Treball de síntesi: el modernisme by TSmodernismegrup24

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

1.1 EXPECTATIVES DEL TREBALL DE SÍNTESI En aquest treball de síntesi espero aprendre molts temes del modernisme, ja que la major part es basa amb les socials, i sempre m’ha agradat la història. Aquest any crec que és d’un dels treballs més extensos i difícils de fer, però serà molt divertit, perquè casi tota l’estona serem pels carrers. Finalment, intentaré fer un bon crèdit amb l’ajuda del meu grup i passar-m’ho d’allò més bé. (Miquel Monge)

Crec que aquest treball de síntesi serà més entretingut i divertit que els altres dos treballs que hem fet, ja que anirem per Barcelona. Penso que el fet de presentar una revista, serà més fàcil de fer-la, però també haurem de fer una presentació i un treball. Els últims dos anys vam fer un treball monòton i avorrit. També, els itineraris estan molt bé, perquè anem sense professor i així el treball es fa més divertit. (Roger Hernàndez) Aquesta setmana que ve farem un treball de síntesi sobre el modernisme per Barcelona. En aquesta setmana m’agradaria aprendre més coses sobre el modernisme ja que en conec molt poc, també espero veure molts edificis per dintre i observar si són tan espectaculars com diu la gent. Desitjaria que el meu grup treballéssim bé i que tots prenguem apunts i sobretot que no hagi problemes, ja que sinó tot serà molt més difícil de planificar i fer El que s’ha de fer sobre aquest projecte és extens, així que jo me’l prendria amb calma i poc a poc anar-lo fent, perquè si el fem en l’últim moment serà difícil acabar-lo. (Bernat Argenté)

ELS ARCS

Página 1

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

1.2 Activitats de socials El modernisme, un gran moviment artístic, va generar moltes expectatives en l’època que es va fer famós. L’esclat del Modernisme va suposar el trencament en la monotonia en l’art convencional del Pla Cerdà. Va coincidir amb el Renaixement, eren temps de canvis. Per diferents parts d’Europa, s’anomenava diferent, a Alemanya Jugenstil; a Àustria Sezession; a França Art Nouveau i a Anglaterra, Modern Style. No va ser aprovat per l’Església, aquest moviment qüestionava

diversos punts

d’aquesta en relació a l’arquitectura i el punt de vista intel·lectual. S’ubicà inicialment a la Ciutat Vella, en aquest lloc no feien gaire goig les obres, això es deu als estrets carrerons propis d’aquesta petita part de Barcelona. Hi havia una escassa perspectiva. Aquest tipus d’art, va esclatar definitivament a Barcelona quan va ser situat a l’Eixample. Les arts aplicades amb el Modernisme van triomfar degut a que es practicaven de manera molt professional, la relació de l’artista amb l’arquitecte era molt adequada per arribar a fer grans obres. La burgesia a Barcelona era de procedències molt variades . La burgesia va establir-se a l’Eixample perquè venien d’Amèrica, o bé venien ofegats de la Ciutat Vella. L’objectiu en comú dels arquitectes i els burgesos, era destacar per sobre de tothom. L’objectiu era estar per sobre de la resta. La Barcelona Modernista té un importància al món amb quantitat i també qualitat. Eugeni d’Ors destacava en el rebuig del Modernisme català. El qualificava d’exabruptes. El seu nou art era el noucentisme que reforçava les regles constitucionals i de la generalitat. Els modernistes defensaven una arquitectura lliure amb la fi d’arribar a una Catalunya nova. Les obres modernistes: els fanals de passeig de gràcia,juntament amb la casa Milà (Pedrera), van ser els objectius dels atacs més descarnats del Noucentisme. Aquestes dues obres eren de mal gust i despectives. ELS ARCS

Página 2

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Salvador Dalí va ser el darrer artista en fer una defensa del Modernisme, que es va destruir l’arquitectura sistemàticament al 1934. La Casa Sitja, la Casa Llorach i el Palau Simon, són tres exemples de aquesta arquitectura que es va destruir després de la guerra civil. Aquesta destrucció va ser per casos econòmics i estètics. Com la Casa Lleó Morena que era moderna. La solució vertical era una ordenança municipal que permetia que en els edificis es pogués pujar dos pisos més, que afecten a les façanes modernistes. Es va crear degut el franquisme. El modernisme es va reivindicar a Barcelona al 1963. El fet que va fer canviar d’opinió a la població va ser veure el passat de la Casa Fuster. El 1950, a Barcelona, hi havia 1200 espais modernistes, com restaurants, hotels, botigues... Els nous propietaris que van rebre l’herència en la majoria de les cases es van desfer del mobiliari modernisme. L’autèntic destructor del modernisme va ser el Noucentisme degut a que va passar de moda. El canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme es va produir a Nova York, el 1978 1.3 Francès (Art Nouveau) Questions: L'Art Nouveau se situe pendant 1890 et 1910, avec la Révolution Industrielle. L'Art Nouveau est définit comme une petite révolution. L'architecture bourgeoise du début du XIX est décrit comme opulent, pompeuse, constipé... L'entré du Métropolitain est décrite comme la légèreté et il y a de la fantaisie. Les deux matériaux principaux utilisés sont la pierre, la forge et la verre. L'élément principal de l'Art Nouveau c'est la nature. Paris à l'époque était triste, pollué et sale. Les adjectif utilisait pour décrire Guimard et son architecture sont Innovateur, fou, dé rangé.

ELS ARCS

Página 3

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Biographie Hector Guimard est né en 1867 à Lion. Il a étudié à l'école des beaux-arts. Il fait de nombreux voyages, il était à Rome, Paris, Angleterre, Belgique, Bruxelles et New York. Il a construit le métro de Paris en 1899. L' Art Nouveau était considéré démodé a partir du 1908, dans les années 30. L'Art Déca c'est un mouvement que suivi l'Art Nouveau.

1.4.

