Tribuna Maresme 271 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames Número 271. Gener 2013

Mataró

estalvia

en llum

Un estudi de la Diputació de Barcelona posiciona la capital del Maresme com la ciutat més eﬁcient en gestió lumínica. ENTREVISTA. Marta Miquel, cooperant de Vilassar de Mar, parla de l’associació Pont Solidari al Món. LA GRAN NEVADA. Mataró recorda amb una triple exposició l’impacte que va causar la nevada del 62. PREFERENTS. Un 80% dels afectats a Mataró són jubilats o aturats amb el 75% dels estalvis bloquejats. EL TREN. L’Ateneu Caixa Laietana prorroga l’exposició sobre el tren i l’amplia amb noves peces. ‘TIANA NEGRA’. El municipi serà l’escenari del primer festival de novel·la negra catalana. ENSENYAMENT. Pàgines especials dedicades al sector de l’educació. FOTO: OLGA BOIX

SUMARI 04

Nevada del 62

Preferents

L’entrevista

La capital del Maresme commemora la gran nevada de 1962 amb tres exposicions.

Un 80% dels afectats per les preferents de Mataró són jubilats o aturats.

Parlem amb Marta Miquel, presidenta de l’associació Pont Solidari al Món.

Novel·la negra

CRÒNIQUES Mataró redueix un 30% el consum de l’enllumenat públic en el darrer any Un estudi de la Diputació de Barcelona situa la capital del Maresme com la ciutat més eﬁcient en gestió lumínica

Tiana promou aquest mes de gener el primer festival de novel·la negra en català.

12 El tren

La mostra sobre el tren a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró s’amplia.

Llibres de Voliana

Ensenyament

Motor

Voliana Edicions, l’editora argentonina, presenta les novetats dels darrers mesos.

L’augment de taxes situa l’educació superior de Catalunya entre les més cares d’Europa.

Maresme Lesseps presenta el nou Seat León, que alterna una línia molt estètica i pràctica.

Agenda de Reis

Una selecció amb els actes que tanquen el cicle nadalenc, amb les cavalcades de Reis.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.123 EXEMPLARS

Amb el suport de

ACN

Mataró ha previst tancar l’any amb una reducció del 30% en el consum de l’enllumenat públic, el que suposa un estalvi de prop de 280.000 en la factura. Això ha permès al consistori afrontar amb recursos propis les inversions fetes en matèria lumínica i que encara quedi un romanent final d’estalvi net d’uns 60.000 euros. Aquests són els principals rèdits de la gestió de l’enllumenat que es fa a la ciutat, basada en la instal·lació de més bombetes led, la reestructuració de fanals en zones “sobreil·luminades” o la regulació telemàtica dels fluxos de llum durant les nits, entre d’altres. Les dades situen Mataró com la ciutat més eficient en gestió de l’enllumenat, segons un estudi de la Diputació de Barcelona. En el darrer any s’han canviat a Mataró els llums de prop de 400 fanals per implantar-hi tecnologia led. Es tractava, a més, d’uns punts de llum que fins ara funcionaven amb

Un carrer del centre de Mataró il·luminat amb tecnologia LED.

dues bombetes de 100 volts cadascuna i, amb el pas als led, el consum per fanal s’ha reduït fins als 33 volts. Amb aquests ja són més de 1.000 els punts de llum que funcionen amb tecnologia LED a Mataró, d’un total de 16.500 que hi ha a la ciutat. Un altre avenç és en relació a la regulació dels fluxos de llum. Gairebé la totalitat de l’enllumenat públic que hi ha a Mataró (un 97%) no funciona a ple rendiment, sinó que la intensitat de les bombetes es redueix de manera telemàtica un 30%, de mitjana, segons explica el cap de Planificació del Servei de Manteniment, Joaquim Sendra. D’aquesta manera s’ajusta el consum a l’ús real que es fa de la via pública. En la línia d’estalviar raigs de llum innecessaris, també s’ha aprofundit en la reestructuració de lluminàries en zones considerades “sobreilluminades”, especialment en zones verdes. Un dels canvis més signifi-

catius en aquest àmbit és el que s’ha fet, en diverses fases, al Parc Central. En total ja s’hi han suprimit uns 130 punts de llum i s’ha reduït la potència dels fanals, el que es tradueix en un estalvi del 73% del consum. Aquestes són els canvis més destacats d’un conjunt de millores per a les quals s’han invertit 254.000 euros. Aquest cost, però, es compensa amb l’estalvi assolit enguany, que serà d’uns 280.000 a ﬁnal d’any. Si a aquestes xifres se li sumen els diners rebuts en concepte de subvencions per part d’altres administracions -uns 37.000 euros-, resulta un saldo positiu net de 60.000 euros. L’AVAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, la gestió de l’enllumenat que es fa a Mataró és la més eﬁcient d’entre un conjunt de 18 grans ciutats

CRÒNIQUES 3

TRIBUNAMARESME GENER 2013

OLGA BOIX

que han participar en la mostra dels ‘cercles de comparació intermunicipal’, com ara Barcelona, Badalona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers o Manresa, entre d’altres. Per segon any consecutiu, Mataró és la ciutat que té una millor tecnologia per a la gestió eﬁcient de les installacions, i també la ciutat que, proporcionalment, utilitza més bombetes LED. A Mataró representen un 8,28% del total, mentre que la presència de leds a la resta de ciutats és, de mitjana, de només un 1,84%. Tot i això, Sendra assegura que encara queda molt recorregut

per fer en aquesta matèria. Altres dades rellevants que es desprenen de l’estudi són les relacionades amb el cost de l’enllumenat. L’Ajuntament de Mataró només destina a l’enllumenat públic l’1,9% de la seva despesa corrent, i el cost anual per ciutadà és de 13,8 euros. LLARGA TRAJECTÒRIA Actualment la majoria de ciutats disposen de sistemes de gestió eﬁcient en gairebé totes les matèries, però el fet que Mataró se situï al capdavant del rànquing es deu a la feina que s’arros-

sega d’anys enrere, segons detalla Sendra. La gestió telemàtica, que permet modiﬁcar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum, així com altres paràmetres de control, o la detecció de funcionaments anormals i avaries, es va implantar l’any 2006 i mica en mica s’han anat desenvolupant també aparells per detectar el robatori de cable. D’altra banda, la presència de LEDS a Mataró data de l’any 2002, quan es va col·locar la primera làmpada artesanal al capdamunt de l’escultura Laia l’Arquera. Quan encara aquesta tecnologia no estava plenament desenvolupada, a Mataró ja es va construir un primer led casolà per mirar d’abaratir el cost que suposava el lloguer d’una grua per canviar la bombeta convencional cada vegada que es fonia. En aquest sentit, segons una comparativa interna del Servei de Manteniment de l’Ajuntament de Mataró, entre els anys 1998 i 2009 el parc de l’enllumenat públic va créixer un 61%, mentre que el consum elèctric es va incrementar només en un 13%, una dada que reﬂecteix que tot i l’expansió de l’enllumenat, sovint, cap a noves zones de creixement urbà, el consum no s’ha disparat en la mateixa proporció. Text: Jordi Pujolar/ACN

PIONERS EN IMPLANTAR TECNOLOGIA, COM LA TELEGESTIÓ En els darrers anys, Mataró ha estat pionera en la implantació de millores tecnològiques, com la telegestió, la instal·lació de làmpades amb tecnologia LED, el desenvolupament d’aparells per detectar i evitar robatori de cable i el control del consum energètic. La telegestió permet modiﬁcar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum i altres paràmetres de control evitant desplaçaments; detecta i transmet al servei de manteniment funcionaments anormals i avaries reduint el temps de reparació, i possibilita un seguiment del consum i d’altres paràmetres elèctrics de cada quadre per controlar la despesa elèctrica i augmentar la seguretat de les instal·lacions. Mataró va

començar a implantar-la al 2006 i al 2007 tot l’enllumenat públic estava telegestionat. Durant el 2012, aproﬁtant les actuacions pròpies de manteniment de l’enllumenat, s’han fet actuacions de millora de les instal·lacions per fer-les més eﬁcients. El cost d’aquestes actuacions (254.642 €) ha estat àmpliament superat per l’estalvi que produeixen les millores, de manera que al 2012 s’estalviaran aproximadament 263.000 € de consum elèctric que, si s’afegeixen als prop de 14.000 € d’estalvi per la reducció de la potencia a contractar i als 37.511,49 € rebuts de subvencions d’altres administracions donen un saldo positiu net per l’Ajuntament de prop de 60.000 €.

Entra en funcionament amb un any de retard la depuradora de l’Alt Maresme La depuradora de l’Alt Maresme és ja una realitat i ja dóna servei sanejant les aigües residuals de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat de Mar. El seu cost total ha estat de més de 47 MEUR, dels quals 14,4 milions provenien del Fons de Cohesió de la Unió Europea. L’obra ha consistit en la construcció d’una depuradora amb tractament biològic, dissenyada per a un cabal de 50.000 m3/dia, així com també la construcció de prop de 10 quilòmetres de xarxa de col·lectors. El projecte inicial era molt més ambiciós, però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va haver d’anar retallant el pla per l’actual context de crisi econòmica. L’ACA i els ajuntaments afectats van haver de renunciar, entre d’altres, a dotar l’equipament del tractament terciari de les aigües residuals, fet que hauria permès reaproﬁtar el 100% de l’aigua tractada. La instal·lació és semicoberta i incorpora les millors tecnologies disponibles, al mateix temps que no afecta cap espai protegit. La planta sanejarà les aigües residuals, i s’abocaran posteriorment al mar. Aquesta és la novena estació depuradora en servei a la comarca del Maresme, juntament amb les plantes de Mataró, Teià-Maresme Sud, Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tordera, Òrrius i Sant Genís de Palafolls. La frontera entre les comarques del Maresme i La Selva acullen, a més, la primera estació dessaladora de Catalunya, que es va inaugurar l’any 2003. El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes 2005, aprovat per la Generalitat el 2006, té l’objectiu de completar i millorar el sanejament de tota la població catalana. Text: ACN

4 CRÒNIQUES

Detenen dos falsos revisors de gas Agents dels Mossos d’Esquadra de Premià de Mar van detenir el passat 19 de desembre Carlos Javier AS, de 26 anys, nacionalitat cubana i veí de Montcada i Reixac; i José PD, de 37 anys, nacionalitat espanyola i veí de L’Hospitalet de Llobregat com a presumptes autors d’un delicte d’estafa i furt. Els fets van tenir lloc quan es va rebre avís de la Policia Local de Vilassar de Dalt que una anciana havia sofert un robatori a casa seva i hauria retingut un dels presumptes autors dels fets. Al domicili s’hi va adreçar una dotació policial que en arribar al lloc, va contactar amb la víctima, que els va manifestar que unes persones havien trucat al seu domicili manifestant que eren treballadors de l’empresa del gas i que anaven a fer la revisió. Els individus duien una targeta identiﬁcativa que suposadament els acreditava com a revisors del gas. La dona els va deixar entrar, tot i tenir sospites que la duien a dubtar de la veracitat dels revisors. Segons els Mossos, després de fer una suposada revisió de la caldera, radiadors i altres aparells li van fer signar uns papers en blanc, en format de factura i li van dir que ja ho omplirien degudament un cop signat. La propietària va perdre de vista un dels presumptes treballadors, veient-lo poc després baixant escales avall de la planta superior de la casa. Més tard, la propietària va comprovar que en una de les habitacions les portes de l’armari es trobaven obertes i que li faltaven diverses joies. Davant de tots aquests fets, la dona va retenir un dels homes tancant la porta de casa seva amb clau, i va avisar a la Policia Local, mentre que l’altre home va aconseguir marxar del domicili. Quan van arribar a casa de la víctima els mossos van trobar a un dels falsos revisors retingut per la dona i van procedir a la seva detenció. Text: ACN

GENER 2013 TRIBUNAMARESME

La nevada del 62 en una triple exposició a la capital del Maresme Aquest Nadal de 2012 fa 50 anys de la gran nevada del 1962. Aquest fet extraordinari és encara molt viu en el record de moltes persones del país; de manera especial, per a molts vilatans de pobles costaners on es van assolir gruixos de neu mai vistos. Cinquanta anys després, Mataró ho recorda amb una gran exposició a tres seus de la ciutat on hi ha fotografies dels paisatges i instantànies quotidianes d’aquells dies, que es podrà veure des del 21 de desembre al 27 de gener del 2013. Precisament, el Museu Arxiu de Santa Maria mostra el fons fotogràfic d’Albert Mayol. Foto-Cine Mataró de la UEC ha fet una selecció de les millors fotografies del 1r concurs “Ciutat de Mataró” amb motiu de la nevada i l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC) presenta a Can Palauet una exposició que recull material existent a arxius i hemeroteques, però sobretot contribueix al relat de la memòria amb les fotografies i el testimoni d’aquells que encara recorden aquella efemèride. Durant els mesos de novembre i desembre es va fer una crida als ciutadans a participar a l’exposició convidantlos tant a aportar fotografies i records de la nevada, com també a compartir el testimoni d’aquell fet històric a la ciutat. És per això que es va habilitar un plató per enregistrar amb vídeo aquests records. D’aquesta manera, a les sales de Can Palauet el visitant pot mirar fotografies i també visualitzar els vídeos dels diferents testimonis. Els voluntaris que han participat a l’exposició han lliurat prop de 800 fotografies i s’han fet més d’una 30 d’enregistraments videogràfics dels records d’aquell Nadal tan especial.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES L’exposició de La nevada del 62 tindrà una sèrie d’activitats complementàries com ara la mostra de llibres i revistes que van recollir i publicar aquest fet històric, fa 50 anys, a la ciutat de Mataró i que s’ha pogut veure ﬁns al 30 de desembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra per anar posteriorment a Can Palauet. També a la biblioteca es dedicarà l’hora especial del conte a la neu amb contes a càrrec de Josep Roca els dies 16 i 23 de gener de 2013, a les 18 h. Per acabar, s’oferirà la possibilitat als visitants que després de veure l’exposició tinguin ganes de deixar el seu testimoni perquè s’afegeixi a l’exposició, ho puguin fer a través del plató que es muntarà els dies 3 i 12 de gener de 18 a 19 h. Text: Redacció /ACN Font: Ajuntament de Mataró

MATARÓ REVIU LA NEVADA DEL 62 EN CODI QR 50 anys després de la gran nevada del 62, que a les poblacions costaneres va ser especialment impactant, Mataró ho vol recordar d’una manera també poc habitual. Es proposa un viatge en el temps a través de les noves tecnologies. Així, en set punts diferents de Mataró s’han col·locat codis QR que permeten veure aquell mateix indret a través d’una fotografia presa en aquell punt fa 50 anys. El codi QR és un sistema digital de codificació i emmagatzematge d’informació a través d’uns codis de barres que es poden descodificar amb una aplicació de telèfon mòbil. Els punts triats des d’on reviure la nevada del 62 amb aquest sistema són la Muralla de la Presó, la Riera, la plaça de Santa Maria, la plaça Gran, la Rambla, el camí Ral i la plaça de les Tereses.

TRIBUNAMARESME GENER 2013

CRﾃ誰IQUES 5

6 CRÒNIQUES

GENER 2013 TRIBUNAMARESME

El 80% dels afectats per les preferents a Mataró són jubilats o aturats que tenen bloquejats el 75% dels seus estalvis La plataforma que agrupa el col·lectiu denuncia que el 90% dels contractes es van fer amb l’antiga Caixa Laietana La plataforma ciutadana Estafabanca, que agrupa el col·lectiu de veïns de Mataró que es consideren estafats arran de la comercialització de participacions preferents de les entitats financeres, han fet públic un cens estadístic que permet conèixer quin és el perfil dels afectats. Segons aquestes dades, es tracta majoritàriament de persones grans i sense estudis. El 80% dels afectats són persones jubilades o que estan a l’atur i que tenen bloquejat el 75% dels seus estalvis. De mitjana, cada família té invertits en productes tòxics uns 31.600 euros, segons les dades facilitades per la plataforma. Els afectats per les preferents es manifesten cada dissabte a la tarda al centre de la ciutat. Estafabanca compleix deu mesos de vida, durant els quals s’ha intentat ajudar i assessorar a les persones afectades per productes financers de renta fixa, com les participacions preferents,

el deute subordinat o les obligacions subordinades. També durant aquest temps s’han recollit dades dels afectats per fer una radiograﬁa del col·lectiu. Pel que fa a la edat, es tracta majoritàriament de persones grans. El 72,4% té més de 60 anys i la mitjana d’edat és de 63 anys. En relació a la formació acadèmica, les dades també són contundents. El 30,6% no va anar mai a l’escola, mentre que un 41,8% no va acabar l’ensenyament primari. “Tres quartes parts són tècnicament persones analfabetes funcionals”, asseguren des de la plataforma. Les dades que fan referència a la situació laboral dels afectats també van en aquesta línia: el 62,2% són pensionistes i estan jubilades; mentre que del 37,8% que sí estan en edat de treballar, un 46,9% estan a l’atur (un 17,7% del total). En total, prop del 80% de persones sense feina. De mitjana, els diners invertits són un 31.600 per família, el que repre-

Imatge d’arxiu d’una acció de protesta contra una entitat bancària.

senta un 74,6% dels seus estalvis. Per entitats bancàries, a Mataró el 89,2% dels afectats per les preferents són clients de l’antiga Caixa Laietana, ara Bankia. Un 5,4% tenien els seus estalvis a Catalunya Caixa, un 4,1% a La Caixa, i un 1,4% al Banc Popular. “No

és una contradicció que l’Obra Social de Caixa Laietana restauri el patrimoni religiós del Maresme i alhora abandoni els seus estafats? N’estan orgullosos?”, es pregunten. Text i foto: ACN

Sor Lucía Caram presenta el seu llibre a Mataró El passat 4 de desembre, al local de la Fundació Caixa Laietana del carrer santa Teresa de Mataró, va tenir lloc la presentació del llibre de Sor Lucía Caram Mi claustro es el mundo, amb la presència d’unes 200 persones de públic. En l’acte, que va ser presentat per Lluís Mas, president de l’Associació Llibre Viu, hi va intervenir Maria Alasia, de plataforma Editorial, que va explicar com es va gestar aquest llibre. Pilar Izquierdo, mataronina i des de fa uns anys

coordinadora de projectes de la Fundació Rosa Oriol, entitat lligada a Sor Lucía Caram. Francesc Rogés, llibreter de vell i soci fundador de l’entitat promotora de la presentació, Llibre Viu, que va fer una radiograﬁa literària del llibre. I Sor Lucía Caram, religiosa contemplativa, persona molt mediàtica i alhora molt compromesa amb les necessitats d’aquelles persones de Manresa i rodalies que pateixen les conseqüències de la crisi econòmica que ens afecta a tots.

