4
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 1
07/12/2016 17:20:28
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 2
07/12/2016 17:20:28
HIMÀLAIA
JORDI PONS Annapurna Est Un vuit mil verge Pròleg de Josep Manuel Anglada
Aquesta edició inclou, per primera vegada, més de 60 fotografies i un DVD commemoratiu del 40è aniversari de l'ascensió.
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 3
07/12/2016 17:20:28
Annapurna Est Jordi Pons
Primera edició de Tushita edicions: desembre de 2016 © del text: Jordi Pons © de les fotografies: Membres de l’expedició © de la realització del DVD: Jordi Pons © del mapa: Marc Ancochea © 2016 Tushita edicions www.tushitaedicions.com info@tushitaedicions.com Revisió literària original: Estanislau Torres Disseny de la col·lecció i tractament de les cobertes: Marc Ancochea Maquetació: Sir Gawain & Co.
Imprès a: Romanyà Valls ISBN-13: 978-84-944590-6-1 Dipòsit legal: B 24750-2016 BIC: WSZG
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright
Fotografia de les cobertes anteriors: Darrera etapa abans del cim (Jordi Pons). Fotografia de les cobertes posteriors: Superant un dels trams més verticals, a la sortida del Camp III. Al fons, el Dhaulagiri.
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 4
07/12/2016 17:20:28
ÍNDEX Pròleg a la quarta edició Pròleg de Josep Manuel Anglada (1976) 1. No tots els camins duen a Pokhara 2. La solitud no existeix a la ruta del Mustang 3. «Sheperd’s camp», un campament desafortunat 4. La rebel·lió dels coolies 5. Fa mal temps per culpa de les dones xerpes 6. Per fi som al camp Base; un interrogant que desapareix 7. Vents massa forts i tendes massa fluixes 8. On són aquells xerpes abnegats? 9. Acabem d’entrar a l’any 2031 10. Camp II, un lloc adequat per a dormir amb un ull obert 11. A 6.600 metres, dues tendes penjades sobre el buit 12. Intentarem fer el cim sense els xerpes 13. Annapurna Est: un 8.000 que ja és història 14. Quants cims s’han assolit, en plena nit, a l’Himàlaia?
9 13 19 29 45 53 61 69 81 89 101 109 131 139 153 163
Apèndixs: Membres de l’expedició Carta de Maurice Herzog a Jordi Pons Notes tècniques sobre material i el seu comportament Consideracions sobre l’aspecte mèdic Ascensions més destacades de Jordi Pons
175 177 178 187 191
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 5
07/12/2016 17:20:28
a Mustang
Muktinath
Jomson
Marpha
N
Phedi Ledar
Tukucha Larjung
Tilicho 7132 m
Nilgiri 6940 m
Manang
CAMP BASE
Kalopani
Tarke Kang 7193 m
Thulo Bugin Annapurna Est 8026 m
Annapurna I 8091 m
ti K
i r is
Pisang
Bradan
Annapurna IV 7525 m
Tatopani
Kho
Ongre
M
Dana
M a rsya n gdi
Annapurna III 7555 m
ho
la
Lete Ghasa
Muggji Gangapurna 7454 m
la
Chhoya
LLAC TILICHO
Annapurna II 77937 m
Machhapuchare 6997 m
Hinko Ghara Sikha
Ulleri
di K
h o la
Ghorepani
Mo
K a l i G an d a k
i
Chitre
Dhampus
Tirkhe
Khare
Suikhet
Naudanda LLAC PHEWA
POKHARA
Kusma
LLAC BEGNAS
S eti
G a nd
aki
LLAC RUPA
a Kathmandú
Jomson Pokhara
KATHMANDÚ
Itinerari seguit per l'expedició durant la marxa d'aproximació des de Pokhara fins al Camp Base
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 6
07/12/2016 17:20:29
II m
UPA
Vista de la cara nord de l’Annapurna amb la ruta cap al cim principal, seguida per l’expedició francesa de 1950, i la nostra a l’Annapurna Est, vençuda el 29 d’abril de 1974. Croquis de l'ascensió publicada en la primera edició del llibre (i versions successives). Editorial Juventud, 1976.
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 7
07/12/2016 17:20:30
Cim de l’Annapurna I.