Activitats de naturals

1.4.1. Expliqueu cinc fets, a nivell català, espanyol o mundial, que hagin estat notícia en aquesta època i que tinguin relació amb la Ciència o la Medicina. 1. “Cien mil muertos en el terremoto de Italia” . - Any: dia 1 de gener del 1909. -Resum: Les estadístiques de la catàstrofes són horroroses, van morir vuitanta mil a Messina i a Reggio de Calabria trenta mil. Les aigües del mar han envaït les esplanades, arrencant arbres corpulents i arrumbant infinitat de cases. No hi ha aliments, ni aigua. 2.”El apocalíptico Halley ya no impresiona a nadie”. -Any: dia 25 de maig. -Resum: El cometa passa a prop de la Terra i pot ser observat amb el telescopi. ELS ARCS

Página 4

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

3.”Marie Curie investiga la radioactivitat”. -Resum: Marie Curie i el seu ajudant M. Debierne presenten els resultats de les seves investigacions a l’Acadèmia de Ciències de París. 4.”La temperatura llega a los 13º bajo cero en Madrid”. -Any: dia 5 de febrer. -Resum: A Madrid han baixat tant les temperatures en picat, que han causat una víctima. A las 7:15 del matí s’ha trobat un home en estat complet de inacció al carrer Ferraz. Encara que, va ser portat a la casa de socors, ha mort moments abans de haver-lo ingressat. 5.”Las lluvias inundan media España”. -Any: dia 14 de Octubre -Resum: Barcelona, Granada i Màlaga, les ciutats més afectades 1.4.2. Trieu tres anuncis d’algun medicament que us hagi cridat l’atenció i comenteu-los tot comparant-los amb els actuals: 1.”Depurativo de Sangre”. -Resum: Anunci d’una depuradora de sang, un dipòsit en totes les farmàcies

2.”Cinturón eléctrico” -Resum: Cinturó que va cenyit a la persona malalta , la seva funció es reduir la malaltia del pacient. 3.”Esperanza para los enfermos” -Resum: Són unes pildoras rosa, es diuen que aquestes pildoras curant tot tipus d’infermetats curables. 1.4.3. La naturalesa es veu reflectida durant el Modernisme. Expliqueu amb un exemple, de quina manera es fa visible. La naturalesa es veu molt reflectida en el modernisme, ja que molts arquitectes l’utilitzen com a font d’inspiració. ELS ARCS

Página 5

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Gaudí és un dels arquitectes que utilitza la inspiració, com va fer en la Pedrera ja que en les habitacions dels burgesos es podia veure en els sostres unes flors en forma de cercle.

2. Sagrada Família És un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. L'any 1882, van començar a construir-la, però Gaudí ja sabia que ell no la acabaria del tot i la va deixar dibuixada de com havia de ser. La simbologia cristiana és present en tot el temple i es escenifica la vida de Jesús i els fidels, representats per Maria, els apòstols i els sants. Això es veu en els divuit campanars que simbolitzen Jesús, la Mare de Déu, els quatre evangelistes i els dotze apòstols. Hi ha tres façanes que representen la vida humana de Jesús (des del naixement fins a la mort) i a l'interior, un conjunt de columnes dedicades a ciutats i continents cristians. La façana de naixement Està orientada a l'est, formada per quatre torres amb tres portalades. És dedicada al naixement de Jesús i va ser la primera en ser construïda amb intervenció directe de Gaudí.

La façana de la Glòria

ELS ARCS

Página 6

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

És la façana principal del temple orientada a sud-est de cara al mar i formada per quatre torres que queden unides per un gran pòrtic.

Porta de la façana de la Glòria La façana de la Passió Orientada a l'oest i formada per quatre torres unides per una gran porxada i dedicada a la passió i resurrecció de Crist. Al 1911 es projecte i fins el 1923 no es dóna la solució definitiva de les naus i cobertes. Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica, posant el seu estil personal al llarg de vint anys.

Activitat de matemàtiques ELS ARCS

Página 7

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Notícia: Apareixen uns nombres intrigants a la Sagrada Família De ben segur que tothom ha vist alguna vegada el quadrat màgic d’ordre 4 que hi ha a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, dissenyada per l’escultor Josep Maria Subirachs, però segurament no heu parat atenció a tot el que amaga aquest quadrat. Segurament, la gent no sap què és un quadrat màgic, és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d'una mateixa fila, o d'una mateixa columna és constant (s'anomena el nombre màgic). Sí, a més a més, s'obté aquesta mateixa suma sumant en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte. Ara, espero que la gent comenci a fixar-s'hi en aquest quadrat, perquè a més, el número 33 són els anys amb els que Jesús va morir. En la façana de la Passió de la Sagrada Família, obra de l'escultor Antoni Subirachs. Al costat esquerre de la porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Aquest és el quadrat i com podeu veure conté a cada fila 33 nombres totals, a cada columna també té 33 nombres i en diagonal també conté 33. El nombre 33 té el significat que Jesús va morir en aquesta edat i es per això que sempre és 33. És un quadrat màgic perquè està format per nombres consecutius i diferents començant pel número 1 i el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant. A més, com les diagonals sumen també 33 diem que és un quadrat màgic perfecte. Albert Durero, al segle XVI va dibuixar un gravat titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d'ordre 4. En ell, conté l'any que va ser dibuixat, el 1514. També, té un número màgic que és el 34 i és perfecte perquè les diagonals sumen el mateix número. Aquest quadrat té una relació amb el del Subirachs que és que els nombres posats en les files són els mateixos excepte un d’ells, que és una unitat més gran.

ELS ARCS

Página 8

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2.1.Casa Macaya La Casa Macaya és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1901. Es troba situat al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona La façana és bàsicament decorada amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment al balcó i l'asimètrica tribuna de la planta baixa. Alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta casa van ser: Eusebi Arnau i Alfons Juyol escultors, Manuel Ballarín ferro forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. Va ser comprat per la Caixa que hi va instal·lar un espai d'exposicions artístiques que es va mantenir obert fins que amb la inauguració del Caixafòrum s'hi va traslladar l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual Cosmo Caixa. El 2012 va tornar a ser reinaugurat com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa.

ELS ARCS

Página 9

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2.3.Casa de les Punxes La Casa de les Punxes o Casa Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. La casa es va construir al 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al neogòtic, influència nòrdica. Una de les característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per agulles de forma cònica, cosa que li va donar el nom popular de casa de les punxes. Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant. En 1975 va ser declarada Monument Històric Nacional. En 1980 es va realitzar una reforma completa de l'edifici. És una propietat privada. Es tracta d'un dels edificis més espectaculars de l'Eixample de la ciutat.

2.4.Palau del Baró i Quadras El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba situat a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcció de la seva nova casa de Barcelona.

