TRIBUNA2007-07
21/7/08
15:57
Página 123
El jaciment protohistòric del Turó de la font de La Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VIIIII aC) DAVID ASENSIO*, XABIER CELA**, RAFEL JORNET*, DANI LÓPEZ* I JORDI MORER*
El jaciment del Turó de la Font de la Canya1 es troba situat a la banda més septentrional de les comarques penedesenques, al costat de la serra de l’Ordal, la qual, juntament amb la serra del Garraf, conforma una important barrera física entre aquestes contrades i la vall del Llobregat. L’assentament protohistòric se situa en les planes inferiors penedesenques, en un punt mitjà des del qual s’accedeix fàcilment tant als camins vers la costa com al corredor que mena a la vall del Llobregat. El jaciment se situa a només 3 o 4 quilòmetres en línia recta de la petita serra d’Olèrdola (perfectament visible des del turó de la Font de la Canya), el darrer estrep de la serralada Litoral, i, per tant, al lloc des d’on arrenca el camí que mena a Vilanova i la Geltrú, és a dir, a la línia de costa. En els anys 1998 i 1999 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi va promoure dues intervencions d’urgència per tal d’avaluar la naturalesa del jaciment posat al descobert a l’atzar, així com per excavar algunes estructures afectades per actuacions d’excavadors clandestins. A partir de l’any 2000 les intervencions en aquest
* Rocs, scp. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica. ** Àrea d’intervenció Arqueològica, Museu de Mataró. 1. En el marc del programa de la Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 es va fer una presentació exhaustiva d’aquest jaciment el dia 14 de febrer de 2007. Pocs mesos abans havia sortit a la llum una publicació específica del jaciment, en el número 12 de la revista Fonaments (Asensio, Cela i Morer, 2005). D’aleshores ençà les novetats en la recerca d’aquest jaciment són poques o són tan recents que encara estan en fase de processament. En aquestes circumstàncies és obvi que no té sentit tornar a repetir el gruix del que ja s’ha exposat en aquest treball tan recent. Per aquesta raó, en la present publicació de les exposicions de la Tribuna d’Arqueologia 2006-2007 en fem un breu resum, i remetem a l’article esmentat.
TRIBUNA2007-07
21/7/08
15:57
Página 124
124
D. ASENSIO, X. CELA, R. JORNET, D. LÓPEZ, J. MORER
jaciment2 van passar a l’àmbit de les excavacions programades, en el marc d’un projecte de recerca sobre “Economia, producció agrícola i la seva comercialització a la Cossetània durant l’edat del ferro (segles VII-I aC)”, dirigit pel Dr. Joan Sanmartí, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’excavació arqueològica ha permès constatar els trets característics d’un assentament amb una funció preeminent de centre d’acumulació d’excedents agrícoles (Fig. 1), explícitament d’ordi vestit i de blat, tal com demostren les anàlisis arqueobotàniques de llavors i fruits (López Reyes, 2004). Aquest aspecte explica la naturalesa i l’existència d’aquest tipus d’assentament. Recentment aquest model d’assentament s’ha definit amb el concepte de nucli d’activitats econòmiques especialitzades (Asensio et alii, 1998). Es caracteritzen pel fet que tenen un caràcter especialitzat, transformador i comercial. A més solen presentar una zona d’hàbitat de dimensions petites en comparació amb la dedicada a les activitats econòmiques, com es fa palès al Turó de la Font de la Canya, on la part més extensa de la seva superfície està ocupada íntegrament i densa per estructures tipus sitja (Fig. 2), mentre que la part d’hàbitat és molt reduïda i no fortificada.