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 8
07/12/2016 17:20:31
PRÒLEG A LA QUARTA EDICIÓ Quaranta anys després d’haver assolit l’Annapurna Est (8.026m), surt a la llum la quarta edició del llibre que vaig escriure per a deixar constància del que havia estat una de les aventures més entranyables d’aquells anys. I és que era la primera vegada en la història de l’alpinisme estatal que s’asssolia un cim verge de més de vuit mil metres. Tot i que m’ha semblat oportú respectar el text original, no he pogut eludir la possibilitat d’enriquir el contingut del llibre mitjantçant l’aportació d’un DVD editat amb motiu del 40è aniversari amb unes imatges que fan més entenedores si cap, el que va supossar per a molts catalans aquella aventura himalaiènca. Fa anys que l’Himàlaia ha deixat de ser una serralada exclusiva per als més agosarats, però el 1974 les ascensions que es duien a terme a l’Himàlaia o al Karakorum es podien comptar amb els dits de les mans, motiu pel qual l’ascensió que vam escollir nosaltres mereixia tots els respectes, tant per l’altitud a què transcorria com por l’escassa informació de què disposàvem per a fer front a aquella aventura inèdita a casa nostra. L’Annapurna és un massís format per tres cims ben diferenciats entre sí: l’Est, el Central i el Principal, sent aquest darrer el que va conquerir l’expedició francesa l’any 1950. Des de llavors l’Annapurna compta amb no pocs fracassos i accidents mortals. Cal preguntar-se aleshores quin deu ser l’atractiu d’aquesta muntanya perquè hagi estat l’objectiu de no poques expedicions. Coneixedors de la seva història, els catalans ens vam proposar assolir-ne el cim Est que, tot i ser uns metres més baix que el Principal, tenia l’atractiu de ser un 8.000 verge. El repte era agosarat, per bé que ja havíem donat proves d’una certa maduresa a muntanya, i és que
9
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 9
07/12/2016 17:20:31
havíem assolit amb anterioritat els 6.000 metres als Andes del Perú i els 7.000 a l’Hindu Kush pakistanès, ascensions que ens havien proporcionat els coneixements —crèiem que suficients— per a fer front a un nou repte: trepitjar un cim de 8.000 metres a l’Himàlaia. Han passat més de quaranta anys i tinc la impressió que les sensacions que vàrem viure nosaltres deuen ser les mateixes que les de totes aquelles persones que trepitgen un cim d’aquesta altitud, tot i que les circumstàncies són força diferents, sobretot pel que fa a la informació meteorològica, ja que no és el mateix obrir la cremallera de la tenda per mirar el temps que fa que esperar que sigui l’ordenador que et digui, d’acord amb les previsions, quan i a quina hora es pot intentar assolir el cim. Pretendre comparar la nostra expedició amb les actuals seria tan descabellat com comparar la nostra amb qualsevol de les expedicions angleses que van arribar als 8.000 metres vestint els seus membres americana de botons i bufanda. I si bé és cert que el nostre equipament era el millor que existia en aquell moment no és menys cert que el material ha sofert una gran transformació. I el canvi més notable és el relatiu a la seguretat, ja que les actuals comunicacions telefòniques via satèl·lit fan possible seguir l’evolució d’una expedició minut a minut i solucionar qualsevol eventualitat de manera immediata, mentre que els escrits que fèiem nosaltres des del camp base o des d’un camp d’alçada podien tardar, en el millor dels casos, dues setmanes en arribar al seu destí. Dit això, el lector farà bé en retrocedir uns anys i deixar córrer la imaginació, ja que els relats corresponen a una època en què el material utilitzat per anar a l’Himàlaia no es diferenciava gaire del que fèiem servir per anar als Alps: els grampons seguien sent de corretges, els piolets de fusta, les botes de pell i els jerseis de llana. Les fibres sintètiques en forma de folre polar, els anoracs de goretex o els monos integrals de ploma per a suportar les més gèlides temperatures encara no havien aparegut. També s’ha constatat un canvi a nivell organizatiu, amb la proliferació de les anomenades expedicions comercials, on l’única cosa que tenen en comú els
10
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 10
07/12/2016 17:20:31
seus integrants és el desig d’assolir el cim. En aquest sentit tampoc no podem passar per alt el gran nombre d’agències de trekking de la capital nepalesa, que en pocs anys han passat d’oferir a les expedicions els seus serveis de coolies, xerpes, cuiners, etc. a organitzar expedicions a qualsevol dels cims que envolten la capital, sense que els clients s’hagin de preocupar de res que no sigui pagar i disposar d’un parell de mesos per aconseguir el seu objectiu a través del que es pot considerar un trekking d’alçada més que no pas expedició en el sentit literal del terme. Per acabar deixeu-me que us digui que el llibre que teniu a les mans va suposar, en el seu moment, una aportació literària en clau catalana doncs va donar a conèixer de primera mà una serralada tan allunyada com poc coneguda per a la majoria de muntanyencs. Captivat per una terra on tot ens venia de nou, el vaig escriure amb el cor, seduït no solament per les muntanyes sinó també per la seva gent, els seus costums, les seves tradicions, per la mainada d’ulls plens de vida i curiositat i pel somriure de les dones en un gest difícil d’oblidar per als qui per primera vegada trepitjàvem la seva terra. Jordi Pons Sanjinés
NOTA. Dels nou companys que vam integrar l’expedició, l’Enric Benavente, el metge Marià Anglada i l’Eduardo Blanchard ja no están entre nosaltres per bé que el record segueix tan viu com quan vam compartir aquesta aventura.
