LES VEUS DEL MEKONG de Conxita Tarruell by Tushita Edicions

INDOXINA

LES VEUS DEL MEKONG Ens endinsem per Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar Conxita Tarruell i Llonch

S’inclouen cinc contes de Rosa Pi Masvidal

Les veus del Mekong Ens endinsem per Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar. Conxita Tarruell i Llonch El riu Mekong passa per Laos, Tailàndia, Cambotja, Vietnam i Myanmar. És el punt d’unió dels cinc països que hem viatjat. Primera edició: març de 2022 © del text i les fotografies: Conxita Tarruell i Llonch (excepte allà on consten altres autors) https://conxitat.com/ © dels cinc contes: Rosa Pi Masvidal © de les cinc il·lustracions dels contes: Annur © del pròleg: Rosa Pi Masvidal © de l’epíleg: Núria Crespo Sabadell © dels mapes: Marc Ancochea Correcció ortogràfica i gramatical: Marta Callavé © 2022 Tushita edicions www.tushitaedicions.com info@tushitaedicions.com Disseny de la col·lecció i tractament de les cobertes: Marc Ancochea Maquetació: Sir Gawain & Co Logotip de la col·lecció: Icon made by Freepik from www.flaticon.com Imprès a: Romanyà Valls ISBN-13: 978-84-123938-8-0 Dipòsit legal: B 3953-2022 Thema/Ibic: WTL, 1FMC, 2ADC, BGL, DNBL1, 1FMT, 1FMV, 1FML, 1FMB No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Fotografia de la coberta: Pagodes d’Indein a Myanmar (© Patricia Yeoward) Fotografia contracoberta: Llac Inle (© Conxita Tarruell).

Per a la meva neta Ona qui em fa sentir feliç i reviure la infantesa dels meus fills.

ÍNDEX

Indoxina

VIETNAM

MYANMAR LAOS ME

K ON G

TAILÀNDIA

CAMBODJA

PRÒLEG

Quan l’autora d’un llibre et demana que n’escriguis el pròleg,

t’arriba un pessigolleig d’alegria i d’espant al mateix temps que et fa sentir de nou escriptora, et mou a fer brollar tot el que sabem d’aquest llibre que naixerà ple de saviesa, descripcions de paisatges, cultura, costums, religions, i molts més aspectes dels cinc països dels quals tindreu coneixement a través de tot el que us descriu la Conxita. Ella ens explica amb detall tots els racons que descobreix, les sensacions que li provoquen les olors, els colors, els paisatges, el menjar, la música i la manera de ser de les persones dels llocs que visita en els seus viatges per aquestes terres del sud-est asiàtic. Sempre l’acompanya la seva llibreta de viatge, on apunta al moment les seves vivències i on registra tot el que ens expliquen els guies locals. Informació que després contrastarà amb llibres i documents publicats. Parla amb la gent dels llocs que visitem i anota els contactes per seguir l’amistat. A Indoxina ha estat més complicat per l’idioma, però quan hi ha hagut l’ocasió de fer noves coneixences no l’ha deixada escapar. Participo en els seus llibres creant contes dels llocs que més m’impacten durant els viatges als països que anem coneixent, gràcies a l’assistència als cursos i tallers d’escriptura que imparteix la Conxita amb el fil conductor d’escriure a través de les emocions. Va ser així com em vaig adonar que escriure m’ajudava a desenvolupar la meva creativitat i d’aquí en va sorgir la meva passió per escriure i crear contes dels viatges. Han passat deu anys des que vaig conèixer la Conxita a Chicago. Allà hi vam anar a cantar gòspel i la nostra autora es va engrescar a escriure’n les experiències. Va publicar el llibre Chicago o una immersió al bressol del gòspel. Vaig col·laborar-hi amb un escrit on mostrava com em va impactar l’experiència de conviure cantant amb autèntics espirituals del gòspel, a mans de Walt Whitman. Vam anar fent amistat i veiérem la necessitat de millorar la llengua anglesa per poder comunicar-nos bé amb la gent durant les estades a països estrangers. Per aquest motiu ens vam animar a 11