Precisament, en la intervenció de la religiosa, aquesta va desgranar els motius que l’impulsaren a escriure el seu retrat autobiogràfic des de petita a la seva Argentina natal, passant per València fins arribar a Manresa on, segons assegura, ha trobat la seva segona pàtria i on se sent plenament identificada. Finalitzat l’acte, Sor Lucía, va compartir les seves experiències tot signant i dedicant llibres als assistents. Text: A.C. Llibre Viu

CRÒNIQUES 7

TRIBUNAMARESME GENER 2013

15 candidats opten a ser el ‘Mataroní de l’Any 2012’ S’ha fet una selecció d’entre 41 noms proposats per 148 persones

Mari Carme Rodríguez i Cugat Comas durant la presentació.

Abans de donar a conèixer els noms, en l’acte de presentació del guardó, l’editora de ‘El Tot Mataró’, Mari Carme Rodríguez, va recordar els motius pels quals es va posar en marxa el certamen que arriba a la seva quarta edició. “Era important reconèixer la feina i la implicació dels mataronins i mataronines”, va assegurar, abans de destacar una de les novetats que diferencia aquesta convocatòria de les anteriors. “En aquesta edició no es donarà el premi a títol pòstum”, va dir recordant dos dels guanyadors que van rebre el reconeixement anteriorment, Pep Manté i el Pare Joan Herrero. Per la seva banda, l’encarregat de revelar els 15 noms que opten enguany al reconeixement va ser el periodista de ‘El Tot Mataró’ Cugat Comas, que va destacar que aquest 2012 només hi ha un nom repetidor, el d’Antoni Vilà de Càritas Interparroquial, i una catorzena de noms nous. A més, per primera vegada a la història del premi hi ha una candidatura exaequo, la de les

waterpolistes olímpiques Marta Bach i Roser Tarragó. A més de les esportistes, acompanyades del gimnasta Javier Gómez, i hi ha candidats de diferents àmbits. En l’aspecte social apareixen Tenés, Ibran, Merino o Riera, representant entitats hi ha Castellví, Guanyabens o Escoda i en l’apartat cultural hi ha els actors Babou Cham i Clara De Ramon, el músic Joan Vives o l’historiador Joan Giménez. El mestre Ramon Salicrú completa la llista. La fase de votació del certamen repeteix l’esquema de les darreres edicions amb la possibilitat de votar una vegada per persona i dia a través de web o a l’oficina del Tot i de forma il·limitada mitjançant missatges SMS. Amb l’entrada de l’any nou començaran a “caure” els candidats amb menys suports i finalment de l’1 al 10 de febrer hi haurà la votació final entre els 3 candidats finalistes. Ara toca votar el preferit dels 15. I, el més important, fer-ho regularment. Text i foto: El Tot Mataró.

‘Punt i seguit’: qui ha dit que el tèxtil és mort a Mataró? El nombre d’assalariats registrats a Mataró, segons dades publicades a l’informe de conjuntura socioeconòmica del Servei d’Estudis i Planiﬁcació de l’Ajuntament presentat el juny de 2012, era en dades de setembre de 2011 de 28.399 persones. D’aquests, la indústria manufacturera, la del tèxtil, comptabilitzava 3.999 llocs de treball, nucleats al voltant de 563 empreses, essent la tercera secció econòmica de la ciutat rere el comerç (6.319) i l’àmbit sanitari (5.023) i mantenint-se com la principal indústria de la ciutat. El tèxtil que molts donen per mort, doncs, segueix sent la tercera font de generació de llocs de feina a la ciutat, concretament el 14 per cent del total. Amb una lleugera tendència a minvar, cert, però el tercer lloc en el rànquing. També és cert que l’any 2000 hi havia prop de 10.000 assalariats mataronins treballant en l’àmbit del tèxtil i que ara tan sols en són 4.000, però el fet és que si una activitat econòmica és capaç de generar 4.000 llocs de treball en el context actual deu ser que té cert vigor i capacitat de tirar endavant. “Es tracta de la principal divisió econòmica dins del sector industrial i continua sent una de les més importants de tota l’economia mataronina”, aﬁrma l’informe. Poca broma. Molt alerta, doncs, amb els que volen donar el tèxtil per mort a casa nostra, a causa sovint de la desinformació i, sobretot, de l’autoodi que els habitants d’aquesta ciutat practiquen envers si mateixos, entestats a no creure en les seves pròpies possibilitats.

Per tot això trobo que és un encert total el títol —jugant amb l’expressió catalana que denota que un procés continua— que Sergio Ruiz ha volgut donar a la seva mostra, Punt i seguit, inaugurada el passat 19 de desembre a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors i a l’espai cultural El Públic. Una exposició que em recorda els millors treballs sobre la ciutat amb què en Sergio ens sorprenia als integrants de la redacció de Mataró Report —editada per Capgròs de 1996 a 2006— cada dos per tres; ell, a través de les imatges, ens feia veure el paper que pot arribar a jugar la fotograﬁa en les publicacions de proximitat, també. Una excel·lent forma de fer, també, periodisme. I una mostra, com bé deia en Jordi Rovira a la presentació a la sala d’exposicions del Col·legi, que demostra el compromís que en Sergio ha tingut i segueix tenint amb la professió i amb la ciutat, en aquest cas un compromís que és també una crida a adonar-nos-en que allò que ens ha fet forts en el passat encara manté un fort vigor en el present econòmic de la ciutat. I que, per tant, la supervivència del tèxtil és, contra el que molts volen fer-nos creure, un antídot contra els pessimistes i els apocalíptics que, sumats a la terrible crisi que estem vivint, són els últims aliats que necessitem en aquests moments. Gràcies, Sergio, per tota la feina d’aquests anys i per dibuixar-nos un somriure a la cara amb aquest missatge d’esperança. JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

L’ENTREVISTA

ENTREVISTA A MARTA MIQUEL, METGE I COOPERANT

“Qui dóna avui rebrà demà i podrà tornar a donar i a rebre” Marta Miquel és metge al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) i cooperant a l’Índia i al Nepal. Des de fa un any, aquesta veïna de Vilassar de Mar presideix l’associació PONT SOLIDARI AL MÓN, fundada al novembre de 2011 amb la voluntat de col·laborar en els projectes que lÓNG CITTA té a Índia i Nepal i amb léscola Maristas Sagrada Familia de Limpio, a Paraguai. D’aquesta manera volen unir els esforços i potenciar la col·laboració en projectes en què els seus membres ja estaven treballant a nivell personal. Actualment acaba de tornar d’una estada en una de les regions més pobres del Nepal on, amb un equip quirúrgic, han equipat un quiròfan i han operat a persones que no tenen accés a la cirurgia. Com neix la idea de crear l’associació Pont Solidari al Món? Una companya també metgessa estava col·laborant en un projecte a nivell personal i familiar, per a un grup de nens i nenes amb dificultats per seguir el ritme del curs escolar, en una àrea on hi ha molta pobresa, a Limpio, població propera a Asunción, a Paraguai. Jo feia dos anys havia començat un projecte de collaboració amb l’ONG CITTA que treballa des de fa anys a l’Índia. Tenia diversos col·laboradors, tant en qualitat de voluntaris “in situ”, com donacions en material, sobretot sanitari i també donacions econòmiques. Una cosa que havia començat a nivell individual, va començar a créixer, motiu pel que ens va semblar que ens podria ser útil crear una associació, un primer primer graó, per difondre amb més entitat la nostra feina i arribar a més gent, i perquè la transparència de la nostra activitat amb les donacions que estàvem rebent quedés registrada. Hem pogut constatar que la gent és molt solidària, però sabem que vol saber com i on arriba la seva ajuda, cosa que implica

tenir les idees clares, canalitzar-les molt bé i treballar dur perquè els projectes als quals servim siguin de tots, nostres i dels nostres socis col·laboradors. Aquest primer any d’existència de l’entitat com el valora? No ens podem queixar. L’Associació tenia tres projectes, seguir amb la collaboració que ja estàvem fent a Limpio, continuar amb el suport als estudis Universitaris d’en Babu a l’Índia, i un projecte nou, instrumentalitzar i operar en un quiròfan en una zona remota i molt pobre, a 3.000 m d’alçada dins de la serralada de l’Himàlaia, a l’est del Nepal. Aquest últim d’una envergadura considerable, hi ha molt pocs quiròfans al món a aquestes alçades, les dificultats eren molt grans, només disposàvem d’un edifici, una taula quirúrgica i un llum, només s’hi arriba en una petita avioneta i no tots els dies perquè en aquestes muntanyes la climatologia és complicada. S’havia d’adequar tot l’edifici, comprar tot el material quirúrgic, instrumental, bisturí elèctric, aspirador, taules, tot el

material d’esterilització, d’anestèsia i tota la medicació, fer-hi arribar tot un equip de casa, cirurgians, anestesista, infermeres i metges. Ha estat una quimera però ho hem aconseguit i hem operat 56 persones que mai haguessin tingut accés, per les dificultats econòmiques extremes que pateixen, a la cirurgia, ja que s’han de desplaçar amb l’avioneta a la ciutat més propera, cosa que les seva economia no els ho permet. Estem molt satisfets, hem pogut portar a terme tots tres projectes, no sense dificultats, amb la inestimable collaboració dels nostres socis, fundacions que ens han donat el seu suport, empreses que han participat, i un grapat de professionals que han treballat de manera completament altruista perquè al Nepal el projecte fos un èxit. El primer any l’Associació ja té 15 socis. Ha estat difícil unificar les diferents tasques de cooperació que s’havien estat fent per separat abans de crear l’entitat? No hem tingut cap dificultat. Teníem

els projectes molt clars, a principi d’any ens reunim, decidim en què i com treballarem, quines tasques s’han de tirar endavant, les proposem als socis i si a tots i totes els sembla bé ho aprovem i ens posem a la feina. L’associació treballa a l’Índia, al Nepal i al Paraguai. Hi ha diferències en les mancances que tenen aquests tres països? Tots tres països tenen greus mancances. A l’Índia i al Nepal hem treballat sobretot en sanitat. Si tens diners a l’Índia pots tenir accés a la mateixa o millor sanitat que aquí a casa nostra. Però si ets pobre només pots anar als hospitals del govern a les grans ciutats o a petits dispensaris a les àrees rurals, que no tenen ni les més mínimes condicions higièniques, per citar una de les deﬁciències més bàsiques. El Nepal és el tercer país més pobre del món. A la regió on hem estat la desnutrició de la població és general, la vivenda, insalubritat de l’aigua, les tradicions xamàniques i la pobresa extrema, a la qual s’hi han d’afegir les duríssimes condicions climatològiques

TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

L’ENTREVISTA 9

de petites poblacions aïllades i disseminades pels pendents de les muntanyes, ens ha impressionat moltíssim. El Paraguai és un país subdesenvolupat però no tant com el Nepal, tot i així les diﬁcultats econòmiques dels pobres fan que els nens i nenes amb els quals treballem no puguin accedir a un tractament de logopèdia, neurològic, o psicològic, i que en els casos en què es necessita ajuda amb medicació no hi puguin tenir accés. A grans trets es podria dir que el Paraguai es troba a mig camí entre l’Índia i el Nepal, però el Nepal és el que es troba amb mancances més greus.

des quan creuaven la porta de l’hospital ja era massa tard. A més a més vaig millorar les condicions del quiròfan, els llits, la higiene de la cuina, van poder reparar una ambulància, una pila de cosetes que van agrair moltíssim. L’any següent vam treballar en el projecte “Ulleres per Juanga” revisant la vista i donant ulleres graduades adequades a cada un dels dèﬁcits visuals. La cara de algunes persones que veien que la seva vaca no era un bulto gros per primera vegada des de feia temps no té preu. L’agraïment de totes les persones amb les quals he tractat tot aquest temps no

“Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va colpint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària” “Quan estic al Nepal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells”

Parli’ns una mica de la seva experiència personal... Com es va iniciar en el món de la cooperació? Sempre he volgut anar a fer de cooperant, els fills, la família i la feina només em permetien col·laborar amb un apadrinament a la Fundació Vicenç Ferrer. Però va arribar un dia en què les meves obligacions familiars podien passar a segon terme, podia demanar un permís sense sou de sis mesos a la meva feina i marxar. Vaig triar l’Índia, m’havien parlat d’un xicot americà que dirigia una ONG amb una filosofia de treball que m’agradava. Vaig visitar el seu projecte a Orisa, a l’oest de l’Índia, un hospital petitet i una escola que donava un gran servei a una població rural i tribal de 25.000 persones. El primer projecte que vam decidir tirar endavant va ser la formació en Primers Auxilis de tota la població i dels nens i nenes de l’escola. Aquella gent arribaven a l’hospital quan s’accidentaven o es trobaven greument malalts en braços d’algun familiar o dins d’un cistell de vímet portat sobre les espatlles de dos homes penjat d’un pal de bambú, caminant camps a través des de la seva població, sense cap coneixement d’assistència a ferits o malalts. Moltes vega-

Imatge d’una de les actuacions de cirurgia solidària al Nepal.

10 L’ENTREVISTA

DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

es pot descriure amb paraules. Rebem molt més del que donem i aprenem molt més del que ens pensem. Fins hi tot els nostres socis i amics s’emocionen al llegir el nostre bloc, quan els fem seves les nostres vivències des d’aquests móns tan desvalguts.

telèfon 670 296 275 o al web http:// pontsolidari.blogspot.com.

La crisi actual està situant a moltes persones al llindar de la pobresa. Això ha afectat o creu que pot afectar la cooperació a l’estranger? I tant que afectarà, ja hi està afectant a dia d’avui. Se’ns fa cada dia més difícil aconseguir ajuda per tirar endavant els nostres projectes. Dels nostres governants sentim com cada dia retiren més ajuts destinats a cobrir les necessitats dels més pobres i això és molt greu, però és molt més fàcil tirar per aquí que reduir alguns pressupostos que tots sabem que per a ells son més importants i preuats. Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va colpint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària i ara que ens necessitem els uns als altres, hi ha molta gent que s’està movent molt per col·laborar. Haig de dir però que quan estic al Nepal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells. Vostè és metge i atén persones que no poden accedir a la sanitat, però a més de la salut l’associació té altres objectius.... L’objectiu principal d’aquesta Associació és la de canalitzar la solidaritat dels nostres amics socis cap a aquests projectes. Junts coneixem altres societats llunyanes i diferents de la nostra, aprenem a comprendre la diversitat del nostre món, i així entre tots facilitem al màxim el desenvolupament dels qui no han pogut anar a escola, no han pogut tenir accés a l’assistència sanitària, anar a l’hospital quan estaven malalts o que mengen molt poc quan tenen gana. Treballem perquè la falta de mitjans no sigui un inconvenient que generi sofri-

Diverses imatges de classes de primers auxilis a l‘escola i poblats de Juanga.

ment, desànim i limitacions a les persones, que per haver nascut en països diferents al nostre, viuen amb grans dificultats. Treballem per millorar la seva salut i l’educació, pilars fonamentals per aconseguir el progrés de la societat. També fem de pont en necessitats concretes de gent del nostre país que ens arriben, per exemple un Banc dels Aliments del Vallès Oriental necessitava un bagul congelador i un soci en podia facilitar un. Volem aconseguir un món més just per a tothom, aquesta és la filosofia de les persones que ens hem unit en aquesta associació. No tenim seu pròpia, ni telèfon, ni cap sou, no generem cap despesa que pugui minvar els recursos de què disposem per invertir-los íntegrament en els projectes del Pont Solidari al Món. De les petites bones accions en surten grans beneficis. Qui dóna avui rebrà

demà i podrà tornar a donar i a rebre. Si aquesta cadena inﬁnita la fem rodar sense parar, tindrem un món molt millor. Com es pot col·laborar amb Pont Solidari al Món? Participant en els nostres projectes, difonent la feina que fem, o fent-vos socis. No hi ha cap quota estipulada, podeu donar la quantitat que vulgueu pel projecte que més us agradi, només un cop, un cop a l’any, per trimestres o cada mes. Al nostra web/bloc trobareu el formulari per a fer-vos socis. També es pot fer un ingrés al compte de l’Associació Pont Solidari al Món: Triodos Bank, núm. de compte: 1491 0001 27 2025892825 o fer la vostra donació amb PayPal. Si voleu parlar amb nosaltres per un altre tipus de col·laboració podeu posarvos en contacte amb l’Associació a través de l’email pontsolidari@gmail.com,

Quins són els principals objectius que es planteja l’associació per a l’any entrant? Els tres projectes que hem tirant endavant fins avui tenen una durada d’almenys tres anys. Seguirem ajudant els nens i nenes que necessiten una atenció especial per seguir la seva escolaritat a Limpio, treballarem perquè a l’Hospital del Nepal tinguin un laboratori d’Anàlisis Clíniques que posarem en marxa l’estiu de 2013, quan tornarem a al Nepal per treballar ja amb cirurgians i anestesistes nepalesos, que han de donar continuïtat al projecte i seguirem donant suport a en Babu en els seus estudis universitaris. En Babu és un noi orfe de 18 anys que des dels 8 ha viscut acollit a l’Hospital de Juanga, a Orisa, l’Índia. Un accident li destrossà una cama, la seva àvia no podia pagar l’assistència mèdica, les ferides es van infectar i tres setmanes més tard el responsable de l’hospital de l’ONG CITTA a Juanga, el va trobar en braços de la seva àvia en un temple implorant ajuda. Després de diverses operacions es va anar recuperant. El portaven a coll a l’escola que CITTA té davant de l’hospital, on ha seguit els seus estudis. En Babu és molt intel·ligent, volia fer estudis universitaris però no té família. L’any passat ens vam comprometre a patrocinar la seva carrera. Pont Solidari al Món col·laborarà econòmicament perquè pugui assistir a la universitat. Si ens arriba alguna altra demanda, la valorarem i si està al nostre abast, treballarem per donar-li camí si és a les nostres mans, com lájuda puntual a la familia de lÁlí d´Hospitalet del Llobregat, que se’ls va cremar la casa. Els vam ajudar fent difusió de les seves necessitats urgents de roba de casa i vestir, estris de cuina i mobiliari, però som una associació petita i aquests projectes ja ens ocupen l’energia i esforços dels que disposem per ara. Text: Albert Calls/Sílvia Tarragó Fotos: Cedides.

CULTURA Tiana aposta pel primer festival de novel·la negra en llengua catalana Els escriptors Lluís Llort i Àlex Martín són dues de les persones que ja han conﬁrmat la seva participació a “Tiana Negra”, el primer festival de novel·la negra catalana, que se celebrarà els propers dies 25 i 26 de gener en aquesta localitat del Maresme. El director del festival, l’escriptor illenc Sebastià Bennasar, explica que amb l’esdeveniment es vol “prestigiar” la literatura negra que es fa en català i donar-li un espai en el qual poder debatre. “És molt important que s’organitzin festivals culturals, sobretot literaris, en tot Catalunya amb la intenció de crear una xarxa estable i vertebradora, en la qual els municipis haurien de tenir un paper molt destacat”, assegura també Bennasar.