ELS ARCS

Página 10

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Té un estil gòtic. La part de davant de la casa està molt més treballada que la del darrere. La porta de l'edifici permetia que entrés el carruatge en l'època anterior. Les escultures decoratives son gàrgoles i dracs. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull, consorci públic de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona per a la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

2.5. Palau de la Música El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, d'inspiració gòtica. L'escultura modernista que es troba al punt d'unió de les dues façanes de l'edifici és una escultura de Miquel Blay, que simbolitza la música popular catalana. A més, també hi ha personatges o llocs: una dona (representa la música), el poble, pagès, mariners (transporten la música arreu del món), Sant Jordi amb una bandera i la seva creu.

ELS ARCS

Página 11

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Activitats de música JOSEP ANSELM CLAVÉ Josep Anselm Clavé va néixer en el barri barceloní de la Ribera, en el si d'una família modesta, tot i que amb un cert benestar econòmic, propiciat, no per l'abundància, sinó per l'estabilitat. Aquesta situació no durà gaire, ja que el negoci familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la família Clavé. Als sis anys va perdre la visió d'un ull a causa d'una infecció, fet que va contribuir que deixés definitivament l'escola. Es va posar a treballar de torner, però aviat va haver de deixar la feina ja que, havent-la de realitzar forçant la postura perquè només hi veia amb un sol ull, li causava un procés de malformació a l'espatlla. Des d'aquest moment -i influït per la sensibilitat i gust per a les arts de la seva mare- es dedicà, de forma autodidàctica, a estudiar música i poesia. 1-Quina va ser la teva professió? Vaig ser un músic polític republicà. 2-Qui era Narcis Monturiol i Valentí Almirall? Van ser amics meus que treballaven de política. 3-Que vas culturitzar? ELS ARCS

Página 12

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2014-2015

Vaig culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals. 4-Quin va ser el primer cor que vas formar? El primer cor que vaig fundar fou l'aurora. 5-Quantes composicions vas fer? I quines? Vaig fer dues composicions romàntiques populars, Les flors de mai gel 1858 i Lo pom de florsel 1859. 6-Que era el wagnerisme? El wagnerisme era un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals el segle XIX. 7-Qui era Richard Wagner? I quines van ser les sevesprincipals obres? Richard Wagner va fer una obra que es va difondre per el corrent del wagnerisme.

Enric Morera i Viura Fou un compositor català que va escriure òperes, música

escènica,

obres

simfòniques,

corals,

concerts i una Missa de rèquiem, però sobre tot és conegut per les seves sardanes corals com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical català. Compositor prolífic, va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, i amb l'originalitat de les seves sardanes, 56 per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter en cara més personal, per a com.

1-Què vas ser? ELS ARCS

Página 13

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Vaig ser un pedagog i autor d’obres teòriques. També vaig aconseguir ser el compositor més representatiu de l’època modernista. De petit vaig viure a Argentina, però més tard, em vaig instal·lar a Barcelona. 2-Què vas estudiar a Barcelona? Vaig estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell a Barcelona. Després, vaig anar. 3-Quin va ser el teu càrrec a l’Escola Municipal de Música de Barcelona? Vaig ser sotsdirector, vaig col·leccionar i harmonitzar ombroses cançons tradicionals catalanes. 4- Què comprenia la Morera? La Morera comprenia unes 800 obres: òperes, música, corals, concerts…

LLUÍS MILLET Lluís Millet va néixer el 18 d’abril a Barcelona i va morir el 7 de desembre de l’any 1941. L’any 1891 juntament amb Amadeu Vives van formar l’orfeó Català, que era una banda d’un esdeveniment musical molt important per al país. Sobre aquest tema és el que volem parlat amb el senyor Millet:

1- Què és l’orfeó català? ELS ARCS

Página 14

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

L’Orfeó Català és una societat coral fundada el 1891 a Barcelona per Lluís Millet i Amadeu Vives inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de Clavé.

2- Quan va ser capdavanter? L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.

3- Explica una mica la historia. Inicialment només constava d’un cor masculí i més tard s’organitzà una secció infantil. Posteriorment es va fundar la secció de dones.

4- On actuaven primerament? El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.

5.Què va crear l’orfeó? L’Orfeó Català va crear la Revista Musical Catalana. 6-Amb quin tipus de música es basa? L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Ha visitat diverses ciutats europees, on ha actuat amb gran èxit. 7-Algun cop ha estat prohibit?

Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos. ELS ARCS

Página 15

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

8-Qui van ser els directors? Francesc Pujol i Lluís M. Millet van succeir en el càrrec de director a Lluís Millet, després de la seva mort.

9-Quan va fer la seva primera estrena europea? El 1962 l’Orfeó Català va fer l’estrena europea de l’oratori de Pau Casals El Pessebre. 10-Com es troba actualment? Actualment manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions. 11-De què es propietària? L’Orfeó Català és la societat propietària del Palau de la Música Catalana. 12-Quina és la frase que va dir Lluís Millet que definia a l’orfeó? I com va dir Lluís Millet: Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical. 2.6. Mercat de la Boqueria El Mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes frescos també és una atracció turística. La superfície assoleix els 2.583m² amb més de 300 parades amb una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com per als restauradors de la ciutat. És el mercat més gran de Catalunya, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes. La primera pedra es va posar al 19 de març de 1840, en un principi no tenia aquesta estructura, ja que la cobertura de ferro i vidre és de 1914. És considerat el primer mercat modern. Abans es venia en esplanades a terra o en parades.

ELS ARCS

Página 16

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2.7. Edifici dels Quatre Gats Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme. Té un estil artístic gòtic, la seva façana. Els elements que expliquen el moment nacionalista que es vivia en aquella època són: Sant Jordi, Maons Vermells, Gerro Forjat, Recordatori medieval de l'entorn de la ciutat.

ELS ARCS

Página 17

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

3.1 Hospital de Sant Pau L'Hospital de Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que va ser dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, dut a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997. Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions i, actualment, s'està restaurant per tal d'allotjar centres vinculats amb la secretaria general de la Unió per la Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les seves funcions hospitalàries han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI.

3.2. Exposició universal Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del segle XIX en localitzacions arreu del món. L'organització que s'ocupa oficialment de nomenar les ciutats organitzadores d'aquest tipus d'esdeveniments és el Bureau International des Expositions (BIE). Les exposicions aprovades pel BIE poden ser considerades universals, internacionals o especialitzades, amb una durada d'entre 3 i 6 mesos. No obstant això, qualsevol país o ciutat pot organitzar fires i exposicions similars sense el patronatge del BIE.

