Les muntanyes 1rs capitols by Tushita Edicions

Les muntanyes són la teva ment Primera edició: octubre de 2013 © © © ©

del text: Gary Snyder de la traducció: José Luis Regojo i Jaume Subirana Ortín del pròleg: José Luis Regojo dels mapes: Marc Ancochea

BIC: DCF / DNF Disseny de la col·lecció i tractament de la coberta: Marc Ancochea Maquetació: Sir Gawain & Co. © Fotografia de l’autor: Arxiu personal Gary Snyder Procedència dels poemes originals: No Nature, Pantheon Books, 1992. Procedència dels assaigs: Back on the Fire—Essays—. Counterpoint, 2007. Imprès a: Romanyà Valls ISBN-13: 978-84-940665-4-2 Dipòsit legal: B-22743-2013 No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Fotografia de la coberta anterior: Sourdough Mountain Lookout from the North ©John Suiter All Rights Reserved Fotografia de la coberta posterior: Jack Mountain Seen from Desolation Peak, North Cascades National Park. ©John Suiter All Rights Reserved

(...) El n煤vol murmura les muntanyes s贸n la teva ment.

Gary Snyder

SUMARI A FAVOR DE LA NATURA, per José Luis Regojo | 11

A FAVOR DE LA NATURA

Henry D. Thoreau va escriure «Walking», un dels textos bàsics de l’ètica ambiental i una de les seves conferències de més èxit, entre 1850 i 1852. Thoreau comença dient: «Voldria parlar a favor de la natura, de la llibertat absoluta i d’allò salvatge, en contraposició a la llibertat i la cultura simplement civil, considerar l’ésser humà com un habitant, o una part integral, de la Naturalesa, més que no com un membre de la societat». Prop d’un segle més tard va néixer Gary Snyder, aquesta persona amb llibertat absoluta i que forma part integral de la Naturalesa: un home lliure preparat per començar a caminar (tal com l’hauria definit Thoreau, si l’hagués conegut). Snyder ha escrit la seva vida i les seves muntanyes al llarg de més de mig segle, i el camí que ha triat el poeta no és un camí en circumferència, sinó més aviat una paràbola, igual que Thoreau al seu assaig. Un camí similar al de les òrbites dels cometes, que són corbes sense retorn. Snyder és la literatura que dóna expressió a la Natura, és un poeta que mostra els elements perquè parlin per ell. La seva literatura és salvatge (en el sentit de natural) i nua a qualsevol límit enllà dels que li pugui imposar la mare naturalesa. La poesia de Gary Snyder és tan vasta i universal que sempre hi trobarem algun detall que se’ns ha escapat, és com el vent que bufa: impossible d’abraçar tot d’una. Normalment ens abracem al ciment, a les possessions d’avui, i rarament mirem cap a l’horitzó. La poesia de Snyder serveix per elevar-nos una mica més, és el gran arbre al voltant del qual tot gira; llegir-la és com enfilar-s’hi per descobrir en l’horitzó noves terres i cels. Si no la llegim, si no ens enfilem en aquest arbre que ens ofereix el poeta, passarem per aquesta vida sense haver-la fruït en la seva totalitat, sense haver vist aquell sol brillant i llunyà que, potser, il·lumini la nostra ment i el nostre cor. La meva relació amb Gary Snyder data de l’any 1982, quan vaig tenir la sort de llegir el seu llibre Turtle Island i traduir-lo al

castellà, però abans ja havia decidit que l’havia de conèixer personalment. Vaig marxar amb una beca per estudiar a Califòrnia i, un cop allà, vaig començar la meva recerca. Vaig escriure a molts centres budistes pensant que algú el coneixeria i me’n donaria raó. Fins que un dia vaig rebre una carta al campus: era d’en Gary. En ella deia que si havia vingut de tan lluny per conèixer-lo ens havíem de trobar, però ho vam deixar per més endavant perquè allà on ell vivia nevava molt i en aquell moment seria difícil no quedar-se aïllat. Un dia vaig veure que s’anunciava una lectura de poemes a Long Beach on recitaven amb en Gary, Allen Ginsberg, Denise Levertov, Peter Orlovsky... i allà em vaig presentar: Hi, I’m José, the student from Barcelona. I, de cop, em vaig trobar assegut a la mateixa taula envoltat de tots aquells poetes que només coneixia per les meves lectures. Vam posar data a la meva visita a Kitkitdizze, la seva casa a les muntanyes, per a la primavera. Un cop allà va caure la nevada del segle i m’hi vaig haver de quedar tres dies convivint amb ell i la seva família. Vaig estar vivint en la meva pròpia pell els poemes que havia traduït a Barcelona: m’havia ficat dins d’un poema vivent. Aquí va començar la meva relació amb Gary Snyder fins avui, al 2013. Però el maig de 2011, l’any del conill pels xinesos, les vibracions d’en Gary van fer que tres persones que no ens coneixíem de res quedéssim lligades sense saber-ho: l’editor i escriptor Enric Soler, l’escriptor i traductor Jaume Subirana i jo mateix, Sensei Regojo, com li agrada dir-me a en Gary. Va ser un any ple d’energia positiva que va fer que l’Enric donés llum a Tushita Edicions i que tingués la idea de publicar poemes de Snyder en català, l’any que en Gary li va donar el meu nom a l’Enric i l’any que vaig parlar per primer cop amb en Jaume Subirana al recital de poemes d’en Gary en què tots tres vam coincidir. Llavors, quan a finals de 2011 l’Enric em va proposar la traducció, no vaig dubtar ni un minut a acceptar la seva proposta i, de seguida, vaig pensar en el Jaume. La seva resposta també va ser entusiasta i uns mesos després ens vam posar en marxa. La primera idea de l’Enric era recopilar tots els poemes i escrits sobre la feina de Gary Snyder quan havia estat guaita forestal (com l’Enric ho havia estat) als estats de Washington i Califòrnia.