Durant els dos dies que durin les jornades dedicades a la novel·la negra en llengua catalana, s’oferiran una desena d’activitats relacionades amb el gènere, com una trobada entre lectors i autors o una tertúlia sobre les col·leccions de novel·la negra en català amb Jordi Canal, Àlex Martín i Jordi Rourera. Es dóna el cas que “Tiana Negra” se celebrarà pocs dies abans del festival de referència BCNegra, motiu pel qual els seus organitzadors volen convertirse en “pòrtic” del ja tradicional festival barceloní. D’altra banda, el festival del Maresme, que compta amb la col·laboració de diferents editorials com Meteora, té també l’objectiu de consolidar-se com a referent de la literatura negra catalana. Text: Redacció.

PROGRAMA TIANA NEGRA DIVENDRES 25 DE GENER 19.00 h. Inauguració del festival a càrrec de les autoritats. 19.30h. Conferència inaugural: La novel·la negra en català avui. Un gènere en molt bon estat de salut. A càrrec de Sebastià Bennasar. 20.30h. Entre la ﬁcció i la no ﬁcció. Projecció del documental del programa ‘30 minuts’ de TV3 sobre Tor, la muntanya maleïda, i anàlisi del llibre de Carles Porta, ‘Tor, 13 cases i 3 morts’. Amb la col·laboració de la periodista tianenca Gemma Liñan. DISSABTE 26 DE GENER 11 a 13.00h. Trobada entre lectors i autors. Presentacions i esmorzar amb Lluís Llort, Sebastià Bennasar i Jaume Benavente, que presentaran les seves darreres obres. 17.00h. Les col·leccions de novel·la negra en català: La Cua de Palla, La Negra de La Magrana i Crims.cat. A càrrec de Jordi Canal, Jaume Rourera, Àlex Martín. 18.00h. Investigadors singulars. A càrrec de Salvador Balcells, Pau Vidal i Marc Moreno. 19.30h. Va de negrotes: activisme i difusió del gènere, edició i creació. A càrrec de Anna Maria Villalonga, Marta Banus i Ma Dolors Sàrries.

12 CULTURA

DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

L’exposició sobre el tren a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró es prorroga i s’amplia amb noves peces Ha estat un gran èxit de públic, tant de persones que s’hi han apropat a títol individual com de grups que han fet visites concertades. Per l’exposició hi han passat 30.000 persones i més de 13.000 han visitat la maqueta modular. Per aquest motiu, s’amplia ﬁns al 10 de febrer. D’altra banda, la mostra sobre el tren i el progrés industrial a Mataró incorpora, a més, noves peces. La col·lecció privada de Josep Castellsaguer, que s’exposa durant dos mesos, inclou tota mena d’enginys mecànics i destaca com una de les més importants a nivell europeu. Aquesta singular mostra ensenya al públic visitant la projecció de Mataró com a ciutat industrial després de l’arribada del primer tren de la península l’any 1848 i s’hi han incorporat noves peces del llegat del col·leccionista mataroní Josep Castellsaguer, en concret un tractor per llaurar i segar camps de cultiu i una secció del motor i l’aparell d’impulsió d’un vaixell de vapor europeu mogut per pales. Els visitants de la nova proposta cultural de l’Ateneu Caixa Laietana hi troben, a més, algunes joies de màquines de tren i de vapor i maquetes que sorprenen pel seu gran valor. En paral·lel, l’exposició aprofundeix amb panells informatius en el context històric i d’evolució que va comportar el ferrocarril. A la mostra, entre d’altres peces de gran valor s’hi poden veure la locomotora “Júlia” de cinc metres i mig de llargada, la locomotora “Duches” de tres metres, un tractor a vapor, una locomotora d’un metre i mig i diverses vitrines

A dalt, una imatge de la maqueta feta pel Grup Ferroviari Mataró. A baix, una de les noves peces incorporades a l’exposició, un tractor per llaurar i segar camps.

amb maquetes de trens en miniatura i màquines de vapor. La planta baixa de l’Ateneu de Caixa Laietana acull aquesta exposició des del passat 27 de novembre, sota el títol “El Tren: el progrés industrial a Mataró”. Precisament, des de la seva inauguració, fa tres setmanes, per la mostra hi han passat 30.000 persones i més de 13.000 han visitat la maqueta modular de més de 40 metres engranats del Grup Ferroviari de Mataró, instal·lada a la primera planta de l’Ateneu. La col·lecció privada de Castellsaguer inclou tota mena d’enginys mecànics i destaca com una de les més importants a nivell europeu. A l’exposició hi descobrim algunes joies de màquines de tren i de vapor i maquetes que sorprenen pel seu gran valor. Josep Castellsaguer, que ha dedicat bona part de la seva vida a la col·lecció de peces i maquinària tant d’aviació com de màquines de tren i vapor, ja ha exposat a l’Ateneu en altres ocasions.

Durant aquestes festes l’horari d’exposició és l’habitual excepte el dia de Reis amb horari de 18.30 h a 20.30 h. MAQUETISME FERROVIARI Al primer pis de l’Ateneu, el Grup Ferroviari Mataró hi exposa una maqueta modular de tren de més de 40 metres engranats, fent un circuit tancat, que funciona els dimarts, dijous i dissabtes de 17.30 h a 20.00 h, i els diumenges i festius d’11.30 h a 13.00 h i de 18.30 h a 20.00 h. La maqueta parteix d’un projecte de reconstruir la línia d’Arenys a Barcelona, amb elements que s’identifiquen, però també amb llibertat creativa. L’estació de la capital del Maresme o el túnel de Montgat són alguns d’aquests elements que mostren el treball laboriós que hi ha al darrera de cada mòdul, que després s’acoblen, unifiquen estils i adapten sobre la marxa al muntatge que es fa, que demana alhora una intensa tasca de planificació. Text: Redacció / Fotos: Enric Puche

CULTURA 13

TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

ENTITATS

MAPASONOR: Per una cultura moderna i progressista Sa cultura popular la mir no com a cultura popular en si mateixa tancada, sinó com una eina per un progrés.I sempre he lluitat per «culturitzar» sa gent, més que per «fer cultura», perquè d’aquesta manera sa gent pogués creure i tenir conﬁança en ella mateixa. Si sa gent té una formació completa es realitza més a ella mateixa i impedeix que un altre li faci creure lo que vol. (Toni Torrens, farmacèutic i dinamitzador cultural mallorquí a “Una persona amb un sac penjant”, llibre-DVD de Mapasonor editat per Caramella).

Els 50 anys del Col·legi Parroquial Sant Feliu de Cabrera de Mar, explicats en un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés Fundada l’any 1961 per Mn. Raimon Canalias, l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar ha organitzat tota una sèrie d’activitats per a celebrar el seu 50è aniversari. El curs 2011-2012 ha estat farcit d’actes i alguns d’ells són dels que seran recordats durant força temps, com la “II Marxa Cabrera-Montserrat” que aplegà més de 40 membres de la comunitat educativa, o la realització de ‘cinc cinquantes’ simultanis, fets amb persones a diferents indrets de la població, els quals van ser fotograﬁats des d’un helicòpter. Però sens dubte una de les ﬁtes més destacades de l’efemèride ha estat la publicació del llibre dels 50 anys de l’escola. Aquest ha estat il·lustrat per la reconeguda Pilarín Bayés amb el seu estil característic. És ja un llibre més de la col·lecció de Petites Històries –la núm. 273– que fa molts anys que publica l’editorial Mediterrània. Pel que fa al text, s’ha comptat amb la participació d’un bon nombre de mestres i antics pares. Acompanyant les il·lustracions, el llibre relata el més destacat que ha suc-

ceït en els 50 anys de l’escola i ho fa en diferents apartats: ‘Els primers anys de l’escola’, ‘El col·legi es fa més gran’, ‘De celebració en celebració’, ‘La Fira de Santa Llúcia i el pessebre vivent’, ‘Cristiana, catalana i activa’ i ‘Encarant el futur amb un treball de qualitat’. L’escola, de la qual el rector de Cabrera Mn. Raimon Canalias encara és el titular, compta avui amb més de 600 alumnes d’educació infantil, primària i secundària i un claustre de mestres i professors ben actiu. Sense perdre els orígens i amb una AMPA també illusionada, malgrat les diﬁcultats actuals que vivim, hi ha la ferma convicció de continuar la tasca educativa fent avançar projectes innovadors: incorporant les novetats digitals, difonent la sostenibilitat formant part de les escoles del Maresme amb el distintiu d’Escola Verda, potenciant el coneixement de llengües estrangeres, treballant amb les altres escoles catalanes associades a la UNESCO, etc. Text: David Farell i Garrigós

La cita és d’un dels gurús ideològics de l’associació de creació documental Mapasonor amb qui compartim la seva visió de la cultura. I ara encara més que, sota el xantatge polític de la crisi, els conservadors aprofiten l’excusa per carregar-se de base la cultura crítica i progressista. Mapasonor som una associació audiovisual de Mataró que defenem la construcció d’una societat civil forta des de la veu de les persones, amb activitats de defensa dels drets humans, d’educació per la pau o promoció de les cultures d’arrel. Hem realitzat més de 12 documentals inclosos en projectes sobre l’Afganistan, Tunísia, Palestina o el Senegal; també materials pedagògics, un llibre o un CD-ROM interactiu sobre músiques a la Mediterrània i altres, i també fem tallers pedagògics o xerrades. Creiem en el treball en xarxa des d’una filosofia associativa, col·laborant amb associacions properes als nostres objectius. No estem condicionats pel pressupost per portar a terme els nostres projectes, i amb la nostra dedicació voluntària destinem els recursos de l’entitat a produccions autogestionades. Així doncs, el context actual de crisi econòmica no amenaça la nostra continuïtat, sinó al contrari: sempre hem sabut treballar amb baix o nul pressupost, i defenem l’autogestió com a forma de dinamitzar la cultura. Malgrat tot no defenem que, políticament, aquest sigui l’estat ideal de la cultura: qualsevol entitat pública amb un mínim de decència democràtica té l’obligació de destinar recursos al foment d’una ciutadania amb capacitat crítica. Però aquest no és el context actual on les forces polítiques conservadores, des de l’Estat Espanyol, fins a Catalunya o a Mataró, desmunta sense dissimular-ho tots els eixos de producció cultural progressista. Com si eliminar els ridículs pressupostos que es destinen a la cultura fos una necessitat de la crisi. Caldrà que demostrem que aquesta capacitat de construir cultura crítica existeix, siguin quines siguin les condicions, i Mapasonor sentim que aquesta és la nostra responsabilitat. Si les nostres polítiques públiques sols estan interessades en una cultura acrítica som nosaltres qui, en lloc d’estar tot el dia plorant, hem de construir paral·lelament una cultura crítica. Això sí, sense deixar de reclamar la responsabilitat política i financera dels que, suposadament, ens representen.

SAGAR MALÉ. Mapasonor, Associació de Creació Documental www.mapasonor.cat · mapasonor@gmail.com

14 CULTURA

DESEMBRE 2012 TRIBUNAMARESME

PLANETA LLETRA. TRIBUNA MARESME US OFEREIX CADA MES RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.

LA PARAULA PROHIBIDA Algú que vaig conèixer un dia em va dir que no podem dir la paraula maleïda perquè cada cop que la pronunciem li estem donant més força, més valor del que ja té, es fa més protagonista en el nostre dia a dia. Així que jo ja l’he eliminat del meu vocabulari. Tots hauríem de fer el mateix… I és que us heu adonat de la quantitat de vegades que l’arribem a anomenar durant el dia? És impressionant, no hi ha ocasió en que no s’introdueixi dins una conversa, o la sentim a través dels mitjans de comunicació. Acaba sent avorrit sentir-ne parlar, però sembla que no ens en cansem. No començaria a ser hora que la releguéssim per passada de moda, per cansina? Jo sí, ja me n’he atipat i cada cop que va agafant forma, dono un gir a la conversa i acabo parlant del temps. Oh!, les trivialitats sense substància m’apassionen… A mi també, vés quina casualitat, oi? Deu ser per això que ens caiem tan bé, però si et plau, no l’anomenessis pas “a Ella” que ho espatllaries. No vull rendir-me als seus peus com fa el món sencer. Digueume incauta, kamikaze, poc realista, però no vull viure subjugada al seu poder, JA N’HI HA PROU! Sé que no desapareixerà del meu present, probablement tampoc del meu futur i sóc conscient que hem arribat aquí per estirar més el braç que la màniga però, com que no hi puc fer res ara mateix, he optat per ignorar-la. Si algú dels meus lectors donen per suposat que dic tot això perquè no m’afecta, s’equivoquen de ple a ple… Gràcies a Ella he tardat mig any a tornar al món laboral i quan me n’he volgut aprofitar, considerant que era un bon moment per comprar o per arreglar coses fetes malbé, tampoc no me n’he pogut sortir beneficiada. Us convido a passar d’Ella, a eliminar-la del vostre cercle, que faci el que vulgui, total… també ho farà. Però d’una cosa podeu estar-ne segurs: ella mateixa s’avorrirà d’aquest joc i un dia ja no serà entre nosaltres. Es posarà a hivernar un parell o tres de dècades fins que es decideixi a tornar a ressorgir. Però mentrestant, ara i aquí, procurem ser feliços com si mai no l’haguéssim coneguda. Al cap i a la fi hi ha moltes altres temes per parlar: potser de la final de Copa? Us sembla bé? Doncs, som-hi nois, us convido a obviar-la. Pels segles dels segles, Amén.

IMMA OLIVERAS

TRANSPORTES GRANDES Y PEQUEÑOS

Zona Maresme y Barcelona Consulte precios llamando al 698.41.70.23 (watsapp) larenoleta10@gmail.com

Tardor a Voliana Edicions Aquests darrers mesos hem tret tres novetats a Voliana Edicions, l’editora d’Argentona: el recull Clips. Contes i descomptes de Jaume Terradas, professor d’ecologia a la Universitat Autònoma; un deliciós passeig d’un home madur que conserva tota la ironia i la saviesa de la humanitat que se sap imperfecta però que gaudeix amb un còctel d’amor, sexe (des)acomplexat, píndoles de la veritat i un raig de passió a l’hora en punt. Innocència, fantasia, tragèdia, farsa… La vida. La nostra i la dels animals i, ﬁns i tot, la imaginària reﬂexió dels objectes inanimats. En aquestes històries, escriu l’autor: “es parla de gent, de nens i d’adults, d’homes i dones. Es parla d’esperances, de vegades absurdes, de somnis poètics o macabres, del desig, de la guerra de sexes més crua, de l’avorriment, de la vellesa, la desesperació i la mort, del terror, del crim i les seves relacions amb el poder”. Sociolingüística per a joves del segle XXI del professor Jordi Solé i Camardons, en actiu al Maresme, parteix de l’èxit de vendes dels anys 90 Sociolingüística per a joves, però ara totalment posat al dia en relació als canvis sociolingüístics esdevinguts aquests darrers anys, és a dir l’accentuació de la pressió genocida d’Espanya, l’enfortiment de la consciència sociolingüística catalana en el marc d’internet i la persistència dels hàbits lingüístics deslleials en les relacions entre catalans. La necessitat d’independència política és ara més evident que mai ja

que com s’aﬁrmava en el llibre anterior “Independència o mort... de la llengua”. Aquest desembre ha aparegut El vol de l’Esparver, una novel·la històrica del professor i escriptor Francesc Mompó, que narra una història situada els darrers anys abans del 1707, que és com dir el 1714 dels valencians. Francesc Mompó, ens regala, com escriu Toni Teruel: “una obra de maduresa d’escriptor consumat, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII”. Uns temps foscs que van condicionar l’esdevenir contemporani del país. Voliana Edicions, per tant, es va consolidant, amb el permís dels lectors, com a petita editorial de Països Catalans compromesa amb la llengua catalana, el país, la veritat, la bondat i l’obra escrita ben feta. Text: Jordi Solé i Camardons

L’ANC de Premià de Dalt organitza el proper 13 de gener el Primer Recital de poesia patriòtica La lectura de poemes que tracten sobre la pàtria comptarà amb Núria Feliu, Teresa Meca, Elisenda Sala, Ferran Planell, Francesca Puig, Júlia Riera, Eulàlia Camps, Carme Poveda, Montse Morera i Montse Assens. Conduirà l’acte Mariona Borràs. D’altra banda, els alumnes de l’Escola de Música local amenitzaran l’acte interpretant peces musicals. Alhora, s’inaugurarà també l’exposició de pintures de caire pa-

triòtic cedides pels artistes de l’AAPD a beneﬁci de l’ANC, que es posaran a la venda el mateix dia. El recital, d’entrada lliure, que entrellaça poesia, música i pintura, es farà proper 13 de gener a les 12 del migdia, a la Sala Auditori de Can Figueres (c/ Riera Sant Pere, 88), de Premià de Dalt. L’organitza Premià de Dalt per la Independència. Text: ANC

CULTURA 15

TRIBUNAMARESME DESEMBRE 2012

HOTEL ELÈCTRIC

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA El primer catalanisme polític (2):

El Masnou

La vida de PI Partint d’un bestseller d’èxit de Yann Martel, Ang Lee ens presenta La vida de Pi, una cinta que bascula entre el film de catàstrofes i el relat d’iniciació a parts iguals. Pi és un jove que sobreviu a un naufragi i passa més de 200 dies perdut a l’oceà en companyia d’un tigre que també s’ha refugiat al bot salvavides. I aquest és el punt més fort de la pel·lícula: l’epopeia del jove enfrontat a un món fantàstic i meravellós malgrat les situacions de perill que experimenta. I aquí és on el realitzador taiwanès demostra el seu domini de la càmera per explicar una història i el seu poder per crear imatges captivadores. Però Lee, suposem que seguint la idea original del llibre de Martel, ens posa un parany en amagar-nos fins al final l’esfereïdora història real que ha quedat sublimada dins el relat de Pi. Com a espectadors del film (com a lectors) aquest fet no ens suposa cap problema. Els éssers humans necessitem la ficció, ens alimentem de mites i d’històries i per això som capaços d’acceptar la fascinant aventura del nàufrag. En part perquè, com a relat d’iniciació, no ens costa veure els paral·lelismes entre de la lluita home-animal i l’autoconeixement i domini de les emocions del pas a l’edat adulta. Però, per altra banda, Lee i Martel ens diuen que si ens creiem aquesta història és que som capaços de creure en déu. I aquí comença el dilema (quin déu?) perquè al principi del film hem vist com Pi s’interessa per totes les religions alhora sense casar-se amb cap (fins i tot la de la ciència, que ve representada pel seu matemàtic nom). I aquest últim gir porta la pel·lícula al naufragi en el pantanós sincretisme del new age més recalcitrant.

