1
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
ÍNDEX Pàgina 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Expectatives del treball de síntesi (tutoria).................................3 1.2. Activitats de socials (vídeo)........................................................5 1.3. Activitats de francès (Art Nouveau)............................................6 1.4. Activitats de naturals (cultura científica de l’època)...................7
2. SAGRADA FAMÍLIA 2.1. Resum visita i activitats de matemàtiques...................................9 2.2. Casa Macaya..............................................................................10 2.3. Casa de les Punxes....................................................................11 2.4. Palau del Baró de Quadras........................................................11 2.5. Palau de la Música i activitats de música..................................15 2.6. Mercat de la Boqueria...............................................................15 2.7. Edifici dels Quatre Gats............................................................16
3. HOSPITAL DE SANT PAU 3.1. Resum de la visita....................................................................16 3.2. L’Exposició universal...............................................................17 3.3. Arc de Triomf............................................................................17 3.4. Passeig monumental de Sant Joan.............................................18 3.5. Castell dels Tres dragons..........................................................18 3.6. Hivernacle.................................................................................19 3.7. Umbracle....................................................................................19 3.8. Font de la Gran Cascada Monumental......................................19 3.9. Palau del parlament..................................................................20
4. LA PEDRERA 4.1. Resum de la visita i activitats de matemàtiques.........................24 4.2. Pla Cerdà..................................................................................25 4.3. Quadrat d’or.............................................................................26 4.4. Passatge Permanyer...................................................................27 4.5. Torre de les Aigües.....................................................................28 4.6. Illa de la Discòrdia.......................................................................28 4.7. Casa Batlló................................................................................30 4.8. Casa Amatller.............................................................................30 4.9. Casa Lleó i Morera.....................................................................31
5. COLÒNIA GÜELL 5.1. Resum de la visita........................................................................32
2
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
6. VALORACIÓ 6.1. Text argumentatiu de català........................................................35 7. ANGLÈS.....................................................................................................
....36 També, els itineraris estan molt bé, perquè anem sense professor i així el treball es fa més divertit. 1.1 EXPECTATIVES DEL TREBALL DE SÍNTESI En aquest treball de síntesi espero aprendre molts temes del modernisme, ja que la major part es basa amb les
(Roger Hernàndez) Aquesta setmana que ve farem un treball de síntesi sobre el modernisme per Barcelona.
socials, i sempre m’ha agradat la
En
història.
aprendre
Aquest any crec que és d’un dels treballs més extensos i difícils de fer, però serà molt divertit, perquè casi tota l’estona serem pels carrers. Finalment, intentaré fer un bon crèdit amb l’ajuda del meu grup i passar-m’ho d’allò més bé. (Miquel Monge)
aquesta
setmana
més
coses
m’agradaria sobre
el
modernisme ja que en conec molt poc, també espero veure molts edificis per dintre i observar si són tan espectaculars com diu la gent. Desitjaria que el meu grup treballéssim bé i que tots prenguem apunts i sobretot que no hagi problemes, ja que sinó tot serà molt més difícil de planificar i fer El que s’ha de fer sobre aquest projecte és extens, així que jo me’l prendria amb
Crec que aquest treball de síntesi serà més entretingut i divertit que els altres dos treballs que hem fet, ja que anirem per Barcelona. Penso que el fet de presentar una revista, serà més fàcil de fer-la, però també haurem de fer una presentació i un treball. Els últims dos anys vam fer un treball monòton i avorrit.
3
calma i poc a poc anar-lo fent, perquè si el fem en l’últim moment serà difícil acabar-lo. (Bernat Argenté)
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Les arts aplicades amb el Modernisme van triomfar degut a que es practicaven de manera molt professional, la relació de l’artista amb l’arquitecte era molt adequada per arribar a fer grans obres. La burgesia a Barcelona era procedències 1.2 Activitats de socials
artístic, va generar moltes expectatives en l’època que es va fer famós.
trencament en la monotonia en l’art Pla
Cerdà.
Va
coincidir amb el Renaixement, eren temps de canvis. Per diferents parts d’Europa,
s’anomenava
Alemanya
Jugenstil;
diferent, a
a
Àustria
Sezession; a França Art Nouveau i a Anglaterra, Modern Style. No va ser aprovat per l’Església, aquest moviment qüestionava diversos punts d’aquesta en relació a l’arquitectura i el punt de vista intel·lectual.
aquest lloc no feien gaire goig les obres, això es deu als estrets carrerons propis d’aquesta petita part de Barcelona. Hi havia una escassa perspectiva. tipus
d’art,
va
esclatar
definitivament a Barcelona quan va ser situat a l’Eixample.
La
perquè venien d’Amèrica, o bé venien ofegats de la Ciutat Vella. L’objectiu en comú dels arquitectes i els burgesos, era era estar per sobre de la resta. La
Barcelona
Modernista
té
un
importància al món amb quantitat i també qualitat. Eugeni d’Ors destacava en el rebuig del Modernisme català. El qualificava d’exabruptes. El seu nou art era el noucentisme que reforçava les regles constitucionals i de la generalitat. Els
modernistes
defensaven
una
arquitectura lliure amb la fi d’arribar a una Catalunya nova. Les obres
S’ubicà inicialment a la Ciutat Vella, en
Aquest
.
destacar per sobre de tothom. L’objectiu
L’esclat del Modernisme va suposar el del
variades
burgesia va establir-se a l’Eixample
El modernisme, un gran moviment
convencional
molt
de
modernistes: els fanals de
passeig de gràcia,juntament amb la casa Milà (Pedrera), van ser els objectius dels
atacs
més
descarnats
del
Noucentisme. Aquestes dues obres eren de mal gust i despectives. Salvador Dalí va ser el darrer artista en fer una defensa del Modernisme, que es va
destruir
l’arquitectura
sistemàticament al 1934. La Casa Sitja, la Casa Llorach i el Palau Simon, són
4
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
tres exemples de aquesta arquitectura que es va destruir després de la guerra civil. Aquesta destrucció va ser per casos econòmics i estètics. Com la Casa Lleó Morena que era moderna. La solució vertical era una ordenança municipal que permetia que en els
1.3 Francès (Art Nouveau) Questions:
edificis es pogués pujar dos pisos més,
L'Art Nouveau se situe pendant 1890 et
que afecten a les façanes modernistes.
1910, avec la Révolution Industrielle.
Es va crear degut el franquisme.
L'Art Nouveau est définit comme une
El modernisme es va reivindicar a Barcelona al 1963. El fet que va fer canviar d’opinió a la població va ser veure el passat de la Casa Fuster.
petite
révolution.