volar cap a Sud-àfrica per practicar l’anglès a l’escola d’idiomes de Ciutat del Cap, i de camí fer ruta pel país, en especial seguint els llocs on va viure i on va estar empresonat Nelson Mandela. D’allà, en va sortir el llibre Seguint el rastre de Nelson Mandela. Un viatge per Sud-àfrica. Més endavant vam continuar amb l’esperit aventurer i vam fer dos viatges per l’Àfrica, en dues etapes diferents als països de Gàmbia i Senegal amb el grup de turisme responsable Ethnic. D’aquests viatges en van sorgir diversos escrits meus que la Conxita va publicar al llibre La força del ritme i la percussió. I va sortir a la llum el meu primer conte: Aisha, la nena del país Bassari. Per mi va ser com el primer raig de sol en començar el dia. Des de llavors cada any hem fet com a mínim un viatge més enllà d’ Europa, d’on han sorgit més llibres de viatges i més contes, com el de Totopos Mole i Mezcal, dels viatges a Mèxic i Guatemala, d’on també va néixer el conte La Yamil i el quetzal viatger. El novè llibre publicat per la Conxita també ens trasllada per terres africanes i ens endinsa als països de Benín i Burkina Faso, amb el títol La Kora i el Griot. D’aquests indrets vaig crear dos contes: L’Amadou a l’aigua i El ressò del balàfon. Aquest nou llibre que teniu a les mans és el desè. Conté els viatges a la península d’ Indoxina. Cinc països!, que aviat és dit. I per engrandir la imaginació hi podreu llegir cinc dels meus contes. Per descobrir cada un d’aquests països cal llegir emmarantvos de tot el que us dona a conèixer la Conxita. Us faig una fina pinzellada de cada país per anar fent boca, al temps que us introdueixo als meus contes. Al Vietnam us immergireu enmig del trànsit de la ciutat de Hanoi, passejareu pel Gran Llac, us quedareu meravellats en endinsarvos per les illes de la badia de Halong. Caminareu per les muntanyes de Sapa, lloc d’on ha sorgit el meu conte El búfal de Sapa, i podreu conèixer les aventures del búfal i del Khon, el seu amic. A Laos descobrireu la religió budista descrita amb l’experiència i l’emoció viscuda per l’autora en conèixer com viuen els monjos als preciosos wats o monestirs que vam visitar. Navegareu pel riu Mekong i us refrescareu a les cascades de Kuang. Gaudireu de la màgia del meu conte Pao, el petit monjo, que tracta d’un nen 12

que acaba d’entrar al monestir i desitja que hi vagi el seu amic de l’ànima. Ho aconseguirà? A Cambodja us quedareu bocabadats davant la grandiositat de l’Angkor Wat, admirareu els relleus d’ apsares que decoren els temples. No oblidareu mai la imatge del temple Ta Prohm, amb les enormes arrels que abracen els antics temples de pedra grisa i humida. En aquest lloc he ubicat el meu conte Angkor i la pluja, que tracta d’una nena que ven impermeables als turistes quan es posa a ploure i una apsara li parla. Com l’ajudarà? A Tailàndia visitareu la ciutat de Bangkok, on gaudireu descobrint el Gran Palau, quedareu impactats al curiós indret del mercat del tren. Navegareu amb vaixell pel riu Chao Praya tot prenent una cerveseta i arribareu a l’antiga ciutat d’Ayutthaya, lloc on he ambientat el conte Bodes de plata. Llegireu com el protagonista li regala aquesta excursió a la seva estimada en el vint-i-cinquè aniversari de boda. Però sabeu quina sorpresa li amaga ella? I a Myanmar la Conxita us descriurà totes les meravelles d’aquest país juntament amb la seva intensa història. Pujareu en una petita barca pel llac Inle i us semblarà que navegueu per la immensitat d’un mar obert en calma. Us faré un recorregut per l’illa Ava quan llegiu el meu conte, de quan la protagonista era petita i anava amb el seu pare dalt del carro acompanyant els turistes i l’àvia era qui els cuidava. Ara, de gran, té un dilema. Aconseguirà prendre la decisió adequada? Tornem a agafar el fil dels cinc països i puc dir-vos, com a viatgera per aquestes meravelloses terres, que n’ he quedat enamorada. En especial m’ ha captivat la bondat, l’ honestedat i l’actitud de calma dels seus habitants, que m’ han transmès molta pau. Ara us toca a vosaltres, estimats lectors, gaudir de tots aquests viatges per la península d’ Indoxina. Rosa Pi Masvidal Terrassa, 4 d’octubre de 2021