11
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 11
07/12/2016 17:20:31
Camp I (5.250 m.) i la Gran Barrera.
12
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 12
07/12/2016 17:20:31
PROLEG DE JOSEP MANUEL ANGLADA (1976) Observant els croquis i les fotografies del llibre de Maurice Herzog, i l’album de fotografies de Marcel Ichac Regards sur l’Annapurna, veiem clarament com a l’est del cim principal hi ha una altra punta ben caracteristica. L’expedició francesa l’anomenava «Cim Est» o «Antecima Est». D’antecima no en té res, ja que no és pel cim est que es puja al cim principal. L’Annapurna Est és un pic amb caràcter propi, lleugerament més baix que el cim principal, però un objectiu ben atraient per a una expedició. Per sort va ser el nostre i també per sort vàrem aconseguir superar totes les dificultats técniques, burocràtiques i econòmiques que ens separaven del cim verge. L’aventura va valer la pena! Arribar a fer una expedició no és senzill i, si a més, l’objectiu és un 8.ooo, encara ho és menys. Per sort, la nostra primera sortida d’aquest tipus data de l’any 1961, amb la primera expedició del nostre pais als Andes del Perú, i posteriorment una sèrie de sortides als Andes, a l’Àfrica, a l’Hindu-Kush i a Groenlàndia ens havien endurit i donat l’experiència i la paciència necessàries per enfrontar-nos amb les dificultats i complicacions d’una expedició on calien 10 xerpes, uns 300 coolies, 7 tones de material i queviures i trobar nou amics ben compenetrats que, tècnicament, estiguessin a l’altura i que poguessin estar tres mesos fora de casa. La idea d’anar a l’Himàlaia ja ens venia de feia temps, però en tancar el Nepal les portes a les expedicions el 1965, va fer canviar l’objectiu del nostre primer intent. El 1969, tornant del Paquistan, després d’haver assolit el cim verge de l’Istor-O-Nal, de 7.398 metres, a l’Hindu Kush, ens posàrem a treballar seriosament en el projecte d’intentar un «8.ooo».
13
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 13
07/12/2016 17:20:32
La meva amistat amb Lionel Terray em va portar a pensar des d’un principi en l’Annapurna, el primer 8.ooo assolit a la historia de l’alpinisme. La història dramàtica, explicada tan bé per Maurice Herzog, i els comentaris personals de Terray, donaven a l’Annapurna un interès especial. Finalment els comentaris d’un altre amic, l’alemany Erich Reissmuller, que el 1969 intentà conquerir, sense arribar-hi, el cim oriental de l’Annapurna, venint de l’aresta que l’uneix al «Glacier Dome», ens decideixen definitivament a fer el primer 8.ooo i al mateix temps el primer 8.ooo verge. L’Annapurna Est, vist des del cantó nord, presenta un esperó de grans dimensions i que baixa directament fins a la gran gelera. Evidentment era un objectiu magnific. Un cim verge de 8.026 m. i una via directa lògica i elegant. No podíem demanar més. Com més ens ho miràvem, més ens entusiasmava la idea d’acostar-nos a aquell gegant per aquella via inèdita, plena de sorpreses, de dificultats, pero que sabíem que assoliria amb escreix el nostre desig d’exploració, de superació i d’aventura. L’ himalaisme encara ara és en la fase d’exploració, ja que els cims verges tant com les noves vies són innombrables. Així doncs, considero essencial de participar a l’exploració i ascensió del conjunt dels cims o parets verges de l’Himàlaia. El fet de pujar fins a un cim alt només per assolir un rècord d’altura, té una importància relativa i està renyit amb el veritable esperit de l’alpinisme. La formació del grup definitiu de l’expedició no es va fer de cop, sinó de forma espaiada, tan espaiada que, dos mesos abans de partir cap a l’Índia, s’hi afegi l’últim membre de l’expedició, en Manuel Martín. De fet, aquest va ocupar el lloc d’en Joan Cerdà, que des d’un principi havia treballat en l’organització, pero, per problemes professionals, no ens pogué acompanyar. L’ Emili Civís, que havia estat també a l’IstorO-Nal, va ser qui, junt amb Manuel Martín, va sortir un mes abans que la resta de l’expedició cap a l’Índia per fer-se càrrec del material que vàrem embarcar vers Bombai. Fer sortir els tres contenidors de fusta de la duana de Bombai, transportar-los en dos camions a través de l’Índia i finalment passar els tràmits oficials del Nepal, no va ser un afer senzill.
