Vivències Xavier Rius
Vivències
Xavier Rius Primera edició: març de 2020
© del text i les fotografies: Xavier Rius © 2020 Tushita edicions www.tushitaedicions.com info@tushitaedicions.com Maquetació, disseny i tractament de les cobertes: Sir Gawain & Co.
Tots els drets reservats. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, bé sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Imprès a: Romanyà Valls ISBN: 978-84-120781-7-6 Dipòsit legal: B 3097-2020 Thema: DCC, DCF, 1A IBIC: DCF, AJC
...A la memòria dels absents que tots portem dins nostre.
Carmina invenient iter. Sèneca
PRÒLEG
Gran part d’aquests poemes han estat escrits o es-
bossats en llocs i situacions innumerables, des de la solitud de les golfes a Agullana o amb el soroll eixordador d’un aeroport. Pretenen ser un viatge poètic a través de les vivències del dia a dia, com una manera d’expressar les sensacions viscudes. La Mediterrània propera, la somiada Ítaca de Kavafis, els paisatges familiars i la influència de les cultures de l’altra riba del Mediterrani formen part d’aquests poemes. Associacions i combinacions de mots per expressar una realitat íntima, en la qual l’enyor i els records són present com fils conductors; ni més ni menys que com el reflex de la realitat en què vivim. Juntament
11
amb les absències de persones estimades i el significat de buidor que pot tenir la vida, mentre omplim el temps amb petits i efímers moments de felicitat amb la sensació de no trobar-hi res més aquí. Plorem, fem el dol i vivim en aquest estat de somnolència dolorosa, fins que una altra pèrdua ens enfonsa encara més, per tornar a començar el cicle, fins que finalment ens toca a nosaltres mirar de front els ulls de la mort. La necessitat d’aturar-se, pensar, sentir i satisfer el nostre esperit, deixant les coses supèrflues, per gratar el nostre interior i trobar allò verdaderament important. “Connecting the dots”, amb la mirada cap enrere enmig del soroll de la vida quotidiana i amb aquesta poesia tan necessària per poder sobreviure. Sant Sadurní d’Anoia Desembre de 2019
12
I Mar de blau intens i profund amb espurnes de diamants, trenca l’onada a la sorra dels records. Quietud inassolible com l’ombra d’un absent. Eixut paisatge, port oblidat, freu de roques i còdols que perduren en el silenci. Sol i decebut, estimaré la tebior del teu cos on els somnis es deturen. Densa solitud, recer per als teus ulls en la monotonia del viure. Resto immòbil amb ulls expectants i gest trist.
14
II Res no muda pels camins polsegosos i de tartanes. Atzavares, fonolls, i al fons, una mar sempre llunyana, cansada, on la veu del vent remembra el passat colpidorament. Perpetu naufragi per trobar-se en un mateix com ocell arraulit sota una gĂ rgola.
16
III Blau turquesa a Naxos, blanc nítid de Fornells, verd esperança de pàmpols i heures, groc fi de llimoner i ginesta, vermell sang de magranes i clavells, violeta reivindicatiu de buguenvíl·lees i lavanda, taronja llampant de gerberes i frèsies. Colors del meu món que estimo tendrament, caldrà deturar el temps, evitar el comiat i el desgavell paorós.
18
IV A la llunyania lladrucs de gossos, jec a l’ombra del xiprer, en un racó ignorat, el rostoll s’adorm amb un gest defallent i llunyà. Soc presoner dels camins, temps perdut, malversat en un altre indret, en un altre país amb una altra gent. I els que no hi són, cada cop en són més, és difícil reomplir el buit. L’espera del no-res, desig i avorriment, corrent quotidiana que se’ns emporta; envellim a poc a poc, quasi imperceptiblement.
20