Sa Pa

Vietnam Lao Cai

Ha-Long

HANÓI

BAHÍA DE HA - LONG

VIETNAM

Com va començar tot

El que em va motivar per anar a conèixer el Vietnam va ser com-

provar com havia tornat a renéixer després de la guerra cruenta que va patir durant tants anys. Quan era jove, sentia a parlar de la guerra del Vietnam, i ara admiro més els vietnamites perquè després de tantes dificultats han tornat a ressorgir. El meu amic Jordi Llorens i Estapé, reporter de cultures del món, hi va viure un temps, me’n va parlar bé i em va animar visitar-lo. També tenia interès a conèixer la riquesa cultural d’un país on viuen cinquanta-quatre ètnies. Amb les meves amigues Rosa i Dolors, doncs, ens vàrem engrescar a fer la ruta i escollirem un viatge anomenat El millor d’ Indoxina. Vam començar pel Vietnam, el segon país més poblat del sud-est asiàtic. Vam continuar la ruta per Laos, Angkor i Bangkok.

Apunt general sobre el Vietnam

Està situat a la costa del sud-est asiàtic. Limita amb la Xina al

nord, amb Laos i Cambodja a l’oest i pel sud-est amb el mar de la Xina meridional, que després s’obre a l’oceà Pacífic. El Vietnam està format per l’antiga colònia de la Cotxinxina i els protectorats d’Annam i Tonkin, que juntament amb Laos, Cambodja i la regió de Guangzhouwan del sud de la Xina formaven part de la Indoxina francesa. El clima és subtropical al nord i tropical al centre i al sud. Està influït pel règim dels monsons d’ hivern i d’estiu. El primer arriba entre octubre i març, deixant hiverns freds al nord i temperatures moderades al sud. La millor època per visitar el Vietnam és durant el mesos d’abril, maig, octubre i novembre. És un país amb gran diversitat d’ètnies. Té cinquanta-quatre grups diferents. El grup més nombrós és el kinh (o viet), que representa al voltant del 86% de la població. Les altres cinquantatres ètnies són conegudes pels propis vietnamites com a minority people i posseeixen unes característiques particulars que configu17