14
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 14
07/12/2016 17:20:32
El primer de març de 1974, cinc membres més de l’expedició prenem l’avió en direcció a Nova Delhi. Som l’Enric Benavente, home ordenat i meticulós, el qual, a més de portar la ingrata tasca de la comptabilitat, es va fer càrrec del Camp I a 5.200 metres. Durant l’assalt final de l’Annapurna, cada dia havíem de comunicar amb ell a través del ràdio-telèfon. El que no ens deia massa clarament eren totes les interminables discussions i bones paraules que havia de dir perquè els xerpes sortissin de les tendes i pugessin cada dia. L’Antoni Villena, un noi prim i d’aspecte aparentment dèbil, però que en realitat té un gran historial d’esquí d’alta muntanya, on ha guanyat moltes curses. Era l’unic home capaç de menjar-se al mati, de bona hora, una llauna de canalons com esmorzar! No perdia mai la gana. S’ho menjava tot. Era capaç de les més grans extravagàncies culinàries i a nosaltres, solament de pensar-hi, ja ens posava malalts. També ens acompanyava en Xavier Pérez Gil, el més jove del grup. El benjamí. Amb 26 anys, les seves reaccions i acudits ens feien riure sovint. No hi ha dubte que el seu optimisme i la seva simpatia ajudaven tot el grup a mantenir-nos units i alegres. A en Xavier no l’he vist mai enfadat o disgustat. Sempre està content. Tanmateix algu s’amoïna una mica per tanta despreocupació i alegria per part seva. Entre aquests m’hi apunto jo. Això durava poc, ja que aviat ens adonàrem que valia més prendre-s’ho pel canto humorístic. En Jordi Pons, que actua de director tècnic, amb el qual hem fet un gran nombre d’ascensions i d’expedicions. I finalment jo mateix. Totes les expedicions que hem organitzat han estat amb un nombre reduit de membres. Sempre amics ben compenetrats. En aquesta ocasió, i a causa de l’objectiu, el nombre va augmentar a nou. He de dir ben sincerament que tots nou ens enteníem de bo de bo. El sentit de sociabilitat i companyonia va prevaler sempre. Fins i tot en el moment crític de decidir qui formaria l’equip de suport, o, més ben dit, el segon equip d’atac, tres companys es van sacrificar de seguida voluntàriament. Aquesta unió i compenetració era la nostra força i ens va donar la moral per a assolir el cim.