La idea va agradar molt a Gary Snyder, però va manifestar un cert temor per la qüestió dels drets. Per això va proposar que, almenys els poemes, provinguessin tots d’una mateixa font; i que fos el recull No Nature. Així ho vam fer; i va ser aleshores quan l’editor va canviar la primera idea sobre el llibre per una altra de més genèrica, en el sentit que agrupés poemes i escrits sobre la muntanya. Aquesta és la clau de volta del llibre que ara teniu a les mans. Ens hem trobat tres poetes, l’Enric Soler, en Jaume Subirana i jo mateix, amb l’únic objectiu de compartir amb vosaltres el nostre comú plaer de veure materialitzada la publicació d’un recull de poemes i dos assajos de Gary Snyder en què creiem fermament, com a persones enamorades de la natura i d’allò salvatge, en una paraula: de la vida. Un llibre que és un pamflet poètic que ens guia, de la mà d’en Gary, cap a una lluita pacífica per salvaguardar l’univers salvatge que ens envolta. Vet aquí el perquè d’aquest llibre. Aquí teniu, doncs, els primers poemes del grandíssim Gary Snyder traduïts al català! Quanta raó tenia quan va dir: «Les muntanyes són la teva ment!» José Luis Regojo

POEMES

MID-AUGUST AT SOURDOUGH MOUNTAIN LOOKOUT Down valley a smoke haze Three days heat, after five days rain Pitch glows on the fir-cones Across rocks and meadows Swarms of new flies. I cannot remember things I once read A few friends, but they are in cities. Drinking cold snow-water from a tin cup Looking down for miles Through high still air.

MITJANS D’AGOST A LA CASETA DE GUAITA DE SOURDOUGH MOUNTAIN Vall avall un núvol de boirina tres dies calor després cinc dies pluja la resina brilla a les pinyes per roques i prats eixams de mosques joves. No puc recordar coses que vaig llegir alguns amics, però són a les ciutats. Bec aiguaneu freda d’un got metàl·lic miro avall milles enllà a través del tranquil aire d’altura.

THE LATE SNOW & LUMBER STRIKE OF THE SUMMER OF FIFTY-FOUR Whole towns shut down hitching the Coast road, only gypos Running their beat trucks, no logs on Gave me rides. Loggers all gone fishing Chainsaws in a pool of cold oil On back porches of ten thousand Split-shake houses, quiet in summer rain. Hitched north all of Washington Crossing and re-crossing the passes Blown like dust, no place to work. Climbing the steep ridge below Shuksan clumps of pine float out the fog No place to think or work drifting. On Mt. Baker, alone In a gully of blazing snow: Cities down the long valleys west Thinking of work, but here, Burning in sun-glare Below a wet cliff, above a frozen lake, The whole Northwest on strike Black burners cold, The green-chain still, I must turn and go back: caught on a snowpeak between heaven and earth And stand in lines in Seattle. Looking for work.

