1
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
ÍNDEX Pàgina 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Expectatives del treball de síntesi (tutoria).................................3 1.2. Activitats de socials (vídeo)........................................................5 1.3. Activitats de francès (Art Nouveau)............................................6 1.4. Activitats de naturals (cultura científica de l’època)...................7
2. SAGRADA FAMÍLIA 2.1. Resum visita i activitats de matemàtiques...................................9 2.2. Casa Macaya..............................................................................10 2.3. Casa de les Punxes....................................................................11 2.4. Palau del Baró de Quadras........................................................11 2.5. Palau de la Música i activitats de música..................................15 2.6. Mercat de la Boqueria...............................................................15 2.7. Edifici dels Quatre Gats............................................................16
3. HOSPITAL DE SANT PAU 3.1. Resum de la visita....................................................................16 3.2. L’Exposició universal...............................................................17 3.3. Arc de Triomf............................................................................17 3.4. Passeig monumental de Sant Joan.............................................18 3.5. Castell dels Tres dragons..........................................................18 3.6. Hivernacle.................................................................................19 3.7. Umbracle....................................................................................19 3.8. Font de la Gran Cascada Monumental......................................19 3.9. Palau del parlament..................................................................20
4. LA PEDRERA 4.1. Resum de la visita i activitats de matemàtiques.........................24 2
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9.
Pla Cerdà..................................................................................25 Quadrat d’or.............................................................................26 Passatge Permanyer...................................................................27 Torre de les Aigües.....................................................................28 Illa de la Discòrdia.......................................................................28 Casa Batlló................................................................................30 Casa Amatller.............................................................................30 Casa Lleó i Morera.....................................................................31
5. COLÒNIA GÜELL 5.1. Resum de la visita........................................................................32
6. VALORACIÓ 6.1. Text argumentatiu de català........................................................35 7. ANGLÈS.....................................................................................................
....36 Crec que aquest treball de síntesi serà més entretingut i divertit que els altres dos treballs que hem fet, ja que anirem 1.1 EXPECTATIVES DEL
per Barcelona. Penso que el fet de
TREBALL DE SÍNTESI
presentar una revista, serà més fàcil de
En aquest treball de síntesi espero aprendre molts temes del modernisme, ja que la major part es basa amb les socials, i sempre m’ha agradat la història.
fer-la, però també haurem de fer una presentació i un treball. Els últims dos anys vam fer un treball monòton i avorrit. També, els itineraris estan molt bé,
Aquest any crec que és d’un dels treballs més extensos i difícils de fer, però serà molt divertit, perquè casi tota l’estona serem pels carrers.
perquè anem sense professor i així el treball es fa més divertit. (Roger Hernàndez) Aquesta setmana que ve farem un
Finalment, intentaré fer un bon crèdit
treball de síntesi sobre el modernisme
amb l’ajuda del meu grup i passar-m’ho
per Barcelona.
d’allò més bé. (Miquel Monge)
En
aquesta
aprendre
més
setmana coses
m’agradaria sobre
el
modernisme ja que en conec molt poc, també espero veure molts edificis per
3
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
dintre i observar si són tan espectaculars
coincidir amb el Renaixement, eren
com diu la gent.
temps de canvis. Per diferents parts
Desitjaria que el meu grup treballéssim bé i que tots prenguem apunts i sobretot que no hagi problemes, ja que sinó tot serà molt més difícil de planificar i fer El que s’ha de fer sobre aquest projecte és extens, així que jo me’l prendria amb calma i poc a poc anar-lo fent, perquè si el fem en l’últim moment serà difícil acabar-lo.
d’Europa,
s’anomenava
Alemanya
Jugenstil;
diferent, a
a
Àustria
Sezession; a França Art Nouveau i a Anglaterra, Modern Style. No va ser aprovat per l’Església, aquest moviment qüestionava diversos punts d’aquesta en relació a l’arquitectura i el punt de vista intel·lectual. S’ubicà inicialment a la Ciutat Vella, en aquest lloc no feien gaire goig les obres,
(Bernat Argenté)
això es deu als estrets carrerons propis d’aquesta petita part de Barcelona. Hi havia una escassa perspectiva. Aquest
tipus
d’art,
va
esclatar
definitivament a Barcelona quan va ser situat a l’Eixample. Les arts aplicades amb el Modernisme van triomfar degut a que es practicaven de manera molt professional, la relació de l’artista amb l’arquitecte era molt adequada per arribar a fer grans obres. La burgesia a Barcelona era procedències
molt
variades
de .
La
burgesia va establir-se a l’Eixample perquè venien d’Amèrica, o bé venien
1.2 Activitats de socials
ofegats de la Ciutat Vella. L’objectiu en El modernisme, un gran moviment
comú dels arquitectes i els burgesos, era
artístic, va generar moltes expectatives
destacar per sobre de tothom. L’objectiu
en l’època que es va fer famós.
era estar per sobre de la resta.
L’esclat del Modernisme va suposar el
La
trencament en la monotonia en l’art
importància al món amb quantitat i
convencional 4
del
Pla
Cerdà.
Va
Barcelona
Modernista
té
un
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
també qualitat. Eugeni d’Ors destacava
El 1950, a Barcelona, hi havia 1200
en el rebuig del Modernisme català. El
espais modernistes, com restaurants,
qualificava d’exabruptes. El seu nou art
hotels, botigues...
era el noucentisme que reforçava les regles constitucionals i de la generalitat. Els
modernistes
defensaven
una
arquitectura lliure amb la fi d’arribar a una Catalunya nova. Les obres
modernistes: els fanals de
Milà (Pedrera), van ser els objectius atacs
més
l’herència en la majoria de les cases es van desfer del mobiliari modernisme. L’autèntic destructor del modernisme va ser el Noucentisme degut a que va
passeig de gràcia,juntament amb la casa dels
Els nous propietaris que van rebre
descarnats
del
Noucentisme. Aquestes dues obres eren
passar de moda. El canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme es va produir a Nova York, el 1978. (Miquel Monge)
de mal gust i despectives. Salvador Dalí va ser el darrer artista en fer una defensa del Modernisme, que es va
destruir
l’arquitectura
sistemàticament al 1934. La Casa Sitja, la Casa Llorach i el Palau Simon, són tres exemples de aquesta arquitectura que es va destruir després de la guerra civil. Aquesta destrucció va ser per casos econòmics i estètics. Com la Casa Lleó Morena que era moderna. La solució vertical era una ordenança municipal que permetia que en els
1.3 Francès (Art Nouveau) Questions:
edificis es pogués pujar dos pisos més, que afecten a les façanes modernistes.
L'Art Nouveau se situe pendant 1890 et
Es va crear degut el franquisme.
1910, avec la Révolution Industrielle. L'Art Nouveau est définit comme une
El modernisme es va reivindicar a Barcelona al 1963. El fet que va fer canviar d’opinió a la població va ser veure el passat de la Casa Fuster.
petite
révolution.
L'architecture
bourgeoise du début du XIX est décrit comme opulent, pompeuse, constipé... L'entré du Métropolitain est décrite comme la légèreté et il y a de la
5
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
fantaisie.
Les
deux
matériaux
considéré démodé a partir du 1908, dans
principaux utilisés sont la pierre, la
les années 30. L'Art Déca c'est un
forge et la verre. L'élément principal de
mouvement que suivi l'Art Nouveau.
l'Art Nouveau c'est la nature. Paris à l'époque était triste, pollué et sale. Les adjectif utilisait pour décrire Guimard et son architecture sont Innovateur, fou, dé rangé.