ELS ARCS

Página 18

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Una característica determinant de les exposicions universals, és que són els països els que hi són representats i no les empreses o altres entitats com passa a les fires o exposicions temàtiques. És per aquesta circumstància que presenten el millor dels seus productes naturals, culturals i folklòrics, així com dels seus avenços tecnològics. Així, tant en la segona meitat del segle XIX com al principi del XX, fortament marcats per les exploracions i pels invents, l'exposició universal va contribuir fortament a la comunicació social dels èxits imperialistes, en incorporar-se com a curiositats elements etnogràfics propis de les cultures dominades per part de les grans potències.

3.3. Arc de Triomf L'arc de triomf és un monument de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf d’una batalla, d'aquí el seu nom; normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres. D'aquesta època destaquen els arcs de Titus i Constantí, a Roma, i a casa nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc de Cabanes a la Plana Alta. Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà a Madrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A Barcelona, en commemoració de l'Exposició Universal de 1888, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a la

confluència dels actuals passeigs de Sant Joan i Lluís Companys (vegeu Arc de Triomf de Barcelona).

ELS ARCS

Página 19

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2014-2015

3.4. Passeig monumental de Sant Joan El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona que creua els districtes de l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al passeig en record de l'antic passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia; García Hernández Diagonal-Gràcia; República Diagonal-Gràcia; Sant Joan, abans de 1900 rda. Sant Pere-Diagonal; T. de los Garrofers Diagonal-Gràcia; T. del Malecon Diagonal-trav. de Gràcia.

El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a l'Arc de Triomf de Barcelona. En el número 26 hi ha Biblioteca Pública Arús. La plaça de Tetuan està situada en la confluència del passeig amb la Gran Via de les Corts Catalanes.

3.5. Castell dels Tres dragons

ELS ARCS

Página 20

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista construït el 1887-1888 com a Cafè-Restaurant per a l'Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. En acabar l'exposició l'edifici restà abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Domènech que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Història". En l'adaptació es canvia la decoració i s'afegeixen motius heràldics. La inauguració provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica.

3.6.Hivernacle Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avançar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estació. Cal també controlar l'augment de la humitat de l'aire i la condensació d'aigua que es produeix. Els sistemes de calefacció poden ser per aire o per canonades d'aigua calenta les quals poden estar per sota de les arrels de les plantes. El combustible utilitzat pot ser un derivat del petroli o del gas opció aquesta que és la més econòmica actualment

ELS ARCS

Página 21

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

3.6.Umbracle L'Umbracle és un petit jardí públic urbà. Es destaca per ser una construcció moderna en la qual una sèrie d'arcades paral·leles en forma d'umbracle- cobreixen un jardí allargat i estret de palmeres i altres plantes mediterrànies. L'estructura està feta amb trencadís blanc.

3.8. Font de la Gran Cascada Monumental i el parc de la ciutadella El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona. El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per

dominar Barcelona i Catalunya

després de la

Guerra de Successió.

ELS ARCS

Página 22

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

3.9. Palau del Parlament El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932. Obra de JorisProsper Van Verboom, va ser construït al segle XVIII com a arsenal de la Ciutadella militar de Barcelona. El 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona i el 1932 aquest el va cedir perquè esdevingués la seu parlamentària de Catalunya. L'any 2012, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, i com ja havia fet Macià vuitanta anys enrere, es col·locà a la façana principal el senyal de la Generalitat de Catalunya[3] sobre l'escut de les armes de Felip V instal·lat durant la reforma de 1889 per convertir-lo en palau reial

4.1. La Pedrera La Pedrera o la casa Milà és obra de l'arquitecte Antoni Gaudí. Va ser construïda entre els anys 1906-1910 d'estil modernista. Està situada a Barcelona en el Passeig de Gràcia, en el barri de l'Eixample. ELS ARCS

Página 23

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

L'edifici es diu Casa Milà, encara que és coneguda com la Pedrera que en castellà vol dir "cantera". La casa va ser construïda per encàrrec de Pere Milà. La relació entre Gaudí i la senyora Milà mai va ser bona, perquè ella volia decidir sobre la decoració interior ja que ella que: "tenia més bon gust que aquest tal Gaudí". La façana està realitzada amb pedra calcària, menys la part superior que està coberta de rajoles blanques. Destaquen també els balcons de ferro forjat que simulen plantes trepadores. La Casa Milà o la Pedrera és la confirmació de la genialitat de Gaudí que en cada obra que feia, intentava superar-se i fer-la millor, trobant solucions magistrals, idees innovadores i amb un estil molt personal. La Pedrera és una escultura gegantina i uns dels edificis més imaginatius de la història de l'arquitectura. Plena de sorpreses, com el terrat dels guerrers. En el terrat es troben grans sortides d'escales rematades amb la creu gaudiniana de quatre braços, i xemeneies recobertes fragments de ceràmica, que semblen caps de guerrers protegits per elms. La visita de la Pedrera es complementa amb la visita a l'Espai Gaudí i al Pis de la Pedrera. Aquest està decorat amb mobles de l'època i l'Espai Gaudí és on es fa un repàs de tota la seva obra i les solucions tècniques innovadores que aplicava. Un altre exemple de genialitat són els patis dels veïns, que tenien voreres i eren aptes per la circulació. Gaudí donava molta importància a la llum i a través dels patis interiors i les finestres exteriors, aconseguia que totes les habitacions tinguessin llum natural. A més, accentuava aquest efecte en portes translúcides, només els dormitoris tenien fusta massissa. Les finestres de les plantes inferiors són més grans que la de les plantes superiors, permetent un nivell de lluminositat similar en totes les vivendes.