JESÚS GONZÀLEZ. Crític i historiador de l’art

Com s’anirà repetint arreu, les primeres notícies del catalanisme les trobem vinculades a personalitats del poble que, amb els anys, aglutinaran al seu entorn nuclis catalanistes i impulsaran el moviment ﬁns a convertir-lo en polític i modern al tombant del segle XX. A Masnou, la ﬁgura capdavantera serà Antoni Sunyol i Pla (1859-1918), un pilot i comerciant que es distingí pel seu activisme catalanista. Va col·laborar en publicacions com La Renaixensa, La Costa de Llevant o El Poble Català, i el 1880 s’havia adherit al Primer Congrés Catalanista. Fou el principal promotor i president el Centre Català de Masnou fundat el 1887 com a sucursal del de Barcelona. Les grans accions mobilitzadores del catalanisme tingueren al Masnou una embranzida destacada. El Missatge a Irlanda (1886), per exemple, comptà amb l’adhesió de vinti-tres masnovins. El Centre Català del Masnou s’arrenglerà amb la Lliga de Catalunya i Antoni Sunyol n’ocupà la presidència (1887). El Centre s’adherí al Missatge a la Reina que

fou signat per vint-i-cinc vilatans. Però el Centre es dissolgué poc després. Antoni Sunyol va tenir un paper destacat en el moviment catalanista formant part activa en nombroses associacions i iniciatives com el Foment Catalanista (1891) o presidint l’Associació de Propaganda Catalanista l’any següent. Esdevingué un dels líders de la Unió Catalanista a la qual es vinculà de ben aviat. Presidí la Junta Permanent el 1897 i fou delegat pel Masnou a l’Assemblea de Manresa on intervingué destacadament. En traslladar la residència a Barcelona hi centrà la seva activitat. Fou delegat i membre d’algunes de les comissions ponents en les assemblees de Reus, Balaguer, Olot, Girona, que presidí, Terrassa i Barcelona. El 1897 signà el Missatge al Rei dels Hel·lens i al tombar el segle, davant la crisi de la Unió, que donaria pas a la creació de la Lliga Regionalista, s’hi mantingué ﬁdel malgrat donar suport als partidaris de la intervenció electoral intentant establir un pont entre les dues tendències. JAUME VELLVEHÍ. laraconera.blogspot.com

ART AL MARESME Joaquim Bartra: Sentit de l’humor singular i exquisit “L’humor més audaç per l’espectador més intel·ligent”. Amb permís del lema de la famosa revista satírica La Codorniz d’entre els anys 40 i 80 del segle passat (La revista más audaz para el lector más inteligente), la segona tanda de dibuixos que Joaquim Bartra exhibeix a l’Ateneu Caixa Laietana fins quasi finals d’aquest mes de gener –la primera va ser al març de 2009 sota un títol sense gaires complicacions: Més dibuixos– continua mantenint una ironia elevada a la màxima potència, amb un sentit de l’humor càustic i sarcàstic, que podria perfectament enquadrar-se amb el tarannà de l’esmentada publicació. Ple de detalls únics que fa que l’espectador hagi de fer l’esforç de parar atenció a cada una de les obres –en algunes, fins i tot s’ha de mirar amb lupa per copsar particularitats i expressions de rostres– en tots i cada un dels treballs, no tan sols hi ha minuciositat, sinó temperament de tots els estils, amb una bona dosi de “mala llet” generalitzada.

Bartra no se n’està de fer una crítica a la societat; n’ha pogut copsar masses misèries a través de la seva professió. La seva mirada d’advocat de 75 anys, per tant ja jubilat, el seu traç, àgil i dinàmic, però alhora ferm i curós, fa que l’obra de Bartra sigui perfectament encabida com una branca més de l’art, concretament de la caricatura i el dibuix satíric. Però si el dibuix és acre i corrosiu, els títols no tenen pèrdua i arrodoneixen la provocació i la mordacitat de l’obra de Batra. Així podem trobar apel·latius com “Un món feliç”, on es veu un munt de gent passant per un laberint estret, “Error bíblic ”, una singular i esperpèntica visió de Salomé portant el cap de Juan el Bautista. La lascívia de “El botxí sentimental”, la dura crítica als artistes abstractes amb “Flora i el pintor de moda – Retrat”, o l’enrenou quasi teatral, però dur i punyent d’“Homes, dones, i bèsties”, són exemple de l’aguda crítica de Bartra al món que li ha tocat viure, i que plasma sense contemplacions ni demanar permís a ningú, punxant i burleta, per a gaudi de parroquians i nous coneixedors de la seva obra. MARTA TEIXIDÓ. www.cuadrosenunaexposicion.com

ENSENYAMENT La pujada de les taxes universitàries situa Catalunya amb l’educació superior més cara

La despesa mitjana per alumne en l’educació pública va ser de 822 €

La pujada de taxes universitàries que ha patit el sistema universitari català aquest curs, situa Catalunya com el novè país amb l’educació superior més cara d’Europa i el quart de l’Europa dels 15. L’estudi, elaborat amb dades del curs 2011-2012, assenyala que la nova política de preus ha augmentat les desigualtats i es posa al nivell de països anglosaxons o de l’est d’Europa. Segons l’autor, Enric Tello, són països que tenen en comú ‘’poca qualitat democràtica i organització de la societat civil’’ i no només correspon a debilitat econòmica del país sinó també ‘’fragilitat política’’. L’estudi també constata que els països on és més car seguir un grau o un màster disposen de menys beques per als estudiants. Turquia, Eslovènia, Hongria, Irlanda, Lituània, Regne Unit i Romania són els set països europeus on l’educació superior és més cara i els estudiants paguen entre 2.000 i 18.000 euros. És el grup de països més cars d’Europa on, després de la pujada de taxes del 66% que ha patit el sistema universitari català aquest curs, s’hi suma per la cua Espanya i Catalunya. Així, segons un rànquing que ha elaborat l’Observatori del Sistema Universitari (OSU) en base a les dades de la Comissió Europea del curs passat, Catalunya seria el novè país més car d’Europa i el quart d’entre l’Europa dels 15. En estudis de màster, el preu mitjà català també és al quart lloc més car de l’Europa dels 15. Segons ha explicat Enric Tello, un dels autors de l’estudi Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a

La despesa mitjana per alumne a l’Estat en l’educació pública durant el curs escolar 2011/2012 va ser de 822 euros, mentre que en les escoles de titularitat privada concertada va ser de 1.549 euros per alumne i a les aules privades sense concert el cost va ascendir ﬁns als 3.627 euros, segons l’Enquesta sobre la despesa de les llars espanyoles en educació que elabora l’Institut Nacional d’Estadística. En termes relatius, el 42,7% de la despesa el van efectuar estudiants en aules de titularitat pública, el 21,6% ho van fer en aules provades concertades i el 35,7% en aules provades sense concert. En total, a les llars espanyoles es van gastar 13.142 milions d’euros en béns i serveis relacionats amb els reglats, amb una mitjana de 1.319 euros per estudiant. Pel que fa als estudis no reglats, la despesa va ser de 376 milions d’euros, uns 484 euros per estudiant. Durant el curs passat, prop de 10 milions d’alumnes van cursar estudis d’ensenyament reglat, dels quals el 68,6% va acudir a aules públiques, el 18,4% en aules privades concertades i el 13% en aules privades no concertades. Pel que fa l’ensenyament no reglat, va comptar amb quasi 777.000 estudiants. L’ensenyament universitari és el que va generar una major despesa per alumne, tant en aules públiques (1.339 euros per alumne), com en aules privades sense concert (5.664 euros per alumne). Pel que fa les aules privades concertades, el nivell més car va ser l’Educació infantil de segon cicle amb 1.765 euros per estudiant. Text: ACN

Estudiants catalans en la segona jornada de Selectivitat.

les universitats europees, a banda dels països de cultura anglosaxona on el discurs ‘’neoliberal’’ ha calat fort, tot aquest grup de països es caracteritzen per ser societats civils ‘’desmuntades i amb poca capacitat de defensar-se’’ com a societat i com a opinions públiques d’aquest missatge de pensament únic. Per Tello, són democràcies ‘’molt febles’’ on pesa més la mala situació social que no pas l’econòmica. Per això, Tello ha alertat del fet que Catalunya, i per extensió l’estat espanyol, se situï dins del grup d’aquests països, on no hi ha ‘’qualitat democràtica’’. També s’ha volgut desmarcar del model imposat per Cameron, on després de la gran pujada de taxes, que va comportar grans mobilitzacions dels estudiants, la davallada de matrícules a les universitats britàniques és del 6,6%. Tello ha volgut desmentir l’argument que si pugen els preus públics es destinen més ajudes i més pressupost a

beques per als estudiants, i ha destacat que els països amb la universitat més cara, són els que tenen menys beques i ajudes, i que en canvi, els països on estudiar és gratuït, són els que concedeixen més beques. L’estudi de l’OSU assegura que és fals que els preus alts es compensin amb beques més generoses, i ho xifra amb el percentatge d’alumnes espanyols o catalans beneﬁciari d’una beca. Així, només el 23% dels espanyols i el 18% dels catalans cobra algun tipus de beca. Tello també ha alertat de la proliferació de beques préstec, és a dir, crèdits dels bancs amb l’aval del govern que es dóna a països com els Estats Units, ja que deixa els estudiants amb una situació molt ‘’crítica’’ si es té en compte que només un 22% dels matriculats es gradua i per tant, els estudiants poden quedar sense títol i amb deutes de 25.000 dòlars. Text i foto: ACN

ENSENYAMENT 17

TRIBUNAMARESME GENER 2013

Ensenyament implantarà orientacions curriculars a les llars d’infants per harmonitzar un mateix perﬁl Ensenyament va presentar el passat mes de desembre ‘Currículum i orientacions en Educació Infantil’, un recull d’orientacions pedagògiques a través de les quals es busca donar les pautes als educadors per tal d’aplicar un mateix model a totes les llars d’infants de Catalunya i garantir així que tots els nens reben l’ensenyament adequat per aquesta etapa. Espot ha assegurat que aquestes orientacions “no suposen cap trencament” sinó que recullen tot allò que ja s’estava fent a les guarderies. El document explica què és i quina és la funció d’una llar d’infants, quina és la relació que s’ha de donar entre els infants i els adults, els professors i els educadors, quina ha de ser la comunicació entre la guarderia i la família, com s’han d’organitzar, quin ha de ser el ritme d’acollida d’un nen, quin espai i quins objectes han de tenir al seu voltant, propostes lúdiques i els aspectes més curriculars com quin ha de ser el projecte educatiu, les àrees a tractar o com organitzar les unitats didàctiques. Espot ha incidit en el fet que en aques-

La directora general d’Educació Infantil i Primària, Alba Espot ta etapa de l’educació la part curricular entesa de la mateixa manera que a la resta d’etapes no existeix ja que el que es busca a les llars d’infants és aconseguir “processos maduratius, psicològics i ﬁsiològics” dels nens, així com que adquireixin la capacitat de compartir i de relacionar-se amb la resta. Aquest és l’esperit de les orientacions. Aquest document estarà disponible a la xarxa per a tots els educadors i es començarà a implantar al gener.

Espot ha explicat que, com es fa habitualment, s’escollirà una mostra de llars d’infants per avaluar el funcionament de les orientacions. En el cas que hi hagi guarderies que no el segueixin no es preveuen sancions i ha assegurat que “es pot parlar d’altres models”. Malgrat això però ha aﬁrmat que aquestes orientacions es fan amb l’objectiu d’aconseguir un mateix perﬁl de guarderies a Catalunya. Text i foto: Maria Belmez / ACN

La UOC prepara una xarxa virtual internacional d’universitats que permetrà intercanviar continguts i professors El 31 de desembre d’aquest passat 2012 Imma Tubella va deixar de ser la rectora de la UOC després de set anys de mandat. En el seu relleu deixa sobre la taula un projecte internacional en el qual el seu equip ha treballat els últims temps i que no ha acabat de tancar perquè sigui el proper rector qui faci seu el projecte i el pugui llançar si hi està d’acord. La primera part del projecte consisteix que la UOC ofereixi el seu coneixement a universitats tradicionals d’arreu del món perquè ofereixen també oferta en línia. Tubella ha explicat

que això no vol dir que deixin d’oferir ensenyament presencial sinó que tendeixin cap a la hibridació i que entenguin que apostar pel virtual no vol dir penjar només continguts a la xarxa sinó portar a terme un “canvi de cultura” i de relació entre professors i alumnes. Aquesta iniciativa està pensada especialment per universitats a països subdesenvolupats, on hi ha molta demanda d’estudiants però no es poden construir universitats presencials. La segona part consistirà que després de construir aquestes plataformes es

creï una xarxa virtual internacional entre totes les universitats que permetrà tenir materials i continguts conjunts, així com professorat. L’acreditació però la farà cada universitat a nivell local perquè l’objectiu és que la gent que es formi es pugui quedar al seu país. Fins el moment, la UOC ha parlat amb Camerún, Congo, Mali, països de l’Amèrica Llatina i Austràlia, entre d’altres, per posar en marxa el projecte, que comptarà en principi amb ﬁnançament internacional. Text: Maria Belmez / ACN

ENGLISH CORNER The English Corner és una escola d’idiomes dedicada a oferir el millor servei en l’aprenentatge d’idiomes i estades a l’estranger. Les classes es divideixen per nivell de coneixement i edat. S’ofereixen classes per a nens a partir dels 18 mesos amb especialista nadiua en educació infantil, nens en edat escolar, adolescents i adults. Tots els professors de The English Corner tenen les llicenciatures corresponents a més de diversos anys d’experiència dins i fora d’Espanya. Les nostres instal·lacions d’última generació ofereixen aules de multimèdia climatitzades, espai infantil, biblioteca i videoteca de préstec i ordinadors. Tots els nostres grups són reduïts, augmentant així la capacitat d’aprenentatge dins d’un entorn nadiu, amable i professional. Preparem alumnes per als exàmens internacionals de Cambridge i de TIE. També organitzem estades a l’estranger, des de cursets d’estiu ﬁns a l’any acadèmic en instituts de renom internacional, o permanències amb famílies d’acolliment durant els mesos de vacances. ENGLISH CORNER Vilassar de Mar · 93 754 21 84

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. REPÀS TOT L’ANY Ofereix classes particulars de repàs i de preparació per a exàmens oﬁcials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre. CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS Vilassar de Mar. 93 750 13 25

ACN

OPINIÓ EDITORIAL

2013 Amb l’entrada de l’any nou es deixa enrere un 2012 molt dur, marcat sobretot per la pressió econòmica en el dia a dia dels ciutadans i pels darrers mesos de sacsejada política que han donat a Catalunya un nou escenari a la Generalitat, força imprevisible fins al moment, que ara ja ha començat a donar les seves primeres passes. Parlar del 2013 d’avançada, més enllà dels bons desitjos que es donen només arrencar el nou cicle, és arriscat. Les previsions, sovint contradictòries i les promeses vagues i imprecises, en boca d’alguns polítics i lligades més al rèdit electoral que a la realitat, són de difícil credibilitat. D’altra banda, les notícies ens parlen cada dia d’una situació molt complexa al nostre territori més proper, a l’eurozona, al món. Països que fins ara vèiem com inqüestionables i poderosos trontollen, ens replantegem els punts de posicionament personals i col·lectius i veiem grans estafes i estafadors i la manca d’ètica absoluta campant lliurement i portant-nos a l’abisme. El Maresme no és tampoc gens aliè al reflex i la rèplica del que arriba des de la macroeconomia i les seves conseqüències ens afecten a tots. Hem vist el temps dels ajustaments més propers que semblen no tenir final, l’encariment de la vida, les dificultats econòmiques, la pèrdua de treball i d’esperança, i tot apunta que tardarem a sortir-nos-en del sot. És cert que en aquest context, socialment no es pot caure en el pessimisme, encara que des de la perspectiva individual sovint és difícil no fer-ho. A favor, però, tenim un teixit emprenedor i una societat civil que ha demostrat d’altres vegades l’empenta per superar-se. I pel que s’està veient, també, tenim al davant la construcció d’un nou context social i polític, fonamentat en d’altres valors que permetin emergir del forat en el qual estem i la previsió de no tornar-hi a caure. La nostra societat no pot permetre’s injustícies com les que veiem dia a dia i sobretot la inexistència d’un horitzó de futur. Calen molts canvis i no solament polítics, molta autocrítica i moltes noves direccions. Veurem si en el nou any que acaba d’arribar, com a mínim, s’encaren de manera definitiva i creïble, que facin renéixer una certa esperança en aquesta societat per la qual tant s’ha lluitat.

Les mobilitzacions ciutadanes reivindicant millores marcaran el pols del segle XXI.

ACN

EL QUART CAMÍ PAULÍ MOJEDANO Twitter: @pmojedano

Construir la utopia He llegit fa uns dies el llibre L’Estat perfecte, de Josep Ramon Abuin, un treball que, fent un repàs històric de fets signiﬁcatius del passat humà, vol proposar una alternativa a l’actual estat de coses, a aquest sistema social i econòmic que ens ha portat a una situació d’injustícia i de misèria. Condicions que han estat sempre presents en la vida humana al llarg de la nostra història, però de les quals ara som més conscients que mai a nivell global. Mirant la història amb una certa perspectiva, no en tinc cap dubte que la por sempre ha estat l’element que s’ha fet servir pels poderosos per reduir a la Humanitat. El poder sempre ens ha intimidat. Ho ha fet l’església, els governs, el poder econòmic... Aquest és el context en què hem viscut des de fa molts segles, el de la por. El nostre temps no és una excepció, però hi ha factors especíﬁcs que el caracteritzen. La globalització ha accelerat el domini del poder econòmic sobre la política i els ciuta-

dans. El poder financer ho domina tot, mogut per la cobdícia i la irresponsabilitat, i els governs estan al seu servei. Els grans mitjans de comunicació són l’altra cara de la mateixa moneda, desplegant tot el seu poder per tenir-nos entretinguts, uniformitzats, acovardits. Però la globalització, gràcies a la revolució tecnològica, permet també anar més enllà dels límits fins ara existents en la circulació de la informació i crear una consciència global de la problemàtica que ens afecta a tots com humanitat. Hi ha un espai il·limitat de pensament i creació impensable abans, que fa que ens puguem commoure, motivar, mobilitzar i rebel·lar alhora. Aquesta consciència global és la gran esperança. En els propers anys ens esperen canvis radicals i profunds. La gent ja no estarà disposada a obeir cegament, i el nou “renaixement” ja no serà una cosa només d’una elit social o cultural. És per tant un moment fascinant, que ens dóna una oportunitat fins ara mai viscuda de canviar de veritat les coses per acabar amb allò que deia al principi: el domini de la humanitat per la por. És obvi que per damunt de tot hi ha una gran tasca individual de cadascú de nosaltres. Una tasca de pensar, de reflexionar sobre qui som de veritat; al voltant de la nostra relació amb nosaltres mateixos, amb els altres i

amb el món; sobre el patiment humà i el sentit de la vida. Hem de tenir el coratge d’afrontar el nostre propi canvi personal, d’enfrontar-nos a la nostra part fosca. Tots la tenim. Tots ho som tot. I això no ho podem fer des del coneixement, sinó des del “desaprendre” transformador, des d’una posició en que sabem el que sabem que sabem, i entenem el que entenem que entenem, que ens permetrà ser partícips actius dels projectes comuns de la humanitat. Fins ara només la por ens ha impedit avançar. És per això que és l’element amb el qual els poderosos han jugat per evitar el despertar i no posar al centre de les nostres vides la reﬂexió i l’acció ètica i ecològica en el nostre conviure. La por genera injustícia, mentre l’amor generarà un futur millor i més humà. Ens toca a cadascú de nosaltres canviar els aspectes que ens corresponguin fent el viatge interior, el de l’autoconeixement, que ens donarà la força i capacitació que ens faran lliures. La injustícia i el patiment han de ser l’estímul pel nostre despertar col·lectiu, per prendre la decisió d’exercir el nostre poder individual d’escollir ser la nostra millor versió. Però hem de ser conscients que el nostre creixement comporta pagar un preu: el d’estar disposats a enfrontar-nos al Sistema. No hi ha un altre camí... si no és que acceptem viure fora de la nostra essència.