(Miquel Monge) 1.4.
Activitats de naturals
1.4.1. Expliqueu cinc fets, a nivell català, espanyol o mundial, que hagin estat notícia en aquesta època i que tinguin relació amb la Ciència o la Medicina. 1. “Cien mil muertos en el terremoto de Italia” . - Any: dia 1 de gener del 1909. -Resum:
Les
estadístiques
de
la
catàstrofes són horroroses, van morir vuitanta mil a Messina i a Reggio de Calabria trenta mil. Les aigües del mar han envaït les esplanades, arrencant arbres corpulents i arrumbant infinitat de cases. No hi ha aliments, ni aigua. 2.”El
apocalíptico
Halley
ya
no
impresiona a nadie”. -Any: dia 25 de maig. -Resum: El cometa passa a prop de la Biographie Hector Guimard est né en 1867 à Lion. Il a étudié à l'école des beaux-arts. Il fait
Terra i pot ser observat amb el telescopi. 3.”Marie
Curie
investiga
la
radioactivitat”.
de nombreux voyages, il était à Rome,
-Resum: Marie Curie i el seu ajudant
Paris, Angleterre, Belgique, Bruxelles
M. Debierne presenten els resultats de
et New York. Il a construit le métro de
les seves investigacions a l’Acadèmia
Paris en 1899. L' Art Nouveau était
de Ciències de París.
6
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
4.”La temperatura llega a los 13º bajo
-Resum: Cinturó que va cenyit a la
cero en Madrid”.
persona malalta , la seva funció es reduir la malaltia del pacient.
-Any: dia 5 de febrer. -Resum: A Madrid han baixat tant les
3.”Esperanza para los enfermos”
temperatures en picat, que han causat
-Resum: Són unes pildoras rosa, es
una víctima. A las 7:15 del matí s’ha
diuen que aquestes pildoras curant tot
trobat un home en estat complet de
tipus d’infermetats curables.
inacció al carrer Ferraz. Encara que, va ser portat a la casa de socors, ha mort moments abans de haver-lo ingressat. 5.”Las
lluvias
inundan
1.4.3. La naturalesa es veu reflectida durant el Modernisme. Expliqueu amb un exemple, de quina manera es
media
España”.
fa visible. La naturalesa es veu molt reflectida en
-Any: dia 14 de Octubre
el modernisme, ja que molts arquitectes
-Resum: Barcelona, Granada i Màlaga, les ciutats més afectades
l’utilitzen com a font d’inspiració. Gaudí és un dels arquitectes que utilitza la inspiració, com va fer en la Pedrera ja que en les habitacions dels burgesos es podia veure en els sostres unes flors en forma de cercle. (Roger Hernàndez)
1.4.2. Trieu tres anuncis d’algun medicament l’atenció
que i
us
hagi
comenteu-los
cridat tot
comparant-los amb els actuals: 1.”Depurativo de Sangre”. -Resum: Anunci d’una depuradora de sang, un dipòsit en totes les farmàcies 2.”Cinturón eléctrico”
7
2. Sagrada Família És un dels exemples més coneguts del modernisme
català i
que
ha
esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabada
de
l'arquitecte
català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada
Família,
al
l'Eixample de la ciutat.
districte
de
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
L'any 1882, van començar a construir-
És la façana principal del temple
la, però Gaudí ja sabia que ell no la
orientada a sud-est de cara al mar i
acabaria del tot i la va deixar dibuixada
formada per quatre torres que queden
de com havia de ser.
unides per un gran pòrtic.
La simbologia cristiana és present en tot el temple i es escenifica la vida de Jesús i els fidels, representats per Maria, els apòstols i els sants. Això es veu en els divuit campanars que simbolitzen Jesús, la Mare de Déu, els quatre evangelistes i els dotze apòstols. Hi ha tres façanes que representen la vida
humana
de
Jesús
(des
del
naixement fins a la mort) i a l'interior, un conjunt de columnes dedicades a
Porta de la façana de la Glòria
ciutats i continents cristians.
La façana de la Passió
La façana de naixement
Orientada a l'oest i formada per quatre
Està orientada a l'est, formada per
torres unides per una gran porxada i
quatre torres amb tres portalades. És
dedicada a la passió i resurrecció de
dedicada al naixement de Jesús i va ser
Crist. Al 1911 es projecte i fins el 1923
la primera en ser construïda amb
no es dóna la solució definitiva de les
intervenció directe de Gaudí.
naus i cobertes. Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica, posant el seu estil personal al llarg de vint anys.
La façana de la Glòria
8
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
sumant en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte. Ara, espero que la gent comenci a fixars'hi en aquest quadrat, perquè a més, el número 33 són els anys amb els que Jesús va morir. En la façana de la Passió de la Sagrada Família, obra de l'escultor Antoni Subirachs.
Al costat esquerre de la
porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Aquest és el quadrat i com podeu veure
(Miquel Monge)
conté a cada fila 33 nombres totals, a
Activitat de matemàtiques Notícia:
Apareixen
uns
cada columna també té 33 nombres i en nombres
intrigants a la Sagrada Família De ben segur que tothom ha vist alguna vegada el quadrat màgic d’ordre 4 que hi ha a la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família, dissenyada per l’escultor Josep Maria Subirachs, però segurament no heu parat atenció a tot el que amaga aquest quadrat. Segurament, la gent no sap què és un
diagonal també conté 33. El nombre 33 té el significat que Jesús va morir en aquesta edat i es per això que sempre és 33. És un quadrat màgic perquè està format per nombres consecutius i diferents començant pel número 1 i el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila, o d’una mateixa columna és constant. A més, com les diagonals sumen també 33 diem que és un quadrat màgic perfecte.
quadrat màgic, és una taula quadrada formada per nombres consecutius i
Albert Durero, al segle XVI va dibuixar
diferents començant pel número 1,
un gravat titulat La Malencolia en què
col·locats ordenadament per files i
apareix un quadrat màgic d'ordre 4. En
columnes, de manera que el resultat de
ell, conté l'any que va ser dibuixat, el
sumar els nombres d'una mateixa fila, o
1514. També, té un número màgic que
d'una mateixa columna és constant
és el 34 i és perfecte perquè les
(s'anomena el nombre màgic). Sí, a més
diagonals sumen el mateix número.
a més, s'obté aquesta mateixa suma
Aquest quadrat té una relació amb el del Subirachs que és que els nombres posats
9
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
en les files són els mateixos excepte un
La façana és
bàsicament
decorada
d’ells, que és una unitat més gran.
amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en
(Miquel i Bernat)
pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment
al balcó i
l'asimètrica
tribuna de la planta baixa. Alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch
en
aquesta
ser: Eusebi
casa
van
Arnau i Alfons
Juyol escultors, Manuel
Ballarín ferro
forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. Va ser comprat per la Caixa que hi va instal·lar
un
espai
d'exposicions
artístiques que es va mantenir obert fins que
amb
la
del Caixafòrum s'hi
inauguració va
traslladar
l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual Cosmo Caixa. El 2012 va tornar a ser reinaugurat com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa. (Miquel Monge) 2.1.Casa Macaya La Casa
Macaya és
edifici modernista construït
un per Josep
Puig i Cadafalch el 1901. Es troba situat al Passeig de Barcelona
10
de
Sant
Joan,
108
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
En 1975 va ser declarada Monument Històric
Nacional.