ELS ARCS

Página 24

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Matemàtiques Reportatge: L'arc catenari i l'arc parabòlic Molts de vosaltres segurament penseu que la forma d'una catenària és similar a la d'una paràbola, tal com pots veure a la figura següent. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves construccions. Sovint, l'arc catenari es confon amb l'arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles. Però, l'arc catenari pren el seu nom de la catenària o corba que descriu una cadena suspesa entre dos punts situats a idèntica altura, i que no aguanta cap altre pes que el seu propi. Aquest arc té un intradós que segueix aquest perfil però invertit verticalment. Aquests dos darrers arcs tenen en comú que no requereixen reforços als costats de l'arc per a sustentar-se i no tendeixen a obrir-se; l'arc catenari esdevé la forma òptima de construir arcs que se sustentin per si mateixos; difereixen, però, en el llurs perfils: mentre que l'arc parabòlic tendeix a obrir-se fins a l'infinit, els dos costats de l'arc catenari tendeixen a ser paral·lels. Altres, però, semblen considerar-los sinònims. Per exemple, a la casa Milà, l'estructura de l'àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l'ondulant terrat. I a la sagrada família, un element clau per l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, que va utilitzar com a element més adequat per suportar les pressions.

ELS ARCS

Página 25

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2014-2015

Les coordenades dels punt de tall de l'arc amb l'eix d'abscisses són -2 i 2 i les del punt de tall de l'arc amb l'eix d'ordenades 5. - El valor de c: 5=a·0 + c ; 5=c - El valor de a: 0=a·2ª + 5; a=5/4

-3

-2.5

-2

-1.5

-0.5

0.5

1.5

2.5

2,1

3,7

4,6

3,7

2,1

6,2

2,8

6,25

L'expressió algebraica és: y=(-5/4)·x²+5

ELS ARCS

Página 26

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

A la casa Milà hi ha uns arcs catenaris. La fórmula de la paràbola que aproxima l'arc que està en primer pla és de: y=-3,35x² + 2,75. Les mesures estan expressades en metres, d'acord amb les mides reals.

- La seva alçada: 2,75m Per calcular l'amplada del terra del passadís, es necessito fer primer uns passos: - Calcular el punt de tall de la paràbola amb l'eix d'abscisses: 0=3,35x² + 2,75 3,35x²=2,75 x²=2,75/3,35 x=+/-0,906 ELS ARCS

Página 27

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

- Sabent que l'arc a la part esquerre surt de la paret a una alçada de 2,15m, la seva abscissa en aquest punt és de: 2,15=-3,35x² + 2,75 2,15-2,75=-3,35x² -0.6/-3,35=x² +/-0,42=x -La amplada del terra del passadís és de: 0,9+0,42=1,32m A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l'església de la Colònia Güell.

Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta.

ELS ARCS

Página 28

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

-A la primera corba, la fórmula corresponent és: y=6x²-3,8 0=-3,8+6x² 3,8/6=x² +/-0,79=x -A la segona corba, la fórmula corresponent és: y=2x²-2,8 0=2x²-2,8 2,8/2=x² +/-1,18=x -A la tercera corba, la fórmula corresponent és: y=x²-2,1 0=x²-2,1 2,1=x² +/-1,44=x

- La altura que haurien d'haver tingut aquestes torres a la realitat és de: ELS ARCS

Página 29

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

A: 3,8m B: 2,8m C: 2,1m

4.2 Pla cerdà Barcelona abans del 1850, era molt diferent a la Barcelona actual. L'espai de la ciutat, envoltada de muralles s'havia esgotat. Les places havien desaparegut i els petits cementiris. Els carrers eren molt estrets i només passaven carro de mà, ja que eren l'únic mitjà de transport possible. Per tant era inevitable ampliar l'espai ciutadà. La vella ciutat havia arribat a una densitat de 890hab/hectàrees. L'enderrocament de les muralles que tancaven la ciutat era un primer pas per ampliar-la. S'oposava el Ministeri de la guerra, ja que les considerava de molta utilitat estratègica. Però la voluntat del poble va guanyar i el govern d'Espartero i O'Donnell va donar llum verda al projecte. En aquest projecte s'annexionava les poblacions del voltant d'horta, Gràcia, Sant Andreu del palomar, Sant Martí de provençals, Sarrià i Sants. Llavors amb totes aquestes annexions s'obria un espai nou per on la ciutat podia créixer ràpidament. La primera pedra pel pla cerdà va ser posada per la reina Isabel II l’any 1860. El pla Cerdà consistia en tot d’illes quadrades amb cases que mai s’havien vist aquí encara. A l’hora de fer els plànols per fer la ciutat es van presentar un total de 13 projectes, però els que més van destacar van ser 2 d’Antoni Rovira i el de Cerdà. Quan es va haver de decidir el pla Cerdà va venir imposat des de Madrid, tot i que a Barcelona s’havia fet un concurs i va guanyar un d’Antoni Rovira que tenia forma de teranyina. Però com que era una burgesia catalana contra el poder centralista de Madrid, ja se sap qui va guanyar. El pla Cerdà va ser criticat per: •

L’amplada dels carrers i les voreres, envoltades d’arbres, van ser criticades en no ser costum de l’època.

•

La monotonia que el pla donava al paisatge urbà.

ELS ARCS

Página 30

2014-2015

•

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

El menyspreu de la ciutat antiga. Cerdà no contempla l’eixample com una evolució natural del barri antic.

•

També fou criticat perquè no permetia més especulació: preveu 200 habitants/ha mentre que a ciutat vella hi havia 900 habitants/Hectàrea.

El Pla Cerdà proposava una estructura radial, semblant a una teranyina, formada per sis grans avingudes que partien del nucli urbà de la plaça de Catalunya, i s’unien amb el barri de Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. A la burgesia catalana, no li agradava aquest pla perquè a diferència de l’altre, ocupava una superfície més petita i era destinat per acollir menys persones. La gent deia, que aquesta edificació, era monòton i podia desorientar els que no coneixien el lloc i els desagradava que no formés part del barri antic. La postura contrària dels arquitectes va ser oposada per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol per un Reial Decret,en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias, que havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona. El creixement de la ciutat no va ser ràpid afora de les muralles per la manca d'infraestructures i la distància amb el nucli urbà. En la dècada del 1870 es va produir un progrés notable, ja que els inversors hi van veure una gran oportunitat de negoci. El pla Cerdà consistia en una quadrícula de blocs, illes de cases quadrades, amb xamfrà. Cada bloc tenia un espai interior destinat a pati o hort dels veïns. Preveia carres de 20, 30 i 60 metres d’amplada, i les illes de cases tenien construcció en dos dels quatre costats. Amb aquest pla l’eixample s’hauria ocupat totalment cap el 1900. Les vies discorrien, una en direcció paral·lela al mar i l’altre perpendicular. Això fa que l’orientació dels vèrtexs dels quadrats, coincideixin amb els punts cardinals. Cerdà va desplegar el traçat paral·lel al mar, així va aparèixer la Gran Via. Treballa amb mòdols de 10x10, illes de cases que ell considerava que era un districte i cada cinc carrers construïa un de més ample que baixava fins al mar que és la Via Laietana.