L'architecture
bourgeoise du début du XIX est décrit comme opulent, pompeuse, constipé... L'entré du Métropolitain est décrite comme la légèreté et il y a de la
El 1950, a Barcelona, hi havia 1200
fantaisie.
espais modernistes, com restaurants,
principaux utilisés sont la pierre, la
hotels, botigues...
forge et la verre. L'élément principal de
Els nous propietaris que van rebre l’herència en la majoria de les cases es van desfer del mobiliari modernisme. L’autèntic destructor del modernisme va ser el Noucentisme degut a que va passar de moda. El canvi de mentalitat internacional sobre el Modernisme es va produir a Nova York, el 1978
5
Les
deux
matériaux
l'Art Nouveau c'est la nature. Paris à l'époque était triste, pollué et sale. Les adjectif utilisait pour décrire Guimard et son architecture sont Innovateur, fou, dé rangé.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
estat notícia en aquesta època i que tinguin relació amb la Ciència o la Medicina. 1. “Cien mil muertos en el terremoto de Italia” . - Any: dia 1 de gener del 1909. -Resum:
Les
estadístiques
de
la
catàstrofes són horroroses, van morir vuitanta mil a Messina i a Reggio de Calabria trenta mil. Les aigües del mar han envaït les esplanades, arrencant arbres corpulents i arrumbant infinitat de cases. No hi ha aliments, ni aigua. 2.”El
apocalíptico
Halley
ya
no
impresiona a nadie”. -Any: dia 25 de maig. -Resum: El cometa passa a prop de la Biographie Hector Guimard est né en 1867 à Lion. Il a étudié à l'école des beaux-arts. Il fait
Terra i pot ser observat amb el telescopi. 3.”Marie
Curie
investiga
la
radioactivitat”.
de nombreux voyages, il était à Rome,
-Resum: Marie Curie i el seu ajudant
Paris, Angleterre, Belgique, Bruxelles
M. Debierne presenten els resultats de
et New York. Il a construit le métro de
les seves investigacions a l’Acadèmia
Paris en 1899. L' Art Nouveau était
de Ciències de París.
considéré démodé a partir du 1908, dans les années 30. L'Art Déca c'est un mouvement que suivi l'Art Nouveau.
4.”La temperatura llega a los 13º bajo cero en Madrid”. -Any: dia 5 de febrer.
1.4.
Activitats de naturals
-Resum: A Madrid han baixat tant les temperatures en picat, que han causat
1.4.1. Expliqueu cinc fets, a nivell
una víctima. A las 7:15 del matí s’ha
català, espanyol o mundial, que hagin
trobat un home en estat complet de
6
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
inacció al carrer Ferraz. Encara que, va
1.4.3. La naturalesa es veu reflectida
ser portat a la casa de socors, ha mort
durant el Modernisme. Expliqueu
moments abans de haver-lo ingressat.
amb un exemple, de quina manera es
5.”Las
lluvias
inundan
media
España”.
fa visible. La naturalesa es veu molt reflectida en el modernisme, ja que molts arquitectes
-Any: dia 14 de Octubre
l’utilitzen com a font d’inspiració.
-Resum: Barcelona, Granada i Màlaga, les ciutats més afectades
Gaudí és un dels arquitectes que utilitza la inspiració, com va fer en la Pedrera ja que en les habitacions dels burgesos es podia veure en els sostres unes flors en forma de cercle.
1.4.2. Trieu tres anuncis d’algun medicament l’atenció
que i
us
hagi
cridat
comenteu-los
tot
comparant-los amb els actuals: 1.”Depurativo de Sangre”.
2. Sagrada Família És un dels exemples més coneguts del modernisme
català i
que
ha
esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra
inacabada
de
l'arquitecte
-Resum: Anunci d’una depuradora de
català Antoni Gaudí, és al barri de la
sang, un dipòsit en totes les farmàcies
Sagrada
2.”Cinturón eléctrico” -Resum: Cinturó que va cenyit a la persona malalta , la seva funció es reduir la malaltia del pacient. 3.”Esperanza para los enfermos”
Família,
al
districte
de
l'Eixample de la ciutat. L'any 1882, van començar a construirla, però Gaudí ja sabia que ell no la acabaria del tot i la va deixar dibuixada de com havia de ser. La simbologia cristiana és present en tot
-Resum: Són unes pildoras rosa, es
el temple i es escenifica la vida de Jesús
diuen que aquestes pildoras curant tot
i els fidels, representats per Maria, els
tipus d’infermetats curables.
apòstols i els sants. Això es veu en els divuit campanars que simbolitzen Jesús,
7
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
la Mare de Déu, els quatre evangelistes i els dotze apòstols. Hi ha tres façanes que representen la vida
humana
de
Jesús
(des
del
naixement fins a la mort) i a l'interior, un conjunt de columnes dedicades a ciutats i continents cristians. La façana de naixement Està orientada a l'est, formada per quatre torres amb tres portalades. És
Porta de la façana de la Glòria
dedicada al naixement de Jesús i va ser
La façana de la Passió
la primera en ser construïda amb intervenció directe de Gaudí.
Orientada a l'oest i formada per quatre torres unides per una gran porxada i dedicada a la passió i resurrecció de Crist. Al 1911 es projecte i fins el 1923 no es dóna la solució definitiva de les naus i cobertes. Des del 1986, l'escultor Josep Maria Subirachs és l'encarregat de dur a terme l'obra escultòrica, posant el seu estil personal al llarg de vint anys.
La façana de la Glòria És la façana principal del temple orientada a sud-est de cara al mar i formada per quatre torres que queden unides per un gran pòrtic.
8
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Activitat de matemàtiques Notícia:
Apareixen
uns
cada columna també té 33 nombres i en nombres
intrigants a la Sagrada Família
diagonal també conté 33. El nombre 33 té el significat que Jesús va morir en aquesta edat i es per això que sempre és
De ben segur que tothom ha vist alguna
33. És un quadrat màgic perquè està
vegada el quadrat màgic d’ordre 4 que
format per nombres consecutius i
hi ha a la façana de la Passió del temple
diferents començant pel número 1 i el
de la Sagrada Família, dissenyada per
resultat de sumar els nombres d’una
l’escultor Josep Maria Subirachs, però
mateixa fila, o d’una mateixa columna
segurament no heu parat atenció a tot el
és constant. A més, com les diagonals
que amaga aquest quadrat.
sumen també 33 diem que és un quadrat
Segurament, la gent no sap què és un
màgic perfecte.
quadrat màgic, és una taula quadrada formada per nombres consecutius i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d'una mateixa fila, o d'una mateixa columna és constant (s'anomena el nombre màgic). Sí, a més a més, s'obté aquesta mateixa suma sumant en cada diagonal, aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte. Ara, espero que la gent comenci a fixars'hi en aquest quadrat, perquè a més, el número 33 són els anys amb els que Jesús va morir. En la façana de la Passió de la Sagrada Família, obra de l'escultor Antoni Subirachs.
Al costat esquerre de la
porta principal hi ha un quadrat quadriculat i en cada casella hi ha un nombre. Aquest és el quadrat i com podeu veure conté a cada fila 33 nombres totals, a 9
Albert Durero, al segle XVI va dibuixar un gravat titulat La Malencolia en què apareix un quadrat màgic d'ordre 4. En ell, conté l'any que va ser dibuixat, el 1514. També, té un número màgic que és el 34 i és perfecte perquè les diagonals sumen el mateix número. Aquest quadrat té una relació amb el del Subirachs que és que els nombres posats en les files són els mateixos excepte un d’ells, que és una unitat més gran.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
pedra que dóna riquesa a les finestres i especialment
al balcó i
l'asimètrica
tribuna de la planta baixa. Alguns dels col·laboradors de Puig i Cadafalch
en
aquesta
ser: Eusebi
casa
van
Arnau i Alfons
Juyol escultors, Manuel
Ballarín ferro
forjat i també s'ha de citar per la seva importància en aquest edifici a Joan Paradís pels esgrafiats. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976. Va ser comprat per la Caixa que hi va instal·lar
un
espai
d'exposicions
artístiques que es va mantenir obert fins que
amb
la
del Caixafòrum s'hi
inauguració va
traslladar
l'activitat; posteriorment, va acollir el Museu de la Ciència mentre la seva seu estava tancada per transformar-lo en l'actual Cosmo Caixa. El 2012 va tornar a ser reinaugurat com un centre cultural de La Caixa, sota el nom de l'Espai Caixa.