OPINIÓ 19

TRIBUNAMARESME GENER 2013

JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com

El dilema A Catalunya, qui més qui menys, s’adona que els seus diners no s’hi queden. S’entén que si això passés, segurament es podria evitar una part important de les seves retallades, com clarament es veu que passa a Euskadi. En la situació de crisi actual la majoria de la ciutadania es troba davant d’un gran problema, se li planteja un difícil dilema que ha de resoldre. Per simpliﬁcar la qüestió es podria assimilar a un tema de pesca. Per superar la penúria, que cada vegada afecta a més gent, què cal fer? Repartir peix o ensenyar a pescar? És evident que a una persona que s’està morint de gana, abans que això succeeixi, cal donar-li peix. Però, per quant de temps? Una societat ha de recórrer a la caritat per sobreviure, sense cap tipus de dubte és una societat sense futur. Les persones que creuen que en aquests moments el que toca fer és solucionar la crisi, sobretot l’atur, tenen una visió limitada del problema. És sospitós que la majoria de polítics

que més aferrissadament aﬁrmen que primer cal superar la crisi, pertanyen a partits clarament nacionalistes espanyols, que anteposen els interessos d’Espanya als de Catalunya. Cada vegada hi ha més catalans que aposten per adquirir els estris necessaris per pescar. Estimen que si als catalans se’ls ensenya i aprenen a pescar, al disposar d’un territori adequat per aconseguir una bona pesca, podrien superar la vergonya d’haver de recórrer al peix de la caritat per fer possible una vida digna. També creuen que la pesca s’hauria de distribuir entre la seva ciutadania, per superar la xacra de l’atur, conservar l’estat del benestar i millorar el sistema de pensions. En aquests moments Catalunya ha d’afrontar aquest dilema, viure del peix de la caritat o fer-ho de la pròpia pesca. Els dos plantejaments són compatibles, no són excloents. Per poder gaudir de serveis socials de qualitat, és imprescindible que siguin els propis catalans qui pesquin el peix que necessiten. Si ho fessin així, es podria recuperar la dignitat humana, provocada per l’actual espoli ﬁscal, que condemna a una part important de la seva població a viure, de forma vergonyosa, de la caritat dels altres. Una Catalunya independent és l’aposta per resoldre el dilema. Aconseguir-ho és possible. Nosaltres podem, fem-ho!

JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Defensem l’escola en català Si ni en els pitjors moments de repressió a la nostra llengua van aconseguir eradicar-la, va ser perquè a cada racó on traspuava un mot, l’abnegació del poble el recollia i el bressolava en la seva intimitat. Es pot prohibir allò que hom pot fer o mostrar en públic, però no pas allò que hom fa en el seu àmbit més personal. Si els règims autoritaris i dictatorials no pogueren amb ella, pensar que dins d’una democràcia ho poden arribar a aconseguir sols hi cap dins de ments eixelebrades. Tant se val si qui ho pretén dur a terme és un monarca, un dictador o un ministre. El català és la llengua d’un poble que no està disposat a renunciar a la seva identitat, i per tant, res ni ningú no podrà fer-lo desaparèixer. Però, amb el seu ús intimista no n’hi hagués hagut prou per arribar a la situació de la qual actualment gaudim. Per a ser on som ara, ha calgut lluitar

de valent. No hi ha espai ni temps suficient per a reconèixer la tanta feina feta des de la significació de molts i des de l’anonimat d’encara molts més. Com encertadament ens recordava fa pocs dies en la cloenda d’un acte de l’ARC la seva presidenta, Montse Medalla, molts dels qui ens vam veure obligats a estudiar en castellà, poguérem aprendre català gràcies als insignes editors de publicacions com el ‘Patufet’ o el ‘Cavall Fort’, però també gràcies a l’interès dels nostres pares a facilitar-nos-en l’accés. Després, el col·lectiu de mestres del qual ella en formà part, va fer possible allò que semblava tan difícil. Primer començaren fent mans i mànigues per ensenyar el català amb més voluntat que coneixement i després s’esforçaren, esperonats per la recent reinstaurada Generalitat, a adquirir el nivell necessari a fi de normalitzar-lo. Els mitjans de comunicació ajudaven enormement a empènyer el carro; qui, dels que hi érem, no recorda el naixement de l’Avui o l’emissió del primer capítol de Dallas per TV3? Després de tanta gent que s’hi ha deixat la pell, no defallirem pas ara que estem traçant l’últim tram del camí cap a la nostra llibertat. Ara, amb totes les nostres forces i com sempre hem fet, defensarem més que mai l’escola en català.

20 OPINIÓ PARTITS POLÍTICS CARLOS SÚNICO Partit Popular Català

Interdependència La convivència és símptoma de salut social, benestar i felicitat col·lectiva. Crec que a Catalunya podem donarli un aprovat a la nostra convivència política, però hem de mantenir-la i millorar-la amb més respecte i tolerància, ﬁns i tot perdonant. Per sentir-se feliços, les societats necessiten amics dins del grup, aquest sentiment d’amistat entre catalans i la resta d’espanyols, és el que en situacions extremes com la crisi actual, ens redueixen la possibilitat del suïcidi col·lectiu separatista. La necessitat dels altres (el contrari, el soci, l’adversari, el compatriota…) és intrínseca, necessària i consubstancial a la convivència.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

Dret a decidir i reactivació econòmica Oriol Junqueras, en el seu discurs del debat d’investidura d’Artur Mas com a nou president de la Generalitat de Catalunya, va deixar ben clar que el pacte d’estabilitat que ERC li ofereix té com per objectius priori-

GENER 2013 TRIBUNAMARESME Catalunya sense Girona no seria Catalunya, seria una altra cosa i viceversa. Encara més, avui, gràcies a les comunicacions, s’han reduït les distàncies i la globalització és un fet “in crescendo”. La interdependència és major i segueix augmentant progressivament. Crec que hem de millorar les relacions entre els espanyols mantenint unes bones i ﬂuïdes comunicacions i buscar activitats conjuntes que uneixin i apropin. L’Administració ha de ser equitativa, sense favoritismes entre els seus administrats, s’ha de fomentar la solidaritat enfront de l’individualisme buscant el bé comú de la societat. Entre la covardia de la dependència i la temeritat de la independència, tenim la virtut de la interdependència. La interdependència ens dóna la nostra condició social, vivim en societat i som gregaris, pertanyem a una societat cada dia més propera i variada, solament interrelacionantnos amb els altres podem suprimir el nostre egoisme. La generositat és

la virtut no solament de donar, sinó també d’entendre els altres. La independència no deixa de ser una forma d’egoisme al no voler compartir i entendre’s. A més, la interdependència en positiu ens recorda que l’èxit dels altres és el meu triomf. Així hem vist fa poc, com el triomf de la selecció espanyola de futbol, ha estat l’èxit del Barça, del Real Madrid, etc. Així com l’univers està en expansió, el creixement de la nostra societat és imparable, la unitat europea és fruit entre altres coses de l’expansió, la qual disminueix la pressió interna de les nacions que la integren en créixer el seu marc. La varietat d’Espanya ens enriqueix, som mútuament responsables i compartim uns valors i principis, una història i cultures, una socioeconomia i política, una situació geofísica i climàtica, que en diferents posicions, desenvolupem sempre junts des de fa centenars d’anys. Som un permanent moviment interdependent.

taris el dret a decidir i la reactivació econòmica. Govern i ERC, des de l’oposició, estan disposats a treballar pels mateixos objectius, malgrat les diferències existents en els plantejaments econòmics i socials, així com ideològics d’ambdues formacions polítiques. No serà fàcil, però la realitat és aquesta. És evident que el Govern de la Generalitat de Catalunya, presidit per Artur Mas, haurà de filar molt prim a l’hora d’elaborar el full de ruta per al nou mandat, ja que les prioritats que li ha marcat ERC a canvi del seu suport, encara que sigui des de l’oposició, l’obligaran a incrementar ingressos, suavitzar les retallades, complir amb el dèficit fiscal que li exigeix el

Govern de l’Estat, reactivar l’economia, garantir l’estat del benestar i plantejar-se seriosament la consulta sobre el dret a decidir, una de les exigències d’ERC. Tot plegat necessita d’un treball d’equip, - nou govern - coordinat, coherent i que a més sigui capaç d’aconseguir la implicació d’altres forces parlamentàries. Artur Mas no ho té gens fàcil, però hem de conﬁar que aquests dos anys de govern que han precedit a la nova legislatura hauran servit per mesurar, amb menys risc d’equivocar-se a l’hora de prendre decisions. Estem iniciant una nova legislatura amb molts reptes. El nostre futur hi està en joc. Siguem-ne conscients.

TRIBUNA ÒMNIUM ANTONI POUS SALTOR President d’Òmnium Mataró Maresme

Societat civil, de nou En els darrers mesos i per la meva condició de membre d’Òmnium he tingut la sort de tractar amb gent que està tirant endavant noves iniciatives en el camp de la cultura a Mataró. Estic pensant en el bar El Públic, la gent de Llegim i Piulem o la nova llibreria Dòria Llibres. Són en només una mostra, i per tant me’n deixo molts, disculpeu-me. Tots ells tenen en comú que en els darrers temps s’han animat a dedicar temps o diners, o totes dues coses, en iniciatives relacionades amb la cultura, i que estan tenint èxit, tenint en compte que aquesta paraula en el món cultural té un abast molt relatiu. Quan parles amb la gent que hi ha darrere d’aquests projectes, hi veus, o jo hi veig, una espurna als ulls. Suposo que és la passió o les ganes de fer quelcom que sents que val la pena. Això té, sens dubte, molt de mèrit. Però també he tractat amb persones que treballen en entitats amb molts anys al darrere. Penso en la Sala Cabanyes, el Museu Arxiu, el Foment, la Biblioteca de la Caixa Laietana, aquí per força me n’haig de deixar moltes, disculpeu-me de nou. En aquestes persones també he vist aquesta il·lusió, aquesta espurna que en dic una mica romànticament. En ambdós casos, noves i velles entitats, es tracta del que s’anomena la societat civil, aquesta paraula que entre tots hem gastat de tant fer-la servir, però que existeix, i que per molts anys. I no sé si per sort o per desgràcia però és aquesta societat civil, de la qual Òmnium orgullosament forma part, la que, sí o sí, haurà de tirar del carro aquest any 2013 que acabem de començar. Bon any a tots.

OPINIÓ 21

TRIBUNAMARESME GENER 2013

TRIBUNA AMB

El Director General de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya adverteix de la incoherència que suposa pretendre créixer econòmicament mentre no es lluiti per les desigualtats i les injustícies socials.

Desigualtats, crisi i incoherències TRIBUNA Maresme ofereix, en col·laboració amb l’associació cultural Valors, aquests articles publicats en la revista de reﬂexió i diàleg que edita mensualment aquesta entitat. Trobareu més articles i informació a www.valors.org

Imatge d’arxiu en la qual es veu la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, reclamant acompanyada dels representats de diverses entitats catalanes, que es faci efectiva la sentència del Suprem sobre el 0,7% de l’IRPF. / Laura Roma (ACN).

Fa poques setmanes l’IDESCAT, en la seva enquesta anual sobre les condicions de vida a Catalunya, ens revelava que la taxa de pobresa a casa nostra ha crescut un 3% des de l’any 2006. El creixement més important s’ha produït entre 2010 i 2011, i la desigualtat entre els estrats més pobres i els més rics de la societat és ja de les més altes d’Europa. La crisi ens està encaminant cap una fractura social. Però, segons l’economista nord-americà Jeﬀrey Sachs, al darrere de l’actual crisi econòmica hi ha una crisi moral i, per això, de poc serveix tenir una societat amb lleis, eleccions i bons mercats, si les elits econòmiques i polítiques no es comporten amb respecte, honestedat, i solidaritat cap a la resta de la població. Per això sosté que sense una restauració dels valors de responsabilitat social no podrà haver-hi una recuperació econòmica signiﬁcativa i sostenible. Rabrugam Rajan, execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, ja va preveure l’any 2005 la crisi actual en assenyalar que la resposta política a les desigualtats estava essent erròniament

facilitar l’endeutament dels sectors més pobres perquè poguessin mantenir el seu nivell de consum. La desigualtat, per altra banda, té com efecte desactivar les capacitats col·lectives que posen en valor els recursos humans i físics que generen desenvolupament econòmic i progrés social. En deﬁnitiva: les desigualtats socials, els valors inadequats, el desprestigi de l’esfera pública, de la política i de la dimensió social de les persones no són la conseqüència de la crisi, sinó que en són l’origen, estan a la base de la crisi que vivim, i també de la seva solució. Per això de la manera com s’afrontin dependrà el futur de la nostra societat. Mentrestant, però, persisteix una situació d’irracionalitat. O dit d’una altra manera, d’incoherència. Perquè es continuen mantenint unes polítiques econòmiques i socials que han demostrat la seva ineﬁcàcia per aconseguir desenvolupament econòmic i social. Unes polítiques que no posen la cohesió social i la lluita contra les desigualtats al centre de l’acció pública. Només la resistència al canvi, la poca humilitat per reconèixer els errors, i el

servilisme a les elits econòmiques i ﬁnanceres expliquen que es mantinguin unes polítiques econòmiques nefastes per a la cohesió social i la represa econòmica. En la cruïlla històrica que viu Catalunya també tenim l’oportunitat de recuperar els valors socials, el compromís cívic i les polítiques redistributives que en l’onada neoliberal dels anys vuitanta vam deixar en segon terme. No ens podem permetre seguir tenint 632.000 aturats o una taxa de risc de pobresa del 22%. El president Mas deia l’altre dia que els sectors econòmics del país s’hauran d’anar acostumant al canvi de mentalitat del país. Seria bo que aquesta evolució mental, aquesta nova mirada sobre el nostre futur collectiu, també estigui relacionada amb aquest canvi de valors i de prioritats que tant necessitem. Que comprenguem que sense equitat no hi ha progrés econòmic. I que la superació de les desigualtats no serà tant el resultat del ﬁnal de la crisi, sinó la condició prèvia per sortir-ne. TONI CODINA. Director Gral. de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

APUNTS MOTOR

Maresme Lesseps dóna la benvinguda al nou Seat León, el vehicle del segle XXI de treball i els beneficis es queden a casa. “No pot deslligar-se la trajectòria de Seat a la construccio del país”, va assegurar. Per la seva banda, Cristian Calvo i Armand Fernández van destacar del nou vehicle característiques a tenir en compte, com que dins el segment no hi ha cap cotxe amb tants avantatges tècnics, la gran tecnologia que té al seu servei, així com l’esperit jove d’aquest nou cotxe que ha estat dissenyat al Centre Tècnic de Martorell amb l’ADN de la marca Seat. Tecnologia i disseny són sens dubte dues de les paraules claus que defineixen el nou Seat León, a les quals cal afegir seguretat. Des de 14.990 euros fins a 30.000 poden trobar-se diverses variables d’aquest vehicle que compta, a més, amb uns fars full led que il·luminen molt la carretera i suposen una tecnologia pionera que eleva el llistó tecnològic del moment. També, entre d’altres millores tècniques, el cotxe disposa d’un assistent de bord que avisa si es fa una sortida involuntària de carril, que ajusta els llums curts o llargs quan sigui necessari o que detecta la fatiga del conductor. I tot això, amb acabats aerodinàmics, una àmplia gamma d’accessoris i la consciència ecològica incorporada en aquest vehicle plenament del segle XXI.

Disseny, tecnologia, seguretat i funcionalitat conﬁguren aquest cotxe que s’ha dissenyat perquè alterni una línia molt estètica amb els elements més pràctics i la nova tecnologia d’automoció d’un vehicle que tothom pot disfrutar. Maresme Lesseps va celebrar l’arribada del nou Seat León el passat 13 de desembre, en plena campanya de Nadal. I ho va fer mostrant aquest elegant cotxe que va presentar el president-fundador del grup Lesseps i recentment nomenat president de la Federación de Asociaciones de Concesionarios de la Automoción (FACONAUTO), Jaume Roura. A l’acte també va comptar-se amb la presència del responsable de productes de Seat, Cristian Calvo i d’Armand Fernández, responsable, en aquest cas, del servei als clients de la coneguda marca d’automoció. En la seva intervenció, Roura va destacar la importància de Seat d’estar “sota el paraigua de Volkswagen. És un gran orgull”, així com l’entrada del nou Seat León al mercat alemany –on es comercialitza des de novembre amb gran èxit de vendes–, que va deﬁnir com “la casa gran del mercat de l’automòbil”. Per a Roura, també, Seat és la marca que cal potenciar perquè genera llocs

Alguns dels models del nou Seat León, en l’acte de presentació a Maresme Lesseps. A baix a l’esquerra, Armand Fernández, Jaume Roura i Cristian Calvo parlant del nou vehicle.