ELS ARCS

Página 31

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

2014-2015

4.3. Quadrat D’or El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia que conté la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí , la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch,

la Casa

Lleó

Morera,

de Lluís

Domènech

Montaner;

la Casa

Milà (altrament dita La Pedrera) obra també d'Antoni Gaudí ; la Casa Terrades (coneguda com la Casa de les Punxes) obra també de Josep Puig i Cadafalch; la Casa Macaya, també obra de Josep Puig i Cadafalch; o també la Casa Montaner i Simón, de Lluís Domènech i Montaner delimitada entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat a la Diagonal en la part superior la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic. La plaça de Catalunya va ser la primera zona que es va construir i els seus voltants, el nou Eixample i es va anar omplint de edificis segons el pla Cerdà. Inicialment, aquesta urbanització els carrers estaven sense empedrar, sense voreres, ni enllumenat, ni tenien noms i s'identificaven per números, hi havia molta incertesa. El Pla Cerdà va tenir solidesa quan el enginyer Garcia Faria va construir la xarxa de clavegueram de l'Eixample. La rapidesa industrialització de Catalunya i el retorn dels indians que tornaven de les colònies, tenien diners i invertien en els edificis de l'Eixample. Aquest període es conegut com la Febre d'Or. A nivell urbanístic el Pla Cerdà era una quadrícula regular amb un Eixample il·limitat. La quadrícula es trenca en poques excepcions, en el cas de la diagonal, la meridiana i el paral·lel. Hi ha carrers més amples, perquè abans el ferrocarril no estava soterrat. Els carrers tenien una amplada de 20, 30, 60 metres. Les illes de les cases tenien construcció només amb dos dels quatre costats. ELS ARCS

Página 32

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Les illes de les cases estan formades per quadrilàters de 113,3 m, però els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15m que dona una superfície de illa de 1,24hectàrees. La població va augmentar de 115.000 habitants al 1802 a 187.000 fins a l’any 1850, i tenien previst que pogués arribar fins els 800.000.

4.4. Passatge Permanyer Les Cases Cerdà són uns edificis protegits com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona. Són dels primers edificis construïts a l'Eixample. Les cases Cerdà s'aixequen seguint unes mateixes directrius tant en el seu esquema constructiu com en els elements de decoració. Adopten, de fet, una tipologia que després es mantindrà vigent durant bona part de la segona meitat del s. XIX sobretot en les realitzacions dels mestres d'obres. Són cases senyorials amb decoració a les façanes que presenten pintures decorades per amagar els elements de la construcció. Al interior, el pis estava dividit en varies estàncies que es comunicaven entre elles i a la façana interior, trobem balcons amb barana metàl·lica. El passatge de Permanyer i el passatge Méndez Vigo estan formats per dos conjunts de casetes unifamiliars en filera, edificades en semisoterrani i planta baixa aixecada, amb un petit espai enjardinat que permet l'accés als edificis i la ventilació mitjançant un petit pati.

ELS ARCS

Página 33

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

4.5.Torre de les aigües El jardí de la torres de les aigües va ser construïda l’any 1870 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i l’enginyer Antoni Darder, i està situada a l’interior d’una de les illes de l’Eixample. La seva entrada es troba al carrer Roger de Llúria 56. És un espai obert al públic presidit per una torre d’aigües de 24 metres d’alçada. Quan van autoritzar a Josep Cerdà la construcció d’aquestes primeres cases de l’Eixample, l’Ajuntament no tenia resolt l’ abastiment d’ aigua potable a totes les vivendes, el que obligà als propietaris a organitzar-se per trobar solucions. En la part central d’aquesta illa existia un manantial que havia estat explotat durant anys per una companyia subministradora d’aigua, a través de pous i d’un dipòsit situat sobre una torre d’obra vista. Encara podem trobar la placa de l’antiga “Asociación de Propietarios de Agua del Ensanche”.

La funció de la Torre de les Aigües era subministrar aigua als primers edificis de l’Eixample, mitjançant un sistema d’aprofitament d’aigües del subsòl. La construcció servia per elevar i emmagatzemar l’aigua de manera que pogués ser repartida per les finques amb prou pressió, mitjançant una xarxa de canonades. ELS ARCS

Página 34

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

De pujar l’aigua del pou s’encarregava una màquina de vapor de 20cv. L’any 1987 es va recuperar aquest interior d’illa com a jardí públic, la va comprar l’Ajuntament de Barcelona transformant-la actualment en un parc que a l’estiu es converteix en una agradable i tranquil·la platja urbana pels veïns. També hi ha una piscina al voltant de la Torre de les Aigües que funciona en temporada d’estiu i que s’abasteix de les aigües freàtiques del subsòl.

4.6. Illa de la discòrdia L’illa de la Discòrdia és el nom que rep un tram del Passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona situat entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. Es tracta d’un conjunt de cinc edificis tots ells dissenyats per arquitectes reconeguts del modernisme. Rep aquest nom perquè va ser on els artistes modernistes reconeguts de l’època, que van construir algunes de les seves millors obres. El Passeig de Gràcia va ser on la gent es construïa els edificis, ja que era un nucli comercial, per on passava molta gent. Així els propietaris podien mostrar la superioritat econòmica respecte la gent.