2.1.Casa Macaya La Casa
Macaya és
edifici modernista construït
un per Josep
Puig i Cadafalch el 1901. Es troba situat al Passeig
de
Sant
Joan,
108
de Barcelona La façana és
bàsicament
decorada
amb estucat blanc, encara que hi figura una considerable obra d'escultura en 10
2.3.Casa de les Punxes
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La Casa
de
les
Punxes o Casa
Terrades és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep
Puig
i
Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample
de
declarat Bé
Barcelona. Cultural
Va
ser
d'Interès
Nacional el 9 de gener de 1976. La casa es va construir al 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al neogòtic, influència
nòrdica.
Una
de
les
característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per agulles de forma cònica, cosa que li va donar el nom popular de casa de les punxes. Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. La decoració en pedra amb dibuixos florals de tribunes i balcons és plenament modernista. La teulada és a doble vessant. En 1975 va ser declarada Monument Històric
Nacional.
En 1980 es
va
realitzar una reforma completa de l'edifici. És una propietat privada. Es
tracta
d'un
dels
edificis
més
espectaculars de l'Eixample de la ciutat.
2.4.Palau del Baró i Quadras El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista construït
per Josep
Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba situat a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull. El Baró
de
a Puig
i
Quadras va
encarregar
Cadafalch l'any 1900 la
construcció de la seva nova casa de Barcelona. Té un estil gòtic. La part de davant de la casa està molt més treballada que la del darrere. La porta de l'edifici permetia que entrés el carruatge en l'època anterior. Les escultures decoratives son gàrgoles i dracs. Actualment és la seu de l'Institut Ramon Llull, consorci públic de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona
per
a
la
promoció
internacional de la llengua i la cultura catalanes.
11
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Activitats de música JOSEP ANSELM CLAVÉ Josep Anselm Clavé va néixer en el
2.5. Palau de la Música El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els
anys 1905 i 1908,
d'inspiració
gòtica. L'escultura modernista que es troba al punt d'unió de les dues façanes de l'edifici és una escultura de Miquel Blay, que simbolitza la música popular catalana.
A
personatges
més, o
també
llocs:
una
hi
ha dona
(representa la música), el poble, pagès, mariners (transporten la música arreu del món), Sant Jordi amb una bandera i la seva creu.
12
barri barceloní de la Ribera, en el si d'una família modesta, tot i que amb un cert benestar econòmic, propiciat, no per l'abundància, sinó per l'estabilitat. Aquesta situació no durà gaire, ja que el negoci familiar patí un revés econòmic que comportà serioses dificultats a la família Clavé. Als sis anys va perdre la visió d'un ull a causa d'una infecció, fet que
va
contribuir
que
deixés
definitivament l'escola. Es va posar a treballar de torner, però aviat va haver de deixar la feina ja que, havent-la de realitzar forçant la postura perquè només hi veia amb un sol ull, li causava un procés de malformació a l'espatlla. Des d'aquest moment -i influït per la sensibilitat i gust per a les arts de la seva
mare-
es
dedicà,
de
forma
autodidàctica, a estudiar música i poesia.
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI El wagnerisme era un corrent musical que s’estengué per Europa cap a finals el segle XIX. 7-Qui era Richard Wagner? I quines van ser les seves principals obres? Richard Wagner va fer una obra que es va
difondre
per
el
corrent
del
wagnerisme. Enric Morera i Viura 1-Quina va ser la teva professió? Vaig ser un músic polític republicà. 2-Qui era Narcis Monturiol i Valentí Almirall?
Fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobre tot és conegut per les seves sardanes corals
Van ser amics meus que treballaven de
com La Santa Espina, Les fulles seques,
política.
La sardana de les monges i L'Empordà.
3-Que vas culturitzar?
La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica al nacionalisme musical
Vaig culturitzar els obrers aplegant-los
català. Compositor prolífic, va escriure
en societats corals.
mig centenar de partitures per a
4-Quin va ser el primer cor que vas formar?
l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, i amb l'originalitat de les seves sardanes, 56 per a cobla i un
El primer cor que vaig fundar fou
nombre més reduït, però d'un caràcter
l'aurora.
en cara més personal, per a com.
5-Quantes composicions vas fer? I quines? Vaig fer dues composicions romàntiques populars, Les flors de mai gel 1858 i Lo pom de florsel 1859. 6-Que era el wagnerisme?
13
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
4- Què comprenia la Morera? La Morera comprenia unes 800 obres: òperes, música, corals, concerts… LLUÍS MILLET Lluís Millet va néixer el 18 d’abril a Barcelona i va morir el 7 de desembre de l’any 1941. L’any 1891 juntament amb Amadeu Vives van formar l’orfeó Català, que era una banda d’un esdeveniment musical molt important per al país. Sobre aquest
1-Què vas ser?
tema és el que volem parlat amb el
Vaig ser un pedagog i autor d’obres
senyor Millet:
teòriques. També vaig aconseguir ser el compositor més representatiu de l’època modernista. De petit vaig viure a Argentina, però més tard, em vaig instal·lar a Barcelona. 2-Què vas estudiar a Barcelona? Vaig estudiar piano amb C. Vidiella i harmonia
amb
Felip
Pedrell
a
Barcelona. Després, vaig anar.
3-Quin va ser el teu càrrec a l’Escola Municipal de Música de Barcelona?
1- Què és l’orfeó català?
Vaig ser sotsdirector, vaig col·leccionar
L’Orfeó Català és una societat
i harmonitzar ombroses cançons
coral
tradicionals catalanes.
Barcelona per mi i Amadeu
14
fundada
el
1891
a
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Vives inspirats i animats per
Händel, Haydn, Mendelssohn i
l’èxit que van tenir els Cors de
Beethoven
Clavé.
interpretat amb el text en versió
que
sempre
ha
catalana. Ha visitat diverses ciutats europees,
on ha actuat
amb gran èxit. 2- Quan va ser capdavanter?
7-Algun cop ha estat prohibit?
L’Orfeó va ser capdavanter del
Durant
moviment orfeonístic català.
Dictadura de Primo de Rivera,
el
període
de
la
l’Orfeó va ser clausurat durant uns mesos. 3- Explica una mica la historia. Inicialment només constava d’un
2.6. Mercat de la Boqueria
cor
tard
El Mercat de Sant Josep, popularment
s’organitzà una secció infantil.
conegut com la Boqueria, és un mercat
Posteriorment es va fundar la
municipal que es troba al costat de la
secció de dones.
Rambla de Barcelona. A part d'un lloc
masculí
i
més
per comprar tot tipus de productes
4- On actuaven primerament?
frescos també és una atracció turística. El primer local fix de l’Orfeó va ser al carrer de Lledó, però després es va instal·lar al Palau de la Música Catalana, que s’havia acabat de construir.