En 1980 es
va
realitzar una reforma completa de l'edifici. És una propietat privada. Es
tracta
d'un
dels
edificis
més
espectaculars de l'Eixample de la ciutat. (Miquel Monge)
2.3.Casa de les Punxes La Casa
de
les
Punxes o Casa
Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep
Puig
i
Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample declarat Bé
de
Barcelona. Cultural
Va
ser
d'Interès
Nacional el 9 de gener de 1976. La casa es va construir al 1905 per
2.4.Palau del Baró i Quadras
encàrrec de les germanes Terrades que
El Palau del Baró de Quadras és un
volien unificar tres immobles de la seva
edifici modernista construït
propietat. Puig i Cadafalch va projectar
Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es
un edifici d'aspecte medieval, amb
troba situat a l'avinguda Diagonal, 373
elements que recorden al neogòtic,
de Barcelona. Actualment és la seu de
influència
l'Institut Ramon Llull.
nòrdica.
Una
de
les
Quadras va
per Josep
característiques d'aquest edifici són les
El Baró
de
seves sis torres, coronades per agulles
a Puig
i
de forma cònica, cosa que li va donar el
construcció de la seva nova casa de
nom popular de casa de les punxes.
Barcelona.
Per a la construcció de la façana es va
Té un estil gòtic. La part de davant de la
utilitzar el maó. La decoració en pedra
casa està molt més treballada que la del
amb dibuixos florals de tribunes i
darrere. La porta de l'edifici permetia
balcons és plenament modernista. La
que entrés el carruatge en l'època
teulada és a doble vessant.
anterior. Les escultures decoratives son gàrgoles i dracs.
11
encarregar
Cadafalch l'any 1900 la
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Actualment és la seu de l'Institut Ramon
personatges
Llull, consorci públic de la Generalitat
(representa la música), el poble, pagès,
de Catalunya i de l'Ajuntament de
mariners (transporten la música arreu
Barcelona
del món), Sant Jordi amb una bandera i
per
a
la
promoció
o
internacional de la llengua i la cultura
la seva creu.
catalanes.
(Miquel Monge)
llocs:
una
dona
(Miquel Monge)
Activitats de música JOSEP ANSELM CLAVÉ Josep Anselm Clavé va néixer en el barri barceloní de la Ribera, en el si
2.5. Palau de la Música El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els
anys 1905 i 1908,
d'inspiració
gòtica. L'escultura modernista que es troba al punt d'unió de les dues façanes de l'edifici és una escultura de Miquel Blay, que simbolitza la música popular catalana.
A 12
més,
també
hi
ha
d'una família modesta, tot i que amb un cert benestar econòmic, propiciat, no per l'abundància, sinó per l'estabilitat. Aquesta situació no durà gaire, ja que el negoci familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la família Clavé. Als sis anys va perdre la visió d'un ull a causa d'una infecció, fet que
va
contribuir
que
deixés
definitivament l'escola. Es va posar a treballar de torner, però aviat va haver de deixar la feina ja que, havent-la de realitzar forçant la postura perquè només hi veia amb un sol ull, li causava un procés de malformació a l'espatlla.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Des d'aquest moment -i influït per la
Vaig fer dues composicions romàntiques
sensibilitat i gust per a les arts de la
populars, Les flors de mai gel 1858 i Lo
seva
pom de florsel 1859.
mare-
es
dedicà,
de
forma
autodidàctica, a estudiar música i poesia.
6-Que era el wagnerisme? El wagnerisme era un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals el segle XIX. 7-Qui era Richard Wagner? I quines van ser les seves principals obres? Richard Wagner va fer una obra que es va
difondre
per
el
corrent
del
wagnerisme. (Miquel Monge) 1-Quina va ser la teva professió?
Enric Morera i Viura
Vaig ser un músic polític republicà.
Fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres
2-Qui era Narcis Monturiol i Valentí Almirall?
simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobre tot és
Van ser amics meus que treballaven de
conegut per les seves sardanes corals
política.
com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. La seva obra s'adscriu a l'estètica
3-Que vas culturitzar? Vaig culturitzar els obrers aplegant-los en societats corals.
neoromàntica al nacionalisme musical català. Compositor prolífic, va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i
4-Quin va ser el primer cor que vas
poemes corals, i amb l'originalitat de les
formar?
seves sardanes, 56 per a cobla i un
El primer cor que vaig fundar fou l'aurora. 5-Quantes composicions vas fer? I quines? 13
nombre més reduït, però d'un caràcter en cara més personal, per a com.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La Morera comprenia unes 800 obres: òperes, música, corals, concerts… (Roger Hernàndez) LLUÍS MILLET Lluís Millet va néixer el 18 d’abril a Barcelona i va morir el 7 de desembre de l’any 1941. L’any 1891 juntament amb Amadeu Vives van formar l’orfeó Català, que era 1-Què vas ser?
una banda d’un esdeveniment musical
Vaig ser un pedagog i autor d’obres teòriques. També vaig aconseguir ser el compositor més representatiu de l’època
molt important per al país. Sobre aquest tema és el que volem parlat amb el senyor Millet:
modernista. De petit vaig viure a Argentina, però més tard, em vaig instal·lar a Barcelona. 2-Què vas estudiar a Barcelona? Vaig estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia
amb
Felip
Pedrell
a
Barcelona. Després, vaig anar.
1- Què és l’orfeó català? L’Orfeó Català és una societat coral
fundada
el
1891
a
Barcelona per mi i Amadeu 3-Quin va ser el teu càrrec a l’Escola
Vives inspirats i animats per
Municipal de Música de Barcelona?
l’èxit que van tenir els Cors de
Vaig ser sotsdirector, vaig col·leccionar i harmonitzar ombroses cançons tradicionals catalanes. 4- Què comprenia la Morera? 14
Clavé. 2- Quan va ser capdavanter? L’Orfeó va ser capdavanter del moviment orfeonístic català.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
7-Algun cop ha estat prohibit? 3- Explica una mica la historia.
Durant
Inicialment només constava d’un cor
masculí
i
més
tard
s’organitzà una secció infantil. Posteriorment es va fundar la
el
període
de
la
Dictadura de Primo de Rivera, l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos. (Bernat Argenté)
secció de dones. 4- On actuaven primerament?
2.6. Mercat de la Boqueria
El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que
El Mercat de Sant Josep, popularment conegut com la Boqueria, és un mercat municipal que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. A part d'un lloc per comprar tot tipus de productes
s’havia acabat de construir.
frescos també és una atracció turística. 5.Què va crear l’orfeó?
La superfície assoleix els 2.583m² amb
L’Orfeó Català va crear la
més de 300 parades amb una gran
Revista Musical Catalana.
varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com per als restauradors de la ciutat. És el mercat més gran de Catalunya, el més variat en oferta alimentària, i també el més visitat pels turistes.