ELS ARCS

Página 35

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

4.7.Casa Batlló La casa Batlló també rep el nom com la casa del drac. Està al Passeig de Gràcia número 43 i va ser construïda pel famós Antoni Gaudí entre els anys 1904 i 1906. Quan va començar a produir l’obra Gaudí tenia 52 anys. Va ser demanat per Josep Batlló i Casanovas l’any 1903. Aquest home era molt pobre, però quan va ser gran va marxar cap a Cuba, allà es va fer ric i quan va tornar era un dels deu homes més rics de la península. Al 1904, Gaudí va reformar tota la casa, la façana, els envans interiors... Li va donar el seu toc més poètic. Va treballar sense limitacions per a canviar per complet la casa civil del 1877. La teulada té forma del llom d’un animal, el drac, que té unes grans escates que canvien de color fent una escala de colors. També té una creu de 4 braços que representa l’empunyadura d’una espasa com també hi ha unes columnes amb aspectes d’ossos com balcons de ferro. La façana és un conjunt d’elements orgànics, carregada de simbolismes i colors. Té molt color i llum i unes columnes fetes de pedra de Montjuïc. La planta baixa està inspirada en una closca marina, allà s’hi troben escalinates. A la banda de Passeig de Gràcia, hi ha un saló principal que sobresurt al carrer i dos saletes laterals. I a les golfes es pot observar també un món orgànic de Gaudí. S’hi poden veure uns arcs parabòlics que recorden unes costelles al voltant d’un estèrnum. Els materials utilitzats són: La ceràmica, la pedra de Montjuïc, el ferro per a fer forges, vidre, fusta a l’interior...

ELS ARCS

Página 36

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Hi predominen són les corbes, les línies sinuoses amb molt poques rectes, només en finestres, parets... Es pot parlar d’una arquitectura orgànica ja que hi veiem una gran harmonia entre la natura i la casa. A l’interior s’hi representen tot de referències d’animals com les d’un drac com també fantàstiques. Les línies son altre cop corbes i sinuoses. Al seu interior entre d’altres hi ha un cel obert, portes de roure de formes orgàniques, sostres ondulats per a recordar el mar... A més de ser una casa bonica, Gaudí hi posa tota la imaginació que té, sense deixar de banda la funcionalitat.

4.8. Casa Ametller La casa ametller, que es troba al Passeig de Gràcia número 41 va ser projectada per Josep Puig i Cadafalch, que va ser un altre dels arquitectes destacats del modernisme, la casa es va construir entre l’any 1898 i 1900. Va ser encarregada per l'industrial xocolater Antoni Ametller i Costa. Aquest va ser un xocolater juntament amb el seu avi Gabriel Ametller, creador d’una fàbrica de xocolata artesanal al Born, anomenada Xocolates Ametller. La façana de l’edifici està decorada amb entapissat esgrafiat. Es basa amb les cases com les de Bèlgica, que sempre la va prendre com un país de referència.

ELS ARCS

Página 37

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Per altra banda, la façana d’aquest edifici fou la primera que va trencar l’ordenança de l’horitzontalitat del terrat. Ho va fer amb l’increment de l’alçada. Això fa referència a la forma que hi predomina que es molt característica i escalonada. Va decorar la part superior dels llindars dels balcons i finestres amb motius que fan referència a l’activitat del propietari. En canvi, en el pis principal, el que en el seu moment va ser la vivenda, i en la planta baixa, l’arquitecte la va emplenar amb formes més simples i no un estil tan carregat.

4.9. Casa Lleó Morera La casa lleó morera o també anomenada casa està situada al Passeig de Gràcia 35. Va ser projectada per l’arquitecte Domènech i Montaner entre l’any 1902 i 1906. Va ser encarregada per Francesca Morera per a reformar l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905. La façana principal està tota plena de moreres i lleons en honor als propietaris, els balcons estan fets amb ferro forjat. Sobretot es nota el modernisme a l’interior de la casa amb coses com vitralls, mosaics, escultures... que s’han conservat. En el vestíbul i a l’escala observem diferents arts aplicades que artistes i artesans van saber copiar partint de la idea de l’arquitecte. Entre els artesans i escultors que van participar en l’obra van destacar: l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar Homar. ELS ARCS

Página 38

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

5.1. Colònia Güell Història El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el termini municipal de Santa Coloma de Cervelló. El projecte de la colònia obrera ideat per Güell, disposava d'hospital, teatre, escoles, fonda, comerços, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers. L'interès per allunyar-se dels conflictes socials que havia a les ciutats, la nova indústria es va plantejar dins del mar d'una colònia industrial, amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat. Tenien una vida social i econòmica que es feia càrrec l'empresa. Eusebi Güell va donar millores socials als seus treballadors i va crear equipaments culturals i religiosos. Les colònies industrials estaven concebudes com organitzacions socioeconòmiques, però la seva finalitat era la producció industrial. La fàbrica ocupava la major part dels temps dels homes i de les dones i els garantien uns salaris regulars en temps de crisis. Aquesta estava dedicada a la fabricació de velluts i panes. La diferència amb les altres fàbriques tèxtils de l'època eren que utilitzaven carbó enlloc d'energia hidràulica. El moviment sindical i les queixes obreres van arribar també a la colònia. A l'inici de la guerra civil, la fàbrica va ser gestionada pels treballadors. Acabada la guerra, va tornar a ser dels senyors Güell i a l'any 1945 la van vendre a la família Bertrand i Serra. Durant els anys següents la colònia seguia amb la seva producció industrial, fins al 1973 que es va tancar per una crisi en el sector tèxtil. Al 1990, la colònia Güell va ser declarada com a Bé d'Interès Cultural.

ELS ARCS

Página 39

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

Cripta És una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre el 1908-1915 per encàrrec d'Eusebi Güell, com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia. La cripta va servir a Gaudí de banc de proves on experimentar noves solucions estructurals ideades per ell, (formes geomètriques reglades), que després va aplicar a obres com la Sagrada Família. La cripta fou assaltada i incendiada el 19 de juliol del 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil, perdent-se nombrosos plànols i documents deixats per Gaudí. Més tard, es va convertir en un magatzem i al 1939, va ser restaurada convertint-se en parròquia. Finalment, l'any 2005 la cripta de la Colònia Güell va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

