DE LA PÀG ANTERIOR
Per fer aquesta selecció de temes, teniu moltes cançons preparades ara mateix?
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
“Petits canvis segur que hi seran, però encara no sabem quins”
Mai són moltes. A vegades tens 12 cançons i ja en són prou i de vegades en tens 25 i encara te’n falten. Ara mateix estem treballant entre 15 i 20 temes i creiem que encara ens en falten, perquè és un disc d’una responsabilitat molt gran. Portem un any parats i la gent ens espera, per tant hem de ser conscients del moment on som i de què volem fer.
▶ “La pressió sempre hi ha sigut, però el que tenim molt clar és que ens ha d’agradar a nosaltres”
És molt gran aquesta pressió? La pressió sempre hi ha sigut, però el que tenim molt clar és que ens ha d’agradar a nosaltres. Si això passa, segur que també agrada molt a la gent. Al llarg de la nostra carrera tots els discos són molt diferents, sempre fem passos molt importants, sobretot fins al disc 8, quan comença la etapa elèctrica i consolidem el nostre so. Això fa que, a cada disc, la gent et demana que sigui com un de concret que els havia agradat.
Gossos ja estan preparant el nou treball. Foto: http://indicat.blogspot.com.es
Com l’esteu encarant aquest disc? Voleu seguir en la línia aquesta que heu marcat durant els últims anys? Sempre explorem nous sons. A Dia 1, per exemple, va aparèixer el so del piano, que mai hi havíem treballat. Ara mateix, però, nosaltres només estem treballant les cançons en si, és a dir, uns acords, una melodia i una lletra. Fins que no tinguem això clar no decidirem si les fem de color verd, de color marró o de color rosa. Així com en l’anterior disc teníem molt clar que havia de ser un dia 1 i tots vam treballar temàtiques al voltant d’això, en aquest hem deixat la llibertat de què cadascú vagi per on vulgui i després el factor Gossos ja acabarà d’ajustar els temes.
Perquè Quin és ara el planning? El disc ha de sortir el maig, quan el presentem. Així doncs, al febrer començarem a gravar.
▶ “No serà ni una gira de teatres, ni de sales de concerts, ni de pavellons... serà oberta a tot”
Haver estat un any aturats, afectarà en aquest disc? No ho sabria dir encara. Petits canvis segur que hi seran, però encara no sabem quins. I la gira com la teniu prevista? No serà ni una gira de teatres, ni de sales
5
de concerts, ni de pavellons... serà oberta a tot. El que tenim clar és que les sales de concerts tanquen a l’estiu, per tant, un cop passats els concerts de presentació, la gira serà força a l’aire lliure. Ara, potser sí que els primers seran a teatres! Ara mateix només sé que el primer concert serà el 10 de maig al Coliseum de Barcelona, que és un dels llocs emblemàtics, però no sé quan serà el segon, que pot ser l’endemà.
hi ha ganes de Gossos.
Després d’aquesta aturada noteu que la gent té ganes de Gossos?
L’aturada era necessària per mantenir l’embranzida de cara al futur?
Jo crec que sí. Nosaltres vam estar 18 amb el cartell de “disponible”, la gent mai s’havia trobat un any i mig sense concerts. Ara, el feedback que estem rebent és que
L’aturada no s’ha plantejat mai per qüestions comercials. Es va plantejar per una qüestió interna, necessitàvem parar. Hem pogut deixar airejar el local.
A l’hora de trobar concerts, també és més fàcil? Estem en una crisi i en som molt conscients. Ara la austeritat és molt important en tots els sectors. A més, precisament per això, penso que hem de fer un esforç perquè la gent no hagi de pagar unes quantitats desorbitades per anar als concerts, i gossos en som molt conscients.
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Mine!: “A La fi del món teniem la idea de fer un trencament amb el que ja havíem fet” ◆ Després de guanyar el Sona 9 2009 i estrenar-se amb Un brindis pel nen androide, Mine! han estrenat aquest 2012 La fi del món, el seu segon treball -tercer si comptem l’EP Les maresmes maleïdes publicat l’any passat◆ Amb aquest disc, el grup trenca amb l’estil a què estaven més habituats públic seguirà reconeixent de seguida que senti el disc que això és Mine!? Això és una cosa que nosaltres no podem controlar. És una cosa que potser valora més l’altra gent que nosaltres mateixos. Si sona Mine! és bo, no? Vol dir que som nosaltres i que devem tenir una mena d’estil o segell propi que nosaltres no podem controlar.