La superfície assoleix els 2.583m² amb més de 300 parades amb una gran varietat de productes casolans i exòtics, tant als compradors particulars com per als restauradors de la ciutat. És el mercat més gran de Catalunya, el més
5.Què va crear l’orfeó?
variat en oferta alimentària, i també el L’Orfeó Català va crear la Revista Musical Catalana.
més visitat pels turistes. La primera pedra es va posar al 19 de
6-Amb quin tipus de música es
març de 1840, en un principi no tenia
basa?
aquesta estructura, ja que la cobertura
L’Orfeó repertori
ha
format bàsicament
el
seu amb
cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, 15
de ferro i vidre és de 1914. És considerat el primer mercat modern. Abans es venia en esplanades a terra o en parades.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
2.7. Edifici dels Quatre Gats Els
Quatre
Gats fou
una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el
14
de
juny
de
3.1 Hospital de Sant Pau
1897, situat al carrer de Montsió, als
L'Hospital de Sant Pau és un conjunt
baixos
modernista situat a Barcelona i que va
de
la Casa
Martí,
edifici i
ser dissenyat per l'arquitecte Lluís
Cadafalch (1896). Durant els sis anys en
Domènech i Montaner. Va ser construït
què va romandre actiu, fins al 1903,
entre 1902 i 1930 en dues fases: la
esdevingué un dels nuclis principals
primera, dut a terme per ell mateix entre
del Modernisme. Té un estil artístic
1902 i 1913, consta de tretze edificis
gòtic, la seva façana. Els elements que
modernistes; la segona, realitzada pel
expliquen el moment nacionalista que
seu fill Pere Domènech i Roura a partir
es vivia en aquella època són: Sant
de 1920, compta d'uns altres sis edificis
Jordi, Maons Vermells, Gerro Forjat,
d'un modernisme moderat, així com
Recordatori medieval de l'entorn de la
d'altres construccions posteriors. Tot i
ciutat.
no haver-se desenvolupat íntegrament
modernista
de Josep
Puig
tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997. Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes 16
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
funcions i, actualment, s'està restaurant
Una característica determinant de les
per tal d'allotjar centres vinculats amb la
exposicions universals, és que són els
secretaria general de la Unió per la
països els que hi són representats i no
Mediterrània, ubicada a Barcelona. Les
les empreses o altres entitats com passa
seves funcions hospitalàries han estat
a les fires o exposicions temàtiques. És
traslladades a un nou hospital dins del
per aquesta circumstància que presenten
mateix perímetre del recinte en sintonia
el millor dels seus productes naturals,
amb les necessitats del segle XXI.
culturals i folklòrics, així com dels seus avenços tecnològics. Així, tant en la segona meitat del segle XIX com al principi del XX, fortament marcats per les
exploracions
l'exposició
i
universal
pels va
invents, contribuir
fortament a la comunicació social dels èxits imperialistes, en incorporar-se com a curiositats elements etnogràfics propis de les cultures dominades per part de les grans potències. 3.2. Exposició universal Una exposició
universal és
exposició
gran
de
una
envergadura
celebrada des de la segona meitat del segle XIX en localitzacions arreu del món. L'organització que s'ocupa oficialment de nomenar les ciutats organitzadores d'esdeveniments
d'aquest és
tipus el Bureau
International des Expositions (BIE).
3.3. Arc de Triomf
Les exposicions aprovades pel BIE
L'arc de triomf és un monument de
poden
universals,
l'arquitectura romana en forma d'arc que
internacionals o especialitzades, amb
originàriament commemorava el triomf
una durada d'entre 3 i 6 mesos. No
d’una batalla, d'aquí el seu nom;
obstant això, qualsevol país o ciutat pot
normalment
organitzar fires i exposicions similars
monumental a les ciutats. Acostumen a
sense el patronatge del BIE.
tenir un arc, i alguns arriben als tres.
ser
considerades
constituïen
l'entrada
D'aquesta època destaquen els arcs de 17
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Titus i Constantí, a Roma, i a casa
l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al
nostra l'arc de Berà al Tarragonès i l'arc
passeig en record de l'antic passeig de
de Cabanes a la Plana Alta.
Sant Joan, o passeig Nou, començat el
Més endavant es van tornar a construir arcs de triomf durant el Renaixement (com l'entrada del Castell Nou de Nàpols, la porta de Saint-Denis a París, la porta de Brandenburg a Berlín o la porta d'Alcalà a Madrid). Un altre gran constructor d'arcs d'aquesta mena fou Napoleó, que a París va fer aixecar els arcs del Carrousel i el de l'Étoile. A Barcelona,
en
commemoració
de
l'Exposició Universal de 1888, se'n va construir un a l'entrada de l'Exposició, a
1795 i acabat el 1802, que vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, i que desaparegué en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història: General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia; García Hernández DiagonalGràcia;
República
Diagonal-Gràcia;
Sant Joan, abans de 1900 rda. Sant Pere-Diagonal; T. de los Garrofers Diagonal-Gràcia;
T.
del
Malecon
Diagonal-trav. de Gràcia.
la confluència dels actuals passeigs de
El passeig s'inicia, en l'extrem sud, a
Sant Joan i Lluís Companys (vegeu Arc
l'Arc de Triomf de Barcelona. En el
de Triomf de Barcelona).
número 26 hi ha Biblioteca Pública Arús. La plaça de Tetuan està situada en la confluència del passeig amb la Gran Via de les Corts Catalanes.
3.4. Passeig monumental de Sant
3.5. Castell dels Tres dragons
Joan El Castell dels Tres Dragons és el nom El Passeig de Sant Joan és un carrer de
popular que rep l'edifici modernista
Barcelona que creua els districtes de
construït el 1887-1888 com a Cafè-
18
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Restaurant per a l'Exposició Universal
l'aire i la condensació d'aigua que es
de
produeix.
1888
per
Lluís
Domènech
i
Montaner.
Els sistemes de calefacció poden ser per
En acabar l'exposició l'edifici restà
aire o per canonades d'aigua calenta les
abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i
quals poden estar per sota de les arrels
Pujol, demanà a Domènech que "acabés
de les plantes. El combustible utilitzat
l'obra" tot adaptant-la per acollir un
pot ser un derivat del petroli o del gas
"Museu de la Història". En l'adaptació
opció aquesta que és la més econòmica
es canvia la decoració i s'afegeixen
actualment
motius
heràldics.
La
inauguració
provisional fou en 1892, per celebrar el quart
centenari
del
descobriment
d'Amèrica.
3.6.Umbracle L'Umbracle és un petit jardí públic urbà. Es destaca per ser una construcció 3.6.Hivernacle Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avançar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estació. Cal també controlar l'augment de la humitat de 19
moderna en la qual una sèrie d'arcades paral·leles
en
forma
d'umbracle-
cobreixen un jardí allargat i estret de palmeres i altres plantes mediterrànies. L'estructura està feta amb trencadís blanc.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
3.9. Palau del Parlament El Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al Parc de la Ciutadella a Barcelona, seu del Parlament de Catalunya des del 1932. Obra de JorisProsper Van Ver boom, va ser construït al segle XVIII com a 3.8.
Font
de
la
Gran
Cascada
Monumental i el parc de la ciutadella
arsenal de la Ciutadella militar de Barcelona. El 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de
El parc de la Ciutadella és un parc
Barcelona i el 1932 aquest el va cedir
públic situat al districte de Ciutat Vella,
perquè esdevingués la seu parlamentària
de Barcelona, al triangle comprès entre
de Catalunya.
l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.
L'any 2012, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, i com ja havia fet Macià vuitanta anys enrere, es col·locà a la façana principal el senyal de la Generalitat de Catalunya[3] sobre l'escut de les armes de Felip V instal·lat durant la reforma de 1889 per convertir-
El parc de la Ciutadella actual ocupa els
lo en palau reial
terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.
4.1. La Pedrera 20
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La Pedrera o la casa Milà és obra de
xemeneies recobertes fragments de
l'arquitecte
ceràmica, que semblen caps de guerrers
Antoni
Gaudí.