6. VALORACIÓ ELS ARCS

Página 40

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

6.1 Text argumentatiu de català Barcelona Modernista (Miquel Monge) A primers de maig, el grup de 3r d’ESO de l’escola Els Arcs hem treballat el modernisme català, per tal de conèixer tots els monuments més representatius d’aquest estil arquitectònic. M’ha sorprès la quantitat d’edificis que pertanyen al modernisme, ja que em pensava que només hi havia la Sagrada Família, la Pedrera, la casa Batlló, el Parc Güell i la casa de les Punxes. El fet de visitar altres cases de tot Barcelona m’ha fet adonar de la importància d’aquest moviment artístic. En primer lloc, la visita de l’Hospital de Sant Pau va ser molt interessant, perquè la guia ho explicava molt bé, per tal que nosaltres ho poguéssim comprendre. En quant a la durada, va ser molt llarga, degut a l’extensió de l’edifici. Les exposicions orals que es van fer de la resta de monuments no van ser del tot correctes, ja que els companys no s’ho havien estudiat prou i faltava molta informació. En segon lloc, la visita a la Sagrada Família no em va aportar res de nou, doncs jo ja l’havia visitat. Les activitats que es van realitzar no van ser interessants, perquè eren molt fàcils i avorrides. Tot i això, la guia ens va fer participar força amb les escultures que es veuen a les diferents façanes. Les exposicions dels nostres companys van ser més correctes que les anteriors i això va motivar a l’alumnat. En tercer lloc, la visita de la Pedrera va ser la més interessant des del meu punt de vista, perquè mai l’havia visitat i a més vam tenir l’oportunitat d’anar al terrat. La guia ho va explicar molt bé i ens va ensenyar com és un pis d’aquella època. També vam gaudir de l’espai Gaudí veient maquetes i plànols sobre l’edifici. Després, vaig fer l’explicació del Pla Cerdà, la Torre de les Aigües, el Quadrat d’Or i el Passatge Permanyer i preparant l’exposició vaig aprendre molt de Barcelona. En quart lloc i la última visita guiada, va ser la Colònia Güell. Els professors la van planejar per acabar el crèdit de síntesi d’una manera més lúdica. Pel matí, ens van fer l’explicació de la fàbrica i la seva història, les escoles, les cases dels treballadors, la plaça principal i la cripta de la Colònia. La nostra guia ho va explicar molt bé, i això va ajudar a prendre apunts correctament, tot i que la persona que ens va donar la informació sobre la cripta tenia molt mal geni.

ELS ARCS

Página 41

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

En definitiva, realitzant aquest crèdit de síntesi he conegut molts edificis modernistes catalans que no sabia que existien. Els itineraris fotogràfics que hem dut a terme m’han fet adonar de la quantitat de cases que tenen aquest estil arquitectònic. Els monuments visitats han estat els adients per poder conèixer del tot el modernisme català. Article d’opinió (Roger Hernàndez) Durant la passada setmana un grup d’alumnes i jo vam visitar diversos monuments arquitectònics del Modernisme. El motiu de la visita era el Crèdit de Síntesi. Enguany el Crèdit de Síntesi tracta el Modernisme català. L’objectiu del Crèdit era conèixer el moviment. Per tant, les visites a l’Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família, la Pedrera i la Colònia Güell eren essencials per conèixer el moviment cultural i artístic. Tanmateix, la visita guiada no sempre van estar a l’alçada de la importància d’aquests edificis. En primer lloc, la visita a l’Hospital de Sant Pau va ser satisfactòria. Per una banda, el guia era coneixedor de l’edifici. Per altra banda, tal com ho va explicar, vaig poder comprendre els trets característics de l’Hospital. En segon lloc, si bé la Sagrada Família és coneguda per tots, com a obra d’Antoni Gaudí i com a màxim exponent del Modernisme, hagués calgut fer una visita en que el guia sabés transmetre’ns millor la història i exemplifiqués la explicació teòrica amb el monument. Personalment, els motius pels quals em vaig sentir decebut van ser diversos. La informació del guia no havia estat adequada, perquè no dominava la matèria. Adicionalment, cal dir que feia un abús de repeticions. En tercer lloc, va arribar la visita a la Pedrera. Vaig gaudir de l’explicació i l’edifici. La clau de l’èxit de l’estada a la Pedrera va ser el detallisme que el guia oferia constantment. En quart i últim lloc, vam acabar el cicle de visites del Crèdit de Síntesi d’aquesta edició amb la Colònia Güell. La visita em va decepcionar pel fet que la persona que feia de guia dugué a terme la visita amb mal geni. Cal admetre, però, que la calor no va ajudar a mantenir l’atenció envers la guia. En definitiva, s’ha de reconèixer que els monuments visitats durant la setmana del Crèdit eren els adequats, per tal que pogués assolir les característiques del Modernisme Català. Per tant, tot i que la preparació era la correcta en alguna ocasió la persona

ELS ARCS

Página 42

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

encarregada de la visita guiada no va comunicar competentment la importància Modernista de l’obre arquitectònica en qüestió. Article d’opinió (Bernat Argenté) Aquests dies hem fet diferents sortides per observar Barcelona des de un punt modernista: El primer dia va ser l’únic que ens vam quedar treballant a l’escola. Sobre aquest dia no es pot dir gaire cosa ja que les dues primeres hores del matí ens van explicar com funcionaria el projecte, i després cada grup ja va fer el que volia. El segon dia vam estar tot el matí en l’interessant Hospital de Sant Pau, al principi semblava una visita molt avorrida, però cada cop que passava l’estona volies que tardéssim més amb marxar. Finalment al acabar la visita ens van deixar una entretinguda mitja hora on vam esmorzar per l’avinguda Gaudí. On vam poder observar la impressionant Sagrada Família. Seguidament d’acabar aquesta mitja horeta de “relax” vam iniciar un dels itineraris on alguns dels nostres companys van explicar per exemple l’arc de triomf, el parc de la ciutadella, etc. Al acabar cada grup va haver de marxar a fer els itineraris fotogràfics, on es tractava de que nosaltres sols ens moguéssim per la perillosa Barcelona en busca d’edificis modernistes. Un cop els trobàvem ens havíem de fer una foto on sortíssim els components del grup i l’edifici modernista. El tercer i el quart dia vam fer el mateix que el segon però en lloc d’anar a veure l’Hospital de Sant Pau, un dia vam anar a la Pedrera i l’altre a la Sagrada Família. Em vaig sorprendre molt amb la Sagrada Família, ja que ara entenc perquè diuen què és un temple. Per la gent que encara no ha gosat veure-la, és l’edifici més espectacular i gran que he vist per la ciutat. Finalment l’últim dia vam anar a la Colònia Güell de Sant Boi. Em va sorprendre com la gent, només uns segles passats podien viure amb tanta poca cosa. I que nois de la nostre edat i més petits i tot ja estiguessin treballant. En resum, em va semblar un crèdit molt interessant i on vaig aprendre molta cosa com el modernisme. Jo trobo que és una bona idea i que no la canviïn.

ELS ARCS

Página 43

2014-2015

REVISTA TREBALL DE SÍNTESI

7. Anglès

ELS ARCS

Página 44