▶ La fi del Mine! a la Sala Tourmix de Girona. Foto: orellaactiva.org
Pau Planas
El tòpic diu que el segon disc d’un grup –en aquest cas segurament seria el segon i mig, perquè vau editar l’EP- és més madur. És el cas de Mine!? Nosaltres mai diríem que és més madur. Sense cap dubte, madur no és un adjectiu que posaríem a res que tingués relació amb Mine! Simplement és una evolució
natural, és el que ens venia de gust fer i sí que hem intentat fer alguna cosa diferent a l’anterior. Més que més madur, és que està més madurat, perquè hi hem dedicat molt més temps a preparar-lo. Potser en el primer disc, totes les cançons mantenien una línia més constant i, en canvi, en aquest heu buscat que les cançons sonin més diferents una que l’altra. Ho veieu així?
Bé, va ser un procés molt llarg i teníem idea de fer un trencament amb el que ja havíem fet. Llavors, més que les cançons entre sí, el que hi veiem és una diferència amb l’anterior disc. Ara bé, potser sí que al final ha quedat un treball en què cada cançó té una identitat pròpia i és quan s’hi veuen diferències, però no és que ens ho plantegéssim a priori. Tot i aquest trencament, creieu que el
6
món és una evolució natural, és el que ens venia de gust fer ▶ Les temàtiques tenen molt a veure amb els moments de crisi i malestar general que estem vivint.
I de què parlen les cançons? Les temàtiques tenen molt a veure amb els moments de crisi i malestar general que estem vivint. Potser a la primera escolta el públic no ho identifica, però les cançons tenen sovint un punt crític. Hi esteu d’acord? Quan vols fer temes sense emmirallar-te en ningú i que siguin teus, et surt parlar del que et passa en aquell moment. Així doncs, més que cançons crítiques podríem dir que el nostre moment vital és crític en si mateix. Ja no som nens, tampoc som adults, som joves, però també hem pillat una mica…és un punt una mica complicat. Més que una crítica social o política, que potser no ens atreviríem a fer, és un moment crític per nosaltres, ho tenim fotut i en aquest sentit van les lletres. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT →
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat / 1a Edició
Tens un grup i vols aparèixer a l’enrenou? Envia’ns un mail a enrenou@totmusicat.cat
Xiu Xiu Plàstic: “Els concerts són molt més esbojarrats que les cançons que vam enregistrar”
◆ Els semifinalistes del Sona 9 ens presenten estil que es mou a cavall d’una música que recorda la movida madrilenya dels anys vuitanta David Bueno
En quin moment decidiu ajuntar-vos per fer aquest projecte galàctic?
“Del PreMine! ens hem quedat amb aquelles coses en què de seguida vam sentir el feeling” VE DE LA PÀG. ANTERIOR
Aquest disc arriba després del PreMine!, on la gent va expressar les seves opinions sobre les vostres cançons… La idea era que el públic fes una producció col·lectiva. Volíem mostrar les nostres inseguretats i mostrarnos vulnerables davant la gent que volgués escoltar i opinar.
Heu seguit molt les opinions de la gent a l’hora de fer el disc?
de seguida vam sentir el feeling.
cançons. Al final, però, no han entrat al disc. Com és?
Sí, hem agafat moltes coses del que deia la gent, però també n’hi ha que ens les hem passat pel forro. Quan tens tantes opinions, costa una mica fer-se una idea i si escoltessis a tothom podries acabar boig. Així doncs, ens hem quedat amb aquelles coses en què
mostrar les nostres inseguretats i mostrar-nos vulnerables
La veritat és que en Pere Jou, el nostre productor, volia que n’entrés una, però a nosaltres ens generava molta inseguretat, sobretot la lletra, que no tenia cap contingut. Tot i això, no descartem, tocar-la en un futur.