Text: Redacció / Fotos: J.M. Ponce

APUNTS 23

TRIBUNAMARESME GENER 2013 MÓN LEGAL

Dies de rebaixes… amb garanties Després de les festes de Nadal vénen les rebaixes d’hivern, que encara que estem en època de crisi, són esperades per molts per poder adquirir el producte desitjat a un preu ajustat. Qui més qui menys comprarà aquella peça de roba o estri tecnològic anhelat a un preu més assequible. Ara bé, hem de tenir molt clar que, durant aquest període mantenim els mateixos drets com a consumidors que la resta de l’any. Així doncs, la primera premissa a tenir en compte és que, durant les rebaixes es redueix el preu del producte... i res més! A títol d’exemple, podem tenir en compte les següents indicacions a l’hora de comprar en rebaixes: Els preus sempre han de constar indicats en el producte, tant l’anterior com el rebaixat. El període de rebaixes ha de tenir una duració entre una setmana i dos mesos,

dins les dates ﬁxades per la Generalitat. Els establiments que ofereixen productes rebaixats han de mantenir les mateixes condicions i garanties que ofereixen durant la resta de l’any. La publicitat emesa en temporada de rebaixes vincula a l’establiment anunciant, a efectes de respectar les condicions, preus i qualitats dels productes oferts; tota vegada aquesta publicitat té valor contractual, ﬁns el punt que el consumidor pot exigir legalment el compliment estricte d’allò publicitat. En quant a les devolucions de productes adquirits en rebaixes, hem de tenir clar que regeixen les mateixes condicions que les establertes durant la resta de l’any i podem tornar tots aquells productes amb defectes abans de la seva adquisició, no estant obligats a acceptar xecs de canvi de producte o per imports a gastar en l’establiment venedor, sino

que tenim dret a la devolució del preu pagat. En cas de no existir defecte previ a la compra, la botiga té dret a decidir sobre la devolució. Per això, serà molt important informar-nos sobre les condicions ﬁxades per l’establiment al respecte. En els supòsits de compres a distància, tenim set dies de termini per retornar el producte si no ens satisfà, té defectes o no respon a les nostres expectatives. Les rebaixes obren un període molt

interessant per adquirir allò que desitgem i a un preu immillorable, però no hem de caure en el parany d’acceptar una reducció dels nostres drets o la qualitat dels productes a canvi de pagar menys. Tots hi sortirem guanyant! Bones compres i bones festes!

augmentar la contaminació’ (sic?), la paralització de projectes en marxa fins l’abandó i posterior degradació de les infraestructures ja existents, la congelació de qualsevol diàleg amb el sector i la falta de manteniment d’infraestructures ja existents que, a més, suposen una posada en valor ciutadà, paisatgístic i fins i tot econòmic del territori, són algunes de les derives que estan prenent les noves polítiques municipals de moltes viles, ciutats, Consells Comarcals i Diputacions Provincials de Catalunya. El gir a la dreta de les darreres eleccions locals no ha beneficiat gens ni mica el foment i difusió de l’ús de la bicicleta arreu del país. Un any i mig després de l’última renovació dels consistoris s’està veient clarament quin és el model de mobilitat de la dreta: rendir-se a la poderosa indústria de l’automòbil i els

seus grups de pressió premiant l’ús del vehicle privat, castigar sense miraments els que reclamen el dret a una forma de mobilitat més sana, sostenible i barata bo i desprestigiant-los públicament si cal per intentar frenar l’imparable allau de ciclistes que habiten els carrers, camins i carreteres del país. Amb la crisi la bici hi perd, estranya paradoxa que posa de manifest quina és la voluntat real del poder local en aquest aspecte. L’excusa de la falta de diners per paralitzar el desplegament de la mobilitat ciclista és tan perniciosa com els diners que s’estan gastant o deixen de cobrar del vehicle privat. Tot plegat és un engany piramidal.

XAVIER CASAS MARTÍNEZ. Advocat JCM ADVOCATS. www.jcmadvocats.es

DIES DE BICI

Amb la crisi la bici hi està perdent Les retallades en el ﬁnançament dels projectes institucionals per mor de la crisi estan perjudicant greument el desenvolupament dels projectes de l’ús de la bicicleta en l’entorn urbà. Això no és cap novetat, però no deixa de ser una paradoxa que demostra, o bé la incapacitat del sector públic per entendre i gestionar el desplegament de la bici, o bé la mala fe dels dirigents polítics, que prefereixen orientar les escasses inversions cap a àmbits de mobilitat més perjudicials, cars i ineﬁcaços, com el vehicle privat, però més rendibles electoralment; faltaria més. Les polítiques locals ara van cap aquí. L’augment irracional de les tarifes del Bicing, la supressió de carrils bici amb excuses peregrines com que ‘fa

Es podrà passar en bici pel Port Velll quan hi facin la marina de luxe?

FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ DE CABRERA DE MAR DISSABTE 19 GENER

DIUMENGE 20 GENER

10.00 h, a la plaça de la Fàbrica Inﬂables per als més petits

09.00 h. a la plaça de la Fàbrica IV Cursa popular Sant Vi

17.00h, a Can Martinet Tornejos de ping-pong, futbolí i jocs d’ordinador

10.00 h. a la plaça de l’Ajuntament Botifarrada de Festa Major

19.00 h, a l’Envelat Municipal Concert de Festa Major A càrrec del Grup Santi Arisa.

11.00 h. a l’Església Missa Solemne

23.00 h, a l’Envelat Municipal Ball de Festa Major A càrrec del Grup Santi Arisa. Tiquet entrada al ball: 5€ amb dret a un refresc o cervesa.

12.00 h. a la plaça de l’Església Sardanes amb La Cobla Premià. 19.00 h. a l’Envelat Municipal Concert de Jazz Amb grup Woody’s Tribute Jazz Band.

RAFAEL VALLBONA www.diesdebici.blogspot.com

24 APUNTS

GENER 2013 TRIBUNAMARESME

EMPRENEDORS

L’any passat, Activa Work va obrir a Premià de Mar les seves portes. Nascut com un centre de negocis’coworking’ que va crear-se amb la idea d’allotjar professionals en una oficina compartida, ha evolucionat com un espai pensat per a emprenedors i de suport empresarial que és tot un referent a la zona. Activa Work ha superat l’etapa inicial i ja no alberga únicament un grup de professionals, sinó que les sinergies que s’han creat entre les persones que s’han trobat en aquest espai han estat tan fortes, que molts d’ells han col·laborat i treballat junts en interessants projectes empresarials. Dins el procés d’evolució d’Activa Work, cal destacar que ha ampliat la seva zona oberta de treball amb despatxos tancats que poden llogar els professionals que vulguin estalviar fins a un 70% en despeses d’oficina. Un altre dels avantatges que proposa aquest centre de co-working és que en la seva activitat de suport empresarial ofereix periòdicament interessants novetats i propostes. Pel que fa a serveis que s’ofereixen a emprenedors, autònoms i pimes, a preus molt assequibles, destaquen: informació, orientació i assessoria empresarial; servei de creació d’empreses: confecció i estudi del Pla d’Empresa, capitalització de l’atur, alta d’autònoms, tràmits administratius per a l’inici del projecte, traspassos, constitució de societats, contractes de compra-venda; gestió d’ajuts i finançament; certificats digitals; suport i consolidació empresarial, assessorament especialitzat: mercantil, fiscal, comptable i laboral; espai per a l’Emprenedor – Espai Coworking; domiciliació d’empreses, entre d’altres

Activa Work, l’espai per a l’emprenedor a Premià de Mar

àmbits especialitzats. Activa Work està avalat per diverses institucions públiques i recentment ha estat autoritzat pel Ministerio com a Centre d’Informació i Xarxa de Creació d’Empreses (CIRCE), alhora que els han conﬁrmat el conveni d’adhesió com a Punt d’Assessorament i Inici de Tramitació (PAIT). D’altra banda, Activa Work acull un equip multidisciplinar de professionals treballant que presten servei integral de tot el que té relació amb la creació d’un negoci rendible i eﬁcient amb la creació del Pack Corporatiu, creació i posicio-

La 1a visita d’assessorament és gratuïta ﬁns el mes de març Us espai obert d’ajuda, tramitació i gestió per a emprenedors i empresaris Destaca la ﬂexibilitat del treball, l’adaptabilitat a les noves formes de començar un negoci o per fer-lo rendible i segur

Plaça Dr. Ferràn - Local 12 08330 Premià de Mar (BARCELONA) Tel. 93 754 75 96 info@activawork.com www.activawork.com nament web i serveis de comunicació i premsa, gestió de marca, logotip, serveis de disseny gràﬁc, paquet de papereria i serveis i suport informàtic. Text: Redacció

APUNTS 25

TRIBUNAMARESME GENER 2013 MEDI AMBIENT

SALUT

Menjadores d’ocells

El Dr. Chandrakant Pawar, metge hindú especialitzat en medicina ayurvèdica, visita el Maresme

A grans trets, podríem classificar els ocells del nostre territori en insectívors, que s’alimenten bàsicament d’insectes, granívors, que ho fan de llavors i granes, i rapinyaires, que ho fan d’altres animals. Pel que fa als ocells granívors i insectívors del bosc, els camps i els parcs i jardins, troben al propi medi prou aliment durant gairebé tot l’any. Únicament hi ha un període que tenen més problemes per trobar els seus nutrients, concretament als mesos d’hivern, generalment entre novembre i febrer. És en aquets període quan podem ajudar a aquests ocells, instal·lant al nostre jardí, terrassa o balcó una menjadora amb els seus aliments preferits. Així, a més d’ajudar a aquests animals a passar l’hivern, també ens pot permetre de poder-los observar amb facilitat, identificar-los i introduir-nos en les seves costums. COM PODEM FER UNA MENJADORA? La més senzilla serà agafar un filferro o un cordill i enfilar una desena de cacauets crus. La instal·larem, com totes

JORDI BAUCELLS

les menjadores, en un lloc on difícilment hi puguin arribar els gats, i veureu com, en poques setmanes, mallerengues blaves i carboneres, i alguna mallerenga emplomallada s’entretenen a picar un a un les baines i a emportar-se les llavors. Una altra opció, és agafar una bossa reixada, com la de les que contenen mandarines, i omplir-la de cacauets crus. Una altra menjadora, molt interessant de fer amb nens, és agafar mit-

ja closca de coco i omplir-la amb llard de porc que haurem prèviament fos amb una mica d’escalfor. L’omplirem de cacauets i el deixarem refredar, per, finalment, penjar-lo al nostre punt d’observació. També podeu comprar-ne una i omplir-la de diferents tipus de llavors, i segons les que hi poseu, tindreu la visita d’unes o altres espècies d’ocells. A la xarxa, podeu cercar més informació de quins aliments interessen als nostres petits veïns emplomallats, per tal d’aconseguir menjadores molt freqüentades i diverses. Podeu aprofitar que els ocells visiten la vostra menjadora per fer-li fotos, gravar-los o observar-los, especialment si teniu nens. Però aneu en compte! Que no se us vegi massa, i no feu moviments bruscos! Recordeu, però, que en arribar la primavera, a finals de març, caldrà que traiem aquest recurs alimentari addicional, fins al proper hivern. ORIOL BASSA. ENGINYER I NATURALISTA. naturamaresme@gmail.com

Amb el tancament de l’any, el mes de desembre, el Dr. Chandrakant Pawar va passar consulta de medicina ayurvèdica al Centre de Teràpies Nova Imatge (c/ Navarra, 68) del Masnou. Durant la seva estada a la comarca també se li va fer entrega d’una placa recordatori en un acte públic a Pineda de Mar, on el Dr. Chandrakant va fer una petita xerrada. El metge hindú especialitzat en medicina ayurvèdica va aproﬁtar la seva estada a la comarca per fer turisme i conèixer el territori, així com poder experimentar els costums i tradicions catalanes durant aquest dies de Nadal, tal com explica Maria Ojeda, del Centre de Teràpies. El Prof. Dr. Chandrakant. S. Pawar és fundador i director de Shashi Clinic Palus, president de Shri. Vasant Yashwant Patil Medical Foundation i director de Shivam Charitable Hospital, així com també president d’International Institute of Ayurved Medicine, a Palus, Índia, entre d’altres càrrecs d’aquets àmbit de la salut. Text: Redacció.

2626

GASTRONOMIES LA RECEPTA MONGETES DEL GANXET ESTOFADES AMB BOLETS I RAP INGREDIENTS: Mongetes blanques del ganxet, bolets assortits o una classe sola (rovellons petits), rap, oli, sal, pebre negre o blanc, vi blanc sec, 1 ceba, 2 tomàquets madurs, Alls i julivert, 2 fulles de llorer, farina blanca. PREPARACIÓ: Posarem les mongetes amb remull el dia abans. Un cop remullades les bullirem amb aigua que no tingui calç i hi tirarem sal. Tingueu en compte que bullin molt a poc a poc. Un cop cuites deixarem que es refredin amb el mateix suc, ja que així quedaran més senceres. PREPARACIÓ DEL RAP: En una cassola posarem oli. Al rap, un cop net, hi tirarem sal i pebre i el passarem per farina blanca abans de posar-lo a la cassola. Els tomàquets els farem a trossos (3 o 4 talls). Tirarem un raig de vi blanc sec, brou de peix o una mica de aigua. Tallarem 2 alls i posarem 2 fulles de llorer. Deixarem que faci xup-xup una estona. Apagarem el foc. Un cop nets els bolets els farem un bull i també els passarem per la paella amb un raig d’oli i uns alls tallats petits i julivert, i un pols de sal. Escorrerem les mongetes però guardarem una mica de suc. Amb cura tirarem les mongetes a la cassola i si queden curtes de suc n’hi tirarem una mica del de les mongetes. MUNTATGE DEL PLAT: La presentació la deixem a la creació i gust de cada cuiner o cuinera, així com la composició del plat. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

ROURA ROSAT “MERLOT 2007” TIPUS I CRIANÇA: Vi rosat jove de la varietat Merlot. Sagnia de raïm Merlot escuada amb maceració de vuit hores i fermentació 10 dies a 15-16o C. CARACTERÍSTIQUES: De color rosa intens i superfície brillant, i una aroma d’intensitat mitjana amb records de fruites vermelles. Té una bona entrada, és viu, amb bona aroma de boca i retrogust franc de persistència mitjana. És un vi que acompanya bé els entrants, fumats i anxoves, arrossos i pastes, o carns i peix, especialment peixos poc elaborats i marisc. També és ideal com a vi d’aperitiu.

El restaurant El Hogar Gallego, de Calella, reconegut amb un ‘sol’ de la Guia Repsol Una de les sorpreses gastronòmiques maresmenques d’enguany ha estat que el restaurant calellenc El Hogar Gallego ha aconseguit el reconeixement d’un ‘sol’ a la prestigiosa Guia Repsol 2013. D’altres restaurants catalans com Can Jubany, de Nandu Jubany, i Àbac, de Jordi Cruz, s’han sumat també al selecte club de restaurants amb tres sols de la guia Repsol 2013. De fet, només n’hi ha 25 a Espanya, entre els quals ﬁguren El Celler de Can Roca, Sant Pau, Hispània i Via Veneto. El Hogar Gallego és un local de referència a Calella per la barreja de modernitat i tradició amb el peix i el marisc que proposa el seu xef, Toni Gordillo. TRES GENERACIONS DE RESTAURADORS Els fundadors d’aquest restaurant calellenc, Saúl Bernárdez i Sara Bugallo, van arribar a Calella provinents de Galícia l’any 1966. El primer negoci d’aquest matrimoni va ser un petit bar al carrer Sant Antoni, on servien begudes i tapes cuinades a l’estil de la seva terra. Els dos ﬁlls de la parella, Emilia i Carlos, van treballar-hi seguint els

Toni i Antonio Gordillo.

preceptes dels seus progenitors ﬁns els anys 70, dècada durant la qual el negoci va fer el primer salt qualitatiu. La família va adquirir uns locals al carrer Ànimes el 1977, on va crear el restaurant conegut com El Hogar Gallego, que ha estat ampliat i renovat des de llavors en diferents ocasions. En aquella època ja havia entrat a formar part de la família l’actual xef de cuina, Antonio Gordillo, casat amb Emilia. Antonio Gordillo és un cuiner autodidacta que s’ha convertit en l’ànima de la cuina. L’estimació

Can Roda llança al mercat un nou producte elaborat amb Pansa Blanca Clarea. D’entrada resulta ser una paraula desconeguda per a molts. El clarea és un producte dolç proper al vermut que s’elabora amb vi i una sèrie d’herbes i sense addició d’alcohol vínic. L’enòleg de Can Roda, Enric Gil, explica que “el clarea, a l’inici, va començar com un producte pensat per al consum de la família, però veient l’èxit que va tenir, vam decidir produir-lo per a la seva comercialització”. El vi base que ha donat lloc al nou producte està elaborat amb Pansa Blanca de vinyes velles, la varietat autòctona de la DO Alella. “Hem intentat recuperar la tradició tan mediterrà-

nia del ‘vermutet’ però cercant una graduació més baixa de la dels vermuts tradicionals de 15 o 16º”, comenta Gil. Es presenta en ampolles de 0,5 litres, amb tap de rosca i s’aconsella prendre fresc, amb un glaçó i durant un aperitiu abans de l’àpat o bé durant la sobretaula. De color daurat intens i llàgrima potent, les aromes són franques d’herbes aromàtiques, record vegetal, final de fustes cremades, caramel cremat i final cítric (pell de taronja). En boca, esdevé suau, amb equilibri entre alcohol, amargor i dolçor, de post gust potent i record final de fruits secs torrats. Text: Pansa Blanca.

pels fogons ha arribat a una tercera generació amb Toni Gordillo, ﬁll del xef, que aporta a la cuina els coneixements apresos a l’Escola d’Hostaleria Arnadi Hofmann Restaurant de Barcelona i, alhora, l’experiència i la innovació adquirits després d’haver treballat al costat de Ferran Adrià (El Bulli), Santi Santamaria (El Racó de Can Fabes), Jean Luch Figueras (Jean Luch), i Olivier Roellinger (Les Maisons de Bricourt). Text: Redacció / Foto: cedida

La DO Alella a la Guia de Vins 2013 El passat mes de novembre es va presentar en públic l’edició 2013 de la Guia de Vins de Catalunya a la discoteca Otto Sutz de Barcelona. La guia es podrà adquirir ben aviat a totes les llibreries del país, però ja s’han fet públiques les qualificacions i són cinc els vins amb DO Alella que superen el 9,45 que els permet situar-se en el Top 100 dels més de 1.700 vins tastats per l’equip que elabora la guia. Entre els blancs joves hi trobem el Marfil Clàssic (9,51), el Marquès d’Alella Pansa Blanca (9,50) i el Foranell Pansa Blanca (9,49). La nota més alta se l’endú el Bouquet d’A Blanc+ (9,56), que és també el millor blanc amb fusta. També supera la nota de tall el Marfil Violeta (9,48). El millor negre, segons els autors de la guia, és el Serralada de Marina 93 ceps, que amb una excel·lent nota de 9,34 s’ha quedat força a prop del podi. Text: D.O. Alella

TRIBUNAMARESME GENER 2013

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CINEMA

CONCERTS

ALELLA. CAN LLEONART Cinema en versió original. The Iron Lady. Dimecres 23 a les 20h.

CABRILS. CENTRE CÍVIC Ball de la Gent Gran. Diumenge 20 a les 18h.amb Quim el Marxós.

ALELLA. CAN LLEONART Cinema en versió original. Bienvenue chez les Ch’ts. Dimecres 6 de febrer a les 20h.

EL MASNOU. CA N’HUMET Concert de gospel. Dissabte 26 a les 20h. Cor de gospel de l’escola Emma Calvo. Preu: 4 €. A beneﬁci d’ESQUIMA.

ALELLA. CAN LLEONART Cinema social. Incendies. Dijous 7 de febrer a les 19.30h. adaptació de l’obra de Mouawad Wajdi, una commovedora història sobre l’horror que produeix la guerra en una persona i la força de la resistència. La producció teatral del text, sota el títol Incendis, ha estat l’obra d’èxit de la temporada passada a Catalunya. (Doblada al castellà). Cicle programat per la Comissió de Cooperació Internacional de l’Ajuntament d’Alella.

MATARÓ. EL CLAP Leo i Marc. Un duet a piano i veu és la aposta pel disconcert de gener. Diumenge 13 a les 17.30h. Preu: 3€.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Cinefòrum: Fènix 11*23. Divendres 18 a les 22h. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Cinema: Títol a determinar. Dissabte 12 a les 22.30h. i diumenge 13 a les 19h. PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE Cinema: Títol a determinar. Dissabte 26 a les 19h. i a les 22.30h.