6-Amb quin tipus de música es
La primera pedra es va posar al 19 de
basa?
març de 1840, en un principi no tenia
L’Orfeó repertori
ha
format
el
bàsicament
seu amb
cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven
que
sempre
ha
interpretat amb el text en versió catalana. Ha visitat diverses ciutats europees, amb gran èxit. 15
on ha actuat
aquesta estructura, ja que la cobertura de ferro i vidre és de 1914. És considerat el primer mercat modern. Abans es venia en esplanades a terra o en parades.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
(Miquel Monge) 2.7. Edifici dels Quatre Gats Els
Quatre
Gats fou
(Miquel Monge) 3.1 Hospital de Sant Pau
una cerveseria cabaret inaugurat de
L'Hospital de Sant Pau és un conjunt
1897, situat al carrer de Montsió, als
modernista situat a Barcelona i que va
baixos
ser dissenyat per l'arquitecte Lluís
a Barcelona el de
14
de
la Casa
juny
Martí,
edifici i
Domènech i Montaner. Va ser construït
Cadafalch (1896). Durant els sis anys en
entre 1902 i 1930 en dues fases: la
què va romandre actiu, fins al 1903,
primera, dut a terme per ell mateix entre
esdevingué un dels nuclis principals
1902 i 1913, consta de tretze edificis
del Modernisme. Té un estil artístic
modernistes; la segona, realitzada pel
gòtic, la seva façana. Els elements que
seu fill Pere Domènech i Roura a partir
expliquen el moment nacionalista que
de 1920, compta d'uns altres sis edificis
es vivia en aquella època són: Sant
d'un modernisme moderat, així com
Jordi, Maons Vermells, Gerro Forjat,
d'altres construccions posteriors. Tot i
Recordatori medieval de l'entorn de la
no haver-se desenvolupat íntegrament
ciutat.
tot el projecte original la seva notorietat
modernista
de Josep
Puig
ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997. Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes 16
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
funcions i, actualment, s'està restaurant
Una característica determinant de les
per tal d'allotjar centres vinculats amb la
exposicions universals, és que són els
secretaria general de la Unió per la
països els que hi són representats i no
Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les
les empreses o altres entitats com passa
seves funcions hospitalàries han estat
a les fires o exposicions temàtiques. És
traslladades a un nou hospital dins del
per aquesta circumstància que presenten
mateix perímetre del recinte en sintonia
el millor dels seus productes naturals,
amb les necessitats del segle XXI.
culturals i folklòrics, així com dels seus avenços tecnològics. Així, tant en la
(Roger Hernàndez)
segona meitat del segle XIX com al principi del XX, fortament marcats per les
exploracions
l'exposició
i
universal
pels va
invents, contribuir
fortament a la comunicació social dels èxits imperialistes, en incorporar-se com a curiositats elements etnogràfics propis de les cultures dominades per part de les grans potències. 3.2. Exposició universal Una exposició
universal és
exposició
gran
de
una
envergadura
celebrada des de la segona meitat del segle XIX en localitzacions arreu del món. L'organització que s'ocupa oficialment de nomenar les ciutats organitzadores d'esdeveniments
d'aquest és
tipus
(Roger Hernàndez)
el Bureau
International des Expositions (BIE). Les exposicions aprovades pel BIE
3.3. Arc de Triomf
poden
universals,
L'arc de triomf és un monument de
internacionals o especialitzades, amb
l'arquitectura romana en forma d'arc que
una durada d'entre 3 i 6 mesos. No
originàriament commemorava el triomf
obstant això, qualsevol país o ciutat pot
d’una batalla, d'aquí el seu nom;
organitzar fires i exposicions similars
normalment
sense el patronatge del BIE.
monumental a les ciutats. Acostumen a
ser
considerades
constituïen
l'entrada
tenir un arc, i alguns arriben als tres. 17
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
D'aquesta època destaquen els arcs de
l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al
Titus i Constantí, a Roma, i a casa
passeig en record de l'antic passeig de
nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc
Sant Joan, o passeig Nou, començat el
de Cabanes a la Plana Alta.
1795 i acabat el 1802, que vorejava els
Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà a Madrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A Barcelona,
en
commemoració
de
l'Exposició Universal de 1888, se'n va
glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia; García Hernández DiagonalGràcia;
República
Diagonal-Gràcia;
Sant Joan, abans de 1900 rda. Sant Pere-Diagonal; T. de los Garrofers Diagonal-Gràcia;
T.
del
Malecon
Diagonal-trav. de Gràcia.
construir un a l'entrada de l'Exposició, a
El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a
la confluència dels actuals passeigs de
l'Arc de Triomf de Barcelona. En el
Sant Joan i Lluís Companys (vegeu Arc
número 26 hi ha Biblioteca Pública
de Triomf de Barcelona).
Arús. La plaça de Tetuan està situada en
(Roger Hernàndez)
la confluència del passeig amb la Gran Via de les Corts Catalanes.
(Roger Hernàndez) 3.4. Passeig monumental de Sant Joan
3.5. Castell dels Tres dragons El Castell dels Tres Dragons és el nom
El Passeig de Sant Joan és un carrer de
popular que rep l'edifici modernista
Barcelona que creua els districtes de
construït el 1887-1888 com a Cafè-
18
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Restaurant per a l'Exposició Universal
l'aire i la condensació d'aigua que es
de
produeix.
1888
per
Lluís
Domènech
i
Montaner.
Els sistemes de calefacció poden ser per
En acabar l'exposició l'edifici restà
aire o per canonades d'aigua calenta les
abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i
quals poden estar per sota de les arrels
Pujol, demanà a Domènech que "acabés
de les plantes. El combustible utilitzat
l'obra" tot adaptant-la per acollir un
pot ser un derivat del petroli o del gas
"Museu de la Història". En l'adaptació
opció aquesta que és la més econòmica
es canvia la decoració i s'afegeixen
actualment.
motius
heràldics.
La
inauguració
provisional fou en 1892, per celebrar el quart
centenari
del
(Roger Hernàndez)
descobriment
d'Amèrica. (Roger Hernàndez)
3.6.Hivernacle Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.
3.6.Umbracle L'Umbracle és un petit jardí públic urbà. Es destaca per ser una construcció moderna en la qual una sèrie d'arcades paral·leles
en
forma
d'umbracle-
cobreixen un jardí allargat i estret de palmeres i altres plantes mediterrànies.
Els que no tenen calefacció aprofiten
L'estructura està feta amb trencadís
precisament l'efecte hivernacle que
blanc.
produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avançar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estació. Cal també controlar l'augment de la humitat de 19
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
(Roger Hernàndez) 3.9. Palau del Parlament El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932. Obra de JorisProsper Van Ver boom, va (Roger Hernàndez) 3.8.
Font
de
la
ser construït al segle XVIII com a Gran
Cascada
Monumental i el parc de la ciutadella
arsenal de la Ciutadella militar de Barcelona. El 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de
El parc de la Ciutadella és un parc
Barcelona i el 1932 aquest el va cedir
públic situat al districte de Ciutat Vella,
perquè esdevingués la seu parlamentària
de Barcelona, al triangle comprès entre
de Catalunya.
l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
L'any 2012, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, i com ja havia fet Macià vuitanta anys enrere, es col·locà a la façana principal el senyal de la Generalitat de Catalunya[3] sobre l'escut de les armes de Felip V instal·lat durant la reforma de 1889 per convertir-
El parc de la Ciutadella actual ocupa els
lo en palau reial
terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.
(Roger Hernàndez) 4.1. La Pedrera
20
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La Pedrera o la casa Milà és obra de
xemeneies recobertes fragments de
l'arquitecte
ceràmica, que semblen caps de guerrers
Antoni
Gaudí.