LA NEU TARDANA I LA VAGA DE SERRADORES DE L’ ESTIU DEL CINQUANTA-QUATRE Ciutats senceres tancades fent autoestop per la carretera de la costa, només pòtols conduint els seus camions vells sense fusta em portaven. Els llenyataires se n’havien anat a pescar les motoserres eren en una bassa d’oli fred als porxos del darrere de deu mil cases enteulades, silencioses sota la pluja d’estiu. Vaig fer autoestop fins al nord de Washington travessant i tornant a travessar els passos voleiant com la pols, enlloc no hi havia feina. Escalant l’empinada cresta sota el Shuksan masses de pins suren en la boira enlloc per pensar o treballar a la deriva. Al Mount Baker, tot sol en un barranc de neu lluenta: les ciutats al fons de llargues valls cap a l’oest pensant en la feina, però aquí, cremat per l’esclat del sol sota un espadat humit, per damunt d’un llac glaçat, amb el nord-oest sencer en vaga els cremadors negres freds, les cintes verdes aturades, he de fer mitja volta i tornar-me’n: atrapat dalt d’un cim entre el cel i la terra i anar a fer cues a Seattle. Buscant feina.

PIUTE CREEK One granite ridge A tree, would be enough Or even a rock, a small creek, A bark shred in a pool. Hill beyond hill, folded and twisted Tough trees crammed In thin stone fractures A huge moon on it all, is too much. The mind wanders. A million Summers, night air still and the rocks Warm. Sky over endless mountains. All the junk that goes with being human Drops away, hard rock wavers Even the heavy present seems to fail This bubble of a heart. Words and books Like a small creek off a high ledge Gone in the dry air. A clear, attentive mind Has no meaning but that Which sees is truly seen. No one loves rock, yet we are here. Night chills. A flick In the moonlight Slips into Juniper shadow: Back there unseen Cold proud eyes Of Cougar or Coyote Watch me rise and go.

PIUTE CREEK Una serralada de granit un arbre, serien suficients o fins i tot una roca, un rierol, un tros d’escorça en un bassal. Turó rere turó, plegats i retorçats arbres durs arrapats en fines esquerdes de pedra una lluna immensa damunt de tot, és massa. La ment vaga. Un milió d’estius, l’aire de la nit encalmat i les roques tèbies. El cel sobre muntanyes sens fi. Tota la brutícia que comporta ser persona s’escola, la roca dura trontolla fins i tot el present pesant sembla afeblir aquest cor semblant a una bombolla. Paraules i llibres com un rierol caient de dalt d’una lleixa desapareguts en l’aire sec. Una ment clara i atenta l’únic sentit que té és que el que veu és realment vist. Ningú no estima les roques, però som aquí. La nit és freda. Un parpelleig de llum de lluna s’escola a l’ombra dels ginebres: allà darrere ulls amagats freds orgullosos de puma o de coiot em veuen aixecar-me i anar-me’n.

MILTON BY FIRELIGHT Piute Creek, August 1955 «O hell, what do mine eyes with grief behold?» Working with an old Singlejack miner, who can sense The vein and cleavage In the very guts of rock, can Blast granite, build Switchbacks that last for years Under the beat of snow, thaw, mule-hooves. What use, Milton, a silly story Of our lost general parents, eaters of fruit? The Indian, the chainsaw boy, And a string of six mules Came riding down to camp Hungry for tomatoes and green apples. Sleeping in saddle-blankets Under a bright night-sky Han River slantwise by morning. Jays squall Coffee boils In ten thousand years the Sierras Will be dry and dead, home of the scorpion. Ice-scratched slabs and bent trees. No paradise, no fall, Only the weathering land The wheeling sky, Man, with his Satan Scouring the chaos of the mind. Oh Hell!

MILTON A LA LLUM DEL FOC Piute Creek, agost de 1955 «Oh Infern, què veuen els meus ulls amb pena?» Treballo amb un vell miner dels de mall, que pot percebre la veta i l’escletxa en les mateixes entranyes de la roca, pot fer explotar el granit, construir corbes en ferradura que duren anys sota nevades, desglaç i les peülles de les mules. De què serveix, Milton, una història tonta sobre els pares de tots perduts que menjaven fruita? L’indi, el noi de la motoserra i una rècula de sis mules van arribar al campament afamats de tomàquets i pomes verdes. Dormint amb mantes d’ensellar sota un brillant cel estrellat amb el riu Han vist de llampada pel matí. Cridòria de gaigs el cafè bull. D’aquí a deu mil anys les Sierras estaran seques i mortes, llar d’escorpins. Plaques de gel ratllades i arbres doblegats. Cap paradís, cap caiguda, només la terra desgastada el cel giratori, l’Home, amb el seu Satan explorant el caos de la ment. Oh Infern!

Fire down Too dark to read, miles from a road The bell-mare clangs in the meadow That packed dirt for a fill-inÂ Scrambling through loose rocks On an old trail All of a summerâ&#x20AC;&#x2122;s day.

S’apaga el foc massa fosc per llegir, lluny d’una carretera l’esquella de l’euga sona a la prada carregava terra per omplir forats removent entre les pedres d’un vell camí tot un dia d’estiu.