15
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 15
07/12/2016 17:20:32
Pocs dies després de sortir de Barcelona, arribàrem a Kathmandú, la capital del Nepal, aquest petit Estat enmig dels dos gegants Índia i Xina. Trobem els nostres amics Civís i Martín, i junts anem a tramitar els permisos que ens falten. Ens hem de prendre les coses amb paciència i bona voluntat, ja que aqui tot és diferent i les mesures són unes altres. El temps sembla com si no comptés. Els documents, inclosos els nostres passaports, van d’un ministeri a un altre, dins de mocadors de fer farcells i portats per homes mig descalcos. Visites i més visites al ministre per saber si no ens han perdut encara els passaports i si ja tenim els permisos personals per entrar a la vall del Kali Gandaki. Visites també a un agent d’assegurances per si havia arribat la resposta de la Companyia Lloyd’s de Londres, acceptant l’assegurança de l’oficial d’enllac, i dels xerpes, condició indispensable per obtenir el permis definitiu de l’expedició. Un cop pagades les 7o.ooo pessetes (420,70 €) del royalty per intentar pujar a l’Annapurna i amb el permís sota el braç, per fi sortim de Kathmandú amb un autocar que hem llogat i junt amb tots els nostres xerpes, l’oficial d’enllaç, els corredors de correu, el cuiner, els kitchen boys i uns 5oo quilos de queviures frescos que hem comprat principalment per als xerpes. Portem entre altres coses 25 quilos de bitxos secs i que se’ns acabaran abans de finalitzar l’expedició. Una expedició és una mica com una carrera d’obstacles. Cada problema arranjat és una fita superada. Un sol obstacle no solventat pot fer-la fracassar. No és estrany que, sobretot un cop aconseguit el permis oficial, respiréssim més tranquil·lament. Amb tot, a Pokhara, punt on tenim les nostres set tones de material i on comença el cami que dinou dies més tard ens portarà al Camp Base, ens espera una altra sorpresa desagradable. Dues expedicions, una de britànica i una de japonesa, ens han precedit i han fet net de coolies. Calen uns 300 coolies per a portar tot el nostre equip. Envoltats pels cims blancs de la grandiosa serralada de l’Himàlaia que domina Pokhara, esperem vuit dies per aplegar tot aquest exèrcit de camàlics. Mentrestant ens arriben els dos darrers membres que faltaven.
16
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 16
07/12/2016 17:20:32
El doctor Marià Anglada, metge cirurgia, muntanyenc entusiasta i esquiador que ja havia participat en una expedició andina. La seva simpatia natural va alleujar molt els tres mesos d’expedició, allunyats de casa. Per sort, els seus grans coneixements de traumatòleg no els va haver de posar en pràctica amb nosaltres. Venia amb el seu íntim amic l’Eduard Blanchard, el veterà del grup. Home ordenat i acostumat a càrrecs de responsabilirat. Ens duria una bona part de l’organització del Camp Base. Tenia 20 anys més que nosalrres, però el seu bon humor i la seva abnegació al moment de treballar li feien igualar l’edat amb la nostra. Els cims blancs de l’Annapurna i del Machapuchare ens dominen per la grandiositat. Ens imposen respecte. Havíem llegit tantes coses sobre les expedicions dels pioners! Ja som tots nou reunits i nerviosos per sortir de Pokhara. Demà, 16 de març, començarem la gran aventura de la nostra vida. Ara en Jordi Pons, que ja durant l’expedició va escriure els articles per a la premsa, ens explica en detall i amb el seu estil amè i tan viu, l’aventura de l’expedició.
Josep Manuel Anglada, Cap de l’expedició.
17
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 17
07/12/2016 17:20:32
Dones xerpes (xerpanis) i, al fons, el Dhaulagiri.
Rodes d’oració al temple de Boudhanath..
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 18
07/12/2016 17:20:32
1 NO TOTS ELS CAMINS DUEN A POKHARA No tots els camins duen a Pokhara, i jo diria que és una llàstima, perquè des d’aquesta ciutat de terra fèrtil i clima subtropical és possible contemplar un dels panorames més fantàstics que ofereix la serralada de l’Himàlaia. No cal ni allunyar-se de l’única carretera que hi arriba, per contemplar-lo. Aquesta ruta (com la que enllaça Lhasa amb Kathmandú) ha estat construïda pels xinesos amb l’afany, segurament, de mantenir unes bones relacions amb el Nepal, cosa que no deixa de representar un considerable avantatge per a aquesta gent. Recordem que, no fa gaires anys, l’únic mitjà de comunicació que existia amb la capital era (deixant de banda les cames) l’avió i, lògicament, aquest sistema de transport no va d’acord amb les seves possibilitats economiques. El viatge en avió suposa poc més de mitja hora. Per carretera (tot depèn del tipus de vehicle) pot oscillar entre cinc i vuit hores. Són cent vuitanta quilòmetres que, malgrat l’asfalt, son entretinguts. La carretera per entre un seguit de carenes transversals fa voltes i més voltes. Bé, cal explicar que Pokhara és una ciutat tranquilla. Passejar pels seus carrers és interessant. Es fàcil barrejar-se amb els natius i aixo suposa anar de sorpresa en sorpresa. l no tan sols pels tipus que ronden d’un costat a l’altre, sinó pels centenars de venedors que, amb una impassibilitat poc corrent, ofereixen una diversitat d’articles inimaginables. Damunt d’un drap descolorit exposen bragalets, collarets, olles de terra, cacauets, paraigües... I tots aquests articles és fàcil que es barregin amb els del venedor del costat, el qual ven catifes tibetanes, taps de suro, productes picants per als menjars...