Va
ser
construïda entre els anys 1906-1910 d'estil modernista.
protegits per elms. La visita de la Pedrera es complementa
Està situada a Barcelona en el Passeig
amb la visita a l'Espai Gaudí i al Pis de
de Gràcia, en el barri de l'Eixample.
la Pedrera. Aquest està decorat amb
L'edifici es diu Casa Milà, encara que és coneguda com la Pedrera que en castellà vol dir "cantera". La casa va ser construïda per encàrrec de Pere Milà.
mobles de l'època i l'Espai Gaudí és on es fa un repàs de tota la seva obra i les solucions tècniques innovadores que aplicava.
La relació entre Gaudí i la senyora Milà
Un altre exemple de genialitat són els
mai va ser bona, perquè ella volia
patis dels veïns, que tenien voreres i
decidir sobre la decoració interior ja que
eren aptes per la circulació. Gaudí
ella que: "tenia més bon gust que aquest
donava molta importància a la llum i a
tal Gaudí".
través dels patis interiors i les finestres
La façana està realitzada amb pedra calcària, menys la part superior que està
exteriors, aconseguia que totes les habitacions tinguessin llum natural.
coberta de rajoles blanques. Destaquen
A més, accentuava aquest efecte en
també els balcons de ferro forjat que
portes
simulen plantes trepadores.
dormitoris tenien fusta massissa. Les
La Casa Milà o la Pedrera és la confirmació de la genialitat de Gaudí que en cada obra que feia, intentava superar-se
i
fer-la
millor,
trobant
translúcides,
grans que la de les plantes superiors, permetent un nivell de lluminositat similar en totes les vivendes.
i amb un estil molt personal. La Pedrera és una escultura gegantina i uns dels edificis més imaginatius de la història de l'arquitectura. Plena de sorpreses, com el terrat dels guerrers. En el terrat es troben grans gaudiniana 21
de
quatre
braços,
i
els
finestres de les plantes inferiors són més
solucions magistrals, idees innovadores
sortides d'escales rematades amb la creu
només
Matemàtiques
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Reportatge: L'arc catenari i l'arc
I a la sagrada família, un element clau
parabòlic
per
l'estructura
és
l'arc
parabòlic
o catenària, que va utilitzar com a
Molts de vosaltres segurament penseu
element més adequat per suportar les
que la forma d'una catenària és similar a
pressions.
la d'una paràbola, tal com pots veure a la figura següent. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves
construccions.
Sovint,
l'arc
catenari es confon amb l'arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles. Però, l'arc catenari pren el seu nom de
Les coordenades dels punt de tall de
la catenària o corba que descriu una
l'arc amb l'eix d'abscisses són -2 i 2 i
cadena suspesa entre dos punts situats a
les del punt de tall de l'arc amb l'eix
idèntica altura, i que no aguanta cap
d'ordenades 5.
altre pes que el seu propi. Aquest arc té un intradós que segueix aquest perfil
- El valor de c: 5=a·0 + c ; 5=c
però invertit verticalment. Aquests dos
- El valor de a: 0=a·2ª + 5; a=5/4
darrers arcs tenen en comú que no requereixen reforços als costats de l'arc per a sustentar-se i no tendeixen a obrir-
-2.5
-
-1.5
-1.5
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
2.5
3
2,19
3,75
4,69
5
4,69
3,75
2,19
0
-
-6,25
2 0 2,81
2,81
se; l'arc catenari esdevé la forma òptima de construir arcs que se sustentin per si mateixos; difereixen, però, en el llurs perfils: mentre que l'arc parabòlic tendeix a obrir-se fins a l'infinit, els dos costats de l'arc catenari tendeixen a ser paral·lels.
Altres,
però,
semblen
considerar-los sinònims. Per exemple, a la casa Milà, l'estructura de l'àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l'ondulant terrat.
22
L'expressió algebraica és: y=(-5/4)·x²+5
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
A la casa Milà hi ha uns arcs
- Sabent que l'arc a la part esquerre
catenaris. La fórmula de la paràbola
surt de la paret a una alçada de
que aproxima l'arc que està en
2,15m, la seva abscissa en aquest punt
primer pla és de:
és de:
y=-3,35x² + 2,75. Les mesures estan
2,15=-3,35x² + 2,75
expressades en metres, d'acord amb les mides reals.
2,15-2,75=-3,35x² -0.6/-3,35=x² +/-0,42=x
-La amplada del terra del passadís és de: 0,9+0,42=1,32m - La seva alçada: 2,75m
A la casa Milà, penjada del sostre, trobem
una
reproducció
de
la
maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l'església de la Colònia Güell.
Per calcular l'amplada del terra del passadís, es necessito fer primer uns passos: - Calcular el punt de tall de la paràbola amb l'eix d'abscisses: 0=3,35x² + 2,75 3,35x²=2,75 x²=2,75/3,35 x=+/-0,906
23
Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem trobar en la maqueta.
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI A: 3,8m B: 2,8m C: 2,1m (Bernat Argenté i Miquel Monge) 4.2 Pla cerdà
-A la primera corba, la fórmula
Barcelona abans del 1850, era molt
corresponent és:
diferent a la Barcelona actual. L'espai de la ciutat, envoltada de muralles
y=6x²-3,8
s'havia esgotat. Les places havien
0=-3,8+6x²
desaparegut i els petits cementiris. Els carrers eren molt estrets i només
3,8/6=x²
passaven carro de mà, ja que eren l'únic
+/-0,79=x
mitjà de transport possible. Per tant era inevitable ampliar l'espai ciutadà. La
-A la segona corba, la fórmula corresponent és: y=2x²-2,8 0=2x²-2,8
vella ciutat havia arribat a una densitat de 890hab/hectàrees. L'enderrocament de les muralles que tancaven la ciutat era un primer pas per ampliar-la. S'oposava el Ministeri de la
2,8/2=x²
guerra, ja que les considerava de molta
+/-1,18=x -A la tercera corba, la fórmula corresponent és:
utilitat estratègica. Però la voluntat del poble va guanyar i el govern d'Espartero i O'Donnell va donar llum verda al projecte.
En
aquest
projecte
s'annexionava les poblacions del voltant
y=x²-2,1
d'horta,
0=x²-2,1
Gràcia,
Sant
Andreu
del
palomar, Sant Martí de provençals,
2,1=x²
Sarrià i Sants.
+/-1,44=x
Llavors amb totes aquestes annexions
- La altura que haurien d'haver tingut aquestes torres a la realitat és de: 24
s'obria un espai nou per on la ciutat podia créixer ràpidament.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La primera pedra pel pla cerdà va ser
El Pla Cerdà proposava una estructura
posada per la reina Isabel II l’any 1860.
radial,
El pla Cerdà consistia en tot d’illes
formada per sis grans avingudes que
quadrades amb cases que mai s’havien
partien del nucli urbà de la plaça de
vist aquí encara.
Catalunya, i s’unien amb el barri de
A l’hora de fer els plànols per fer la ciutat es van presentar un total de 13
semblant
a
una
teranyina,
Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.
projectes, però els que més van destacar
A la burgesia catalana, no li agradava
van ser 2 d’Antoni Rovira i el de Cerdà.
aquest
Quan es va haver de decidir el pla Cerdà
l’altre, ocupava una superfície més
va venir imposat des de Madrid, tot i
petita i era destinat per acollir menys
que a Barcelona s’havia fet un concurs i
persones. La gent deia, que aquesta
va guanyar un d’Antoni Rovira que
edificació,
tenia forma de teranyina. Però com que
desorientar els que no coneixien el lloc i
era una burgesia catalana contra el
els desagradava que no formés part del
poder centralista de Madrid, ja se sap
barri antic.
qui va guanyar.
