La intel·ligència artificialitzada

u jOSÉ m. guIllÉN llADÓ Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

La RAE va escollir intel·ligència artificial com a paraula de l’any 2022. Molts l’anomenen IA. Si un dia tingués un robot intelligent a casa meva, li diria IAIA. Quedaria com més familiar, oi?

Hi ha molta gent il·lusionada amb aquest tema. Però no tot és tan bonic. Hi ha una cara molt fosca. Tan fosca que, recentment, centenars d’experts i empresaris han demanat una moratòria de sis mesos per parar el desenvolupament de la IA. Com si de cop s’haguessin adonat d’un greu perill que ja fa molts anys que es veu venir, i com si una moratòria pogués frenar el que és imparable. És semblant al que ha anat passant amb el canvi climàtic, que l’economia té preferència sobre les persones.

El físic britànic Stephen W. Hawking, entre d’altres, ja va alertar de què les màquines prendrien el control de la humanitat, augurant la fi de la raça humana. I no és ficció.

Prou greu, no? Doncs ens van colant la IA de mica en mica, desviant l’atenció amb debats estèrils entre detractors i defensors. Mentrestant, ens ho mirem de lluny, cada cop més enganxats a les pantalles, més controlats i... artificialitzats.

Efectivament, més enllà dels possibles perills i les qüestions ètiques, avantatges i desavan- tatges, implementació, límits i control de la IA, hi ha un aspecte vital poc tingut en compte, que és l’artificialització gradual de la nostra intel·ligència i dels nostres comportaments. Això fa que anem perdent els referents que abans teníem en persones pròximes, que ens educàvem en valors humans, estimació i empatia. Ara, els referents ens arriben de les xarxes, de gent que, en realitat, no coneixem, fins i tot de sistemes robotitzats al servei del màrqueting i les grans corporacions.

Quan truques a grans companyies —o no tan grans—, contesta un robot. Si et passen a un operador humà, veus que tampoc hi ha tanta diferència entre uns i altres. Quan vas a un punt de venda de la companyia, o a una entitat oficial o financera, t’adones de què els han implementat una verbalització similar a una IA. Sense empatia, sense emocions, distants i —si tens sort— amb un fals somriure. Ets només una xifra.

No tinguem por a la IA, però mirem de defensar i potenciar la nostra pròpia intel·ligència, emocions, creences i valors, en lloc de cedir tota la iniciativa per comoditat. Ens fa dèbils. Quan més addictes i obsessionats estiguem amb les pantalles, més ens dominarà la tonteria. La buidor. Les pors. No és broma, els trastorns mentals i emocionals no paren de créixer. Pensa.

u FERRAN PlANEll JuGaNT a ESCriurE Escriptor

De nit i a la vora d’un foc, a hom sempre li creix el desig de lliurar-se a explicar contes i llegendes. Imaginem-nos fent una rotllana, asseguts a terra i amb les cames entrecreuades, mentre al centre crepiten els troncs envoltats de flames. Ja esteu ubicats? Us heu fet una composició de la imatge? Comencem, doncs.

Diuen, els que en saben, que cap a mitjan segle XV —en ple procés de transició entre l’edat mitjana i l’edat moderna—, dins dels murs de Constantinoble, un grapat de teòlegs s’entretenien dilucidant sobre si els àngels eren mascles o femelles. El tema era confús i requeria esmerçar-hi una quantitat in-