19
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 19
07/12/2016 17:20:33
En aquest mercat tan bigarrat és difícil posar l’atenció en una sola cosa. Els ulls no donen l’abast. Hom no sap qué és més interessant: si els articles o la persona que els ven. Afeccionats com són als colors llampants, una bona part del que exposen son polseres i collarets de plàstic, importats gairebé tots del Japó o de la Xina Popular. O sigui que, de moment, la carretera que han pagat els xinesos ha trobat, a Pokhara, una clientela assegurada. Aixi, tot esquivant els vells automòbils (que per no gastar combustible fan baixar amb punt mort carrer avall), tot esquivant les innombrables bicicletes i, com ja es pot suposar, tot esquivant les impassibles vaques sagrades que no es mouen per res del món, pots observar, comprar, preguntar, fotografiar... Aquí qualsevol cosa és possible. Es un paradis, un racó de mon perdut en la immensitat de la terra, un paradís on un poble viu sota unes tènues influèneies occidentals. És precisament aqui on vam comengar a conèixer tota aquesta gent, tot aquest aiguabarreig de races, religions, Ilengües, que —cal dir-ho— conviuen en mutu respecte, un respecte que obliga a recapacitar. Si «Himàlaia» vol dir molt més que una serralada, podem dir, també, que «NepaI» és més que un simple Estat. Per aquest motiu, per conèixer una petita part d’aquest reialme la gent que hi habita, és imprescindible mirar i després, en silenci, potser, reflexionar, meditar... Contrastant amb una vegetació frondosa, una cadena de blanques muntanyes sorgeix de l’horitzó. El cel, sempre blau a primeres hores del matí, fa ressaltar la imponent serralada que el turista identifica amb un nom suggestiu: ANNAPURNA. Amb tot, les muntanyes que ell veu són simple família, ja que el pare, o sigui l’Annapurna I, està situat molt més enllà d’alló que podem contemplar amb els nostres ulls. Nosaltres, malgrat no ser «turistes», l’endemà d’haver arribat a Pokhara, també intentàvem, amb el mapa entre les mans, iden-
20
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 20
07/12/2016 17:20:33
tificar tots aquells cims que constitueixen l’allargada cadena de l’Annapurna. I consti que aconseguir-ho no és dificil. Sobretot pel que fa referència a l’Annapurna II i al IV, pel fet, potser, de trobar-se més a prop nostre. Són cims que no arriben als 8.ooo metres, però la seva visio, com és lògic, ja imposa. Afegim-hi, a més, una altra meravella: el Machapuchare. Aquest cim, solitari, s’eleva simètricament. És com una cua de peix (aquest és el significat del seu nom) i, amb la perfecció de les seves arestes, recorda el Cerví dels Alps. Tant és així, que se’l coneix precisament com a «Cervi de l’Himàlaia» i, malgrat la seva altitud —discreta (assoleix els 6.997 m)—, no ha restat en l’anonimat. D’aquest anonimat l’ha salvat la seva bellesa. Tot té un preu, i aquí també el té, per poder contemplar tantes meravelles: cal matinar, ja que les boires aviat ens amaguen aquests cims. Però, paradoxalment, aquest obstacle desvetlla en nosaltres un desig irresistible: començar aviat l’aventura, el camí cap a l’Annapurna. Malauradarnent, la nostra bona predisposició aviat es veu frenada per la realitat. Ens hem d’enfrontar amb un seriós contratemps: dues expedicions, una als Dhaulagiri i una altra a l’Annapurna Sud, han arribat aquí pocs dies abans que nosaltres i ens han deixat sense coolies. Els set mil quilos de material i queviures, doncs, es veuen obligats a esperar, a l’esbalandrat edifici de la «Himalayan Society» de Pokhara, l’arribada de nous portadors. Mentrestant, els amics Civís i Martín es planyen: —Però el tibetà ens va assegurar que no hi hauria cap problema! Els sorprèn, és evident, la poca formalitat del tibetà. Ells van arribar aquí, fa una setmana, acompanyant el feixuc bagatge, i convèncer el propietari de l’Himalaya Hotel que ens tingués preparats uns tres-cents homes no els va ser difícil. El tracte era que, per avui, aquests homes havien d’estar a punt per tal de realitzar la llarga marxa d’aproximació, si no fins al Camp Base, almenys fins al poble de Choya, a una setmana de camí.
21
JORDI PONS - Annapurna Est.indd 21
07/12/2016 17:20:33