▶ Volíem
En ne, tot ma
aquest PreMiel públic fins i va crear, de foresporàdica, unes
7
Quim: Xiu Xiu plàstic nace cuando muere otro grupo que teníamos antes. Albert y yo empezamos a hacer canciones pensando en otro concepto musical, diferente al que teníamos antes, que era rock. Queríamos hacer algo más electrónico. Y tuvimos la inspiración de buscar una chica rompedora… Albert: I no la vam trobar… Carla: Al principi em van trucar per buscar un altre noia perquè treballo en una agència de models i actors. Però jo em vaig oferir i després d’un càsting em van triar a mi. CONTINUA A LA PÀG SEGÜENT →
16 de novembre a 25 de novembre
VE DE LA PAG ANTERIOR
Albert: Ella té un alter ego… Carla: Quan canto sóc la Mariona que està pitjor que jo. Es posa ulleres quan no li calen… Però ha estat tot molt impressionant. Em van fer el càsting, vaig anar uns dies a l’estranger i quan vaig tornar resulta que érem finalistes del Sona9.
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
“Estem encara en un procés de construir el que som”
De fet, vosaltres vau començar aquest mateix any i si una cosa us defineix és un característic toc de la movida madrilenya dels anys vuitanta. Com us atreviu al 2012 a fer això? Albert: Per què totes les modes són cícliques. Crèiem que tornava això… (rialles) Quim: En realidad, nos gusta la música electrónica y la idea no era tirar por allí. Pero una cosa llevó a la otra y al final terminamos así… Buscamos una electrónica más actual pero tenemos influencias de los ochenta. Yo creo que aún estamos por definir. Per què Xiu Xiu Plàstic? Carla: Al Quim li agrada la paraula xiuxiuejar. Llavors del xiu xiu, com un referent de casa nostra. Va sorgir aquest joc amb plàstic que és aquesta imatge de vuitanta, de joguina, d’artificial… Estem encara en un procés de construir el que
som. Ara mateix, el que vam gravar amb el que sona en directe és molt diferent. En els concerts tot és més boig. Teniu tots l’alter ego? Albert. Sí, el tenim tots. Ens vam voler posar uns cognoms més divertits… Quim: Todos los nombres tienen un porqué. Yo Quim Brown y és Albert Màx…. Vau passar les semifinals del Sona9 en què es van presentar més de 200 grups. Com va ser l’aventura?
Albert: És un dels concursos més importants que hi ha a Catalunya. Vam estar molt contents que ens triessin com un dels nou semifinalistes. Quan hi han tants grups, no t’esperes a ser escollit però un cop arribes tan lluny, et sap greu no passar la ronda. A més, hem tocat a la Mercè i és un concurs que no s’ha de pagar per participar…
▶ “El tipus
de música que fem no es donava en l’oferta de Catalunya” 8
Per què decidiu que ha de ser en català la vostra proposta? Carla: Ni per una cosa ni per l’altre. Els tres som de Premià i parlem català. Bé, el Quim… (riures). Jo no tinc cap problema amb el castellà però ens donava la sensació que aquest tipus de música no es donava en l’oferta dins de Catalunya. Vam veure que per nosaltres era un punt a favor per aproparnos al públic d’aquí. No era una qüestió d’ideologia. Simplement, perquè vam veure que això feia falta a Catalunya.
Albert: També volem ballar en català. Quim: La música catalana está en evolución y se están sumando nuevos estilos que diez años atrás no había. Este que nosotros hacemos, antes no estaba. La vostra carta de presentació és Supernova… Com apareix? Albert: Neix de tenir unes bases bastant especials i ser bastants freaks. Si ajuntes tot això surt una lletra sense gaire sentit però és el que hi ha. En realitat, és molt pornogràfica.
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Patch: “Ja la idea principal era que Patch anés acompanyat d’una estètica” ◆ Tot donant voltes a un “parche”, el grup ens porta del folk al rock d’una forma molt personal
que és Patch. Crec que és un objectiu molt difícil, però és això al que aspirem. Parlant de personalitat d’un grup, el que li dona personalitat a Patch, entre d’altres coses, és la veu de l’Edu, una veu molt càlida i de vegades “desgarrada”. Has educat aquesta veu des de petit o simplement tens aquest do?