L’amplada dels carrers i les voreres, envoltades d’arbres, van ser criticades en no ser costum de l’època.
•
La monotonia que el pla donava al paisatge urbà.
•
•
era
monòton
i
podia
La postura contrària dels arquitectes va
El pla Cerdà va ser criticat per: •
pla perquè a diferència de
ser oposada per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol per un Reial Decret,en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias, que havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona. El creixement de la ciutat no va ser ràpid afora de les muralles per la manca d'infraestructures i la distància amb el
El menyspreu de la ciutat antiga.
nucli urbà. En la dècada del 1870 es va
Cerdà no contempla l’eixample
produir un progrés notable, ja que els
com una evolució natural del
inversors hi van veure una gran
barri antic.
oportunitat de negoci. El pla Cerdà
També fou criticat perquè no permetia
més
especulació:
preveu 200 habitants/ha mentre que a ciutat vella hi havia 900 habitants/Hectàrea. 25
consistia en una quadrícula de blocs, illes de cases quadrades, amb xamfrà. Cada bloc tenia un espai interior destinat a pati o hort dels veïns. Preveia carres de 20, 30 i 60 metres d’amplada, i les illes de cases tenien construcció en
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
dos dels quatre costats. Amb aquest pla
Puig i Cadafalch; o també la Casa
l’eixample s’hauria ocupat totalment
Montaner i Simón, de Lluís Domènech i
cap el 1900.
Montaner delimitada entre el carrer
Les vies discorrien, una en direcció paral·lela al mar i l’altre perpendicular. Això fa que l’orientació dels vèrtexs dels quadrats, coincideixin amb els punts cardinals. Cerdà va desplegar el traçat paral·lel al mar, així va aparèixer la Gran Via. Treballa amb mòdols de 10x10, illes de cases que ell considerava que era un
Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat a la Diagonal en la part superior la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic. La plaça de Catalunya va ser la primera zona que es va construir i els seus voltants, el nou Eixample i es va anar omplint de edificis segons el pla Cerdà.
districte i cada cinc carrers construïa un
Inicialment, aquesta urbanització els
de més ample que baixava fins al mar
carrers estaven sense empedrar, sense
que és la Via Laietana.
voreres, ni enllumenat, ni tenien noms i s'identificaven per números, hi havia
(Bernat Argenté)
molta incertesa. El Pla Cerdà va tenir solidesa quan el enginyer Garcia Faria va construir la xarxa de clavegueram de l'Eixample. La
rapidesa
industrialització
de
Catalunya i el retorn dels indians que
4.3. Quadrat D’or
tornaven de les colònies, tenien diners i El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de
Barcelona situada
al
voltant
del Passeig de Gràcia que conté la Casa
invertien en els edificis de l'Eixample. Aquest període es conegut com la Febre d'Or.
Batlló, d'Antoni Gaudí , la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch,
A nivell urbanístic el Pla Cerdà era una
la Casa
Morera,
de Lluís
quadrícula regular amb un Eixample
Montaner;
la Casa
il·limitat. La quadrícula es trenca en
Milà (altrament dita La Pedrera) obra
poques excepcions, en el cas de la
també d'Antoni Gaudí ; la Casa Terrades
diagonal, la meridiana i el paral·lel. Hi
(coneguda com la Casa de les Punxes)
ha carrers més amples, perquè abans el
obra també de Josep Puig i Cadafalch;
ferrocarril no estava soterrat.
la Casa Macaya, també obra de Josep
carrers tenien una amplada de 20, 30, 60
Lleó
Domènech
26
i
Els
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
metres. Les illes de les cases tenien
realitzacions dels mestres d'obres. Són
construcció només amb dos dels quatre
cases senyorials amb decoració a les
costats.
façanes
Les illes de les cases estan formades per quadrilàters de 113,3 m, però els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15m que dona
una
superfície
de
illa
de
1,24hectàrees.
que
presenten
pintures
decorades per amagar els elements de la construcció. Al interior, el pis estava dividit en varies estàncies que es comunicaven entre elles i a la façana interior, trobem balcons amb barana metàl·lica.
La població va augmentar de 115.000 habitants al 1802 a 187.000 fins a l’any 1850, i tenien previst que pogués arribar fins els 800.000.
El passatge de Permanyer i el passatge Méndez Vigo estan formats per dos conjunts de casetes unifamiliars en filera, edificades en semisoterrani i
(Bernat Argenté)
planta baixa aixecada, amb un petit espai enjardinat que permet l'accés als edificis i la ventilació mitjançant un petit pati.
4.4. Passatge Permanyer Les Cases Cerdà són uns edificis protegits com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona. Són dels
primers
edificis
construïts
a
l'Eixample.
(Bernat Argenté)
Les cases Cerdà s'aixequen seguint unes
4.5.Torre de les aigües
mateixes directrius tant en el seu esquema
constructiu
com
en
els
elements de decoració. Adopten, de fet, una tipologia que després es mantindrà vigent durant bona part de la segona meitat del s. XIX sobretot en les 27
El jardí de la torres de les aigües va ser construïda l’any 1870 per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i l’enginyer Antoni Darder, i està situada a l’interior d’una de les illes de l’Eixample. La seva entrada es troba al carrer Roger de
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Llúria 56. És un espai obert al públic
L’any 1987 es va recuperar aquest
presidit per una torre d’aigües de 24
interior d’illa com a jardí públic, la va
metres d’alçada.
comprar l’Ajuntament de Barcelona
Quan van autoritzar a Josep Cerdà la construcció d’aquestes primeres cases de l’Eixample, l’Ajuntament no tenia resolt l’ abastiment d’ aigua potable a totes les vivendes, el que obligà als propietaris a organitzar-se per trobar solucions.
transformant-la actualment en un parc que a l’estiu es converteix en una agradable i tranquil·la platja urbana pels veïns. També hi ha una piscina al voltant de la Torre de les Aigües que funciona en temporada d’estiu i que s’abasteix de les aigües freàtiques del subsòl.
En la part central d’aquesta illa existia un manantial que havia estat explotat durant
anys
per
una
companyia
subministradora d’aigua, a través de pous i d’un dipòsit situat sobre una torre d’obra vista. Encara podem trobar la placa
de
l’antiga
“Asociación
de
Propietarios de Agua del Ensanche”.
(Bernat Argenté) 4.6. Illa de la discòrdia La funció de la Torre de les Aigües era subministrar aigua als primers edificis de l’Eixample, mitjançant un sistema d’aprofitament d’aigües del subsòl.
L’illa de la Discòrdia és el nom que rep un tram del Passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona situat entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. Es
La construcció servia per elevar i
tracta d’un conjunt de cinc edificis tots
emmagatzemar l’aigua de manera que
ells
pogués ser repartida per les finques amb
reconeguts del modernisme.
prou pressió, mitjançant una xarxa de canonades.
dissenyats
per
arquitectes
Rep aquest nom perquè va ser on els artistes
modernistes
reconeguts
de
De pujar l’aigua del pou s’encarregava
l’època, que van construir algunes de
una màquina de vapor de 20cv.
les seves millors obres.