Va
ser
construïda entre els anys 1906-1910 d'estil modernista.
protegits per elms. La visita de la Pedrera es complementa
Està situada a Barcelona en el Passeig
amb la visita a l'Espai Gaudí i al Pis de
de Gràcia, en el barri de l'Eixample.
la Pedrera. Aquest està decorat amb
L'edifici es diu Casa Milà, encara que és coneguda com la Pedrera que en castellà vol dir "cantera". La casa va ser construïda per encàrrec de Pere Milà.
mobles de l'època i l'Espai Gaudí és on es fa un repàs de tota la seva obra i les solucions tècniques innovadores que aplicava.
La relació entre Gaudí i la senyora Milà
Un altre exemple de genialitat són els
mai va ser bona, perquè ella volia
patis dels veïns, que tenien voreres i
decidir sobre la decoració interior ja que
eren aptes per la circulació. Gaudí
ella que: "tenia més bon gust que aquest
donava molta importància a la llum i a
tal Gaudí".
través dels patis interiors i les finestres
La façana està realitzada amb pedra calcària, menys la part superior que està
exteriors, aconseguia que totes les habitacions tinguessin llum natural.
coberta de rajoles blanques. Destaquen
A més, accentuava aquest efecte en
també els balcons de ferro forjat que
portes
simulen plantes trepadores.
dormitoris tenien fusta massissa. Les
La Casa Milà o la Pedrera és la confirmació de la genialitat de Gaudí que en cada obra que feia, intentava superar-se
i
fer-la
millor,
trobant
translúcides,
grans que la de les plantes superiors, permetent un nivell de lluminositat similar en totes les vivendes.
i amb un estil molt personal. La Pedrera és una escultura gegantina i uns dels edificis més imaginatius de la història de l'arquitectura. Plena de sorpreses, com el terrat dels guerrers. En el terrat es troben grans sortides d'escales rematades amb la creu de
quatre
braços,
i Matemàtiques
21
els
finestres de les plantes inferiors són més
solucions magistrals, idees innovadores
gaudiniana
només
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Reportatge: L'arc catenari i l'arc
I a la sagrada família, un element clau
parabòlic
per
l'estructura
és
l'arc
parabòlic
o catenària, que va utilitzar com a
Molts de vosaltres segurament penseu
element més adequat per suportar les
que la forma d'una catenària és similar a
pressions.
la d'una paràbola, tal com pots veure a la figura següent. Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat aquest arc en les seves
construccions.
Sovint,
l'arc
catenari es confon amb l'arc parabòlic per la seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten indistingibles. Però, l'arc catenari pren el seu nom de la catenària o corba que descriu una cadena suspesa entre dos punts situats a idèntica altura, i que no aguanta cap
Les coordenades dels punt de tall de
altre pes que el seu propi. Aquest arc té
l'arc amb l'eix d'abscisses són -2 i 2 i
un intradós que segueix aquest perfil
les del punt de tall de l'arc amb l'eix
però invertit verticalment. Aquests dos
d'ordenades 5.
darrers arcs tenen en comú que no requereixen reforços als costats de l'arc
- El valor de c: 5=a·0 + c ; 5=c
per a sustentar-se i no tendeixen a obrir-
- El valor de a: 0=a·2ª + 5; a=5/4
se; l'arc catenari esdevé la forma òptima de construir arcs que se sustentin per si mateixos; difereixen, però, en el llurs
-2.5
costats de l'arc catenari tendeixen a ser paral·lels.
Altres,
però,
semblen
considerar-los sinònims. Per exemple, a la casa Milà, l'estructura de l'àtic la constitueix una successió de 270 arcs catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l'ondulant terrat.
22
-1.5
-1.5
-0.5
0
0.5
1
1.5
2
2.5
3
2,19
3,75
4,69
5
4,69
3,75
2,19
0
-
-6,25
2
perfils: mentre que l'arc parabòlic tendeix a obrir-se fins a l'infinit, els dos
-
0 2,81
2,81
L'expressió algebraica és: y=(-5/4)·x²+5
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI Per calcular l'amplada del terra del passadís, es necessito fer primer uns passos: - Calcular el punt de tall de la paràbola amb l'eix d'abscisses: 0=3,35x² + 2,75 3,35x²=2,75 x²=2,75/3,35 x=+/-0,906
A la casa Milà hi ha uns arcs catenaris. La fórmula de la paràbola que aproxima l'arc que està en
- Sabent que l'arc a la part esquerre
primer pla és de:
surt de la paret a una alçada de
y=-3,35x² + 2,75. Les mesures estan expressades en metres, d'acord amb les mides reals.
2,15m, la seva abscissa en aquest punt és de: 2,15=-3,35x² + 2,75 2,15-2,75=-3,35x² -0.6/-3,35=x² +/-0,42=x
-La amplada del terra del passadís és de: - La seva alçada: 2,75m
0,9+0,42=1,32m A la casa Milà, penjada del sostre, trobem
una
reproducció
de
la
maqueta a gran escala (1:10) del projecte de l'església de la Colònia Güell.
23
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI -A la tercera corba, la fórmula corresponent és: y=x²-2,1 0=x²-2,1 2,1=x² +/-1,44=x
Aquestes són les representacions de
- La altura que haurien d'haver
tres de les corbes catenàries que
tingut aquestes torres a la realitat és
podem trobar en la maqueta.
de: A: 3,8m B: 2,8m C: 2,1m
4.2 Pla cerdà -A la primera corba, la fórmula
Barcelona abans del 1850, era molt
corresponent és:
diferent a la Barcelona actual. L'espai de la ciutat, envoltada de muralles
y=6x²-3,8
s'havia esgotat. Les places havien
0=-3,8+6x²
desaparegut i els petits cementiris. Els carrers eren molt estrets i només
3,8/6=x²
passaven carro de mà, ja que eren l'únic
+/-0,79=x
mitjà de transport possible. Per tant era inevitable ampliar l'espai ciutadà. La
-A la segona corba, la fórmula corresponent és: y=2x²-2,8 0=2x²-2,8
vella ciutat havia arribat a una densitat de 890hab/hectàrees. L'enderrocament de les muralles que tancaven la ciutat era un primer pas per ampliar-la. S'oposava el Ministeri de la
2,8/2=x²
guerra, ja que les considerava de molta
+/-1,18=x
utilitat estratègica. Però la voluntat del poble va guanyar i el govern d'Espartero
24
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
i O'Donnell va donar llum verda al projecte.
En
El menyspreu de la ciutat antiga.
projecte
Cerdà no contempla l’eixample
s'annexionava les poblacions del voltant
com una evolució natural del
d'horta,
barri antic.
Gràcia,
aquest
•
Sant
Andreu
del
palomar, Sant Martí de provençals, Sarrià i Sants.
•
També fou criticat perquè no permetia
més
especulació:
Llavors amb totes aquestes annexions
preveu 200 habitants/ha mentre
s'obria un espai nou per on la ciutat
que a ciutat vella hi havia 900
podia créixer ràpidament.
habitants/Hectàrea.
La primera pedra pel pla cerdà va ser
El Pla Cerdà proposava una estructura
posada per la reina Isabel II l’any 1860.
radial,
El pla Cerdà consistia en tot d’illes
formada per sis grans avingudes que
quadrades amb cases que mai s’havien
partien del nucli urbà de la plaça de
vist aquí encara.