Roger Aran
Com va començar l’aventura de Patch? Gerard: Nosaltres ens vam ajuntar amb l’Edu, el cantant, amb qui feia molt de temps que teníem una afinitat musical brutal, i vam començar a fer cançons junts. La idea va començar una mica pel “parche”. Vam dir: “doncs ja esta, la imatge serà un parche”. A partir d’aquí vam començar a rodejar-nos d’amics, per crear un bon rotllo a la banda, i gent de confiança. Acabeu de dir que Patch venia d’aquesta anècdota, pot ser que tingui un altre significat més profund o nomes és això?
Gerard: No, és simplement això. Però al voltant d’aquest símbol va començar a sorgir una idea estètica. Ara volem llençar un còmic que sortirà d’aquí poc, que serà per capítols i tindrà la historia i una estètica de Western. Per què el “parche” no és de pirata, que tothom ens ho diu, sinó que és la típica imatge de Jhon Wayne de Western. Llavors el còmic serà una mica així amb aquesta estètica. Aquest còmic en què concisteix? Gerard: La idea principal de Patch era que anés acompanyat d’una estètica. Crec que avui dia de grups bons n’hi ha molts, per tant, el punt diferencial pot ser fer
alguna cosa que cridi l’atenció. I aquesta és la idea del còmic. A part d’això ens ho estem passant molt bé fent-ho.
▶ De grups bons n’hi ha molts, per tant, el punt diferencial pot ser fer alguna cosa que cridi l’atenció. ▶ No ens agrada fer un estil concret. Volem que les cançons que sonin a Patch. 9
Heu escollit cantar en català per què és la vostra llengua materna o hi ha alguna ideologia política o social darrera d’aquesta elecció? Edu: És com ens comuniquem entre nosaltres. En altres bandes hem tocat en altres idiomes, però ens va sortir natural cantar en català. Quines són les influències de Patch? Gerard: Bàsicament de grups americans. No ens agrada fer un estil molt concret, volem que les nostres cançons que sonin a Patch. Pots fer un tema més fort, després un tranquil i també tenim temes molt punky, però volem que es reconegui
Edu: De fet jo mai me vist com un cantant, no és una qüestió que hagi cuidat. Tinc nocions de respiració per què he fet teatre durant molts anys però res més. Sí que he vist, però que en catalr les meves cançons hem surt d’una manera molt personal. Són lletres que són teves i que ningú més les pot sentir com tu. Quina creieu que és la cançó més identificativa de Patch? Gerard: Ara per ara clarament “No hi haurà mai fi per aquesta història”, que és la que la gent se l’ha fet més seva. Edu: Ens agraden els reptes i aquesta cançó és una mica una promesa de futur. Posem una il·limitat a una cosa que evidentment tindrà final.
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Verd i Blau: “L’artista té un compromis amb la societat i ho aconsegueix tot a base de treball” ◆ Amb només un disc publicat, Verd i Blau ens presenten l’elegant món de pop i jazz expressar, per què useu el verd i el blau per posar nom al vostre grup?
Verd i Blau. Foto: http://vicmoliner.com
Roger Aran
Quan vau decidir crear el grup Verd i Blau? Víctor Moliner: L’origen és el meu projecte de final de carrera de l’ESMUC. Vaig decidir fer un projecte final basat en una música concreta que es va acabar materialitzant amb Verd i Blau. La idea era barreja la música i les paraules en igualtat de condicions, que és la filosofia que hi ha darrera del grup. Actualment, al panorama musical del nostre Pais el jazz no es sent massa, com us decanteu per cantar aquesta fusió de jazz i pop?
Que jo personalment decidis fer aquesta música, barrejant el jazz, es perquè jo porto molts anys estudiant música, en contacte amb el jazz, i el vaig barrejar amb la música que he escoltat sempre, el pop, la música més d’autor, i el resultat és aquesta música. Quines influencies té Verd i Blau? És una pregunta molt difícil. D’entrada al disc hi ha quatre versions que volen ser un homenatge als meus referents en el moment que vaig fer aquesta música, i que ho continuen sent: Joni Mitchell -una cantautora canadenca de pop-folk-, John Mayer -un cantautor
pop americà molt conegut ara mateix-. Brad Mehldau -un pianista de jazz-, i la cuarta els Beatles, la influencia de tantes generacions de música. Hi podríem sumar gent que barreja el jazz i el pop, com Sting, Norah Jones o Jorge Drextler.