28
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
El Passeig de Gràcia va ser on la gent es
escates que canvien de color fent una
construïa els edificis, ja que era un nucli
escala de colors. També té una creu de 4
comercial, per on passava molta gent.
braços que representa l’empunyadura
Així els propietaris podien mostrar la
d’una espasa com també hi ha unes
superioritat econòmica respecte la gent.
columnes amb aspectes d’ossos com
(Bernat Argenté)
balcons de ferro. La façana és un conjunt d’elements orgànics, carregada de simbolismes i colors. Té molt color i llum i unes columnes fetes de pedra de Montjuïc. La planta baixa està inspirada en una closca
marina,
allà
s’hi
troben
escalinates. A la banda de Passeig de 4.7.Casa Batlló
Gràcia, hi ha un saló principal que sobresurt al carrer i dos saletes laterals.
La casa Batlló també rep el nom com la casa del drac. Està al Passeig de Gràcia número 43 i va ser construïda pel famós Antoni Gaudí entre els anys 1904 i
I a les golfes es pot observar també un món orgànic de Gaudí. S’hi poden veure uns arcs parabòlics que recorden unes costelles al voltant d’un estèrnum.
1906. Quan va començar a produir l’obra Gaudí tenia 52 anys.
Els materials utilitzats són: La ceràmica, la pedra de Montjuïc, el ferro per a fer
Va ser demanat per Josep Batlló i
forges, vidre, fusta a l’interior...
Casanovas l’any 1903. Aquest home era molt pobre, però quan va ser gran va
Hi predominen són les corbes, les línies
marxar cap a Cuba, allà es va fer ric i
sinuoses amb molt poques rectes, només
quan va tornar era un dels deu homes
en finestres, parets...
més rics de la península.
Es
Al 1904, Gaudí va reformar tota la
pot
parlar
d’una
arquitectura
orgànica ja que hi veiem una gran
casa, la façana, els envans interiors... Li
harmonia entre la natura i la casa.
va donar el seu toc més poètic. Va
A l’interior s’hi representen tot de
treballar sense limitacions per a canviar
referències d’animals com les d’un drac
per complet la casa civil del 1877.
com també fantàstiques. Les línies son
La teulada té forma del llom d’un
altre cop corbes i sinuoses. Al seu
animal, el drac, que té unes grans
interior entre d’altres hi ha un cel obert,
29
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
portes de roure de formes orgàniques, sostres ondulats per a recordar el mar... A més de ser una casa bonica, Gaudí hi posa tota la imaginació que té, sense deixar de banda la funcionalitat.
La façana de l’edifici està decorada amb entapissat esgrafiat. Es basa amb les cases com les de Bèlgica, que sempre la va prendre com un país de referència. Per altra banda, la façana d’aquest edifici fou la primera que va trencar l’ordenança
de
l’horitzontalitat
del
terrat. Ho va fer amb l’increment de l’alçada. Això fa referència a la forma que
hi
predomina
que
es
molt
característica i escalonada. Va decorar la part superior dels llindars dels balcons i finestres amb motius que fan referència a l’activitat del propietari. (Bernat Argenté)
En canvi, en el pis principal, el que en el seu moment va ser la vivenda, i en la
4.8. Casa Ametller
planta baixa, l’arquitecte la va emplenar La casa ametller, que es troba al Passeig
amb formes més simples i no un estil
de Gràcia número 41 va ser projectada
tan carregat.
per Josep Puig i Cadafalch, que va ser un altre dels arquitectes destacats del
(Bernat Argenté)
modernisme, la casa es va construir entre l’any 1898 i 1900. Va ser encarregada per l'industrial xocolater Antoni
Ametller
i
Costa.
Aquest va ser un xocolater juntament amb el seu avi Gabriel Ametller, creador d’una fàbrica de xocolata artesanal al Born, anomenada Xocolates Ametller.
4.9. Casa Lleó Morera
30
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La casa lleó morera o també anomenada casa està situada al Passeig de Gràcia 35. Va
ser projectada
per l’arquitecte
Domènech i Montaner entre l’any 1902 i
1906.
Va
Francesca
ser
Morera
encarregada per
a
per
reformar
l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905. La façana principal està tota plena de moreres
i
lleons
en
honor
als
propietaris, els balcons estan fets amb
5.1. Colònia Güell Història
ferro forjat. Sobretot es nota el modernisme a l’interior de la casa amb coses com vitralls, mosaics, escultures... que s’han conservat. En el vestíbul i a l’escala observem diferents arts aplicades que artistes i artesans van saber copiar partint de la idea de l’arquitecte.
El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el termini municipal de Santa Coloma de Cervelló. El projecte de la colònia obrera
ideat
d'hospital,
per
teatre,
Güell,
disposava
escoles,
fonda,
Entre els artesans i escultors que van
comerços, cooperativa i capella, a més
participar
de les fàbriques i els habitatges dels
en
l’obra
van
destacar:
l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista
obrers.
Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar
L'interès per allunyar-se dels conflictes
Homar.
socials que havia a les ciutats, la nova
(Bernat Argenté)
indústria es va plantejar dins del mar d'una colònia industrial, amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat. Tenien una vida social i econòmica que es feia càrrec l'empresa.
31
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Eusebi Güell va donar millores socials
Cripta
als
crear
És una obra modernista d'Antoni Gaudí,
equipaments culturals i religiosos. Les
construïda entre el 1908-1915 per
colònies industrials estaven concebudes
encàrrec d'Eusebi Güell, com a edifici
com organitzacions socioeconòmiques,
religiós per als seus treballadors de la
però la seva finalitat era la producció
Colònia. La cripta va servir a Gaudí de
industrial. La fàbrica ocupava la major
banc de proves on experimentar noves
part dels temps dels homes i de les
solucions estructurals ideades per ell,
dones i els garantien uns salaris regulars
(formes geomètriques reglades), que
en temps de crisis. Aquesta estava
després va aplicar a obres com la
dedicada a la fabricació de velluts i
Sagrada Família.
panes. La diferència amb les altres
La cripta fou assaltada i incendiada el
fàbriques tèxtils de l'època eren que
19 de juliol del 1936, durant el transcurs
utilitzaven
de
seus
treballadors
carbó
i
enlloc
va
d'energia
la
Guerra
Civil,
perdent-se
hidràulica.
nombrosos plànols i documents deixats
El moviment sindical i les queixes
per Gaudí.
obreres van arribar també a la colònia. A
Més tard, es va convertir en un
l'inici de la guerra civil, la fàbrica va ser
magatzem i al 1939, va ser restaurada
gestionada pels treballadors. Acabada la
convertint-se en parròquia.
guerra, va tornar a ser dels senyors
Finalment, l'any 2005 la cripta de la
Güell i a l'any 1945 la van vendre a la
Colònia
família Bertrand i Serra. Durant els anys
Patrimoni de la Humanitat per la
següents la colònia seguia amb la seva
UNESCO.
Güell
producció industrial, fins al 1973 que es va tancar per una crisi en el sector tèxtil. Al 1990, la colònia Güell va ser declarada com a Bé d'Interès Cultural.