Catalunya, i s’unien amb el barri de
A l’hora de fer els plànols per fer la ciutat es van presentar un total de 13
semblant
a
una
teranyina,
Sants, Sarrià, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.
projectes, però els que més van destacar
A la burgesia catalana, no li agradava
van ser 2 d’Antoni Rovira i el de Cerdà.
aquest
Quan es va haver de decidir el pla Cerdà
l’altre, ocupava una superfície més
va venir imposat des de Madrid, tot i
petita i era destinat per acollir menys
que a Barcelona s’havia fet un concurs i
persones. La gent deia, que aquesta
va guanyar un d’Antoni Rovira que
edificació,
tenia forma de teranyina. Però com que
desorientar els que no coneixien el lloc i
era una burgesia catalana contra el
els desagradava que no formés part del
poder centralista de Madrid, ja se sap
barri antic.
qui va guanyar. El pla Cerdà va ser criticat per: •
L’amplada dels carrers i les voreres, envoltades d’arbres, van ser criticades en no ser costum de l’època.
•
La monotonia que el pla donava al paisatge urbà. 25
pla perquè a diferència de
era
monòton
i
podia
La postura contrària dels arquitectes va ser oposada per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol per un Reial Decret,en contra del pla d'Antoni Rovira i Trias, que havia guanyat el concurs de l'Ajuntament de Barcelona. El creixement de la ciutat no va ser ràpid afora de les muralles per la manca d'infraestructures i la distància amb el
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
nucli urbà. En la dècada del 1870 es va
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample
produir un progrés notable, ja que els
de
inversors hi van veure una gran
del Passeig de Gràcia que conté la Casa
oportunitat de negoci. El pla Cerdà
Batlló, d'Antoni Gaudí , la Casa
consistia en una quadrícula de blocs,
Amatller, de Josep Puig i Cadafalch,
illes de cases quadrades, amb xamfrà.
la Casa
Cada bloc tenia un espai interior
Domènech
destinat a pati o hort dels veïns. Preveia
Milà (altrament dita La Pedrera) obra
carres de 20, 30 i 60 metres d’amplada,
també d'Antoni Gaudí ; la Casa Terrades
i les illes de cases tenien construcció en
(coneguda com la Casa de les Punxes)
dos dels quatre costats. Amb aquest pla
obra també de Josep Puig i Cadafalch;
l’eixample s’hauria ocupat totalment
la Casa Macaya, també obra de Josep
cap el 1900.
Puig i Cadafalch; o també la Casa
Les vies discorrien, una en direcció paral·lela al mar i l’altre perpendicular. Això fa que l’orientació dels vèrtexs dels quadrats, coincideixin amb els punts cardinals. Cerdà va desplegar el traçat paral·lel al mar, així va aparèixer la Gran Via. Treballa amb mòdols de 10x10, illes de cases que ell considerava que era un districte i cada cinc carrers construïa un de més ample que baixava fins al mar que és la Via Laietana.
Barcelona situada
Lleó i
al
voltant
Morera,
de Lluís
Montaner;
la Casa
Montaner i Simón, de Lluís Domènech i Montaner delimitada entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les rondes de Sant Pere i Universitat a la Diagonal en la part superior la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic. La plaça de Catalunya va ser la primera zona que es va construir i els seus voltants, el nou Eixample i es va anar omplint de edificis segons el pla Cerdà. Inicialment, aquesta urbanització els carrers estaven sense empedrar, sense voreres, ni enllumenat, ni tenien noms i s'identificaven per números, hi havia molta incertesa. El Pla Cerdà va tenir solidesa quan el enginyer Garcia Faria va construir la xarxa de clavegueram de l'Eixample.
4.3. Quadrat D’or
La
rapidesa
industrialització
de
Catalunya i el retorn dels indians que 26
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
tornaven de les colònies, tenien diners i
Les Cases Cerdà són uns edificis
invertien en els edificis de l'Eixample.
protegits com a bé cultural d'interès
Aquest període es conegut com la Febre
nacional del municipi de Barcelona. Són
d'Or.
dels
A nivell urbanístic el Pla Cerdà era una
primers
edificis
construïts
a
l'Eixample.
quadrícula regular amb un Eixample
Les cases Cerdà s'aixequen seguint unes
il·limitat. La quadrícula es trenca en
mateixes directrius tant en el seu
poques excepcions, en el cas de la
esquema
diagonal, la meridiana i el paral·lel. Hi
elements de decoració. Adopten, de fet,
ha carrers més amples, perquè abans el
una tipologia que després es mantindrà
ferrocarril no estava soterrat.
Els
vigent durant bona part de la segona
carrers tenien una amplada de 20, 30, 60
meitat del s. XIX sobretot en les
metres. Les illes de les cases tenien
realitzacions dels mestres d'obres. Són
construcció només amb dos dels quatre
cases senyorials amb decoració a les
costats.
façanes
Les illes de les cases estan formades per quadrilàters de 113,3 m, però els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15m que dona
una
superfície
de
illa
de
1,24hectàrees. La població va augmentar de 115.000 habitants al 1802 a 187.000 fins a l’any 1850, i tenien previst que pogués arribar fins els 800.000.
constructiu
que
com
presenten
en
els
pintures
decorades per amagar els elements de la construcció. Al interior, el pis estava dividit en varies estàncies que es comunicaven entre elles i a la façana interior, trobem balcons amb barana metàl·lica. El passatge de Permanyer i el passatge Méndez Vigo estan formats per dos conjunts de casetes unifamiliars en filera, edificades en semisoterrani i planta baixa aixecada, amb un petit espai enjardinat que permet l'accés als edificis i la ventilació mitjançant un petit pati.
4.4. Passatge Permanyer
27
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
La funció de la Torre de les Aigües era subministrar aigua als primers edificis de l’Eixample, mitjançant un sistema d’aprofitament d’aigües del subsòl. La construcció servia per elevar i emmagatzemar l’aigua de manera que
4.5.Torre de les aigües
pogués ser repartida per les finques amb El jardí de la torres de les aigües va ser
prou pressió, mitjançant una xarxa de
construïda l’any 1870 per l’arquitecte
canonades.
Josep Oriol Mestres i l’enginyer Antoni Darder, i està situada a l’interior d’una
De pujar l’aigua del pou s’encarregava
de les illes de l’Eixample. La seva
una màquina de vapor de 20cv.
entrada es troba al carrer Roger de
L’any 1987 es va recuperar aquest
Llúria 56. És un espai obert al públic
interior d’illa com a jardí públic, la va
presidit per una torre d’aigües de 24
comprar l’Ajuntament de Barcelona
metres d’alçada.
transformant-la actualment en un parc
Quan van autoritzar a Josep Cerdà la
que a l’estiu es converteix en una
construcció d’aquestes primeres cases
agradable i tranquil·la platja urbana pels
de l’Eixample, l’Ajuntament no tenia
veïns. També hi ha una piscina al
resolt l’ abastiment d’ aigua potable a
voltant de la Torre de les Aigües que
totes les vivendes, el que obligà als
funciona en temporada d’estiu i que
propietaris a organitzar-se per trobar
s’abasteix de les aigües freàtiques del
solucions.
subsòl.