▶ La idea de Verd i Blau era barreja la música i les paraules en igualtat de condicions
Tu t’encarregues de fer les lletres i de “liderar” el grup, però hi ha altres membres com la Judit Neddermann, la cantant…
10
Sí, no tenim un funcionament com el d’un grup de pop normal de local d’assaig. Jo faig les lletres i la música amb la col·laboració de Sandra Prat, que no forma part del grup. Amb els músics compartim influències i molts altres projectes. I és evident que la intervenció individual de cada un és fonamental. Tots ells: Adrià Plana (guitarra); Xavi Torres (piano); Andreu Moreno (bateria); i Judit Neddermann (veu), aporten moltíssim de forma espontània i imposen el seu bagatge i les seves influències en aquesta música. Vosaltres decidiu emprar els colors per
Tenia clar que volia que el nom fos en català, perquè les cançons ho eren i que fossin dos coses unides per la conjunció “i”. I la Sandra em va proposar aquest nom que és com es veu la terra vista des de lluny. La idea de que som la natura, que som l’aigua, que treballen en simbiosi i és donen vida mútuament i seria el paral·lelisme entre la música i les paraules que explicava abans. Quina és la cançó que descriu millor a Verd i Blau? “Un fragil corall”, que és la cançó que dona nom al disc, és la cançó que explica per què faig música. És una cançó que explica que l’artista no es una persona que li venen les coses per inspiració i que no sap com arriba a crear art, sino que és una persona com cualsevol altra, que té un compromis amb la societat, i que ho aconsegueix tot a base de buscar i treballar.
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES
Totmusicat.cat // 1a Edició
Desconeguts: “Si algun dia el nom sona irònic significarà que anem pel bon camí” ◆ El grup, potent, enèrgic i ple d’intensitat es caracteritza per donar-ho tot en els concerts amb el seu rock pur i natural El fet de tenir gustos diferents cada membre del grup fa que us sigui difícil posar-vos d’acord en els assajos?
David Bueno
En quin moment decidiu unir-vos i formar el grup? Arnau: Tot va començar quan anàvem a l’institut. Ens vam ajuntar tres membres per fer una mica de música fins que un dia vam veure que podíem anar en serio i fer concerts. Des de llavors, el grup ha anat evolucionat i canviant de membres fins arribar el moment on estem ara, intentant fer-ho el millor possible. Per què feu rock en un moment en què sembla que està en decadència? Enric: No era premeditat. Va ser una mescla de les coses que
ens agradaven. Quan vam començar, amb 16 anys, ens agradava el punk melòdic. Sense deixar els orígens, hem anat evolucionant agafant una mica de tot. No hem decidit quin estil fem sinó que hem arribat a un punt on fem coses que sonen a nosaltres. A més, ens moderem entre nosaltres, cadascú aportant el seu toc a les cançons. Teniu moltes fluències?
in-
David: Una mescla de tota la música. Algunes influències són les del rock català, com Lax’n’Busto i Sopa de Cabra, però, en general, podem dir que tot el rock ens ha inspirat.
Arnau: El denominador comú és que cadascú té el seu estil. Enric: Els gustos de tots acaben desembocant al que és Desconeguts. Ens agrada tot tipus de música que soni bé. No dic que sigui bona música, perquè no ens agrada catalogar entre la bona música i la dolenta, però no discriminem res.