CURSOS I TALLERS

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Big Band Jazz Maresme Meets. Diumenge 13 a les 19h. Concert amb repertori habitual de la banda i noves composicions guardades especialment per a aquest dia. Preu: 12€ anticipada / 14€ taquilla. MATARÓ. EL CLAP Paul Fuster + StepMother. Divendres 18 a les 22h. Concert presentació del 8è Cicle de Músiques Tranquil·les. Preu: 9€ anticipada / 12€ taquilla. MATARÓ. EL CLAP Mine! + Coriolà. Dissabte 19 a les 23h. Una nit de pop amb dues bandes catalanes que prioritzen les melodies i les lletres de les cançons per sobre de tot. Preu: 6€ anticipada / 8€ taquilla. MATARÓ. EL CLAP Bebe. Dijous 24 a les 22h. Ens presenta, en clau acústica, el seu darrer “un pokito de rocanrol”. Preu: 15€ / 18€ taquilla. MATARÓ. SALA CABANYES 50è aniversari de l’Escola de Música de Mataró. Dissabte 26 a les 18h.

ALELLA. LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ DE DONES MONTSERRAT ROIG Presentació del taller de reﬂexoterapia podal. Dimecres 16 a les 18h. Gratuït. EL MASNOU. ELS VIENESOS Artteràpia. Divendres 4 a les 17 hores. Taller d’art per experimentar i aprendre. Preu: Gratuït. EL MASNOU. NIU IOGA Taller de txi-kung: Què és el txi-kung? Dissabte 26 a les 18:30 hores. Gratuït. Taller presentat i guiat per Ester Sánchez, amb una llarga experiència impartint classes regulars de tai-txi i txi-kung, titulada per l’Associació Catalana de Tai-txi i txi-kung, i llicienciada en dansa pel Conservatori Superior de Barcelona. Informació o inscripció en web: www.niuioga.com, email: info@niuioga.com. PREMIÀ DE DALT. LOCAL DE L’ASSOCIACIÓ D’ARTISTES Taller gratuït de pintura. Dijous 3, 10, 17, 24 i 31 de 17h a 19h. A l’antic Servei de Cultura a Can Figueres. PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICA Classes d’informàtica i fotograﬁa. Dilluns 14 de 19h a 20 h. A càrrec d’en Manel Avellana. VILASSAR DE MAR. CENTRE SOCIAL LES PINEDES-LA XINESCA Segona part del curs Informàtica per a la gent gran. Dissabte 19. Principis d’informàtica bàsica, internet, xarxes socials, cercadors i correu electrònic.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Quartet Sonor. Dissabte 26 a les 20.30h. Quartet de corda. Peces de música clàssica i cinema. MATARÓ. EL CLAP Siniestro Total. Dissabte 26 a les 23h. Preu: 15€ anticipada / 18€ taquilla. Gran ﬁnal del 13è aniversari de la Sala Clap amb Siniestro Total. PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICA Balls de saló Dissabte 26 a les 18h. A càrrec del duet Sheila. PREMIÀ DE DALT. AUDITORI CAN FIGUERES Audicions dels alumnes de l’Escola Municipal de Música. Dimarts 29, dimecres 30 i dijous 31 a les 17.15h i a les 18.30h i dj. també a les 19.45h. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Ball. Dissabte 12 a les 22.30h. VILASSAR DE DALT. ESGLÉSIA PARROQUIAL Cantada de la coral Mareny. Diumenge 13 a les 12.30h. VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAUESPAI CULTURAL CAN BISA Concert de cant i guitarra amb cançons de diferents autors i estils, a càrrec de la soprano Rosa Maria Mateu. Divendres 4 a les 19h. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Va de jazz i música moderna. Diumenge 20 a les 19h. a càrrec d’Insòlit Trio.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

DIVERSOS ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Alella recupera els Tres Tombs. Dissabte 26 a les 12.30h. Benedicció a càrrec de Mossèn Josep Fàbregas. Trobada: de 9h a 11.30h a la Riera Principal, davant de la plaça d’Antoni Pujadas on es farà un esmorzar de traginers (Preu 3€. Carreters i Cavallistes gratuït). CABRERA. CARRERS DEL CENTRE DEL POBLE Els Tres Tombs. Diumenge 3 febrer a les 11h. EL MASNOU. MERCAT MUNICIPAL Sorteig de la campanya ‘Queda’t a comprar al Masnou’. Dissabte 5 a les 12h. Els deu guanyadors gaudiran de 300€. EL MASNOU. CARRER DE SANT RAFAEL Festa dels Tres Tombs. Diumenge 20 a les 12h. Festa popular dels Tres Tombs, amb la benedicció dels animals. Es faran les tres voltes al carrer de Sant Rafael i el capellà beneirà els cavalls i, després, la resta d’animals. La concentració de la resta d’animals serà al carrer de l’Esperança. MATARÓ. SALA D’ACTES DE CAN PALAUET Pregó 2013 dels Tres Tombs. Dilluns 7 a les 20h. A càrrec de l’actor Joan Pera. MATARÓ. EL PÚBLIC Juguem a El Públic amb Artijoc. Dilluns 14 a les 20.30h. Jocs participatius i en grup. PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUME Homenatge a en Jesús Fuxet i Compte. Diumenge 13 a les 19h. SANT ANDREU DE LLAVANERES. ERMITA DE SANT SEBASTIÀ VII Aplec de Sant Sebastià. Diumenge 20 a les 10h. Inauguració de la reforma de la sagristia. A les 10h: Missa a l’ermita. A les 11h: Ballada de sardanes. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Trobada Amics de la ciència de Teià. Divendres 11 a les 18h. La Teresa Escalas Tramullas, doctora en Ciències Químiques a la UAB, condueix aquest espai. VILASSAR DE DALT. DIVERSOS INDRETS Festa de Sant Antoni Abat. Dilluns 17. A les 9:30h. Repicada de campanes i salutació a les autoritats. A les 10.15h: Sortida de Can Lota amb la bandera per dirigir-se església. A les 11h: Oﬁci Solemne. A les 12.30h: Reunió de cavalleries a can Rafart. A les 13h. a la plaça de la Vila: Solemne benedicció. Seguidament, els tradicionals Tres Tombs. A les 17h: Cafè Concert al Centre Vilassarenc ‘La Massa’ a càrrec de l’Orquestra La principal de la Bisbal. VILASSAR DE MAR. SALA MN. J. M. GALBANY Entrega de premis de Vilassar Comerç. Dijous 3 a les 21h. Lliurament dels premis del sorteig de Nadal, del concurs de dibuix del trenet i del IV concurs d’aparadors. VILASSAR DE MAR. HÍPICA ROSSELL Els Tres Tombs. Diumenge 20 a les 9h. Botifarrada. A les 11.30h: Tres Tombs. Hípica Rossell, Ronda Vilassar, Maria Vidal, Sant Genís, Escultor Monjo i Montserrat. Els Tres Tombs transcorreran pels carrers Sant Josep, Mare Caterina Coromina, riera d’en Cintet, Santa Coloma, Sant Francesc, Dr. Masriera, Anselm Clavé, Sant Joan i Sant Josep. A les 13h: Benedicció d’animals a la Plaça de l’Església.

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÉ Taksu oﬀ Bali, un ritu compartit. De l’1 al 20 de febrer. una impressionada i particular mirada a la comunitat balinesa de l’artista alellenca Rosa López Calull. Inauguració: Divendres 1 de febrer a les 19.30h. Visita comentada per l’artista: 10 de febrer. Taller familiar: 17 de febrer. Més informació a www.alella.cat. CABRILS. BIBLIOTECA Marines del Maresme. Fins el 30 de gener. Exposició de pintura de Ramon Arnau. EL MASNOU. SALA JOAN COMELLAS (EDIFICI CENTRE) L’Holocaust a Europa. Del 19 de gener al 10 de febrer. Exposició sobre l’Holocaust, cedida pel Memorial de la Shoah de París. Aquesta exposició explica l’extermini dels jueus a Europa durant el nazisme i la barbàrie dels camps de concentració mitjançant plafons i una pel·lícula. Inauguració dissabte 19 amb una conferència a càrrec de Josep Calvet, historiador de la Universitat de Lleida, titulada “Rutes d’evasió a través dels Pirineus”. Es faran visites guiades per a escoles amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i altres camps. MATARÓ. C/SANT JOSEP, DAVANT LA SEU DE CULTURA Inauguració de l’exposició 13/13. Divendres 25 a les 18h. CAPS.A. proposa 13 microaccions (d’arts visuals, poesia, dansa, teatre, literatura...) que tindran lloc durant tot l’any 2013 a diversos espais de la ciutat. En aquesta primera acció es projectaran vídeos de diversos creadors mataronins a les parets del carrer de Sant Josep.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Més dibuixos. Fins al 20 de gener. Mostra de Joaquim Bartra. MATARÓ. BIBLIOTECA PÚBLICA POMPEU FABRA Xirinacs: la resistència i la consciència. Fins al 31 de gener. Xirinacs és un exemple de ﬁdelitat i compromís envers el país, la seva gent i la seva llengua. Durant tota la seva vida va lluitar, des de la paraula i la no violència, per l’assoliment de les llibertats del nostre poble i per la seva dignitat. MATARÓ. UEC MATARÓ 50 anys de la nevada de l’any 62. Fins al 27 de gener. MUSEU ARXIU DE SANT MARIA La nevada del 62. Fins al 27 de gener. Fotograﬁes d’Albert Mayol. PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DE DALT Exposició temporal “DigiPhoto – Premià de Dalt”. Fins al 3 de febrer. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Horari: Dimarts a divendres de 17h a 20h. Dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 20h. Diumenges d’11h a 14h. Més informació: museu@premiadedalt.cat www.museupremiadedalt.com. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART I CAN ROURA Com a casa, homenatge a Didier Lourenço. Dissabte 12 a les 18 h, a la Sala Premiart: Inauguració de l’exposició. A les 19 h, a Can Roura: Copa de celebració i taula rodona amb la participació de l’autor i altres persones que parlaran de la seva obra. Fins al 27 de gener a la sala Premiart.

MATARÓ. CA L’ARENAS Inauguració de l’exposició La sal, la sorra i el paper de vidre. 3a intervenció. Divendres 25 a les 19.30h. Fins al 24 de febrer. Amb obres de Joan Fontcuberta, Maider López i Josep Maria Martín. MATARÓ. CAN PALAUET La nevada del 62. Fins al 27 gener. 50 anys després, recordem un fet extraordinari encara molt viu en el record de molts mataronins. MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE MATARÓ. Col·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1970-1979 (II). Fins al 19 de maig. Mostra de peces d’alguns dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA El tren: el progrés industrial a Mataró. Fins al 27 de gener. De la col·lecció d’Enginys Mecànics. Recerca i recuperació de Josep Castellsaguer. Maqueta modular del Grup Ferroviari Mataró. MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNICS Punt i seguit. Fins al 15 de gener. Mostra del fotògraf mataroní Sergio Ruiz. MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNICS Inauguració de la exposició En la penombra. Inauguració divendres 18 a les 19.30h. Fins al 16 de febrer. Dibuixos i pintures de Camil Giralt.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Espero, enyoro, estimo. De l’11 de gener al 10 de febrer. Exposició de Rosalia Pomés. Inauguració: 11 de gener a les 19 h. SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA D’EXPOSICIONS DE CAN CARALT Biodiversitat en insectes de l’Amazònia. Divendres 18 a les 19h. De Joan Condal. Fins el 10 de febrer. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU VILASSAR DE DALT XXXIX Pessebre Monumental de can Banús. Fins el 20 de gener. Horari: Dissabtes, diumenges i festius de 12h a 14h i de 18h a 20.30h. Organitza: Secció Pessebrista del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL ERNEST LLUCH Els germans Grimm: Exposició biogràﬁca i d’il·lustracions. Del 9 al 31 gener. Produïda pel Goethe Institut.

GENER 2013 TRIBUNAMARESME

INFANTIL ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Hora del conte. En Patufet i hivern. Dimarts 22 a les 17:30h. amb Silvia Serra.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERAS L’hora del conte. Dimecres 9 a les 18h. A càrrec de M. Àngels Gil.

CABRERA. BIBLIOTECA ILTURO Sota les sabates. Dimecres 23 a les 18h. Adaptació de contes de Toon Tellegen a càrrec de la narradora Ada Cusidó. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Vols ser un Atrapallibres? Dijous 31 a les 18h. 2a trobada de nens i nenes participants al premi ‘Atrapallibres’ 2012-13. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Llegim el conte. Dijous 10 a les 17.30h: El punt, de Peter H. Reynolds. Dijous 17 a les 17.30h: El fantasma, d’Enric Lluch amb les il·lustracions de Rodrigo Luján. Dijous 24 a les 17.30h: El grúfal, de Júlia Donaldson amb les il·lustracions d’Axel Scheﬄer. Dijous 31 a les 17.30h: En Tito domador. MATARÓ. CASAL L’ALIANÇA Blau cel groga llimona. Diumenge 13 a les 12h, A càrrec de la companyia L’Estenedor. Preu: 7€. Organitza: Binixiﬂat Titelles. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’hora del conte: La Galipàndria d’en Siset. Dimarts 15 a les 18h. Conte d’Ami Hest, a càrrec de Sílvia Barragan. Karaganda. Dimarts 22 a les 18h. Conte de Pep Molist, a càrrec d’Isabel Tudurí. La poma vermella. Dimarts 29 a les 18h. Conte de Feridun Oral, a càrrec de Montse Margalef. MATARÓ. CAN PALAUET Un passeig de contes de neu. Dimecres 16 a les 18h. Records de la nevada de 1962. Hora del conte especial amb motiu de l’exposició La nevada del 62, amb el conte Neva!, de Pia Vilarrubias. A càrrec de Josep Roca. Dimecres 23 a les 18h: En Gatet i la neu, de Joel Franz Rosell. A càrrec de Josep Roca. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Minimón. Diumenge 20 a les 18h. De Nats Nus dansa. A la Lua li agrada descobrir l’univers de fantasia que s’amaga a les habitacions dels nens. Preu: 7€.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL En un lugar de la Mancha i El Quixot. Diumenge 27 a les 12h. Fantasia simfònica per a narrador i banda composta per Ferrer Ferra, a càrrec de la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme amb la col·laboració dels alumnes de l’Aula de Teatre, on es descriuen els episodis més coneguts d’aquest clàssic de la literatura universal. Preu: 6€.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE La Xarxa presenta: Robin Hood. Diumenge 27 a les 18h. Espectacle de la companyia Veus Veus. Anglaterra està dominada pel malvat Príncep Joan. Robin Hood, l’heroi que robava als rics per a repartir la seva fortuna als pobres, juntament amb Fra Tuck i els proscrits del bosc de Sherwood (Little John entre ells), organitza una revolta per acabar amb les malifetes del Príncep Joan i així poder casar-se amb Lady Marian, retinguda a palau en contra de la seva voluntat. Entrada socis 4 €, entrada no socis 6 €.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA INFANTIL DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte: El cul d’en Jaumet i altres contes. Dissabte 12 a les 12h. Amb la rondallaire Assumpta Mercader. TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Teià explica contes: Endevina, endevinalla. Dimarts 15 a les 18h. La Montse Gràcia ve carregada amb una pila d’endevinalles i alguna sorpresa. Al ﬁnal de la narració es donarà a conèixer el resultat de la Panera Cultural de Teià. A continuació: Taller: Crea la teva joguina. Farem joguines amb material reciclat. A càrrec d’Ivana Ares. Per fer el taller cal tenir carnet de biblioteca i fer una inscripció a: b.teia@diba.cat. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRER Flash de contes. Divendres 11 a les 18.30h: El més petit de tots a càrrec de Dolors Llimona. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys. Divendres 25 a les 18.30h: Contes a càrrec de Maria Altés. Sessió adreçada als nens i nenes de 4 a 6 anys. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL ERNEST LLUCH L’hora del conte: Caca i cul. Divendres 18 a les 18h. A càrrec de Laia Ventura. Per a infants a partir de 4 anys.

TEATRE

XERRADES

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL IV Festival de Playbacks per playbagrillats. Dissabte 12 a les 19h.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Club de lectura. Família, de l’autor xinès Ba Jin. Dijous 10 a les 21h.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Laura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor. Dissabte 2 de febrer a les 21:30h i diumenge 3 de febrer a les 18h.. A càrrec del TAC (Teatre d’Aﬁcionats de Cabrera). Escrita el 1931, és el text més conegut de tota la producció del seu autor i la millor novel·la catalana d’una generació d’escriptors que la guerra civil va escindir. Entrada lliure.

ALELLA. CAN LLEONART Tertúlia. Georg Friederich Haendel. Dijous 24 a les 20h. A càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musical i locutor-redactor de Catalunya Música.

EL MASNOU. TEATRE DEL CASINO DEL MASNOU Teatre sense animals. Dissabte 26 a les 22h i diumenge 27 a les 19h. Cinc esquetxos humorístics que es mouen entre l’absurd, la sàtira i l’humor àcid. Organitza: GAT El Masnou. Preu: 6 € no-socis i 4 € els socis.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA ‘Biblioteques amb DO’. Dimecres 6 de febrer a les 20h. Xerrada La Jove de les espècies i la cuina d’hivern, a càrrec de M. Pilar Ibern Gavina. Com donar calidesa i salut en l’estació hivernal amb maridatge d’història de la gastronomia afrodisíaca i llibres i pel·lícules. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Tertúlia en català. De mica en mica s’omple la pica, de Jaume Fuster. Dimecres 23 a les 19h a la Sala Espai de Suport.

MATARÓ. SALA CABANYES Els Pastorets de Mataró. Dissabte 12 a les 19h, diumenges 6,13, 20 i 27 a les 17h. Preu : 15€ platea i llotges / 12€ amﬁteatre.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO Tertúlia literària. Collita roja, de Dashiell Hammett. Dijous 31 a les 8h. Activitat moderada per l’escriptor Toni Sala.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Veus les línies? Diumenge 20 a les 18.30h. A càrrec de la companyia Punt i Seguit, de Terrassa. Dins la IX Mostra de Teatre Amateur. Preu: 6€ /5€ socis i jubilats.

CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia literària: La punyalada, de Marià Vayreda. Divendres 11 a les 18h. A càrrec de Raquel Picolo.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Sé de un lugar. Dissabte 19 a les 21.30h. Premi Butaca al millor espectacle de petit format 2012. Sé de un lugar, d’Ivan Morales, planteja una pregunta que tots ens hem fet com a mínim un cop a la vida: és possible l’amor després de l’amor?

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS Visita guiada al MNAC de Barcelona. Dimarts 22 a les 10:30h. Preu sòcies: 5€. No sòcies: 15€. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Visita cultural a la Seu de Caixa Laietana. Casa Coll i Regàs. Diumenge 27 de 10h a 12h. PREMIÀ DE DALT. SC SANT JAUME Sortida del Grup de Muntanya. Dissabte 12 a les 8h.Organitza: Grup de Muntanya de la Societat Cultural Sant Jaume. SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTA Matinal familiar a : El Paller de Tot l’Any (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt). Diumenge 13 a les 8h. La Serra de l’Obac, ens sorprèn sempre amb els seus paratges i camins salvatges i primitius.Gaudirem també de unes bones vistes sobre el massís de Montserrat. Diﬁcultat Baixa : Per a tota la família. Desplaçament en cotxe. Coordinador: Lluis Ibañez 690 93 17 52. Organitza: MONTALTREK.