ren una gran riquesa cultural. Moltes minories conserven la seva llengua, la seva música i les seves senyes d’identitat, que es manifesten en totes les activitats socials. Cada grup ètnic posseeix la seva vestimenta tradicional elaborada amb lli, cotó o seda. Els vestits destaquen per la combinació de colors vius. Algunes de les tradicions que hem de conèixer són, per exemple, el costum entre els vietnamites de saludar utilitzant l’expressió Sin Chao i ajuntant les mans sobre el pit, a la vegada que s’inclinen lleugerament. Quan et saluden has de respondre amb el mateix gest. També en el moment de seure, les cames mai han d’assenyalar cap a ningú, ni hem de col·locar-les a sobre de cap cadira o taula. Els vietnamites creuen que els peus són la part més baixa del cos i la menys important. Per contra, el cap és la part superior i representa la més sagrada, per això tocar el cap d’una altra persona, sigui adult o nen, és una falta de respecte. Per altra banda, col·locar els bastonets xinesos per menjar l’arròs en un bol en posició vertical és un signe de mal averany, per la qual cosa han de quedar-se sempre en posició horitzontal a la vora del plat. La pell blanca és símbol de bellesa, per això les dones es resguarden a sota un para-sol i la gent que treballa al camp es cobreix amb camises de màniga llarga, barrets, guants i mascaretes o mocadors de roba. La religió tradicional al Vietnam al llarg de la història s’ ha anat estructurant des de les tres grans creences: confucianisme, taoisme i budisme. A l’entrada dels temples és important tenir en compte la manera com ens hem de vestir, ja que no està permès portar pantalons curts ni peces de roba sense mànigues. Per entrar a un lloc sagrat és necessari descalçar-se. Quan estiguis assegut, el més adequat és doblegar les cames i posar els peus cap enrere. Per evitar qualsevol problema o malentès és millor mostrar-se respectuós. L’art vietnamita ha absorbit influències xineses que continuarien fins i tot després d’independitzar-se de la Xina. No obstant això, el seu art sempre ha conservat moltes característiques diferencials. La influència de l’art francès es va afermar al Vietnam en el segle xix. A partir de llavors, ha tingut un gran pes en el naixement de l’art vietnamita modern. El confucianisme va aportar la cal·ligrafia, una de les arts més antigues del país. Els erudits passa18

ven les seves vides practicant la cal·ligrafia, que de mica en mica va anar també introduint-se en la pintura. Al Vietnam hi ha una gran tradició en la música, la poesia, la pintura i l’artesania, on la delicadesa i el bon gust inunden les ciutats i els pobles. Una altra de les riqueses de les arts folklòriques són els titelles artesanals esculpits i pintats que representen figures humanes i animals. L’artesania és una tradició que es remunta als inicis de la civilització vietnamita. En aquest país, el treball del bronze, la fusta, la ceràmica, els teixits de bambú, el jonc o, fins i tot, el paper, tenen milers d’anys d’ història. La música tradicional vietnamita és molt diversa, combina les influències de grups ètnics minoritaris del Vietnam i la tradició musical xinesa i de l’ Índia. Destaca amb una gran varietat d’instruments que van des de la flauta Sao, el k’long put, un xilòfon de bambú, el violí de dues cordes anomenat dàn gáo, i el dan baucítara, d’una corda d’origen vietnamita. Aquestes peces s’ han conservat fins avui i són part d’un ric tresor d’aquesta cultura. La literatura vietnamita té una història mil·lenària i una rica tradició popular, basada en la típica forma poètica de sis a vuit versos anomenada ca dao, que se centra en històries sobre éssers sobrenaturals, herois, déus creadors i llegendes sobre els seus orígens. El teatre vietnamita combina dansa, mímica, música, cançons i declamació en un sol espectacle. Està molt influït per l’òpera xinesa i acostumen a ser muntatges molt vistosos i originals, des dels més tradicionals fins als moderns. Una de les mostres culturals més genuïnes i atractives del Vietnam són els titelles d’aigua, un espectacle on es narren històries senzilles de la vida quotidiana al camp amb titelles sobre l’aigua. A causa de les estrictes normes per a l’aprenentatge de l’art del teatre d’aquest tipus de titelles, van arribar a desaparèixer, però la intervenció de la Maison des Cultures du Monde l’any 1984 va contribuir a revitalitzar-ne el gènere. Actualment és l’espectacle més freqüentat pels turistes. La gastronomia tradicional vietnamita és coneguda pels seus ingredients frescos, les verdures i herbes i el consum de poc oli. La característica que la distingeix d’altres països és la seva qualitat i senzillesa, a més de ser considerada una de les cuines més saludables del món. Per tant, hi ha pocs plats sofisticats com a la cuina 19

xinesa i no té l’estètica de la cuina japonesa. Els plats més coneguts són la sopa de fideus d’arròs o pho i els panets de primavera. Les salses més utilitzades són la salsa de peix, de cranc i de soja. Són molt apreciats els seus sabors i les seves acurades presentacions.