▶ “Ens agrada reinventar cançons conegudes perquè la gent s’ho passi bé” 11
Arnau: És bastant difícil però és una manera que els repertoris no siguin monòtons i les cançons no parlin del mateix. Volem que cadascuna tingui el seu tret diferencial i que el CD no sigui una suma de cançons iguals. Com decidiu quines cançons entren i quines no? Enric: A l’hora de plantejar el repertori pensem en les cançons que el públic s’ho pot passar bé i també en aquelles que a nosaltres ens agradi tocar. Però les influències personals no ho determinen tot. A nosaltres no ens agraden les havaneres però fem una versió rockera de “El meu avi”. Ens agrada reinventar cançons conegudes perquè la gent s’ho passi bé. Per què us poseu Desconeguts per donar-vos a conèixer? Arnau: Al principi ens deiem Unknow,
en anglès. Ens feia gràcia aquesta idea d’utilitzar la paraula “desconeguts” per aconseguir lo contrari. Si algun dia el nom sona irònic significarà que anem pel bon camí. A quin públic aneu dirigits? David: No tenim un públic definit. Enric: L’objectiu és agradar als joves però també fer coses que pugui valorar la gent més gran. Arnau: Quan fem una cançó només volem ensenyar el que ens agrada, no pensem en dirigir els nostres temes a un públic determinat. Teniu por de transformar-vos i formar part del moviment pop adolescent? Enric: Si ens convertim en un moviment de masses sense trair els nostres gustos i sense deixar de fer coses que ens agradin, serà una cosa brutal. El concert que vau fer amb Lax’n’Busto va ser especial no? CONTINUA A LA PÀG. SEGÜENT
16 de novembre a 25 de novembre
ENTREVISTES / OPINIÓ
Totmusicat.cat // 1a Edició
“Nosaltres simplement fem rock en català” diuen que aquest estil està mort. Ara tot es indie…
VE DE LA PÀG. ANTERIOR
Arnau: Com a experiència personal i també pel feedback que vam tenir amb el públic, va ser un concert impressionant. Va ser el millor concert que hem fet fins ara, pel tema del so, per l’ambient que
hi havia a les Cotxeres (on es va fer el concert) i pel fet que era al nostre barri, a Sants. A més, Lax’n’Busto ens va donar molts consells. Us veieu reflectits en Lax’n’Busto en un futur?
David: Veure’ns en un futur com ells seria molt gran. És on volem arribar. És un grup molt gran que mou a molta gent. Arnau: A més, és un dels grups que va impulsar el rock català, en aquella època. Ara
Enric: Abans tot era més reivindicatiu i potent. Tot va per etapes. Tot i així, nosaltres simplement fem rock en català; no és que vulguem recuperar l’estil dels grups d’aquell moviment que va marcar tant. Tot i que el rock sembla que s’està apagat nosaltres no volem fer els que feien ells. Per què en català? Arnau: Nosaltres tenim un passat. Abans cantàvem en anglès
i català. Va haver un punt d’inflexió fa dos anys quan gravàvem la maqueta. Vam veure que si volíem transmetre ho havíem de fer en la llengua que pensem i ens expressem. Quina cançó descriu més a Desconeguts? Arnau: Animal perquè té un toc diferencial i ens ho passem molt bé tocant-la. David: Molta gent també es decanta per Viure, que és una de les altres tres cançons que estan en la maqueta.
La música no té fronteres Glòria Noguer
L’anglès és la llengua més parlada al món occidental i, en conseqüència, la llengua amb que més es canta. Per tant, és habitual escoltar música en aquest idioma, encara que no l’entenguem. Però cada vegada resulta menys estrany escoltar música cantada en altres idiomes: ens sorprèn la Björk cantant en islandès o recentment l’èxit de músics brasilers cantant en portuguès cançons de moda estiuenca. I és que les noves tecnologies han representat un avenç molt important en el món de la música, ajudant-ne
a la difusió mundial d’aquesta a través d’Internet Les xarxes socials i les plataformes de música i vídeo on-line s’han convertit en grans aliades dels artistes musicals. I els artistes del nostre país, es clar, se n’han beneficiat. Com dèiem abans, no resulta gens estrany que grups internacionals que canten en anglès vinguin de gira al nostre país; però si que ens sorprèn que grups d’aquí marxin a tocar a l’estranger. Un bon exemple és La Pegatina, banda de rumba de Montcada i Reixach que ja fa anys que exporten el seu espectacle arreu
d’Europa i fins i tot més enllà: Canadà o Xina en són alguns exemples. Els segueixen de ben a prop la banda de moda d’aquest moment: Txarango. Després de mig any intens de gira tocant en gairebé tots els pobles de Catalunya, recentment han començat a exportar el seu espectacle a altres comunitats espanyoles, com ara Andalusia i Euskadi. El nexe d’unió d’ambdues bandes és també la seva idiosincràsia: una música molt ballable, que és fàcil que connecti amb un públic eminentment juvenil amb ganes de passar-ho bé sense
12
necessitat d’entendre el contingut de les seves lletres. És per això que cal buscar més exemples per confirmar aquest fenomen. A l’altra banda de la balança hi trobem un altre grup del moment: Els Amics de les Arts. En aquest cas, la seva gira, que també ha recorregut bona part del territori català en poc més de mig any, s’ha dut a terme principalment en teatres i auditoris; i la seva arma (tot i ser músics), és la paraula. Teixeixen les seves melodies amb lletres molt treballades, i farceixen el seu directe amb monòlegs
que arrenquen les rialles dels espectadors. Així doncs, és rellevant la importància que té la lírica en el directe d’aquest grup. Però com els altres dos exemples comentats, Els Amics properament se’n van a fer alguns concerts en territori de parla no-catalana, com ara Madrid i el País Basc. I aquesta és només una petita representació del gran nombre de propostes musicals made in Catalunya que s’està exportant arreu del món en els últims temps, demostrant una vegada més que la música no té fronteres.