CABRILS. BIBLIOTECA Presentació del llibre Vivències d’una xarnega integrada i altres memòries d’Àfrica, de Carme Rovira. Divendres18 a les 18h. A càrrec d’Isabel Rodríguez. Amb l’assistència de l’autora. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Catalunya i Europa. Dimarts 15 a les 18:30h. A càrrec del sociòleg Salvador Giner, seguida d’un col·loqui obert a la participació del públic assistent.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Operetta. Dissabte 26 a les 21h. De Jordi Purtí.Una divertidíssima i singular manera d’interpretar òpera. Un camàlic deixa un piano en un escenari abandonat. De l’instrument en surten personatges tots vinculats al món del teatre. Junts interpretaran amb la complicitat de les més famoses obertures, àries i cors d’òpera. Preu: 21€ platea / 17€ amﬁteatre.

SORTIDES

MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Trobada amb el poeta Joan Margarit. Dimarts 15 a les 19.30h. MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANA L’Església davant el nou escenari polític. Dilluns 28 a les 20h. A càrrec d’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau. SANT ANDREU DE LLAVANERES. SALA D’ACTES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació de la novel·la: La cadira verda. Dissabte 19 a les 12h. De la llavanerenca Susana Gil Micó. L’autora recorda en aquesta novel·la amb ambientació històrica les seves vivències de joventut a la fàbrica de Can Saladrigas del Poble Nou de Barcelona, on va viure ﬁns els 20 anys amb la seva família.

SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTA Nordik walking a : La façana marítima. Diumenge 20 a les 9h. Caminarem a prop del mar, mentre ens acaroni el sol dels matins d’hivern i els nostres sentits s’omplin de l’olor de la salabror del mar. Dificultat Baixa : Per a tota la família. Desplaçament en cotxe. Es necessari portar bastons de Nordik Walking. Montaltrek pot llogar els bastons per 4€, sempre que s’indiqui fins a 4 dies abans de la sortida. Coordinador: Josep Grau 666 77 12 81. Organitza: MONTALTREK. SANT VICENÇ DE MONTALT. PK. C/GINESTA Raquetes de neu a Vallter 2000. Diumenge 27 a les 7h. En sortida pujarem per el Coll de Mantet i anirem al Pic de la Dona per a continuar cap al Coll de la Geganta i tornar a Vallter. Dificultat Mitja. No recomanat menors de 15 anys. Desplaçament en cotxe. Cal portar esmorzar i dinar. Coordinador: Sisku Calopa 660 328 148. Organitza: MONTALTREK.

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRE La casa de Bernarda Alba. Dissabte 19 a les 22h i diumenge 20 a les 19h. A càrrec de la Flor de la Palma, grup amateur de Teià.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOR Club de lectura. Habitacions tancades, de Care Santos. Divendres 18 a les 18h.

VILASSAR DE MAR. C. SOCIAL LES PINEDES Excursió La Barcelona màgica de Gaudí. Dimarts 15. Organitza: Associació de Veïns de La Xinesca.

VILASSAR DE MAR. CAN MADRONA Els Pastorets, l’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Dissabte 12 a les 22h i diumenge 13 a les 18h. Organitza: Associació Cultural Nats el 51.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Conversa amb Muriel Villanueva i Perarnau, autora de La Gatera. Dimarts 15 a les 19h. Guanyadora del XXXI Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2011.

VILASSAR DE MAR. C. CÍVIC LLUÍS JOVER Sortida al Gran Teatre del Liceu. Diumenge 27 a les 8.45h. Visita guiada pels seus espais més representatius. Preu: 25€. Reserves: Sra. Blanca (667 750 708)

TRIBUNAMARESME GENER 2013

Els reis al Maresme Una selecció dels actes que es celebren a la comarca ✭ ALELLA

✭ CABRILS

Patge Reial. Recollida de les cartes per als Reis d’Orient. Dijous 3 de 17h a 19h i divendres 4 d’11h a 14h a la Plaça de l’Ajuntament.

Visita del Patge Reial. Dijous 3 i divendres 4 de 17.30h a 19.30h al Complex Esportiu Illa Activa.

Taller de fanalets. Divendres 4 de 17h a 20h a Can Gaza. Gratuït i sense inscripció. Organitza: Esplai Guaita’l. Taller de Fanalets. Dissabte 5 de 10:30h a 13:30h a Can Gaza (2n pis). Gratuït i sense inscripció. Organitza: Esplai Guaita’l Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18:30h inici passeig del Germans Aymar i Puig. Recorregut: passeig del Germans Aymar i Puig, Can Lleonart, Riera Principal, carretera BP-5002, Rambla d’Àngel Guimerà, C/ les Heures, Torrent de Vallbona, Empedrat del Marxant i Empredrat del Marxant i Plaça de l’Ajuntament, on saludaran des del balcó de l’Ajuntament. Seguidament, aniran al Casal on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d’Orient.

✭ ARENYS DE MAR Concert de Reis del Cor Adàmaris. Divendres 4 a les 21.30h al Convent dels Frares Caputxins. El Cor de noies Adàmaris us ofereix un concert de música coral d’autors diversos amb acompanyament d’arpa. Preu: 3 euros. Arribada dels Reis de l’Orient. Els Reis de l’Orient que porten coses a la gent! Dissabte 5 a les 18h a la part alta de la Riera. Després del seu recorregut per la vila i un cop saludades les autoritats, els Reis recolliran les vostres cartes a la sala polivalent del C.C.Calisay a partir de les 19.30h. Els Pastorets d’Arenys de Mar. Diumenge 6 a les 18.30h. al Teatre dels Seràﬁcs. Preu: 6€.

✭ ARENYS DE MUNT Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h. des de la Zona Industrial Torrent d’en Puig ﬁns a l’Eixample i la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església.

✭ CABRERA DE MAR Recepció del Patge Reial. Dijous 3 de gener a les 19h al Centre Cívic del Pla de l’Avellà. Entrega al Carter Reial de les Cartes per a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient. Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 19h pels carrers del centre del poble, sortint de la rotonda del Sindicat. Bus gratuït Pla-Centre-Pla entre les 18.30h i les 21.30h.

Taller de Fanalets. Divendres 4 a les 11h al Centre Cívic. A càrrec de Diverta. Cercavila de SSMM Els Reis Mags d’Orient. Dissabte 5 a les 18h pels carrers i places del casc urbà. Al ﬁnalitzar, al Centre Cívic: Entrega de cartes als Reis Mags.

✭ EL MASNOU Carters reials i arribada del Patge Xumet. Dijous 3 de gener a les 18h a la plaça d’Ocata. També el 4 de gener. Fira d’artesania de Reis. Divendres 4 a les 9.30h a la carretera de Barcelona i a la plaça de la Llibertat. Tot per fer els darrers regals i per preparar un bon dinar amb productes artesanals. Patge reial al Mercat. Divendres 4 de gener durant tot el dia al Mercat Municipal. Vine a portar la teva carta als Reis d’Orient. De 10h a 13 h i de 17h a 20h, el patge reial estarà al Mercat per tal que tots els nens i nenes que ho vulguin li puguin entregar la seva carta als Reis d’Orient.

L’hora del conte especial: Reis 2013. Dimarts 8 a les 18h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Contes d’hivern. Hora del conte fredolica. Cal venir amb abric per escoltar les històries i els contes que de ben segur ens deixaran amb el nas glaçat. A càrrec de Gina Clotet.

✭ PREMIÀ DE DALT Espectacle infantil i visita del Patge Reial. Divendres 4 de gener a les 11.30h a la plaça Millenari. Acció vinculada al Pla de Barris.

✭ TEIÀ

✭ PREMIÀ DE MAR

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h al Complex esportiu Sant Berger. Nens i nenes, arriben els Reis Mags a Teià.

El fanalet de Reis. Dimecres 2 de 16h a 18h al Museu de l’Estampació. Patge Reial. Dimecres 2 i dijous 3 de 18h a 20h a la plaça de la Sardana (en cas de pluja, al Centre Cívic). Patge Reial. Dijous 3 i divendres 4 al matí, en horari comercial, al mercat de Sant Joan. Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17h als jardins del Palmar.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 de gener a les 17.30h. Arribada en vaixell de SS. MM. Els Reis Mags d’Orient. A partir de les 17.15 h, el Patge Xumet us espera a la plaça d’Europa per rebre a SS. MM. Podreu gaudir dels timbalers i bastoners del Masnou. Després del recorregut de la Cavalcada, a la plaça d’Ocata actuaran els timbalers i els bastoners a l’hora prevista per a l’arribada de SS.MM. Els Reis Mags d’Orient, a les 21 h.

Rebuda de S.M. els Reis de l’Orient. Dissabte 5 a les 17.30h a l’Ajuntament de Premià de Mar.

Lliurament de cartes als Patges Reials. Dimecres 2 a la Plaça de l’Ajuntament de 17h a 20h. Consulteu dies i indrets de recollida de cartes a www.mataro.cat/nadalapunt. Llegim el conte: Els tres Reis d’Orient de Lluís Farré, amb les il·lustracions de Mercè Canals. Dijous 3 a les 17.30h a la Biblioteca Caixa Laietana. Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dissabte 5 a partir de les 17:30h des de la plaça de Puerto Rico. La comitiva sortirà de la plaça de Puerto Rico i recorrerà els carrers de la ciutat ﬁns arribar a l’Ajuntament, on Ses Majestats faran els seus discursos.

Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 18h, des del Camí del Padró. Recorregut: Camí del Padró, Ps. dels Pins, Maresme, Costa Daurada, Riera del Gorg, plaça del Poble, Sant Antoni i plaça de l’Església. Pels vols de les 19h, a l’Església de Sant Vicenç, els Reis oferiran al Nen Jesús or, encens i mirra. Tot seguit, a la plaça de l’Església. Benvinguda de l’alcalde als Reis Mags. Lliurament de les cartes dels nens i nenes als Reis.

Cavalcada de SSMM Els Reis d’Orient. Dissabte 5 a les 18h entrada al Barri Santa Anna – Tió. A les 19h: Entrada al Barri del Remei. A les 20h: Arribada a la plaça de la Vila. Visita dels reis mags a l’església. Tot seguit lliurament dels regals dels Reis.

Tortell de Reis. Dissabte 5 de gener al Mercat Municipal.Vine al Mercat a menjar tortell.

✭ MATARÓ

✭ ST. VICENÇ DE MONTALT

Gran Cavalcada de Reis. Dissabte 5 sortida a les 18.30h de la plaça Joan Coromines. Pessebre vivent. Dissabte 5 a partir de les 18.30h a la plaça dels Països Catalans. Organitza: Escola de Teatre Kampikipugui. L’hora del conte: Per Reis… un munt de contes. Dimecres 9 de gener a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de M. Àngels Gil.

✭ ST. ANDREU LLAVANERES Cavalcada de Ses Majestats d’Orient. Dissabte 5 a les 18.30h pels carrers de Llavaneres i la plaça de la Vila. En cas de pluja, l’acte es traslladarà a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres.

Visita del patge reial i taller de fanalets. Dijous 3 a les 18h a la Casa Municipal de Cultura La Unió. Avança’t a entregar la carta als ajudants reials, que tinguin temps per preparar tots els regals.

✭ VILASSAR DE DALT Cavalcada de Reis i concurs de fanalets. Dissabte 5 de gener de 2013. Sortida: a les 17.30h de l’Hospital de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19h. Recorregut: Sortida des de l’Hospital de Sant Pere, C/ Santa Maria, C/ Pius XII, C/ Murillo, C/ Manuel Moreno, C/ Anselm Clavé, C/ Mestra Viladrosa, C/ Àngel Guimerà i arribada a la plaça de la Vila. Animeu-vos i feu el vostre fanalet per rebre els Reis. Aquest any hi haurà un obsequi per a tots els participants que es lliurarà el diumenge 13 de gener a l’Església Parroquial.

✭ VILASSAR DE MAR Recollida de joguines per a la campanya de Reis a la Xinesca, que seran lliurades a Càritas Diocesana, Parròquia de Sant Joan... Dijous 3 de 17h a 20h al Centre Social Les Pinedes (C. Santa Eulàlia, 142). Cavalcada de Reis. Dissabte 5 a les 17:30h. Sortida a les 17.30 h des del polígon industrial Els Garrofers, 18.15 h Casal de Curació, 19 h Casa Pairal, 19.45 h Església, 20.15 h plaça de l’Ajuntament.

GENER 2013 TRIBUNAMARESME

CLASSIFICATS TREBALL OFERTA

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

SERVEIS PROFESSIONALS

COMPRA · VENDA

DIVERSOS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

EL MANITAS

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS

www.artcatalunya.es

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

OPORTUNITAT DE NEGOCI. Crea el teu propi negoci treballant desde casa o l’oﬁcina de l’empresa, per a més informació truca al 638651712 i pregunta per la Sra. Isabel. peter_ man77@hotmail.com

TREBALL DEMANDA BUSCO TRABAJO. Mujer seria y responsable. Tengo 47 años y muchas ganas de trabajar. Dispongo de vehiculo propio. Busco trabajo estable por la zona del Maresme. email: anapadial@hotmail.com AUXILIAR DE EMFERMERIA EN GERIATRIA. Ofrezco mis servicios como auxiliar de geriatria para trabajar cuidando personas mayores. Carolina. carol_mariposa@live.com. SEÑORA BUSCA FAENA: Limpieza, canguro, auxiliar de cocina, friega platos. Trabajos serios, horarios y precios a convenir. Con referencias. Tel.627.13.35.94.

VINILS ORIGINALS BEATLES. Particular Ven discos dels Beatles i d’altres anys 60/70 Dóno informacio a interessats. Bon preu. mahavayra@yahoo.es VENDA MOTOR FUERABORDA. Vendo motor Tohatsu: 8 CV, 2 tiempos. Caña corta. Año 2005. En muy buen estado y pasada revisión mantenimiento recientemente. 600 €. ivrfcb01@gmail.com VENC TALLER S/P. Venc taller de viseras i fornitures per gorres. montsebcn06@yahoo.es RENAULT CLIO III. 100CV 1.4L 3.600€. Pack Dynamique febrero 2006 gasolina / 115.000Km / Pack Look / Llantas 16”/ ESP / ABS / Tapicería ISOFIX / ITV hasta 2014. Siempre ha dormido en garaje/no fumador. gllongueras@hotmail.com OBJECTES BRICOLATGE. Venc objectes de bricolatge a molt bon preu. Serres, clau anglesa, martell paleta, tornavís, ulleres prot., etc, També bons ganivets de cuiner. mahavayra@yahoo.es TEBEOS, CÒMICS, MANGA, ETC... Compro tebeos antics,còmics,Manga, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca, monedes, Playmobil, soldats de plom, per comprar. Tel.630.93.06.16.

CUIDADOR DE PERSONAS MAYORES. Sr. de 50 años busca trabajo para cuidar de personas mayores. ﬂuque56@hotmail.com

VENTA DE VIDEOJUEGOS. Vendo videojuegos de Mega Drive, Super Nintendo y Neo Geo CD, pedir lista de titulos y precios en peter_man77@hotmail.com.

CUIDADORA. Sra. responsable busca trabajo para cuidar personas mayores o niños, en mataró y cercanias. Tel.622.81.66.93.

LLIBRES DE 2ª MÀ. Llibres molt barats variats, sobre tot d’autoconeixement i salut natural. mahavayra@yahoo.es

NOI BUSCA FEINA: Ajudant de cuina, quart fred, rentaplats, pica, cambrer o ajudant, dependent, mosso de magatzem amb carnet de carretoner. Tel.625.28.19.81.

COMPRO VINS I LICORS Benedictine, Calisay, Chartreuse i Karpy a 30€/ampolla. Ampolles velles i sense obrir. També compro altres licors, caves i vins vell. jpgcat@hotmail.es

VENDO PATINETE. Prácticamente nuevo. Precio 20 euros. Tel.677.59.89.37. VENC EL CAPITAN TRUENO 55 de la 1ª Edició (del 59 al 66), i els primers 32 (primer volum, i tapes) del facsímil-Dan, del 80. Altres còmics. Econòmic. mahavayra@yahoo.es VENC LOT DE JOCS DE LEGO. Venc lot de jocs de Lego per valor de mes de 600€ per 250€. Amb caixes 3409, 7262, 7257, 7418, 7414, 7417, 5986, 4508, 6473, 4970, 6433, 4709, 4728, 4853, 4850, 45. mjns63@gmail.com

SALUT I BELLESA

Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339 TÉCNICO INFORMÁTICO A DOMICILIO (titulado). Reparacion de PCs y portátiles conﬁguracion de ADSL o cualquier otro problema, hardware o software. djvictor75@hotmail.com HERBALIFE distribuidor independiente. Entregamos sus pedidos en toda España peninsular a domicilio en 24-48 horas laborables solicite sin compromiso información en: www.controla-tupeso. com. vallesherbal@hotmail.com SERVEI DE PSICOLOGIA INTEGRAL. Resolució de conﬂictes i crisis, personals o de parella. Teràpies de creixement conscient. Preu a convenir. 93.757.00.71.

Perruquers Perruquers

Esmaltat d’ungles d’ungles Esmaltat semi-permanent semi-permanent Tractaments Keratina s Dillun % tarda i pte dijous descom EN

50% descompte

COLOR

Maria Maria Vidal, Vidal, 52 52 VILASSAR VILASSAR DE DE MAR MAR Tel. Tel. 93 93 759 759 50 50 61 61

LLOGO TERRENY AGRÍCOLA ARGENTONA de 10.000 m2, totalment pla, amb aigua i llum. En plena producció d’horta. naturamaresme@gmail.com ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reﬂexologia, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam. com. Tel.650.95.92.88 VACÍO PISOS, GRATIS. Vacío pisos, gratis, recojo lo que ya no quieres, muebles, ropa, libros, electrodomésticos, menaje del hogar... herleydavidson@hotmail.com

PINTORES DEL MARESME. Piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros profesionalidad y experiencia limpieza, nos adaptamos a su economia. Sr. Roberto 674.76.48.50. PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy económicos, limpio, rápido y de toda conﬁanza, experiencia y puntualidad. Pisos, comunidades, casa, etc. Sr. Molins 697.85.08.88. JARDINER AUTONOM. Podes, manteniment disseny,etc. www.laﬂorametller.net. Tef.615.615.639. UCREATE. DESENVOLUPA CREATIVITAT. Ets emprendedor? Vols que una empresa et subvencioni o t’ajudi a tirar endavant el teu negoci. Uneix-te a la nostra web. admin@ucreate.tk

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de desembre van ser: MARIA DEL MAR ALARCÓN TENÉS, DAVID BASTIDA GONZALEZ, PILAR MOLINS GRAUPERA i NOEMÍ CAUPENA VIDAL.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

TRIBUNAMARESME GENER 2013