En la part central d’aquesta illa existia un manantial que havia estat explotat durant
anys
per
una
companyia
subministradora d’aigua, a través de pous i d’un dipòsit situat sobre una torre d’obra vista. Encara podem trobar la placa
de
l’antiga
“Asociación
Propietarios de Agua del Ensanche”. 28
de
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
4.7.Casa Batlló La casa Batlló també rep el nom com la casa del drac. Està al Passeig de Gràcia número 43 i va ser construïda pel famós Antoni Gaudí entre els anys 1904 i 1906. Quan va començar a produir l’obra Gaudí tenia 52 anys. Va ser demanat per Josep Batlló i Casanovas l’any 1903. Aquest home era molt pobre, però quan va ser gran va marxar cap a Cuba, allà es va fer ric i
4.6. Illa de la discòrdia
quan va tornar era un dels deu homes L’illa de la Discòrdia és el nom que rep
més rics de la península.
un tram del Passeig de Gràcia de l’Eixample de Barcelona situat entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent. Es tracta d’un conjunt de cinc edificis tots ells
dissenyats
per
arquitectes
Rep aquest nom perquè va ser on els modernistes
reconeguts
casa, la façana, els envans interiors... Li va donar el seu toc més poètic. Va treballar sense limitacions per a canviar per complet la casa civil del 1877.
reconeguts del modernisme.
artistes
Al 1904, Gaudí va reformar tota la
de
l’època, que van construir algunes de les seves millors obres.
La teulada té forma del llom d’un animal, el drac, que té unes grans escates que canvien de color fent una escala de colors. També té una creu de 4 braços que representa l’empunyadura
El Passeig de Gràcia va ser on la gent es
d’una espasa com també hi ha unes
construïa els edificis, ja que era un nucli
columnes amb aspectes d’ossos com
comercial, per on passava molta gent.
balcons de ferro.
Així els propietaris podien mostrar la superioritat econòmica respecte la gent.
La façana és un conjunt d’elements orgànics, carregada de simbolismes i colors. Té molt color i llum i unes columnes fetes de pedra de Montjuïc. La planta baixa està inspirada en una closca
marina,
allà
s’hi
troben
escalinates. A la banda de Passeig de 29
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Gràcia, hi ha un saló principal que sobresurt al carrer i dos saletes laterals. I a les golfes es pot observar també un món orgànic de Gaudí. S’hi poden veure uns arcs parabòlics que recorden unes costelles al voltant d’un estèrnum. Els materials utilitzats són: La ceràmica, la pedra de Montjuïc, el ferro per a fer forges, vidre, fusta a l’interior... Hi predominen són les corbes, les línies
4.8. Casa Ametller
sinuoses amb molt poques rectes, només La casa ametller, que es troba al Passeig
en finestres, parets...
de Gràcia número 41 va ser projectada Es
pot
parlar
d’una
arquitectura
orgànica ja que hi veiem una gran harmonia entre la natura i la casa. A l’interior s’hi representen tot de referències d’animals com les d’un drac com també fantàstiques. Les línies son altre cop corbes i sinuoses. Al seu interior entre d’altres hi ha un cel obert, portes de roure de formes orgàniques, sostres ondulats per a recordar el mar... A més de ser una casa bonica, Gaudí hi posa tota la imaginació que té, sense deixar de banda la funcionalitat.
per Josep Puig i Cadafalch, que va ser un altre dels arquitectes destacats del modernisme, la casa es va construir entre l’any 1898 i 1900. Va ser encarregada per l'industrial xocolater Antoni
Ametller
i
Costa.
Aquest va ser un xocolater juntament amb el seu avi Gabriel Ametller, creador d’una fàbrica de xocolata artesanal al Born, anomenada Xocolates Ametller. La façana de l’edifici està decorada amb entapissat esgrafiat. Es basa amb les cases com les de Bèlgica, que sempre la va prendre com un país de referència. Per altra banda, la façana d’aquest edifici fou la primera que va trencar l’ordenança
de
l’horitzontalitat
del
terrat. Ho va fer amb l’increment de l’alçada. Això fa referència a la forma
30
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
que
hi
predomina
que
es
molt
característica i escalonada.
La façana principal està tota plena de moreres
Va decorar la part superior dels llindars dels balcons i finestres amb motius que fan referència a l’activitat del propietari. En canvi, en el pis principal, el que en el seu moment va ser la vivenda, i en la planta baixa, l’arquitecte la va emplenar amb formes més simples i no un estil tan carregat.
i
lleons
en
honor
als
propietaris, els balcons estan fets amb ferro forjat. Sobretot es nota el modernisme a l’interior de la casa amb coses com vitralls, mosaics, escultures... que s’han conservat. En el vestíbul i a l’escala observem diferents arts aplicades que artistes i artesans van saber copiar partint de la idea de l’arquitecte. Entre els artesans i escultors que van participar
en
l’obra
van
destacar:
l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar Homar.
4.9. Casa Lleó Morera La casa lleó morera o també anomenada casa està situada al Passeig de Gràcia 35. Va
ser projectada
per l’arquitecte
Domènech i Montaner entre l’any 1902 i
1906.
Va
Francesca
ser
Morera
encarregada per
a
per
reformar
l'antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de març de 1905.
5.1. Colònia Güell Història El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1890 a iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el termini municipal de Santa Coloma de
31
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Cervelló. El projecte de la colònia
següents la colònia seguia amb la seva
obrera
producció industrial, fins al 1973 que es
ideat
d'hospital,
per
teatre,
Güell,
disposava
escoles,
fonda,
va tancar per una crisi en el sector tèxtil.
comerços, cooperativa i capella, a més
Al 1990, la colònia Güell va ser
de les fàbriques i els habitatges dels
declarada com a Bé d'Interès Cultural.
obrers. L'interès per allunyar-se dels conflictes socials que havia a les ciutats, la nova indústria es va plantejar dins del mar d'una colònia industrial, amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat. Tenien una vida social i econòmica que es feia càrrec l'empresa. Eusebi Güell va donar millores socials
Cripta
als
crear
És una obra modernista d'Antoni Gaudí,
equipaments culturals i religiosos. Les
construïda entre el 1908-1915 per
colònies industrials estaven concebudes
encàrrec d'Eusebi Güell, com a edifici
com organitzacions socioeconòmiques,
religiós per als seus treballadors de la
però la seva finalitat era la producció
Colònia. La cripta va servir a Gaudí de
industrial. La fàbrica ocupava la major
banc de proves on experimentar noves
part dels temps dels homes i de les
solucions estructurals ideades per ell,
dones i els garantien uns salaris regulars
(formes geomètriques reglades), que
en temps de crisis. Aquesta estava
després va aplicar a obres com la
dedicada a la fabricació de velluts i
Sagrada Família.
panes. La diferència amb les altres
La cripta fou assaltada i incendiada el
fàbriques tèxtils de l'època eren que
19 de juliol del 1936, durant el transcurs
utilitzaven
de
seus
treballadors
carbó
i
enlloc
va
d'energia
la
Guerra
Civil,
perdent-se
hidràulica.
nombrosos plànols i documents deixats
El moviment sindical i les queixes
per Gaudí.
obreres van arribar també a la colònia. A
Més tard, es va convertir en un
l'inici de la guerra civil, la fàbrica va ser
magatzem i al 1939, va ser restaurada
gestionada pels treballadors. Acabada la
convertint-se en parròquia.
guerra, va tornar a ser dels senyors
Finalment, l'any 2005 la cripta de la
Güell i a l'any 1945 la van vendre a la
Colònia
família Bertrand i Serra. Durant els anys 32
Güell
va
ser
declarada
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
Patrimoni de la Humanitat per la
quant a la durada, va ser molt llarga,
UNESCO.
degut a l’extensió de l’edifici. Les exposicions orals que es van fer de la resta de monuments no van ser del tot correctes, ja que els companys no s’ho havien estudiat prou i faltava molta informació. En segon lloc, la visita a la Sagrada Família no em va aportar res de nou, doncs jo ja l’havia visitat. Les activitats que es van realitzar no van ser interessants, perquè eren molt fàcils i avorrides. Tot i això, la guia ens va fer participar força amb les escultures que
6. VALORACIÓ
es veuen a les diferents façanes. Les
6.1 Text argumentatiu de català
exposicions dels nostres companys van
Barcelona Modernista (Miquel
ser més correctes que les anteriors i això
Monge)
va motivar a l’alumnat.