16 de novembre a 25 de novembre
OPINIÓ
Totmusicat.cat // 1a Edició
El disc de la setmana: El turista (Blaumut) del cap i somrius! Podríem estar dies i dies parlant de les seves primeres 12 cançons, i de tot el que ens han aportat, però segurament no arribaríem a dir tot el que es mereixen.
Oriol Mora
El torn d’aquest setmana és per Blaumut, que s’estrenen en el món de la música amb el seu disc El turista. Sembla mentida com un grup en tan sols 12 temes pot arribar a fer-te sentir tant! Ja de bon començament t’hipnotitza la seva barreja d’instruments de grups tradicionalment ‘pop’ (guitarra, bateria) amb instruments més destinats a la música clàssica, com violí o violoncel; un so tan característic d’ells que el
podríem començar a definir com ‘so Blaumut’. Utilitzant aquest so del qual acabem de parlar, et porten a mons gelats, com Islàndia, d’un color blau trencat (d’aquí el nom del grup); fins a dins de casa nostre, amb ‘Pa amb oli i sal’, amb un xiulet que no pots deixar de repetir, que parla de les coses quotidianes de la vida d’una forma fresca i molt, molt propera. Seguim parlant de temes, descobrim ‘Esquimals’, una cançó d’amor embolicada amb un vestit de romanticisme, on ens recrea el ball de dos
esquimals sobre el gel a la llum de la lluna d’una forma que et toca el cor i et deixa bocabadat, ja que sense saber com et transporta als racons més secrets del pol nord, amb una llum blava que t’atura el pensament i només veus amor i música. Un altre tema del qual no podem deixar de parlar és ‘100 ºC’, impressionant!! Unes veus tendres et xiuxiuegen a l’orella i al cap de pocs segons un violí t’agafa per la cintura i t’eleva pels aires, fen-te sentir lliure. Et fa pujar poc a poc, els problemes et marxen
13
▶ “Ja de bon començament t’hipnotitza la seva barreja d’instruments de grups tradicionalment ‘pop’ amb instruments més destinats a la música clàssica” A mesura que escoltes el disc un cop rere l’altre te n’adones que no és un grup qualsevol sinó que és un grup d’aquells que sempre els tindràs present, d’aquells que mai fan mandra escoltar i d’aquells que en pocs dies figuraran a la llista del teu reproductor de música com a ‘les més escoltades’.
o cadena de música com a únic equipatge i aneu a fer-hi el turista per les seves melodies. És el típic viatge que n’estàs segur que hi tornaràs, fent que cada viatge gaudeixis més i més, ja que poc a poc passarà a ser part de tu, i recomanaràs a tots els teus coneguts com a un viatge fascinant i que no s’oblida fàcilment. El panorama de la música en català està d’enhorabona, aquesta mena de treballs fan que ens adonem de la qualitat de coses que podem fer; els ‘Blaumut’ han creat una obra mestra. Ens han fet sentir, molt, moltíssim. És per coses com aquestes que ens estimem la música. Seguiu així ‘Blaumut’.
Data de sortida: 02/09/2012
1. Bicicletes 2. Only you (i el teu xampú) 3. El llimoner 4. Les 7 i quart 5. Islàndia 6. 100 ºC 7. El turista 8. Massa tard Si vosaltres sou uns nouvinguts en aquest 9. Esquimals nou univers que ens 10. Pa amb oli i sal presenten els ‘Blau- 11. Paisatge núm. 8 mut’ no ho dubteu, 12. Octubre agafeu uns auriculars