(Miquel Monge)
32
va
ser
declarada
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
havien estudiat prou i faltava molta informació. En segon lloc, la visita a la Sagrada Família no em va aportar res de nou, doncs jo ja l’havia visitat. Les activitats que es van realitzar no van ser interessants, perquè eren molt fàcils i 6. VALORACIÓ
avorrides. Tot i això, la guia ens va fer participar força amb les escultures que
6.1 Text argumentatiu de català
es veuen a les diferents façanes. Les
Barcelona Modernista (Miquel
exposicions dels nostres companys van
Monge)
ser més correctes que les anteriors i això
A primers de maig, el grup de 3r d’ESO
va motivar a l’alumnat.
de l’escola Els Arcs hem treballat el
En tercer lloc, la visita de la Pedrera va
modernisme català, per tal de conèixer
ser la més interessant des del meu punt
tots els monuments més representatius
de vista, perquè mai l’havia visitat i a
d’aquest
M’ha
més vam tenir l’oportunitat d’anar al
sorprès la quantitat d’edificis que
terrat. La guia ho va explicar molt bé i
pertanyen al modernisme, ja que em
ens va ensenyar com és un pis d’aquella
pensava que només hi havia la Sagrada
època. També vam gaudir de l’espai
Família, la Pedrera, la casa Batlló, el
Gaudí veient maquetes i plànols sobre
Parc Güell i la casa de les Punxes. El fet
l’edifici. Després, vaig fer l’explicació
de visitar altres cases de tot Barcelona
del Pla Cerdà, la Torre de les Aigües, el
m’ha fet adonar de la importància
Quadrat d’Or i el Passatge Permanyer i
d’aquest moviment artístic.
preparant l’exposició vaig aprendre
estil
arquitectònic.
En primer lloc, la visita de l’Hospital de
molt de Barcelona.
Sant Pau va ser molt interessant, perquè
En quart lloc i la última visita guiada,
la guia ho explicava molt bé, per tal que
va ser la Colònia Güell. Els professors
nosaltres ho poguéssim comprendre. En
la van planejar per acabar el crèdit de
quant a la durada, va ser molt llarga,
síntesi d’una manera més lúdica. Pel
degut a l’extensió de l’edifici. Les
matí, ens van fer l’explicació de la
exposicions orals que es van fer de la
fàbrica i la seva història, les escoles, les
resta de monuments no van ser del tot
cases
correctes, ja que els companys no s’ho
principal i la cripta de la Colònia. La
dels
treballadors,
la
plaça
nostra guia ho va explicar molt bé, i 33
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
això va ajudar a prendre apunts
En primer lloc, la visita a l’Hospital de
correctament, tot i que la persona que
Sant Pau va ser satisfactòria. Per una
ens va donar la informació sobre la
banda, el guia era coneixedor de
cripta tenia molt mal geni.
l’edifici. Per altra banda, tal com ho va
En definitiva, realitzant aquest crèdit de síntesi
he
conegut
molts
edificis
explicar, vaig poder comprendre els trets característics de l’Hospital.
modernistes catalans que no sabia que
En segon lloc, si bé la Sagrada Família
existien. Els itineraris fotogràfics que
és coneguda per tots, com a obra
hem dut a terme m’han fet adonar de la
d’Antoni Gaudí i com a màxim
quantitat de cases que tenen aquest estil
exponent
arquitectònic. Els monuments visitats
calgut fer una visita en que el guia sabés
han estat els adients per poder conèixer
transmetre’ns
del tot el modernisme català.
exemplifiqués la explicació teòrica amb
del
Modernisme, millor
la
hagués
història
i
el monument. Personalment, els motius
Article d’opinió (Roger Hernàndez)
pels quals em vaig sentir decebut van
Durant la passada setmana un grup
ser diversos. La informació del guia no
d’alumnes i jo vam visitar diversos
havia
monuments
dominava la matèria. Adicionalment, cal
arquitectònics
del
Modernisme. El motiu de la visita era el Crèdit de Síntesi. Enguany el Crèdit de Síntesi tracta el Modernisme català. L’objectiu del Crèdit era conèixer el moviment. Per tant, les visites a l’Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família, la Pedrera i la Colònia Güell eren
essencials
per
conèixer
estat
adequada,
perquè
no
dir que feia un abús de repeticions. En tercer lloc, va arribar la visita a la Pedrera. Vaig gaudir de l’explicació i l’edifici. La clau de l’èxit de l’estada a la Pedrera va ser el detallisme que el guia oferia constantment.
el
En quart i últim lloc, vam acabar el
moviment cultural i artístic. Tanmateix,
cicle de visites del Crèdit de Síntesi
la visita guiada no sempre van estar a
d’aquesta edició amb la Colònia Güell.
l’alçada de la importància d’aquests
La visita em va decepcionar pel fet que
edificis.
la persona que feia de guia dugué a terme la visita amb mal geni. Cal admetre, però, que la calor no va ajudar a mantenir l’atenció envers la guia. En definitiva, s’ha de reconèixer que els monuments visitats durant la setmana 34
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
del Crèdit eren els adequats, per tal que
etc. Al acabar cada grup va haver de
pogués assolir les característiques del
marxar a fer els itineraris fotogràfics, on
Modernisme Català. Per tant, tot i que la
es tractava de que nosaltres sols ens
preparació era la correcta en alguna
moguéssim per la perillosa Barcelona
ocasió la persona encarregada de la
en busca d’edificis modernistes. Un cop
visita
comunicar
els trobàvem ens havíem de fer una foto
importància
on sortíssim els components del grup i
guiada
competentment
no la
va
Modernista de l’obre arquitectònica en qüestió.
l’edifici modernista. El tercer i el quart dia vam fer el mateix
Article d’opinió (Bernat Argenté)
que el segon però en lloc d’anar a veure
Aquests dies hem fet diferents sortides per observar Barcelona des de un punt modernista:
l’Hospital de Sant Pau, un dia vam anar a la Pedrera i l’altre a la Sagrada Família. Em vaig sorprendre molt amb la Sagrada Família, ja que ara entenc
El primer dia va ser l’únic que ens vam
perquè diuen què és un temple. Per la
quedar treballant a l’escola. Sobre
gent que encara no ha gosat veure-la, és
aquest dia no es pot dir gaire cosa ja que
l’edifici més espectacular i gran que he
les dues primeres hores del matí ens van
vist per la ciutat.
explicar com funcionaria el projecte, i després cada grup ja va fer el que volia.
Finalment l’últim dia vam anar a la Colònia Güell de Sant Boi. Em va
El segon dia vam estar tot el matí en
sorprendre com la gent, només uns
l’interessant Hospital de Sant Pau, al
segles passats podien viure amb tanta
principi semblava una visita molt
poca cosa. I que nois de la nostre edat i
avorrida, però cada cop que passava
més petits i tot ja estiguessin treballant.
l’estona volies que tardéssim més amb marxar. Finalment al acabar la visita ens van deixar una entretinguda mitja hora on vam esmorzar per l’avinguda Gaudí. On
vam
poder
observar
la
impressionant Sagrada Família. Seguidament d’acabar aquesta mitja horeta de “relax” vam iniciar un dels itineraris
on
alguns
dels
nostres
companys van explicar per exemple l’arc de triomf, el parc de la ciutadella, 35
En resum, em va semblar un crèdit molt interessant i on vaig aprendre molta cosa com el modernisme. Jo trobo que és una bona idea i que no la canviïn.
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
7. Anglès
(Roger Hernàndez)
36