zona hàbitat 52
55 57 58
54
límit excavació
59
56
26
62 64
63 61 53 60
27
25 31 29
46
I IV
45
II
41 VII
XIV
VI
X
XII
96 XVII
XX
44
95
XXI
48 51 50 47
94
37
69
65
7 13
XXXV XXXVIII
CLX XXVIII XXVII
XLV
XXXIX
LVI
LV
XXXVI
CI
XCIX
LIV CIII
LIII
XCIII
XCI
CIV
IV XLIV
XCIV
77 76
LXXXIX
LXXXVII
XCV XCII
LXI
LXXXIV
LXXXV
LXXXII
LXX LXXI
CXXXVII
XC
CXXXIX
CV LVIII
LIX LX
XC
L
79
XCVII
XCVIII
92
81 78
72
XLVIII
XLII XLVII
93
70
83 84 75 82
XXVI
10
90
91
66
68
11
14
89 88
taca cendrosa
XXXIII
XXIV
9
12
8
67 80
73 XXX
XXIII
XXV
5
6
71
74
XXXI
forn modern 1 3
4
39
87 85
XVIII
XXII
2
15 16
38
42
86
49
17
18
36
40
XI
XIII
XV
20
30 35
VIII
19
21 32
34
43
III
V
24
28 33
LXXXIII
LXXIX LXXX
LXXVIII
LXVI LXXXVI
LXIX LXXII
zona sitges
CVI
LXXIII
LXXIV
CVIII
CIX
LXXV CXI CX
CXII
CXIII
CXV CXVI
CXIX
límit excavació
CXVIII ?
CXX
CXXI CXXII CXXIII CXXVIII
CXXIII
CXXVI CXXVII
CXXV CXXIX
CXXX CXXXI CXXXII
N
N 0
Sondeig
10
Figura 1. Planta general del nucli del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) 2. Cal agrair el suport financer i tècnic del Servei d’Arqueologia al llarg de tots aquests anys i, molt especialment, la tasca de suport i seguiment constant de Magí Miret i Mestre, arqueòleg territorial. També cal destacar, per la seva excepcionalitat, l’actuació del senyor Maurice Botton, propietari dels terrenys, que no només ha facilitat en tot moment els treballs sinó que els ha estat finançant amb una generosa aportació econòmica de forma totalment desinteressada.
TRIBUNA2007-07
21/7/08
15:57
Página 125
EL JACIMENT PROTOHISTÒRIC DEL TURÓ DE LA FONT DE LA CANYA
125
Figura 2. Vista de detall de la densitat de sitges de l’àrea d’emmagatzematge del nucli del Turó de la Font de la Canya
El Turó de la Font de la Canya presenta un tret diferencial, únic, pel fet que evidencia una estructura d’aquest tipus ja des d’un moment molt antic, amb seguretat des del període ibèric antic i, fins i tot, possiblement també, ja des de la primera edat del ferro. Això certament és del tot atípic ja que, si jutgem per la resta de jaciments coneguts fins a l’actualitat aquest fenomen d’aparició de nuclis especialitzats en la reserva d’excedents cerealístics, tan sols sembla desenvolupar-se plenament ben entrat el període ibèric ple, és a dir, al llarg dels segles IV-III aC (Asensio, Francès i Pons, 2002: 129). Per altra banda, la fase de les darreries del segle III aC, és a dir, de l’inici de la conquesta romana d’aquests territoris, representa el moment final d’ocupació del jaciment; fet que ens mostra que aquest model entra en crisi i desapareix a partir del control polític i econòmic de la zona per part de l’administració romana.
BIBLIOGRAFIA SOBRE EL JACIMENT ASENSIO, David; BELARTE, M. Carme; SANMARTÍ, Joan; SANTACANA, Joan (1998) “Paisatges ibèrics: tipus d’assentaments i formes d’ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric ple”. A: Actes del Congrés Internacional: Els Ibers, prínceps d’Occident. Barcelona, p. 373-385.
TRIBUNA2007-07
126
21/7/08
15:57
Página 126
D. ASENSIO, X. CELA, R. JORNET, D. LÓPEZ, J. MORER
*ASENSIO, David; CELA, Xabier; MORER, Jordi (2005) «El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)», Fonaments, 12, pp. 177-195.* ASENSIO, David; FRANCÈS, Joan; PONS, Enriqueta (2002) “Les implicacions econòmiques i comercials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica”, Cypsela, 14, pp. 125-140. ASENSIO, David; LÓPEZ, Daniel; MESTRES, Josep; MOLIST, Núria; ROS, Alejandro; SENABRE, M. Rosa (2006) «De la primera edat del ferro a l’ibèric antic: la formació de les societats complexes a la zona del Penedès». A: Actes de la III Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell: De les comunitats locals als estats arcaics, Calafell, novembre 2004, Arqueomediterrània, 9, pp. 289-307. LÓPEZ REYES, D. (2004) «Primers resultats arqueobotànics (llavors i fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès)». Revista d’Arqueologia de Ponent, 14, p. 149-177.