Breu història del Vietnam

El Vietnam va estar dominat per la Xina durant més d’un mil·lenni.

La dominació xinesa comença l’any 111 aC, quan aquests conquereixen Nam Viet, que correspon a l’actual nord del Vietnam. Els xinesos van introduir el budisme, el taoisme i els principis del confucianisme, així com l’estat burocràtic. El poble vietnamita mai va voler integrar-se en la cultura dels conqueridors i es va resistir a l’assimilació. Després de segles de resistència, el segle x l’ heroi nacional, Ngo Quyen, derrota l’exèrcit xinès i el Vietnam aconsegueix la independència de la Xina. Durant la dinastia Ly Tay Tho, que correspon a un període d’esplendor i progrés per a la seva història, començaren els primers passos cap a la creació de l’esperit nacional. Totes les grans connexions de l’art, l’arquitectura i la cultura vietnamita amb la cultura xinesa són mostra de l’empremta perdurable que va deixar l’ocupació de la Xina al país. En el regne del nord començà la marxa cap al sud. El procés d’expansió al sud es produeix entre els segles xi i xviii conquerint el regne de Txampa i una part de l’ Imperi khemer. És a partir de 1802 quan la dinastia Nguyen governarà ja sobre un Vietnam unificat, establint la capital a la ciutat imperial de Hué. El mandat Nguyen va ser un temps de reunificació i prosperitat per a la història del Vietnam. Es portaren a terme grans obres i va tenir una intensa activitat cultural. Els francesos buscaven el control comercial d’ Indoxina i el Vietnam perquè eren la peça clau en la seva estratègia colonial. L’activitat militar de França comença amb la presa de Saigon l’any 1859 i aconsegueix establir el seu protectorat sobre el Vietnam l’any 1883, amb l’ocupació de la ciutat imperial de Hué. Des d’aquell moment, 20

l’emperador va passar a tenir un paper simbòlic per a la història del Vietnam. França va portar l’arquitectura, la gastronomia i la refinada cultura francesa. Va obrir el país cap a l’exterior, però el poble vietnamita, fidel al seu caràcter independent, es va resistir al domini francès. Les veus dissidents van ser silenciades brutalment pel govern de la colònia. L’any 1954, una França afeblida per la invasió alemanya i la postguerra es va veure forçada a abandonar el Vietnam. Amb la independència, el país va quedar dividit en dues parts. El nord comunista, sota el comandament del general Ho Chi Minh, i el sud capitalista, on regnava l’emperador Bao Dai. Aquest últim va transformar el seu mandat en una dictadura i va rebre el suport dels governs occidentals, preocupats per l’adveniment dels comunistes a la zona. Els enfrontaments entre el nord i el sud van acabar per desembocar en la guerra del Vietnam. El país va ser el teló de fons d’una guerra oberta entre les grans superpotències de l’ URSS i els EUA. Des de l’any 1959 fins al 1975, el Vietnam va patir una de les guerres més cruentes que es recorden. Va ser especialment a la zona centre i sud, on l’aviació nordamericana va assolar literalment el territori amb bombardejos massius, napalm i agent taronja per tal d’erradicar els rebels comunistes del Vietcong. Això va causar la destrucció del patrimoni històric del Vietnam, la desforestació dels seus boscos i jungles i va delmar a la població. La guerra es va tornar molt complicada per als Estats Units, sobretot per les tàctiques de guerrilla emprades pels vietnamites. El president Nixon va signar la pau en el tractat de París de 1975. La guerra del Vietnam està considerada com la primera derrota militar patida per l’exèrcit nord-americà. La reunificació és una part de la història del Vietnam plena de dificultats. L’estratègia de la ràpida transició cap al socialisme al sud va resultar desastrosa per a l’economia i va estar acompanyada d’una gran repressió política. Centenars de milers de persones vinculades a l’antic règim van veure confiscades les seves propietats i van ser perseguides i tancades sense judici en camps de treballs forçats. 21