A primers de maig, el grup de 3r d’ESO
En tercer lloc, la visita de la Pedrera va
de l’escola Els Arcs hem treballat el
ser la més interessant des del meu punt
modernisme català, per tal de conèixer
de vista, perquè mai l’havia visitat i a
tots els monuments més representatius
més vam tenir l’oportunitat d’anar al
d’aquest
M’ha
terrat. La guia ho va explicar molt bé i
sorprès la quantitat d’edificis que
ens va ensenyar com és un pis d’aquella
pertanyen al modernisme, ja que em
època. També vam gaudir de l’espai
pensava que només hi havia la Sagrada
Gaudí veient maquetes i plànols sobre
Família, la Pedrera, la casa Batlló, el
l’edifici. Després, vaig fer l’explicació
Parc Güell i la casa de les Punxes. El fet
del Pla Cerdà, la Torre de les Aigües, el
de visitar altres cases de tot Barcelona
Quadrat d’Or i el Passatge Permanyer i
m’ha fet adonar de la importància
preparant l’exposició vaig aprendre
d’aquest moviment artístic.
molt de Barcelona.
En primer lloc, la visita de l’Hospital de
En quart lloc i la última visita guiada,
Sant Pau va ser molt interessant, perquè
va ser la Colònia Güell. Els professors
la guia ho explicava molt bé, per tal que
la van planejar per acabar el crèdit de
nosaltres ho poguéssim comprendre. En
síntesi d’una manera més lúdica. Pel
estil
33
arquitectònic.
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
matí, ens van fer l’explicació de la
En primer lloc, la visita a l’Hospital de
fàbrica i la seva història, les escoles, les
Sant Pau va ser satisfactòria. Per una
cases
plaça
banda, el guia era coneixedor de
principal i la cripta de la Colònia. La
l’edifici. Per altra banda, tal com ho va
nostra guia ho va explicar molt bé, i
explicar, vaig poder comprendre els
això va ajudar a prendre apunts
trets característics de l’Hospital.
dels
treballadors,
la
correctament, tot i que la persona que ens va donar la informació sobre la cripta tenia molt mal geni.
En segon lloc, si bé la Sagrada Família és coneguda per tots, com a obra d’Antoni Gaudí i com a màxim
En definitiva, realitzant aquest crèdit de
exponent
síntesi
calgut fer una visita en que el guia sabés
he
conegut
molts
edificis
del
Modernisme,
modernistes catalans que no sabia que
transmetre’ns
existien. Els itineraris fotogràfics que
exemplifiqués la explicació teòrica amb
hem dut a terme m’han fet adonar de la
el monument. Personalment, els motius
quantitat de cases que tenen aquest estil
pels quals em vaig sentir decebut van
arquitectònic. Els monuments visitats
ser diversos. La informació del guia no
han estat els adients per poder conèixer
havia
del tot el modernisme català.
dominava la matèria. Adicionalment, cal
Durant la passada setmana un grup d’alumnes i jo vam visitar diversos arquitectònics
la
adequada,
història
perquè
i
no
dir que feia un abús de repeticions.
Article d’opinió (Roger Hernàndez)
monuments
estat
millor
hagués
del
Modernisme. El motiu de la visita era el Crèdit de Síntesi. Enguany el Crèdit de
En tercer lloc, va arribar la visita a la Pedrera. Vaig gaudir de l’explicació i l’edifici. La clau de l’èxit de l’estada a la Pedrera va ser el detallisme que el guia oferia constantment.
Síntesi tracta el Modernisme català.
En quart i últim lloc, vam acabar el
L’objectiu del Crèdit era conèixer el
cicle de visites del Crèdit de Síntesi
moviment. Per tant, les visites a
d’aquesta edició amb la Colònia Güell.
l’Hospital de Sant Pau, la Sagrada
La visita em va decepcionar pel fet que
Família, la Pedrera i la Colònia Güell
la persona que feia de guia dugué a
eren
el
terme la visita amb mal geni. Cal
moviment cultural i artístic. Tanmateix,
admetre, però, que la calor no va ajudar
la visita guiada no sempre van estar a
a mantenir l’atenció envers la guia.
essencials
per
conèixer
l’alçada de la importància d’aquests edificis.
En definitiva, s’ha de reconèixer que els monuments visitats durant la setmana
34
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
2014-2015
del Crèdit eren els adequats, per tal que
etc. Al acabar cada grup va haver de
pogués assolir les característiques del
marxar a fer els itineraris fotogràfics, on
Modernisme Català. Per tant, tot i que la
es tractava de que nosaltres sols ens
preparació era la correcta en alguna
moguéssim per la perillosa Barcelona
ocasió la persona encarregada de la
en busca d’edificis modernistes. Un cop
visita
comunicar
els trobàvem ens havíem de fer una foto
importància
on sortíssim els components del grup i
guiada
competentment
no la
va
Modernista de l’obre arquitectònica en qüestió.
l’edifici modernista. El tercer i el quart dia vam fer el mateix
Article d’opinió (Bernat Argenté)
que el segon però en lloc d’anar a veure
Aquests dies hem fet diferents sortides per observar Barcelona des de un punt modernista:
l’Hospital de Sant Pau, un dia vam anar a la Pedrera i l’altre a la Sagrada Família. Em vaig sorprendre molt amb la Sagrada Família, ja que ara entenc
El primer dia va ser l’únic que ens vam
perquè diuen què és un temple. Per la
quedar treballant a l’escola. Sobre
gent que encara no ha gosat veure-la, és
aquest dia no es pot dir gaire cosa ja que
l’edifici més espectacular i gran que he
les dues primeres hores del matí ens van
vist per la ciutat.
explicar com funcionaria el projecte, i després cada grup ja va fer el que volia.
Finalment l’últim dia vam anar a la Colònia Güell de Sant Boi. Em va
El segon dia vam estar tot el matí en
sorprendre com la gent, només uns
l’interessant Hospital de Sant Pau, al
segles passats podien viure amb tanta
principi semblava una visita molt
poca cosa. I que nois de la nostre edat i
avorrida, però cada cop que passava
més petits i tot ja estiguessin treballant.
l’estona volies que tardéssim més amb marxar. Finalment al acabar la visita ens van deixar una entretinguda mitja hora on vam esmorzar per l’avinguda Gaudí. On
vam
poder
observar
la
impressionant Sagrada Família. Seguidament d’acabar aquesta mitja horeta de “relax” vam iniciar un dels itineraris
on
alguns
dels
nostres
companys van explicar per exemple l’arc de triomf, el parc de la ciutadella, 35
En resum, em va semblar un crèdit molt interessant i on vaig aprendre molta cosa com el modernisme. Jo trobo que és una bona idea i que no la canviïn.
2014-2015
REVISTA TREBALL DE SÍNTESI
7. Anglès
36